Transcript of tema 5
- 1. La cmera Joan Porcel Moreno 1r Bat B 2014-2015
- 2. ndex La cmera i l'ull hum La llum Els materials sensibles El
diafragma i l'obturador El visor Els objectius Els filtres Tipus de
cmeres
- 3. La cmera i l'ull hum La llum arruba a l'ull a travs de la
crnia i la pupilla. L'iris varia la seva obertura, es contrau
os'arronsa, i aix controla la intensitat de llum que entra. El
cristall s la lent que serveix per a formar una imatge ntida,
enfoca els raigs que entren a travs de la pupilla.
- 4. La cmera i l'ull hum A la cmera, la llum arriba a travs de
l'objectiu. Per a graduar la quantitat de llum que entra dins
d'aquest hi ha el diafragma. A dins de l'objectiu hi ha una lent
que enforar el raig.
- 5. La cmera i l'ull hum VISI SELECTIVA La visi humana est
controlada en part per lull i en part pel cervell, cosa que permet
veure el que interessa prescindint de la resta d'informacin, la
cmera no pot i ho capta tot.
- 6. La cmera i l'ull hum ENFOCAMENT Lull quasi mai produeix una
imatge desenfocada, si estem llegint i a continuacin alcem la vista
en direccin a la finestra, per exemple, no es produeix cap alteraci
dimatge
- 7. La cmera i l'ull hum BIDIMENSIONALITAT La cmera reduix una
escena tridimensional a una imatge de dues dimensions. Grcies al
cervell , sintetitza els dos punts de vista que aporten els dos
ulls.
- 8. La cmera i l'ull hum ANGLE DE VISI Lull t un sol angle de
visi, noms podem veure un espai determinat. Segons el tipus
dobjectiu, la cmera pot tenir diversos angles de visi.
- 9. La cmera i l'ull hum EFECTES OPTICS A travs de jocs entre
lents, les cmeres es poden aconseguir determinats efectes, com
corregir determinades perspectives, augmentar la grandria
- 10. La llum La llum, a part de ser l'element bsic que ens
permet obtenir imatges, tamb s un material ms de l'imatge que ens
ajuda a conferir un aspecte o un altre a all que s'estigui
fotografiant.
- 11. La llum Caracterstiques Est composta per quantitats denerga
invisible anomenats fotons, aquests es traslladan en lnea recta
traant ondulacions.
- 12. La llum Caracterstiques La llum, quan topa amb alguna
superficie o alguna substncia, pot reaccionar de diferents maneres:
1- Transmissi: directa / difusa / parcial. 2- Reflexi: directa /
difusa / parcial / selectiva. 3- Absorci.
- 13. Els colors Els colors sn el resultat de la descomposici de
la llum blanca. La reflexi i labsorci de part dels raigs de
lespectre lumnic en la superficie dels cossos s la que ens provoca
la percepci dels colors.
- 14. Els colors Primaris o additius: roig verd blau = llum
blanca Secundaris substractius: roig+verd = groc / roig+blau =
magenta / blau+verd = cian Suma de complementaris = llum blanca
(roig+cian)
- 15. Temperatura de color La temperatura depn de la quantitat
per tamb del color (diferents quantitats de roig, verd i
blau).
- 16. Control de la llum Hi ha diferents dispositius que permeten
controlar la llum: - FOTMETRES: Mesuren la quantitat de llum duna
escena concreta. - DIAFRAGMA I VELOCITAT DOBTURACI: ens permet
controlar la exposici.
- 17. Control de la llum FILTRES: discriminen els raigs que
entran a la cmera. EQUIP DILUMINACI: es pot manipular la llum duna
escena. Lmpades de tungst, sn com bombetes casolanes per amb ms
potncia.
- 18. Utilitzaci de lmpades de tungst LSPOT: Permet difondre o
concentrar la llum segons si acostem el punt de llum a la lent o
lallunyem.
- 19. Utilitzaci de lmpades de tungst EL FLOOD: proporciona llum
uniforme sobre grans rees.
- 20. Control de la llum LMPADES DE QUARS O HALGENES - reflector
de quars - reflector rectangular - difusors - reflectors parablics
- flaix - torxes
- 21. Reflector de quars Permeten enfocar on es vulgui
- 22. Reflector rectangular La lmpada s allargada i proporciona
un feix de llum ampli i uniforme.
- 23. Difusors Les parets del difusor difonen la llum. Aquesta s
potent per suavitzada i serveix per a la illuminaci general.
- 24. Reflectors parablics Sutilitzen per a proporcionar major
intensitat lumnca a punts concrets.
- 25. Flaix s una de les llums artificials ms utilitzades per a
solucionar puntualment la baixa lluminositat duna escena.
- 26. Torxes Proporcionen llum potent i dura.
- 27. Complements - - Suports - Paraiges - Banderes - Plantilles
- Pantalles - Difusors
- 28. Complements - Filtres - Viseres i cons - Gasa - Malles
metlliques
- 29. Disseny de la iluminaci En fotografia i vdeo ens interessa
veure com es comporta la llum per saber com arribar a la cmera i
com afectar els materials sensibles o els receptors de les cmeras
digitals.
- 30. Disseny de la iluminaci REBOTADA. Fer que arribi ms suau o
de manera indirecta, es poden utilitzar reflectors, pantalles..
FILTRADA. La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa es
pot variar amb filtres que seleccionin els raigs que illuminaran
l'escena
- 31. La pellcula PARTS: - Suport de la pellcula que impedeix la
reflexi de la llum. - Capa adhesiva - Emulsi fotosensible - Capa
protectora de gelatina per a protegir lemulsi i evitar que es
ralli.
- 32. La pellcula CARACTERSTIQUES: - El seu format - El tipus
demulsi - El tipus dimatge que produeixen - El seu ndex de
sensibilitat de la llum
- 33. La pellcula Les pellcules per a negaius en blanc i negre
tenen una capa demulsi fotosensibles que quedar ms o menys afectada
per la llum. En canvi, les pellcules en color tenen tres capes
demulsi: una sensible al blau, laltre al verd i una tercera al
roig.
- 34. Els materials sensibles Les pellcules es diferncies per: -
El seu format. - Tipus d'imatge que produeix. - Index de
sensibilitat a la lum.
- 35. Els materials sensibles El fet de que una pellcula sigui ms
o menys sensible determinar els segunts aspectes: -Menor temps
d'exposici. - Definici del grau de la imatge. - Contrasts de
diferents tons.
- 36. Els materials sensibles L'ndex de sensibilitat es mesura
segons L' ISCO. Cal trobar un equilibri ptim entre definici o
iluminositat.
- 37. El diafragma de l'obturador-El diafragma Dispositiu que
regula la quantitat de llum que entra a la cmera. Funciona com
l'iris de l'ull hum, obrint-se o tancant-se per permetre que entrei
mes o menys llum. Els nmeros F sn l'expressi de relaci entre
l'obertura real i la distncia focal.
- 38. El diafragma de l'obturador-El diafragma Mecanisme situat
davant del sensor fotosensible que impedeix que la lllum arribi al
objectiu a travs del diafragma. Noms s'obre per deixar passar la
lumm en el moment e que es prem el disparador.
- 39. El diafragma de l'obturador El moviment s un dels
principals motors en la fotografia, ja que els objectes i ssers
fotografiats sovin estan en moviment. Hi han diferents maneres de
treballar amb el moviment ( congelaci de moviment, desplaament,
combinaci del diafragma i la velocitatdobruraci)
- 40. El visor Dispositiu a travs del qual s'observa el subjecte
o objecte que ser fotografiat, fent possible compondre l'escena i
enfocar. N'hi ha de dos tipus: -V. Directe: s independent de
lbjectiu. - V. Rflex: l'imatge projectada est invertida
lateralment.
- 41. Els objectius Perqu els raigs de llum que entren dins la
cmera es projectin damunt del suport fotosensible i produeixi una
imatge ntida, s necessari que tots els raigs que passen pel forat
de la cmera conflueixin en un punt, que s'enfoquin a travs de
lobjectiu.
- 42. Els objectius- Elements d'una lent Focus Centre ptic Pla
focal Eix ptic Centre de curvatures Distncia focal Pla de
lbjecte
- 43. Els objectius Tipus d'objectius Normals Angulars
- 44. Els objectius Tipus d'objectius Macros Teleobjectius
- 45. Els objectius-Accessoris L'augment: enroscant-se a
l'objectiu ens permeten acostarnos als diferents elements.
- 46. Els objectius-Accessoris Anells extensors: un altre
complement que s'afegeix a l'objectiu sn els anells, que permeten
enfocar a menys distncia un element.
- 47. PARMETRES QUE CONDICIONEN LA PROFUNDITAT DE CAMP L'obertura
del diafragma. La distncia focal de l'objectiu. La distncia
respecte a l'objecte enfocat
- 48. WEBGRAFIA GOOGLE IMAGES BLOGGER FOTOGRAFIC