ACM 338 - Març

XV Assemblea de l'ACM. La Pedrera. Barcelona

Associació Catalanade Municipis 338

Març 2013

Volem definir el futur del municipalisme

Pàg. 8

ActualitatMiquel Buch s'oposa a la proposta de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local del govern de l'Estat

Pàg. 16-17

Entrevista"Es tracta de fer més, amb menys. Aquest és el gran repte". Miquel Àngel Martí-nez, president del Consell Comarcal del Maresme

Pàg. 8

Opinió"Que els municipis facin La Consulta". Jofre Llombart. Periodista

Pàg. 4-5

Actualitat

MARÇ 2013. NÚMERO 338 3

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan MorcilloConsell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Albert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí, Marc Pifarré, Montse Tordera, Santi Valls, Ester Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Dipòsit legal: B3434383.Impressió: Gràfiques APR.La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Actualitat

04-05 L'ACM organitzarà el pròxim Congrés del Municipalisme de Catalunya

06 Moció de suport a la declaració de sobirania i dret a decidir del poble català

07 Miquel Buch s'oposa a la proposta de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local del govern de l'Estat

08 L'Associació aporta solucions per a millorar l'eficiència energètica

09 Miquel Buch escolta les demandes dels alcaldes del territori

10 Declaració institucional del Dia Internacional de les dones

11 L'ACM dóna suport a la lluita contra la corrupció

En el marc de la XV Assemblea de l'ACM i davant el can-vi que ha iniciat el país, cal que el món local defineixi quin ha de ser el seu futur i com ha de ser el seu paper en un futur estat propi. Per aquest motiu, el president de l’ACM ha proposat l’organització d’un Congrés Municipalista, on alcaldes i alcaldesses tinguin la possibilitat de definir l'or-ganització municipal en una Catalunya amb Estat propi.

Aquest darrer mes, el govern de l'Estat ha presentat un nou informe de reforma de l'administració local. Ens vo-len fer creure que la culpa del deute públic és en gran part dels Ajuntaments. Les últimes noticies que arriben de

Madrid ens fan pensar que l’objectiu final és acabar amb l’autonomia local dels municipis més petits. Des de l’ACM defensem aferrissadament la feina que fan els alcaldes i alcaldesses de municipis petits, que l’únic propòsit que tenen és treballar per millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes.

Confiem que la nova llei de governs locals que presen-tarà la Generalitat, sigui sensible amb les nostres deman-des. Som conscients que el món local ha de regenerar-se i ha de trobar alternatives per continuar oferint serveis de qualitat.

Els ajuntaments hi tenim molt a dir

ACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 BarcelonaTelèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: [email protected]

www.acm.cat

12 Breus ACM

13 L'ACM col·labora amb la iniciativa "Compartint taula" per donar atenció alimentària a persones grans

Entrevista

16-17 "Es tracta de fer més, amb menys. Aquest és el gran repte". Miquel Àngel Martínez, president del Consell Comarcal del Maresme

Qüestionari polític

18-19 Quina repercussió pot tenir buidar de competències els municipis de menys de 20.000 habitants?

Opinió

22 “Que els municipis facin La Consulta". Jofre Llombart, periodista

sumari

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154kg d’escombraries

14kg de CO2

139km en un cotxe europeu estàndard

3.346litres d’aigua

333kwh d’energia

251kg de fusta

C02

editorial

Fotografia presa l'11 de febrer de 2013 al davant de La Pedre-ra de Barcelona amb la presèn-cia dels alcaldes i alcaldesses catalans que van participar a la XV Assemblea de l'ACM.

N. 338Foto de portada: Joan Morcillo

MARÇ 2013. NÚMERO 3384

de ser un espai per debatre te-mes que afecten al dia a dia dels nostres alcaldes i alcaldesses. La viabilitat dels municipis petits i de les comarques, donar resposta a temes com la Llei electoral o fer propostes de millora de la coordi-nació de la planificació pública a

tots els nivells, millorant la rendibi-litat de totes les inversions, són al-gunes de les propostes que l’ACM vol tractar amb l’únic objectiu de trobar la manera d’oferir els millors serveis amb els mínims costos per als nostres veïns i veïnes.

Durant el seu discurs, Miquel Buch va citar al president Pujol,

actualitat

L'ACM organitzarà el Congrés Municipalista Estat d'Europa

Durant la celebració de la XV Assemblea de l'Associació Catalana de Municipis, el president de l’ACM, Miquel Buch, va proposar l’organització del Congrés del Municipalisme de Catalunya Estat d’Europa, donant així ple suport al president de la Generalitat, Artur Mas, en el procés per definir el futur de Catalunya. L'Assemblea va comptar amb la presència del president Mas i més de 200 alcaldes i alcaldesses de tot Catalunya.

"Volem iniciar un procés de refle-xió política, tècnica i intel·lectual dels alcaldes, càrrecs electes i tècnics locals per tal d’elaborar conjuntament les bases de les no-ves institucions locals en el marc de la construcció d’un nou Estat d’Europa", va explicar el president de l’ACM, Miquel Buch, qui va re-cordar que el congrés ha de servir per treballar per definir el món lo-cal català del futur, fora de la co-tilla de la Llei de Bases de Règim Local de l’Estat espanyol.

Pel president de l’ACM i alcalde de Premià de Mar, el Congrés ha

>> El Congrés ha de servir per definir el món local català del futur, fora de la cotilla de la Llei de Bases de Règim Local de l'Estat espanyol

quan deia que dedicar-se a la política no dóna ni la compensa-ció dels diners ni la dels aplaudi-ments, qui s'hi dedica no els pot buscar i fins i tot al contrari, pot descuidar altres aspectes essen-cials de la pròpia vida. Les satis-faccions de la política són la cer-tesa íntima d'haver modificat la realitat a partir de les conviccions. "President, aquest és l’esperit de l’ACM, del municipalisme català", va assegurar Buch.

Finalment, Buch va transmetre la lleialtat del món local cap al Presi-dent de la Generalitat, però sobre-tot, "la fidelitat als pobles i ciutats que tenim l’honor de representar".

"Res no serà fàcil"Per la seva banda, el president

de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va ser l’encarregat de clausurar la XV Assemblea de l’ACM on va apel·lar a la col-laboració del món local, perquè el repte del país és massa gran. Va apostar per prioritzar aquelles po-lítiques que són més necessàries des del punt de vista de la justícia

El president de la Generalitat, Artur Mas, durant la seva intervenció davant uns 200 alcaldes i alcaldesses .


social i fer tot el que calgui per re-cuperar un clima de confiança en-tre institucions i societat.

El cap de govern va aprofitar també per llançar un missatge d’ànim als més de 200 represen-tants del món local que van as-sistir a l’acte, i va instar a "lluitar contra el desànim, que és un dels pitjors adversaris que tenim en el procés en què està tot el país". El president va recordar el que mis-satge que va fer poc després de la Diada: "Res no serà fàcil, si ha voluntat, majories socials grans i capacitat de resistència", però va advertir que ens ho hem de creure i treballar molt.

Al matí, la vicepresidenta del Go-vern de la Generalitat, Joana Orte-ga, va ser l’encarregada de donar el tret de sortida de l'Assemblea. En el seu discurs, Ortega va desta-car que el món local és una de les prioritats del Govern i va defensar la nova Llei de Governs Locals que clarificarà competències i garanti-rà la participació i la transparència dels ens locals.

En referència a la nova Llei de Governs Locals, la vicepresiden-ta del Govern va defensar que caldrà que "coordini les diferents

administracions locals existents, clarifiqui competències, garanteixi l’estabilitat pressupostària i elimini duplicitats i estructures no neces-sàries". Al mateix temps, va afegir que "ha de ser una llei que garan-teixi la participació i la transparèn-cia dels ens locals, que destini els recursos a les prioritats existents i que permeti ajustar el nombre de càrrecs a les necessitats reals”.

La quinzena Assemblea de l'As-sociació Catalana de Municipis va servir també perquè Miquel Buch fes balanç de la feina feta per l’ACM en el seu primer any de mandat i analitzés diversos aspec-tes que tenen especial incidència en el municipalisme com la futura Llei de Governs locals, l’Agència Tributaria pròpia o la lluita contra la corrupció.


actualitat

La proposta també serà adapta-da en format d’acord de ple, per-què sigui tramesa a tots els ens locals associats a l’ACM.

Recordem que el passat 11 de febrer el president de l’ACM, Mi-quel Buch, va anunciar la crea-ció del Congrés de Municipalis-me de Catalunya Estat d’Europa, amb l’objectiu d’iniciar un pro-cés de reflexió política, tècnica i intel·lectual dels alcaldes, càr-recs electes i tècnics locals per tal d’elaborar conjuntament les bases de les noves institucions lo-cals en el marc de la construcció d’un nou Estat d’Europa.

La XV Assemblea, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques va aprovar una moció on dóna suport a la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013.

“Estem vivint uns moments his-tòrics i el món municipal està compromès amb la voluntat del poble de Catalunya”, explica el president de l’ACM, Miquel Buch, qui recorda que els alcaldes i al-caldesses són qui millor coneix la gent i, per tant, “no li pot negar el

seu dret a decidir”. La proposta, aprovada amb només 2 abstenci-ons i 1 vot en contra, serà tras-lladada al Govern de la Generali-

tat de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Govern Espanyol i al president del Parlament Europeu.

Moció de suport a la declaració de sobirania i dret a decidir del poble català

>> Farà arribar a tots els ajuntaments associats la proposta en forma d'acord de ple

// Proposta de resolució d'adhesió de l'ACM a la Declaració de sobirania

D’acord amb la voluntat majoritària expressada democrà-ticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d’acord amb els principis següents:

– Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimi-tat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

– Legitimitat democràtica. El procés de l’exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic, garantint espe-cialment la pluralitat d’opcions i el respecte a totes elles, a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catala-na, amb l’objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat popular, que en serà el garant fonamental del dret a decidir.

– Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement precís per a l’exer-cici del dret a decidir i es promogui la seva participació en el procés.

– Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l’Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat interna-cional.– Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i terri-torial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.

– Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fun-dacionals de la Unió Europea, particularment els drets fona-mentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

– Legalitat. S’utilitzaran tots els marcs legals existents per

fer efectiu l’enfortiment democràtic i l’exercici del dret a de-cidir.

– Paper principal del Parlament. El Parlament en tant que la institució que representa el poble de Catalunya té un pa-per principal en aquest procés i per tant s’hauran d’acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

– Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local, i el màxim de forces polítiques, agents econò-mics i socials, i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

El Parlament de Catalunya encoratja al conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d’aquest procés de-mocràtic de l’exercici del dret a decidir del poble de Cata-lunya.”

En aquest moment històric, atès el compromís del munici-palisme amb el dret a decidir del poble català, el Comitè Executiu de l’ACM proposa a l’Assemblea l'adopció dels acords següents:

Primer.- Donar ple suport a la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parla-ment de Catalunya el 23 de gener de 2013.

Segon.- Fer arribar aquesta proposta de resolució al Parla-ment de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Govern Espanyol i al President del Parlament Europeu.

Tercer.- Adaptar aquesta proposta de resolució en format d’acord de ple, perquè sigui tramesa a tots els ens locals associats a l’Associació Catalana de Municipis, per si ho cre-uen escaient sotmetre’l a la seva aprovació.


actualitat

Miquel Buch s'oposa a la proposta de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local del govern de l'Estat

L'ACM no està conforme amb la reforma de l'administració local del govern estatal

El president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, Miquel Buch, en nom del municipalisme català, rebutja la propos ta de reforma anunciada el passat 15 de febrer pel ministre de Hacienda y Administraciones Públi cas, Cristobal Montoro, engloba da dins l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. Espera que el govern de l’Estat compleixi el com promís que respectarà la norma catalana.

El president de l’ACM, lamenta que ara que la Generalitat està ultimant la Llei de Governs Locals, el govern de l’Estat vulgui imposar una reforma que no té rerefons de millora de serveis cap a les persones. “Hem de centrar-nos amb la llei catalana amb l’únic objectiu que els ciutadans i ciutadanes dels pobles de Catalunya vegin els ajuntaments com a l’administració més propera, més àgil, que resol més problemes i que ofereix un servei de qualitat” explica Buch.

Des de l’ACM, constatem que

Madrid, amb l’informe presentat, s’equivoca en la diagnosi, propo-sant la reforma del món local com la gran solució dels problemes de l’administració pública. A més ha volgut donar una imatge dels regidors i regidores catalans que no és certa. “La gran majoria de regidors no tenen sou per la seva

tasca. El seu objectiu no és altre que treballar al servei dels seus veïns i veïnes”, explica Buch.

L’ACM defensarà la tasca feta i per fer dels ens locals del nostre país, en tot el llarg procés, fins que aquest informe arribi a tràmit parlamentari”, conclou el president de l'ACM, Miquel Buch.


actualitat

Jornades per aportar solucions per a millorar l'eficiència energètica

Miquel Buch adreçant-se als assistents a la jornada de Valls.

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques ha organitzat durant tot el mes de febrer diverses jornades per fomentar l’eficiència energètica als ens locals. Les sessions s'han descentralitzat en el territori per tal d'arribar a les administracions locals de les quatre demarcacions catalanes. L'objectiu era donar resposta a les necessitats dels ens locals en matèria energètica i proposar solucions pràcti ques a problemes concrets.

Les jornades es van iniciar el 5 de febrer a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Camp, a Valls. Més tard, va ser el torn per Tàrrega (12 de febrer), Banyoles (19 febrer) i Granollers (26 febrer). Cada una d'elles va comptar amb la participació de més de 80 persones d’administracions i institucions públiques, juntament amb empreses d’eficiència energètica. “Volem posar en contacte casos, mètodes, actors i empreses per tal d’acompanyar els ajuntaments a estalviar en matèria energètica”, explica el president de l’ACM Miquel Buch.

La jornada s’estructurava en dues parts. D’una banda, es van exposar les possibilitats de millora mitjançant les eines de diagnòstic energètic i, de l'altra, es van contrastar les experiències de diversos ajuntaments de Catalunya

en la contractació d’empreses amb gestió directe mitjançant empreses de serveis energètics.

El passat mes de gener, l’ACM va dur a terme la segona licitació de compra d’energia que aglutina la compra agregada d’electricitat en més de 500 ens locals. A l’anterior contracte es van aconseguir estalvis entre un 10 i un 30% del preu de l’electricitat. “Volem que l’ACM es converteixi en un tauler d’anuncis on tots els ens locals puguin trobar la millor oferta per donar resposta a les seves necessitats”, explica el president de l’ACM Miquel Buch. I

afegeix: “L’ACM ha aconseguit preus molt econòmics a l’hora de comprar la llum i ara, anem acompanyats d’experts que ens expliquen com podem estalviar gestionant els serveis”. Tot amb l’objectiu final d’oferir els millors serveis per als ciutadans i ciutadanes de cada poble i, alhora, aconseguir una millor gestió per aconseguir un estalvi que et permeti destinar més recursos a despesa social.

L'ACM també ofereix serveis d’assegurances, plans de pensions, formació i ben aviat oferirà compra agregada de vehicles responent a les peticions dels municipis.

El Museu Darder de Banyoles va acollir la tercera jornada.L'Ajuntament de Tàrrega va acollir uns 70 assistents.


actualitat

Miquel Buch escolta les demandes dels alcaldes del territori

L’ACM, encapçalada pel seu president, Miquel Buch, s’ha reunit aquest mes de febrer amb diferents alcaldes de Catalunya, per tal d’escoltar les seves inquietuds i alhora, explicar quina és la tasca que du a terme l’Associació.

El president Miquel Buch, ha participat als consells d’alcaldes del Baix Camp, Urgell i Pla d’Urgell i en una trobada d’alcaldes de l’Alt Empordà. Al llarg de la trobada, els alcaldes i alcaldesses van demanar a l’ACM que liderés una resposta ferma del municipalisme català davant les constants reformes que

proposa el govern de l’Estat. I és que una gran part dels municipis catalans són de menys de 20.000 habitants i per tant, es poden veure afectats per les reformes proposades. Tot i això, les trobades també han servit per cercar noves vies de col·laboració entre l’ACM i els municipis catalans. A partir de les demandes fetes pels alcaldes, l’ACM estudiarà la viabilitat de les mateixes, per tal de tirar-les endavant.

Les trobades també van servir perquè el president de l’ACM, expliqués quin és l’objectiu de l’Associació. En aquest sentit, Miquel Buch va explicar

que el repte de l’ACM no és altre que facilitar la tasca diària dels ajuntaments de Catalunya. Per això, ofereix diferents serveis com ara, formació, assegurances o riscos laborals, entre d’altres.

A banda de les trobades amb els acaldes, el president Miquel Buch també va aprofitar per reunir-se amb els presidents de les diputacions de Lleida i Girona. En el cas de la Diputació de Lleida, el seu president, Joan Reñé, va fer el lliurament oficial de l’informe que acredita la viabilitat dels ajuntaments petits.

Miquel Buch va ser en el Consell d'alcaldes de l'Urgell.

Buch reunit amb diversos alcaldes de l'Alt Empordà. El president de l'ACM amb alcaldes del Pla d'Urgell.

Consell d'alcaldes del Baix Camp.


actualitat

>> Laaaa

L'ACM ha organitzat un curs per prevenir l'assetjament sexual

Durant el mes de febrer s'ha realitzat a la seu de l'As-sociació Catalana de Municipis un curs sobre "Seguretat i prevenció de riscos psicosocials: assetjament sexual i per raó de sexe". El curs pretenia detectar situacions d'asset-jament i donar eines preventives davant de possibles ca-sos. El curs estava organitzat en col·laboració amb l’Institut Català de les Dones (ICD). En total s'han fet tres jornades. Entre d'altres objectius s'ha buscat formar i sensibilitzar sobre situacions d'assetjament per raó de sexe, donar assessorament en la implementació d'eines preventives o avaluar els possibles riscos psicosocials.

Actes previstos pel 8 de març:Barcelona: 12:30h - Palau de la Generalitat

Lectura de la Declaració institucional. Parlaments a càrrec d'Artur Mas, president de la Generalitat, i Montserrat Gatell, pre-sidenta de l'Institut Català de les Dones

Girona:19:00h - Auditori Josep Irla de la Delegació del Govern de la Generalitat (Plaça Pompeu Fabra, 1)

Lectura de la Declaració institucional

Lleida :12:00h - Plaça 8 de marçLectura de la Declaració institucional

Tarragona: 18:30h - Sala d'actes del Casal Municipal de la Gent Gran de Cambrils (Psg. La Salle, 13-14)


Terres de l'Ebre :13:00h - Delegació del Govern de la Genera-litat (Montcada, 23. Palau Abària) de Tortosa


Declaració institucional del Dia internacional de les dones

El nostre país viu avui un moment històric excepcional, una eta-pa basada en el principi democràtic del dret a decidir. I aquest 8 de març, el Govern de la Generalitat, vol ser part d’aquest anhel col·lectiu, i contribuir-hi amb l’esbós d’un futur que necessàriament s’inscriurà, també, en femení.

La història que es coneix, aquella que s’ensenya a les escoles i es llegeix en els llibres, és el compendi de milions de vides huma-nes: experiències, anècdotes, encerts fortuïts, coincidències funes-tes i imprevistos planificats. La història s’escriu obviant els petits episodis quotidians, però existeix en el present, en la història que ens ha tocat viure, una experiència en primera persona. La nostra, la vostra i la d’aquells i aquelles que ens van precedir i dels que vindran després.

Les dones som protagonistes d’aquest present històric que ens empeny amb ànsia davant la possibilitat de transformar estructures obsoletes per poder edificar damunt de pilars sòlids aquest nou país i, al mateix temps, ens enfronta al repte diari d’un context eco-nòmic ple de dificultats i incerteses. Les dones tenim el ferm propò-sit -perquè així ho fem cada dia- de treballar perquè la qualitat de la vida humana no es malmeti i de situar en el centre de l’agenda política institucional aquest treball imprescindible. Per aconseguir-ho, requerim de les institucions públiques, i també de les privades, un gest de complicitat que alliberi d’obstacles la cursa del dia a dia.

Si ens fixem en les estadístiques, podem interpretar que les do-nes catalanes desitgen trobar la fórmula per conciliar la vida laboral i la vida personal i familiar, una ambició que persegueix harmo-nitzar la realitat quotidiana de la vida humana en totes les seves etapes i facetes.

I malgrat els obstacles que aquesta decisió ens representa, fem el possible i l’impossible per equilibrar ambdós móns: públic

i privat. Som expertes en transitar d’un lloc a l’altre i concertar la vida, amb tots els seus imprevistos, amb la rigidesa d’un mercat de treball que no cedeix espais nous i que amb la seva inflexibilitat dificulta el tomb que el canvi de segle demana.Aquest 8 de març no volem parlar només d’estadístiques, tampoc volem fixar-nos, ex-clusivament, en les quotes de representació, que tal com evidencia la realitat no són suficients per traslladar el talent i la participació de les dones a l’esfera pública.

Aquest 8 de març el que volem des del Govern de la Generalitat és plantejar-nos un interrogant de futur, un interrogant que plante-gem a tots aquells estaments que tenen en aquest moment la pos-sibilitat de decidir si la nova Catalunya serà una societat on dones i homes conviuran en un mateix ordre de sentit i de valor. Perquè aquest 8 de març volem posar damunt la taula la necessitat d’im-primir en les pàgines inaugurals d’aquest nou principi el talent que cada dia les dones aportem a la vida pròpia i a la dels altres.

Aquesta no és una ambició petita, per això es necessita la com-plicitat de tothom. En especial la de les dones més joves, aque-lles que just en aquest impàs històric inicien la trajectòria adulta i intenten incorporar-se al mercat de treball. La seva convicció, la seva fermesa, el seu compromís són el nostre llegat i la nostra esperança.

Moure la inèrcia de rutines i costums ancestrals pot semblar-nos utòpic, però per poder virar cap al canvi ideal és del tot imprescin-dible creure-hi i enfrontar-s’hi. Que aquest viratge sigui possible, que sumem totes i tots en la construcció d’un país més lliure i just. Aquest és el desig d’aquest 8 de març de 2013 i aquesta és la direcció en la qual volem fer avançar Catalunya per tal que esdevin-gui, també, un exemple en la consecució d’un país que es defineixi també en femení.


actualitat

electes i desenes de milers de treba-lladors públics, que exercim la nos-tra tasca amb noblesa, honestedat i transparència”.

Finalment, el president Buch asse-gura que davant dels casos de cor-rupció política que hi ha hagut en els últims mesos, la llei haurà d’actu-ar amb total contundència i s’hauran d’assumir responsabilitats. Tot i això, per al president de l'Associació Ca-talana de Municipis i Comarques cal posar en valor els casos de feina ho-nesta i responsable: “Està ple d’alcal-

des i alcaldesses i càrrecs electes lo-cals, que estan fent una gran feina de forma honesta per assegurar la millor qualitat de vida dels seus veïns i ve-ïnes”.

El pròxim 5 de març l'ACM organit-za la jornada "Ètica i transparència en la gestió pública local" a Barcelona.

El president de l’ACM, Miquel Buch, dóna ple suport a la iniciativa del president de la Generalitat, Artur Mas, per encapçalar el procés per combatre la corrupció. Assegura que serà una garantia perquè tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin recuperar la confiança en la política i els polítics.

“El món local, s’implicarà en aquest procés”, assegura el president de

l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, Miquel Buch, qui refer-ma que existeix un compromís amb la transparència de totes aquelles per-sones que exerceixen un càrrec pú-blic, “que és implícit amb la vocació de servei públic”.

Des de l’ACM es considera impres-cindible la implicació del món local en tot aquesta procés ja que, segons Buch, “l’administració local és l’actor principal de la governança amb 9.132

L'ACM dóna suport a la lluita contra la corrupció

Miquel Buch creu que la transparència és bàsica per al municipalisme.

>> Miquel Buch afirma que la transparència d'un càrrec públic és ímplicita amb la seva vocació de servei públic


actualitat

L'ACM es reuneix amb el nou conseller d'Interior, Ramon Espadaler

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va entregar al president de l’ACM, Miquel Buch, l’estudi sobre "Els municipis actuals com a base de l’administració local’ en el marc d’una vi-sita el passat 12 de febrer. Buch va qualificar l’estudi que la Di-putació de Lleida ha elaborat amb la Universitat de Lleida (UdL) i que defensa la viabilitat dels petits municipis com un document “d’extremada validesa”. Les conclusions indiquen que els ajun-taments petits són els que presenten una millor situació finance-ra, que desenvolupen una satisfactòria cobertura competencial i que contribueixen de forma important al desenvolupament rural. Buch va agrair l’estudi en moments “en què el Govern de l’Estat espanyol agredeix els municipis petits de Catalunya, demostrant que l’únic que vol és eliminar sense buscar cap rèdit econòmic ni social, ja que no hi ha cap dada que demostri un estalvi”.

Breus ACMLa Diputació de Lleida lliura l'estudi sobre la viabilitat dels municipis petits

El president de l'ACM, Miquel Buch, es va reunir el passat 14 de febrer amb el nou conseller d'Interior, Ramon Espada-ler. La trobada va tenir lloc a la seu de la Conselleria i forma part del seguit de contactes que l'ACM manté amb els mà-xims responsables del Govern català.

Acompanyat del president de la comissió interna d'Interior i Seguretat de l'ACM, l'alcalde de Llagostera Fermí Santamaria, la reunió va tenir un caràcter institucional. L'objectiu és mante-nir un contacte constant amb la Conselleria d'Interior per col-laborar en aspectes que afectin al municipalisme.

La trobada va generar molt bona predisposició per part de les dues institucions per treballar conjuntament.

S'aprova el Pla Nacional de Joventut, document que ha comptat amb el Fòrum de Joves Electes de l'ACM

El Govern de la Generalitat va aprovar a finals de ge-ner el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat) 2020. Aquest document s’ha elaborat amb la participació de les entitats juvenils, representades pel Consell Naci-onal de la Joventut de Catalunya, i les entitats municipa-listes. L’Associació Catalana de Municipis i Comarques hi ha participat a través del Fòrum de Joves Electes. La seva finalitat és determinar els problemes i les necessi-tats dels joves a Catalunya i establir les línies estratègi-ques per als pròxims anys. En aquest sentit, estableix 7 reptes dels quals es deriven 26 estratègies.


L'ACM col·labora amb la iniciativa "Compartint taula" per donar atencióalimentària a persones grans

La consellera Neus Munté va participar en la presentació de la iniciativa.

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques col·labora públicament amb el projecte “Compartint taula” que lidera l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA). Aquesta iniciativa solidària té per objectiu oferir durant aquest 2013 fins a 1.000 àpats diaris gratuïts a persones grans amb necessitats socials i econòmiques. La campanya es fa a través dels

menjadors de les residències i centres de dia adherits.

Es calcula que arreu de Catalunya hi ha més de 60.000 persones grans que reben ajuts per al manteniment de les despeses de la llar i prestacions asssistencials.

Actualment hi ha uns 155 serveis adherits d’arreu del territori. La

campanya, que arrenca aquest febrer, compta també amb la col·laboració del Departament de Benestar Social i Família i la Federació de Municipis de Catalunya.

La presentació es va fer el 6 de febrer al centre associat Residencial Mas Piteu de Barcelona. La presidenta de l’ACRA, Cinta Pascual, explica que el repte és que els centres participants ofereixin entre 5 i 10 àpats diaris fins arribar als 261.000 àpats anuals.

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, també va ser present a l’acte


actualitat

Les aplicacions per a dispositius mòbils intel·ligents, com ara telèfons mòbils (smartphones) i tauletes (tablets), han irromput amb força. Una nova eina que permet als usuaris accedir –i als ajuntaments oferir– una sèrie de nous serveis en mobilitat i de manera instantània.

L’aplicació de les tecnologies mòbils als municipis és un procés irreversible i, utilit-zades convenientment, permeten una mi-llora en la gestió local i en la relació amb la ciutadania. Les “apps” són també unes ei-nes per a les “Smarts Cities”, perquè amb l’ús de les TIC els pobles i les ciutats pu-guin esdevenir uns espais més ecològics, sostenibles, econòmics, eficients, trans-parents i participatius.

Però, com acostuma a succeir amb les TIC, es fa difícil avançar-se a la seva evo-lució futura i definit com i de quina mane-ra han de participar els ajuntaments en aquest procés. Per aprofundir en les ex-periències a diversos municipis de Cata-lunya, pioners en l’aplicació de les apli-cacions mòbils, conèixer els serveis i productes de les “starups” (empreses as-sociades a la innovació tecnològica), i tro-bar fórmules per a estendre les aplicaci-ons al conjunt dels municipis, Localret va

organitzar la jornada “Cityyapps, la ciutat al mòbil” que va tenir lloc el 19 de febrer a Sant Feliu de Llobregat amb el suport de l’Ajuntament i del Cercle Tecnològic (CTecno). Una jornada, a més, emmar-cada al “Tecnoweek” que, a una setmana abans del Mobile World Congress de Bar-celona, va aplegar una sèrie d’activitats per posar en valor tota la capacitat d’inno-vació instal·lada al territori català.

La primera part de la Jornada va reu-nir en una taula rodona als representants de 5 empreses d’aplicacions mòbils fun-cionant a diversos municipis i van dema-

El futur de les aplicacions mòbils als municipis

nar que els ajuntaments potenciïn “l’open-data”, és a dir; que facilitin l’accés a totes aquelles dades que poden ser útils per crear serveis basats en les noves tecno-logies que generin benefici per a les ciu-tats i els ciutadans. L’establiment d’”es-tàndards” de les dades, la millora de la comunicació entre les empreses i els ajun-taments, una millor agilitat i reduir els pas-sos burocràtics són altres peticions per afavorir l’aparició de noves aplicacions.

(Els serveis i empreses que van partici-par a la jornada van ser: Repara Ciudad de Open Data Cities; Alercar de Compar-tir, Girona IN d’Icon Touch; Berguedà 24 H. I Cambrils 24 H., de w3is2 i l’aplicació iParquing de Park Smart Solutions).

Apps urbanes, la visió dels ajuntamentsLa segona taula rodona va servir per-

què ajuntaments com Viladecans, Bar-celona i Girona, a més del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, expo-sessin davant del prop del centenar d’as-sistents a la jornada, com fan front a l’apa-rició de les aplicacions mòbils i quin és el model i el paper desenvolupat per l’admi-nistració pública. Dins la diversitat local, les aplicacions mòbils es perceben com una oportunitat de crear, des de la matei-xa administració o des d’empreses o ciu-tadans, plataformes i serveis útils per a usuaris i ajuntaments. Així, per exemple, una app, desenvolupada per una empre-sa privada, que ajudi els conductors a tro-bar places lliures d’aparcament o avisi de possibles embussos de trànsit, també be-

neficia el conjunt de la ciutat amb una re-ducció del volum de vehicles als carrers.

L’actual situació econòmica fa que la participació municipal en projectes tec-nològics s’ha de reduir a aquells que as-segurin un retorn i un benefici, ràpid i quantificable, sense despeses incer-tes. L’aposta majoritària és per una col-laboració público-privada més estreta i on no es pot deixar de banda l’aportació de riquesa i de llocs de treball que sorgeixen d’aquesta nova indústria. No oblidem que a Espanya les empreses Apps van créixer un 88% i van facturar l’any 2012 més de 1.000 milions d’euros. Cada dia es des-carreguen 1,4 milions d’aplicacions.

L’aparició de les “apps” també ha ge-nerat una certa inquietud als responsa-bles locals per la seva proliferació i pels di-ferents models aplicats a cadascun dels municipis que genera incerteses sobre quin camí seguir. La col·laboració i com-partir experiències entre les diferents ad-ministracions ha de ser una eina impres-cindible per a treure el màxim rendiment d’aquesta nova tecnologia, reduint duplici-tats i errors. Aquesta col·laboració també ha de servir perquè els models exitosos puguin ser adoptats a diferent escala pel conjunt dels municipis, evitant així la possi-bilitat d’obrir una nova escletxa digital. En definitiva, si les “apps” formen part del pro-cés d’evolució dels municipis en "smartci-ties" (ciutats intel·ligents) els responsables públics també han de fer el camí cap a les “smartsadministracions” per a treure el màxim profit de l’ús de les TIC.

>> Ajuntament, Open Data, Smarticities i "apps" són conceptes cada vegada més relacionats


assegurances

// MéS INFORMACIó Manel Pérez i Sucarrats

Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: [email protected]

Des del Servei d’Assegurances de l’ACM, presentem la cobertura complementària a la Pòlissa de Responsabilitat Civil i Patrimonial que fins ara no tenia cobertura asseguradora. Entenem que és una pòlissa que mancava i a la qual val la pena dedicar un article especial per la conveniència que els ajuntaments la tinguin contractada.

Per què aquesta assegurança?

Perquè és una assegurança que co-breix les persones al servei de l’Admi-nistració:

• Els carrecs electes, funcionaris i, en general, el personal al servei de les administracions han de respondre per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec.• La seva responsabilitat és personal i il·limitada i, per tant, s’estén al seu patri-moni familiar.• Una reclamació pot ocasionar altres perjudicis com són les despeses de defensa o el dany a la reputació o la imatge.

Quins són els riscos i responsabilitats als que s'enfronten els càrrecs electes, personal i tècnics de l'ajuntament a títol particular?

1. Reclamacions per part de l’Administració pública als regidors i treballadors:

a. Acció de repetició: ( Art 145.2 Llei 30/ 92) “La Administración correspondi-ente, cuando hubiere indemnizado a los lesionados, exigirá de oficio de sus autoridades y demás personal a su servicio la responsabilidad en que hubieran incurrido por dolo, o culpa o negligencia graves, previa instrucci-ón del procedimiento que reglamen-tariamente se establezca”.

b. Acció pròpia de danys i perjudicis ( art 145.3 Llei 30 / 92) “La Adminis-tración instruirá igual procedimiento a lasautoridades y demás personal a su servicio por los daños y perjuicios causados en sus bienes o derechos cuando hubiera concurrido dolo, o culpa o negligencia graves”.

c. Acció de responsabilitat comptable (art 47 LO 2/ 82) “Incurre en respon-sabilidad contable el que por acción u omisión contraria a la ley menosca-be los caudales o efectos públicos, quedando obligado a la indemnizaci-ón de los daños y perjuicios causa-dos. Esta responsabilidad puede ser Directa o Subsidiaria”.

2. Reclamacions per part de ciutadants o entitats administrades:Acció de responsabilitat civil derivada de delicte ( Art 146.1 Llei 30/92)• Reclamacions que sol·licitin indemnit-zació per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec.

• Reclamacions efectuades principal-ment en via penal.

3. Reclamació per part d’un altre treballador o càrrec electeAccions per pràctiques indegudes en l’àmbit del treball (per exemple: mob-bing, discriminació...)

4. Restitució de la imatge i reputació• Despeses per a mitigar o restituir el dany a la imatge provocat per una de les anteriors reclamacions.

Què es cobreix?

Cobrim les despeses de defensa (que s’avancen) i les indemnitzacions fins al capital contractat. Posem un bufet d’advocats especialista a la vostra disposició.Despeses de restitució d’imatge en els danys a la reputació o la imatge (consis-tent en honoraris de professionals de la comunicació, incloent el possible cost de publicacions).Àmbit temporal amb retroactivitat il·limitada. Hi ha la possibilitat de con-tractar l’extensió de l’acció de repetició per arquitectes i enginyers.

Ser regidor o treballar a l’ajuntamentpot repercutir en el meu patrimoni?Nova Assegurança de Responsabilitat d’Autoritats i Personal al servei de les Administracions


Maresme. El servei, que es va crear al setembre de 2012 amb un període de prova de 6 mesos, consisteix en asses-sories presencials, en un taller o xerra-da a cadascun dels municipis partici-pants, suport Online i amb l’enviament de notícies i ofertes mensuals. Val a dir, que les consultes més demanades són informació per treballar i aprendre idio-mes a països de parla anglesa: Angla-terra, Irlanda, EE.UU, Austràlia. Des de l’àrea de benestar social i educació es-tan molt engrescats en aquest projecte i els ajuntaments participants ens han fet saber la necessitat d’un servei d’aques-tes característiques.

4. També heu estat capdavanters en un tema tan sensible com la intermediació bancària. Com ha funcionat?

El Servei d’Intermediació hipotecà-ria ha sorgit d’una necessitat que es va detectar des de el Servei Comarcal d’Habitatge i es va posar en marxa el passat mes de novembre conjunta-ment amb el Col·legi d’Advocats de Mataró, mitjançant la signatura d’un conveni. En aquests moments, el ser-vei es dóna per a tots aquells municipis que pertanyen al partit judicial de Ma-taró i, des del consell s’està treballant per a donar aquest servei a la resta de municipis que pertanyen al partit judici-al d’Arenys i que depenen del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Des del Con-sell estem satisfets de poder donar un servei tan necessari en un moment tan

entrevista

Miquel Àngel MartínezPresident del Consell Comarcal del Maresme

Miquel Àngel Martínez va néixer a Linyola el 5 de febrer de 1961. Està casat i té dos fills i una filla. És l'actual president del Consell Comarcal del Maresme des del 2011.L'11 de juny de 2011 va ser reelegit alcalde de Sant Vicenç. La seva estrena en el càrrec va tenir lloc el 16 de juny de 2007. Quan va accedir a l'alcaldia ja comptava amb una dilatada experiència com a càrrec electe de CiU a l'administració local. Entre 1999 i 2003 va estar al capdavant de les regidories d'Ensenyament i Joventut. Actualment, també forma part del Consell Directiu del Fòrum Comarcal de l'ACM, on ostenta la representació a les comarques de Barcelona.

“Es tracta de fer més, amb menys. Aquest és el gran repte"

1. Vostè afronta la primera legislatura al capdavant del Consell Comarcal del Maresme. Com s'afronta un context tan complicat?

Amb responsabilitat i rigor, però tam-bé amb il·lusió i amb ganes de tirar endavant el Consell Comarcal del Ma-resme, perquè avui més que mai, els serveis que prestem són més neces-saris i cal continuar prestant-los amb el màxim d’eficàcia possible. Sens dub-te, la conjuntura no ens acompanya, però és en aquests moments en què els equips que estan al capdavant de les institucions han de ser més curo-sos que mai i buscar noves fórmules de gestionar els serveis públics sense minvar la seva qualitat. Des d’un punt de vista personal, crec que és un repte liderar una administració pública com el Consell, perquè m’obliga a redefinir molts conceptes i maneres de fer, en la mesura que les regles del joc han can-viat i, per tant, cal adaptar-se a aquesta nova situació i crec que els canvis sem-pre són bons.

2. L'ACM ha iniciat el camí de les compres agregades d'electricitat, un aspecte en el qual el Maresme és pioner. Com ha funcionat aquest sistema a la vostra comarca?

El servei de compra agregada de l’electricitat ha funcionat molt bé. Avui per avui, la compra agregada de l’elec-tricitat està generant un estalvi als ajun-taments del 10% en les seves factures.

De fet, hem xifrat l’estalvi global en 662.580 euros. Aquest any s'hi afegirà Tordera als municipis beneficiaris de la compra agregada d'electricitat. He de dir, que el Consell Comarcal del Maresme va ser pioner en l'adquisició de serveis aplicant l'economia d'esca-la i treballa des de fa anys amb aquest sistema en l'adquisició de paper i del servei de telecomunicacions. En aquest mandat ens hem proposat fer més compres agregades amb els ajun-

taments i, en aquest moment, ja estem treballant per iniciar la compra agrega-da de gasoil.

3. En l'actual context es parla molt de mancomunar. Vosaltres heu posat en marxa un servei mancomunat de mobilitat internacional per a joves?

El servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme és un projecte pilot format per 8 municipis del Maresme: Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Òr-rius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Vilassar de Mar, i està coordinat pel Consell Comarcal del

>> El Consell Comarcal del Maresme va ser pioner en l'adquisició de serveis aplicant l'economia d'escala


amb respecte al procediment però sense oblidar els objectius. L'eficièn-cia, atesa la capacitat de respondre a les demandes dels ajuntaments amb els recursos i el temps adequat i, final-ment, la qualitat, entesa aquesta com el compromís amb la millora contínua dels nostres serveis mitjançant la im-plantació de models estàndards que permetin satisfer les expectatives dels ajuntaments, la ciutadania i els usuaris.

6. Una de les apostes del Consell Comarcal ha estat potenciar la banda ampla. En quin sentit?

Més que potenciar, el que ha fet el Consell ha estat apostar per un projec-te estratègic en el territori amb unes po-tencionalitats de futur importantíssimes. Som el primer consell que desplegarà la banda ampla a la seva comarca, amb el que això significa des d’un punt de vista de creixement econòmic en el futur més immediat.

delicat com l’actual, on moltes famílies estan essent desnonades.

5. Per aquesta legislatura teniu un Pla d'actuació comarcal. Què estableix?

El PAC respon a la voluntat del Consell de marcar el full de ruta per a aquesta legislatura i, donada l’actual conjuntura, l’acció de govern està diri-gida a fer més eficients els serveis que presta el Consell en els àmbits del De-senvolupament econòmic, la cohesió i el desenvolupament social, la sosteni-bilitat i la mobilitat. Val a dir, que això és possible en la mesura que el Consell ha posat en valor sis maneres de treballar: El coneixement i la defensa del territori, atès l’elevat grau de coneixement que el CCM ha anat adquirint de la comar-ca en l’àmbit econòmic, social i cultural, que ha permès planificar i proposar ac-tuacions per a promocionar, potenciar i protegir les capacitats del Maresme. La voluntat de servei, perquè la implicació i el compromís amb els ajuntaments de la comarca ha fet possible que se’ls doti dels serveis i de programes en fun-ció de les seves necessitats. La inno-vació, perquè la recerca de solucions innovadores i imaginatives en la pres-tació de serveis cap als ajuntaments ha estat i és un dels motors d’aquest consell. L'orientació a resultats, en tant que el CCM ha tingut la capacitat de redirigir les actuacions dels serveis en funció de l'avaluació dels resultats,

7. Maresme Exporta pot ser un bon projecte per ajudar al sector empresarial.

Sens dubte, la resposta és sí. És un projecte ambiciós i de gran abast, en la mesura que pretén fer de la coope-ració empresarial i del networking de qualitat una fórmula efectiva per lluitar contra l’actual conjuntura econòmica. L’objectiu d’aquest projecte és acon-seguir un increment de la internaciona-lització de les empreses del Maresme.

8. Els Consells comarcals estan poc valorats?

Més que poc valorats, crec que són els grans desconeguts. El fet de ser una administració finalista, conjugat amb el fet que els ciutadans no voten, de manera directe, ni els consellers ni el president fa que la ciutadania no ens conegui prou. Ara bé, quan expli-ques els serveis que es presten des del Consell se n’adonen de la impor-tància que té el Consell. Cal fer més pedagogia en aquest sentit. Nosaltres, els primers perquè cada cop més, es presten més serveis directes als ciuta-dans. Al Maresme, per exemple, tenim un servei d’emprenedoria, un servei d’habitatge o una oficina de consum, entre molts d’altres, que estan adre-çats al ciutadà, i no només als ajunta-ments.

9. Vostè és el representant a les comarques centrals del Fòrum Comarcal de l'ACM. Com valora l'òrgan?

Com un espai de participació, d’in-tercanvi d’experiències i, sobretot, com un espai de reflexió i debat amb altres presidents que tenen problemàtiques similars però òptiques diferents i, això, sempre és enriquidor.

10. Quins reptes de futur caldrà afrontar en els pròxims 2 anys?

El més important és continuar pres-tant els serveis a la ciutadania amb la mateixa qualitat que s’ha fet fins ara. Es tracta de fer més, amb menys. En definitiva, de ser més eficaços i efici-ents amb els recursos dels ciutadans. Aquest és el gran repte. ¹ ¹

>> Som el primer consell que desplegarà la banda ampla a la seva comarca, amb el que això significa des d'un punt de vista de creixement econòmic en el futur més immediat


qüestionari polític

Marc SanglasDiputat i secretari de Política Municipal d'ERC

Quina repercussió pot tenir buidar de competències els municipis de menys de 20.000 habitants?

Rafael de YzaguirrePolítica Local d'UDC

PSCPolítica Municipal

A la pràctica, els efec-tes del tipus de reforma que planteja el govern espanyol seran negatius sobre la qua-litat dels serveis públics que s’ofereixen a la ciutadania. Quan més allunyem els cen-tres de decisió política del territori, pitjors serveis ob-tindrem. Perdrem coneixe-ment, i la proximitat tant ca-racterística i necessària en la gestió de pobles i viles. Per-drem qualitat democràtica, en molts sentits.

Ens trobem en un moment

en què generar confiança és bàsic, també des del munici-palisme. I, justament, aques-ta reforma es planteja des de la desconfiança de l’Estat cap al propi món local. I es fa amb una clara voluntat re-centralitzadora i uniformado-ra per a tots els municipis.

A més, si tenim en compte que la Generalitat té assumi-des les competències exclu-sives en matèria de règim lo-cal, aleshores tot plegat és inacceptable. El que ens toca ara és defensar fermament les

nostres competències i apro-var una Llei de Governs Lo-cals que preservi l’actual mapa municipal de Catalunya i doni les eines adequades als nostres ajuntaments.

>> Quan més allunyem els centres de decisió política del territori, pitjors serveis obtindrem

El ajuntaments com a admi-nistració més propera al ciuta-dà tenen el deure de prestar serveis amb la finalitat de do-nar resposta a les necessitats de la gent d’una manera efi-cient, alhora que més eficaç i més propera.

Ara que trontolla l’estat del benestar, ara que els ciuta-dans els necessiten més que mai, des del Govern de l’Estat i sota l’excusa d’estalviar recur-sos volen treure’ls competèn-cies. Res més lluny de la reali-tat, el principi de subsidiarietat

avala l’estalvi. El mancomunar serveis ha de ser l’eina que en-forteixi la prestació d’aquests i no la supressió de competèn-cies.

Amb la nova reforma de l’ad-ministració local la ciutadania es veurà molt afectada perquè no se li podrà donar resposta immediata i, amb l’agreujant d’haver de desplaçar-se per tal de poder resoldre les incidèn-cies del dia a dia.

Els ajuntaments són els mi-llors preparats per oferir ser-veis de proximitat en matèries

socials, en educació i en salut. Cal una nova estructura que eviti duplicitats, permeti l’estal-vi sense pèrdua d’eficiència i estableixi quines són les com-petències municipals i en ga-ranteixi el seu correcte finan-çament.

>> Mancomunar serveis ha de ser l'eina que enforteixi la prestació d'aquests i no la supressió de competències

Tothom, visqui on visqui del territori de Catalunya, té el dret a desenvolupar-se i a pro-mocionar-se individual i col-lectivament. Amb la recupera-ció de la democràcia, d’acord amb els principis de subsidi-arietat i d’autonomia local, els ajuntaments han anat pres-tant serveis que malgrat no ser sempre d’estricta competèn-cia municipal, eren demandats pels ciutadans. Suprimir ara aquests serveis en un moment de greu crisis econòmica i so-

cial pot allunyar als ciutadans de les seves administracions més properes i deixar desa-tesa bona part de la població. La reforma estatal no supo-sa cap millora de serveis a les persones i pot fomentar el des-poblament dels petits munici-pis. Aquesta situació atempta, sens dubte, contra l’equilibri territorial i contra el nostre au-togovern ja que la reforma es-tatal vulnera les competències regulades pels governs locals en el nostre Estatut, és clara-

ment ineficient i no respon a la millora del finançament lo-cal que és l’assignatura pen-dent que ve sent reclamada des de fa dècades per les as-sociacions municipalistes i els governs locals.

>> La reforma estatal no suposa cap millora de serveis a les persones i pot fomentar el despoblament dels petits municipis


Adam MajóRegidor de la CUP a l'Ajuntament de Manresa

Lluís MorenoVicepresident d'Organització i política municipal d'ICV

De poc servirà que davant aquest nou intent de recentralit-zar el poder polític, de despoli-titzar els ajuntaments, de buidar d’atribucions els municipis més pe-tits i de reforçar l’estructura provin-cial, ens limitem a lamentar-nos i protestar des de l’immobilisme.

Cal respondre amb iniciatives, contraatacant: aprovant d’una ve-gada una llei electoral que trenqui barreres entre representats i repre-sentants, superant divisions autonò-miques tot creant una entitat muni-cipalista d’àmbit Països Catalans, traspassant competències i recur-

sos de les Diputacions a la Ge-neralitat i als Consells Comarcals, atrevint-nos a modificar límits muni-cipals anacrònics per adaptar-los a la realitat del segle XXI o particpant, des de pobles i ciutats, en el procés que ens ha de portar a l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació.

Miguel Ángel IbañezSubsecretari de Política Municipal C's

Alícia Sánchez-Camacho Presidenta del PP a Catalunya

És imprescindible promou-re una reforma en profunditat de l’administració pública que afecti a tots els nivells adminis-tratius. És necessari, en l’àmbit local, determinar quines compe-tències han d’exercir els ajunta-ments diferenciant-les d’aque-lles altres que han d’exercir l’Estat o les Comunitats Autòno-mes. La finalitat és garantir que les corporacions locals gaudei-xin del finançament necessari per l’exercici de les seves com-petències i, alhora, eliminar du-

plicitats i delegacions de com-petències sense finançament.

Pel que fa als municipis amb menys població, cal promou-re aquelles fórmules de coope-ració necessàries per garantir una sostenibilitat social i econò-mica en la prestació dels seus serveis, promovent economi-es d’escala, cercant al màxim l’eficiència. Es tracta de prestar millors serveis públics als ciu-tadans amb el menor cost pos-sible. Hi ha marges per assolir aquests objectius i per això des

del Govern d’Espanya s’està im-pulsant la reforma de la legisla-ció local, cercant el màxim con-sens amb el món local.

>> És necessari en l'àmbit local determinar quines competències han d'exercir els ajuntaments diferenciant-les d'aquelles que ha d'exercir l'Estat o les Comunitats Autònomes

El passat 15 de febrer el Consell de Ministres va aprovar l’Informe sobre l’Avantprojecte de Racio-nalització i Sostenibilitat Financera (ARSAL). L'informe és una declara-ció de la intencionalitat ideològica del PP: el desplegament obsessiu de la llei d'Estabilitat Pressupostà-ria, el desmantellament d'estructu-res d'Estat de Catalunya, com són els governs locals, i la privatitza-ció dels serveis públics que avui prestem els ajuntaments. No és una reforma de fons del món local, necessària i urgent, reivindicada històricament pel municipalisme

català per adequar competències i finançament, per a rordenar des de la racionalitat. És un nou decret de nova planta i no un procés de recentralització sinó d'absolutis-me decimonònic. En aquesta de-claració ultraliberal es troba no només el buidatge competencial dels municipis menors de 20.000 habitants sinó la seva extinció sinó es compleixen determinats pre-ceptes de la llei d'estabilitat pres-supostària espanyola i la seva in-tegració al municipi veí. Aquesta mena de sanció o càstig als mu-nicipis suposaria un greu retrocés

de la qualitat democràtica local, un atemptat a la voluntat del po-ble que ha escollit els seus repre-sentants, la vulneració del principi d’autonomia local i del principi de subsidiaritat, que afectarà de for-ma fonamental la cohesió econò-mica i social.

>> És un nou decret de nova planta i no un procés de recentralització sinó d'absolutisme decimonònic

Abans de res hem d'aplicar la premissa que un servidor pú-blic, sigui o no del nostre poble i treballi al nostre ajuntament o en una altra administració, tin-drà sempre com a objectiu, dins les possibilitats econòmi-ques, el millor per a nosaltres.

Estem a favor de la raciona-lització i concentració munici-pal perquè els ajuntaments han de ser eines de gestió eficaces i per aconseguir-ho els més petits, per una pura qüestió de

mida, acaben tenint uns costos unitaris més elevats pels matei-xos serveis.

Som partidaris que la decisió política es faci als ajuntaments que és on resideix la represen-tació democràtica sortida de les urnes, però la gestió eco-nòmica ha de fer-la aquell or-ganisme que per sinergies si-gui capaç d'obtenir el màxim rendiment dels ingressos mu-nicipals.

Dit això, abans de començar

a retallar als més petits (ajun-taments) s'hauria de començar per eliminar les duplicitats ad-ministratives com les Diputaci-ons i els Consells Comarcals.

>> Estem a favor de la racionalització i concentració municipal perquè els ajuntaments han de ser eines de gestió eficaces


Reus ha presentat el 'Catàleg de masos i masies', que vol conciliar l'impuls econòmic de la ciutat amb els valors paisatgístics i mediambientals, en un pas més per deta-llar les línies del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Els 184 masos catalogats provenen d'una tria d'entre més de 1200 estructures ubicades en sòl no urba-nitzable i de propietat privada. Les estructures estan da-tades d'abans dels anys cinquanta i són susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació. Des del consistori s'ha presentat el catàleg com un primer pas per poder analit-zar la situació territorial i posteriorment plantejar polítiques d'actuació urbanística.

L'Ajuntament de Reus cataloga 184 masos per trobar noves formes d'impuls econòmic i de conservació

En total s'han catalogat 184 masos.

El centre de distribució s'ha posat en marxa aquest febrer.

racó de l'associat / #municipisenpositiu

El nou centre de distribució d'aliments de Banyoles per a les fa-mílies amb dificultats econòmiques de la comarca ha entrat en funcionament aquest febrer. Una de les novetats és que els ali-ments ja no es distribuiran en forma de lots com es venia fent fins ara al local de Càritas sinó que els usuaris que s'hi puguin acollir rebran un seguit de punts en funció de la valoració feta pels tèc-nics de Benestar Social del Consell Comarcal del Pla de l'Estany. A l'entrada del centre, s'hauran d'identificar i després podran aga-far els productes que més falta els facin dels prestatges i se suma-rà el total de punts. A més, els usuaris pagaran un euro cada ve-gada que vagin al centre de distribució. Amb aquest sistema es vol evitar donar productes que no interessen a les famílies i amb el pagament de l'euro, conscienciar del cost dels aliments.

Banyoles incorpora un nou sistema de punts per a la distribució d'aliments a famílies necessitades

Presentació de la plataforma PIREEB a Manresa.

La Intercol·legial Tècnica del Bages –que agrupa els col-legis d'arquitectes, aparelladors, enginyers tècnics i engi-nyers industrials– i la Cambra de Comerç han posat en marxa un projecte pilot per millorar l'eficiència energètica dels edifi-cis públics i privats de la comarca. Aquestes entitats han cre-at la Plataforma per a l'Impuls de la Rehabilitació Energètica dels Edificis al Bages (PIREEB) amb l'objectiu de fomentar la rehabilitació dels equipaments públics en aspectes d'estalvi energètic i de potenciar la rehabilitació energètica en les edi-ficacions en general. El projecte proposa catalogar totes les edificacions públiques de Manresa, Sant Fruitós de Bages i Sant Joan de Vilatorrada.

Impulsen una prova pilot al Bages per millorar l'eficiència energètica dels edificis públics i privats


racó de l'associat / #municipisenpositiu

Els tuits #municipisenpositiu a la xarxa

L'Ajuntament de #Gironella bonifica a 165 per-sones que han fet ús de la deixalleria mòbil

#Girona estalviarà 35.000 euros a l'any amb els nous contractes de serveis

El projecte 'Vida i dignitat' dóna assistència a gent gran de #Vic amb necessitats bàsiques

La #TerraAlta projecte un centre de BTT a la Via Verda per promocionar-la turísticament a Europa

Es posa la primera pedra de la promoció de 44 habitatges públics a #Montgat

@barcelona_cat: L'ajuntament posa en mar-xa un web per prevenir el malbaratament ali-mentari

M

M

M

M

M

M

Imatge de l'estació ferroviària de Bot.

L'existència d'un centre BTT homologat a la Terra Alta ajudaria a fer present la Via Verda en les principals xar-xes cicloturístiques i arribar a un segment de turistes molt específics de França, l'Europa Central i el Benelux. Segons un estudi impulsat pel Consell Comarcal, la mi-llor ubicació d'aquest centre és l'antiga estació de Bot. L'Ajuntament treballa per aconseguir la propietat de l'edi-fici i poder establir el centre BTT que gestionaria un ens privat. L'homologació del centre permetria entrar a for-mar part de les xarxes cicloturístiques espanyoles i eu-ropees. Formar part de les xarxes cicloturístiques és un nou valor amb què dotar la Via Verda per atreure més tu-risme a la comarca.

La Terra Alta projecta un centre BTT homologat a la Via Verda per promocionar-la turísticament a Europa

El projecte pretén donar assistència a persones grans.

L'Ajuntament de Vic i l'Associació per la Sostenibiltat Eco-lògica, Humana i Social són els promotors del projecte 'Vida i dignitat', que ha nascut per donar assistència a persones grans que viuen a casa i que tenen dificultats per cobrir neces-sitats de la vida diària. El regidor de Benestar i Família, Xavier Farrés, assenyala que l'objectiu és que les persones siguin "el màxim d'autònomes possible". Un grup de voluntaris els dona-rà suport emocional o, entre d'altres accions, els anirà a fer la compra. De moment ja s'han visitat més de 100 famílies, d'un total de 2.000 vigatans que tenen més de 65 anys. El progra-ma ha començat per la franja dels que superen els 80 anys i en només dos mesos de vida, s'estan atenent nou casos.

El projecte 'Vida i dignitat' dóna assistència a persones grans de Vic amb necessitats bàsiques


Que els municipis facin La consulta

Ha arribat el moment que els muni-cipis tornin a fer, com tantes vegades ha passat, una passa endavant. Moltes iniciatives que han acabat en llei han tingut el seu bressol en ajuntaments. Han tingut un naixement local i després s’ha elevat al Parlament de Catalunya. Que un tant percent molt important de diputats siguin alcaldes hi ha ajudat. D’exemples en trobem a molts àmbits: des d’horaris comercials a protecció del medi ambient.

El tsunami ciutadà del procés sobi-ranista també va néixer en un municipi. Com diu en Miquel Calçada, el 13 de setembre del 2009 “es va obrir l’aixeta del gas” amb la consulta sobre la in-dependència de Catalunya. A aquesta consulta la van seguir diverses onades, com la del 13 de desembre següent, amb diferents pobles i ciutats implicats. I finalment, el 10 d’abril del 2011 va ser el torn de la ciutat de Barcelona. Que aquest caldo de cultiu és un dels res-ponsables de l’èxit de la manifestació de la Diada del 2012 és un fet que a hores d’ara no posa en dubte ningú. De fet, l’Assemblea Nacional de Catalunya és el fruit d’anar sumant diverses organitza-cions locals fins que van confluir en l’en-titat nacional que és avui i que va omplir el Palau Sant Jordi de delegats.

Ara toca donar una passa més. Ara el país està passant de l’oficiositat a l’oficialitat. El camí iniciat pel poble va prenent un caràcter institucional, que ajuda a vestir de solemne un procés que va nèixer de la societat civil. Per tant, ha arribat el moment de repetir els gestos però amb la pàtina oficial. Cal que es tornin a promoure consultes locals sobre la independència però ara promogudes pels ajuntaments. Hi ha marge per fer-ho estirant la llei municipal i de règim local. I com tot en aquesta vida, es pot adaptar per no donar temptacions als que, des del minut zero, acusaran aquesta onada de consultes de ser il·legals.

Aquesta normativa deixa clar que “els alcaldes, amb l'acord previ del ple per majoria absoluta, poden sotmetre a con-sulta popular els assumptes de la com-petència pròpia municipal i de caràcter local que siguin d'especial importància per als interessos dels veïns, llevat dels relatius a les finances locals”.

La pregunta hauria de ser clara però tenint en compte que de seguida es portarà als tribunals per sobrepassar la competència municipal. Per tant, seria estèril preguntar “Està d'acord que Ca-talunya esdevingui un Estat de dret, in-dependent, democràtic i social, integrat

a la Unió Europea?”, que és la pregun-ta de la consulta d’Arenys sinó, “Està d'acord que ARENYS DE MUNT doni suport a que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”

Qui es pot oposar des del punt de vista legal a aquesta consulta? Qui pot

prohibir que se celebri un referèndum d’aquestes característiques? Bé sí, Ma-ria de los Llanos de Luna, delegada del govern espanyol. De fet,l 'autorització de la convocatòria de consulta popular s'ha de demanar a la Generalitat amb una còpia literal de l'acord adoptat pel ple de l'ajuntament, la qual ha de contenir els termes exactes de la consulta.

El Govern de la Generalitat ha de tra-metre la sol·licitud municipal al Govern de l'Estat, a la qual ha d'adjuntar, si s'es-cau, un informe sobre la conveniència de fer la consulta, d'acord amb l'interès general de Catalunya. I sí, correspon al Govern de l'Estat d'autoritzar la consulta. Això frenarà sens dubte el primer intent. Com que serà un NO, caldrà recòrrer a la justícia i que els tribunals es mullin. Aviam quin jutge nega que preguntar als ciutadans d’Arenys de Munt si volen que el seu municipi “doni suport a que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, inte-grat a la Unió Europea” no és una qües-tió municipal.

Atenció perquè en cas de ser autorit-zada una de sola, la jurisprudència pro-vocaria una nova allau de consultes. I a més això obriria la porta a la oficialitat. S’hi veurien involucrades les juntes elec-torals, gestionades per la Junta Electoral Central, i s’hauria de desplegar tota la maquinària prevista per aquests casos, entre altres els espais gratuïts de propa-ganda als mitjans de comunicació.

Ha arribat el moment. Els municipis tornen a tenir la paraula. I els seus ciu-tadans, el vot.

>> Cal que es tornin a promoure consultes locals sobre la independència però ara promogudes pels ajuntaments. Hi ha marge per fer-ho estirant la llei municipal i de règim local

Jofre LlombartPeriodista

>> "Està d'acord que ARENYS DE MUNT doni suport a que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independendent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?"

opinió

ACM 338 - Març

Documents

Transcript of ACM 338 - Març