1 1 Memoria - Ajuntament de Sant Sadurní d'Osormort ... · Municipal de Sant Sadurní d’Osormort...

Sant Sadurní d’Osormort

POUM Text Refós

Segons acord de la CTUCC de 5/12/2012

Memòria

Redacció

GestióAlbert Carceller Guillamet

Oficina / Servei Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats

Maig 2014

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal Sant Sadurní d’Osormort

MEMÒRIA – Text Refós Pàg. 1

1.MEMÒRIA

ÍNDEX

0. INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................5

0.1 Justificació de la conveniència i oportunitat del POUM ...................................................5 Planejament territorial i sectorial ...................................................................................5

Contingut documental....................................................................................................7

1. MEMÒRIA INFORMATIVA.................................................................................................8

1.1 Emmarcament territorial ...................................................................................................8 1.2 El paisatge i el medi físic..................................................................................................9

1.2.1 El paisatge ............................................................................................................9

1.2.2 El relleu i la geologia ..........................................................................................11

1.2.3 Hidrografia ..........................................................................................................12

1.2.4.a Riscos naturals i geològics ..............................................................................12

1.2.4 El clima ...............................................................................................................13

1.2.5 Vegetació............................................................................................................13

1.2.6 Fauna..................................................................................................................14

1.2.7 Espais d’interès natural ......................................................................................15

1.3 Demografia .....................................................................................................................17 1.4 Activitat econòmica ........................................................................................................22 1.5 Marc històric i assentaments actuals .............................................................................23

1.5.1 Orígens històrics.................................................................................................23

1.5.2 Els nuclis de Sant Sadurní d’Osormort...............................................................24

1.5.3 Monuments i llocs d’interès ................................................................................25

1.5.4 Les edificacions en el medi rural ........................................................................26

1.6 Infraestructures, equipaments i serveis actuals .............................................................29 1.6.1 Xarxa de comunicacions i mobilitat ....................................................................29

1.6.2 Estudi de la mobilitat ..........................................................................................31

1.6.3 El transport públic ...............................................................................................33

1.6.4 Xarxes de serveis ...............................................................................................33



1.6.5 Equipaments.......................................................................................................35

1.7 Planejament vigent.........................................................................................................36 1.7.1 Pla territorial de Catalunya .................................................................................36

1.7.2 Planejament urbanístic vigent ............................................................................36

2. MEMÒRIA DE ORDENACIÓ ...........................................................................................39

2.1 Objectius del Pla. ...........................................................................................................39 2.1.1 Diagnosi i oportunitats ........................................................................................39

2.1.2 Objectius de sostenibilitat i criteris bàsics del POUM ........................................40

2.2 Estructura general del territori ........................................................................................45 2.2.1 Criteris d’actuació sobre el paisatge...................................................................45

2.2.2 Infraestructures de comunicació i del transport proposades..............................47

2.2.3 Els espais lliures.................................................................................................48

2.2.4 Els equipaments .................................................................................................49

2.2.5 Noves infraestructures de serveis tècnics i ambientals......................................49

2.2.6 Patrimoni públic de sòl i d’habitatge...................................................................53

2.3 Règim del sòl i sectors de planejament .........................................................................54 2.3.1 Sòl urbà ..............................................................................................................55

2.3.2 Sòl no urbanitzable.............................................................................................55

2.3.3 Sòl urbanitzable ..................................................................................................61

2.4 Quadres de dades..........................................................................................................61

3. ADECUACIÓ DEL POUM AL PLA TERRITORIAL DE LES COMARQUES CENTRALS64

3.1 Antecedents....................................................................................................................64 3.2 Relació jurídica entre ambdós instruments de planejament .........................................64 3.3 Anàlisis de l’adequació del POUM SANT SADURNÍ D’OSORMORT al PT Comarques Centrals. ...............................................................................................................................65

3.3.1. Sistema d’espais oberts ....................................................................................65

3.3.2. Sistema d’assentaments urbans. ......................................................................66

3.3.3. Sistema de infraestructures de mobilitat. ..........................................................68

3.3.4 Paisatge..............................................................................................................68

3.4 Conclusions....................................................................................................................68

4. MEMÒRIA SOCIAL ..........................................................................................................70

4.1 Antecedents....................................................................................................................70 4.2. Indicadors de creixement, població, economia i societat..............................................71

4.2.1. Població .............................................................................................................71

4.2.2 Activitat econòmica.............................................................................................74

4.2.3. Llars i habitatges................................................................................................76

4.2.4. Conclusions: diagnosi sòcio-econòmica i de l’habitatge ...................................78

4.3. Objectius socials del poum............................................................................................79 4.3.1 Els objectius generals del POUM per a la cohesió i la integració social............79

4.4. Compliment dels objectius socials del POUM..............................................................81 4.4.1 Els objectius específics del POUM per a la cohesió i la integració social i el dinamisme



econòmic .....................................................................................................................81

4.4.2 Els objectius socials del POUM en matèria d’habitatge.....................................83

4.5. Potencial del sòl i habitatge...........................................................................................86

5. ANNEXES ........................................................................................................................88



0. INTRODUCCIÓ

0.1 Justificació de la conveniència i oportunitat del POUM

La redacció del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Sadurní d’Osormort es realitza per iniciativa de l’Ajuntament, doncs el planejament general del municipi va estar definitivament aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 30 de maig de 1990, el que suposa un període de vigència de més de 16 anys.

L’instrument d’ordenació vigent del municipi de Sant Sadurní d’Osormort són les Normes Subsidiàries de Planejament redactades en base a les disposicions de la Llei 3/1984 de 9 de gener que ha estat revisada i posteriorment substituïda per la nova llei 1/2005 de 26 de juliol, text refós de la llei 2/2002 de 14 de març i la seva posterior modificació la llei 10/2004 de 24 de desembre. En la actual llei desapareixen les Normes Subsidiàries com instrument de planejament.

En conseqüència, s’estima procedent efectuar la revisió del planejament general vigent per tal d’adequar-se a les determinacions del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya 1/2005, de 26 de juliol modificat per la llei 3/2012 de 22 de febrer i al reglament parcial que la desenvolupa (Decret llei 1/2007 de 16 d’octubre), tramitant-se per tant, com a Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Sadurní d’Osormort.

Aquest document va acompanyat del programa de participació ciutadana que ha aprovat el Ple de l’Ajuntament , i que expressa les mesures i actuacions previstes per garantir i fomentar els drets d’informació , participació i comprensió dels objectius i el contingut dels treballs de planejament per part de la població.

La necessitat del POUM deriva en general de les determinacions de la legislació urbanística i en particular de la dinàmica pròpia que fa imprescindible l’establiment d’un marc adequat que reguli el seu desenvolupament urbanístic. En concret ha de:

Classificar el sòl, amb vista a l’establiment del règim jurídic corresponent. Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament

urbanístic d’acord amb el que estableix l’article 3 del decret. Definir l’estructura general que cal adoptar per a l’ordenació urbanística del territori i

establir les pautes per a fer-ne el desenvolupament. Determinar les circumstàncies que en poden produir la modificació o la revisió.

Planejament territorial i sectorial

La redacció del POUM de Sant Sadurní d’Osormort, té com a marc de planejament territorial la Llei 1/1995, de 16 de març , per la qual s’aprova el Pla Territorial general de Catalunya, el qual té com a objectius potenciar el desenvolupament del país i ordenar i distribuir el creixement equilibradament. El pla abasta tot el territori i vol ser base pels



plans territorials parcials i sectorials, així com també del planejament urbanístic.

En quant als espais objecte de protecció, el Pla Territorial General, defineix unes delimitacions indicatives: espais de protecció especials, altres espais delimitats indicativament el Pla d’espais d’interès natural, espais de lligam o relació, sòl d’especial interès agrícola, o especial interès forestal, espais d’interès estratègic per al reequilibri urbà, elements morfològics identificadors del territori, espais que contenen elements del patrimoni historicoartístic i espais reservats per les legislacions sectorials.

El Pla Territorial de les comarques centrals, abasta les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, l’Osona i el Solsonès. Aquest marca com a principals criteris els següents:

Sistema d’espais oberts Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a

components de l’ordenació del territori. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. Moderar el consum de sòl.

Sistema d’assentaments Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees

urbanes. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. Facilitar un política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la

implantació de polígons industrials o terciaris. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència. Els nous creixements han de ser compactes en continuïtat. El creixement urbà ha de reforçar una estructura nodal del territori.

Sistema de mobilitat La mobilitat és un dret i no una obligació. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes

d’assentaments. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els

desenvolupaments urbans.

A l’empara del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya 1/2010, de 3 d’agost modificada per la llei 3/2012 de 22 de febrer , l’Ajuntament s’ha plantejat la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que estableixi els límits del sòl urbà i sòl rústic, adequant el cadastre a la nova planificació, que fixi els espais que es destinen a equipaments públics, les zones esportives, el sistema viari principal, els accessos i les zones de protecció ambiental i estableixi les característiques de la construcció de cada solar, amb una sèrie de paràmetres segons les tipologies, a la vegada que fan les previsions de creixement de cara al futur. En l’actual llei desapareixen les Normes Subsidiàries com instrument de planejament.

La Llei, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local, incorpora les determinacions per tal de:

Fomentar la cohesió social a través de polítiques de sòl i habitatge. Fomentar la disposició de sòl per a la construcció d’habitatge assequible. Garantir el compliment dels principis de desenvolupament urbanístic sostenible.



Millorar la gestió del sòl no urbanitzable, garantir la protecció del paisatge i l’ús racional el territori.

Protegir el manteniment de la superfície i la funcionalitat dels sistemes urbanístics d’espais lliures.

Integrar les consideracions ambientals en el planejament urbanístic.

Contingut documental

Atesa l’escassa complexitat urbanística del municipi el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Sadurní d’Osormort consta d’una Memòria descriptiva de les característiques físiques i socioeconòmiques del municipi i justificativa del pla, de les Normes Urbanístiques, Plànols de informació i ordenació, Catàleg de bens a protegir, Catàleg de masies, Informe ambiental i dels Annexes documentals.



1. MEMÒRIA INFORMATIVA

1.1 Emmarcament territorial

Sant Sadurní d’Osormort es situa a l’est de la comarca d’Osona. Es troba ubicat a les Guilleries, ampli massís forestal, al nord del Montseny, que separa la Plana de Vic de la Plana de la Selva. Al nord limita amb Vilanova de Sau; per l’est, amb Espinelves; pel sud, amb Viladrau; i finalment per l’oest, amb Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles i Tavèrnoles.

El municipi compta amb una població de 89 habitants (2006) amb una extensió de 30,6 km2 i una densitat de 2,7 habitants/ km2. La població és totalment disseminada amb l’excepció del petit nucli de Bojons i la seva extensió per el camí de Crivillers que aglutina tot el sòl urbà del municipi; si bé la majoria d’habitatges d’aquest nucli, estan destinats a segona residencia. La població resident del municipi es localitza principalment en les nombroses masies existent dins el terme municipal algunes de les quals avui en dia estan deshabitades i en procés de ruïna. Destaquen la Verneda de Sant Feliu, la Verneda de



Sant Ponç, Can Miralpeix, Montornès, etc.

.Una extensa superfície del municipi forma part de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, situat entre la Plana de Vic, el Collsacabra i el Montseny, el Pla Especial del qual actualment encara està aturat degut a diverses discrepàncies.

La zona presenta un relleu complex i irregular amb turons que sobrepassen els 800m d’altura arribant als 900m a l’extrem més oriental i proper al massís del Montseny, quedant les cotes més baixes al voltant de la riera Major a 500 m.

La major part de l’àmbit té una vegetació formada per boscos mediterranis perennifolis d’alzines sureres i roures martinencs amb boix. També hi a plantacions de castanyers i avets i pinedes de pi roig i pi blanc.

Entorn les masies, i aprofitant les zones planes, hi ha camps de cultiu sobretot de blat, ordi i blat de moro.

El relleu i la hidrografia fan que hi hagi un seguit de fonts, Tot i que algunes no són d’aigua potable.

L’Eix Transversal s’ha convertit en la principal via d’accés, travessant el municipi d’est a oest. L’entramat de camins es concentren majoritàriament al sud oest, prop del terme de Viladrau i al nord prop del terme de Vilanova de Sau. Com a eix vertebrador del, municipi l’antiga carretera de Vic a Sant Hilari Sacalm continua tenint una importància rellevant.

L’activitat econòmica del municipi és molt baixa i es centra casi exclusivament en la explotació agrícola, ramadera i forestal a més de l’explotació extractiva de varies canteres a cel obert que constitueixen l’activitat industrial més important del terme i que precisen que es pugui garantir la seva continuïtat, com a mínim, a mig termini.

Font: Indescat

1.2 El paisatge i el medi físic

1.2.1 El paisatge

Com ja s’ha dit anteriorment el municipi de Sant Sadurní d’Osormort es troba ubicat a les Guilleries massís que forma part de la Serralada Prelitoral i que ocupa bona part del sector oriental del terme municipal, des de Montalt, al sud, fins a les Planes, al nord.

El relleu es caracteritza per la presència de cims i turons força arrodonits. La major part de superfície està recoberta per masses forestals i plantacions de castanyers, essent les zones agrícoles molt residuals i sempre associades a l’existència de masies. Diverses d’aquestes, actualment estan abandonades i en un avançat procés de ruïna.

MUNICIPI: Sant Sadurní d’Osormort

COMARCA: Osona

SUPERFÍCIE: 30,60 km2

POBLACIÓ (2006): 89 habitants

DENSITAT: 2,7 hab./km2



L’Eix Transversal creua aquesta unitat paral·lel a la riera de les Corts fins a trobar el Coll del Buc. L’impacte en el paisatge que suposa aquesta infraestructura és notable, al igual que el que generen les activitats extractives actualment en funcionament prop de Bojons. Bona part de la zona forma part de l’EIN Guilleries.

Destaquen en el paisatge del municipi el cingles de Romagats i Sant Llorenç del Munt a ponent del municipi, des de la Pedrija fins a la Casilla de la Mina. En determinats punts s’assoleixen altituds entorn els 800 metres essent la característica paisatgística més remarcable el seu color vermellós.

El recobriment forestal és important en aquelles zones on s’hi ha pogut formar un sòl suficientment evolucionat. En canvi, és molt comú la presència de la roca nua o amb poc sòl, que alberga el desenvolupament de comunitats rupícoles pròpies d’aquests ambients.

Al llarg dels cingles hi ha diversos esperons i sortints rocosos, accessibles només a peu, que ofereixen unes magnífiques panoràmiques sobre la riera Major, gran part del massís de les Guilleries, el Montseny i el Collsacabra.

Els elements de caràcter artificials presents en aquesta unitat paisatgística són pocs, però d’un impacte notable. Ens referim, bàsicament, a infraestructures linears, com és l’Eix Transversal (a través del túnel de Romagats), al sud del municipi. Al nord, són dues línees elèctriques d’alta tensió, que transcorren prop de Collsameda i el Puig dels Jueus.

La vall de la Riera Major constitueix una altra unitat de paisatge. La part més ample de la vall que va des de la Cantina fins el Molí de la Verneda és aprofitada per camps de cultiu i és en aquesta franja on es troba el nucli originari de Sant Sadurní d’Osormort ( l’església i la Masia de Masferrer) així com els assentaments urbans més recents. De Bojons en direcció nord la vall s’estreny considerablement.



Pel que fa a la vegetació, en diferents trams es manté encara la vegetació de ribera autòctona juntament amb les plantacions de pollancres i altres planifolis.

L’element distorsionador d’aquest àmbit és l’espectacular viaducte de l’Eix transversal, que l’ha modificat totalment. La zona oest de la riera Major es caracteritza per un relleu força planer amb punts més elevats de la resta que permeten bones visuals. Destaquen els espais oberts, principalment conreus que hi ha enmig de la massa forestal composada bàsicament de pi pinyer, pi roig i roure martinenc i la presència de nombroses masies escampades, algunes de les quals es troben abandonades.

1.2.2 El relleu i la geologia

En el relleu de Sant Sadurní d’Osormort es pot diferenciar la part oriental de la riera Major, que presenta unes formes arrodonides amb molt turons i lloms de carena amb altituds bastant homogènies. Les fondalades que separen aquestes carenes solen ser força tancades i els vessants amb uns pendents acusats.

Al sector occidental del municipi, la fesomia del terreny és totalment diferent hi trobem unes formes de relleu força escarpades que formen part de l’alineació de cingleres de conglomerats vermells, que s’estenen des de Seva fins a Vilanova de Sau.

El massís de les Guilleries on s’ubica el municipi de Sant Sadurní d’Osormort es tracta d’un massís paleozoic, molt erosionat. Els cims més elevats no superen els 1.300 metres, altituds que es donen a la part més interior.

Els materials que conformen el substrat geològic són antics, daten de l’Era Paleozoica. En la seva gran majoria són roques plutòniques, com els granitoides, les quals donen lloc a l’anomenat sòcol hercinià. La part més occidental de les Guilleries, ja en contacte amb la Plana de Vic, apareixen materials de tipus sedimentari, materials que són àmpliament visibles al terme municipal de Sant Sadurní d’Osormort. Aquests són més recents, del Cenozoic. Les litologies més comunes són argiles, gresos i conglomerats, aquests darrers amb una característica coloració vermellosa.

Els materials més recents geològicament parlant, són els corresponents al Quaternari, i també presents al municipi de Sant Sadurní d’Osormort. Estan ben representats al llarg de la vall de la riera Major, doncs obeeixen a la dinàmica fluvial d’aquest curs fluvial.



1.2.3 Hidrografia

El curs fluvial de més entitat del municipi és la riera Major, que creua el terme de sud a nord. Aquest forma part de la conca hidrogràfica del riu Ter i recull les aigües de bona part del sector nord del Montseny i part de la part occidental de les Guilleries. Durant el seu recorregut pel territori municipal, la riera Major té diversos afluents en el seu marge dret com són: la riera de les Corts, la riera d’Espinelves, el torrent de Can Dodes i la riera de Can Faire. La Riera Major presenta zones potencialment inundables.

Pel marge esquerre, els afluents són de menys importància. Solen tractar-se de torrents i rierols de poc recorregut, els quals recullen les aigües superficials que s’escolen entre els cingles de Romagats i Sant Llorenç del Munt envers la riera Major. Es destaquen els següents: el sot de Ca l’Escloper, el torrent de la Verneda de Sant Ponç, el sot de Can Gall, el torrent de l’Espluga i el sot de les Mines.

El terme es troba sobre les masses d’aigua subterrànies de la plana de Vic-Collsacabra i Montseny-Guilleries. Es tracta de masses d’aigua subterrànies protegides per abastament, amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà, definides per la nova Directiva Marc en Política d’aigua subterrània de la Unió Europea, aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d’octubre de 2000 i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE).

Dins del terme municipal no hi ha cap zona inventariada al catàleg de zones humides de l’Inventari de Catalunya.

1.2.4.a Riscos naturals i geològics

Al terme municipal la perillositat enfront moviments de vessant està definida essencialment pels despreniments de roques, en aquells sectors amb escarpaments o pendents elevats, generalment superiors a 45º, que afecten litologies compactes, bàsicament gresos, conglomerats, granitoides i pòrfirs. El desenvolupament d’esllavissades és menys probable, atès que les litologies existents són en general poc susceptibles.

No s’ha constatat l’existència d’esfondrament, ni es té constància de litologies que presentin roques solubles susceptibles de donar lloc a esfondraments. I tampoc s’ha constatat l’existència de cons de dejecció.

A l’àrea de Bojons, on trobem els assentaments urbans més importants del municipi i a l’àrea del Molí del Soler, el dictamen preliminar de riscos geològics (recollit a l’annex 1.4.2 d’aquesta memòria) ha identificat un alguns punts, pròxims a vies de comunicació, on s’observen blocs individualitzats i cicatrius de despreniments però a la resta no hi ha indicis significatius de despreniments. Així doncs, l’estudi conclou que és una zona de baixa perillositat natural enfront despreniments, esllavissades, i processos associats a torrentades i avingudes i de molt baixa perillositat enfront esfondraments. Seria recomanable fer actuacions de millora per evitar incidències als vials. El que si pot representar un risc natural important és l’existència de zones potencialment inundables al llarg de la riera Major que travessa el municipi. L’àmbit més greument afectat per possibles crescudes de la riera Major és l’assentament del Camí de Crivillers (veure annex 1.4.3), el que limita les possibilitats de creixement



d’aquest assentament i planteja la necessitat d’establir mesures de protecció i contenció ja que la zona inundable de període de retorn de 100 anys, envolta completament algunes edificacions. Al Molí de Bojons, el límit inundable de període de retorn de 100 anys es situa a nivell de façana, superant l’alçada del pont d’accés situat al davant. Tot i això les parts habitades de l’edifici semblen quedar fora de la làmina d’aigua. També queden afectades el pas de la les instal·lacions esportives dels Apartaments de Bojons pel límit inundable de període de retorn de 10 anys. Es recomana la redacció d’un pla d’actuació municipal en aquestes zones afectades. A la resta del terme municipal de Sant Sadurní d’Osormort hi ha poca afectació, doncs la major part de cursos fluvials estudiats transcorren per zones de boscos densos i camps de cultiu.

1.2.4 El clima

El clima és mediterrani, encara que presenta característiques continentals doncs la barrera que suposa la serralada prelitoral evita l’efecte regulador del mar malgrat la seva proximitat en línea recta. Per tant Sant Sadurní d’Osormort es caracteritza per gaudir d’hiverns i estius secs i primaveres i tardors plujoses i temperades.

La pluviometria es pot considerar força elevada, i sol oscil·lar entorn els 750 i 900 mm anuals.

Un fet poc habitual de la zona és la inversió tèrmica, tant acusada i característica de la Plana de Vic. Si bé és cert que, en ocasions aquesta també es forma a la vall de la riera Major, la qual travessa el terme de sud a nord.

1.2.5 Vegetació

Pel que respecta a la vegetació un 89% de la superfície del terme municipal està recoberta de bosc. El conreu es poc rellevant ocupant únicament un 5,82% i sol ubicar-se al voltant de les masies i a la vall de la riera Major.

Podem trobar alzinars, castanyedes, rouredes i pinedes bàsicament i en alguns trams de la riera Major vernedes i plantacions de pollancres i en menor mesura plàtans. Fins hi tot en sots i clotades ombrívols algunes comunitats d’avellanoses. L’alzinar el podem trobar preferentment al sector est del municipi i a la zona oest de la riera Major en els vessants solells.



Trobem bons exemples de plantacions de castanyers a les parts més culminals del terme, en els aiguavessos, que de la Barraca del Jover i Montornès, davallen cap a la riera de Can Faire. Les pinedes que trobem en tot aquest territori estan formades essencialment pel pi pinyer i el pi roig. Les pinedes de pi pinyer estan molt ben representades en el sector comprès entre la Fullaca i la Verneda de Sant Feliu. En punts amb poc desenvolupament del sòl, com són els cingles de Romagats i Sant Llorenç, les condicions ambientals són desfavorables al creixement d’altres espècies arbòries, essent colonitzats pel pi blanc, arbre que pot créixer en situacions força precàries. En aquests indrets, amb forta presencia de roca nua, trobem també plantes suculentes i subarbustives com la falzia roja o la viola de Sant Josep.

1.2.6 Fauna

El poblament zoològic de Sant Sadurní d’Osormort presenta una varietat important deguda principalment als diferents ambients existents, a les seves interaccions, a l’existència de petits nuclis de població, a la població disseminada i a la preservació dels usos tradicionals de la terra.

La fauna que trobem en aquest territori està en funció dels hàbitats presents. La major part del terme municipal de Sant Sadurní d’Osormort està recobert per masses forestals i plantacions arbòries, per la qual cosa, majoritàriament, la fauna existent serà pròpia d’aquests ecosistemes.

La fauna associada als alzinars és rica i heterogènia. Hi ha espècies singulars a destacar la merla, el pit-roig, el gaig, el mosquiter pàl·lid, el cargolet i diverses mallerengues pel que fa a ocells entre el mamífers podem trobar guineus, genetes,el gat mesquer el teixó i sobretot el porc senglar i petits mamífers com són la rata cellarda, els talpons o la musaranya nana. La diversitat s’enriqueix amb el rossinyol, el raspinell, el cucut, l’esparver, i el gamarús i mamífers com l’eriçó, el talpó roig, el talpó muntanyenc, el liró gris més propis de les rouredes. Dins els sistemes agrícoles és freqüent la presència d’ocells com la garsa, l’estornell, la cuereta blanca i mamífers com el talpó comú i el conill. Els cingles i espadat són habitats per ocells rupícoles i rapinyaires. Podem trobar, així doncs, l’oreneta cuablanca, el falciot, el roquerol, el ballester i el duc.



Molts ocells ressegueixen en la seva ruta migratòria els boscos de galeria associats als cursos d’aigua, ja que els ofereix aliment abundant en forma d’insectes i fruits.

La importància d’aquest hàbitat també radica en la seva funció com a corredor biològic per molts mamífers, que tot i no tenir aquest biòtop com a hàbitat, sí que es troben relacionats amb el mateix. En aquest sentit, no és estrany trobar restes de femtes, latrines i petjades prop de cursos fluvials, i en especial la riera Major.

Les espècies nidificants més abundants en aquest hàbitat són el rossinyol, el tallarol de casquet, el cargolet i el rossinyol bastard a més de garses, oriols i xots.

Entre els amfibis més significatius podem trobar el tritó pirinenc i la salamandra. Les basses agrícoles juguen un paper important en la conservació dels amfibis. Hi podem trobar la granota roja, la granota comuna, el tòtil, el gripau comú, la reineta i diversos tritons. A les masies i edificacions auxiliars sovint trobem pardals, orenetes, òlibes, puputs... que hi troben refugi i un lloc per nidificar.

1.2.7 Espais d’interès natural

Dins del terme Sant Sadurní d’Osormort, hi ha dos espais que formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN); en concret l’espai d’interès natural (EIN) de Savassona (115) i l’EIN de les Guilleries (77).



Savassona és un espai que presenta l'interès de situar-se a l'extrem més oriental de la Depressió central catalana en una zona de transició entre el Sistema Transversal la Serralada Prelitoral Catalana. Aquesta situació de transició reflectida en els seus ecosistemes individualitza l'espai de Savassona respecte a d'altres de propers de relleu molt semblant. Cal destacar els valors paisatgístics que presenten els relleus singulars d'aquest espai. La totalitat de l’espai queda inclosa a la comarca d’Osona (sis municipis en participen). Té una superfície total de 1.220,90 Ha. dels quals 282,81 Ha. pertanyen al municipi de Sant Sadurní d’Osormort. El límit de l’àmbit ressegueix el terme en sentit nord des de l’intercepció amb el terme de Sant Julià de Vilatorta fins arribar al terme de Vilanova de Sau.

L’EIN Guilleries ocupa una superfície total de 12.392,28 Ha, repartides entre les comarques de la Selva i d’Osona. 791,14 Ha pertanyen a Sant Sadurní d’Osormort. Es tracta d’un espai situat a l'extrem més septentrional de les serres litorals catalanes, en contacte amb els relleus del Collsacabra al Sistema Transversal. Les Guilleries forma una prolongació vers el Mediterrani del front oriental humit i tot i que l'element que predomina en el paisatge és el mediterrani, l'element centreuropeu té una significació especial a les parts més enlairades. Aquesta situació geogràfica crea un notable grau de diversitat d'ambients que es veu accentuat per la complexitat orogràfica, l'important gradient altitudinal i els canvis d'orientació constants. Altres espais d’interès: Sant Sadurní d’Osormort integra dos espais dins la Xarxa Natura 2000 aprovada



recentment (setembre 2006) per la Generalitat de Catalunya. De fet, es tracta de la integració dels dos espais anteriorment comentats i que formen part del PEIN. Es tracta de les Guilleries (codi ES5120012). Equival al PEIN amb el mateix epígraf. L’altre espai és l’anomena’t Sistema Transversal Català (ES5110005). Les estribacions meridionals de l’espai (que es corresponen amb l’espai PEIN de Savassona) es troben en terme municipal de Sant Sadurní d’Osormort.

El Pla Territorial General de Catalunya aprovat l’any 1995 reconeix la necessitat de la connectivitat ecològica dels EIN. El Pla Territorial Parcial de les comarques centrals identifica l’eix connector nord-sud situat a l’est de la comarca d’Osona i que connecta els següents espais PEIN: serres de Milany-Bellmunt, Collsacabra, Guilleries, Parc Natural del Montseny i Savassona.

A Sant Sadurní d’Osormort, la Vall de Sant Feliu de Planeses, una franja de terreny entre la riera Major, a l’est, i els cingles conglomerats de Romagats i Sant Llorenç, per ponent i la riera Major queden inclosos dins de l’esmenta’t eix connector.

A nivell més local s’identifiquen diversos corredors biològics representats per rieres i torrents afluents de la riera Major. Són la riera de les Corts i la riera d’Espinelves que conserven uns bons ambients de ribera.

1.3 Demografia

Sant Sadurní d’Osormort és un dels municipis amb menys població de la comarca d’Osona, sinó el que menys. La practica totalitat de la població es distribueix en masies i altres habitatges dispersos pel territori. El nucli urbà que suposa la urbanització de Bojons correspon a habitatges de segona residència per tant no existeix un nucli urbà que aglutini la població resident al municipi.

L’any 1975 contava amb 91 habitats i al 1996 la població havia baixat a 74 persones, cosa que es va traduir amb l’abandó de diverses masies. És a partir de 1996 i amb l’obertura de l’Eix Transversal l’any 1997 que es pot parlar d’una certa recuperació demogràfica, si bé molt incipient. No obstant en els trenta últims anys mai s’ha sobrepassat la xifra dels 100 habitants.

Índex de creixement



Les dades obtingudes de l’Institut d’Estadistica de Catalunya no són representatives de l’índex de creixement donada l’escassa població del municipi.

Estructura de la població

En el cas de Sant Sadurní d’Osormort, proporcionalment al conjunt de Catalunya, presenta un envelliment important de la població.



La franja més important de població a Sant Sadurní d’Osormort, tenint en compte que la gràfica correspon a l’any 2001, és la que va dels 35 als 40 anys pel que respecte a les dones i dels 40 als 45 en els homes. La piràmide d’edats de Sant Sadurní d’Osormort és molt irregular, fet que passa sovint als municipis de molt poca població.

Nivell d’instrucció

Coneixement del català

El nivell de coneixement del català, proporcionalment parlant, és molt superior al de la mitjana de Catalunya i fins hi tot a la mitjana de la comarca d’Osona. Si bé s’ha de tenir en compte la baixa població del municipi.



Habitatges

La tendència dominant del municipi és la propietat per compra, però és de remarcar també el gran percentatge d’habitatges de lloguer fet que s’explica per la tipologia edificatòria i tradicional de masies que en règim de masoveria.

Superfície dels habitatges



Una altra de les dades importants és que el 42,9 % dels habitatges té més de 120m2, altra vegada molt per sobre de la mitjana comarcal i de Catalunya, i també relacionat amb la tipologia d’habitatges unifamiliars aïllats i disseminats.

1.4 Activitat econòmica

A nivell comarcal el sector terciari de serveis ha superat a la industria en gairebé un 13 %. Un altre sector que en els últims anys ha experimentat un important creixement és el de la construcció. Tot això ha anat en detriment del sector primari que està experimentant un constant i preocupant retrocés amb l’abandonament de l’activitat agrícola i ramadera.

L’activitat econòmica del municipi és molt baixa i es centra casi exclusivament en la explotació forestal, agrícola i ramadera a més de l’explotació extractiva de varies canteres a cel obert que constitueixen l’activitat industrial més important del terme i que precisen que es pugui garantir la seva continuïtat, com a mínim, a mig termini. S’ha de tenir en compte també que les comarques centrals són deficitàries en àrids i especialment graves (el sauló té la mateixa consideració que les graves) i pròximament han de començar les obres del desdoblament de l’eix. Per tant es convenient mantenir l’explotació de les sorreres de Sant Sadurní d’Osormort ja que la proximitat del lloc de la demanda beneficiaria per un costat la millora d’impacte ambiental (menys viatges i més curts) i conseqüentment l’economia. (La documentació mediambiental del POUM recull un “Informe Mineroambiental sobre l’ampliació de les sorreres a Sant Sadurní D’Osormort).

Estadísticament els serveis han passat a ser el principal sector d’ocupació del municipi activitat lligada al turisme basada principalment en l’existència de varis restaurants i un



càmping. Es de remarcar la gran davallada d’efectius en el sector agrícola, cosa que s’ha traduït amb el tancament de moltes explotacions agràries.

Població ocupada resident

La tendència és que cada vegada hi ha més gent que treballa fora del municipi o comarca, fet que evidencia la necessitat d’ampliar les ofertes de treball vinculades al mon rural.

La població activa i resident a Sant Sadurní d’Osormort es desplaça principalment a l’àrea urbana de Vic i altres localitats de la Plana de Vic amb presència de polígons industrials i comerços per anar a treballar.

1.5 Marc històric i assentaments actuals

1.5.1 Orígens històrics

Malgrat tota la població es troba pràcticament disseminada es pot considerar que el nucli principal del municipi es localitza en el km. 15,4 de la carretera BV 5201 de Vic a Sant Hilari Sacalm. En ell s’ha destacar l’existència de l’església parroquial de Sant Sadurní de la segona meitat del segle XI restaurada amb la torre del campanar situada en la façana oest de l’edifici. Molt a prop trobem la casa pairal de Masferrer amb extraordinaris esgrafiats en la façana. Aquest casal va ser construït durant el segle XVIII. Els esgrafiats de la façana són de l’any 1.787 i representen les al·legories de les arts i els elements de la natura. A una certa distància en direcció a Bojons hi ha l’ajuntament i el cementiri. A part de l’esmentat nucli existeixen dins el terme municipal una sèrie de masies d’interès com per exemple la Verneda de Sant Feliu, situada entre el Pla de les Eugues i el Puig Castellar i Puig de Sant Llorenç. En dit puig hi ha el Castell de Sant Llorenç, existent des de l’any 884. Aquest castell tenia una capella del segle XI que va ser cedida al monestir de Sant Marçal per els cavallers Vilagelans i Meda per establir un priorat benedictí. Més tard, cap a 1.125 es va reconstruir la capella i s’hi va establir una comunitat agustina, que va subsistir fins 1.592. Aquest castell, al igual que altres de la sub-comarca ( Casserres, Savassona) així com algunes esglésies romàniques o part d’elles ( Queros, Sant Joan de Fabregas,



Espinelves,...) ja es citen en documents de l’època del comte Guifrè fundador de l’independència dels comtats de Marca Hispànica.

1.5.2 Els nuclis de Sant Sadurní d’Osormort

L’estructura del territori està organitzada segons un habitat dispers, a excepció de dues petites urbanitzacions que defineixen els: Nucli 1: Prop de la Masia de Bojons de Dalt i del Molí de Bojons trobem un petit nucli format per vivendes unifamiliars aïllades, bàsicament de segona residència. L’origen es pot situar als anys 1960-70 coincidint amb el creixement de la construcció a Catalunya. Aquest assentament ocupa aproximadament una superfície de 3,59 ha. i està limitat al sud per la riera Major , al nord per una massa forestal a 550 m. d’alçada del Solei de la Vinya, a l’oest per una depressió del terreny de la riera Major i la carretera de Sant Hilari i a l’est la finca Molí de Bojons i Bojons de Dalt.

Edificació

La tipologia edificatòria és la de vivenda unifamiliar aïllada amb jardí que consta de planta baixa i planta pis amb el garatge diferenciat de la vivenda com volum independent.

Tipologia viària

S’accedeix al nucli des de la carretera BV 5201 de Vic a Sant Hilari Sacalm creuant la riera Major pel pont del Molí de Bojons, a uns cent metres del pont trobem les primeres cases. La trama viaria d’aquest petit nucli està format per tres vials seguint la mateixa pendent del terreny i dos perpendiculars formant un anell tancat. Els vials són de terra compactada de 8m. d’amplada sense voravies.

Abastament d’aigua El subministrament d’aigua es fa per brollador. Sanejament El nucli disposa de xarxa de clavegueram al que es connecta cada un dels habitatges i condueix les aigües residuals fins al EDAR.



Activitat comercial L’activitat comercial al nucli és inexistent. Nucli 2: Prop del nucli anterior en el camí de Crivillers i les Planes a 500 m. de la desviació de la carretera de Sant Hilari Sacalm trobem un segons nucli format per set habitatges bàsicament de segona residència. L’origen, al igual que el nucli anterior, es pot situar als anys 1960-70. Edificació

La tipologia edificatòria és la de vivenda unifamiliar aïllada amb jardí que consta de planta baixa i planta pis amb el garatge diferenciat de la vivenda com volum independent.

Tipologia viària

S’accedeix al nucli pel camí de Crivillers i les Planes que surt des de la carretera BV 5201 de Vic a Sant Hilari Sacalm tot just creuar el torrent de Can Dodes i marxa paral·lel al marge dret de la riera Major. La trama viaria d’aquest petit nucli està format per un sol vial de 3 m. d’amplada de terra compactada sense voravia.

Abastament d’aigua El subministrament d’aigua es fa per brollador. Sanejament El nucli no disposa de xarxa de clavegueram. Cada vivenda disposa de pou mort. Activitat comercial

L’activitat comercial al nucli és inexistent.

1.5.3 Monuments i llocs d’interès

El procés històric d’ocupació del municipi ha deixat un seguit de patrimoni arqueològic, arquitectònic i natural que caldrà preservar. El POUM recull aquest elements en el Catàleg del Patrimoni i béns protegits d’acord amb l’article 69.1 del TRLUC.



En destacaríem:

Nº CODI ÀMBIT TIPOLOGÍA DENOMINACIÓ

01 E 01 Patrimoni arquitectònic Edifici Església parroquial de Sant Sadurní

02 E 02 Patrimoni arquitectònic Edifici Ermita de Sant Ponç

03 E 03 Patrimoni arquitectònic Edifici Capella de Sant Feliu

04 E 04 Patrimoni arquitectònic Edifici Ajuntament de Sant Sadurní d’Osormort

05 C 01 Patrimoni arquitectònic Conjunt arquitectònic Cementiri

06 L 01 Patrimoni inmoble Element arquitectònic Pont de Bojons

07 Z 01 Patrimoni natural Zones d’interès Cingles de Romagats

08 Z 02 Patrimoni natural Zones d’interès Cingles de Sant Llorenç del Munt

09 Z 03 Patrimoni natural Zones d’interès EIN Les Guilleries

10 Z 04 Patrimoni natural Zones d’interès EIN Savassona

11 Z 05 Patrimoni natural Zones d’interès Riera Major

12 Z 06 Patrimoni natural Zones d’interès Riera d’Espinelves

13 Z 07 Patrimoni natural Zones d’interès Riera de les Corts

14 F 01 Patrimoni natural Font Font de Puig de Bac

15 F 02 Patrimoni natural Font Font del Tap

16 F 03 Patrimoni natural Font Font Fresca

17 F 04 Patrimoni natural Font Font de Rifà

18 F 05 Patrimoni natural Font Font de l’Escloper

19 F 06 Patrimoni natural Font Font de Masferrer

20 F 07 Patrimoni natural Font Font dels Peons

21 F 08 Patrimoni natural Font Font Vella

22 F 09 Patrimoni natural Font Font de la Resclosa de la Verneda

23 F 10 Patrimoni natural Font Font de Miralpeix

24 F 11 Patrimoni natural Font Font del Rossinyol

25 J 01 patrimoni arqueològic Jaciment Calçada romana

1.5.4 Les edificacions en el medi rural

L’activitat agropecuària és molt important a Sant Sadurní d’Osormort. El principal sector econòmic són els serveis, Tot i així l’explotació forestal, l’agricultura i la ramaderia continuen sent activitats importants al municipi. Els conreus són en la seva majoria extensius de secà.



Es regularà l’habitatge en el sòl no

urbanitzable tant per la protecció de les edificacions existents d’interès, com per l’aparició d’activitats poc compatibles amb el paisatge, per tal d’evitar la seva dispersió per tot el territori.

Les masies quedaran recollides en el Catàleg de Masies segons dictamina l’article 50.2 de la Llei d’Urbanisme. Aquest catàleg ja ha estat redactat prèviament si bé està pendent de l’aprovació inicial en espera de ser recollit pel present POUM.

La proposta de pla especial manté la classificació del catàleg ja vigent i el complementa.

L’antic catàleg de masies de Sant Sadurní d’Osormort estableix dues categories d’edificació, que mantenim:

2A.- Edificis que donat el seu interès estan inclosos al Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu I.P.C.E.

L’actuació sobre ells es regirà a partir del que disposa el Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

No es podrà modificar el volum construït, havent de respectar-ne les façanes. Buits afegits i obertures, així com els materials existents i els pendents de cobertes i, en definitiva, respectar o millorar el seu entorn.

2B.- Manteniment de l’estructura general de l’edifici o del conjunt en relació a la volumetria, façanes, cobertes, espais lliures...

Es preveuen unes zones de protecció paisatgística al seu voltant per evitar noves construccions.”

E.- Aquesta categoria no està recollida a l’antic catàleg de masies. Inclou un seguit de masies històriques de les quals pràcticament no en queda cap element arquitectònic, o bé degut a enderrocs o bé al total deteriorament.

Pel que fa a la tipologia de les edificacions també mantenim la que recull l’antic catàleg de masies:

A.- Conjunt amb edificació principal destacada de la resta de construccions auxiliars (masoveries, estables...), relacionats entre si amb espais intermedis (patis, eres...)

Es troben situats normalment a zones planes.

B.- Conjunt amb edificació principal formant unitat física amb les secundàries, degut a les dificultats d’implantació en el terreny.

C.- Edificacions aïllades, generalment formades per masoveries o construccions auxiliars, allunyades i independents del grup d’edificació.



IDENTIFICACIÓ DE LES MASIES CATALOGADES

IDENTIFICACIÓ CAT. TIP. OCUPACIÓ E.CONSERV.

1.- Can Puig 2A C habitatge bo

2.- La Verneda de Sant Feliu 2A A masov./hab. bo

3.- Les Casasses 2B A desocupat ruïnes

4.- L’espluga 2B A masov./hab. mitjà

5.- Can Gall – Can Verneda 2B C desocupat mitjà/dolent

6.- La Vila del Prat 2B A masov./hab. bo

7.- Can Torrents 2B A masov./hab. bo

8.- Sant Sadurní d’Osormort 2B A habitatge bo

9.- Verneda de Sant Ponç 2B A habitatge bo

10.- La Fullaca 2B C habitatge mitjà

11.- La Boixeda 2B B desocupat dolent

12.- Rifà 2B B hab./desoc. Bo/mitjà

13.- La Casa de Dalt 2B A habitatge mitjà

14.- El Molí del Soler 2B B desocupat dolent

15.- La Pedrija 2B C habitatge bo

16.- Ca l’Escloper 2B C desocupat ruïna

17.- Can Torres 2B C des./estable dolent/regular

18.- Montal 2B A des./estable dolent/regular

19.- Les Planes 2B C habitatge mitjà/bo

20.- Crivillés 2B B masov./hab. Mitjà/bo

21.- Miralpeix 2B B masov./hab. bo

22.- El Mas 2B B masov./hab. mitjà

23.- Montornés 2B C habitatge bo

24.- La Barraca 2B C habitatge bo

25.- Casa Nova de Mas Ferrer 2B C

26.- Creu de Vernencs 2B A deshabitat regular/dolent

27.- Bojons de Dalt 2A A habitatge bo

28.- Bojons 2B A restaurant bo

29.- Mas Ferrer 2A A masov./hab. bo

30.- Molí d’en Verneda 2B A desocupat ruïna

31.- Collsameda 2B C habitatge mitjà/bo



32.- Les Feixes 2B C habitatge bo

33.- El Soler 2B C desocupat ruïna

34.- Casa Cremada E -

35.- La Carboneria /

El Molí de Masferrer 2B B garatge regular

36.- Emprius E -

37.- Planeses E -

38.- Can Salou E -

39.- Pla i Arola E -

40.- Can Masó E -

41.- La Vinya 2B B habitatge bo

42.- Can Faire 2B B habitatge regular/mig

43.- La casilla de la Mina 2B B habitatge bo

Les masies de la tipologia E no disposen de fitxa al present catàleg degut al seu estat de conservació, dificultat actual d’accés i manca d’elements arquitectònics destacables, restant però el seu caràcter històric.

Tenint en compte la importància del medi rural, a més de la protecció també és bàsic el foment i la pròpia protecció i ajut per les activitats agrícoles ramaderes i forestals, ja que Tot i poder incorporar altres usos com residencials, turisme rural, tallers artesanals, activitats professionals... les activitats tradicionals també formen part del patrimoni d’un país, alhora que eviten la degradació del medi natural. Per assolir aquest objectiu s’ha realitzat un inventari de totes les edificacions en sòl no urbanitzable, catalogant-les segons el seu ús (masies, xalets, granges, coberts, magatzems...), detectant l’estat de l’edificació i així establir la normativa corresponent en cada cas, tenint en compte les activitats que s’hi duen a terme i l’espai que les envolta. Aquest POUM també regula les explotacions ramaderes, tant perquè compleixin les distàncies de protecció respecte els nuclis com tota la normativa a la que estan sotmeses directament; per tal de reduir la contaminació que pateix el subsòl.

Les edificacions existents en el medi rural es relacionen a “l’inventari d’edificacions en sòl no urbanitzable” de l’annex 4.05.

1.6 Infraestructures, equipaments i serveis actuals

1.6.1 Xarxa de comunicacions i mobilitat

Carreteres comarcals: El municipi de Sant Sadurní d’Osormort queda creuat de sud-est a oest per l’eix transversal C-25, la qual és la principal via de comunicació i accés al municipi des de les dues sortides existents dins el terme municipal, la de la Fullaca (sortida 194) i la de Sant



Sadurní d’Osormort ( sortida 195). La C-25 entra i surt del municipi pel túnels de Romagats i del Buc mentre que la vall de la riera Major la creua mitjançant un espectacular viaducte de més de 560 m de llarg. Els accessos connecten amb la BV 5201 antiga carretera de Vic a Sant Hilari Sacalm.

Carreteres locals: Actualment es pot considerar que la carretera BV 5201 que unia Sant Sadurní d’Osormort amb Vic a passat a ser una carretera d’àmbit local. Aquesta carretera que des del Molí de Bojons es dirigeix a Sant Hilari Sacalm pel Pla de la Creu té unes especials característiques per la singularitat del paisatge per on discorre. La xarxa viària del municipi es completa amb la carretera de Masvidal la BV 5251 que connecta amb l’eix per la sortida de la Fullaca i la carretera d’Espinelves la BV 5441. Camins d’interès existents: El municipi està dotat de nombroses pistes forestals i senders, algunes per accedir a les masies del municipi i d’altres que travessen aquest i condueixen als altres municipis veïns. De la majoria de camins els més importants tan per la seva rellevància històrica com per la seva importància de comunicació són:

- El camí del pont de Fàbregues que comunica el municipi de Viladrau i segueix la Riera Major des del pont de Fàbregues fins a la zona de La Cantina. Aquesta ruta és de gran vàlua pel tema de l’aigua ja que passa paral·lela a la Riera Major. El caminet és molt apreciat pels pescadors i excursionistes gràcies a les seves vistes.

- Un altre camí important és el que travessa el municipi d’Oest a Est, començant al coll de Romagats, fins a Torrents passant per la Vila, segueix cap a Les Casasses i l’Espluga, per acabar després de creuar la Verneda de Sant Feliu a la carretera de Vilanova de Sau a l’altura de La Mina. Aquest camí ral, que actualment està en força bon estat, es ramifica en dos variants més; una és la que va cap a Can Gall, l’altre va a parar a l?eix transversal prop de La Cantina.

- El camí del pont de Malafugassa s’agafa després de Bojons en direcció a Vilanova de Sau i Sant Hilari i es creuen les masies de Crivillers i Les Planes i s’arriba al pont de Malafugassa que ja no pertany al terme municipal de Sant Sadurní. El camí segueix paral.lel a la Riera Major, passa per zones molt fresques i obagues, molt apreciades a l’estiu.

- El camí de Vernencs s’agafa a la carretera BV-5201 davant de l’ajuntament al km. 11,2, després del pont sobre la riera d’Espinelves. Aquest camí passa per darrere Masferrer cap al Mas, i des d’allà s’enfila fins arribar a la ja esmentada masia de Vernencs.

- El camí de Montalt, comunica amb Viladrau i el pont de Fàbregues, i mitjançant una drecera permet accedir a Ca l’Escloper, la Pedrija i Sant Sadurní d’Osormort.

- Un camí d’alta rellevància històrica és el camí de Coll de Portell. De construcció



romana i en força bon estat només durant 500 m. Seguint el seu curs arribarem a Sant Julià, per una banda i la Les Cassases i l’Espluga per l’altre.

Xarxa de camins del municipi: Donat el caràcter agrícola i forestal Sant Sadurní d’Osormort amb una població totalment disseminada, la xarxa de camins juga un important paper vertebrador. Cal garantir una bona accessibilitat a les masies a fi de evitar l’abandonament i per tant el despoblament del territori i en conseqüència del municipi així com als camps de conreu i demés explotacions agropecuàries. La qual cosa comportarà dotar de secció suficient a la xarxa de camins per acomplir les condicions necessàries de manera que el manteniment d’aquestes pistes forestals és importantíssim de car a tenir una bona comunicació amb els veïns i sobretot per accedir còmodament en cas de qualsevol emergència, com pot ser el temut foc forestal.

1.6.2 Estudi de la mobilitat

En l’estudi de mobilitat, es tenen en compte els desplaçaments, ja siguin generats, o atrets, diferenciant els que es realitzen per motius laborals dels que tenen com a finalitat l’estudi.

El resultat d’aquest desplaçaments per a l’any 2001, segons dades de l’IDESCAT són:

Mobilitat obligada per desplaçaments residència - treball. Any 2001.



Mobilitat obligada per desplaçaments residència - estudi. Any 2001.

De l’estudi de mobilitat per motius laborals i d’estudis se’n conclou:

En qualsevol cas, es generen molts més desplaçaments que els que s’atreuen, amb importants dependències d’altres municipis, especialment de Vic com a capital de comarca i les poblacions del seu entorn com conseqüència de la manca d’industria i de centres educatius del municipi.

Ús quasi exclusiu del vehicle privat en els desplaçaments laborals que tenen com a origen o destí altres municipis.

Nombre de desplaçaments per treball diàris de la població ocupada de 16 anys i més.

Nombre de desplaçaments per estudis diaris de la població de 16 anys i més.

Temps de desplaçament per anar a treballar, de la població ocupada de 16 anys i més.

Temps de desplaçament per anar a estudiar, de la població de 16 anys i més.



El gruix del temps que es destina al desplaçament per qüestió de treball és de menys de 10 minuts mentre que per raons d’estudis és entre 10 i 20 minuts.

1.6.3 El transport públic

Al municipi de Sant Sadurní d’Osormort no hi ha transport públic. Tenint-se que desplaçar fins a Vic si es vol utilitzar el tren i les línees regulars d’autobús intercomarcals i interregionals.

1.6.4 Xarxes de serveis

Abastament d’aigua Al municipi de Sant Sadurní d’Osormort no hi ha xarxa municipal d’abastament d’aigua. L’abastament del nucli de Bojons es fa mitjançant un dipòsit d’aigua situat a una zona elevada pròxima al nucli, la situació del qual queda recollida en el plànol d’informació I.09.

El dipòsit amb una capacitat de 280 m3 que recull l’aigua de la Font del Bosc, i utilitza el sistema d’impulsos de clor per depurar l’aigua. La pressió de subministrament és de 4 a 6 atm. i les conduccions són de PVC. L’abastament dels habitatges del Camí de Crivillers és per captacions individuals (pous) amb el seu corresponent tractament de potabilitat. La xarxa d’abastament actual es completa amb un seguit de xarxes privades que donen subministrament a diferents entitats i explotacions agrícoles i ramaderes aïllades, dispersades pel terme municipal.

Sanejament El municipi no disposa de xarxa de sanejament pública. Els habitatges existents en els petits nuclis residencials disposen actualment de sistemes de sanejament autònom al igual que algunes masies, Tot i així a la majoria dels habitatges disseminats pel territori el tipus de sanejament és lliure. Els criteris del POUM en quan al sanejament de les aigües residuals son els següents: Les masies i els habitatges unifamiliars disseminats es dotaran de Sistemes de Sanejament Domèstic Autonom d’acord amb la Intrucció Tècnica de sanejament Domèstic Autònom aprovada per l’ACA, que haurà d’atorgar la corresponent autorització. Els tres sectors urbans i urbanitzables previstos en aquest POUM és dotaran d’un sistema de depuració biològica de les aigües residuals, que obtinguin una qualitat de l’efluent lliurat dins dels paràmetres de la normativa i legislació vigent.



Cap dels sectors arriba a agrupar més de 50 habitatges, per tant el sistema es projectarà per 200 HE (Habitants Equivalents), comptant amb una ràtio de 4 habitants per habitatge. Tant el PAU 1 del nucli de Bojons com el PAU 2 Pla de l’OU, ja disposen d’un sistema col·lectiu d’aigües residuals, que fa com a mínim un tractament primari. Aquest sistema s’haurà de millorar i completar per disposar com a mínim d’un reactor, un clarificador un sistema de gestió dels llots i una arqueta de presa de mostres. El projecte d’urbanització dels sector tindrà en compte i inclourà totes les despeses per fer aquesta millora en el sistema de sanejament de les aigües residuals, fins deixar-lo completament legalitzat. El sector de creixement del PMU1 La Solella I i el futur de la Solella II, en règim de PPD, és dotaran d’una Estació Biològica de Depuració d’aigües residuals , del tipus compacte per fins a 200 HE amb capacitat de depurar fins a 27000 litres per dia. EL projecte d’urbanització del sector PMU1, preveurà aquest equip de depuració conjunt a nivell de projecte bàsic, si bé podrà fer un disseny modular en dues fases, admeten que en el projecte executiu de la urbanització del PMU1, es posi en marxa la primera fase amb capacitat per 100 HE. Subministrament elèctric El subministre elèctric el realitza la companyia FECSA-ENDESA.

L’abast i el servei del subministrament actual es considera satisfactori.

Totes les línies són de distribució aèria i en el seu recorregut es van situant diverses estacions transformadores des d’on es fa el subministrament a tota la zona urbana a la tensió 380-220V Per evitar perills a més del impacte estètic, en les obres d’urbanització previstes en futurs planejaments derivats cal imposar que totes les línies dins els nuclis transcorrin soterrades. Telecomunicacions Segons les dades de que disposa el CTTI, les telecomunicacions al municipi es troben en el següent estat: Al nucli de Sant Sadurní d’Osormort es detecten deficiències en les cobertures dels serveis de Televisió de Catalunya en analògic i digital (TVC, TDT) i a la Banda Ampla Rural (BAR). Igualment es detecten deficiències en interiors d’edificis del servei de Telefonia Mòbil (TM). El municipi no disposa d’ADSL. Per altra part l’ajuntament disposa d’un estudi tècnic realitzat per l’empresa ADTEL que analitza les deficiències del municipi de cobertura del senyal de ràdio, televisió, TDT i BAR. El estudi fa tres propostes per solucionar els problemes identificats a partir de la infraestructura existent i la construcció d’una nova infraestructura. La Conclusió de l’informe és:



Actualment al municipi de Sant Sadurní, al indret de la Fullaca hi ha instal·lades dues antenes de TV i TM i s’està tramitant la instal·lació d’una nova torre, com proposava l’informe, que ha de assegurar la cobertura de BAR,TDT i TM als nuclis de Sant Sadurní d’Osormort , Bojons i Camí de Crivillers Gestió de residus Repartits pel terme municipal hi ha diferents punts de recollida d’escombraries entre ells a la zona urbana de Bojons i Camí de Crivillers. Els residus són gestionats pel Consell Comarcal i traslladats al abocador comarcal d’Orís.

1.6.5 Equipaments

Els únics equipaments de que disposa el municipi es localitzen tots al voltant del km. 15,4 de la carretera BV 5201 de Vic a Sant Hilari Sacalm en el que es pot considerar el nucli originari del municipi. A continuació es llista la relació d’equipaments existents Sant Sadurní d’Osormort:

E1 Equipaments esportius

Al Cens d’equipaments esportius de Catalunya consta censada la piscina a l’aire lliure del càmping Molí de Bojons.

El municipi no disposa del corresponent Mapa d’Instal·lacions i Equipaments Esportius (MIEM), que és l’eina de planificació municipal on es concreta i situa les necessitats



d’equipaments esportius del municipi. En aquests casos, el PIEC (Pla Director d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya) com a pla territorial sectorial, proposa uns estàndard orientatius de sòl d’equipament esportiu per al Xarxa Bàsica, que per als municipis amb població inferior a 1.000 habitants està establert entre 4,5 i 5 m2/habitant en funció de la tipologia d’edificació. El que, per Sant Sadurní d’Osormort, representa una reserva d’aproximadament 500 m2 per ús esportiu.

Als estudis de localització de PIEC no es considera que cap instal·lació de Sant Sadurní pertany a la Xarxa Bàsica, ni que hi hagi cap dèficit al municipi.

E3 Equipaments socioculturals i religiosos

L’església parroquial de Sant Sadurní. E5 Equipaments administratius

L’ajuntament de Sant Sadurní d’Osormort.

E6 Cementiri

El cementiri municipal.

1.7 Planejament vigent

1.7.1 Pla territorial de Catalunya

El Pla Territorial General (PTG) de Catalunya defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya, i esdevé el marc orientador de les accions amb incidència territorial. Seguint el principi de jerarquia normativa que informa i ordena les relacions entre els diferents instruments de planejament, el present POUM manté la coherència amb les directrius i determinacions del PTG. Tot i que també s’han tingut en compte els criteris i determinacions del Pla territorial parcial de les comarques centrals.

Els estudis d’informació del PTG defineixen els sistemes urbans existents com àrees formades a partir de la cohesió i influència que tot nucli d’una certa entitat genera al seu entorn territorial.

Els sistemes de proposta són la base per a l’aplicació de les estratègies territorials i la consecució del model d’assentaments que el Pla formula, i es defineixen a partir dels sistemes urbans existents i d’altres nuclis amb una certa rellevància de població o dependència d’aquests.

1.7.2 Planejament urbanístic vigent

El planejament vigent són les Normes d’Ordenació complementàries i subsidiàries del terme municipal de Sant Sadurní d’Osormort,

L’instrument d’ordenació vigent del municipi de Sant Sadurní d’Osormort són les Normes Subsidiàries de Planejament redactades en base a les disposicions de la Llei 3/1984 de 9 de gener i aprovades definitivament per a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió del 30 de maig de 1990.

Les Normes Subsidiàries classifiquen el sòl de la totalitat de l’àrea del terme municipal (3.037,60 ha.) en dos tipus:



Sòl urbà: 5,04 ha. 0,16% Sol no urbanitzable: 3.032,56 ha. 99,84%

Les vigents Normes Subsidiàries delimiten com sòl urbà els dos nuclis de segona residència situades a la vora del Molí de Bojons i al camí de Crivillers. Ja que compleixen amb les mínimes condicions exigides per la Llei del Sòl 3/1984 de 9 de gener en l’article 81.2 : - Estar comprès en àrees consolidades per l’edificació com a mínim la meitat de la seva superfície. - Tindre accés rodat, abastament d’aigua, sanejament i subministrament d’energia elèctrica. L’objectiu de la delimitació de Sòl urbà era controlar el creixement dels nuclis poblacionals i millorar la qualitat dels assentaments amb uns condicionants d’agrupació, d’estètica de serveis i equipaments comunitaris, així com la legalització tant de les noves construccions com de les existents. El sòl no urbanitzable correspon a quasi la totalitat de la superfície del terme municipal. La Normativa pretenia mantenir la relació existent entre camp cultivat i edificació , per això es planteja la protecció de tots els elements que el composen, desglossat en zones, assignant a cadascuna un paper com a paràmetre per a l’admissió i regularització de l’edificació i també dels usos. L’objectiu de la Norma és el manteniment de les característiques arquitectòniques i tipològiques com també la qualitat i adequació de l’edificació, a partir d’una reglamentació detallada en quant a materials, composició i acabats. El sòl no urbanitzable es regula segons els paràmetres de les claus: Zona 2 de protecció de l’edificació rural

L’edificació rural és un integrant indissoluble del paisatge i bàsica per la comprensió de la pròpia història. Per això s’ha concretat tant sobre l’edificació rural ja que es fita important aconseguir la seva conservació com a base de l’estructura del territori per establir els punts de situació de les possibles noves edificacions així com l’edificabilitat en funció dels volums de la mateixa ja existent. Es divideix en dos subtipus: 2a –Referit a edificacions que posseeixen un especial interès. La conservació d’aquestes construccions és total. degut la seu valor artístic, històric o tipològica, la Normativa planteja la no alteració de la seva estructura, concreta els elements específic d’interès que s’ha de protegir i també l’entorn natural en el que es troben, el qual s’ha de mantenir com a lliure. 2b –Referit a edificacions rurals en general pel seu valor històric i ambiental. Zona 3 de protecció de valor agrícola



Aquesta zona està constituïda per les àrees guanyades al bosc. Per la seva explotació agrícola és objecte de protecció no sols pel seu valor intrínsec, sinó també per ésser un component integral del paisatge. Actua com paràmetre d’edificació mitjançant l’assignació d’un índex determinat d’edificabilitat relacionat amb l’extensió global de la finca Constitueixen paràmetres de protecció de la mateixa els que limiten la situació de l’edificació, obligant a que aquesta es situi sempre en els límits o pròxima a les edificacions ja existents de la zona. Zona 4 rústica L’integren els sòls que no tenen un valor agrícola o ambiental determinat, admeten uns específics usos temporals quan queda salvaguardada per la vegetació. En el que fa referència als còmputs i limitació de l’edificació s’adhereix al que es descriu per la zona 3. Zona 5 de valor forestal i paisatgístic El valor de protecció d’aquest tipus de zona ve donat per la seva rendibilitat forestal i també ser part integrant del paisatge. Zona 6 de protecció de servituds Correspon al sòl sense altra funció concreta que la de paisatge neutre: faixa de protecció de carreteres o línees d’alta tensió. Seran considerades a efectes d’edificabilitat en els casos en que manqui l’arbrat.



2. MEMÒRIA DE ORDENACIÓ

2.1 Objectius del Pla.

La necessitat d’aquest Pla deriva, en general, de les determinacions de la legislació urbanística i, en particular, de la dinàmica pròpia del municipi per tal d’establir un marc adequat que reguli el seu desenvolupament urbanístic. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) constitueix una modalitat integrant del sistema de planejament general. Les determinacions d’aquest Pla seran:

La delimitació de les diferents classes de sòl previstes a la legislació urbanística.

La definició de l’estructura general i el model del territori amb aportació d’infraestructures i dotacions públiques tot preservant els valors paisatgístics, el patrimoni cultural i la identitat del municipi. .

Definir operacions urbanes estructurades per la millora tipològica, rehabilitació i consolidació dels nuclis existents, obtenir oferta de sòl residencial i la cessió de sistemes que dictamina el TRLUC.

Definició del model d’implantació urbana per a un desenvolupament urbanístic que permeti lligar les necessitats de creixement amb la preservació del medi a fi de garantir la qualitat de vida.

Ajustar la ordenació a les expectatives reals de creixement.

Determinar les circumstàncies que poden produir la seva modificació o revisió.

Tenint en compte les preexistències del municipi, el POUM proposa:

1- Mantenir el caràcter rural del nucli originari del municipi. 2- Ordenar els nuclis existents proposant petits creixements de consolidació i millora amb els objectius d’afavorir el creixement de la població, obtenir i ordenar nous equipaments i espais lliures, i millorar els serveis i les vies de comunicació

2.1.1 Diagnosi i oportunitats

De l’estudi realitzat a la memòria de la informació se’n destaquen els següents punts crítics:

- Despoblament.



- Envelliment de la població. - Manca d’equipaments municipals. - Manca de serveis tècnics i de xarxes d’abastament d’aigua i de sanejament. - Necessitat d’incorporar noves activitats lligades al mon rural per tal de fixar la població i dinamitzar l’economia del municipi.

‐ Presència d’edificacions en estat d’abandonament i deficient estat de conservació.

‐ Dependència de Vic i altres municipis de la comarca en molts àmbits: escolar, comercial, sanitari…

‐ Manca de sòl industrial, per a noves activitats, hi ha molts desplaçaments per motius de treball fora del municipi.

- Tot i la bona representació de turisme rural, encara es pot potenciar molt turísticament.

Tal i com s’esmenta al Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, el desenvolupament urbanístic sostenible sobre la base de la utilització racional del territori ha de compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmics necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida. En aquesta línia s’estableixen els criteris d’actuació del Pla presentats en forma d’oportunitats i que han de servir de base per concretar-ne actuacions posteriors:

‐ Captar població jove aprofitant la proximitat a Vic, municipi de gran pes a nivell comarcal amb expectatives econòmiques creixents i dotació de serveis.

‐ Potenciar les seves possibilitats residencials en un entorn paisatgístic de qualitat.

‐ Promoure la inversió privada als nuclis. Crear nous creixements residencials de baixa densitat on predomini l’habitatge unifamiliar. Promoure d’aquesta manera uns nous espais residencials en contacte amb la natura i amb la gran avantatge d’estar ben comunicats i propers a Vic.

‐ Potenciació del turisme rural i cultural.

‐ Execució de les obres, instal·lacions i serveis tècnics per reduir afeccions al medi natural i impactes negatius a la població.

‐ Regular i delimitar l’explotació de les pedreres ja existents i definir els paràmetres de restauració del paisatge.

- Crear equipaments, serveis i zones verdes.

2.1.2 Objectius de sostenibilitat i criteris bàsics del POUM

La Llei, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local, incorporava les determinacions per tal de:

Fomentar la cohesió social a través de polítiques de sòl i habitatge.



Fomentar la disposició de sòl per a la construcció d’habitatge assequible.

Garantir el compliment dels principis de desenvolupament urbanístic sostenible.

Millorar la gestió del sòl no urbanitzable, garantir la protecció del paisatge i l’ús racional el territori.

Protegir el manteniment de la superfície i la funcionalitat dels sistemes urbanístics d’espais lliures.

Integrar les consideracions ambientals en el planejament urbanístic.

En concret els objectius de sostenibilitat són els següents:

1- Dotar al municipi d’un planejament urbanístic adaptat a una base cartogràfica de qualitat i amb sistematització de la informació, de manera que permeti operar amb un SIG.

2- Ordenar urbanísticament el terme municipal, delimitant les diferents classes de sòl definides per pel TRLUC. Es preveu la identificació dels sòls existents i la delimitació de sòl urbà, sòl urbanitzable delimitat i sòl no urbanitzable.

3- Definició dels models de creixement urbà, als nuclis on aquest creixement és viable, intentant, amb la consolidació dels nuclis, arribar a un equilibri entre les necessitats de creixement i la preservació del medi natural, compactant els nous creixements i els nous equipaments necessaris per la població. “Art 1.4, e-1.4. Moderar el consum de sòl”.

“Art 1.4, e-1.10. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels nous creixements”

4- Definició de l’estructura general del municipi, definició de les infraestructures i

dotacions públiques necessàries tot preservant els valors paisatgístics, el patrimoni arquitectònic, natural i cultural. “Art 1.4, e-1.14. Atendre la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.”

5- Completar les xarxes bàsiques de serveis tècnics: abastament d’aigua,

clavegueram, sistemes de depuració, enllumenat i telecomunicacions millorant el seu impacte sobre l’espai urbà, urbanitzable i no urbanitzable.

6- Definició dels diferents tipus de protecció en sòl no urbanitzable, tenint en comte els

tipus de protecció previstos a pel TRLUC: protecció preventiva, protecció territorial i protecció especial (o màxima protecció derivada de la legislació sectorial). Es seguirà el següent criteri de protecció: rural, agrícola de valor, forestal de valor, prats, espais d’interès ecològic i paisatgístic, espais naturals protegits, altres usos existents, altres usos definits pel planejament. Els EIN Guilleries i Savassona, les masses boscoses, les serres, els camps de cultiu, els punts d’interès paisatgístic, rutes... són elements a preservar, conservar i mantenir per tal de garantir una major biodiversitat, i el paper de connectors biològics dels cursos d’aigua, els més importants són la riera Major i els seus afluents. “Art 1.4, e-1.2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori.”



7- Determinació de les condicions d’ordenació i intervenció en les edificacions en SNU, tan des del punt de vista de protecció com des de la seva regulació. “Art. 5.3. ...el manteniment de l’activitat agrària dels quals és desitjable per garantir, a llarg termini: la competitivitat i la producció de qualitat, la gestió del medi ambient, la diversificació de l’economia i el desenvolupament endògen.”

8- Establir les condicions urbanístiques que afavoreixin la promoció del turisme rural, potenciant i protegint els valors naturals i paisatgístics de la zona, tot evitant en lo possible l’aparició massiva de segones residències ocupades un més a l’any. A Sant Sadurní d’Osormort el turisme rural ja és una activitat econòmica a consolidar, es tracta de potenciar-la a més de l’increment del ventall d’activitats econòmiques lligades al mon rural, per la recuperació de masies actualment deshabitades. “Art. 1.4-b- Contribuir a la generació de riquesa a partir de l’aprofitament ordenat i sostenible dels recursos del territori i del desvetllament del seu potencial endogen.”

9- En el cas de Sant Sadurní d’Osormort no hi ha demanda d’habitatge assequible. Per una banda no hi ha immigració ni activitat industrial, i per altra la gent jove que vol continuar l’activitat familiar o altres activitats segons els usos admesos per pel TRLUC, el que volen és poder fer un segon habitatge al propi mas familiar.

10- Millorar la qualitat de vida fomentant l’equilibri socioeconòmic. 11- Generar operacions urbanes estructurants encaminades a la millora qualitativa de

l’espai públic dins el sòl urbà tot considerant el paisatge com l’element integrador del medi urbà i el medi natural.

12- Protecció del patrimoni cultural i arquitectònic i paisatgístic existent com a configurador del paisatge del municipi.

13- Millorar i conservar la xarxa veïnal i rural de camins amb els criteris d’amplades

establertes i els traçats coherents, per assegurar un òptim sistema de comunicacions locals.

14- Preveure una regulació per a l’emplaçament de les granges, concretant les distàncies respecte el nucli i els seus accessos i serveis i garantint en la mesura del possible la correcta gestió d’aigües residuals.

15- Potenciar la incorporació d’energies renovables.

Els objectius del pla, tenen en compte el propi Pla Territorial de les Comarques centrals, respectant els interessos del municipi i donant resposta a les seves necessitats específiques.

En cursiva s’indiquen els principals objectius de l’Avanç del Pla Territorial de les comarques centrals a que fa referència.”

Teixits urbans existents

Un dels principals objectius és completar,millorar i connectar els teixits urbans.

Definir operacions urbanes estructurades per a obtenir oferta de sòl residencial les cessions d’espais lliures que defineix pel TRLUC.

Ajustar la ordenació a les expectatives reals de creixement, tenint en compte les bones comunicacions, la proximitat a Vic.



El medi rural

Protecció del patrimoni natural i arquitectònic característic d’aquests entorns rurals, i de gran valor paisatgístic.

Protecció urbanística de les zones d’interès agrícola, forestal i paisatgístic.

Protegir les edificacions existents en sòl rústic, amb valors arquitectònics, històrics, mediambientals, paisatgístics i socials.

Limitar d’acord amb l’article 50 del TRLUC, les possibilitats de construcció en sòl no urbanitzable.

Admetre la inclusió en el Catàleg de Masies , les masies i cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials i que compleixin amb els criteris següents:

- raons arquitectòniques: Aquelles masies que total o parcialment tinguin valor arquitectònic per la seva composició o la presencia d’elements arquitectònics singulars.

- raons històriques: Es podran incloure en el catàleg totes les masies datades amb anterioritat a 1960. Les masies posteriors caldrà justificar la seva incorporació per raons arquitectòniques, paisatgístiques, mediambientals i socials.

- raons de preexistència: Quan existeixin evidencies físiques (restes edificades) que permetin determinar l’emplaçament i la superfície que ocupava originàriament.

- Aparegui registrada en algun document públic (cadastre, vols aeris,,,) anterior a1960. - Existeixin fotografies o imatges que permetin restituir el volum i la tipologia ( nº de plantes, cobertes, crugies...). - raons paisatgístiques: Aquelles masies que formin part d’un recorregut paisatgístic o històric (Antics camins i rutes a recuperar...)

- raons mediambientals i socials: Quan afavoreixin el reequilibri territorial i econòmic i permetin la recuperació de la població ja sigui com a primera residència com a segona. Quan afavoreixin les activitats agrícoles, ramaderes i forestals.

Regular i fomentar les activitats agrícoles, ramaderes i forestals de manera

respectuosa amb el medi natural (és a dir permetre i afavorir aquestes activitats evitant les grans explotacions que no s’integrin a l’entorn paisatgístic on es situen)

Promoure i protegir els itineraris paisatgístics com els diferents camins, itineraris per BTT,

Regular les activitats extractives a cel obert amb especial atenció a la restauració de l’entorn que faciliti la recuperació del paisatge.

Potenciar i preservar els elements territorials d’interès paisatgístic i natural, definitoris del municipi (i creadors de riquesa), afavorint el turisme de natura i de cultura.

Protecció dels boscos, i de la continuïtat dels cursos fluvials.

Mantenir les línies que defineixen el perfil natural del terreny, evitant les construccions a les carenes.

Promoure la implantació de tractaments autònoms de depuració d’aigües residuals a les edificacions allunyades de la xarxa col·lectiva dels nuclis.

Promoure i facilitar la recuperació de les masies deshabitades informant de les diferents possibilitats d’ajuts. A Sant Sadurní d’Osormort el 27,90% dels habitatges



estan desocupats o abandonats.

Gestió sostenible dels boscos.

Promoure i facilitar els habitatges de turisme rural, regulant les seves diferents categories, com a motor econòmic important per al municipi, tenint en compte el seu potencial paisatgístic i la seva bona situació.

Per evitar el despoblament del municipi i facilitar la continuïtat generacional de les masies, es permetrà la condició de plurifamiliar a les finques rurals. L’actual Llei d’Urbanisme ja contempla la divisió horitzontal de la propietat a les masies catalogades, on també es permet la reforma, reconstrucció i consolidació de les edificacions. Tradicionalment les masies catalanes són fruit de diferents creixements i edificacions annexes segons les necessitats de cada moment. El moment actual hi ha demanda per part dels fills dels propietaris per a un segon habitatge independent del principal. El planejament ho regularà prioritzant que aquest segon habitatge sigui preferentment fruit de la reforma d’edificacions annexes adossades, i seguint el caràcter rústic de les mateixes, per mantenir la identitat de les masies. En cas de no disposar d’aquests espais es permetrà una ampliació per a destinació a habitatge, de la superfície de l’habitatge principal en els següents percentatges, com a volum prioritàriament adossat:

És a dir, per una edificació principal existent i destinada a habitatge, amb una superfície edificada de 500m2, es permetrà una ampliació amb una edificabilitat de 150m2

Promoure i potenciar l’activitat econòmica a les finques rurals, afavorint una diversificació de les activitats permeses, com a activitats complementàries a l’activitat agropecuària, tenint en compte l’estat actual del sector i les perspectives ja a curt plaç. Es proposa que les activitats permeses a les finques rurals tinguin les següents limitacions, a partir de les quals ja sigui necessària la seva ubicació en un polígon industrial:

-Superfície: <400m2

-Potència: <25 Kw

-Nº de treballadors: <5

Usos: tallers artesanals tradicionals, de transformació de productes primaris i usos relacionats amb les activitats agropecuàries. Segons l’article 48 del Reglament de la Llei d’urbanisme, a l’apartat: c “construccions destinades a l’emmagatzematge, la manipulació, l’envasat i la transformació de productes, així com les destinades a serveis, sempre que els esmentats productes i serveis s’hagin originat o tinguin com a destinació, respectivament i exclusivament, una unitat d’explotació agrícola o ramadera o un conjunt d’unitats d’explotació integrades sota una direcció empresarial comuna.

Es segueix el que estableix l’Avanç del Pla Territorial de les comarques centrals , desenvolupat pel Pla Territorial de les comarques centrals.

En l’Avanç PTPCC , apartat 7.4.3.Recomanacions específiques per protegir i potenciar els nuclis petits:

20% 25% 30% 40%

400 80 100 120 160

600 120 150 180 240

800 160 200 240 320

1000 200 250 300 400

1200 240 300 360 480



“art.7.4.3. 1. mantenir l’activitat agrària amb el recolzament, si cal, de petites instal·lacions agroalimentàries, que es poden integrar en els propis nuclis.”

“art.7.4.3. 2. potenciar la creació de denominacions d’origen.”

“art.7.4.3. 3. potenciar la creació de micro empreses i iniciatives relacionades amb els productes endògens de la zona.

“art.7.4.3. 8. facilitar la instal·lació d’activitats professionals o artesanes.

Per tan als usos admesos també s’inclouen les activitats professionals, artesanes, les petites instal·lacions agroalimentàries i les micro empreses relacionades amb els productes endògens de la zona.

Nous creixements residencials

El creixement residencial de Sant Sadurní es confia en la compleció de sòl edificable de la urbanització de Bojons i la proposta d’un sector de creixement a la zona del nucli històric de Sant Sadurní format per l’ajuntament, l’església parroquial i la masia de Masferrer. El creixement es planteja darrera l’ajuntament penjant del camí existent del cementiri.

Tenint en compte les característiques rurals del municipi la densitat que es proposa és baixa.

La normativa específica per a les noves edificacions anirà encaminada a la obtenció d’habitatges integrats a l’entorn on es situen, de manera que a banda de les ordenacions volumètriques també s’incidirà en els materials d’acabat, colors, textures...

2.2 Estructura general del territori

D’acord amb les especificacions de la Llei d’Urbanisme de Catalunya 1/2005, de 26 de juliol, per la qual s’aprova el text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria d’urbanització; l’estructura general del territori està integrada pels terrenys que el planejament reserva per a les comunicacions, els equipaments, els espais lliures d’abast municipal o supramunicipal i les xarxes d’instal·lacions i serveis tècnics.

L’estructura general del territori de Sant Sadurní d’Osormort es definirà en base els següents punts:

2.2.1 Criteris d’actuació sobre el paisatge Definició i millora de la xarxa viaria actual, completant i facilitant al màxim els recorreguts entre els diferents nuclis i fins a les masies habitades. Idoneïtat paisatgística i integració per a la proposta d’espais per aparcament al nucli de Sant Sadurní d’Osormort, ja que és on hi l’església parroquial els demés i equipaments del municipi. Cal tenir en compte la necessitat dels desplaçaments en cotxe dins el municipi per l’alt grau de dispersió de la població, i per motius de treball, estudis, lleure, culturals... Delimitar i millorar camins per fomentar els desplaçaments a peu o en bicicleta. Per altra banda fomentar els itineraris marcats per a la pràctica del senderisme i la BTT.



L’ instrument general de protecció de patrimoni de Sant Sadurní d’Osormort serà el Catàleg de Béns a protegir que inclou les construccions, els jaciments, les fonts, els espècimens botànics i les zones d’interès que cal preservar d’acord amb el que preveu l’article 69 del decret...

Caldrà afrontar com a gran repte del nou planejament la protecció del conjunt d’elements amb un nivell suficient d’interès local, el tractament del conjunt dels nuclis així com la protecció del patrimoni natural, cultural, arquitectònic i arqueològic existent en el medi rural com a configurador del paisatge del municipi.

Per assolir aquests objectius serà necessari implantar mesures de millora de l’entorn, potenciant la seva personalitat i el seu valor històric a fi de guanyar atractiu perquè l’indret a protegir no es segregui de la resta del municipi. Propostes com el control de materials i cromatismes van en aquesta línia. S’inclouen com a protecció de patrimoni, aquells elements arquitectònics que formen part dels edificis, globalment o parcial, dignes de ser conservats pel seu valor artístic o històric. Igualment, dins del no urbanitzable mereixen d’especial protecció els elements singulars propis del medi rural, que alhora accentuen el seu interès paisatgístic, tals com: edificacions singulars, masos, cabanes de tapia, fonts, arbrats, camins,... Tots aquests elements han d’estar catalogats i s’especificaran al catàleg de béns protegits del municipi com a part integrant d’aquest Pla. Un exemple és la important funció dels espais verds en el paisatge urbà dels nuclis, permeten el desenvolupament d’activitats de lleure i el contacte social, i actuen com a vincle directe amb la natura i el camp fent que el nucli sigui més habitable.

Des del punt de vista paisatgístic s’entén l’estructura de zones verdes com una prolongació dels espais oberts exteriors cap a l’interior del nucli edificat. Com a mesures rellevants d’aquestes actuacions cal realitzar la plantació d’arbres a fi de reduir l’accés d’assolellament en l’època estival alhora que contribueix a augmentar la qualitat urbana, entesa com a indicador de benestar.

La connexió biològica entre les diferents unitats de paisatge identificades i l’adopció d’una normativa urbanística orientada cap a la protecció, la gestió i la ordenació dels paisatges identificats.

El conjunt de paisatges descrits anteriorment, són els principals testimonis de les relacions passades i presents dels habitants de Sant Sadurní d’Osormort amb el seu entorn. Tots ells derivats de les pràctiques agrícoles, ramaderes, industrials, urbanístiques i de transports, entre d’altres. Cal llavors evitar que l’acceleració en la transformació dels paisatges pugui donar lloc al deteriorament de la seva qualitat.

Entre les mesures considerades adequades en matèria de protecció de paisatges, el POUM ha tingut presents les següents:

Estudi i anàlisi general dels paisatges que configuren el territori municipal de Sant Sadurní d’Osormort, els ecosistemes que els integren i les influències o modificacions a les que es troben sotmesos.

La integració de l’ordenació del paisatge en l’ordenació urbanística proposada i en la resta de polítiques presents a Sant Sadurní d’Osormort (agricultura, economia, les infraestructures, el medi ambient i el desenvolupament social).

El POUM proposa:



Millora tipològica, rehabilitació i consolidació de l’edificació existent:

- Control de materials i cromatisme.

- Ajustar la regulació normativa dels nuclis amb especial atenció als salts topogràfics que presenta el sòl urbà establint amb cura l’ordenació.

- Protecció dels elements sortints singulars que formen part de l’arquitectura tradicional i/o història del municipi.

- Igualment dins del sòl no urbanitzable mereixen d’especial protecció els elements singulars propis del medi rural.

Protecció del patrimoni cultural i arquitectònic i paisatgístic existent com a configurador del paisatge del municipi: - Elements o conjunts d’interès local, tals com són alguns jaciments arqueològics, edificacions singulars, masos, fites de terme, fonts, murs de pedra, …. Tots ells han estat catalogats i quedaran recollits al catàleg de masies i catàleg de béns protegits al municipi que es presenta en aquest document.

2.2.2 Infraestructures de comunicació i del transport proposades

Tenint en compte les disposicions de la Llei 9/2003 de 13 de juny, de la mobilitat, el pla s’implica en la definició d’un model de mobilitat que permeti relacionar la planificació de l’ús del sòl amb les demandes concretes de desplaçaments que genera el municipi.

El sistema de comunicacions comprèn les infraestructures necessàries per a la mobilitat de persones i mercaderies, les àrees de protecció i les àrees d’aparcament corresponents.

Millora de la xarxa de comunicacions i accessibilitat al nucli:

El pla jerarquitza la xarxa de comunicacions del municipi segons es tracti de vies d’interès supramunicipal, xarxa viària bàsica, complementària, camins i proteccions. Es regula en l’article 34 i següents de pel TRLUC.

El municipi de Sant Sadurní d’Osormort està creuat per una de les infraestructures viàries més importants de Catalunya com és l’eix transversal C-25 que suposa la principal via d’accés al municipi amb les seves dues sortides la de la Fullaca i la de Sant Sadurní. Aquesta via està previst que en un futur relativament pròxim experimenti una important millora amb el seu desdoblament. (Ja està redactat el projecte i es troba en fase d’aprovació inicial) A més llarg plaç es preveu el traçat d’una nova infraestructura de gran pes per el país com serà l’ eix transversal ferroviari. Si bé no es preveu que tingui parada en el municipi. Aquestes dues noves infraestructures de comunicació suposaran un gran impacte pel territori i el paisatge del terme municipal.

Millorar la xarxa urbana donant amplada suficient i generant recorreguts

Durant el període de vigència del POUM s’haurà de tenir especial cura del manteniment i millora dels camins rural d’accés a camps de conreu i explotacions així com a les masies.



Quant a la xarxa viària bàsica es preveu potenciar com a vial d’accés al nucli residencial de Bojons el camí existent al marge esquerre de la Riera Major. D’aquesta manera s’aconseguirà segregar la circulació de la població resident dels accessos a les sorreres de Bojons i Les Ubredes. En els nous àmbits de creixement residencial, en la urbanització de la nova trama viària creada es tindrà especial cura en utilitzar materials respectuosos amb el medi i tractaments de paviments que permeti diferenciar els diferents tipus de trànsit. Projectes d’urbanització complementaris

En general, l’estat de conservació del paviment té algunes mancances, s’observen diferents acabats, materials de pavimentació... Caldrà doncs millorar el manteniment, la pavimentació de tots els vials dels nuclis amb incorporació de voreres i arbrat on sigui viable.i establir criteris per a l’elecció i manteniment de paviments existents i noves previsions.

Es procedirà a la pavimentació de tots aquells vials dels nuclis urbans que no en disposin. En la urbanització de nova trama viària i especialment en la de caràcter complementari es tindrà especial cura en utilitzar materials respectuosos amb el medi.

Els projectes d’urbanització formaran part del desenvolupament i execució del planejament derivat.

2.2.3 Els espais lliures

Els espais lliures del municipi s’estructuren en tres grups, les infraestructures hidràuliques o dels cursos d’aigua, el de protecció de sistemes viari i de les infraestructures i, finalment les zones verdes específiques per al lleure i esbarjo quotidià dels habitants de Sant Sadurní d’Osormort.

El sistema hidrogràfic

Formen part del sistema hidrogràfic de Sant Sadurní d’Osormort la riera Major i els seus afluents, fonts, pous i la capa freàtica que trobem al subsòl del municipi, així com les seves proteccions, que es delimiten als plànols d’ordenació.

Les zones verdes

En quan a les zones verdes, donada la mínima estructura d’espais verds d’esbarjo existents al municipi, aquesta revisió es planteja una nova xarxa d’espais lliures en funció de les noves àrees de creixement, tant residencials com industrials, per tal d’obtenir els nous parcs per cessió, sempre que sigui possible. Delimitar el sòl de sistemes per nous espais lliures. Ordenació dels espais verds dels nuclis.

Completar i incrementar l’actual teixit d’espais verds urbans en els nuclis, tant en termes de superfície com de forma i disposició.

Creació d’una nova xarxa d’espais lliures dins les noves àrees de creixement.

En la gestió d’aquests espais verds cal aplicar una sèrie de criteris que impliquen un respecte i un bon ús dels recursos naturals, d’entre els que cal destacar: el consum



racional de l’aigua per al reg, la selecció i plantació de les espècies vegetals i alhora ornamentals més ben adaptades al sòl, al clima i la protecció del sòl per evitar-ne la pèrdua de la fertilitat i la impermeabilització.

2.2.4 Els equipaments

El sistema d’equipaments compren els centres públics, els edificis de caràcter religiós, sociocultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, administratiu, ambiental, de transport, i tots aquells equipaments amb un interès públic o social.

En l’àmbit de la planificació d’equipaments esportius el POUM de Sant Sadurní d’Osormort s’ajustarà a les directrius urbanístiques que estableix el Pla director d’instal.lacions i equipaments esportius de Catalunya. (PIEC). Aquest Pla director té caràcter de Pla territorial sectorial i suposa, juntament amb altres plans sectorials, el desplegament del Pla Territorial general de Catalunya.

El POUM delimitarà el sòl de sistemes per nous equipaments tenint cura en l’optimització de la situació i tipus dels equipaments, tenint en compte la distribució de la població de forma dispersa.

2.2.5 Noves infraestructures de serveis tècnics i ambientals

Subministrament elèctric

El terme municipal suporta el traçat de dues línees d’alta tensió que suposen un important impacte visual i està previst que la nova línea d’alta tensió entre Bescanó i Sentmenat també creui el municipi de nord-oest a sud-oest, per una de les zones de més valor agrícola i paisatgístic del terme i molt pròxima a algunes de les masies que encara són productives a part del seu valor arquitectònic.

Malgrat el subministra actual es considera satisfactori, podria millorar-se el servei mitjançant mesures per reduir-ne l’impacte de l’estesa aèria mitjançant el soterrament total o parcial del cablejat. Amb aquest objectiu, les obres d’urbanització previstes en futurs planejaments derivats es projectaran amb totes les línies elèctriques soterrades.

De l’estudi de les condicions climàtiques i orogràfiques de la zona se’n dedueix una bona situació per a l’establiment d’energies renovables.

Aquest fet, hauria d’aprofitar-se pel municipi com la oportunitat d’obtenir una energia neta complementària al corrent continu que permeti incrementar les possibilitats i dotacions actuals, incrementant el seu valor natural i paisatgístic.

A tal fi es recomana establir un seguit de mesures que permetin la progressiva implantació d’energies alternatives, tant en serveis públics com la difusió i potenciació del seu ús per part d’entitats i habitatges privats.

Algunes de les mesures aplicables a l’edificació i regulables des de la normativa municipal poden ser:

- Aprofitar la insolació i l'orientació de l'edifici.

- Incorporar, sempre que sigui possible, les energies renovables en el disseny inicial.

- Fer servir materials aïllants, reciclables i no contaminants.



- Optar pels equipaments energètics més eficients.

- Considerar la instal·lació de captadors solars per a la producció d’aigua calenta sanitària (ACS)

- Considerar la utilització de plafons fotovoltaics a alguna de les façanes, sobretot en habitatges de zones rurals o aïllades

Si s'adopten algunes d'aquestes solucions s'aconsegueix reduir la despesa energètica i mantenir, si no millorar, la qualitat de vida dels usuaris de l'edifici.

Criteris per al disseny de la xarxa en els Plans Parcials i els projectes d’urbanització Les xarxes d’energia elèctrica s’ajustaran :

Instruccions d’Industria per xarxes de Baixa Tensió. Reglament de línies elèctriques aèries en Alta Tensió. Decret 131/1997 de 16 d’octubre referent a esteses elèctriques existents. Decret 2619/1996 de 29 d’octubre referent a l’obtenció de passadissos elèctrics.

Les xarxes d’energia elèctrica en sòl urbà i urbanitzable, seran subterrànies. Les característiques d’aquestes xarxes seran les indicades en els Reglaments elèctrics vigents així com les indicades per la Companyia Subministradora. Quan als centres de transformació i resta d’instal·lacions necessàries per al subministra d’energia elèctrica en els diferents sectors, aquestes s’ubicaran en els mateixos sectors i es detallaran en els plans que els desenvolupin. La xarxa de Baixa Tensió serà per subministrament d’energia elèctrica a edificacions, i es realitzarà independentment de la xarxa d’Enllumenat Públic. Enllumenat

Criteris per al disseny de la xarxa en els Plans Parcials i els projectes d’urbanització La xarxa d’enllumenat públic estarà ajustada a les determinacions exigides per les Normes d’Industria i les Normes Internes de l’a juntament, així com per la Llei 6/2001 de 31 de maig, d’Ordenació de l’Enllumenat per a la Protecció del Medi Nocturn i el Reglament 82/2005 sobre contaminació Lluminosa. La xarxa d’enllumenat públic serà subterrània i discorrerà pel viari públic. Els nivells d’il·luminació han de ser:

Tipus de via lux Carrers per vianants 14-18

Carrers vianants-vehicles 18-20

Carreteres 22-26

Camins i vies rurals 5-10

Zones verdes 5-7

En tots els casos (excepte en les zones verdes, on no es requereix uniformitat) la uniformitat estarà entre 0,40 i 0,60.



Els centres de comandament s’instal·laran preferentment al costat dels transformadors tenint cura de la seva integració en l’espai urbà. Tindran un comandament manual i automàtic, dotat de rellotge i cèl·lula fotoelèctrica. El rellotge permetrà establir circuit de nit sencera o de mitja nit. Les lluminàries hauran de ser opaques en la seva meitat superior amb objecte d’evitar excessos de contaminació lumínica. Les pantalles no han de dirigir més del 10% de flux lluminós per sobre de la línia paral·lela a l’horitzó. La inclinació màxima de les lluminàries per dirigir el flux lluminós cap a la calçada no superarà els +/- 10°

Telecomunicacions

En matèria de telecomunicacions el POUM proposa la redacció d’un Pla Especial de Telecomunicacions i Radiocomunicacions per tal de estudiar les necessitats reals del municipi i la previsió futura, facilitar la implantació i completar el desplegament d’aquest tipus de infraestructures al municipi i ordenar la seva disposició en el territori de manera que es minimitzi el seu impacte visual i paisatgístic així com establir mesures correctores d’aquest impacte visual, en el supòsit que la instal·lació de la nova torre de telecomunicacions que s’estan tramitant resultessin insuficients. Abastament d’aigua

S’ haurà de dissenyar la xarxa d’abastament d’aigua tant en els nuclis existents on el subministrament d’aigua es fa per brolladors com en els nous assentaments residencials. La nova xarxa es tramitarà i executarà mitjançant la redacció del planejament derivat corresponent i/o els projectes que se’n derivin. Prèviament, però, l’ajuntament tindrà que elaborar el Pla Director d’Abastament d’Aigua el qual ha d’estudiar el sistema municipal d’abastament, incloent l’avaluació de la suficiència i qualitat dels recursos disponibles per atendre la futura demanda, la diagnosi precisa sobre la xarxa en alta actual i la xarxa de distribució, si cal, i la justificació, descripció i millora o adaptació a la nova demanda, tot en concordança amb les previsions del PSAAC¹. El POUM de Sant Sadurní d’Osormort calcula un potencial de 143 habitatges dels quals 46 habitatges són masies i habitatges en sòl no urbanitzable, 77 els habitatges existents en els nuclis residencials de Bojons i el Pla de l’Ou i els 20 habitatges restants són els que genera el pla de millora de la SolellaI. Aquesta proposta de creixement del planejament suposa un augment de les necessitats d’aigua següents:

Superfície Sostre Habitatgesámbit potencial potencials mínim màxim

3 PA LA SOLELLA I 12.582,00m² 4.575,00m² 20 14.000 22.400

Consum l/dia

Sòl urbà inclòs a àmbit d'actuació

Cal fer, doncs, una previsió d’augment del subministrament de:

14,00 m3/dia en condicions normals

22,40 m3/dia a l’estiu.

Criteris per al disseny de la xarxa en els Polígons d’Actuació i els projectes

¹ Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya



d’urbanització Les noves xarxes projectades en els Polígons d’Actuació i projectes d’urbanització s’ajustaran tant a les indicacions de l’empresa subministradora, com a les normes establertes per l’ajuntament que prevaldran per sobre la resta de determinacions que es contemplen en les presents normes. La xarxa de distribució d’aigua s’executarà per les voreres de la xarxa viària o pels espais lliures. Preferentment s’utilitzaran canonades de polietilè o de polipropilè, i s’evitarà la utilització de PVC i de fibrociment. La conducció tindrà un recobriment mínim de 1 m. des de la clau del tub. S’establirà una xarxa d’hidrants amb les característiques indicades per la CPI-96 amb un mínim d’un hidrant cada 200 m., amb calibre i boca fixats per l’empresa subministradora o l’ajuntament, connectats a una conducció de diàmetre 150 mm. com a mínim. Sanejament

Com a proposta d’actuació immediata esta prevista la substitució de l’EDAR de Bojons. Aquesta nova depuradora s’haurà de dimensionar per donar servei als assentaments de Bojons, Camí de Crivillers molt probablement requerirà una nova localització ja que on es troba actualment queda dins de l’àmbit inundable del període de retorn de 100 anys. El creixement que proposa el PMU1 La Solella I contarà amb el seu EDAR corresponent i es preveu una reserva de sòl. Aquest mateix EDAR donarà servei al creixement que del PPD la Solella II, si finalment es desenvolupa aquest sector.

Caldrà consensuar amb l’ACA la localització d’aquests EDARs El sistema de depuració que es proposa seria una fossa de decantació-digestió i un filtre biològic està constituït per una (1) fossa sèptica (decantació primària, digestió de fangs i regulador de cabal), dos (2) mòduls de contactors biològics rotatius (tractament biològic), un (1) clarificador lamel·lar i la purga de fangs secundaris fins la fossa sèptica prèvia.

El sistema biològic per discos proposat, consisteix en una sèrie de discos circulars de polipropilè, situats sobre un eix, a curta distància entre ells. Els discos estan parcialment submergits en l’aigua residual, i giren lentament.

La rotació fa que la pel·lícula biològica formada es posi en contacte alternativament amb l’aigua i amb l’aire. La rotació indueix la transferència de O2, mantenint la biomassa en condicions aeròbiques, i també és la causa del despreniment dels sòlids en excés.



Aquest sistema permet mantenir en suspensió els sòlids arrossegats fins al clarificador. El clarificador s’instal·la en el mateix mòdul, i consisteix en un decantador lamel·lar on es produeix la sedimentació i des de on es realitza l’extracció del fang en excés mitjançant una bomba de purga.

Les instal·lacions de tractament proposades, estan dissenyades per aconseguir de forma continuada els següents paràmetres de contaminació en el seu efluent:

Concentració DBO5: ............................ 25 l

DBOmg 5

Matèria en suspensió: ......................... 30 l

MESmg

Quan a la xarxa de clavegueram s’incideix en el fet de projectar-la, en els nous creixements, mitjançant xarxa separativa de manera que les aigües pluvials es recolliran en la xarxa d’aigües pluvials i finalment s’abocaran a la llera pública. En cap cas les aigües pluvials netes es connectaran a la xarxa de sanejament.

Criteris per al disseny de la xarxa en els Plans Parcials i els projectes d’urbanització Les xarxes de sanejament quedaran vinculades al traçat de la xarxa viària i espais lliures, excepte en casos excepcionals, en els quals serà imprescindible la consolidació de servituds. Es disposarà un pou de registre en cada cantonada de cruïlla de carrer i una cada 4m. aproximadament, excepte en casos excepcionals, en els quals no superarà la distància entre els de 50 m. Les xarxes de sanejament tindran una secció mínima de 30 cm. la de residuals i de 40 cm. la de pluvials, i una profunditat mínima de 1,20 m. El traçat de les xarxes de sanejament s’efectuarà per una velocitat mínima de 0,5 m/s i una màxima de 4 m/s. El pendent mínim serà de 0,3%. Les juntes de la xarxa hauran de ser estanques. Tota escomesa d’aigües residuals o pluvials es farà a pou de registre.

2.2.6 Patrimoni públic de sòl i d’habitatge

Vetllar perquè l'espai conformat per la vitalitat, les zones verdes, els equipaments i d'altres elements patrimonials que caracteritzen el municipi siguin de titularitat pública, és un dels objectius fonamentals del POUM de Sant Sadurní d’Osormort.

D'acord amb els articles 153-157 del TRLUC. cal vetllar també per a constituir d'altre patrimoni públic del sòl destinat a potenciar la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la conscienciació ambiental i així poder definir les estratègies per aconseguir un model urbanístic adequat pel municipi.

Per aquest motiu el POUM de Sant Sadurní d’Osormort reserva un mínim del 30% del sostre per a l’ús residencial de nova creació i el destina a la construcció d’habitatge de protecció pública.



Cal tenir present que a més dels sòls de cessió per sistemes concretats per a cada sector i àmbit de gestió, el sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta, que determina el POUM tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, s’incorpora al patrimoni municipal de sòl i d’habitatge i que en el cas de terrenys d’ús residencial s’han de destinar a un règim de protecció pública. El patrimoni públic municipal de sòl i habitatge està constituït pels edificis i el sòl de titularitat municipal , susceptible de complir les següents finalitats:

- l’expansió de les poblacions i millora de la qualitat de vida. - fer efectiu el dret de la ciutadania a accedir a un habitatge digne i adequat. - intervenir en el mercat immobiliari per abaratir el preu del sòl urbanitzat i facilitar

l’adquisició de sistemes urbanístics. - formar reserves per a protegir i tutelar el sòl no urbanitzable.

El règim jurídic aplicable al patrimoni municipal del sòl i habitatge es regula en els art. 153 i següents TRLUC. Es transcriuen els preceptes reguladors, d’acord amb la nova redacció del Decret llei 1/2007 de 16 d’octubre)

Secció segona

Patrimoni municipal de sòl i d'habitatge

Article 156 Constitució del patrimoni municipal de sòl i d'habitatge

1. Els ajuntaments que tinguin un planejament urbanístic general que delimiti àmbits d'actuació urbanística susceptibles de generar cessions de sòl de titularitat pública amb aprofitament han de constituir llur patrimoni municipal de sòl i d'habitatge. També el poden constituir els ajuntaments que ho acordin voluntàriament.

2. El sòl corresponent al percentatge d'aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, s'incorpora al patrimoni municipal de sòl i d'habitatge. Si els terrenys són d'ús residencial, el producte obtingut de l'alienació del sòl que no té la qualificació d'habitatge protegit passa a formar part del dipòsit municipal constituït a aquest efecte i s'ha de destinar obligatòriament a la finalitat especificada per l'article 153.4.b, mitjançant un règim de protecció pública, sense perjudici del que estableix l'article 56.5.c per les àrees residencials estratègiques.

3. El volum del patrimoni municipal de sòl i d'habitatge s'ha d'ajustar tant a les necessitats previstes pel pla d'ordenació urbanística municipal i pel programa d'actuació urbanística municipal com als mitjans econòmics de cada ajuntament.

[L'apartat 2 d'aquest article ha estat modificat segons el Decret Llei 1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click aquí]

Article 157 Patrimoni separat

1. Els béns que integren el patrimoni municipal de sòl i d'habitatge constitueixen un patrimoni separat de la resta de béns municipals.

2. Els ingressos obtinguts mitjançant l'alienació i la gestió dels béns del patrimoni municipal de sòl i d'habitatge s'han de destinar a conservar-lo i ampliar-lo.

3. L'adscripció o l'aportació dels béns del patrimoni municipal de sòl i d'habitatge a entitats urbanístiques especials no comporta cap alteració del règim establert per aquesta Llei.

2.3 Règim del sòl i sectors de planejament

D’acord amb les exigències del TRLUC i segons les directrius i previsions del Pla, s’estableix i es delimita la classificació del sòl en:



- Sòl Urbà: Consolidat (SUC) / No consolidat (SNC)

- Sòl No Urbanitzable (SNU)

- Sòl Urbanitzable: No Delimitat (SND)

2.3.1 Sòl urbà

Els criteris emprats per a la delimitació del sòl urbà són els continguts en l’art. 26 de pel TRLUC, recollint com a sòl urbà consolidat les àrees consolidades per l’edificació, o bé que compten amb tots els serveis urbanístics bàsics i aquelles a les quals només manca, per assolir la condició de solar, completar o acabar la urbanització.

El nivell de consolidació per a la urbanització i per l’edificació del sòl urbà, així com l’estructura de la propietat existent, determina que les cessions obligatòries i gratuïtes i els altres deures dels propietaris del sòl urbà (consolidat i no consolidat), estiguin subjectes a les especialitats de gestió dels articles 42, 43 i 44 LUC

El POUM proposa la millora urbana del nucli de Bojons amb la delimitació d’ un Polígon d’Actuació Urbana, PAU1 (Nucli de Bojons) amb l’objectiu obtenir de completar la urbanització dels vials i les xarxes de serveis amb la condició de la cessió prèvia dels vials, espais lliures i equipaments que hores d’ara resta pendent També es classifica com sòl urbà la finca on es troba el bloc de planta baixa i quatre plantes pis amb 48 apartaments i els seus espais lliure on disposen de varies pistes de tenis i piscina. Es reconeix com sòl urbà ja que és una edificació que no seria admissible en sòl no urbanitzable. Es crea una subclau específica per aquest assentament amb la voluntat de que resti únicament com volum disconforme i es pugui substituir la construcció existent per una amb una alçada més baixa i millor integrada en el lloc i garantir el mateix nombre d’habitatges. La regularització d’aquest immoble passa per la delimitació d’un Polígon d’Actuació Urbanística, PAU2 (Pla de l’Ou) amb la finalitat d’obtenir les cessions que correspondrien si s’hagués desenvolupat amb un Pla Parcial Urbanístic. Un dels objectius principals del POUM es garantir el creixement demogràfic del municipi la qual cosa es pretén aconseguir proposant un petit creixement en els terrenys que queden darrera de l’ajuntament i penjant del camí del cementiri que té un bon accés des de la carretera BV-5201, el PMU1 (La Solella I). Donada la seva situació podria esdevenir el veritable “poble” de Sant Sadurní d’Osormort on la població autòctona es pogués establir i evitar el trasllat a altres poblacions veïnes. Aquest emplaçat és alhora un dels pocs espais de sòl de protecció preventiva d’escassa pendent que resten al municipi, ben orientat amb poc impacte visual i paisatgístic i que no es veu afectat per les possibles avingudes de la riera d’Espinelves.

2.3.2 Sòl no urbanitzable

Es classifiquen com a sòl no urbanitzable tots aquells terrenys que, a més de complir els requisits establerts a l’article 32 TRLUC, ateses les previsions de creixement racional i sostenible del municipi, destaquen per la necessitat o conveniència d’evitar la seva transformació per tal de protegir el seu interès connector, natural, agrari o paisatgístic; així com la concurrència d’altres criteris objectius establerts pel planejament territorial o urbanístic.

Sant Sadurní d’Osormort compta amb una extensió de terrenys de característiques singulars que mereixen una especial atenció, atès que es pretén la seva conservació com



a sòls d’alt valor agrícola i paisatgístic que són; i garantir així l’equilibri entre l’ecosistema natural que configuren i els seus usos predominants.

Les singularitats territorials del municipi queden reflectides en l’ordenació del sòl no urbanitzable, on s’especifiquen els diferents tipus de sòl, a partir dels quals el Pla defineix l’estat del medi natural, els seus valors i les línies d’actuació que garanteixen la seva conservació mitjançant l’establiment de les diferents mesures de protecció i condicions d’ús.

Els factors que interactuen en el sòl no urbanitzable de Sant Sadurní d’Osormort i defineixen la seva estructura, són els camins rurals que configuren la xarxa local, l’espai agrari, els boscos de vegetació presents a les zones més planeres i a els riberes, l’espai edificat i altres activitats en sòl no urbanitzable. Amb independència dels usos o valors a protegir es localitzen les zones arqueològiques, per a les que s’estableixen unes mesures de protecció al seu article corresponent de la normativa urbanística.

La primera mesura a adoptar és protegir els terrenys d’alt valor agrícola existents al municipi, tenint en compte la importància del medi rural.

La prevenció i defensa dels danys que poden provocar els riscos naturals també s’han tingut en compte. En el cas de Sant Sadurní d’Osormort ens referim a la millora de la viabilitat dels camins per evitar els processos erosius; la regeneració dels espais degradats (pedreres) i la conservació de la capacitat productiva dels sòls, garantint-ne la seva protecció.

Alguns indrets presents a Sant Sadurní d’Osormort, caracteritzats per l’existència d’elements de patrimoni arqueològic, o de patrimoni natural, són zones d’un alt valor cultural, natural i paisatgístic que podrien ser molt ben acceptades pels habitants del municipi un cop condicionades amb un mínim d’infraestructures.

Sant Sadurní d’Osormort té elements naturals de gran importància com són els PEIN de les Guilleries i Savassona , La riera Major i els seus afluents, la riera d’Espinelves i la riera de les Corts que conserven uns bons ambients de ribera.

L’accés als paisatges antropogeogràfics es facilitarà amb la recuperació, arranjament i senyalització de senders i camins. Com a prioritats importants, aquest POUM estableix els següents criteris per estructurar la xarxa de camins rurals:

Connexions entre els espais lliures urbans i l’espai agrícola, d’interès natural i paisatgístic del territori municipal.

Donar un correcte accés a les edificacions en sòl no urbanitzable, a les explotacions i a d’altres recorreguts d’interès local.

Es regulen els habitatges en el sòl no urbanitzable i l’aparició d’activitats poc compatibles amb el paisatge dels camps de conreu, per tal d’evitar la seva dispersió per tot el territori o, garantir al màxim la seva integració en el paisatge.

Hi ha dos punts considerats claus per a frenar l’abandonament de les masies, aquests són: 1- La regulació en els usos permesos en sòl no urbanitzable dels tallers, per a millorar considerablement la oferta de treball real. A trets generals aquests tallers tindran les següents limitacions: Per tal de promoure i potenciar l’activitat econòmica a les finques rurals, afavorint una diversificació de les activitats permeses, com a activitats complementàries a l’activitat agropecuària, es proposa que les activitats permeses a les finques rurals tinguin les següents limitacions, a partir de les quals ja sigui necessària la seva ubicació en un polígon



industrial:

- superfície : inferior a 400m2. - Potència : inferior a 25KW - Nº treballadors: inferior a 5 treballadors. - Usos admesos: tallers artesanals tradicionals i usos relacionats amb les

activitats agropecuàries. Per tant als usos admesos també s’inclouen les activitats professionals, artesanes, les petites instal·lacions agroalimentàries i les micro empreses relacionades amb els productes endògens de la zona. (d’acord art. 48 TRLUC).

- Promoció d’agro-indústries de suport al sector primari. 2- Permetre la construcció d’un segon habitatge d’obra nova sempre que es compleixin les següents condicions:

- Activitat lligada a l’explotació agrícola o ramadera de la finca o als usos admesos en sòl no urbanitzable.

- Manteniment de la finca com a indivisible. - Justificació pel tamany de l’explotació i pel manteniment agrupat del vincle

familiar (ascendent i descendent). - Per a l’admissió del segon habitatge d’obra nova caldrà una superfície mínima

DE 1,5 vegades la unitat mínima de conreu. - L’edificabilitat màxima del nou habitatge serà de 240m2 (superfície construïda).

La ocupació de les masies es un fet de vital importància per a minimitzar els incendis, des del punt de vista que comporten un manteniment de l’entorn en bon estat i una vigilància del paisatge. La presència d’instal·lacions i serveis tècnics en sòl no urbanitzable és una servitud ineludible en aquest tipus de sòl. L’objectiu del planejament és el de possibilitar la implantació , manteniment i ampliació, en cas que sigui necessari, d’aquests serveis tècnics i ambientals, de manera compatible amb la preservació de l’agricultura, els sistemes naturals i l’adequació paisatgística de les instal·lacions.

Per a la preservació del medi natural s’ha dut a terme la ordenació i regulació del sòl no urbanitzable, mitjançant la categorització d’unes zones en funció del seu ús o valor a protegir. Aquestes zones són les enumerades a continuació i en el seu article corresponent de la Normativa Urbanística d’aquest Pla d'Ordenació Urbanística Municipal es regulen els seus usos o legislació corresponent en cada cas:

- Agrícola de valor ( clau 21)

- Forestal de valor ( clau 22)

- Espais d’interès ecològic i paisatgístic ( clau 24)

- Espais naturals protegits ( clau 25).

- Altres usos existents ( clau 26)

- Instal·lacions d’hostaleria i allotjament col·lectiu ( clau 28)



Agrícola de valor (clau 21)

La conservació dels espais agrícoles té un valor clau en el manteniment de l’activitat agrícola, amb tot el que això suposa quant a diversificació econòmica i cultural i quant a gestió dels espais agrícoles i en la connexió d’espais naturals a més de realitzar el paper de manteniment de la biodiversitat i de la qualitat paisatgística, sobretot en els espais entronitzats.

S’ha de valorar els espais agraris des de la seva funció productiva, ambiental, cultural i tecnològica; tenint en compte que aquests valors promouen la seva estabilitat mitjançant la seva classificació com a sòls de protecció agrícola i regulant-ne les construccions auxiliars.

Cal potenciar l’agricultura ecològica, minimitzant l’ús de productes agroquímics, utilitzant adobs orgànics, llaurant en la direcció de les corbes de nivell i tractant els residus generats a l’explotació, entre d’altres. Tot això per augmentar la qualitat dels productes i reduir al mínim l’impacte sobre el medi ambient.

La disminució de la biodiversitat silvestre és una de les conseqüències de la intensificació de l’agricultura. La supressió de marges i la homogeneïtzació del paisatge (monocultius) ha reduït la diversitat d’hàbitats per acollir la fauna.

És important promocionar un espai agrari estable en un municipi com Sant Sadurní d’Osormort, el qual actualment gaudeix de terres de secà.

L’espai agrari que es qualifica de protecció agrícola amb clau 21 constitueixen la unitat paisatgística: Conreus de secà. Queden delimitats als plànols de Zonificació del sòl no urbanitzable i es regulen a la Normativa Urbanística: Regulació del sòl no urbanitzable.

Forestal de valor (clau 22)

A Sant Sadurní d’Osormort cal reconèixer i millorar els valors del paisatge forestal que és el predominant en tot el municipi. Queden qualificats amb aquesta clau els sòls que el pla delimita per protegir-los per raó del seu valor forestal. Compren les àrees amb masses arbòries i arbustives on l’activitat forestal és la principal. Es preserven perquè no s’incorporin al creixement urbà, i per mantenir les seves condicions d’elements naturals, de reserves per la conservació de la flora i fauna , d’esbargiment i d’activitat econòmica.

Queden regulades amb la subclau 22a les zones de bosc dens i amb la subclau 22b les zones de bosc clar. Queden delimitats als plànols de Zonificació del sòl no urbanitzable i es regulen a la Normativa Urbanística: Regulació del sòl no urbanitzable.

Espais d’interès ecològic i paisatgístic (clau 24)

El sòl qualificat com espais d’interès ecològic i paisatgístic és aquell que defineix el paisatge i l’estructura del territori en atorgar la personalitat que li és pròpia.

S’inclouen en aquesta classificació els boscos de vegetació de ribera i les lleres de les rieres, com a formacions vegetals d’interès elevat i protectores del sistema hidrogràfic, en el cas de Sant Sadurní d’Osormort principalment a l’entorn de la riera Major i els seus afluents entre ells la riera d’Espinelves i la riera de les Corts.

És necessari fixar una sèrie de mesures de protecció dirigides a conservar i preservar aquesta riera per tal que assoleixi la seva condició d’autèntic corredor biològic.

S’haurà de potenciar la vegetació de ribera a través de la seva protecció i conservació. Pot



ser adient, en alguns trams, la reintroducció de fauna i la replantació de vegetació. La seva recuperació pot augmentar significativament la qualitat del recurs educatiu i afavorir una utilització pública i privada més intensa, però alhora sostenible.

Aquesta protecció obriria un ventall de possibilitats per a aquest territori, dirigides a la millor gestió d’un recurs comú com és l’aigua, la recuperació dels ecosistemes de ribera i el desenvolupament d’activitats lúdiques i recreatives compatibles amb el medi.

Cal entendre el concepte de corredor biològic a una escala més gran que la municipal, doncs el sistema connecta espais naturals que estan fora de l’àmbit municipal. Tot i això no cal oblidar que el pas del corredor pel territori municipal li dóna un cert prestigi i alhora una responsabilitat de mantenir el seu entorn en bon estat de conservació per tal de garantir la funcionalitat del sistema hidrogràfic.

Per aquest motiu se’ls dóna una qualificació urbanística específica de protecció de riberals i fondalades, delimitada als plànols de Zonificació del sòl no urbanitzable, que permet el seu aprofitament i garanteix la conservació de la vegetació autòctona. Aquests espais es regulen a la Normativa Urbanística: Regulació del sòl no urbanitzable.

Espais naturals protegits (clau 25)

Es qualifica amb aquesta clau el sòl del terme municipal que queda inclòs dins dels limitis del PEIN Guilleries i del PEIN Savassona.

Aquests àmbits, delimitats als plànols de Zonificació del sòl no urbanitzable, gaudeixen d’una protecció especial reconeguda per una llei o decret que fixa la seva regulació i queda recollida a la Normativa Urbanística: Regulació del sòl no urbanitzable. Altres usos existents (clau 26)

Es qualifiquen amb aquesta clau els àmbits de sòl en els quals s’emplacen altres usos específics del sòl no urbanitzable i legalment autoritzats, els quals convé destacar per raons d’estructura territorial. Amb el desdoblament de l’eix transversal sembla oportú fer una reserva de sòl per una estació de servei prop de la sortida del la Fullaca al indret conegut com les Planeses que es regularà amb la clau 26a (serveis xarxa viària). És una activitat nova al municipi però molt interessant des del punt de vista dinamitzador de l’activitat econòmica al augmentar l’oferta de treball en un sector diferent al agroforestal. Queda regulat amb la subclau 26b (dotacions: càmping) el càmping existent a la zona de Bojons, al marge esquerre de la riera Major. L’explotació de les pedreres, principal activitat econòmica al marge de l’activitat agropecuària del municipi, queden regulades per la subclau 26c (ús extractiu). Igualment queda regulat amb la clau 26d ( ús esportiu i lúdic) una reserva de sòl per la implantació d’un futur circuit de motocicletes. Per la qualificació d’aquesta reserva de sòl s’ha escollit un indret que correspon a un camp de conreu, avui dia, sense productivitat, a tocar de l’eix transversal el que facilita l’accés i sense habitatges pròxims que es puguin veure afectats pel soroll. La antiga masia de “El Soler” està previst destinar a ser la casa-club d’aquesta instal.lació. La creació d’aquest circuit ha de contribuir a allunyar als practicants d’aquest esport de les pistes forestals i camins veïnals del municipi.



Aquests altres usos queden delimitats als plànols de Zonificació del sòl no urbanitzable i es regulen a la Normativa Urbanística: Regulació del sòl no urbanitzable.

Instal·lacions d’hostaleria i allotjament col·lectiu (clau 28)

Es qualifiquen amb aquesta clau els àmbits de sòl en els quals s’emplacen els usos relacionats amb el turisme i el lleure diferent de les masies o cases de turisme rural com són els hotels rurals. Queda regulat amb aquesta clau l’activitat existent a la zona de La Cantina. Aquest ús queda delimitat als plànols de Zonificació del sòl no urbanitzable i es regula a la Normativa Urbanística: Regulació del sòl no urbanitzable. Protecció del Sòl No Urbanitzable

Promoure la conservació del medi natural, preservant els espais d’interès natural o paisatgístic, per tal de garantir una major biodiversitat i el paper de connectors biològics dels cursos d’aigua.

Identificació de les unitats de paisatge que configuren el territori municipal.

Protecció de la vegetació de ribera, i dels boscos.

Millorar i conservar la xarxa veïnal i rural de camins.

Garantir, potenciar i incrementar les activitats relacionades amb el mon rural per evitar-ne el despoblament

Control de totes aquelles activitats que poden generar un impacte sobre el medi; des de les construccions ramaderes a altres instal·lacions agrícoles.

Regular i fomentar les activitats agrícoles, ramaderes i forestals de manera respectuosa amb el medi natural (és a dir permetre i afavorir aquestes activitats evitant les grans explotacions que no s’integrin a l’entorn paisatgístic on es situen, o en tot cas estudiar la seva millor integració) Promoure la implantació de tractaments autònoms de depuració d’aigües residuals a les edificacions allunyades de la xarxa col·lectiva dels nuclis. Promoure la implantació d’energies renovables.

Promoure i facilitar els habitatges de turisme rural, regulant les seves diferents categories, com a motor econòmic important per al municipi.

Potenciar la recuperació de les masies deshabitades, donant a conèixer i donant facilitats per a la implantació de tots els usos que permet la llei. Plans especials urbanístics

El POUM de limita en sòl no urbanitzable tres plans especials, tots ells entorn de les sorreres existents al municipi. Dues de les sorreres estan en explotació actualment i amb necessitat d’ampliació, són el sector de Bojons amb dues explotacions diferents, Bojons, i Boixons i l’explotació sorrera de les Ubredes a Miralpeix. La tercera sorrera, la de Masferrer actualment està clausurada.



Els A_PEU i PEU1, delimiten un pla especial entorn de la zona extractiva de Bojons i de Les Ubredes respectivament, per ordenar i protegir l’entorn immediat a la sorrera i establir les condicions que han de permetre la seva ampliació i restauració. A_PEU agrupa les dues diferents activitats o concessions, amb la voluntat de establir un criteri únic ja que territorialment formen una unitat.

2.3.3 Sòl urbanitzable

Es classifiquen com a sòl urbanitzable els terrenys que aquest pla considera necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població, d’acord amb els estudis urbanístics realitzats així com les solucions generals de planejament proposades.

D’acord amb els criteris exposats anteriorment relatius al creixement del municipi, la proposta d’aquest POUM és delimitar una zona de creixement urbà PPD 1 (La Solella II) seria al est del nucli de Sant Sadurní pròxima a l’ajuntament i l’església en un àmbit que penja del camí del Cementiri que completi el creixement que suposa el PMU1 (La SolellaI). Donada la seva situació podria esdevenir el veritable “poble” de Sant Sadurní d’Osormort on la població autòctona es pogués establir i evitar el trasllat a altres poblacions veïnes. Aquest emplaçat és alhora un dels pocs espais de sòl de protecció preventiva d’escassa pendent que resten al municipi, ben orientat amb poc impacte visual i paisatgístic i que no es veu afectat per les possibles avingudes de la riera d’Espinelves.

Aquest creixement en sòl urbanitzable no delimitat, han de garantir el creixement demogràfic del municipi la qual cosa és una de les prioritats del consistori.

2.4 Quadres de dades

En total a Sant Sadurní d’Osormort hi ha un potencial de 143 habitatges, 27 dels quals formen part de les propostes del planejament a desenvolupar en un període de 15 anys.

Cal tenir en compte que bona part dels 27 habitatges són prenent el creixement permès en cada sector amb el nombre màxim d’habitatges, fet que en molts casos es veurà reduït per la preferència d’obtenció de parcel·les més grans.

Potencial d’Habitatges

D’acord amb l’article 57 del TRLUC modificat per l’article 20 de la Llei 3/2012 de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aquest POUM no estableix reserva mínima de sòl per habitatge de protecció pública. Donades les característiques del municipi no hi ha necessitats d’aquest tipus d’habitatge.



Habitatges de protecció pública

existents proposats totals existents proposats totals

Descripció

0 0 0 0 0

1 PA BOJONS 0 0 22 7 292 PA PLA de l'OU 0 0 48 0 483 PMU LA SOLELLA I 0 0 0 20 20

0 0 70 27 97

Cases rurals o masies 0 37 0 37Altres habitatges existents 0 9 0 9

0 46 0 46

0 0 0 116 27 143

Habitatges totals

TOTAL municipi

Total Sòl urbà inclòs a àmbit d'actuació

Total Sòl no urbanitzable

Total Sòl urbà no inclòs a àmbit d'actuació

CLAU

Règim del sòl i qualificacions

Quadre 1. Qualificacions en sòl urbà

CLAU m² % m² % m² %

XV 10.691 14,01 3.185 4,17 13.876 18,18PS 189 0,25 189 0,25VP 10.693 14,01 1.714 2,25 12.407 16,26EQ 2.560 3,35 1.112 1,46 3.672 4,81TA 938 1,23 502 0,66 1.440 1,89

2 2.300 3,01 2.300 3,014 14.050 18,41 3.583 4,70 17.633 23,115 23.826 31,22 23.826 31,228 969 1,27 969 1,27

63.727 83,51 12.585 16,49 76.312 100,00TOTAL

Espais lliures / zones verdesEquipaments

Cases unifamiliars aïlladesDotacions i serveis

ZONES

Ordenació en illa obertaUrbà Tradicional

Viari

Total de sòl urbà

SISTEMES

Sòl urbà no consolidat SNC

Sòl urbà consolidat SUC

Descripció

Serveis tècnics i ambientals

Protecció de Sistemes

Quadre 2. Standard de zona verda

72,75m² de zona verda per 100 m² de sostre residencial no inclòs en cap sector de

Quadre 3. Qualificacions en sòl urbanitzable

CLAU m² %

34 14.112 100,00

14.112 100,00TOTAL

Urbanitzable no delimitatZONES

DescripcióTotal de sòl urbanitzable



Quadre 4. Qualificacions en sòl no urbanitzable

CLAU m² %

XV 164.010 0,54HI Sistema Hidrogràfic 431.902 1,43PS 604.997 2,00EQ 1.347 0,00

21 1.364.550 4,5022a 14.797.000 48,8322b 1.662.200 5,4824d 936.266 3,0925 9.771.960 32,2426a 5.753 0,0226b 20.694 0,0726c 413.109 1,3626d 125.245 0,4128 6.685 0,02

30.305.719 100,00TOTAL

Altres usos existents-Camping

Espais naturals protegitsAltres usos existents-Serveis XV

D'interès ecològic i paisatgístic

Altres usos existents-ExtraccionsAltres usos existents-D.EsportivesHosteleria i allotjaments col.lectius

TIPUS DE SÒLAgrícola de valorForestal de valor-bosc dens

EquipamentsProtecció de sistemes

SISTEMESViari

Total de sòl no urbanitzable

Descripció

Forestal de valor-bosc clar

Quadre 5. Total règim municipi

Superfície en ha

Sòl urbà consolidat (SUC) 6,37Sòl urbà no consolidat (SNC) 1,26

Total sòl urbà 7,63

Sòl urbanitzable delimitat (SUD) 0,00Sòl urbanitzable no delimitat (SND) 1,41

Total sòl urbanitzable 1,41

Total sòl no urbanitzable (SNU) 3030,55

Superfície del municipi 3039,60

99,70

100,00

0,00

%

0,210,04

0,05

0,25

0,05

Quadre 6. Sectors de planejament i gestió del pla

Densitat

NP RS FP NOM Ús Superfície htges./ha1 SUC PAU BOJONS XV 46.2332 SUC PAU PLA DE L'OU 4a* 17.311 0,065 283 SNC PMU LA SOLELLA I 2b,4b 12.582 0,360 164 SND PPD LA SOLELLA II 34 14.112 0,4505 SNU PEU SORRERA DE BOJONS I BOIXONS 26c 303.2296 SNU PEU SORRERA DE LES UBREDES 26c 160.212

Edif. bruta



3. ADECUACIÓ DEL POUM AL PLA TERRITORIAL DE LES COMARQUES CENTRALS

3.1 Antecedents

El Pla Territorial de les comarques centrals (PTPCC)

L’Avantprojecte del PTPCC va ser aprovat per Edicte de 7 d’abril del 2006, i publicat al DOGC núm 4613 de 12 d’abril del 2006.

El PTPCC va ser aprovat inicialment per Edicte emès el 30 d’agost del 2007, i publicat al DOGC de 7 de setembre de 2007.

El PTPCC va estar en període d’informació pública durant el termini de 3 mesos.

La Corporació de Sant Sadurní d’Osormort va presentar al·legacions a l’aprovació inicial (s’incorporen com Annex).

El PTPCC va ser aprovat definitivament per Edicte emès el 16 de setembre del 2008, i publicat al DOGC de 22 d’octubre de 2008.

“El Pla Territorial de les comarques centrals ordena el territori de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès, que integren l’àmbit funcional de planificació delimitat pel Pla Territorial general de Catalunya, aprovat per Llei 1/1995 de 16 de març, modificada perla Llei 24/2001 de 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com àrea funcional de planificació.

Per aquest àmbit el Pla estableix determinacions que han de ser respectades i desenvolupades per les actuacions territorials, en especial les urbanístiques, les d’infraestructures de mobilitat, i les derivades de les polítiques de protecció del patrimoni ambiental, cultural, social i econòmic ”. (Art. 1.1. PTPCC)

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Sadurní d’Osormort

L’avanç del POUM SANT SADURNÍ D’OSORMORT va ser aprovat pel Consell Obert de la Corporació en sessió celebrada el _13/12/2007, i publicat en el DOGC, de 12/02/2008, i al BOP Barcelona de 09/02/2008. Es va publicar a El Punt comarques del nord, el 16/04/2008.

L’Avanç del POUM de Sant Sadurní d’Osormort i l’Informe de sostenibiltat ambiental preliminar van estar sotmesos a informació pública durant el termini de 45 dies hàbils a contar des de la darrera publicació (DOGC 12/02/08; BOPB 09/02/08; El Punt comarques del nord 16/04/08). Ha estat exposada al públic la documentació en les Oficines Municipals, i s’han fet reunions informatives (reunió general el 20/02/08, i reunions parcials els 06/03/08 i 15/03/2008).

“El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal constitueix el instrument d’ordenació integral del territori del municipi de SANT SADURNÍ D’OSORMORT, de conformitat amb allò que disposa l’actual legislació urbanística. L’objectiu fonamental del POUM és el desenvolupament urbanístic sostenible” (Art. 1. Àmbit territorial i objecte del POUM. POUM SANT SADURNÍ D’OSORMORT)

3.2 Relació jurídica entre ambdós instruments de planejament

Normativa aplicable

- Article 13 TRLUC, Text Refós de la Llei Urbanisme , Decret legislatiu 1/2005.



- Article 1.8; 1.10; 1.16 i Disposició Transitòria Quarta del PTPCC.

(TRLUC) Article 13. Jerarquia normativa i coherència del planejament urbanístic.

1. El principi de jerarquia normativa informa i ordena les relacions entre els diferents instruments urbanístics de planejament i de gestió regulats per aquesta Llei. 2. Els plans urbanístics han d’ésser coherents amb les determinacions del pla territorial general i dels plans territorials parcials i sectorials i facilitar-ne l’acompliment.

Relació jurídica entre ambdós instruments de planejament.

De la lectura de la normativa aplicable, s’implica que:

- El PTPCC és vinculant per a tots els plans d’ordenació urbanística municipal, les seves revisions i els plànols parcials de delimitació. El POUM Sant Sadurní d’Osormort, està sotmès a les determinacions del PTPCC, atès que la seva aprovació inicial és posterior a l’aprovació de l’avantprojecte.

- El PTPCC és vigent a partir de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva . Actualment s’ha aprovat inicialment i està en període d’exposició pública, durant aquest període poden presentar-se al·legacions.

- El POUM Sant Sadurní d’Osormort precisarà de la inclusió d’un apartat en la Memòria que justifiqui la seva adequació al PTPCC, si no esdevé aprovat provisionalment abans de la data de publicació de l’aprovació definitiva del PTPCC.

- El grau de vinculació normativa de les determinacions del PTPCC, varia segons siguin Normes, Directrius o Recomanacions. Les normes i directrius són d’obligat compliment i vinculen tant els particulars com l’Administració. El POUM SANT SADURNÍ D’OSORMORT haurà de respectar les Normes, “disposicions de formulació precisa i d’obligat compliment pel planejament urbanístic”. Haurà de concretar les Directrius, “estratègies o pautes d’actuació que han de ser concretades en documents normatius de menor escala, especialment pel planejament urbanístic”.

3.3 Anàlisis de l’adequació del POUM SANT SADURNÍ D’OSORMORT al PT Comarques Centrals.

3.3.1. Sistema d’espais oberts - El sistema d’espais oberts de Sant Sadurní d’Osormort comprendrà tot el sòl classificat com a no urbanitzable en el Plànol de Delimitació de Sòl Urbà de les Normes Subsidiàries de Planejament de SSO (el planejament vigent “en el moment de redacció del PTPCC). No obstant, la precisió dels límits s’efectuarà pel planejament urbanístic municipal, d’acord amb els paràmetres de l’art. 2.2 i 2.4 PTPCC. - En el procés de planejament urbanístic, respecta els principis rectors establerts en l’art. 2.2 PTPCC. - Les normes relatives al sistema d’espais oberts del PTPCC prevaldran sobre les prescripcions del planejament urbanístic, si són més restrictives que aquelles (art. 2.3 i 2.4 PTPCC). - el POUM SSO pot fer precisions a la regulació i delimitació del sistema d’espais oberts, en els següents aspectes:



a) Podrà establir subtipus d’espais no urbanitzables que consideri adequats, sempre que no siguin contradictoris amb el PTPCC(art. 2.3 PTPCC). b) Pot precisar límits per raó de la seva escala més detallada en els plànols d’ordenació, respectant l’art. 2.4 PTPCC.

- El sòl de protecció especial regulat pel PTPCC, mereix una atenció especial pel POUM SSO.

a) En el POUM SSO es defineixen dues tipologies de sòl de protecció especial: el sòl de valor natural i de connexió (clau 24), i el sòl protegit inclòs als PEIN (clau 25), que coincideixen amb el marcat en el plànols d’ordenació del PTPCC. b) Es sotmet a un règim especial de protecció, d’acord amb l’art. 47.5. TRLUC, i s’estableix la incompatibilitat de totes les actuacions d’edificació o transformació de sòl que pugui afectar els valors protegits. c) Només es podran autoritzar certes edificacions de nova planta o ampliació de les existents . d) S’estableix un règim específic per permetre el desenvolupament d’activitats , construcció d’infraestructures i altres construccions.

- EL POUM SSO té com a finalitat la Protecció del patrimoni arquitectònic rural ,i adopta un conjunt de mesures en la seva defensa:

a) Es formula el Inventari de construccions en sòl no urbanitzable. b) Es proposa la redacció del Pla Especial de protecció del patrimoni de masies i cases rurals, que formarà part del planejament urbanístic municipal. c) Mitjançant el Pla Especial regulador de les masies i cases rurals, es permet la seva conservació i millora .

- Protecció expressa del paisatge rural, en compliment del que disposa el PTPCC, mitjançant referències expresses en les Normes Urbanístiques . Les construccions en sòl no urbanitzable hauran d’integrar-se en el paisatge. - També es recull la protecció específica per preservar la vegetació riberenca . - Les activitats extractives s’adequaran al que disposa l’art. 2.17 PTPCC, per menció expressa de les Normes Urbanístiques del POUM SSO. - Les edificacions preexistents amb usos no admesos en sòl no urbanitzable, incloses en el Inventari de immobles en sòl no urbanitzable, es regiran pel que disposa el POUM SSO.

3.3.2. Sistema d’assentaments urbans. El PTPCC estableix per Sant Sadurní d’Osormort les estratègies de creixement moderat a l’assentament de Bojons, la de manteniment del caràcter rural al de Sant Sadurní d’Osormort i identifica l’àrea especialitzada residencial del Camí de Crivillers, on no s’hi estableix cap de les estratègies opcionals desenvolupades al punt 4 de l’article 3.12.

El Nucli de Bojons : Es l’assentament on es concentra bona part de la població urbana del municipi malgrat la majoria dels habitatges són de segona residència, l’existència de xarxes de subministrament d’aigua, clavegueram, accés rodat i enllumenat presenta algunes mancances i els sistemes no han estat cedits a l’administració fins al moment. El POUM preveu, per tal de donar solució a aquesta situació, un polígon d’actuació per assolir la compleció de la urbanització i la cessió de sòl per a equipaments, espais lliures i



vials. La superfície de càlcul de l’àrea urbana de Bojons és de unes 5,3 Ha., de manera que el factor de correcció per a nuclis de petita dimensió té un valor de 2,25 i la superfície d’extensió urbana admissible és de l’ordre de 3,58 Ha

El PTPCC delimita una petita bossa de sòl de protecció preventiva al sud de la urbanització de Bojons, probablement per plantejar el creixement moderat que se li assigna.

El POUM no pot plantejar el creixement en aquest sòl ja que tot aquest àmbit no és edificable al ser una zona inundable segons l’estudi d’inundabilitat de la riera Major.

El POUM tampoc planteja cap creixement a la zona de Crivillers, ja que és una zona totalment inundable on únicament caben intervencions de protecció i prevenció de les avingudes d’aigua.

El nucli de Sant Sadurní d’Osormort: En aquest nucli hi ha la majoria d’equipaments del municipi: Església, cementiri i Ajuntament. L’Entorn de l’Església de Sant Sadurní es manté sense previsions de creixement ja que té assignada l’estratègia de manteniment del caràcter rural. La regulació del POUM, estableix mesures de protecció de l’entorn i dels edificis inclosos en l’àmbit delimitat. Però si que, donades les dificultats de completar les possibilitats de creixement que ofereix el PTPCC, el POUM planteja un petit creixement pròxim al nucli de Sant Sadurní d’Osormort. El PMU La Solella I preveu un petit creixement residencial incorporant l’ajuntament i el vial d’accés des de la carretera BV-5201. A La Solella II, el POUM reserva una part de sòl, classificant-lo com sòl urbanitzable no delimitat, per usos no residencials per permetre el desenvolupament d’activitats econòmiques vinculades a l’oci o d’altre tipus (restaurants, allotjament rural, residencia col.lectiva, hotel,...) que revitalitzin la economia del municipi. Aquests creixements es plantegen en sòl de protecció preventiva i fora de l’àmbit de la riera Major i el seu afluent la riera d’Espinelves. Les condicions topogràfiques i d’orientació són immillorables.



Es preveu que aquest creixement tingui una estructura de poble amb cases amb alineació a vial amb la voluntat de que es destinin a primera residencia i han de possibilitar fixar població i evitar la pèrdua de veïns per la manca d’oferta de sòl edificable.

La superfície d’aquestes propostes de creixement és en total de 2,67 Ha. incloent les cessions de zones verdes, equipaments i vials

3.3.3. Sistema de infraestructures de mobilitat. El sistema d’infraestructures de la mobilitat, compren la xarxa viària, a ferroviària i altres infraestructures fixes i també el sistema logístic i els intercanviadors nodals associats als anteriors. El PTPCC atorga la tipologia diferenciada a les carreteres del terme municipal de SSO. Eix Transversal C-25: Es considera com a via estructurant primària (art. 4.4.4 PTPCC). En el Plànol d’Ordenació del POUM SSO s’indica que el traçat és susceptible de modificacions. La carretera BV-5201 : Es considera via integrada pel PTPCC, i no es preveu la seva modificació (art. 4.6 PTPCC). En el POUM SSO s’indica en el Plànol d’ordenació pertinent, i estableix mesures de protecció (règim d’afeccions, .) Camins rurals , d’accés a masies,.: Els PTPCC els contempla com a integrants de a xarxa capil·lar, i els sotmet a l’art. 4.7 PTPCC. El POUM SSO regula les característiques de les vies, com a part del sistema de comunicacions (Títol III, capítol 2, secció 2 de les Normes Urbanístiques) respectant les directrius del PTPCC.

3.3.4 Paisatge. El POUM DE SSO, haurà de complir les disposicions del PTPCC, reguladores del paisatge. El PTPCC estableix normes per a regular directament els fenòmens de transformació del paisatge. Es defineix el paisatge en l’art. 6.1.12 PTPCC. S’estableixen les condicions generals d’intervenció en els paisatges rurals, per a les edificacions aïllades per les edificacions agràries en paisatge rural (art. 6.2, 6.3 i 6.5 PTPCC). S’estableix la necessitat de que s’incorpori un Estudi d’impacte i integració paisatgística en . - infraestructures (6.4 PTPCC) - edificacions aïllades (6.4.3 PTPCC). - actuacions d’urbanització i edificació formalment diferenciades de les àrees urbanes que s’admetin en sòl de protecció territorial o preventiva. Atès que encara no s’han redactat les Directrius del Paisatge d’Osona, el PTPCC fixa expressament les Condicions que han de complir les edificacions aïllades en medi rural, les tanques i la necessitat de que l’òrgan competent en matèria de paisatge emeti informe previ.

3.4 Conclusions

Cal respectar la relació jeràrquica dels dos instruments de planejament. El POUM SSO està sotmès a les determinacions del PTPCC, en conseqüència la seva regulació haurà de



respectar i se conforme a les prescripcions del PTPCC aprovat. Les diferencies de consideració dels assentaments del Sant Sadurní d’Osormort està subjectes a la Resolució de l’òrgan redactor del PTPCC, i el POUM SSO haurà de respectar el que disposi i adequar la seva ordenació.



4. MEMÒRIA SOCIAL

4.1 Antecedents

El Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme (TRLU), estableix en el seus articles:

Article 34.3.

El planejament urbanístic general pot preveure com a sistemes urbanístics reserves de terrenys destinats a habitatges dotacionals públics. El sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics comprèn les actuacions públiques d’habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. Aquestes polítiques s’han d’especificar en la memòria social del planejament urbanístic.

Article 57.3

Els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs modificacions i revisions han de reservar per a la construcció d’habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre que es qualifiqui per a ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, dels qual un 20% s’ha de destinar a habitatges amb protecció oficial de règim general i de règim especial i un 10% a habitatges amb protecció oficial de preu concertat.

Article 59.1.h.

La memòria social ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge protegit i, si s’escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que determina la Llei. A més, si el planejament ha inclòs les reserves a les que fa referència l’article 34.3, cal justificar-ho en la memòria social.

És per tot això, que la present memòria social analitza les necessitats actuals d’habitatge al municipi, basant-se en els estudis previs realitzats del POUM, i les previsions de necessitats d’habitatge que es deriven del creixement natural de la població i de les expectatives migratòries, per poder definir amb la major exactitud possible els objectius a assolir pel que fa a la producció d’habitatge protegit.

El municipi de Sant Sadurní d’Osormort no compta en l’actualitat amb cap habitatge de protecció oficial o qualsevol altra forma de promoció pública de l’habitatge. No obstant la llei 3/2012 de 22 de febrer, de Modificació del Text Refós de la Llei d’Urbanisme amplia l’article 47.3 i estableix que:

Article 57.3

(...)

Resten exempts d’aquesta obligació mínima els plans d’ordenació urbanística municipal següents, llevat que el planejament territorial o director urbanístic determini una altra cosa:



-Els dels municipis que, per llur escassa complexitat urbanística, només distingeixen entre sòl urbà i sòl no urbanitzable

-Els dels municipis de menys de cinc mil habitants, que no són capitals de comarca i que compleixen els requisits següents:

-Primer, Si en els dos anys anteriors a l’aprovació inicial del pla, la dinàmica d’atorgament de llicències ha estat inferior a cinc habitatges per cada mil habitants i any

-Segon, Si el pla no permet més de dos-cents habitatges de nova implantació per al conjunt dels àmbits d’actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable a que fa referència l’apartat .

El POUM de Sant Sadurní d’Osormort d’acord amb aquest article no preveu reserves de sòl per habitatge de protecció pública.

4.2. Indicadors de creixement, població, economia i societat

4.2.1. Població Sant Sadurní d’Osormort és un dels municipis amb menys població de la comarca d’Osona, si no el que menys. El terme municipal es caracteritza principalment per la poca densitat de població. Es tracta d’una estructura del poblament molt poc concentrada, disseminada pel territori La pràctica totalitat de la població es distribueix en masies i altres habitatges dispersos pel territori. El petit nucli urbà de Bojons correspon a habitatges bàsicament de segona residència, per la qual cosa es pot considerar que no existeix un nucli urbà que aglutini de forma destacada la població resident al municipi.

L’evolució de la població en els darrers trenta anys ha experimentat dues tendències diferenciades. En primer lloc, una tendència a la baixa fins a mitjans dels noranta, arribant a comptar només amb 73 persones el 1993, el que es va traduir en l’abandonament de diverses masies. En segon lloc, i especialment a partir del 1996 amb l’obertura de l’Eix Transversal que fa més accessible el municipi, una lleugera recuperació de la població, fins arribar a una població de 89 habitants l’any 2006. No obstant, al llarg d’aquests 30 anys mai s’ha superat el llindar dels 100 habitants, fet significatiu si es comparen amb els prop de 300 habitants amb què comptava el municipi ara fa uns 500 anys. Es preveu per tant una tendència a l’estabilització de la població entorn del centenar d’habitants.

Evolució de la població

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1975

1978

1981

1984

1987

1990

1993

1996

1999

2002

2005



Pel que fa a l’estructura de la població, i tal com es pot apreciar a continuació, la població ha anat envellint progressivament, sense que s’hagi produït un relleu generacional notable. Alguns indicadors bàsics de l’estructura de la població per edats i sexe així ho mostren:

Estructura de la població

1991 1996 2001 2006

homes dones total homes dones total homes dones total homes dones total

Índex de dependència juvenil 28,0 28,0 28,0 25,9 18,2 22,4 25,0 19,2 22,2 24,2 14,8 20,0

Índex de dependència senil 16,0 24,0 20,0 18,5 40,9 28,6 25,9 30,8 27,8 33,3 22,2 28,3

Índex de dependència global 44,0 52,0 48,0 44,4 59,1 51,0 28,6 50,0 50,0 57,6 37,0 48,3

Índex d'envelliment 57,1 85,7 71,4 71,4 225,0 127,3 100,0 160,0 125,0 137,5 150,0 141,7

Índex de sobreenvillement 75,0 33,3 50,0 20,0 55,6 42,9 14,3 37,5 26,7 18,2 33,3 23,5

Aquest procés d’envelliment poblacional ha estat un fet comú al conjunt de la comarca d’Osona, i cal dir que aquests processos d’envelliment de la població i poca presència de joves que es donen a Sant Sadurní són dinàmiques generalitzades també a la resta de Catalunya en àrees rurals i nuclis petits.

Pel que fa al creixement de la població a Sant Sadurní d’Osormort, es poden destacar diferents aspectes. Per una banda, s’observa com el creixement natural de la població no ha estat suficient per poder assegurar la continuïtat d’aquesta de manera sostinguda. Com es pot observar a la taula, durant el període 1986-1991, el creixement vegetatiu va ser negatiu. En el segon període, 1991-1996 es recupera, mentre que en el tercer el que fa que el creixement total sigui positiu és l’augment tant acusat de la immigració (es passa d’un saldo migratori negatiu entre els anys 1991 i 1996 a un de positiu i molt alt en el següent quinquenni).

Taxes de creixement de la població (taxes per mil habitants)

1986-1991

1991-1996

1996-2001

Naixements 2,68 7,85 9,38

1981 1986 1991 1996 2001 2006

Hab. % Hab. % Hab. % Hab. % Hab. % Hab. %

0 a 14 anys 19 24,1 16 20,3 13 17,6 8 10,8 11 13,6 12 13,5

15 a 65 anys 49 62,0 52 65,8 51 68,9 52 70,3 55 67,9 60 67,4

65 anys i més 9 11,4 10 12,7 10 13,5 14 18,9 15 18,5 17 19,1

No consta 2 2,5 1 1,3 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0

total 79 100,0 79 100,0 74 100,0 74 100,0 81 100,0 89 100,0



Defuncions 18,73 5,23 11,73

Creixement natural -16,06 2,62 -2,35

Saldo migratori 2,76 -2,62 18,77

Creixement total -13,29 0 16,42

Si comparem la situació del municipi amb la resta de la comarca, veiem que en els tres períodes estudiats el comportament del factor migratori tendeix a l’alça. D’aquesta manera, es pot observar com el creixement total de la població osonenca es deu, en els tres períodes analitzats, a l’augment del saldo migratori, que compensa els dèficits demogràfics dels habitants autòctons.

Taxes de creixement de la població a Osona (taxes per mil habitants)

1986-1991

1991-1996

1996-2001

Naixements 9,2 9,62 10,04

Defuncions 8,26 8,64 8,78

Creixement natural 1,66 0,98 1,26

Saldo migratori 2,15 7,85 8,27

Creixement total 3,82 8,83 9,54

Pel que fa a la procedència i destinació dels migrants s’observa un gruix molt important d’autòctons que marxen del municipi en el període 1999-2004, i al mateix temps, un flux de nouvinguts que pràcticament compensa la marxa dels primers. La vinculació de la localitat amb la comarca és notable en les dues direccions. Cal tenir en compte que la mobilitat intercomarcal ha estat, històricament i en l’actualitat, un fenomen habitual entre la població osonenca.

Emigrants segons destinació

1988-1993

1994-1998

1999-2004

2005

A la mateixa comarca 1 6 22 2

A la resta de província 0 2 4 0

A la resta de Catalunya 2 1 3 0

A la resta d’Espanya 0 2 3 0

Total 3 11 32 2



Immigrants segons procedència

1988-1993

1994-1998

1999-2004

2005

De la mateixa comarca 14 10 26 7

De la resta de província 2 1 9 0

De la resta de Catalunya 1 0 3 2

De la resta d’Espanya 0 0 0 0

Total 17 11 38 9

4.2.2 Activitat econòmica L’activitat econòmica a Sant Sadurní és molt feble, però tot i així un volum prou important de la població activa està ocupada (39 de les 69 persones majors de 16 anys treballen).

Població activa i inactiva

1996 2001

St. Sadurní d’Osormort

Osona St. Sadurní d’Osormort

Osona

Població >16 anys 63 102.243 69 107.810

Pobl. Activa ocupada 36 50.248 39 60.663

Pobl. Activa desocupada 3 6.664 7 4.705

Pobl. inactiva 24 44.941 23 42.442

A Sant Sadurní d’Osormort el sector agrícola ha experimentat una davallada molt important. Així, mentre que el 1996 representava una 30,6% de l’activitat del municipi, el 2001 aquest xifra es redueix notablement i representa tan sols un 7,7% de l’activitat. A Osona aquest sector ja no era representatiu el 1996, de manera que disminueix també, però de manera molt poc notable Pel que fa a la indústria a Sant Sadurní s’observa un clar augment i del 1996 al 2001 varia en 6 punts, activitat que està centrada en l’extracció en les canteres. El sector de la construcció és el que més prolifera, ja que en ambdós casos augmenta, fent-se més clara aquesta diferència entre períodes a la comarca d’Osona. Per últim, l’activitat terciària al municipi mostra un petit augment, passant d’un 3% a un 5%. A Osona aquest sector augmenta també amb un 6 punts el 2001. els serveis han passat a ser el principal sector d’ocupació del municipi activitat lligada al turisme, basat principalment en l’existència de varis restaurants i un càmping.



Població ocupada per sectors (en %)

Si analitzem aquestes dades per gènere, en el sector terciari tant en el cas de les dones com en el dels homes és predominant aquest sector (7 i 13 treballadors respectivament) En la indústria també trobem un nombre de treballadors importants dins el municipi, i a diferència dels altres sectors, hi ha certa paritat entre els dos sexes. Pel que fa a l’àmbit agrari veiem que està en clara decadència, ja que no és un sector representatiu dins el municipi ( tan sols 2 homes i 1 dona s’hi dediquen). Ja per acabar, i si observem la construcció, veiem que té certa presència dins el nucli, però que són només el homes qui s’hi dediquen, com passa majoritàriament dins aquest sector. El total entre els dos sexes és força equitatiu ja que només amb la diferència d’un membre, tant els homes com les dones participen activament en els diferents sectors econòmics.

Població ocupada segons sexe, 2001

Homes Dones Total

Agricultura 2 1 3

Indústria 5 5 10

Construcció 6 0 6

Serveis 7 13 20

Total 20 19 39

Si ens fixem en termes de mobilitat laboral, observem un gran nombre de desplaçaments interns. Concretament 22 persones treballen i es desplacen dins de Sant Sadurní d’Osormort. En canvi, en la taula on es distribueix aquest indicador per sexes, es pot veure com són les dones qui majoritàriament es queden al municipi a treballar (12) i els homes els qui es desplacen a altres municipis. Per altra banda, observem més dones en el total de desplaçaments atrets pel municipi, concretament 14 vers els 12 corresponents als homes. La dinàmica dels desplaçaments a Osona és semblant a la de Sant Sadurní, amb més sortides d’homes per motius laborals que de dones.

La diferència en ambdós casos entre desplaçaments atrets i generats pel municipi és negativa, de manera que tant a Osona com a Sant Sadurní marxen a treballar a fora més persones de les que hi arriben (13 en el primer cas i 4.232 en el segon)

Sant Sadurní d’Osormort Osona

1996 2001 1996 2001

Agricultura 30,6 7,7 5,4 4,6

Industria 19,4 25,6 44,6 35,7

Construcció 13,9 15,4 7,7 11,2

Serveis 3 5 42,3 48,5

Total 36 39 50.248 60.663



La tendència és que cada vegada hi ha més gent que treballa fora del municipi o comarca, fet que evidencia la necessitat d’ampliar les ofertes de treball vinculades al mon rural.

La població activa i resident a Sant Sadurní d’Osormort es desplaça principalment a l’àrea urbana de Vic i altres localitats de la Plana de Vic amb presència de polígons industrials i comerços per anar a treballar.

Mobilitat laboral. Distribució per sexe, 2001

Sant Sadurní d’Osormort Osona

Homes Dones Total Homes Dones Total

Desplaçaments interns 10 12 22 28.910 22.167 51.077

Despl. a altres municipis

10 7 17 6.915 2.671 9.586

Despl. des d’altres municpis

2 2 4 3.452 1.902 5.354

Total desplaçaments generats al municipi

20 19 39 35.825 24.838 60.663

Total desplaçaments atrets pel municpi

12 14 26 32.362 24.069 56.431

Diferència entre entrades i sortides

-8 -5 -13 -3.463 -769 -4.232

Població ocupada resident i localització dels llocs de treball, 2001

St. Sadurní d’Osormort

Osona

Residents que treballen al municipi 22 30.152

Residents que treballen fora del municipi 17 30.511

No residents que treballen a 4 36.279

Total que treballen a 26 56.431

Total de població ocupada resident 39 60.663

4.2.3. Llars i habitatges

El nombre de llars a Sant Sadurní d’Osormort ha augment en dos noves llars. El 1996 n’hi havia 26 i el 2001 va augmentar fins a 28. Per altra banda, es pot constatar com les parelles que tenen fills es queden a viure al municipi, mentre que les parelles que no en tenen i els pares o mares solters no tenen tanta presència dins d’aquest. Si ens fixem en termes de dimensió de la llar, es pot observar que la grandària és de 3 membres, tot i que



han augmentat les llars unipersonals. A la resta de la comarca, la tendència varia una mica, i hi ha molta més presència de llars amb 2 individus. Tot i això, es pot observar com a Sant Sadurní encara trobem llars amb 4 i 5 persones, mentre que el que predomina a Osona són les llars d’1 i 2 individus.

En el cas de Sant Sadurní, la tipologia d’habitatge familiar és convencional, és a dir, no hi apareixien habitatges secundaris, vacants o allotjaments. A diferència d’Osona, on sí que hi predomina certa varietat de llars, amb prevalença dels habitatges convencionals.

Nombre de persones per llar (dimensió de la llar) (%), 2001

1 2 3 4 5 6 7 8 >9

Total de llars

1996 30.8 26.9 11.5 3.8 15.4 7.7 3.8 0.0 0.0 26

2001 35.7 7.1 21.4 14.3 17.9 0.0 0.0 3.6 0.0 28

Llars per tipus a Sant Sadurní d’Osormort i Osona (%), 2001

Sant Sadurní Osona Sant Sadurní Osona

1 persona 30,8 14,7 35,7 17,0 Sense nucli

> 2 persones 3,8 1,9 3,6 3,6

Parella sense fills 26,9 21,1 7,1 22,5

Parella amb fills 15,4 50,6 39,3 45,2

Pare/mare amb fills 11,5 8,0 7,1 8,2

Amb nucli

Dos nuclis o més 11,5 3,7 7,1 3,1

Total 26 40.166 28 44.196

La majoria d’habitatges són de dues plantes (63%) i la seva dimensió mitjana és de 90 a més de 120 m2. El règim de tinença és molt variat, però predomina la propietat per sobre el lloguer. Un 35,7% de la propietat és per compra pagada, i un 25% és per herència d’algun familiar, i no hi ha cap habitatge que estigui pendent de pagament. Hi ha habitatges llogats (un 28,6%) tot i que no predominen. També hi trobem cessions de llars de forma gratuïta o a molt baix preu, però en menor proporció (tan sols un 3%).

Habitatges segons superfície, 2001

Fins a 59m2

>60 <89m2

>90 <119m2

>120 i més

Total

1991 0.0 9.1 27.3 63.6 22

2001 3.6 10.7 42.9 42.9 28



Habitatges familiars segons tipus, 2001

Principals No principals

Convencionals Allotjaments Secundaris Vacants Altres Total

28 0 0 0 0 28

Habitatges segons règim de tinença, 2001

De propietat

Per compra pagada

Amb pagament

s pendents

Per herència o

donació

De lloguer Cedida

gratis o a baix preu

Altra forma Total

Sant Sadurní d’Osormort

35,7 0,0 25,0 28,6 3,6 7,1 28

Osona 46,7 23,5 6,7 16,8 2,7 3,6 44.194

4.2.4. Conclusions: diagnosi sòcio-econòmica i de l’habitatge

En base a tota la documentació consultada, es poden considerar els següents aspectes:

- El progressiu envelliment de la població com a conseqüència de la longevitat i de la marxa de la gent jove.

- El joves tendeixen a marxar del municipi (majoritàriament cap a Osona) però al mateix temps es detecta un augment de la immigració provinent també de la comarca.

- Pel que fa a l’activitat econòmica, destaquen: o La regressió de l’activitat agrícola o L’augment moderat de la indústria o La presència emergent del sector de la construcció

- A nivell d’habitatges, el que predomina és: o Habitatge convencional de dues plantes (aproximadament d’entre 90 i

120m2 de superfície útil), generalment en règim de tinença i en bon estat de conservació.

o El tipus de llar majoritari és el format per tres membres.

Sant Sadurní d’Osormort, és un municipi que no ha patit canvis significatius en els darrers 25 anys. Es percep la necessitat de la gent jove de trobar habitatge dins el municipi, per així evitar la marxa cap a la comarca. L’actual oferta d’habitatge cobreix la demanda, però no preveu el possible creixement poblacional, que podria nodrir-se també dels immigrants procedents d’Osona.

La limitació que representa la inexistència d’habitatges buits fa que sigui necessari el plantejament moderat de noves promocions d’habitatges, tant per la gent jove com per la immigració. D’aquesta manera s’evitaria un previsible despoblament i es dinamitzarien les



expectatives sòcio-econòmiques de Sant Sadurní d’Osormort.

La oferta d’habitatge que proposa el nou planejament sembla que podria donar suficient cobertura a aquesta demanda autòctona i l’arribada de nova població.

En l’àmbit econòmic, les principals potencialitats del municipi serien:

- Fomentar l’interès paisatgístic i cultural del municipi i el seu entorn (itineraris, recorreguts i visites guiades) per tal d’atreure visitants d’una manera sostinguda.

- Incorporar noves activitats lligades al mon rural per tal de fixar la població i dinamitzar l’economia del municipi

- Afavorir la implementació del turisme rural, d’acord amb l’activitat agrícola existent, i a part, consolidar la oferta ja existent (Càmping Molí de Bojons)

4.3. Objectius socials del poum

4.3.1 Els objectius generals del POUM per a la cohesió i la integració social El POUM de Sant Sadurní d’Osormort, de forma genèrica i en funció de les directrius i atribucions del planejament urbanístic definides en el preàmbul de La Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme), opta per la definició d’un model de creixement urbà “clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre la base de la utilització racional del territori, per a compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmic necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures.”

L’article 3.2 de la Llei d’urbanisme estableix el que comporta el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible del que parteix la pròpia Llei d’urbanisme:

“El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models l’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.”

La Llei, per tant, per al foment de l’habitatge assequible incorpora determinacions per tal de:

Fomentar la cohesió social a través de polítiques de sòl i habitatge. Fomentar la disposició de sòl per a la construcció d’habitatge assequible.

El POUM de Sant Sadurní d’Osormort opta per la promoció de la cohesió i de la integració social de la població que resideix al seu territori, i estableix els instruments i les directrius necessàries per a assolir aquests objectius genèric.

A banda dels objectius genèrics definits en la legislació urbanística vigent actualment i adoptats pel POUM, aquest també ha tingut en compte els objectius i criteris més concrets



que es defineixen en l’Avantprojecte de Pla Territorial de les Comarques Centrals per a l’àmbit territorial que contempla i que inclou la comarca d’Osona:

a) Pel que fa al sistema d’espais oberts: Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. Moderar el consum de sòl.

b) Pel que fa al sistema d’assentaments: Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees

urbanes. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar

la implantació de polígons industrials o terciaris. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència. Els nous creixements han de ser compactes en continuïtat. El creixement urbà ha de reforçar una estructura nodal del territori.

c) Pel que fa al sistema de mobilitat: La mobilitat és un dret i no una obligació. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels

sistemes d’assentaments. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els

desenvolupaments urbans.

Els objectius generals del POUM de Sant Sadurní d’Osormort per a la cohesió i la integració social s’estructuren entorn de tres eixos estratègics bàsics:

1. Donat el caràcter rural i dispers del poblament al territori del municipi, és necessari actuar en base al sistema d’assentaments i de mobilitat per tal de promoure la cohesió i la integració social del territori.

2. El dinamisme econòmic del municipi, caracteritzat bàsicament per una activitat

agroramadera d’arrel tradicional però cada vegada més lligada a un turisme de qualitat, ha de permetre donar sortida a les necessitats laborals de la població, especialment de la gent jove, proporcionant-los oportunitats ja sigui per continuar amb les activitats tradicionals o bé en noves propostes de dinamització econòmica.

3. La població de Sant Sadurní d’Osormort ha de veure satisfetes adequadament les seves necessitats en matèria d’habitatge. Aquestes necessitats però no han de canviar substancialment el tarannà eminentment rural de la població, de la seva activitat econòmica ni tampoc de la seva fesomia i morfologies territorials. Les actuacions en matèria d’habitatge han de permetre conservar el perfil eminentment rural del municipi, amb els seus valors socials, culturals, arquitectònics, històrics, econòmics i paisatgístics que li són propis.

Aquests eixos estratègics responen bàsicament a les propostes bàsiques del POUM de Sant Sadurní d’Osormort:

1- Mantenir el caràcter rural del nucli originari del municipi tal com proposa l’Avanç del Pla Territorial de les Comarques Centrals.



2- Ordenar els nuclis existents proposant petits creixements de consolidació i millora

amb els objectius d’afavorir el creixement de la població, obtenir i ordenar nous equipaments i espais lliures, i millorar els serveis i les vies de comunicació

4.4. Compliment dels objectius socials del POUM

4.4.1 Els objectius específics del POUM per a la cohesió i la integració social i el dinamisme econòmic Entorn aquests tres eixos estratègics bàsics, el POUM de Sant Sadurní d’Osormort defineix una sèrie d’objectius específics per a la cohesió la integració social i per als quals estableix també els criteris d’actuació que han de permetre el seu assoliment.

Pel que fa a criteris de cohesió social i desenvolupament econòmic, el POUM proposa, tal com s’especifica en la Memòria, els següents:

Captar població jove aprofitant la proximitat a Vic, municipi de gran pes a nivell comarcal amb expectatives econòmiques creixents i dotació de serveis.

Potenciar les seves possibilitats residencials en un entorn paisatgístic de qualitat.

Promoure la inversió privada als nuclis. Crear nous creixements residencials de

baixa densitat on predomini l’habitatge unifamiliar. Promoure d’aquesta manera uns nous espais residencials en contacte amb la natura i amb la gran avantatge d’estar ben comunicats i propers a Vic.

Potenciació del turisme rural i cultural.

Els objectius1 socials del POUM, per tant, tenen en compte les directrius de planejament urbanístic definides en la Llei d’Urbanisme i l’avantprojecte del Pla Territorial de les Comarques Centrals, respecten els interessos del municipi i donen resposta a les seves necessitats específiques.

Pel que fa la cohesió i la integració social del territori de Sant Sadurní d’Osormort, el POUM té com a objectius específics, recollits també en la Memòria (s’enumeren també els principals objectius del Pla Territorial de les Comarques Centrals a que fa referència cada objectiu):

3 - “Definició dels models de creixement urbà, als nuclis on aquest creixement és viable, intentant, amb la consolidació dels nuclis, arribar a un equilibri entre les necessitats de creixement i la preservació del medi natural, compactant els nous creixements i els nous equipaments necessaris per la població.”.

La preservació del medi natural no només té valors paisatgístics, naturals o d’ordenació territorial, sinó que té un valor social en quant patrimoni històric i cultural de la societat que resideix en el territori.

Igualment, la voluntat de conservar el caràcter compacte dels nuclis existents, promovent

1 Els objectius que es presenten a continuació són els mateixos que figuren en l’apartat de criteris i objectius del “Document previ per a la participació pública”.



creixements continus a aquests nuclis, té clars avantatges socials i culturals per a la població resident: major cohesió social derivada de la proximitat entre veïns i la interrelació social espontània i directa entre aquests, major proximitat als serveis i equipaments, per tant major grau d’accessibiltat, promoció d’una mobilitat sostenible i segura, etc.

“Art 1.4, e-1.4. Moderar el consum de sòl”.

“Art 1.4, e-1.10. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels nous creixements”

4 – “Definició de l’estructura general del municipi, definició de les infraestructures i dotacions públiques necessàries tot preservant els valors paisatgístics, el patrimoni arquitectònic, natural i cultural”.

En el mateix sentit que l’anterior, però incidint en la necessitat d’estructurar la vialitat del municipi per tal de facilitar la mobilitat en un context de dispersió del poblament i promoure una major accessibilitat als serveis i equipaments. Igualment, cal cercar una distribució dels equipaments i serveis acord amb l’estructura territorial dels assentaments per tal de promoure l’accessibilitat als mateixos per part del conjunt de la població.

“Art 1.4, e-1.14. Atendre la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.”

Pel que fa a promoure un dinamisme econòmic que doni resposta a les necessitats de la població, el POUM de Sant Sadurní d’Osormort té com a objectius específics:

7 – “Determinació de les condicions d’ordenació i intervenció en les edificacions en SNU, tan des del punt de vista de protecció com des de la seva regulació”.

Des del punt de vista dels objectius socials del planejament, la promoció d’unes condicions d’ordenació i intervenció en les edificacions existents en SNU, que permeti generar activitat econòmica, ha de facilitar la consolidació, permanència i fixació de la població en els seus llocs d’origen.

Aquest objectiu és especialment significatiu per a la població més jove, que a Sant Sadurní d’Osormort mostra una clara voluntat de residir al lloc familiar una vegada decideixen emancipar-se, i continuar amb les activitats tradicionals o bé incentivar-ne de noves però vinculades a l’activitat agro-pecuària i a l’entorn que els és propi, per d’aquesta manera poder aconseguir unes condicions òptimes que els permetin quedar-se en els llocs d’origen.

“Art. 5.3. ...el manteniment de l’activitat agrària dels quals és desitjable per garantir, a llarg termini: la competitivitat i la producció de qualitat, la gestió del medi ambient, la diversificació de l’economia i el desenvolupament endogen.”

En aquesta mateixa línia s’encaminen també els següents objectius específics del POUM de Sant Sadurní d’Osormort, pel que fa a generar condicions favorables que permetin la promoció i el desenvolupament econòmic del territori i que permetin sobretot a les generacions joves trobar feina als seus llocs d’origen i poder-hi romandre una vegada emancipats:

8 – “Establir les condicions urbanístiques que afavoreixin la promoció del turisme rural, potenciant i protegint els valors naturals i paisatgístics de la zona, tot evitant en lo possible l’aparició massiva de segones residències ocupades un més a l’any. A Sant Sadurní d’Osormort el turisme rural ja és una activitat econòmica a consolidadar, es tracta de potenciar-la a més de l’increment del ventall d’activitats econòmiques lligades al mon rural, per la recuperació de masies actualment deshabitades”



“Art. 1.4-b- Contribuir a la generació de riquesa a partir de l’aprofitament ordenat i sostenible dels recursos del territori i del desvetllament del seu potencial endogen.”

4.4.2 Els objectius socials del POUM en matèria d’habitatge Menció a part mereixen els aspectes relacionats amb la promoció de l’accessibilitat a l’habitatge a la població resident en un territori.

Les característiques tant específiques d’un municipi rural com Sant Sadurní d’Osormort implica pensar maneres i formes originals que permetin actuar en la promoció de l’accés a l’habitatge sense trencar però precisament aquesta caracterització, sense que comporti canvis substancials en el perfil cultural, social, econòmic, paisatgístic i patrimonial del territori.

En aquest sentit, les propostes que fa el POUM de Sant Sadurní d’Osormort buscant ajustar la ordenació urbanística a les expectatives reals de creixement i a les característiques pròpies del territori i de la població de Sant Sadurní d’Osormort.

La Llei d’urbanisme i l’habitatge

L’article 57.3 de La Llei d’urbanisme diu el que segueix:

“Els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs modificacions i revisions han de reservar per a la construcció d’habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable del qual un 20 % s’ha de destinar a habitatge amb protecció oficial de règim general i de règim especial i un 10% a habitatges amb protecció oficial de preu concerta.”

(...)

Resten exempts d’aquesta obligació mínima els plans d’ordenació urbanística municipal següents, llevat que el planejament territorial o director urbanístic determini una altra cosa:

-Els dels municipis que, per llur escassa complexitat urbanística, només distingeixen entre sòl urbà i sòl no urbanitzable

-Els dels municipis de menys de cinc mil habitants, que no són capitals de comarca i que compleixen els requisits següents:

-Primer, Si en els dos anys anteriors a l’aprovació inicial del pla, la dinàmica d’atorgament de llicències ha estat inferior a cinc habitatges per cada mil habitants i any

-Segon, Si el pla no permet més de dos-cents habitatges de nova implantació per al conjunt dels àmbits d’actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable a que fa referència l’apartat.”

D’altra banda, l’article 66.3 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme assenyala el següent:



“Als efectes del càlcul de les reserves mínimes obligatòries que estableix l’apartat anterior, es considera sostre residencial de nova implantació el sostre destinat a habitatge, tant de manera exclusiva com si s’admet indistintament amb altres usos, que prevegi el pla d’ordenació urbanística municipal per als sectors de sòl urbanitzable i per als polígons d’actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i els sectors subjectes a plans de millora urbana que tinguin per objecte alguna de les finalitats a què es refereix l’article 40.2 d’aquest Reglament. En tot cas, no es considera sostre residencial de nova implantació i no computa en el càlcul, el sostre corresponent a les construccions amb ús residencial existents en aquests sectors o polígons.

El sostre dels polígons o sectors que prevegin una densitat i tipologia edificatòria que no siguin aptes per a la construcció d’habitatges protegits computa en el càlcul a què es refereix el paràgraf anterior, llevat d’aquell corresponent als sectors o polígons concrets respecte als quals l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva autoritzi expressament que s’exclogui del còmput, d’acord amb l’article 57.3 de la Llei d’urbanisme. Aquesta autorització només es pot produir en aquells supòsits en què, d’acord amb la memòria social, s’acrediti que l’exclusió del còmput no afecta les necessitats quantitatives d’habitatge amb protecció pública, d’acord amb les característiques socioeconòmiques de la població.”

L’habitatge dotacional

L’article 3 de la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge defineix els habitatges dotacionals públics com:

“els destinats a satisfer les necessitats temporals de persones amb dificultats d’emancipació o que requereixen acolliment o assistència residencial, com ara els joves, la gent gran, les dones víctimes de la violència de gènere, els immigrats, les persones separades o divorciades que hagin perdut el dret a l’habitatge compartit, les persones pendents de reallotjament per actuacions públiques de substitució d’habitatges o d’execució del planejament urbanístic, o els sense llar.”

Sant Sadurní d’Osormort és un municipi on les necessitats d’aquest tipus d’habitatge són pràcticament nul.les, és per aixó que el POUM no planteja cap tipus de reserva, si bé si que defineix aquesta clau urbanística per si en un futur fós necessari crear aquesta tipologia d’habitatges.

Cal tenir present que la reserva d’equipaments públics locals prevista pel POUM en sectors de planejament derivat es podrà substituir, total o parcialment, de manera justificada, pel sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics, sempre i quan aquesta reserva no sigui superior al cinc per cent de la reserva per a equipaments públics locals prevista pel planejament urbanístic general.

Les alternatives per al compliment del objectius socials del POUM pel que fa a l’habitatge

Tenint en compte:



Primer, les dinàmiques demogràfiques i socioeconòmiques definides en el capítol d’anàlisi i diagnosi, on no es constaten desequilibris accentuats entre les necessitats i demandes residencials i els potencials de la oferta d’habitatge per cobrir-les, almenys en el curt i mig termini,

Segon, la voluntat dels agents territorials de mantenir el caràcter eminentment

rural del municipi i evitar nous creixements que trenquin la idiosincrasia del territori.

Tercer, i a l’empara de les determinacions de la Llei d’Urbanisme i del

Reglament que la desenvolupa.

El POUM de Sant Sadurní d’Osormort opta, pel que fa a la política d’habitatge entesa aquesta com un instrument per afavorir i promocionar la cohesió i la integració social, per la generació d’habitatge protegit i per la concreció d’alternatives possibles i reals al municipi que donin sortida a les necessitats residencials de la població i que tinguin en compte els trets característics del municipi.

Aquestes alternatives passen per actuar d’una banda en els teixits urbans ja existents i en el medi rural (els assentaments disseminats) i per altra banda, en els nous creixements residencials que es preveuen bàsicament a les àrees de Bojons i de Sant Sadurní. Es tracta en definitiva d’aprofitar bàsicament els recursos existents: patrimoni arquitectònic, espais adequats per a nous creixements, dinàmiques socioeconòmiques, etc.

L’objectiu principal d’aquestes actuacions és la de consolidar una oferta d’habitatge quantitativament suficient per a la demanda futura al municipi.

Les actuacions pel que fa a la creació d’oferta futura d’habitatge cerquen per una banda satisfer una voluntat expressada per la major part de la població i dels agents territorials (inclòs el govern municipal) de mantenir el caràcter preferentment rural del municipi, possibilitant això sí la permanència de la població al territori.

I per altra banda, que aquesta demanda d’habitatge futura sigui coberta per una estratègia general d’aprofitar els recursos residencials i de sòl existents al municipi.

En aquest sentit s’han establert les estratègies i actuacions ja definides i s’han redactat en la normativa del POUM els instruments, les directrius i els criteris específics que han de possibilitar l’acompliment d’aquesta estratègia d’aprofitament dels recursos existents, evitar el despoblament del territori i fixar la població.

Vetllar perquè l'espai conformat per la vialitat, les zones verdes, els equipaments i d'altres elements patrimonials que caracteritzen el municipi siguin de titularitat pública, és un dels objectius fonamentals del POUM de Sant Sadurní d’Osormort, en línia amb la necessitat de generar el patrimoni públic de sòl que dicta la legislació vigent.

D'acord amb els articles 153-157 de la LU. cal vetllar també per a constituir d'altre patrimoni públic del sòl destinat a potenciar la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la conscienciació ambiental i així poder definir les estratègies per aconseguir un model urbanístic adequat pel municipi.



Justificació de les estratègies de compliment dels objectius socials del POUM en matèria d’habitatge

La Llei d’Urbanisme incorpora determinacions i instruments específics per tal de fomentar la cohesió social a través de polítiques de sòl i habitatge i fomentar la disposició de sòl per a la construcció d’habitatge assequible.

Les actuacions en matèria de sòl (nou sòl per a usos residencials, criteris per a la obtenció de sòl d’ús residencial en sòl no urbanitzable, etc.) i en matèria d’habitatge (divisió horitzontal de l’habitatge existent, canvi d’ús de les edificacions, ampliació i rehabilitació, etc.) permeten generar suficient oferta d’habitatge per satisfer quantitativament les necessitats futures.

4.5. Potencial del sòl i habitatge

En total a Sant Sadurní d’Osormort hi ha un potencial de 143 habitatges, 27 dels quals estan proposats pel nou planejament.

Potencial d’Habitatges

Des del punt de vista qualitatiu, aquesta oferta futura d’habitatge que sorgeix d’aquestes estratègies i actuacions compleix amb una sèrie d’objectius que s’han anat indicant anteriorment, entre els que destaquen:

Permet conservar el perfil i el tarannà rural del municipi, la seva població i la

seva activitat econòmica, evitant canvis importants que trencarien amb la idiosincràsia de Sant Sadurní d’Osormort.

Habitatges de protecció pública

existents proposats totals existents proposats totals

Descripció

0 0 0 0 0

1 PA BOJONS 0 0 22 7 292 PA PLA de l'OU 0 0 48 0 483 PMU LA SOLELLA I 0 0 0 20 20

0 0 70 27 97

Cases rurals o masies 0 37 0 37Altres habitatges existents 0 9 0 9

0 46 0 46

0 0 0 116 27 143

Habitatges totals

TOTAL municipi

Total Sòl urbà inclòs a àmbit d'actuació

Total Sòl no urbanitzable

Total Sòl urbà no inclòs a àmbit d'actuació

CLAU



Permet l’establiment i la fixació de la població autòctona, especialment la població jove del municipi. Aquests podran romandre al seu lloc d’origen bé en els nous creixements bé en els nuclis familiars, possibilitant per una banda el relleu generacional de l’activitat econòmica, conservant el caràcter i l’activitat rural al municipi i alhora satisfent un anhel personal i de projecte vital.

Permet recuperar el patrimoni existent i el seu posterior manteniment.



5. ANNEXES

ANNEX 5.00: Justificació del compliment de les prescripcions establertes per l’Acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Comarques Centrals

ANNEX 5.01:Al·legacions i Requeriments

ANNEX 5.02: Participació ciutadana

ANNEX 5.03: Dictamen Geològic

ANNEX 5.04: Estudi de Inundabilitat

ANNEX 5.05: Estudi de mobilitat

ANNEX 5.06: Inventari d’edificacions en SNU.

ANNEX 5.07: Carta de color

ANNEX 5.08: Abreviacions

ANNEX 5.09: Equip redactor

1 1 Memoria - Ajuntament de Sant Sadurní d'Osormort ... · Municipal de Sant Sadurní d’Osormort...

Documents

Transcript of 1 1 Memoria - Ajuntament de Sant Sadurní d'Osormort ... · Municipal de Sant Sadurní d’Osormort...