Edició de LleidaDIMECRES · 14 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14576 - AVUI / Any XL. Núm. 13446 - EL PUNT

1,20€

1309

80-1

1824

55L

1344

95-1

1607

88w

Entrevista Rosa Majoral P40Directora Fundació Arrels Sant Ignasi

“Hi ha 700 personessense llar a Lleida”

Condemnaa EspanyaFET · El Tribunal Europeude Drets Humans sentenciaque la llibertat d’expressióempara cremar fotos del rei

CENSURA · Amnistialamenta l’ús de la lleiantiterrorista per “reprimirexpressions polítiques”

P6-13

Un centenar de persones van participar ahir en una crema de retrats del rei a Banyoles, arran de la sentència ■ M. LLADÓ

OPINIÓ Grup de represaliats/des per la crema de fotos del rei a Girona

Jo també cremo la corona espanyola

La sobreproteccióal rei, eliminada

PP, PSOE i Cs, unitsper mantenir-la

Tres nous aspirants perliderar l’ANC, sense Baños

Nacional P15

Europa-Món P22,23

Rex Tillerson, ex-secretari d’Estat ■ AFP

Trump prescindeixdel cap diplomàtic

ERC apressa JxCAT aproposar nou candidat

Nacional P14

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE MARÇ DEL 20182 |

anuaridel World-

Watch Institute, edi-tat en castellà cadaany per Fuhem i Icà-ria, situa els proble-

mes de l’agricultura com un delsmajors riscos per al futur de la hu-manitat. A Catalunya, la pagesiasap de què parlem. Però, sovint, eldebat sobre què és el que mengemno s’ha traslladat a tota la ciutada-nia. Sí que és cert que cada diase’n parla més. I l’expressió “Ets elque menges” va arrelant en lesconsciències dels ciutadans i so-bretot en els nostres hàbits ali-mentaris. Però si ha costat que ensplantegéssim això, més encara ensha costat fer la pregunta què men-gen i en quines condicions ho fanels animals que ens mengem? I elsproposo aquestes preguntes arrandel que vaig llegir l’altre dia. Potserho van veure. La notícia deia queconsumidors i cadenes de super-mercats demanen cada cop mésals avicultors ous produïts per ga-

llines que no estiguin engabiades.Gallines felices, que en diuen.D’entrada pot semblar una qüestiómenor, però ja saben que amb elmenjar no s’hi juga. I tenir en con-sideració aquests detalls estic se-gur que no són foteses. Hem arri-bat a un punt que tenim conscièn-cia que no podem menjar qualse-vol cosa ni a qualsevol preu. Allòque ingerim ens influeix, ens con-diciona i ens enforteix o debilita.De la mateixa manera que si al mo-tor del nostre cotxe hi posem uncarburant que no s’hi adiu, l’acabaespatllant i el rendiment se’n res-sent. Crec que el primer que hemde fer abans d’exigir res a tercersés demanar-nos explicacions anosaltres mateixos. Potser ensconvindria no fer-nos trampes alsolitari i fer l’exercici de mirar demenjar sa i entendre que és una in-versió de futur per a la nostra sa-lut. No fer-ho ens pot sortir méscar. Ens hi va la qualitat de la nos-tra vida. I no és ni un joc de parau-les ni un joc d’ous.

L’

Keep calmMartí Gironell

Joc d’ous

No podem menjar qualsevolcosa ni a qualsevol preu. Allòque ingerim ens influeix, enscondiciona i ens enforteix odebilita

La vinyetaFer

l dilluns 8 de gener, el dia exactedel “passat festes” de Nadal, vaigdinar amb un senyor que coneix

a fons les interioritats dels partits in-dependentistes. Em va dir amb aplom:“Puigdemont cedirà pas, i la presiden-ta serà Elsa Artadi.” De llavors ençàs’ha complert la primera part del vati-cini. Puigdemont ha cedit. No de ma-nera immediata, perquè aquí no hi hares immediat, però la deferència s’haproduït. L’ha feta en benefici de JordiSànchez, el seu segon en la llista presi-dencial. Com es veia venir, el jutge hoha impedit per la seva condició d’em-presonat. Si no ho hagués impedit eljutge s’hi hauria oposat la CUP, el socinecessari per investir president. Araes parla de situar de candidat JordiTurull. Com que està encausat, si eljutge cuita a inhabilitar-lo l’aspiracióno serà tampoc possible. I a la CUP: liabellirà Turull? ERC l’hauria d’accep-tar perquè forma part de la llista inde-pendentista més votada, però no seriasense resistència i a canvi de negocia-cions i baralles encara més llargues iacusades. Arribarem al final a Elsa Ar-tadi? Valia la pena un viratge tan llarg

E

per arribar a la previsió d’aquell se-nyor? Discutint, hem passat Sant An-toni dels Ases, hem travessat tot elCarnaval i ens trobem a mitja Quares-ma. Serà “passat festes” de SetmanaSanta? Després de la mona? Els vo-tants s’impacienten, i els votats dila-ten les decisions. Es diu que presentencandidats “impossibles” per “tibar lescostures” de l’Estat i posar-lo “davantun mirall”. L’Estat i els seus òrgansjusticiers tenen les costures cosidesamb filferro i estan encantats amb laimatge que el mirall els ofereix. I nos-altres sense govern, ni autonòmic nide la república.

Ara els faré dues confidències. Emvan trucar de Brussel·les perquè anésa la llista de Puigdemont. Va ser undia que em trobava a Miravet de va-cances. La història, també la personal,és circular o atzarosa: a Miravet es vaimpulsar l’Estatut que ens ha dut finson ens trobem. Em van dir que podiatriar el lloc de la llista: per sortir o no.Vaig declinar l’oferiment. No soc polí-tic, avorreixo les reunions i no vull re-nunciar a aquesta columna. Vaig dirque seria més útil a la causa des de fo-ra que des de dins. M’hi reafirmo cadadia. La segona confidència és de caràc-ter familiar. El pare, per esperonar-mei perquè fos algú de profit, em deia:“Tu has d’aspirar a ser el president dela república.” Era en temps de Franco.Jo mirava a dreta i esquerra i em pre-guntava de quina república em parla-va. Ara penso que si hagués acceptatanar a la llista de Puigdemont “en unlloc per sortir” li hauria pogut donarsatisfacció. A base de descartar noms,potser haurien arribat al meu. Ara: se-ria jo del gust de l’Estat, d’ERC, de laCUP, del PDeCAT o del mateix Puigde-mont? Ho veia molt fàcil, el pare.

“L’Estat i els seusòrgans justicierstenen les costurescosides amb filferro

Vuits i nous

Jo, presidentManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE MARÇ DEL 2018

spanya té un problema. I el pro-blema es diu llibertat d’expres-sió. No es pas que ho descobreixi

ara. Ni jo ni vostè. El que passa és queara ho ha descobert el Tribunal Euro-peu de Drets Humans, que ha dit allòque tots (tots menys l’Audiencia Na-cional i el Tribunal Constitucional) jasabíem: i és que cremar una foto delrei (ai, rei meu, que cada cop ho tensmés complicat) no és delicte. Quinaplantofada, senyors meus! El TribunalEuropeu, però, no només ha dit nomésaixò; perquè això, de fet, ja ho sabíem.El que ha dit el Tribunal Europeu ésque l’Estat va vulnerar el dret a la lli-bertat d’expressió dels dos joves con-demnats, i que va fer passar per un de-licte d’injúries a la corona el que erauna simple “crítica política en una ma-nifestació pública”. I saben què és elmés greu? Doncs que tots plegats intu-ïm que aquest no és un tema aïllat,que no és cap estirada d’orelles pun-

E “Espanya té unproblema. I elproblema es diullibertat d’expressió

tual, sinó que la llibertat d’expressió aEspanya comença a ser un bé escàs.Que vivim en un estat de setge ideolò-gic permanent que amenaça de vulne-rar no només la llibertat d’expressiósinó també la llibertat de pensament.Han llegit l’informe que va fer públicahir (quina casualitat!) Amnistia In-ternacional?: “L’espai per expressar ladiscrepància a Espanya es redueixamb rapidesa”, diu. Doncs sí, senyors

meus. Això és el que passa. Que Euro-pa ens haurà d’anar ajudant a aclarir-ho. Ara ja sabem que podem protestarcremant fotos del rei (cada cop tincmés ganes d’anar a la final de la copade sa majestat, per cert); però algundia, n’estic convençut, ens aclariranque la majoria dels delictes d’odi ques’estan investigant aquests dies no hosón, que es poden compondre segonsquines cançons sense cometre cap de-licte, que es poden exposar segonsquins quadres en segons quines expo-sicions i, és clar, que manifestar-se da-vant del Departament d’Economia noincita a la violència (com no hi incitacremar les fotos del rei) i que, pertant, ni sedició ni rebel·lió ni res deres. Però serà lent. I la llàstima, sabenquina és? L’espectacle lamentable, ca-da cop més esperpèntic, dels partitspolítics d’aquí barallant-se dia sí diatambé. Però vaja, avui l’article no ana-va d’això.

Quina plantofada!Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

La Casa Vicens, primera obra mestra de Gaudí(1883-1885), declarada patrimoni de la humanitatper la Unesco i recentment restaurada com a ca-sa museu, ha estat objecte d’un estudi d’aquestahistoriadora de l’art, que s’hi ha endinsat i ha re-creat les històries humanes que s’hi van viure.

EXPRESIDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Gaudí i la història

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha desautorit-zat la sentència i els criteris del TC per ratificar unacondemna de presó el 2015 als joves que van cremaruna foto del rei. On el TC veia un acte amb connota-cions violentes o d’incitació a la violència contra el rei,el TEDH hi veu crítica política i llibertat d’expressió.

-+=

-+=

Desgana ministerialÍñigo de la Serna

El TEDH despulla el TCFrancisco Pérez de los Cobos

-+=

Beli Artigas

L’aparició de la balena morta al mar, davant deMontgat, és un fet lamentable en si mateix, peròencara ho és més que la balena s’estigui podrintmentre flota a la deriva sense que ningú la treguid’allà. L’actitud de Foment, que té la competènciaal mar, és desentendre-se’n.

MINISTRE ESPANYOL DE FOMENT

HISTORIADORA DE L’ART

El Tribunal Europeu de DretsHumans amb seu a Estras-

burg ha tornat a condemnar Espa-nya, aquest cop per haver senten-ciat dos joves catalans a penes depresó (15 mesos) substituïdes permultes per haver cremat una fotodel rei durant una visita dels monar-ques a Girona el 2007. El que l’Au-diencia Nacional primer i el TribunalConstitucional després van inter-pretar com un acte “ofensiu” amb“connotacions violentes”, que “inci-ta a l’odi i a la violència” contra el rei ila Corona i que suposa una “amena-ça”, el TEDH sentencia que és unaforma de “crítica política” que bus-ca l’atenció mediàtica i que està em-parada per la llibertat d’expressió.

La sentència, adoptada per una-nimitat, obliga l’Estat espanyol arescabalar econòmicament els doscondemnats per la violació del dreta la llibertat d’expressió, però sobre-tot deixa en evidència els criterisdels tribunals espanyols a l’horad’interpretar determinada mena defets, d’atribuir-los conceptes (odi,violència, etc.) i categories penalsque no corresponen o són despro-porcionades per, finalment, acabarrestringint de manera il·legal un delsdrets fonamentals en democràciacom és la llibertat d’expressió.

L’esmena a la totalitat que faEstrasburg a la justícia espanyola enaquest cas és un precedent molt re-llevant en un moment en què la lli-bertat d’expressió està sent reitera-dament atacada a Espanya ambacusacions d’odi, d’incitació a la vio-lència, d’injúries a la Corona, a l’him-ne o les condemnes recents als ra-pers Valtònyc i Hasél, i també perquèla causa general contra el procésd’independència de Catalunya queinstrueix el Tribunal Suprem està uti-litzant criteris similars als ara revo-cats pel TEDH per processar líderspolítics i socials i suspendre drets in-dividuals amb l’objectiu d’escapçarel moviment independentista.

Espanya,condemnada

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

Espanya téun problema

spanya té un problema amb la llibertat d’expressió.De falta de respecte, és clar. La sonora plantofada

en forma de condemna a l’Estat espanyol va arribar ahirdel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que vacensurar la imposició d’una pena de presó als dosmanifestants que van cremar una foto gegant del reiJoan Carles I. Era el setembre del 2007, a Girona. I elsmanifestants protestaven per la visita del monarca. Enel periple judicial espanyol, l’Audiencia Nacional els vacondemnar a 15 mesos privats de llibertat per un delicte

d’injúries a la Corona, queposteriorment va substituir per2.700 euros de multa a cadascun. Iel 2015 el Tribunal Constitucional varatificar la sentència. Gairebé onzeanys després dels fets, Estrasburgrebrega tota l’argumentació en quès’havia basat la justícia espanyola–parlaven d’acte “ofensiu i

incitador a l’odi”–, en fa una boleta i la tira a la paperera.El TEDH defensa la legítima crítica política i a lesinstitucions, inclosa la ultraprotegida monarquia, irebutja que aquesta pugui acabar convertida en undelicte d’odi. Tota una lliçó de drets fonamentals en unmoment en què aquests estan en risc a Espanya.Rapers condemnats per les seves cançons, obres d’artcensurades, còmics i revistes satíriques davant de lajustícia, titellaires en presó preventiva... Es confirma:Espanya té un problema amb la llibertat d’expressió i lallibertat d’expressió té un problema a Espanya.

E

El TEDHdefensala legítimacríticapolítica i a lesinstitucions

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/u5k3uv

Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Ser-rano i Carles Sabaté (Nacional), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llen-gua), Jordi Molins (Disseny), Montse Martínez (Apunts), Marcela Topor (Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció),Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques) i Anna Puig (Comarques Gironines).

Accedeix alscontinguts del web

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE MARÇ DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El TSJC castiga amb fins a dosanys d’inhabilitació Mas, Ortegai Rigau “per haver desobeït elTribunal Constitucional”.

10anys

20anys

El ministre Pedro Solbes admetque no pot frenar la pujada delspreus. Oblida l’afirmació de lacampanya que la inflacióbaixaria el mes de març.

El president del governespanyol, José Maria Aznar i elpresident del Constitucionaldiscrepen sobre el pla de paud’Ardanza.

Condemna al 9-N La inflació DiscrepànciesTal diacomavui fa...

an canviat moltles coses des

d’aquell llunyà 13 desetembre del 2007 enquè un grup de joves,en exercici de la seva

llibertat d’expressió, com finalment elsha reconegut el Tribunal Europeu delsDrets Humans (TEDH), van cremar, a laplaça del Vi de Girona, unes fotografiesdel reis d’Espanya en protesta per la se-va visita a la ciutat. Per constatar-honomés cal mirar, per exemple, les por-tades d’El Punt i de l’Avui, del dia abans,l’endemà de la Diada, on es reflectia eldebat entre CiU i ERC, d’una banda, i elPSC i ICV, de l’altra, sobre com ampliarel sostre de l’autogovern. Els diaris d’a-quell dia també permeten constatarque les tradicionals manifestacions decada any no van convocar més de15.000 persones i que, en canvi, en vanpassar milers per la Festa de la Lliber-tat, al passeig Lluís Companys, on esvan veure moltes estelades, presagi deles que apareixerien els anys a venir. AGirona van protestar unes 1.500 perso-nes amb crits contra la prevista visitareial.

El dia 13, el rei va ser rebut ambl’acatament corresponent per les auto-ritats gironines, les de la UdG (són lesque l’havien convidat a inaugurar elParc Científic) i els empresaris de laFOEG, que van oferir-li un sopar. En aixòtambé han canviat les coses. Ara el reino és benvingut a Girona.

Les protestes per la visita reial vancongregar una seixantena de personesal matí i uns quants centenars al vespre.Les forces independentistes del mo-ment. Tot força habitual, com per exem-ple la cremada de les fotos. Una notíciaque no hauria superat l’àmbit local si al-guns diaris de Madrid no l’haguessinexagerat. Com ara, de fet. Determinatsmitjans apunten i la justícia després dis-para. Per cert, cal destacar, en tot ple-gat, el galdós paper dels Mossos, llavorsdirigits per ICV, que van donar-ho tot imés en la investigació del cas.

Deu anys després, la distància entreCatalunya i Espanya és encara mésgran. Llavors, des d’aquí molts no vamveure cap delicte en aquella acció. AMadrid, encara ara n’hi veuen. Som enplanetes diferents i el TEDH ens ho aca-ba de deixar clar un cop més.

H

Full de rutaMiquel Riera

Aquell 13de setembre

L’acció va ser exagerada perla premsa de Madrid. Comara, que primer apuntai després la justícia dispara

“Partal aportainformacionsinèdites i reflexionssorgides del’experiència

ra que ja tenim Sant Jordi a tocar,comencen a revifar les mateixespolèmiques de cada any, les que es

repeteixen en bucle com el Dia de la Mar-mota, però enguany en tindrem dues denoves fruit dels vents que bufen al país. Laprimera, la de les exòtiques i reivindicati-ves roses grogues versus les roses verme-lles i autòctones. I la segona, traspassar labatalla clàssica dels autors mediàtics con-tra els escriptors de raça al terreny de l’as-saig i de la no-ficció. Es prepara una allaude llibres sobre el procés, i si altres anystocava escollir entre la Belén Esteban i elJaume Cabré, enguany la batalla tambées lliurarà a les prestatgeries de no-ficcióentre les propostes oportunistes, buides icarregades d’autojustificació com el pam-flet de Santi Vila (que, per cert, no sap quiha fet la traducció catalana del seu di-guem-ne llibre escrit en castellà i que par-la d’alguna cosa de traïdors) o els docu-ments de rigor absolut i amb documenta-ció impecable com el Nou homenatge aCatalunya, de Vicent Partal.

PARTAL ÉS UN dels grans periodistes de ca-sa nostra, pioner de les noves tecnologies,

A discret, prudent, savi i probablementuna de les persones més ben informadesde Catalunya, i en aquest llibre ho torna ademostrar amb escreix. D’entrada co-mença deixant clara la seva posició i elsseus lligams personals, un exercici desinceritat que és d’agrair i que ja demos-tra el seu tarannà i allò que podem espe-rar de les pàgines que seguiran. I no de-cep. El llibre explica com hem arribat finson som ara, aportant detalls, pensa-ments, interioritats i elements que nosempre són de domini públic o d’abast ge-neral. De fons, una evident picada d’ulleta Orwell i una anàlisi detallada i rigorosa

que, a més, s’intueix complicada, ja queen aquesta muntanya russa política i so-cial en què vivim no n’hi ha prou portantun dietari dels fets, ja que cal desmuntaridees, ajustar els records, adaptar lesconclusions provisionals i, en definitiva,construir el llibre dia a dia, una feina po-tent que només es pot fer si es posseeixun gran bagatge professional, una sòlidainformació i unes fonts variades i ben in-formades.

VICENT PARTAL ES MOSTRA AUDAÇ, apor-tant una barreja d’informacions inèditesi de reflexions sorgides de l’experiència idel nivell d’anàlisi política que demostradia a dia, i el resultat (que, tal com van lescoses, demanarà una segona i potser unatercera part) es llegeix amb la passió i l’in-terès d’una novel·la de misteri, amb ga-nes i neguit d’avançar. Si aquest SantJordi us decidiu a plantejar la guerra delsautors de no-ficció sobre el procés,aquest és, sens dubte, el vostre llibre i elvostre home. Posats a preservar ètica iestètica, sempre és millor optar per un tí-tol amb homenatges que per un amb traï-dors, no?

Jordi Cervera. Periodista

Homenatge a CatalunyaTribuna

“Bon dia,Catalunya lliure!”b Des de l’1-O cada dia queem llevo em dic que no vull se-guir vivint en un país ocupat(molt més encara que abansd’aquesta històrica data). Caldir per qui? I sota l’amenaça deperdre la meva llibertat i drets. Ique a tres “innocents” núme-ros (com ho són tots), 155,se’ls hagi dotat perversament imalèvola del poder infame deregir, condicionar, controlar, re-primir i fiscalitzar la vida detots els ciutadans de Catalu-nya per part de l’aliança de latríada macabra del PP, Cs i elPSC. És, senzillament, intolera-ble, obscè, aberrant. Ningúamb dos dits de front... moralhauria d’acceptar i, menys,normalitzar aquest estat decoses tan indignant, denigranti destructiu. Cal oposar-hi lamàxima resistència i resiliènciatot adoptant legítimes actitudsde lluita pacífica individual icol·lectiva des d’on sigui contra

tanta barbàrie antidemocràti-ca i a favor i en defensa de lanova República Catalana. I quetots els catalans que la vul-guem així ens puguem llevarun dia dient: “Bon dia, Catalu-nya lliure! Què puc fer avui pertu?” I confio que ningú em titllid’ingenu. Però ja m’és igual.JOSEP JUST SABATERWinnipeg (Canadà)

Quim Monzó

b Des de fa anys m’ha capti-vat Quim Monzó, el seu perso-natge, el periodista, l’escriptor,el cronista, el gastrònom. Irò-nic, àcid, crític, sorneguer, reti-cent als elogis i al piloteig. Elsseus escrits sobre gastrono-mia recollits en el seu darrer lli-bre Taula i barra fomenten anara esmorzar o dinar als llocs fre-qüentats per Monzó. Memora-bles les transmissions en di-recte a RAC 1 del sorteig deNadal de la Lotería Nacional,brillant i ocurrent. M’identificoamb Monzó per la crítica als

alimentadors de coloms, als bí-pedes que caminen per la vore-ra amb els ulls fixos al telèfon,etc. Gràcies, Quim, per les te-ves ensenyances, per les diver-tides estones que passo llegint-te i moltes felicitats per aquesttan merescut Premi d’Honorde les Lletres Catalanes, quemalauradament no et va podercomunicar el seu president.ANTONI VILANOVA CASALSBarcelona

Cinc anys delpapa Francescb El temps passa i el gaudi es-piritual roman sempre, el 13 demarç del 2013 vam tenir el goigque l’Esperit Sant ens donésaquest gran home, Jorge Ber-goglio, papa Francesc. Durantcinc anys ens ha sorprès per laseva humanitat, la seva sante-dat, el seu tarannà argentí i so-bretot l’obertura que ha fet al’Església i a tots els cristians.Val la pena seguir escoltat i se-guir el seu exemple evangèlic,

tot el que diu i fa ens omple degràcia espiritual. Sí, amics,aquest gran home després decinc anys de pontificat, peròmés que pontificat és el granrector de parròquia senzilla,ple d’amor, de pau, de gran en-teniment, ens ensenya queaquell Jesús de l’Evangeli és elque ens guia; seguim els ense-nyaments de Francesc, escol-tem-lo i per mitjà del Sant Es-perit de Déu demanem tambéque el guiï en el seu camí degran rector.FRANCESC XAVIER FARRÉBarcelona

No cola

b De fet són les dues úniquesparaules que voldria expres-sar a l’actual alcaldessa de laCiutat Comtal. Una Ada Colaul’ambigüitat de la qual since-rament crec que ja no colamés enllà del pur oportunis-me polític.MARÍ MANCILLA MUNTADAGranollers (Barcelona)l

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE MARÇ DEL 2018

Benet Salellas, EXDIPUTAT DE LA CUP I ADVOCAT

“Estrasburg deixa clar que l’independentismemai podrà ser discurs d’odi”

La frase del dia

“Resulta patèticescoltar en bocad’alguns dirigentsdel PP i Cs paraulescom estat de dret,democràcia, llibertato delinqüents perreferir-se als presospolítics i imputats

scoltar Albert Rivera provoca irri-tació quan exclama que si els inde-pendentistes volen tornar a la de-

mocràcia, és a dir, a la Constitució, l’Esta-tut i la Llei, seran benvinguts; si no, ja sa-ben que els espera: més aplicació de la llei,condemnes, presó i més 155. Així els re-comana que triïn un candidat a la presi-dència de la Generalitat que no estigui in-vestigat (el que abans es deia imputat) ique formin un govern tot i que, es lamen-ta, sigui independentista. És el mateix ar-gument que esgrimeix M. Rajoy (el ma-teix dels papers de Luis Bárcenas i el de“Luis, lo entiendo. Sé fuerte” de gener de2013) i els corifeus del president del go-vern espanyol i del líder de Cs. Pel vicese-cretari de comunicació del PP, Pablo Ca-sado, la solució és “designar un candidatque no tingui causes penals”. Una obser-vació: a diferència de les dictadures i delsrègims totalitaris, la justícia en un siste-ma democràtic es caracteritza per la pre-sumpció d’innocència, és a dir, tothom ésinnocent fins que un tribunal no demos-tri el contrari i un jutge dicti sentència.Però Casado oblida aquests principis–potser perquè el traeix el subconscient ola ideologia autoritària que traspua– jaque, ara per ara, estar imputat i en presóprovisional no implica ésser culpable d’undelicte fins que no hi hagi una sentènciaferma.

I, EN RELACIÓ AMB EL PUNT anterior i mésenllà del desacord o l’acord de la CUP en lacandidatura de Jordi Sànchez o d’un altrecandidat independentista, el que resultainadmissible en un suposat estat de dret idemocràtic és que la candidatura a la pre-sidència de la Generalitat d’un diputat es-tigui en mans d’un jutge instructor, i nopas de les forces parlamentàries que li do-nen suport i que representen més de dosmilions de votants, atès que aquest dipu-tat no ha estat ni jutjat, ni condemnat, niinhabilitat, ni ha fugit, sinó que està enpresó provisional i que, per tant, gaudeixen principi de tots els seus drets. És així

E com s’entén l’exercici de la democràcia ila divisió de poders en el Regne d’Espa-nya? En el món al revés, no són el ciuta-dans –els diputats, els seus represen-tants legals– els que escullen el presidentsinó un jutge instructor.

REALMENT RESULTA PATÈTIC –si no fos al-hora dramàtic per la sort dels empreso-nats, del imputats i dels fugitius a l’est-ranger– escoltar en boca d’alguns diri-gents del PP i de Cs paraules com estat dedret, democràcia, llibertats o delinqüentsper referir-se als presos polítics i als impu-tats. Simplement, en el món al revés, nohi ha lloc per entendre què vol dir demo-cràcia i què és l’apoderament polític de laciutadania.

L’EMBAT ÉS MOLT DUR i els impulsors del155 han propiciat una mena de macartis-me antiindependentista o d’un a por ellospolític-mediàtic-judicial-financer-poli-cial-acadèmic, amarat de catalanofòbia,que abasta des dels requeriments d’hi-senda per justificar els pagaments a de-

terminades empreses, persones o institu-cions, a l’escomesa contra la llibertatd’expressió, les pràctiques de lawfare, elsmanifests acadèmics contra l’indepen-dentisme, les campanyes per posar fi aTV3 i la immersió lingüística, a l’ús de fal-ses veritats que pretenen confondre l’opi-nió pública (això sí que és adoctrina-ment) convertint les víctimes en victima-ris i a l’inrevés.

CERTAMENT, AL LLARG del procés catalàs’han comès errors i no tot s’ha fet bé: nocomptar amb la massa crítica suficienta l’hora de prendre determinades deci-sions (recentment, en una intervenció a8TV, Josep-Lluís Carod-Rovira admetiaque “amb el 47,5% [dels vots] pots fermoltes coses, però no en pots fer tantescom voldries... [i que] això s’ha d’assu-mir”; no llegir correctament el contexteuropeu poc disposat a donar suport aprocessos secessionistes –i encara me-nys després del Brexit i l’ascens electo-ral de l’euroescepticisme i l’extremadreta; menysvalorar la capacitat de res-posta del govern espanyol; no convocareleccions després de la brutalitat de lescàrregues de l’1-O que havien provocatuna indignació generalitzada –fins i totentre els votants no independentistes imolts dels que no havien votat– i la de-núncia internacional.

I ENCARA SEGURAMENT es cometran méserrors, sobretot si en lloc de conrearl’entesa i la unitat per assolir l’objectiucomú prevalen les divisions internes, elsegos exacerbats, els personalismes in-compatibles i els voltors, que, amb voca-ció de comissaris polítics, es creuen di-positaris de l’única veritat i amb el dret adispensar o negar credencials de patrio-tes a tort i dret i a titllar de traïdors migmón. És un error perquè en lloc de su-mar resten i fan el joc als que neguen eldret a decidir als ciutadans de Catalu-nya. En suma, moments difícils, però sies persevera el camí iniciat no té retorn.

Antoni Segura i Mas. Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona

El món al revésTribuna

SísifJordiSoler

o la conec, peròrecordo que va

ser la triomfadora de lacontesa electoral del155, el 21 de desembrede l’any passat. La vigí-

lia del 8 de març sentia la senyora Arri-madas que deia que els seus de Cs nodonarien suport a la vaga de l’endemàperquè tenia el dring d’una “vaga antica-pitalista”. Vaig copiar l’expressió, vaigconsultar diccionaris i tractats i textosconstitucionals per saber què volia diraixò de “vaga anticapitalista”. I em for-mulava preguntes: les vagues de Gandhio les de Lluís M. Xirinacs per la llibertatdels presos, ¿eren capitalistes o antica-pitalistes? I més: repassava els darrersresultats electorals de Cs a la meva co-marca d’adopció, que és el Baix Llobre-gat. En moltes localitats on Cs ha obtin-gut suara resultats positius hi havia ha-gut vagues d’un abast notable al llarg dela dècada dels setanta. ¿Havien estatvagues anticapitalistes o procapitalis-tes? I la vaga general, ja sota el governde Felipe González, a la comarca, ¿eraanticapitalista o no? Al llarg de la sevahistòria, Catalunya i Astúries i Sevilla–per assenyalar alguns punts– havienviscut vagues d’una repercussió colos-sal. ¿Eres capitalistes o anticapitalistes?Els assassinats del Noi del Sucre o deFrancesc Layret, ¿els assenyalaven coma promotors de vagues procapitalistes?¿Com qualificaria la dirigent de Cs la va-ga de la Canadenca?

Recordo que la imprecisió terminolò-gica és l’origen de moltes tergiversacionspolítiques. I les paraules de la senyora Ar-rimadas, que sap tant de vagues, m’an-guniegen quan penso que ella i els seuspoden arribar a tenir responsabilitats degovern a diferents punts de l’estesa pellde brau. Enemiga com és del pretès po-pulisme dels altres, ¿no tenen, les sevesafirmacions dogmàtiques, un cert aireque put a demagògia?

N

De set en setIgnasi Riera

Vagaanticapitalista?

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE MARÇ DEL 20186 |

Al·lega que vaparticipar en unatertúlia políticaquan els estatutsno ho permeten

Rovira instaels de Puigdemonta plantejar unaalternativa aquestasetmana

ERC apressaJxCat aproposar unnou candidat

L’ANC invalidala candidaturade Baños alsecretariatNacional

Estrasburg apaga el polè-mic i etern debat que cri-minalitzava la cremad’imatges del rei borbònicamb una bufetada a l’Estatespanyol per la seva sobre-protecció jurídica de lamonarquia. El TribunalEuropeu de Drets Hu-mans (TEDH) va estimarahir que la crema de foto-grafies del rei el 2007 esta-va emparada pel dret a lalliure expressió. Una sen-tència molt esperada a Gi-rona, escenari dels fetsque han propiciat el revésa les autoritats espanyolesi que ha arribat just en unmoment de màxima ten-sió a Catalunya per lescontrovertides condem-nes de presó per injúries ala corona i d’oposició a la fi-gura de Felip VI pel seu pa-per l’1 d’octubre.

Més d’una dècada des-prés de la controvertidacrema de fotografies delrei Joan Carles I i de la rei-na Sofia a la plaça del Vi, lajustícia europea ara dona

la raó als dos joves giro-nins que han arrossegatdurant tot aquest tempsles condemnes de les mà-ximes instàncies judicialsespanyoles. Jaume Roura iEnric Stern van ser con-demnats el 2008 per l’Au-diencia Nacional a 15 me-

sos de presó per un delicted’injúries a la corona, unapena ratificada pel Tribu-nal Constitucional i subs-tituïda per 2.700 euros demulta per a cadascun. Dis-conforme, el seu advocat iexdiputat de la CUP, Be-net Salellas, va recórrer ala darrera instància: Es-trasburg.

No hi ha delicte d’odiI l’última és la bona. Perunanimitat, els magis-trats europeus que han es-tudiat el cas van decidirdonar la raó a tots dos ca-talans declarant que elsseus actes estaven prote-gits pel dret a la lliure ex-pressió que recull la Con-venció Europea de DretsHumans. Així, la sala delTEDH formada per l’espa-nyol Luis López Guerra il’andorrà Pere Pastor Vila-nova, entre d’altres, va ra-tificar ahir la posició delstres jutges més progressis-tes al Constitucional, quevan discrepar dels seuscompanys. Una decisióque, segons ha pogut sa-ber El Punt Avui, coinci-deix amb el relleu de Ló-pez Guerra per la contro-

vertida i homòfoba cate-dràtica Maria Elósegui.

Una de les qüestionsclau d’aquesta sentènciaés la ponderació que fa lajustícia europea del dret ala lliure expressió versusla restricció per delictesd’odi que preveu la Con-venció. L’advocat de l’Es-tat, Rafael Andrés LeónCavero, va fracassar a l’ho-ra de convèncer el TEDHque el cas de Roura i Stern

era un crim d’odi, ja queaquest va considerar final-ment que fer-ho “implica-ria una interpretació mas-sa àmplia” d’aquest delic-te.

Per rebatre la posicióespanyola, els magistratsargumenten que “no estractava d’un atac perso-nal” contra el rei “sinód’una crítica al que repre-senta com a líder i símbolde l’aparell estatal”. Així,

mentre que per al Consti-tucional la crema de la fo-tografia reial entrava “enel camp del discurs del’odi” o de “l’ús de la violèn-cia”, on es podrien inclou-re crims xenòfobs o anti-semites, per al TEDH es vatractar simplement “d’u-na certa provocació per-mesa per a la transmissiód’un missatge crític”. Ambtot, Estrasburg també vaenviar un missatge a l’Es-

SENTÈNCIA · El Tribunal Europeu de Drets Humans consideraque l’acció no es pot considerar delicte d’odi MULTA · L’Estatespanyol està obligat a pagar una indemnització de més de10.000 euros als dos gironins sentenciats pel cas

Cremar lafoto del reiés llibertatd’expressió

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – 13.09.07Es realitza la polèmica cre-ma de les fotos a la plaça delVi de Girona durant una pro-testa per la visita dels reis.

NatàliaSegura — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

La sentència del Tribunal Eu-ropeu de Drets Humans hacaigut com una galleda d’ai-gua freda a Madrid en plenareivindicació de la figura delrei Felip VI com a figura ga-rant de l’ordre constitucional.Estrasburg detalla en la seva

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

13.03.17Estrasburg revoca les sen-tències anteriors, dona la raóals dos joves i obliga l’Estatespanyol a indemnitzar-los.

Estrasburg

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

01.07.08Segon judici a l’AudienciaNacional perquè en el primerno es va permetre la presèn-cia d’un traductor de català.

decisió sobre el cas dels dosgironins que “l’interès del’Estat per protegir la reputa-ció del seu cap d’estat no potjustificar” donar-li “un privile-gi especial o protecció en re-lació amb el dret a informar oexpressar opinions al respec-

te”. Malgrat que l’Estat espa-nyol ja va ignorar aquesta exi-gència del tribunal el 2011,ahir va reiterar un cop mésque la monarquia no pot teniruna protecció especial en elmarc de la Convenció deDrets Humans.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Despullant Felip VI dels seus privilegis

La crema de fotos del rei es vafer el setembre del 2007 a la plaçadel Vi de Girona ■ JOAN SABATER

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 7

Incitació a lallibertat d’expressió

L’APUNT dret. Us imagineu Ada Colau havent de penjar unafoto d’aquell senyor que avala la repressió aporellis-ta mentre la CUP en crema una foto en un ple? Desde l’estricte respecte a la legalitat, és clar. Arribaràel dia que Espanya farà penjar la cara del Borbó detorn als cartells publicitaris de les carreteres. I aca-baran com els de Tres anuncios en las afueras.Emili Bella

Ja ho sabíem que cremar fotos del rei no és ni delicted’odi ni incitació a la violència, sinó llibertat d’expres-sió. De fet, l’única que no ho sabia era la justícia espa-nyola. Y la europea? Doncs és la europea qui ho cons-tata. Això passa mentre una jutgessa obliga l’Ajunta-ment de Barcelona a situar un retrat del monarca enun lloc preeminent del saló de plens, s’entén que del

tat espanyol en què alertaque qualificar aquest tipusd’acte de discurs de l’odi“podria soscavar el plura-lisme, la tolerància i l’ober-tura sense els quals noexisteix una societat de-mocràtica”.

Violar els drets humansno surt gratis. Més enllà dela recompensa moral quees reconeguin els seusdrets, els dos gironins hau-ran de rebre una indem-nització de les autoritatsespanyoles responsablesd’haver-los-hi negat. Es-trasburg obliga ara l’Estatespanyol a compensarStern i Roura pels danysque els ha ocasionat la se-va violació de la llibertatd’expressió. En un terminide tres mesos l’Estat hau-rà de pagar 2.700 euros acadascun com a sanció pe-cuniària i un total de 9.000

euros per les costes delprocés judicial.

Jurisprudència críticaNo és el primer cop que Es-trasburg critica el blindat-ge de la monarquia espa-nyola pel fet de ser contra-ri als drets humans. De fet,l’alt tribunal ja va dir enocasions anteriors que“l’augment de la protecció

per una llei especial” delcap de l’Estat “no és cohe-rent amb l’esperit de laConvenció”, com per ex-emple en la seva sentènciaOtegi contra Espanya. Enaquell cas va exculpar el lí-

der abertzale Arnaldo Ote-gi de la condemna d’injú-ries a la corona per haveracusat Joan Carles I d’im-posar la monarquia a tra-vés de la tortura.

Tanmateix, aquellasentència no va frenar nil’Audiencia Nacional ni elTribunal Constitucional al’hora de declarar culpa-bles Stern i Roura. Ara elgran interrogant és si, mésenllà de pagar les indem-nitzacions corresponents,les autoritats espanyolesrectificaran la seva posiciósobre les injúries a la coro-na en línia amb el que mar-ca la legislació internacio-nal de drets humans. Enqualsevol dels casos, ambla sentència d’ahir els ra-pers Hasél o Valtònyc te-nen ara més aplanat el ca-mí per ser exculpats a Es-trasburg. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els magistratsargumenten queno es tracta d’unatac personal

Els partits independentis-tes van rebre amb satisfac-ció la sentència del Tribu-nal Europeu dels Drets Hu-mans sobre el cas de la cre-ma de fotografies del rei iconsideren que Europa potser el desllorigador del’ofec judicial i polític queestà suportant Catalunya.“Quan no hi ha afinador, lajustícia floreix. La via in-ternacional és lenta, feixu-ga i complexa, però és lamés efectiva per fer caureel règim instal·lat a Espa-nya. Pas a pas, denúnciarere denúncia, cauran totsels murs i tots els silencisimposats”, va assegurarahir el president, CarlesPuigdemont, en una piula-da, mentre que la diputadad’ERC al Congrés Ester Ca-pella destacava que encarahi ha “un bri d’esperança”a Europa, que sí que “de-fensa els drets fonamen-tals”. Per la seva part, la se-cretària general dels repu-blicans, Marta Rovira, varemarcar que la llibertatd’expressió ha sortit gua-nyant en un moment enquè el PP la “qüestiona”.

I el portaveu delPDeCAT a Madrid, en lamateixa línia que Puigde-mont i Capella, va denun-ciar que la resolució posade manifest el “greu pro-blema de dèficit democrà-tic” que hi ha a l’Estat, i vaavisar que la justícia no-més arriba des d’Estras-burg. La CUP també vaaplaudir que després d’on-ze anys s’hagi condemnatl’Estat espanyol: “Aquestasentència té molt de sentiten el moment polític ac-tual, en què la manca dedrets i la regressió són una

evidència en tots els àm-bits”, va subratllar la dipu-tada al Parlament NatàliaSànchez. A aquest mateixbloc es va sumar En ComúPodem, que va avisar quela decisió d’Estrasburg és“una nova rebolcada delstribunals europeus a la jus-tícia espanyola”, i el tinentd’alcalde a l’Ajuntament deBarcelona Jaume Asens vapuntualitzar que s’haviade derogar l’article 490 delCodi Penal d’injúries al rei ique mentre no es faci elsjutges haurien de deixar

d’aplicar-lo.En el cantó oposat, el

PSC va “acceptar i acatarla sentència”; però, segonsva deixar clar: “Fa referèn-cia a un cas molt concret i,segons entenem nosaltres,no posa en dubte l’existèn-cia d’un tipus delictiu.”Mentrestant, el portaveudel PP al Parlament, Ale-jandro Fernández, va dirque respecta la sentència,però hi va treure impor-tància perquè només con-sidera “desproporcionada”la condemna que va impo-sar al seu moment la justí-cia espanyola. Això sí, vamatisar que el cas és del2007 i que en aquell mo-ment governava el llavorspresident José Luis Rodrí-guez Zapatero, al qual vaqualificar com “el campióprogre”. Cs també va res-pectar la sentència, peròva defensar que hi hagi undelicte d’injúries al rei alCodi Penal. ■

a Creuen que la decisió d’Estrasburg sobre la crema defotos pot ser un exemple a seguir en la situació actual

El sobiranisme veu“esperança” en elstribunals europeus

RedaccióBARCELONA

“La via internacionalés lenta i feixuga, peròés la més efectiva perfer caure el règima Espanya”

Carles PuigdemontPRESIDENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Natàlia Sànchez, de la CUP, ahir al Parlament ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE MARÇ DEL 20188 | Nacional |

3801

59-1

1399

52®

A Cambridge, però amb elpensament més que mai aGirona. El físic i investiga-dor Enric Stern, de 29anys, va ser un dels dosnois condemnats per l’Au-diencia Nacional, a unamulta de 2.700 euros ca-dascun, per un delicte d’in-júries per la crema d’imat-ges on apareixia el rei emè-rit Joan Carles I i també lareina Sofia. A Anglaterra,on Stern està fent una re-cerca postdoctoral, es vadespertar amb la “gran no-tícia” que el Tribunal d’Es-trasburg els havia donat laraó en resposta al recursque hi va presentar l’advo-cat Benet Salellas. El jovegironí reconeixia que lihauria agradat ser ahir a laplaça del Vi de Girona, ones van reunir un grup decompanys seus que tambévan resultar encausats peraquella acció –van prota-gonitzar la crema en unaprotesta per la visita que elmonarca va fer a la ciutatel 13 de setembre del 2007per inaugurar el Parc Tec-nològic de la UdG.

Stern creu que tant ellcom els altres encausats jas’esperaven, en certa ma-nera, que el Tribunal Euro-peu de Drets Humans espronunciés en contra deles sentències de l’Audien-cia Nacional de Madrid i

del Tribunal Constitucio-nal. “L’Estat espanyol haquedat més qüestionatque mai per una alta ins-tància, que el que dictami-na va a missa. Penso queno hi havia cap altra viaque l’evidència que se’nshavien vulnerat drets, i éssimptomàtic que la corteuropea hagi acordat eltext de la sentència de ma-nera unànime”, hi afegeixStern. Celebra, alhora, queno hagin optat mai perabaixar el cap, sinó per ai-xecar-lo. I espera que ha-gin aportat el seu gra desorra, que prevalgui la co-herència i que no es trepit-

gin discursos injustament.D’altra banda, relata quees van sentir “criminalit-zats” en el procés judicial,per la policia i per certsmitjans de comunicació.Ara té l’esperança que aixòserveixi per reforçar la lli-bertat d’expressió i ques’ajudi, entre d’altres, “elsrapers que estan en perill ien el punt de mira judicialper les seves cançons”. Detot plegat, en treu la con-clusió que “si les lluites sóncoherents i persistents, lesvictòries han d’arribar”.

Les sentències d’Es-trasburg serveixen per do-nar pautes d’interpretació

a tots els tribunals, espe-cialment a aquells que te-nen com a objectiu la tute-la de drets fonamentals–com seria el Constitucio-nal–. Estrasburg ha revo-cat la doctrina que va in-tentar establir el 2015 elConstitucional i que ha es-tat aplicada a l’AudienciaNacional i en tants altrestribunals per injúries a lacorona, enaltiment del ter-rorisme i els delictes d’odique s’estan atribuint a l’in-dependentisme.

“La caixa de Pandora”Per l’acció de Girona tam-bé van ser processats set-

ze joves més, que al finalvan ser absolts, el mesd’octubre del 2008. Vanseure al banc dels acusatsMustafá Shaimi, Jordi To-màs Munsó, Núria Bruga-da Arnau, Biel de Montser-rat Vallas, Miquel Pòrtulas

Oliveras, Sònia CarbóMolvé, Jordi i Xavier Ra-basseda Bosch, Pau CostaCunill, Lluís Sales Favà,Miquel Serrats Sau, JoanPujolàs Vilar, Xavier Na-varro Morera, Pere Corta-da Hortela, Lluc SalellasVilar i Jordi Casas Mas.

El titular del jutjat cen-tral de l’Audiencia Nacio-nal José María VázquezHonrubia es va veure for-çat a absoldre’ls desprésque el fiscal Luis Barrosomodifiqués la qualificaciódels fets i la petició de pe-na, en rebaixar a una faltalleu de desordres públics eldelicte d’injúries greuscontra la corona pel qualhavien estat acusats. Vademanar-los una multa de500 euros a cadascun enlloc dels 3.600 euros ini-cials. El jutge va qualificar“d’incomprensible” la de-cisió del fiscal, ja que “l’Au-diencia Nacional no éscompetent per condem-nar faltes, només delic-tes”. La sentència va serrebuda amb aplaudimentspels acusats presents a lasala, que van marxar en-tre abraçades, salts i critsde “Jo també cremo la co-rona espanyola!”

Lluís Sales, que va resi-dir catorze anys a Girona ique va coprotagonitzarl’acte a la plaça del Vi coma militant de la CUP, re-cordava ahir que fins queno va arribar l’absolucióels van castigar de valent.“Ens van fer anar a Madridfins a nou vegades”, expo-sa Sales, que se sent orgu-llós d’aquell acte reivindi-catiu. “Vam obrir la caixade Pandora sobre la invio-labilitat de la corona, untema prohibit des de laTransició. I penso que vamcrear un precedent a l’ona-da sobiranista i indepen-dentista, ja que se’n vaobrir el debat públic”. ■

“Estem molt satisfets de nohaver abaixat mai el cap”a Enric Stern, un dels nois condemnats per la crema de fotos del rei, tenia el convenciment que Estrasburgels donaria la raó a Un dels 16 joves absolts pels fets considera que van obrir el debat sobiranista

G. Pladeveya / M. PiulachsGIRONA / BARCELONA

“En trec unaconclusió, que ésque, si les lluites sónpersistents i coherents,la victòria arriba”Enric SternUN DELS JOVES CONDEMNATS PER LACREMA DE FOTOS DEL REI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Jaume Roura i Enric Stern (a la dreta) van ser els dos gironins condemnats. A la imatge, en una concentració el 2015 ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE MARÇ DEL 201810 | Nacional |

o també sóc antimo-nàrquic.” És la claraexpressió que es podiallegir en la pancarta

que es va exhibir ahir a la plaça delVi de Girona, on desenes de perso-nes es van concentrar per celebrarel contingut de la sentència del Tri-bunal d’Estrasburg. L’acte, en elqual se sentien crits espontanis de“victòria!” i d’“hem guanyat!”, es vafer exactament al mateix escenarion el 2007 un grup de joves va calarfoc a fotografies on apareixia l’ales-hores rei, Joan Carles I. Per aquellaacció, l’Audiencia Nacional va con-demnar Jaume Roura i Enric Sternper injúries a la corona. Però els dosnois i el seu advocat, Benet Salellas,no van romandre impassibles i vanrecórrer fa tres anys a Estrasburg,que ara els ha donat la raó. A peu deplaça, Salellas va considerar ques’ha de llegir la sentència “com unavictòria col·lectiva del moviment iun homenatge a la insistència i a lapersistència a l’hora de defensarque aquella posada en escena a Gi-rona ha de ser un acte normal enuna societat democràtica”.

“Estrasburg ha deixat clar queaquella perfomance queda total-ment enquadrada dins la llibertatd’expressió i de manifestació. Lasentència diu coses importantíssi-mes, que en la Catalunya del 2018tenen molta rellevància per la si-tuació de retallada de drets perpart de l’Estat espanyol”, va afegir-hi Salellas, que va destacar princi-palment tres idees. La primera, queel Tribunal Europeu de Drets Hu-mans posa en relleu que tot acte decrítica política ha de tenir especial

“J

protecció perquè és un pilar fona-mental en una societat democràti-ca. El segon element és que la reso-lució d’Estrasburg és “una esmenaa la totalitat” a la sentència del2015 del Constitucional, que vadictaminar que la resolució de l’Au-diencia Nacional era justificadaperquè l’acció a la plaça del Vi haviaestat un acte d’incitació a la violèn-cia. “Estrasburg, en canvi, el que faés reafirmar el caràcter no violentdel moviment independentista. Enun context com l’actual, per tant,Europa desmunta el fals discurs demolts tribunals espanyols”, ressal-ta el lletrat. Per a Salellas, però, laqüestió central és que la sentència

d’Estrasburg hauria de servir perconstruir un dic de contenció con-tra les imputacions que hi ha encascada després de l’1 d’octubre.

“El Constitucional també va ava-lar la condemna afirmant que lacremada podia emmarcar-se en eldiscurs d’odi i que s’estava fora delsmurs i dels límits de la llibertatd’expressió. Estrasburg rebat quel’independentisme i la crítica políti-ca a les institucions de l’Estat maino podrà ser discurs d’odi. I s’expli-ca, amb una pedagogia lloable, quesí que ho seria, per exemple, el fetd’atribuir a tota la comunitat mu-sulmana la comissió d’un atemptatterrorista, la negació de l’Holocaust

i el discurs xenòfob.” Paral·lela-ment, l’advocat també veu el pro-nunciament d’Estrasburg com una“estocada molt profunda” al delicted’injúries contra la corona. “Els re-presentants polítics i el rei han detenir una tolerància més alta a lacrítica”, creu Salellas, que defensaque els partits polítics espanyolshaurien de prendre nota i fer elspassos necessaris per suprimiraquest delicte del Codi Penal.

Martí Majoral, portaveu de l’or-ganització antirepressiva AlertaSolidària, també va mostrar a laplaça del Vi la seva satisfacció per lasentència, “ que dona la raó a totsels punts del recurs”: “Es tractad’un primer retret públic i notoriclaríssim provinent d’un tribunalque és la màxima autoritat judicialper a la garantia dels drets humansi les llibertats fonamentals. No espot sobreprotegir la monarquia perdamunt de la llibertat d’expressió.Europa ha fet un toc d’atenció al’Estat espanyol per tots els abusosals quals ens té acostumats.”

Majoral va dedicar aquesta victò-ria no només a les persones represa-liades per la protesta a Girona –16van ser absoltes–, sinó també “alspresos, als exiliats i als rapers PabloHasél, Josep Valtonyc i l’Elgio, queestan encausats per les seves can-çons”. Pensa que s’ha posat a l’Estatespanyol al seu lloc i va instar a noabandonar la lluita en tots elsfronts, sobretot la mobilització alcarrer. Espera que sorgeixin mésidees com la del 2007 i va avançarque faran crides continuades cadacop que “la família real gosi trepitjarels Països Catalans” per tal que “elpoble treballador els respongui ambpires monàrquiques, convertint-hoen una bonica tradició”. ■

VICTÒRIA · Celebració a Girona de la sentència del Tribunal d’Estrasburg en un acte ple de simbologia, fet just al mateix espai on esvan cremar les fotos del monarca INFLEXIÓ · Es creu que suposa una estocada molt profunda al delicte d’injúries contra la corona

Gisela PladeveyaGIRONA

Solidaritat.Nuri Brugada, que vaser una de les 16 per-sones encausadesque van ser absoltes,va recordar el cor-rent de suport rebutquan van ser repre-saliats per l’acció del2007. Va anunciarque dissabte, a les 19h, es farà una cele-bració a la plaçaSant Pere de Girona,i va instar tothom adur encenedors “pelque pugui passar”.

Cau la sobreprotecció al rei

A la plaça del Vi, on es van aplegar ahir el portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral (a l’esquerra), i algunsdels encausats per l’acció del 2007 a Girona, per la qual en el seu cas ja van ser absolts el 2008 ■ G. P.

La fiscalia de Barcelonas’ha mostrat sorpresa queel Consell General del Po-der Judicial (CGPJ) anun-ciés ahir que ha imposatuna multa de 600 euros aljutge Federico Vidal, titu-lar del jutjat contenciós ad-ministratiu 17 de Barcelo-

na, perquè el ministeri fis-cal encara té obertes dili-gències d’investigació so-bre si és autor d’un delicteper haver manifestat queeren “terrorisme policial”les càrregues de l’1-O en uncorreu corporatiu. És a dir,que el jutge Vidal podria seracusat i sancionat pel ma-teixos fets dos cops (nonbis in ídem), fet prohibit

pel TC i el TEDH.La fiscalia admet que la

comissió disciplinària delCGPJ s’hauria d’haver es-perat a la seva resolució desi denuncia o no el magis-trat. Amb tot, preveu que eljutge hi presentarà recurs ila sanció no serà ferma.L’òrgan de govern dels jut-ges no controla les opi-nions que diuen en el cor-

reu corporatiu, però en elcas del jutge Vidal ho va fer,l’octubre passat, perquè hova difondre un diari digital.El promotor de l’acció dis-ciplinaria ho consideravauna acció molt greu, quepodria implicar la suspen-sió de la carrera. A la fi, lacomissió li imposa unamulta per una falta greu dedesconsideració. ■

La fiscalia, sorpresa per la multadel CGPJ a un jutge de BarcelonaMayte PiulachsBARCELONA

El president del Tribunal Suprem i del CGPJ, CarlosLesmes, en un acte de l’escola judicial el 2016 ■ JUANMA RAMOS

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE MARÇ DEL 2018

154305-1184032T

Amnistia Internacional(AI) torna a carregar con-tra l’Estat espanyol per fal-ta de respecte als drets hu-mans, aquest cop per ha-ver coartat la llibertat d’ex-pressió. Fa tres setmanes,en l’informe La situaciódels drets humans al món2017, va denunciar l’ús de“violència excessiva” per lapolicia durant l’1-O a Cata-lunya, i ahir va lamentarl’ús de la llei antiterroristaper reprimir la llibertatd’expressió, sobretot entreels usuaris de les xarxes so-cials, entre els artistes–tant rapers com titellai-res– i també entre els pe-riodistes.

Piula... si t’hi atrevei-xes. Com les lleis antiterro-ristes restringeixen la lli-bertat d’expressió a Espa-nya és el títol de l’informepresentat ahir a Madrid.Es va fer públic amb unaacció simbòlica just davantde l’Audiencia Nacionalamb la presència dels pro-tagonistes de dos casosque s’hi recullen: el raperNyto Rukeli i l’estudiantCassandra Vera.

L’anàlisi d’AI evidenciaque, arran del processa-ment de tuitaires, can-tants de rap i titellaires per“motius de seguretat na-cional”, hi ha hagut unefecte paralitzant. “La ciu-

tadania –recull l’informe–té por d’expressar opi-nions alternatives o de feracudits controvertits.”“Enviar cantants de rap ala presó per la lletra de lescançons i prohibir la sàtirasocial demostra fins a quinpunt s’han reduït a Espa-nya els límits d’expressióacceptable en línia”, va in-dicar en aquest sentit ahirmateix el director d’AI Es-panya, Esteban Beltrán.

En la mateixa línia, laresponsable de campanyessobre política antiterroris-

ta d’Amnistia, Eda Sey-han, va declarar que “Es-panya és un exemple em-blemàtic d’una tendènciainquietant en la qual estatsd’Europa limiten la lliber-tat d’expressió sota el pre-text de la seguretat nacio-nal i arrabassen drets sotal’aparença de defensar-los.” Seyhan va reclamarque es derogui la llei espa-nyola i que es retirin elscàrrecs a gent que s’ha ex-pressat pacíficament.

L’organització interna-cional recorda a l’Estat que

com a signant dels tractatsinternacionals de drets hu-mans té l’obligació de “res-pectar, protegir i promou-re” els drets fonamentals.En realitat, en canvi, el do-cument alerta que l’Estatfa ús de l’article 578 del Co-di Penal –que prohibeixl’enaltiment del terroris-me i la humiliació de lesvíctimes de delictes terro-ristes– per “reprimir lesexpressions de caràcterpolític”. La “limitació” del’espai de debat públic i lacrítica, adverteixen desd’AI, representa una “ame-naça” a llarg termini per ala capacitat de garantir la

defensa dels drets humansfonamentals. El raper llei-datà Pablo Hasél, l’estu-diant murciana CassandraVera, a qui el Tribunal Su-prem acaba de revocar lacondemna, i el també ra-per Nyto Rukeli són algunsdels casos que recull Am-nistia.

També el de l’advocatArkaitz Terrón, que asse-gura que va ser tractat“com un terrorista” pernou piulades, alguna de re-ferida a l’assassinat perETA el 1973 de Luis Carre-ro Blanco. Va ser processatper “enaltiment del terro-risme” i després absolt.J.C.V. és un altre dels testi-monis recollits: un any decondemna per tretze piu-lades. “L’objectiu –diu– éscrear un clima d’autocen-sura en la població.” ■

Amnistia denuncia falta dellibertat d’expressió a l’Estat

S. PauBARCELONA

a Lamenta l’ús de la llei antiterrorista per “reprimir expressions d’índole política” en xarxes socials, artistes iperiodistes a L’associació reclama que es retirin els càrrecs a persones que s’han expressat pacíficament

Segons l’aplicació que es fa del’article 578 del Codi Penal, lespersones de qui es considerique han incorregut en “enalti-ment” del terrorisme o en “hu-miliacions a les víctimes terro-ristes” poden ser multades, in-habilitades per a responsabili-tats públiques i enviades a lapresó. Si l’any 2011 hi haviatres persones processadesper aquest delicte, diu AI, el2017 n’eren 39. En només dos

Tres rapers, Valtonyc, Hasél i Elgio, durant els parlaments a Can Capablanca de Sabadell a principis de mes ■ JORDI ALEMANY

anys han estat declarades cul-pables gairebé 70 persones.“És part –insisteix l’informe–d’un atac constant contra lallibertat d’expressió.” Malgratque l’article 578 es va ampliarel 2015 pels atemptats de Pa-rís i la percepció de l’amenaçadel terrorisme internacional,la immensa majoria de lescauses són respecte a ETA i elGrapo, grups ja dissolts o inac-tius.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

70 persones culpables en dos anys

“L’objectiu éscrear un climad’autocensura en lapoblació. Amb mi hohan aconseguit”J.C.V.TUITAIRE CONDEMNAT PER TRETZEPIULADES

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE MARÇ DEL 201812 | Nacional |

8497

70-1

1366

57w

ERC havia registrat al Con-grés una proposició de lleiper despenalitzar les injú-ries al rei que havia de serdebatuda ahir en el ple, i elTribunal d’Estrasburg li vadonar més volada amb lacondemna a Espanya perhaver vulnerat la llibertatd’expressió de dos joves ca-talans quan cremavenunes fotografies dels reisJoan Carles i Sofia el 2007.Tot i l’aval vingut d’Europai l’apel·lació de Gabriel Ru-fián (ERC) al PSOE per“acostar Espanya a Estra-sburg i allunyar-la d’Anka-ra”, els socialistes van unirels vots al PP i Ciutadansper consagrar que les injú-ries al monarca i l’ultratgea Espanya continuïn casti-gats al Codi Penal.

Rufián no ocultava queEstrasburg li millorava elguió per defensar la su-pressió dels articles 490.3,491 i 543 del Codi Penal ique la llibertat d’expressió

regni sobre la protecció delrei. “Portava un discursmolt chulo amb declara-cions injurioses i impunesd’Andrea Fabra als atu-rats, de Pablo Casado alsassassinats a les cunetes,de Feijóo als independen-tistes... Però ara els portouna cosa millor!”, va dir totexhibint la sentència delTEDH. Després de denun-ciar que “injuriar la pàtriaés pagar 1.300 milions aFlorentino Pérez” i “per-dre 40.000 milions en unrescat bancari”, Rufián vaapel·lar “al PSOE digne”perquè sumés el vot a laresta de republicans i can-viés el Codi Penal del 1995.“No facin més el ridícul,que sentències com lad’Estrasburg els arribaranara per multicopista”, hiafegia Feliu Guillaumes(PDeCAT).

“Odien tot l’espanyol”La primera rèplica era la deCiutadans. “Volen despe-nalitzar les seves accions:cremar constitucions i

banderes espanyoles és elque fan ERC i les JERC alsactes. Fins i tot donen su-port a permetre que laConstitució es cremi aTV3!”, va dir el diputat deCs José Manuel Villegas. I,després d’enervar els repu-blicans acusant-los “d’odiartot l’espanyol”, Villegas hiafegia: “Si poguessin, es-borrarien tot l’espanyolque hi ha a Catalunya, peròtenen el problema que lamajoria de catalans enssentim també espanyols,no ens faran desaparèixer.”

Qui recollia el guant alPSOE era José Andrés Tor-res Mora, que va destacarser d’un partit “republicà id’esquerres”. Segons ell, elque vol ERC no és despena-litzar la crítica al rei, sinó“despenalitzar una formade violència”. “O la violèn-cia verbal no és violència?”,va reblar. I la puresa repu-blicana, segons Torres Mo-ra, és la del PSOE: “Fatemps que els bons socialis-tes vam comprendre queser antifeixista no et fa ne-

cessàriament un demòcra-ta i que ser antimonàrquicno és el mateix que ser re-publicà, per això votem noa una proposició que no ésrepublicana ni d’esquer-res.”

Si bé Marcelo Expósito(En Comú Podem) va agi-tar l’hemicicle mostrant un

poema visual de Joan Bros-sa –el d’un naip de sis espa-ses i el segell del bust deFranco decapitat– per pre-guntar-se què seria avui delpoeta, la llibertat d’expres-sió es va posar a prova quanla diputada de CompromísMarta Sorlí va gosar acabarel discurs citant una estro-

fa del raper Valtonyc (“Elsdrets humans se’ls passenpels collons”). La presiden-ta del Congrés, Ana Pastor,va reaccionar censurant lacita al diari de sessions.“Per la dignitat de la cam-bra i dels diputats, que esretiri l’expressió”, va orde-nar Pastor. I així va ser. ■

David PortabellaMADRID

El PSOE s’uneixal PP i Cs perquèla injúria al reicontinuï penadaa El Congrés tomba la proposta d’ERC avalada per Podemi el PDeCAT a Els socialistes reivindiquen ser republicansperò s’hi oposen a Pastor fa retirar una cita de Valtonyc

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Volen despenalitzarel que fan ERC i lesJERC als seus actes,cremar constitucions ibanderes d’Espanya”José Manuel VillegasSECRETARI GENERAL DE CIUTADANS

“Els bons socialistesvam comprendre queser antimonàrquic noés el mateix que serrepublicà”José Andrés Torres MoraDIPUTAT DEL PSOE AL CONGRÉS

“Injuriar la pàtria éspagar 1.300 milionsa Florentino Pérez iperdre 40.000 milionsen el rescat bancari”Gabriel RufiánDIPUTAT D’ERC AL CONGRÉS

Rufián demanava ahir en va el sí del PSOE a despenalitzar les injúries al rei ■ J.C. HIDALGO / EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 13

161261-1183662L

eu anys són una eternitat.Aquest és el temps que hem es-tat “condemnats” per l’Estat es-

panyol per haver expressat el nostrerebuig a la institució monàrquica espa-nyola a través de la crema d’una foto-grafia de Joan Carles i Sofia. Ahir, pe-rò, el Tribunal Europeu de Drets Hu-mans ens va donar la raó i va condem-nar l’Estat espanyol. Llibertat d’expres-sió. Dret a la dissidència, dret a la críti-ca a l’Estat i les seves institucions idret a la defensa d’una República ca-talana socialista, ecologista i feminista.Perquè aquests 10 anys no ens hanafeblit en les nostres posicions anti-monàrquiques. Ans al contrari, leshem reforçades i eixamplades arreu.Ho tenim clar. L’escollit de Franco,Joan Carles de Borbó, i ara el seu fill,Felip de Borbó, són l’essència d’unprojecte autoritari com és el de l’Estatespanyol, una presó de pobles de laqual ens volem deslliurar tal com vamdecidir l’1 d’octubre. Ara bé, els Bor-bons són també els representantsd’una institució, la monarquia, basada

D en el classisme i en el masclisme: ho-mes que viuen com viuen, luxúria i pri-vilegis, pel simple fet d’haver nascuten la família corrupta borbònica legiti-mada per l’Estat espanyol. Una famíliaque es gasta 50 milions d’euros anualsdels diners de tots i totes. Les sevesrelacions perverses i vergonyants ambVidela (l’Argentina), Obiang (Guinea) ila dinastia Al-Saud (l’Aràbia Saudita)són un exemple més del que significala monarquia espanyola. Per tot ple-gat, més enllà de celebrar una sentèn-cia que ens dona la raó, ens reivindi-quem com a republicans i ens com-prometem, com vam fer aquella tardordel 2007, a continuar lluitant per la in-dependència dels Països Catalans iper una societat lliure, justa i senseclasses. Una pràctica que ha d’anarsempre acompanyada de la solidaritatque volem mostrar cap a Josep Valto-nyc, Pablo Hasél o tots els represaliatsi represaliades per aquest Estat autori-tari espanyol. Cridem junts. Cridemfort, Jo també cremo la corona espa-nyola.

Jo també cremo la corona espanyola

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Fotos de Joan Carles I cremant en unamanifestació ■ J.A.

Grup de represaliats/des per la crema defotos del rei a Girona

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Aquests deu anys no enshan afeblit en les nostresposicions”

Jaume Roura, un dels con-demnats per l’Audiencia Na-cional pels fets del 2007, vaparticipar ahir al vespre a Ba-nyoles –el seu poble– en unacte per celebrar la sentènciadel TEDH, que va acabar ambla crema de fotografies delrei. La concentració, amb uncentenar de participants, va

incloure un brindis, una ac-tuació musical i la lecturad’un manifest a càrrec delmateix Roura, que va afirmarque la sentència del Tribunald’Estrasburg dona més ener-gia per afrontar el repte debastir una República catalanaal servei de les classes popu-lars. ■ R.E. / M.LL.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

A Banyoles cremenfotos de Felip VI

ERC va afegir ahir méspressió als de Carles Puig-demont perquè renunciïna la investidura de JordiSànchez i plantegin uncandidat alternatiu. La se-cretària general dels repu-blicans, Marta Rovira, vaapressar JxCat a plantejaraquesta setmana un nomque pugui ser investit “demanera efectiva” aquestamateixa setmana. Des-prés del rebuig del Tribu-nal Suprem a donar per-mís a Sànchez per assistiral ple, i en espera que el tri-bunal es pronunciï sobreel recurs d’apel·lació de ladefensa de l’expresidentde l’ANC, els republicansinstaven Carles Puigde-mont a tornar a moure fit-xa. JxCat, però, insistiaahir en Sànchez, fins alpunt que la mesa del Parla-ment va instar els lletratsa avaluar si la cambra potemprendre accions penalscontra la decisió de l’alt tri-bunal d’impedir la investi-

dura de Sànchez i, si cal,prendre la decisió sobre labase d’assessorament ex-tern en matèria penal.

El president de la Gene-ralitat es va reunir ahir aBèlgica amb indepen-

dents del grup parlamen-tari per abordar la consti-tució d’una associació queels aglutini com a “movi-ment transversal” i avui estrobarà amb tots els mem-bres del grup parlamenta-

ri, excepte els investigatsque tenen el passaport re-tirat. Amb l’escenari de lainvestidura, de nou suspe-sa, sobre la taula, JxCatabordarà les passes a se-guir. La CUP manté queno es plantejarà l’absten-ció si els de Puigdemont iERC no apugen el llistó del’acord de legislatura, queveuen “autonomista”. PelPP, en canvi, és una “con-demna tàcita” per als em-presonats i perjudica totsels investigats.

La formalització d’untercer candidat, que po-dria ser Jordi Turull, allu-

nya encara més els cupai-res de l’acord. “Si el motiupel qual es canvia de candi-dat és continuar accep-tant i acatant el marc del155, pitjor ens ho posen”,va indicar la diputada Na-tàlia Sànchez. Els antica-pitalistes no reobriran eldebat intern si no nego-cien millores amb els dosfuturs socis de govern. Sila CUP no entra en el pac-te, l’única manera de tirarendavant la investiduraseria que Puigdemont iAntoni Comín renuncies-sin als seus escons per fa-cilitar una investidura en

segona votació, per majo-ria simple. Un extrem que,en el cas del president de laGeneralitat, implicariaconvertir en definitiva laseva renúncia “provisio-nal” a tornar a esdevenirpresident de la Generali-tat, una possibilitat que ésinviable sense desobeir elmarc legal espanyol, te-nint en compte les mesu-res cautelars acordadespel Tribunal Constitucio-nal, que encara no ha deci-dit sobre l’admissió a trà-mit del recurs del governde Mariano Rajoy per la di-visió interna que els ma-gistrats mantenen sobre

la qüestió. “Sentim parlarde govern efectiu però nosentim parlar de la neces-sitat d’aplicar polítiquesrepublicanes efectives”,va sentenciar Sànchez.Els anticapitalistes re-uneixen dissabte el con-sell polític, però per ara ladecisió està presa. “Prefe-reixen un replegament ipresenten un pla de go-vern autonòmic i noméses parla del repartimentde carteres; ens abstenimde participar en una pro-posta d’aquestes caracte-rístiques”, va reblar la di-putada. ■

ERC apressa JxCat aproposar un altre candidata Rovira insta els de Puigdemont a plantejar una alternativa aquesta setmana a La CUP no esreplantejarà l’abstenció a la investidura si els dos futurs socis de govern no apugen el llistó de l’acord

Odei A.-EtxearteBARCELONA

La mesa del Parlament es va reunir ahir ■ ORIOL DURAN

La líder catalana de Cs, InésArrimadas, va demanar ahiral president del Parlament,Roger Torrent, que compare-gui a la cambra perquè té“l’obligació institucional i mo-ral” de fer-ho. Ho va fer percarta, després que la mesadel Parlament va rebutjar latramitació del punt d’unaproposta de resolució pre-sentada per Cs per forçar lacompareixença de Torrent ique comencés a córrer elcompte enrere de dos mesosfins a unes altres eleccions.La mesa va al·legar que no es-

tà reglamentàriament previstaquest supòsit. Un argumentque Cs no accepta. Arrima-das també va retreure a Tor-rent la seva “intenció dilatò-ria” demostrada amb la pro-posta de candidats “invia-bles” per a la investidura, co-sa que porta al “bloqueig”institucional. Des del faristol,Arrimadas va acusar el presi-dent del Parlament de no vo-ler “donar la cara” ni “passarla vergonya de venir a explicarals catalans la pantomima”.

El president de la cambraté la potestat de fixar la data

del ple que ha sol·licitat Cs ique els d’Arrimadas esperenque es convoqui aviat. Abansque ho fes la líder de Cs, elprimer secretari del PSC, Mi-quel Iceta, també va adreçaruna carta a Torrent. Iceta vainstar Torrent a replantejar-se la suspensió del ple teninten compte que no s’ha pre-sentat una demanda de me-sures cautelars al TribunalEuropeu de Drets Humanscom van anunciar divendres.La raó de l’ajornament, li re-corda Iceta, és en aquestsmoments “inexistent”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cs insisteix a Torrent que ha de comparèixer

“El que falta araés tenir un candidatper fer unainvestidura efectiva”

Marta RoviraSECRETÀRIA GENERAL D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Sentim parlar degovern efectiu però nod’aplicar polítiquesrepublicanesefectives”Natàlia SànchezDIPUTADA DE LA CUP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE MARÇ DEL 201814 | Nacional |

1515

27-1

1840

39L

EDICTEDe conformitat amb allò que preveu l’ordenança fiscal núm. 1 del Consell Comarcal del PallarsJussà, reguladora de la taxa pel servei de recepció obligatòria de recollida, transport, tractament ieliminació de residus municipals i altres residus domiciliaris, residus comercials i recollida selectivade paper-cartró, vidre, envasos i matèria orgànica, publicada inicialment al BOPL núm. 137 de 14de novembre de 1989, i modificada posteriorment, i resta de legislació aplicable, es fa públic queper Decret del President del Consell Comarcal del Pallars Jussà, del dia 9 de març de 2018, es vaaprovar inicialment el Padró fiscal de la taxa esmentada, de cobrament periòdic, corresponent al’exercici de 2018, que romandrà exposat al públic a la Secretaria d’aquest Consell durant el termi-ni d’un mes comptat des del dia següent a la data de publicació d’aquest edicte al BOPL, als efec-tes de consulta i reclamacions, de conformitat amb l’article 14.2 c) del Text refós de la Llei regula-dora de les hisendes locals, aprovat pel RDL 2/2004, de 5 de març.

El termini d’ingrés serà el comprès entre els dies 1 de juny de 2018 i 16 d’agost de 2018, ambdósinclosos.

D’acord amb el que disposen els articles 102.3 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tri-butària, i l’article 14.2 c) del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel RDL2/2004, de 5 de març, es notifiquen col·lectivament els rebuts derivats d’aquest padró.

Els deutes tributaris es podran ingressar durant el termini indicat a qualsevol oficina de l’entitatbancària col·laboradora, o bé domiciliar el seu pagament a qualsevol establiment bancari, durantl’horari d’atenció al públic d’aquestes entitats.

Transcorregut el termini d’ingrés voluntari s’aplicarà un recàrrec del 10% als rebuts no satisfets i esprocedirà a la seva exacció per la via de constrenyiment, incorporant-hi els interessos de demora iles costes que, si s’escau, es puguin produir.

Transcorregut el termini d’informació pública l’expedient s’entendrà aprovat definitivament en el casque no s’hagin presentat reclamacions, sense necessitat de prendre qualsevol altre acord.

Contra l’aprovació definitiva del padró esmentat, les persones legitimades podran interposar recurspotestatiu de reposició davant el President del Consell en el termini d’un mes des de l’aprovaciódefinitiva, sense perjudici que en qualsevol moment puguin rectificar-se les errades materials.

Alternativament es podrà interposar, en el termini de dos mesos, recurs contenciós administratiudavant el Jutjat Contenciós Administratiu de la ciutat de Lleida.

El recurs de reposició s’entendrà desestimat passat un mes des de la seva presentació, si no esresol abans, i a partir d’aquell moment es podrà interposar recurs contenciós administratiu davantel Jutjat Contenciós Administratiu de la ciutat de Lleida en el termini de 6 mesos.

En el cas de resolució expressa del recurs de reposició, el termini serà de dos mesos. Això no obs-tant, es podrà interposar qualsevol altre recurs o acció que s’estimi procedent.

Tremp, Pallars Jussà, 9 de març de 2018Constantí Aranda Farrero. President

1300

28-1

1840

86L

Exp. 2265/2017

ANUNCI

En compliment del que disposen els articles

89.6 i 119.2 del Text refós de la Llei d’urba-

nisme de Catalunya, se sotmet a informació

pública l’expedient de referència 2265/2017,

que es tramita per a l’aprovació inicial del

Projecte d’urbanització del sector Illa Resi-

dencial Farggi d’aquest municipi.

L’expedient es pot consultar a les oficines

municipals tots els dies laborables entre les

9 i les 14 hores, durant el termini d’informa-

ció pública, que serà d’un mes comptat a

partir del dia següent al de la publicació d’a-

quest anunci al Butlletí Oficial de la Provín-

cia (BOPB). També es publicarà al tauler d’a-

nuncis de l’Ajuntament, al diari El Punt Avui i

en la pàgina web municipal. Durant aquest

termini tothom que hi estigui interessat

podrà examinar-lo i formular-hi les al·lega-

cions i els suggeriments que estimi conve-

nients, que s’hauran de presentar al Regis-

tre General d’aquest Ajuntament a través de

qualsevol dels mitjans hàbils que estableix

l’article 16 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre,

del procediment administratiu comú de les

administracions públiques.

Montgat, 9 de març de 2018.

L’alcaldessa

Rosa M. Funtané Vilà

Ajuntament deMontgat

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 15

1760

07-1

1839

46L

És

L’economista Elisenda Pa-luzie, l’advocat JosepCruanyes i el sindicalistaMarc Sallas són algunes deles persones conegudesd’entre els més de centcandidats a ocupar el se-cretariat nacional de l’As-semblea Nacional Catala-na (ANC) en una eleccióque ja està marcada pel vetde la junta electoral del’entitat a la candidaturad’Antonio Baños, l’exdipu-tat de la CUP.

L’exclusió de Baños esva conèixer ahir quanl’ANC va fer pública la llis-ta dels candidats definiti-us i dels exclosos a ocuparun dels setanta-set llocsdel nou secretariat nacio-nal. El periodista i tertuliàhabitual ha estat exclòsprecisament per haverparticipat dilluns en unatertúlia al programa deJordi Basté a RAC1, ja enplena campanya electoraldels candidats. Els esta-tuts de l’ANC impedeixenfer campanya pública du-rant aquesta setmana i elscandidats s’han de limitara fer-la per via telemàtica através del web de l’entitat ien la munió d’actes orga-nitzats arreu del país perles territorials de l’ANC. Elcriteri és garantir la igual-tat d’oportunitats entreaquells candidats ambprojecció pública que, ha-bitualment, participen entertúlies o són entrevis-tats i aquells altres que notenen aquestes platafor-mes de projecció.

La junta electoral del’entitat va considerar laparticipació de Baños en latertúlia de dilluns un actede campanya en un espaivetat pels estatuts. Tot ique en la tertúlia Baños varespondre que no podiaparlar de l’assumpte enser preguntat per la sevacandidatura, els tertu-lians van tenir una conver-sa al voltant de l’afer. Pre-guntat per Basté si podia

acabar sent el nou presi-dent de l’ANC, Baños varespondre que no en podiaparlar. “Ha començat lacampanya fins al dia ca-torze que hi ha la votació…Ai, perdó, disset. El regla-ment electoral no per-met…” estava exposantBaños en el moment queBasté va interpretar quel’obstacle era que no podiafer declaracions. “Té tot elsentit. Jo tinc un micròfonaquí davant i molts delscandidats no el tenen. Pertant, per qüestions

d’igualtat no puc fer cam-panya i aprofitar-me delmitjà”, va aclarir Baños.

Lluny de tancar la con-versa, però, Basté va insis-tir si es plantejava aspirara la presidència, una pre-gunta que l’exdiputat varespondre afegint-hi: “No,jo no en puc parlar. Jo empresento al secretariat delqual ja soc membre.”

En vista de la polèmicaa Twitter que generava ladecisió, la junta electoralfeia públic ahir a la tardaun comunicat en què dei-

xava clar que havia estatcomunicada a tots els can-didats la restricció estatu-tària i hi afegia que d’altreshavien anul·lat entrevis-tes, presentacions i tertú-lies durant aquesta setma-na. A més, recordava quehavien estat divuit els can-didats exclosos, sobretotper falta d’aval territorial,però també per haver fetcampanya pública o ama-gar la relació amb un par-tit en tenir càrrec orgànico polític o formar partd’una llista electoral. ■

Paluzie, Cruanyes i Sallasaspiren al nou secretariatde l’ANC, que exclou Bañosa L’exdiputat de la CUP és vetat per haver participat en una tertúlia en plenacampanya a Minoves, Alsina i Fernàndez aspiren a substituir Jordi Sànchez

Xavier MiróBARCELONA

El president i el vicepresidentde l’ANC no els decideix la vo-tació que faran els milers desocis amb dret a vot fins dis-sabte 17, sinó la votació inter-na que faran posteriormentels 77 membres del secreta-riat que ocuparan el càrrec enser els més votats fins dis-sabte d’entre tots els candi-dats. En aquest sentit, elsnoms de l’economista Elisen-da Paluzié; de l’advocat Jo-

Última reunió del secretariat sortint de l’ANC, aquest dissabte a Sitges ■ ORIOL DURAN

sep Cruanyes, impulsor delretorn dels papers de Sala-manca, o del membre de laIntersindical-CSC i exporta-veu de la CUP Marc Sallasapareixen ara com a candi-dats en una cursa en què jahan confirmat la seva aspira-ció a la presidència nomscom ara els de David Mino-ves, del Ciemen; David Fer-nàndez, del Cercle Català deNegocis, i Adrià Alsina, cap de

premsa de la mateixa ANC.Entre cent vint-i-quatre can-didats, també aspiren al nousecretariat Lluís de Yzaguirre,impulsor del Grup Koiné; Car-les Xavier Gómez, cap de laColla Jove Xiquets de Tarra-gona; Roger Heredia, caporaldels Mossos i president delBanc d’ADN i Familiars Des-apareguts a la Guerra Civil, oSaoka Kingolo, president del’Espai Àfrica-Catalunya.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Des d’un caporal dels Mossos fins a un cap de colla

El pla de prevenció del fraude l’Agència Tributària deCatalunya va fer aflorar196,84 milions d’euros el2017, un 15% més que els170 de l’any anterior. El se-cretari d’Hisenda, AlbertCastellanos, atribuïa ahirl’augment a la major activi-tat econòmica, però tambéal desplegament de l’ATCl’any passat, quan va créi-xer dels 400 als 700 treba-lladors, va obrir 15 oficinespròpies i 13 més de com-partides al territori i va as-sumir la recaptació execu-tiva i la tasca de les oficinesliquidadores de la propie-tat, de les quals va absorbirvora el 80% dels treballa-dors. En aquest sentit, Cas-tellanos valorava ahir queel 155 gairebé no ha tocatl’expansió viscuda perl’ATC, tret del pla per unifi-

car el pagament dels tributsestatals dels ens públics ca-talans, que el Consell de Mi-nistres va eliminar al de-sembre.

Des que l’actual pla qua-driennal es va començar aaplicar, el 2015, ja s’handescobert 557 milions defrau que han anar a pararaixí a les arques de la Gene-ralitat, una xifra que superaper exemple el que va créi-xer el pressupost en salut oeducació el 2017, o el pres-supost sencer d’Agricultu-ra d’un any. Els tributs enquè es va concentrar l’es-forç van ser successions idonacions, i transmissionspatrimonials i actes jurídicsdocumentats (un 69% en-tre tots dos), seguit de pa-trimoni. Entre les priori-tats per al 2018 destaca lacreació d’un consell fiscal,sobre la base del desplega-ment del codi tributariaprovat pel Parlament. ■

L’ATC fa aflorar197 milions defrau el 2017

Ò. PalauBARCELONA

a En tres anys la xifra ja puja a 557milions a El 155 ha afectat poc l’ens

Castellanos i el director de l’ATC, Eduard Vilà, ahir ■ J. LOSADA