2018-2019 · 2019. 10. 30. · el consum responsable, entre d’altres. AGRUPADS DE LA COL·LECTIVA...

INFORME FINAL 2018-2019

La Col·lectiva, Ateneu cooperatiu de l’Hospitalet, vol ser l’espai de trobada entre entitats públiques i privades per impulsar i recolzar l’economia social a la ciutat, la creació d’empreses cooperatives i la generació d’ocupació més estable, arrelada i compromesa amb el territori.

L’objectiu principal de La Col·lectiva és fomentar i promocionar l’economia social i solidària, cooperativa i associa-tiva com a recurs per enfortir el teixit socioeconòmic del territori impulsant així una nova xarxa econòmica a l’Hos-pitalet.

INTRODUCCIÓ

L’equip tècnic de l’Ateneu treballa per al desenvolupament d’activitats i accions dirigides a:

Consolidar l’articulació territorial de l’Hospitalet de LLobregat i visibilitzar les iniciatives d’ESS.

Realitzar l’acompanyament i seguiment de les noves cooperatives, societats laborals i empreses de l’ESS.

Promocionar la fórmula cooperativa i les societats laborals dirigida a les associacions i altres empreses.

Promocionar la fórmula cooperativa i les societats laborals per a la continuïtat d’empreses i entitats properes al tancament d’activitat.

Visibilitzar i promocionar el cooperativisme, associacionisme i l’ESS als centres educatius del territori.

Facilitar eines, recursos i suport necessari per a la creació i transformació en cooperatives i societats laborals desti-nat a prescriptors i professionals de l’àmbit de les assessories i gestories.

Fomentar i reforçar iniciatives de sectors claus com el cultural, l’atenció a les persones, el teixit comercial centrat en el consum responsable, entre d’altres.

AGRUPADS DE LA COL·LECTIVA

Consultoria coopdemà scclConsultoria que treballa en l’àmbit jurídico-societari, laboral, fiscal i econòmic per ajudar a estructurar les entitats de l’Economia Social, Solidària i Cooperativa, entenent aquesta, com una economia al servei de les persones. Experts en l’acompanyament a la constitució de projectes cooperatiu.

Eduvic scclDes de 1994 som una societat cooperativa de treball associat amb caràcter d’iniciativa social, sense ànim de lucre que té per objectiu treballar amb la infància i l’adolescència i amb les seves famílies tant a nivell especialitzat com a nivell preventiu. Gestionem 25 serveis on treballem 183 professionals.

Educa scclEDUCA és una escola de professions educatives, socials i culturals, una entitat de formació que tenim com objectiu la millora de la qualitat educativa i el creixement personal dels voluntaris i professionals de l’educació en el lleure, l’acció social i la gestió cultural. Creiem que els canvis i les noves necessitats socials que s’han produït en els últims anys han fet aparèix-er noves activitats i serveis dirigits a infants, joves i adults. Aquestes iniciatives estan sota la respons-abilitat de nous perfils professionals i voluntaris que necessiten adquirir competències i coneixements per a desenvolupar la seva tasca per a fer front als nous reptes.

Fundació Contorno UrbanoLa nostra missió és estudiar, promoure i conservar l’art urbà així com accelerar-lo a la societat mitjançant accions de creativitat urbana. La creativitat urbana és un nou model d’unió entre l’art i la ciutat, on l’obra s’adapta a les necessitats de l’espai i de les persones d’una manera integral i orgànica.

Drecera sccl: experiència en l’àmbit ocupació sefor Vam néixer el 1996 per a gestionar i impartir formació a professionals en l’àmbit d’atenció a les per-sones. Des de llavors hem incrementat la nostra activitat així com els col·lectius d’atenció. La nostra tas-ca es centra en el treball amb les persones en situació de major vulnerabilitat; persones desocupades, infants i joves amb dificultats socioeducatives, dones en situació de violència masclista, entre d’altres col·lectius.

Relació entitats col·laboradores de La Col·lectiva en l’edició 2018/2019

La Col·lectiva té una xarxa d’entitats col·laboradores que ajuden en el desenvolupament del projecte i en aconse-guir els objectius marcats per aquesta edició. Les Col·laboradores son les següents:

CARTA DE SERVEIS

XARXA D’ATENEUS COOPERATIUS DE CATALUNYA

Departament de Treball, Afers Socials i FamíliesDirecció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa Servei de Foment

Sepúlveda, 148-150, 2a planta, 08011 Barcelona

932 28 57 57

[email protected]

@AteneusCoopCat@econ_socialcat

QUINS SERVEIS I RECURSOS OFEREIXEN?

Els ateneus cooperatius ofereixen els recursos i serveis que no tenen cost per a les persones que se’n beneficien. El cost és assumit pel Programa d’Economia Social, amb el finançament del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. A continuació es detallen els serveis:

OBSERVACIÓ, RECERCA, DIAGNOSI I SEGUIMENT TERRITORIAL EN ESSEls AC tenen un paper clau en el coneixement de la realitat de l’ESS i el coo-perativisme en cada territori. Per això, disposen d’eines d’observació, diagnosi, recerca i identificació d’aspectes estratègics clau, per tal de fer un seguiment de l’evolució de la situació i plantejar noves propostes estratègiques en diferents àmbits. Aquest seguiment es transfereix a la XAC, per tal de compartir experièn-cies i formular accions o plans de treball transversals a tots els AC.

FORMACIÓ PER A LA PROMOCIÓ, CREACIÓ I CONSOLIDACIÓ DE PROJECTES D’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIALes actuacions dels AC van destinades a persones emprenedores, entitats que es vulguin transformar en cooperatives, empreses en tancament o en fase de relleu, persones prescriptores, entitats educatives o altres entitats i projectes vinculats a l’ESS. Aquestes actuacions s’ajusten i es fan tot tenint en compte altres entitats o programes presents al territori adreçats al foment de l’ocupació i l’emprenedoria o, a la promoció de l’ESS o altres àmbits relacionats, tot establint les col·laboracions necessàries.

ACOMPANYAMENT PER A LA CREACIÓ I CONSOLIDACIÓ DE PRO-JECTES D’ESSUn dels serveis bàsics dels AC és l’assessorament i el suport cooperatiu per a noves iniciatives socioeconòmiques i en consolidació i creixement de les ja exis-tents. Les actuacions dels AC també van destinades a persones emprenedores, entitats que es vulguin transformar en cooperatives, empreses en tancament o en fase de relleu, persones prescriptores, entitats educatives o altres entitats i projectes vinculats a l’ESS.

DIVULGACIÓ, SENSIBILITZACIÓ I GENERACIÓ DE CONEIXEMENTEls Ac generen activitat des d’un nivell molt divulgatiu i inicial fins a activitats molt específiques centrades en un sector de l’economia, essent aquest un element fonamental per la seva referencialitat en el territori. En aquest sentit, realitzen actes, jornades, debats, sessions de treball i formacions específiques enfocades a l’objectiu de fer arribar l’ESS a més persones, àmbits i sectors, així com s’elaboren els materials i dispositius necessaris per a aquest objectiu.

PUNT D’INFORMACIÓ SOBRE L’ESS Espai físic amb l’objectiu de proporcionar informació sobre l’ESS a diferents públics objectius, participació a jornades, actes, fires, altres esdeveniments per promoure i visibilitzar l’ESS

FACILITACIÓ DE LA INTERCOOPERACIÓ, ENXARXAMENT I DINA-MITZACIÓ TERRITORIALEls AC i la XAC són un agent clau en el desenvolupament de processos d’articulació i en la dinamització comunitària, local i territorial en termes d’ESS. En aquest sentit, donen resposta a les demandes que les entitats i projectes del territori i contribueixen tot facilitant processos, oferint assessorament, posant en contacte les entitats amb aliances clau, realitzant jornades i formacions es-pecífiques, etc.

Promou Amb el finançament de

UNITAT DE CONTACTE

Alt Pirineu i AranCONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ

Lleida/ponentEL RISELL SCCL

Catalunya CentralGEDI GESTIÓ I DESSENY, SCCL

Vallès OccidentalAJUNTAMENT DE SABADELL

Vallès OrientalDOBLE VIA, SCCL

Baix LlobregatCONSELL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT

Alt Penedès - GarrafENTREM-HI

Terres gironinesFUNDACIÓ PRIVADA GENTIS

MaresmeFUNDACIÓ UNIÓ DE COOPERADORS DE MATARÓ

Barcelonès NordLA SARGANTANA SCCL

Barcelona ciutatLA CIUTAT INVISIBLE, SCCL

Hospitalet de LlobregatCONSULTORIA COP DE MA, SCCL

Camp de TarragonaL’ARESTA SCCL

Terres de l’EbreFUNDACIÓ ASTRES

1. AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT. L’Hospitalet és el segon municipi de Catalunya en nombre d’habitants, amb 262.449 ciutadans (31 de desembre de 2016). Com a municipi cooperatiu aporta el seu suport a l’Ateneu cooperatiu per impulsar l’economia social a la Ciutat. La seva participació consistirà en la cessió d’espais per la realització de les diferents actuacions previstes, així com posar a disposició de les diferents entitats agrupades de l’Ateneu totes aquelles dades susceptibles de ser aprofitades per desenvolupar els eixos de l’Ateneu. El consistori continuarà treballant amb l’equip de La Col·lectiva els projectes iniciats en aquest primer any (Jornades setmanals a emprenedors de la ciutat, tallers formatius per tècnics municipals,...) També es continuarà treballant juntament amb la Fundació Llindar en un centre de l’Economia Social a la Ciutat ubicat en el mercat Torrent Gornal.

2. XES.

3. ECOS. Grup cooperatiu format per empreses de l’economia social i solidària.

4. La FCTC. És l’organització empresarial dedicada a la creació, consolidació i promoció de les 3.000 cooperatives de treball que, dia a dia, enforteixen l’economia i la societat en base a principis democràtics. Entitat representativa de l’economia social.

5. COOP 57.

6. MésOPCIONS . És la marca d’Opcions de Consum Responsable SCCL, una cooperativa integral de consum i serveis que es construeix des de la sostenibilitat personal, social i ecològica, desenvolupant el mercat social i contribuint a l’articulació i la visibilització de l’economia social i solidària. La cooperativa està formada per més de 7.000 per-sones sòcies de consum i mitjançant acords d’intercooperació i convenis de col·laboració facilita l’accés al consum responsable a més de 150.000 persones.

7. CEL’H. El Centre d’Estudis de L’Hospitalet continuarà la seva feina en l’eix estratègic de memòria i cultura cooper-ativa d’on hem fet la ruta del cooperativisme a l’Hospitalet.

8. EL CASALET MOVIMENTS D’ENSENYAMENT DE L’HOSPITALET.

9. Associació Promotora d’ocupació i Serveis Socials (APOSS) Tallers Bellvitge proporciona treball remunerat a 84 persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental. A més, atén en centre diürn subvencionat, a 66 usuaris amb discapacitat intel·lectual.

10. De la Terra SCCL és una cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre que neix amb l’objectiu d’afavorir la integració de les persones amb problemes de salut mental, mitjançant la seva inserció laboral a través de fruiteries que ofereixen gran quantitat de productes locals amb una excel·lent qualitat, immillorable atenció al client i millor preu. El nostre ADN i compromís de marca.

11. Fusta i Llar SCCL Projecte participant en els itineraris formatius de La Col·lectiva Ateneu Cooperatiu de l’Hospi-talet.

COL·LABORADORES

12. Travinae SCCL Cooperativa fundada el 2018 a La Col·lectiva Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet.

13. Fundació Catalana Akwaba. Organització sense afany de lucre i actuem amb l’objectiu de promoure la partici-pació i la coresponsabilitat social.

14. Insercoop Som una societat cooperativa d’iniciativa social fundada l’any 1997.

15. Catproject SCCL Cooperativa constituïda al 2018 per crear una nova línia d’expansió en el disseny en fusta. En aquests moments està reformulant el seu projecte per fer-lo créixer a nivell internacional.

16. Fundació Seira per la innovació i promoció del cooperativisme. Seira contribueix a generar confiança entre les entitats financeres i les cooperatives a partir d’un ventall d’eines pràctiques i propostes formatives adaptades a les seves necessitats..

17. Serveis educatius Tris Tras. Atent les necessitats individuals, socials, culturals, econòmiques i educatives de la població infantil, juvenil i de la gent gran, amb una actitud creativa, solidària, crítica i compromesa; capaços de treballar activament per fer que la societat avanci i millori vers una perspectiva més democràtica, plural, pacifista, ecològica, igualitària, personalitzada i humanista.

18. Patufet Sant Jordi SCCL. Som una ESCOLA CATALANA i això vol dir no només que la llengua de l’escola és el català, sinó que el nostre patrimoni cultural (festes, tradicions, història…) forma part de la nostra vida escolar.

19. Calidoscoop, SCCL Actua com a agència per a la dinamització territorial de l’economia social, l’emprenedoria i el cooperativisme i com a eina a l’abast de tots els agents que funcionen com a motors de desenvolupament econòmic i social en el territori, per canalitzar i catalitzar el seu gran potencial. La cooperativa té experiència en formació, sen-sibilització, consultoria, assessorament, secretaria tècnica i dinamització de programes, projectes i xarxes entorn l’ESSC.

20. Associació CAF Comunitats Autofinançades. La Asociación de Comunidades Autofinanciadas, ACAF, nació en Cataluña en 2004 para promover la creación de comunidades autofinanciadas en Cataluña y el resto del mundo. Per l’experiència en accions de comunicació i dinamització culturals en àmbits com l’Art Urbà (graffiti, breakdance, hip hop) desde l’any 2009 i la implicació dins les dinàmiques de l’Ateneu, introduint-lo en circuits culturals i artístics de la ciutat.

Principals eixos d’actuació: B1, B2, C1, C2

QUÈ ENTENEM DES DE LA COL·LECTIVA PER ECONOMIA SOCIAL: LA REALITAT DE L’HOSPITALET

El terme economia social ens el fem propi des de la Col.lectiva per mirar de fer-ne una àmplia difusió en el municipi, on s’ha coincidit plenament amb polítiques municipals que també ho han afavorit. Aquesta marca d’identificació d’un conjunt d’empreses i entitats del territori el pensem des d’una mirada àmplia de la realitat que agrupa, amb una gran diversitat d’experiències i àmbits que hem anat apropant en aquests dos anys d’Ateneu.

Assumim com a pròpia la definició del Llibre Blanc de l’Economia Social de Catalunya en què estableix que les empreses i entitats incloses dins aquest terme d’economia social han de complir determinades garanties, com per exemple: un alt nivell d’autonomia en la gestió, la generació d’un mínim d’ocupació, la garantia del compliment d’un objectiu explícit en benefici de la societat o que el repartiment de beneficis no es faci en funció del capital.

Es constata que aquesta definició és coincident amb la de la Comunicació de la Comissió Europea cap al Parlament Europeu “Creating a favourable climate for social enterprises, Key stakeholders in the social economy and innova-tion” (2011), que incorpora la concreció de diferents dimensions que han de complir les empreses socials.

Així s’assumeix, d’acord amb l’esmentat Llibre Blanc de l’Economia Social de Catalunya, que els criteris de definició de les organitzacions d’economia social són els 10 següents:Aspectes socials:

1. Ha de perseguir una finalitat social explícita i principal; entenent que un objectiu social és aquell que beneficia la societat i que promou un sentit de responsabilitat social des d’un punt de vista local. 2. Ha de ser una organització on el poder no sigui propietat del capital, que es a dir que en la presa de decisions participen els col·lectius que configuren l’organització. 3. Ha de ser una iniciativa procedent d’un grup de ciutadans. 4. Ha de tenir límits en la distribució de beneficis i/o actius: el propòsit d’aquests límits ha de ser el de prioritzar la finalitat social sobre l’obtenció de guanys. 5. Ha de tenir governança inclusiva, que es caracteritza per processos de presa de decisions partic ipatius i/o democràtics. En molts casos, un dels objectius de les empreses d’economia social és aprofundir en la democràcia des d’un punt de vista local a través de l’activitat econòmica.

Aspectes econòmics: 6. Ha de tenir una activitat econòmica, això vol dir que ha de participar en una activitat contínua de producció i/o intercanvi de béns i/o serveis. 7. Ha de ser independent, és a dir, poden tenir subvencions i ajuts de caràcter públic o privat, però ha de tenir autonomia organitzativa independent de qualsevol altra institució o organització. 8. Ha de tenir un nivell de risc significatiu. El grup promotor que constitueix una empresa de l’econo mia social assumeix, totalment o parcialment, el risc de la iniciativa. La viabilitat financera depèn de l’esforç dels membres i treballadors per garantir recursos suficients. 9. Ha de generar un mínim d’ocupació. 10. Ha de tenir una orientació al mercat. Una part important dels ingressos ha de procedir del mercat o de les transaccions contractuals amb les administracions públiques.

Les formes jurídiques que utilitzen les organitzacions de l’economia social a Catalunya són: mutualitats de previsió social, cooperatives, societats laborals, fundacions i associacions.

Defensem un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació.

L’economia social i solidària contempla una nova forma de produir, distribuir i consumir, i representa una alter-nativa viable i sostenible per satisfer les necessitats individuals i globals. Aquest eix ha estat una constant en les dinàmiques generades per la Col.lectiva en el territori, promovent taules d’encontre i debat, fent arribar-ho a l’àm-bit educatiu del municipi (professorat i alumnat) i dinamitzant la constitució d’empreses i llocs de treball sota aquesta fórmula.

A Hospitalet de Llobregat aquesta realitat hi és molt present des de fa temps, sense una consciència que ens aglu-tinés sota aquest concepte, però amb una activitat sectorial i associativa prou activa i reivindicativa. Sectors com l’acció social, la diversitat funcional o el lleure educatiu han estat i son una realitat que hem mirat de posar en comú i generar espais de trobada i debat per a afavorir un primer nivell d’intercooperació, si voleu encara prou incipient. No son però la única realitat, hem buscat la cultura i les seves dinàmiques, les cooperatives no només de treball sinó també de serveis, que han pogut donar a conèixer la seva realitat i experiència.

Per què fem una diagnosi de l’ESS a L’Hospitalet

Com hem assenyalat anteriorment l’ESS sempre ha estat una realitat present a l’Hospitalet des de fa temps, però com dèiem sense una consciència que ens aglutinés sota aquest concepte, però amb una gran activitat sectorial i associativa, activa i reivindicativa per millorar les realitats de la ciutat i de la seva gent.

Diferents sectors i experiències presents, però sense un recull clar de quines, a on son i que fan. Això és impre-scindible per a poder generar certes dinàmiques globals i des de fa dos anys la Col·lectiva ha anat fent un recull de tot el que hi ha present i anar treballant certa diagnosi, que permeti diferents anàlisis de la realitat i que ajudin a pensar-nos com a col·lectiu, i a pensar actuacions de millora conjunta, de coneixement i compartir experiències, d’intercooperar, i en definitiva de fer-nos créixer com a conjunt i facilitant eines per a reforçar-nos particularment i territorialment.

És obligat fer la connexió amb el treball del model de governança de l’Ateneu acordat durant el juliol de 2019, que parteix de l’ecosistema d’economia social i cooperativa representat pel conjunt de socis col·laboradors, que han decidit vincular-se a l’Ateneu, per tal de donar suport en els següents aspectes clau:

a) Orientació estratègica. b) Validació d’un lideratge exercit per les entitats agrupades que actuen com un equip vinculat a un programa i per un mandat concret, objecte de seguiment. c) Territorialitzar /enxarxar/donar efectivitat a les accions que operativitzen la orientació estratègica. Aquesta governança ens ha de facilitar un ecosistema de l’Economia Social del nostre entorn que treballi en una direcció comuna i permeti l’aprofitament de recursos per generar nous enxarxaments que permetin fer créixer el sector.

Metodologia:

Abans d’entrar en matèria, creiem convenient assenyalar quin és l’enfocament estratègic concret que el nostre Ateneu ha volgut donar a aquesta tasca de mapeig diagnòstic i visibilitat. Aquestes en son les característiques bàsiques:

a) Un Mapeig Proactiu, per a un diagnòstic representatiu: L’Ateneu no només té com a objectiu fer un mapeig del territori, en clau d’identificar a la ciutat agents d’economia social i cooperativa, sinó que siguin aquests, els que ens ajudin a obtenir un diagnòstic global, a través de l’aportació dels seus “petits diagnòstics” d’amenaces i oportuni-tats des del seu sector concret d’activitat econòmica.

En aquest sentit, aquest informe per primera vegada, pretén presentar aquestes experiències d’economia social i cooperativa, també, dins d’uns paràmetres generals d’evolució i de reptes estratègics, dels sectors econòmics, en els que aquests agents es troben inserits.

Àmbits sectorials com els de l’atenció a les persones, transport, educació etc...on les entitats d’economia social i co-operativa pretenen (com la resta de tipus d’empreses) llur consolidació, sens perjudici del manteniment dels seus valors cooperatius, en la seva organització, funcionament i retorn social.

DIAGNOSI DE L’ECONOMIA SOCIAL A L’HOSPITALET

Per posar un exemple concret de procés d’identificació d’agents a l’entorn d’un àmbit sectorial com el de les persones amb dis-capacitat, permet plantejar la superació dels reptes d’aquest sector (protecció, habitatge, inserció laboral, serveis) a través del plantejament d’aplicació de mecanismes amb lògica cooperativa.

b) Un Diagnòstic ampli, permet detectar oportunitats, que permeten eixamplar l’Ateneu, a una Generalitat de destinataris.

Ja en el nostre projecte d’Ateneu, es manifestava que “Volem anar més enllà de nosaltres mateixos” i contactar amb els sectors d’activitat econòmica existents a l’Hospitalet, amb independència de la forma jurídica que tinguin, per acostar-los a l’economia social, tot proposant models de cooperativisme que els hi puguin servir (encaixar), en la seva realitat.

Per posar un exemple concret d’accions que han anat en la línia d’ampliar els destinataris de l’Ateneu i arribar a un públic plural, cal destacar la celebració de les jornades “La cooperativa de serveis com a forma de cooperació entre negocis”, que ha tingut com a destinataris a tots aquells negocis ja existents a l’Hospitalet, que puguin tenir necessitats susceptibles de ser cobertes, a través de l’existència de serveis mancomunats.

c) Relació directe entre l’ampliació dels destinataris de l’Ateneu, amb el fet que aquests, s’acabin integrant a l’Ateneu, com a entitats col·laboradores.

Per posar un exemple concret, d’aquesta estratègia d’aconseguir la implicació amb l’Ateneu d’entitats, a través de la re-alització de trobades i actes que els interpel·len directament, l’entitat No Somos Invisibles se la va convidar a participar com a experiència a l’esmentada xerrada de diversitat funcional i de resultes d’aquest contacte, l’entitat s’ha unit a l’Ate-neu com a sòcia col·laboradora amb la intenció de participar en la definició d’eixos estratègics / fils argumentals / accions d’intercooperació, que es promoguin des de l’Ateneu i que estiguin relacionats, amb el seu sector /expertesa.

Recorrent el territori

Per a dur a terme l’estudi de l’Economia Social i Solidària de la ciutat de L’Hospitalet s’ha realitzat un treball de camp en el què s’han localitzat i mapejat 102 cooperatives, 28 societats laborals, 20 associacions, 14 fundacions i 1 inicia-tiva liderada per una persona autònoma.

Aquest contacte directe amb el territori ens ha permès: Descobrir noves iniciatives de la ciutat que aposten per la intercooperació amb l’ecosistema d’entitats de l’ESS de la ciutat. Conformar una visió global de l’estat de les entitats del territori que incorporen bones pràctiques en el desenvolupament dels seus projectes. Connectar diverses iniciatives del mateix sector que treballen a la ciutat i que veuen la necessitat de coop erar per evitar duplicitats i crear xarxes de treball i comunicació conjuntes. Poder atendre les necessitats dels projectes existents o de nova creació a través dels serveis que ofereix l’Ateneu, accelerant i potenciant la seva solidesa i la seva connexió amb recursos adients per a cadascuna de les iniciatives.

Treball de campPer a iniciar aquesta recerca vam recórrer a unes bases de dades que ens va facilitar l’Ajuntament de L’Hospitalet en les que estaven incloses cooperatives, societats laborals, fundacions i associacions.

En la primera fase del projecte de l’Ateneu, es va fer un filtrat via telefònica de totes aquestes entitats per a fer constar quines mantenien la seva activitat i així començar a elaborar la base de dades definitiva per a aplicar el qüestionari de contacte i bones pràctiques.

En les fases consecutives de l’Ateneu, s’ha anat focalitzant l’estudi i el treball documental en les diverses fórmules d’organització de les iniciatives existents: cooperatives i societats laborals, i associacions i fundacions, en aquest ordre (sempre amb el context variable present).

El contacte definitiu amb les entitats s’ha fet a través del correu electrònic com a mitjà per concertar l’entrevista, que ha estat el mètode d’estudi amb el què s’ha pogut explorar les bones pràctiques de cadascuna de les iniciatives. Amb tota aquesta informació extreta del treball de camp s’han elaborat les fitxes resum de bones pràctiques i s’ha pogut definir amb dades reals la situació global de l’ESS a la ciutat de L’Hospitalet.

Entitats de l’ESS de la ciutat

La majoria de vegades quan es parla d’Economia Social es fa referència a les iniciatives organitzades en fórmula co-operativa. D’altra banda però, i si ens centrem en la llei, també hi trobem d’altres tipus d’organitzacions com les as-sociacions, les fundacions, les mutualitats i les societats laborals. Cal tenir en compte altres fórmules organitzatives no contemplades que també actuen i es comporten com a catalitzadors de bones pràctiques i difusors d’aquestes amb les persones i entitats del seu entorn.

Associacions

Degut a la realitat socioeconòmica de L’Hospitalet, gran part del nostre estudi s’ha centrat en el moviment asso-ciacionista i col·lectiu present a la ciutat des dels seus inicis, sorgit en moltes ocasions al voltant dels moviments i lluites veïnals, les iniciatives de lleure educatiu, artístiques i culturals, entre d’altres.

A L’Hospitalet trobem més de 1.500 associacions segons el registre que ens van proporcionar des de l’Ajuntament. De totes aquestes entitats registrades ens hem centrat en aquelles que: Destaquen pel seu volum de facturació. Destaquen per la seva relació amb el territori. Destaquen pel tipus d’activitats o serveis que ofereixen. Destaquen per ser una iniciativa innovadora i motivadora.

En aquest apartat destaquem algunes de les iniciatives que considerem que incorporen bones pràctiques dins dels seus dispositius organitzatius ja sigui en relació amb l’arrelament territorial, la presa decisions, la transparència, la transformació social o l’impacte mediambiental.

Desprès d’analitzar aquests casos i tenint en compte la resta d’associacions entrevistades, hem observat que:

Les associacions són entitats plenament arrelades al territori (barri) ja que normalment responen a necessitats del seu entorn, fet que propicia una estreta interrelació amb la comunitat i els agents presents a la ciutat.

La majoria de les iniciatives en format associatiu tenen una organització i democràcia internes pròpies de les coop-eratives, essent l’assemblea l’òrgan de màxima decisió de l’entitat. Per tan, el que difereix de la cooperativa és tan sols la forma jurídica, no pas la seva organització real i efectiva.

Les condicions laborals que ofereixen a les seves treballadores són dignes i flexibles, fet que permet una major adaptabilitat del personal i compromís més evident entre entitat i treballadora.

Creen xarxes d’intercooperació amb d’altres entitats (associacions o no) i, en molts casos, lideren moviments rel-levants per al territori dins la defensa de drets fonamentals per al benestar de la població de la ciutat.

Arrel del període de crisi socioeconòmica que vivim, les associacions emmarcades dins del lleure educatiu (amb una llarga tradició i història a L’Hospitalet), han vist necessari fer un canvi en la seva activitat i en els serveis que havien ofert fins el moment: segueixen amb les activitats de lleure per als infants i joves del barri però han optat per professionalitzar-se i responsabilitzar-se de tasques relacionades directament amb les usuàries dels serveis socials de la ciutat.

Pel que fa el volum econòmic, ens hem adonat que la majoria d’associacions han experimentat un creixement no-tori al llarg dels anys, arribant a superar a moltes de les cooperatives de la ciutat. La transformació a cooperativa no ha estat en la majoria de casos una opció, ja sigui per desconeixement o per por al canvi.

Fundacions:

Les fundacions de L’Hospitalet són variades en sector i volum d’activitat. En aquest apartat s’han destacat aquelles que desenvolupen pràctiques que tenen una incidència positiva en l’entorn i que desenvolupen la seva activitat en la globalitat del municipi, no en un barri o districte concrets.

Aquest treball documental amb aquestes fundacions ens ha permès saber que:La seva relació amb el territori és directa i transparent, dotant d’espais de participació i decisió a les persones impli-cades en els seus projectes.

Posen les persones al centre de les seves accions i iniciatives, treballant el desenvolupament psicoemocional d’aquestes a través de l’art, la música i els projectes d’intercooperació comunitaris a i per la ciutat.

El seu treball amb adolescents i joves fomenta la participació i l’arrelament d’aquests amb la seva comunitat veïnal.La seva predisposició vers l’Ateneu ha estat plena i compartida convertint-se en alguns casos col·laboradores durant tota l’edició.

Iniciatives destacades no englobades en l’Economia Social

La Vitrina:

En aquest apartat es destaca un projecte que és un exemple d’intercooperació entre professionals dins d’un espai de coworking que no està constituït sota cap fórmula contemplada dins la llei d’Economia Social, ja que es tracta d’una persona autònoma que va veure la necessitat de conformar un espai com aquest per a establir relacions i connexions entre diversos emprenedors de la ciutat.

La Vitrina actua com a paraigües i catalitzador de projectes liderats en la majoria de casos per autònomes esta-blertes al territori que han trobat en aquest espai la oportunitat de crear xarxes de treball i col·laboració que els ha permès enfortir els seus projectes tot compartint coneixements, impressions i experiències.

Amb aquest exemple pretenem visibilitzar iniciatives no contemplades dins la llei ni en el programa d’Ateneus Cooperatius que, al nostre entendre, promouen unes bones pràctiques i fomenten les xarxes territorials de col·lab-oració i cohesió que permeten la creació de noves iniciatives i la interconnexió de les existents.

Per a dur a terme el treball de recerca de les cooperatives de la ciutat vam partir d’una base de dades facilitada per l’Ajuntament en el què es mostrava el registre general de les cooperatives instaurades al municipi.

LES COOPERATIVES A L’HOSPITALET

QUE HA SUPOSAT L’ATENEU PER L’EXARXAMENT DE L’ECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA DEL TERRITORI.

Pel que fa al compliment d’aquest objectiu per part de l’Ateneu, esmentar que s’ha realitzat sobre dos tipus d’es-pais:

a) Aquells que ja estan delimitats, perquè son eixos que ha fixat la pròpia ordre d’ateneus. Treballar eixos com els de formació o prescriptors, implica necessàriament fer trobades amb aquests agents específics.

b) Aquells espais que encara que no estiguin delimitats per la ordre, l’Ateneu considera convenient aglutinar, per-què afavoreixen, el desenvolupament dels eixos estratègics propis, que l’Ateneu ha acordat desenvolupar. Ens cen-trem en aquest informe en aquesta segona opció diferenciant el espais i estructures ja creades i els eixos estratègics propis de La Col·lectiva.

La Col·lectiva ha format part de xarxes ja existents a la ciutat que permeten no duplicar estructures i optimitzar recursos per obtenir accions comunes que facilitin el aconseguir els objectius marcats. Per això en aquesta edició s’ha treballat amb:

ESPAIS DE PARTICIPACIÓ

Espai de ciutadania:

En aquesta edició, La Col·lectiva ha participat dins l’Espai de Ciutadania de la ciutat, format per trenta enti-tats de L’Hospitalet. Aquest espai ha estat creat com a instrument per a la societat civil per a la defensa dels seus drets bàsics davant d’una situació de crisi permanent que amenaça i posa en risc milers de persones de la nostra ciutat excloses del sistema normatiu.

Dins d’aquestes trobades en les què participen entitats de sectors molt diversos (educació, acció social, inserció laboral, cultura i lleure, entre d’altres), s’han desenvolupat diferents línies de treball per donar resposta a l’actualitat constant i a les problemàtiques amb les que es troben molt ciutadans: S’ha debatut al voltant de la Setmana de la Solidaritat que aquest any gira entorn de la Violència Masclista. S’ha participat com a Espai de Ciutadania dins la jornada del treball digne organitzada per CCOO. S’ha participat en els estudis realitzats per l’observatori de la infància de L’Hospitalet. S’ha posat en comú problemàtiques comunes detectades per les entitats membres matèria d’habitatge, emergència climàtica i pobresa energètica. Aquest espai promou la coordinació entre les entitats a l’hora d’organitzar jornades i esdeveniments per evitar la contra programació i la duplicitat que es vol evitar per donar sortida a totes les iniciatives.

XARXA ANÀDROMES

La Xarxa Anàdromes es va iniciar el 2008 a partir d’un projecte impulsat des de l’Ajuntament de L’Hospitalet, fi-nançat per la Unió Europea, amb l’objectiu de promoure un coneixement al conjunt d’agents socials i econòmic im-plicats per treballar en la inclusió social i laboral de les persones, actualitzar els sistemes d’informació i orientació professional, identificar les necessitats formatives i ocupacionals de la ciutadania, millorar les capacitats tècniques de les persones professionals, difondre el treball en xarxa de les entitats, aproximar la Xarxa als agents socials i econòmics del territori i enfortir la diversitat culturals i eliminar la segregació del gènere del mercat laboral. L’ajun-tament de l’Hospitalet te la voluntat de treballar amb la Xarxa per tal d’identificar els problemes o els àmbits dels problemes per a la millora de l’ocupabilitat.

El mateix any, es va formular un Pacte Local per a la inclusió sociolaboral conformat per entitats locals de L’Hospi-talet i per l’Ajuntament, mitjançant les àrees de Promoció Econòmica i Benestar i Famílies.

Des d’aleshores, s’han impulsat diferents estudis de bones pràctiques en inclusió social i laboral, bonificacions a les empreses; o el catàleg sobre prestacions socials i serveis; i projectes com la jornada de creació d’espais de tre-ball per a professionals o la participació en el programa En Xarxa per L’Ocupació per fomentar la cooperació entre agents socials i econòmics del territori i facilitar l’accés al mercat de treball dels col•lectius de difícil inserció.

El nostre ateneu cooperatiu participat de les reunions de la Xarxa Anàdromes, on hem presentat el projecte i artic-ulant elements de col·laboració que facilitin la consecució d’objectius comuns al voltant de l’ocupació, la inserció laboral i el desenvolupament del territori; on la mirada de les possibilitats del cooperativisme i de l’economia social i solidària surtin afavorides com a eina clau del territori.

Per afavorir la col·locació efectiva de les persones desocupades al mercat de treball es dissenyen itineraris person-alitzats mitjançant un sistema d’intervenció que inclou diversos serveis:

Informació per a l’ocupació. Serveis d’orientació, a través dels quals es detecten les necessitats concretes de la persona respecte a la seva incorporació laboral (formació, habilitats socials, ...) per tal d’articular un pla d’intervenció personalitzat. Formació adequada acompanyada d’una pràctica laboral. Servei de prospecció i intermediació laboral així com la gestió d’ofertes de treball, aspecte que afavoreix la mediació laboral.

L’actuació de la Xarxa Anàdromes com a ens local d’inclusió social i laboral constitueix una proposta que vol dotar al conjunt d’entitats d’una estructura estable que les vinculi.

Simultàniament, aquesta iniciativa s’orienta a consolidar el Pacte d’Entitats Local Anàdromes com a node de referència en l‘àmbit de la inclusió social i laboral del territori de l’Hospitalet. La Xarxa ha de fer visible les necessi-tats específiques del territori i s’ha d’erigir en un agent amb capacitat d’interlocució tant amb les administracions públiques com amb el teixit empresarial.

Simultàniament, aquesta iniciativa s’orienta a consolidar el Pacte d’Entitats Local Anàdromes com a node de referència en l‘àmbit de la inclusió social i laboral del territori de l’Hospitalet. La Xarxa ha de fer visible les necessi-tats específiques del territori i s’ha d’erigir en un agent amb capacitat d’interlocució tant amb les administracions públiques com amb el teixit empresarial.

La Xarxa Anàdromes està formada actualment per dotze entitats, amb totes elles hem establert relació i difusió del Ateneu: Associació Cultural Tretze, Associació Benestar i Desenvolupament, Associació Joves per la Igualtat i la Solidaritat, Fundació Secretariado Gitano, Fundación Salud y Comunidad, Creu Roja de L’Hospitalet, Fundació Cata-lana Akwaba, Associació Recollim, Assat 50, Insercoop SCCL, Associació per la Joventut, Adolescents i Projectes per a la Infància (JAPI), Drecera SCCL; i les àrees de Coordinació, Planificació, Desenvolupament Econòmic i Ocupació; i Benestar i Drets Socials de l’Ajuntament de L’Hospitalet.

Les relacions entre serveis, entitats o recursos depenen exclusivament de les relacions interpersonals entre profes-sionals. Hi ha manca d’estructures que promoguin l’interconnexió i intercanvi d’experiències i coneixements entre serveis i entitats. Es constata el desconeixement entre les entitats i serveis del territori, i també les metodologies d’intervenció social de cadascuna de les entitats del territori (centrades en col·lectius específics en risc d’exclusió social) relegant a un segon pla les actuacions de caire transversal.

La situació de competència pels recursos i subvencions que s’atorguen a les entitats desencadena relacions de com-petitivitat, desconfiança mútua i manca d’intercanvi i transferència de coneixements.Les demandes d’immediate-sa reverteixen en manca d’espais de reflexió i sistematització de la tasca duta a terme.

L’emergència de noves problemàtiques i l’heterogeneïtat de situacions de vulnerabilitat social constitueixen un repte per les metodologies d’intervenció tradicionals.

L’elaboració del document de Bones Pràctiques i la seva difusió suposa una actuació d’enfortiment del coneixement entre les diferents entitats del territori. Aquest document permet a una entitat conèixer les formes de treballar i estratègies d’intervenció dutes a terme per part de la resta d’entitats del seu entorn local. Això afavoreix el coneix-ement mutu, no només interpersonal sinó també interprofessional.

La distribució del document de Bones Pràctiques en el territori de l’Hospitalet opera com un element d’integració territorial, permet el coneixement mutu de les entitats i assenta les bases per a potencials col·laboracions. En sín-tesi, aquesta actuació reverteix en l’enfortiment del Pacte d’Entitats Local Anadromes i, per extensió, del territori.L’elaboració del document de Bones pràctiques requereix d’un procés de sistematització d’aquelles accions que es duen a terme per tal que siguin enteses i conegudes per la resta d’agents socials implicats en l’àmbit de la inclusió sociolaboral del territori. Aquesta actuació implica, per tant, un treball previ per l’elaboració del document de Bona Pràctica i de reflexió sobre la pròpia activitat professional.

La difusió del document en el territori constitueix una actuació que soscava les relacions de competitivitat i descon-fiança mútua. Si un dels efectes del fet que les entitats hagin de competir pels recursos i subvencions era la reclusió interna i la ‘privatització’ dels coneixements i pràctiques professionals, l’elaboració i distribució del document de bones pràctiques suposa, en canvi, una aposta decidida per la transferència i intercanvi de coneixements.

Aquesta actuació permet donar resposta als creixents processos de protecció de la informació i desafia aquesta concepció dels sabers afavorint la seva circulació amb l’objectiu que puguin ser reapropiats, compartits, adaptats

i/o incorporats a la pràctica professional per part d’altres entitats i agents socials de l’àmbit de la inclusió sociolab-oral del territori. Així mateix, el fet que el document incorpori aquelles actuacions que atorguen un valor afegit a la pràctica professional incrementa les possibilitats que aquests sabers siguin aprofitats per altres agents socials del territori

També s’han creat eixos propis de la col·lectiva: Aquells espais que encara que no estiguin delimitats per la ordre, l’Ateneu considera convenient aglutinar, perquè afavoreixen, el desenvolupament dels eixos estratègics propis, que l’Ateneu ha acordat desenvolupar.

EIX DIVERSITAT FUNCIONAL

La 5a Taula Territorial de l’Ateneu, ha suposat el desenvolupament de l’eix de diversitat funcional, que ha compor-tat la identificació i agrupació d’entitats i cooperatives que inclouen projectes vinculats a la perspectiva de la diver-sitat funcional, sumant-hi per tant també altres agents públics /privats particulars usuaris, experts/es que puguin aportar alguna visió /recurs en aquesta branca d’activitat social.

a) Un espai de visualització de les entitats de la ciutat que lluiten cada dia per normalitzar la vida de les persones amb diversitat funcional. Entitats com “de la Terra” (comerç de proximitat i agroecologia), “ACORDIS” (Associació Coordinadora de Persones amb Discapacitat) i Sumem, així com entitats històriques i amb gran impacte social a la ciutat com Tallers Bellvitge que fa anys desenvolupa activitats terapèutiques i productives encaminades a la in-clusió al món del treball d’aquest sector, a través d’una implicació de les seves famílies, fins a l’entitat “No Somos Invisibles”, que treballa l’àmbit de persones amb paràlisi cerebral, donant a conèixer aquest col·lectiu no prou vis-ibilitzat a través de xerrades, tallers que aquestes persones realitzen en escoles, empreses (Responsabilitat Social Empresarial)

b) L’existència d’aquesta agrupació sectorial permet compartir recursos i projectes, a l’entorn d’un grup heterogeni en el que hi ha tant projectes amb activitat econòmica en aquest àmbit (inserció, habitatge, serveis especialitzats), com Associacions sense ànim de lucre de sensibilització, familiars i usuaris, alguns dels quals participen a la “Taula de discapacitat” promoguda per l’Ajuntament de l’Hospitalet.

La creació d’aquest espai per part de l’Ateneu per tant ha suposat un intercanvi de coneixements, recursos i con-tactes que pot propiciar projectes d’intercooperació i intervenció comunitària, en el que la cooperativa, podrà ser una eina clau per cobrir serveis tendents a millorar la qualitat de vida de les persones d’aquest col·lectiu i les seves famílies /entorn.

EIX DE COOPERACIÓ ENTRE NEGOCIS

Té com a objectiu la creació i manteniment d’estructures de serveis cooperativitzats en el territori, és desplegat a través dels següents objectius:

Difusió Model + participació d’agents + referents d’èxitIdentificar sectors econòmics concrets (comerç, transport industries culturals...) amb necessitats susceptibles de ser cobertes en forma cooperativa Estudi i acompanyament pla de viabilitat d’alguns serveis mancomunatsExecució i enfortiment.

El nostre contacte amb les sessions setmanals d’emprenedoria organitzades a Gornal Activa (Ajuntament de l’Hos-pitalet), ens permet comprovar que moltes de les persones participants volen emprendre a través de l’obertura de comerços a l’Hospitalet, tenint en compte que la cooperativa de serveis podria ser una bona eina per garantir unes bones condicions de proveïment i servei, que poden ser claus en la consolidació d’aquestes botigues i de retruc en el manteniment d’un teixit comercial viu i de qualitat.

Accions realitzades: 1-Difusió del model de Cooperativa de Serveis entre els emprenedors/es que assisteixen a les sessions setmanals de Gornal Activa. 2-Difusió a tot el teixit empresarial existent de l’Hospitalet a través de les jornades de “La cooperativa de serveis com a forma de cooperació entre negocis” (Gornal Activa 17/10/2019), amb el següent guió:

a) Presentació a la ciutat de la “Guia de Cooperativa de Serveis” editada el 2018 per la Direcció General de Coopera-tives (Generalitat de Catalunya), b) Elements clau d’una cooperativa de serveis (Divulgació – formació)c) Testimoniatges. – Amb la presència Del sector de Botigues (Ferreteries Quality) / Transports (Som Mobilitat) i es destaca Coworking (Cooking Girona) i enxarxament economia social i solidaria (Coop57) d) Diferències principals amb altres formes de cooperació empresarial, no cooperativa.

Accions a realitzar a partir d’ara: -Identificar en sectors econòmics concrets aquells negocis ja existents a l’Hospitalet que puguin tenir necessitats susceptibles de ser cobertes, a través de l’existència de serveis mancomunats. -Organització de trobades sectorials, en les que:

Es pugui fer una detecció de necessitats comunes dels negocisS’exposin casos concrets del sector de referència, a través dels quals, es pugui justificar que quan els serveis son dissenyats i participats pels mateixos negocis que en son els usuaris, el servei és més compromès, eficaç, flexible i permanent. Els acompanyaments necessaris* per tal que aquests negocis puguin valorar si disposarien de millors serveis si els obtinguessin de forma cooperativa i el corresponent pla de viabilitat social i econòmica de cadascun d’aquests serveis.

*Serveis d’orientació emprenedoria i consolidació Gornal Activa Ajuntament de l’Hospitalet + Serveis d’acompa-nyament La Col·lectiva.

La Col·lectiva, té com una de les seves línies estratègiques, la difusió de la cooperativa com a formula vàlida per els agents que intervenen en el circuit agroecològic: grups de consum existents a la ciutat, productores i elaboradores agroecològiques, i distribuïdors presents en el territori.

A través de la formula cooperativa, contribuir a la millora de les condicions de proveïment (qualitat, preu, valors) de producte ecològic i de proximitat, no només als ciutadans de l’Hospitalet sinó també a altres agents d’interès: grups de consum, botigues de productes ecològics, negocis de restauració de la ciutat, menjadors escolars, men-jadors comunitaris, elaboradors, etc,

La ubicació de l’Hospitalet a nivell de la facilitat de sortida i entrada de mercaderies i d’interconnexió amb la zona metropolitana, així com un espai industrial en el que hi ha disponibilitat de naus per ubicar-hi magatzems d’abas-timent, fa de l’Hospitalet un espai òptim per esdevenir un centre logístic que funcioni amb lògica cooperativa, i per tant reporti utilitats al màxim d’actors, que en aquest àmbit, estiguin presents en el territori.

Objectius:

1- Identificar i mapejar els agents i les iniciatives existents a l’Hospitalet que participen en el circuit agroecològic (grups de consum, botigues, productors, elaboradors, distribuïdors, agents públics de promoció).

2- Fer compatible la lògica minorista /majorista tot creant projectes cooperatius d’emmagatzematge, circuits d’aprovisionament i elaboració que estiguin dissenyats o participats pels mateixos negocis, que en son els usuaris /beneficiaris.

FASES D’EXECUCIÓ: En el primer any de desplegament d’aquesta línia estratègica 2018-2019, l’Ateneu Cooperatiu ha organitzat dues jornades de trobades amb agents:

1- Grups de consum ecològic 19/6/2019 a les Festes Majors Hospitalet Centre, amb la participació de

-Explotació Agrària: Cal Pastera del Parc Agrari del Baix Llobregat-Economat Social SCCL Cooperativa de treball associat d’aprovisionament de producte ecològic amb vinculació de 200 famílies del barri de Sants-Aquí hi ha Bròquil (Grup de consum ecològic de la Florida)

2-Presentació a l’Hospitalet del projecte singular de Supermercats cooperatius agroecològics, dins de la 1a Fira d’Economia Solidaria de l’Hospitalet 4/10/2019 amb la participació de projectes provinents de Manresa, Barcelona i Olot.

EIX CONSUM COOPERATIU EN L’ÀMBIT DE L’AGROECOLOGIA

Com evolucionarà l’ESS a la ciutat? Com es comporta l’economia convencional davant els canvis de les persones en la seva manera de consumir?

A continuació fem esment d’alguns punts que considerem a tenir en compte per poder preveure una possible evo-lució en l’ESS de la ciutat, des de la reflexió de l’existència de La Col·lectiva, Ateneu cooperatiu de L’Hospitalet, durant aquests dos anys.

El Sector de l’Economia Social a L’Hospitalet comença a tenir un espai propi a la ciutat, que cal cuidar, atendre i fer-lo créixer.

Des de l’Ajuntament de la ciutat s’ha avançat també en aquest aspecte. L’àrea d’ocupació, empresa i Turisme, des de maig del 2019 ha incorporat la promoció de l’economia social en el seu títol i els seus continguts com a eix estratègic de la ciutat, treballant en sinèrgia amb l’Ateneu Cooperatiu de la ciutat.

A L’Hospitalet l’administració territorial comença a parlar del la incorporació de clàusules socials en els concursos, però el tema està poc desenvolupat i hi ha necessitat de més formació i informació en aquest aspecte.

Les Taules Territorials “temàtiques” engegades aquest últim any ens han permès arribar a sectors on difícilment es pot arribar mitjançant les Taules Territorials totalment obertes. Pensem que aquest ha de ser el camí a seguir.

S’ha obert una línia d’intercooperació entre negocis mitjançant les cooperatives de serveis, d’acord a la realitat de L’Hospitalet; on s’opera des de la realitat del petit negoci moltes vegades en la figura de l’empresari individual que pot veure en determinades formes de cooperativisme una forma una nova realitat per fer, ser i créixer.

S’ha obert una línia d’incorporació de les entitats col.laboradores de la ciutat a formar part de projectes i actuacions concretes de l’Ateneu i també de l’Ateneu a participar en les pròpies d’aquestes entitats, des de diferents àmbits (Cultural, Immigració, atenció a les persones, lleure, formació, etc.).

S’ha començat a treballar el tema del consum responsable, ecològic i de proximitat en el sentit de promoure el Mer-cat Social Local i Ecològic, mostrant exemples de país com ara el dels supermercats cooperatius i organitzant tallers específics, però ens ha estat complicat trobar interlocutors. Hi ha petites xarxes en alguns barris que podríem dir que estan “resistint”.

Hi ha sectors com l’industrial i el de transports que tot i tenir una presència a la ciutat es fa difícil acostar-los al pro-jecte col·lectiu d’Ateneus. Cal fer un acostament més proper i “in situ” en aquestes cooperatives, i oferir-los serveis concrets.

CONCLUSIONS I MIRADES CAP EL FUTUR

L’elaboració d’un mapa cooperatiu i d’una exposició específica sobre les cooperatives a L’Hospitalet ens ha ajudat a fer visible un passat no conegut per la ciutadania que té una riquesa de la que podem extreure lliçons de vida.

Per tant, considerem que:

S’ha de continuar avançant i consolidant allò que ja s’ha anat establint, i seria important treballar des dels següents eixos estratègics:

SENSIBILITZACIÓ CIUTADANIA CONSUM RESPONSABLE I DE PROXIMITAT TEIXIT COMERCIAL I MICROEMPRESA TEIXIT ECONÒMIC CULTURAL EDUCACIÓ EN EL LLEURE I FORMACIÓ FORMAL I NO FORMAL. ATENCIÓ A LES PERSONES. PATRIMONI I MEMÒRIA HISTÒRICA COOPERATIVA

Podeu trobar el mapa interactiu a la web de l’ateneu, en l’apartat de Territori.

2018-2019 · 2019. 10. 30. · el consum responsable, entre d’altres. AGRUPADS DE LA COL·LECTIVA...

Documents

Transcript of 2018-2019 · 2019. 10. 30. · el consum responsable, entre d’altres. AGRUPADS DE LA COL·LECTIVA...