ACM 362- Maig 2015

8 DE CADA 10 CIUTADANS NO VOL LLEIS IMPOSADES DES DE MADRID

La revista referent d’informació del món local

Calella. Maresme

362Maig 2015

ACTUALITATL’ACM i l’FMC inicien una sèrie de jornades sobre com aplicar la Llei de transparència a l’administració local

ENTREVISTAAl President de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve

OPINIÓ“S’han fet els deures”. Marta Espasa, UB

Segons el 2n Observatori de Política Municipal, els ajuntaments són l’administració que la ciutadania percep com la que s’ha esforçat més per mantenir els serveis a la ciutadania malgrat el context

CALELLAEl municipi de Calella està situat a la comarca del Maresme. Compta amb 18.625 habitants i 8,01 km2. Amb precedents històrics romans, Calella va constituir-se plenament com a nucli cap al segle XIV. La plaça de la Vila, que aglutinava l’històric mercat, és un dels espais més emblemàtics amb casals gòtics i elements decoratius rellevants. També cal destacar la capella de Sant Quirze i Santa Julita, l’església barroca de Santa Maria i Sant Nicolau o el Museu-Arxiu. El municipi celebra la festa major petita el 16 de juny, en honor a Sant Quirze i Santa Julita, i la festa major de la Minerva el 23 de setembre. Gentilici: calellenc i calellenca. La seva alcaldessa és Montserrat Candini (CiU).

ACTUALITAT

OPINIÓENTREVISTAACTUALITAT

PÀG. 4Augmenta la valoració positiva que fan els ciutadans de la feina feta pels ajuntaments

PÀG. 13El Màster de Govern Local tanca la 3a edició

PÀG. 7Debat sobre com aplicar la Llei de Transparència a les administracions locals

PÀG. 16“Al servei del meu poble i del meu país, jo no em jubilaré mai”. Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona

PÀG. 9Endesa i l’ACM organitzen una jornada per parlar de com estalviar energia a les administracions locals

PÀG. 21“S’han fet els deures”. Marta Espasa, UB

SUMARI

3ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

3.346litres d’aigua

154 kgd’escombraries

139 kmen un cotxe europeu estàndard

251 kgde fusta

333 kwh d’energia

14 kg de CO2

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan MorcilloConsell de redacció: Olga Alonso, Josep Garriga, Al-bert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Impressió: Gràfiques APR.La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Dipòsit legal: B3434383.

ACMAssociació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 BarcelonaTelèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: [email protected]

www.acm.cat

EDITORIAL

GRÀCIES PER LA FEINA FETA

Aquest mes acaba un dels mandats més intensos, compli-cats i apassionants que ha viscut el món local en els darrers anys. Han estat quatre anys en què molts han volgut fer creu-re que el món local era el culpable de la crisi econòmica i de tots els mals de l’Estat. Però gràcies a l’esforç, la constància i les ganes de millorar el municipi, els alcaldes i alcaldesses han fet que l’administració pública siqui la més ben valorada per la ciutadania, amb un 5,64. El segon Observatori de Política Municipal, realitzat per l’ACM a través de l’empresa Feedback, ens mostra que el 78,6% dels catalans i catalanes valoren la qualitat de vida

de la seva població com a molt bona o bona. Una xifra que subratlla l’esforç que han fet els alcaldes i alcaldesses per seguir mantenint serveis i inversions, malgrat les dificultats. I un de cada dos ciutadans, que finalment són els qui valoren la feina feta, consideren que els ajuntaments són la institució que més ha ajudat a persones i famílies amb dificultats. Un cop més la proximitat i la voluntat de servei dels electes lo-cals ha estat cabdal per oferir serveis de qualitat. Aquestes dades, més detallades a l’interior de la revista, per-meten posar punt i final al mandat amb la certesa que els electes locals han fet tot el possible per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. Ha estat una legislatura molt complicada, amb restriccions econòmiques i poca capacitat per a fer inversions. Els alcaldes i alcaldesses han hagut de gestionar el dia a dia, conscients que hi havia moltes neces-sitats a satisfer i pocs recursos. Malgrat tot, l’esforç ha estat constant i no s’ha defugit. Des d’aquestes línies volem agrair la gran feina feta i encoratgem als alcaldes i alcaldesses a seguir treballant per assolir tots els reptes que es proposin. Gràcies!

EDITORIAL

4 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

ACTUALITAT

ELS CIUTADANS VALOREN ELS AJUNTAMENTS COM LA INSTITUCIÓ MÉS PROPERA I QUE ELS HA AJUDAT MÉS

El 2n Observatori de Política Municipal, encarregat per l’Associ-ació Catalana de Municipis i Comarques a l’empresa Feedback, conclou que els ciutadans continuen veient els ajuntaments com l’administració més propera i la que resol amb més eficàcia els seus problemes. L’enquesta realtizada al mes de març sobre una mostra de 1.200 entrevistes permet fer una comparació amb la que es va realitzar al novembre de 2013.

Una de les conclusions és que el ciutadà defensa l’autonomia local i la proximitat en totes aquelles regulacions que afecten a l’administració local. Així, 8 de cada 10 creuen que les regulacions que condicionen el funcionament dels ajuntaments haurien d’es-tar fetes des dels propis ajuntaments (54,8%) o des del Govern català (27%). Només un 15,7% creu que les lleis han d’estar fetes des de les Corts espanyoles.

L’Observatori també conclou que la valoració de la tasca del go-vern municipal puja. Els ciutadans li posen una valoració mitjana de 5,64. En la primera enquesta (novembre 2013) es puntuava amb un 5,25 als ajuntaments. La percepció positiva del ciutadà també es consolida en la visió que els ajuntaments els ens locals, malgrat les dificultats econòmiques i el context, han intentat po-sar totes les eines i esforços per mantenir i millorar els serveis als ciutadans. Així només un 11% dels enquestats creu que els ajun-taments ho han fet malament. En canvi, la gran majoria considera que ho han fet bé o molt bé (65,4%) i un 20,3%, regular. Si bé és

cert que baixa el % de Bé/Molt Bé, el global indica que la percep-ció Malament/Molt Malament es redueix moltíssim.

Aquesta tendència també s’observa, comparant amb el primer Observatori fet el novembre de 2013, si es pregunta per l’esforç per seguir fent inversions (reducció de 7 punts dels que conside-ren que s’ha fet malament/molt malament), per reduir el nivell d’en-dutament (descens de 8 punts dels que ho valoren negativament)

Institució que ha ajudat més a persones i famílies amb dificultats

Valoració de la tasca de govern municipal


i sobre si l’ajuntament financia serveis i prestacions que haurien de fer altres administracions (13 punts menys en les valoracions malament/molt malament).

A nivell de municipi, cal destacar l’augment en 7 punts percentuals dels ciutadans que consideren que en els últims quatre anys el seu mu-nicipi ha millorat molt (43,6%). En l’Observatori del novembre de 2013 el percentatge era del 36,5%. Ara, només un 19% creu que el seu muni-cipi ha empitjorat. Pel que fa a demandes, els ciutadans continuen opinant que la neteja de carrers, arranjament de carrers i voreres, i disposar de més equipaments són les demandes més reivindi-cades.

La meitat dels enquestats consideren que els ajuntaments són

l’administració que ha ajudat a més famílies i persones en

dificultat

ACTUALITAT

Què valoren dels alcaldes?El 2n Observatori de Política Municipal també pregunta pels polí-tics locals. Un 91,4% dels enquestats coneix el seu alcalde i millora

el grau de confiança que li tenen. Un 52,3% hi té molta o batant confiança (en l’anterior enquesta era el 42,4%). Preguntats sobre què valoren més del seu alcalde, els ciutadans con-sideren en primer lloc que és im-portant que governi bé i resolgui problemes; en segon lloc que sigui accessible i proper al ciutadà, i com

a tercer punt que el coneguin personalment. Entre les conclusions que deixa el 2n Observatori de Política Municipal cal destacar que el 50,1% dels enquestats consideren que els Ajuntaments són la institució que ha ajudat més a persones i famílies amb dificultats.

Factors per confiar amb l’alcalde

Percepció dels esforços econòmics dels Ajuntaments


L’hotel Le Meridien Ra del Vendrell va acollir el 14 d’abril la II Jor-nada sobre el top manta, organitzada per l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Ajuntament del Vendrell, en la qual es va analitzar el fenomen des de diferents vessants, amb la voluntat de fer-hi front i donar a conèixer diferents experiències.

La jornada es va iniciar amb una presentació a càrrec de Martí Carnicer, alcalde del Vendrell, i de Fermí Santamaria, alcalde de Llagostera i president de la Comissió de Justícia i Seguretat de l’ACM. Tot seguit, es van fer tres taules rodones. A la pri-mera, sota el títol “La visió integral des de l’àmbit de la defen-sa de marques i del comerç” es va posar de manifest que el top manta afecta amb una davallada del 30% les vendes dels comerços de proximitat i dels marxants. Això, segons Florenci Nieto (PIMEC), “ha portat a una greu situació de conflictivitat que s’ha exposat a la Generalitat de Catalunya, des de la qual s’està treballant a nivell legislatiu per combatre aquest fenomen en diferents vessants”. La segona taula portava per títol “La vi-sió integral del fenomen des de l’àmbit jurídic i de la propietat intel·lectual” i la tercera “La visió policial a Catalunya”, on es van exposar dades i experiències.

A escala municipal, es va posar de manifest que cal una col-laboració entre els municipis per fer actuacions conjuntes i una unificació de criteris. A tot això, Fermí Santamaria (ACM) va manifestar que “la tasca de les policies s’ha de veure reflecti-da després amb sancions exemplars des de l’àmbit judicial”. Sobre l’actuació policial, Jaume Giné (Mossos d’Esquadra) va explicar que justament el Vendrell ha estat un dels municipis on s’ha aconseguit una important reducció de la presència del top manta: “En els darrers anys, s’ha passat de 300 manters a una vintena”. Giné va destacar que això ha estat gràcies a la col·laboració i coordinació entre Mossos d’Esquadra i la policia local.

Per acabar, en l’apartat de conclusions Alfons González Bon-dia, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), va fer una valoració positiva de la jornada, que ha de servir per impulsar noves línies de treball que pu-guin ajudar els diferents agents implicats en la lluita contra el top manta. Properament, al web municipal (http://www.elvendrell.net/jornada-sobre-el-top-manta-cid-927) es publicarà el docu-ment de conclusions.

LA II JORNADA SOBRE EL TOP MANTA POSA DE MANIFEST QUE CAL IMPULSAR NOVES LÍNIES DE TREBALL PER LLUITAR-HI

Un moment de la jornada, celebrada a El Vendrell.

ACTUALITAT

Ponents que van participar a la jornada.

hi puguin dir la seva. Ens hem de creure els canals de participació. Hem de deci-dir i explicar plegats les decions que pre-nem”. Finalment, va manifestar que “qui conviu i sent les normes són els ajunta-ments, per tant, som els primers que hem de canviar el sistema. La ciutadania de-mana a crits que ho canviem”.

La inauguració també va comptar amb la presència del president de la Diputa-ció de Barcelona, Salvador Esteve, que va destacar que la Llei de Transparència “obre la porta a la ciutadania per viure ac-tivament la democràcia”.

La jornada va analitzar diversos aspectes com l’accés de la ciutadania a la informa-ció pública, les dades que cal publicar sobre els electes locals, la contractació pública local o la gestió econòmica o fi-nancera de les administracions locals.

Durant la jornada també es va presentar la Guia per a la implantació als ajunta-ments de la Llei del Parlament de Cata-lunya.

7

Miquel Buch: “La transparència no és una moda més, ha

de ser una forma d’entendre la manera

de fer política”

MÉS DE 400 PERSONES A LES JORNADES SOBRE TRANSPARÈNCIA ALS ENS LOCALSEls dies 21 i 22 d’abril l’Auditori de l’ON-CE a Barcelona es va omplir de càrrecs electes i treballadors de l’administració local per participar en la jornada “Trans-parència, accés a la informació i bon go-vern a les administracions locals”. Unes sessions organitzades conjuntament per l’ACM i l’FMC sobre els requeriments que tenen els ens locals per adaptar-se a la nova Llei de Transparència catalana.

Al llarg de la jornada les dues entitats municipalistes van expressar pública-ment que el món local es compromet a assumir els reptes que la Llei de Trans-parència planteja. De fet, el president de l’ACM, Miquel Buch, va manifestar que “els mitjans de transparència són cab-dals pel sistema polític, però són un pas previ. Un cop les adminmistracions facili-tem dades, els ciutadans han de poder-hi

L’Auditori de l’ONCE es va omplir per debatre com els ens locals poden ser més transparents.

treballar. Hem de passar del pdf a l’open data”, i va afegir que la transparència “no és una moda més, ha de ser una forma d’entendre la manera de fer política”.

Buch també va destacar que “hem d’ei-xamplar els camins perquè els ciutadans

ACTUALITAT

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va tancar la jornada.

Miquel Buch va destacar que la transparència és el pas previ per fomentar la participació.

8 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2015


ACTUALITAT

ENDESA I L’ACM PARLEN DE COM ESTALVIAR ENERGIA A LES ADMINISTRACIONS LOCALS

La seu de l’empresa Endesa va acollir el 16 d’abril la jornada “Estalvi energètic en les administracions públiques”. L’objectiu era reflexionar i debatre sobre com els ens locals poden ser més eficients.

A la inauguració van intervenir el president de l’ACM, Miquel Buch, i la directora ge-neral d’Endesa a Catalunya, Isabel Bue-sa. La jornada anava adreçada a tècnics i electes que es beneficien de l’acord marc de subministrament elèctric i de gas que va licitar la Central de Compres del món local de l’ACM. Miquel Buch va destacar que l’Associació treballa per oferir serveis “beneficiosos” pels ens locals. En aquest sentit, concorda amb l’acord marc de sub-ministrament elèctric que permet estalviar

diners i procediments als ens locals que s’hi adhereixen. Actualment, 625 ens locals compren electricitat a través de la Central de Compres i 90 adquireixen el gas na-tural. “Poder oferir preus competitius i uns

bons serveis als ens locals és l’autèntic èxit de la Central de Compres del món local”, va destacar Buch.

El president de l’ACM també va elogiar la col·laboració amb l’empresa privada, en aquest cas Endesa. Al mateix temps va recordar que s’ha fet un pas important per contribuir a l’eficiència energètica i sosteni-ble. Així, el nou acord marc de subministra-ment elèctric que està vigent des d’aquest mes d’abril contempla que l’energia elèctri-ca proveïda sigui 100% verda i s’engloba en els objectius del país de reduir el 20% de les emissions de gasos d’efecte hiver-nacle i l’augment de les fonts d’energia re-novable.

La Central de Compres de l’ACM també ofereix la possibilitat d’adquirir vehicles policials i de serveis generals, equips d’im-pressió i multifunció, o la contractació d’as-segurances.

Endesa, actualment, ofereix el servei de subministrament elèctric i gas natural.

El secretari general de l’ACM explicant els serveis que ofereix la Central de Compres.


EL MOIANÈS ES CONVERTEIX EN LA COMARCA CATALANA NÚMERO 42La 42à comarca de Catalunya té seu oficial i òrgans de govern a Moià i aplega 10 municipis compresos fins ara al Bages, Osona i el Vallès Oriental. Amb el vot favorable de 105 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya el 15 d’abril es va aprovar el Projecte de llei de creació de la comarca del Moianès. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va defensar que la constitució de la comarca “permetrà la racionalització dels serveis públics i l’optimització de l’accés als recursos i als serveis”.

La creació de la comarca del Moianès com a entitat local territorial d’abast supramunicipal dóna resposta a les reivindicacions del territori i és l’últim tràmit d’un llarg procés iniciat l’any 2010 que ha culminat amb l’aprovació de la llei per part del Parlament de Cata-lunya. El 22 de març es va fer un procés participatiu que va dema-nar l’opinió dels veïns i veïnes dels municipis del Moianès, que en un 80,4% es van manifestar a favor de la nova comarca. Aquestsa està integrada pels municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol,

Representants del Moianès i veïns que no es van voler perdre el Ple.

Collsuspina, Granera, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló amb capital al municipi de Moià, on hi haurà la seu oficial dels òrgans de govern. Amb la creació de la comarca del Moianès queden modificades les comarques del Bages, Osona i el Vallès Oriental.

Míriam Paredes, en primer terme, durant la seva compareixença.

La tècnica de la Comissió d’Urbanisme i Habitatge de l’ACM, Míri-am Paredes, va comparèixer el 8 d’abril al Parlament de Catalunya

L’ACM CONSIDERA QUE LA PROPOSICIÓ DE LLEI DE MESURES URGENTS PER A L’HABITATGE NO ES CORRESPON AMB LES NECESSITATS DE VIVENDES ACTUALS

per exposar el punt de vista de l’ACM sobre la proposició de llei de mesures urgents per a l’habitatge. Des de l’ACM es considera que aquesta no contempla la diversitat de municipis ni les necessitats d’habitatge en el territori. La tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular es va iniciar l’any 2007 en un context econòmic molt dife-rent de l’actual i en plena bombolla immobiliària. Des d’aquest punt de vista, l’ACM considera que és una proposició que respon a una conjuntura ja superada. “L’escenari d’increment constant de preus i, fins i tot, la manca d’habitatge de lloguer a la qual vol donar resposta la llei no es corresponen amb la realitat present”. L’ACM rebutja la proposició basant-se en la defensa de l’autonomia local, ja que la seva aprovació comportaria una nova restricció de l’exercici de les competències municipals en matèria d’urbanisme i habitatge.

ACTUALITAT


EL COMITÈ EXECUTIU TORNA A MOSTRAR EL COMPROMÍS AMB EL DRET A DECIDIRCalella va acollir el passat 7 d’abril l’últim Comitè Executiu de l’ACM abans de les eleccions municipals del 24 de maig. Hi van prendre part una trentena d’alcaldes i alcaldesses que, entre d’al-tres temes, van mostrar el suport a l’acte que a finals d’abril va or-ganitzar l’ANC i Òmnium Cultural al Palau Sant Jordi com a suport al procés sobiranista.

Reunits a l’Ajuntament vell de Calella, els alcaldes i alcaldesses que formen part del Comitè Executiu de l’ACM van mostrar un cop més que estan al costat de la democràcia i de tots aquells actes que vulguin fomentar el dret a decidir i a expressar-se lliurement a les urnes. Un altre dels punts importants va ser la presentació als electes

locals de l’enquesta encarregada per l’ACM per saber la percep-ció dels ciutadans vers els seus ajuntaments. “Tot i que encara hem de valorar els resultats, es manifesta rotundament que els ciutadans valoren els seus ajuntaments molt per sobre d’altres administracions”, va apuntar Buch, qui va recordar que aquesta satisfacció és gràcies a la feina que cada dia fan els alcaldes i alcaldesses. “Hem viscut una de les legislatures més dures de la democràcia, on els alcaldes i alcaldesses hem donat la cara per aconseguir els millors serveis per a la ciutadania”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, va donar la benvinguda als alcaldes i alcaldesses al municipi de la comarca del Maresme i va demanar que “les subvencions que reben els ajuntaments per part d’altres administracions es donin en funció del pes real del municipi”, fent referència a les localitats turístiques.

Els alcaldes i alcaldesses presents al Comitè Executiu en la foto de família que es va fer a la Plaça de la Constitució de Calella.

ACTUALITAT


Calamanda Vila i Marc Pifarré, a la dreta, amb la Consellera Irene Rigau.

La prsidenta de la Comissió d’Ensenyament de l’ACM i alcaldessa de Cardedeu, Calamanda Vila, acompanyada pel secretari gene-ral de l’ACM, Marc Pifarré, va reunir-se aquest passat mes d’abril amb la Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, per analitzar dife-rents vies de col·laboració per fomentar la formació dual.En aquest sentit, l’alcaldessa Calamanda Vila assegura que els ajuntaments tenen moltes possibilitats per col·laborar, ja sigui ofe-rint pràctiques als alumnes o fent de pont entre el centre educatiu i les empreses.

Calamanda Vila va anunciar a la Consellera que l’Institut Pla Mar-sell de Cardedeu serà el primer centre educatiu que impartirà en-senyament dual amb un cicle d’integració social.

L’ACM DEMANA QUE ELS AJUNTAMENTS S’IMPLIQUIN EN L’ENSENYAMENT DUAL

LA RESPONSABILITAT COMPTABLE D’ARQUITECTES I ALTRES TÈCNICS MUNICIPALSUna sentència del “Tribunal de Cuentas” dictada el dia 9 d’abril de 2015 en un procediment de reintegrament per abast, del ram d’entitats locals, relativa a un municipi català, referma la doctrina del mateix tribunal en relació a la responsabilitat comptable en rebutjar la legitimació passiva d’arquitectes i altres funcionaris destinats al servei tècnic. Considera que a aquests professionals no se’ls po-den imputar responsabilitats comptables perquè no tenen relació amb el compte a retre. Reproduïm un paràgraf del fonament jurídic 5è de l’esmentada sentència, que resulta especialment il·lustratiu respecte a aquesta doctrina:

“A la vista de lo anteriormente expuesto no puede entenderse que (....) en sus respectivas condiciones de arquitectos y arquitecto técnico gestionaran los fondos públicos del Ayuntamiento de (…) , ni que por lo tanto tuvieran que rendir cuenta de los mismos, tal y

como señala la Sentencia nº 7/2007 antes citada pues, “aceptar lo contrario sería tanto como convertir en cuentadante de fondos pú-blicos cualquiera que intervenga en el procedimiento de gestión del gasto sin funciones propias de disposición de fondos, como es el que suscribe un documento justificativo de pago (por ejemplo, una factura) y, sobre todo, identificar la responsabilidad contable con la que pudiera derivarse de cualquier tipo de perjuicio económico sufrido por la Administración. En definitiva, por la vía de la senten-cia impugnada estaríamos extendiendo el concepto de legitimado pasivo contable a quienes no fueran sujetos de la relación jurídica cuentadataria de fondos públicos. Con esa acepción, que debemos rechazar, siguiendo, como se ha indicado anteriormente, la jurispru-dencia del Tribunal Supremo (ver, por todas, la Sentencia de 8 de noviembre de 2006) y la reiterada de esta Sala, se estaría producien-do una auténtica invasión de otros órdenes jurisdiccionales”.

INFORMACIÓ JURÍDICA

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015 13

FORMACIÓ

FINALITZA LA 3A EDICIÓ DEL MÀSTER DE GOVERN LOCALEl 17 d’abril va tenir lloc la cloenda de la 3a edició del Màster en Govern Local, que imparteix la Càtedra Enric Prat de la Riba de l’ACM juntament amb la UAB. Els alumnes que han cursat el Màster van rebre el diploma acreditatiu.

La cloenda va comptar amb el president de l’ACM, Miquel Buch, que va felicitar a tots els alumnes que han finalitzat el Màster i els va animar a treballar fort per ser millors servidors públics. “Poseu èmfasi en la transparència i la partici-pació. Les decisions es prenen a partir

d’indicatius i dades, i aquestes s’han de posar a l’abast dels ciutadans”, va dir. També hi va intervenir la Comissionada per a la Transparència i l’Accés a la in-formació, Núria Bassola, que va desta-car que “la transparència és una oportu-nitat que tenim perquè la gent recuperi la confiança en els polítics. Hem d’expli-car als ciutadans què fem amb els seus diners”. Al mateix temps, va afirmar: “No pot ser que la gent només s’acosti a l’ad-minstració per demanar i no participi a l’hora de decididir. Com tampoc és bo que els polítics només s’acostin als ciu-tadans en època d’eleccions”.

Cal destacar que el Màster en Govern Local és l’únic d’aquestes caracterís-tiques a l’estat espanyol i ha comptat amb una vintena d’alumnes.

Foto de família dels alumnes que han cursat el Màster de Govern Local durant aquest any acadèmic.

Dos alumnes recollint el diploma acreditatiu del Màster.

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:


LA SOLVÈNCIA MUNICIPAL AL SERVEI D’UN PROJECTE DE CIUTATEl passat dia 17 de febrer es va cele-brar una nova sessió de l’Espai Sec-tor Públic PwC-IESE, introduïda per en Joaquim Triadú, soci de PwC, i en Lluís Torrens, Manager del Public-Private Sector Research Center de l’IESE. Aquesta sessió es va dedicar a aprofundir en la gestió municipal a partir de l’exemple “La solvència mu-nicipal al servei d’un projecte de ciu-tat”, a càrrec del Sr. Constantí Ser-rallonga, Gerent de l’Ajuntament de Barcelona.

En opinió del Sr. Serrallonga, des del punt de vista de la gestió municipal, la solvència és la prioritat. El que una gerència municipal ha d’aconseguir aportar a la ciutat és solvència, en especial solvència financera, perquè és el que condiciona el dia a dia de l’entitat i la possible execució d’al-tres projectes. Es tracta d’un con-cepte que ha d’ésser innegociable per un govern municipal.

En un context de crisi econòmica i, sobretot, social, és clau que les ciu-tats funcionin com un rellotge, de manera que els serveis públics muni-cipals es vegin com quelcom robust i eficient i transmeti una imatge de seguretat i confiança a la ciutadania.

Un dels principals objectius d’un govern municipal, i especialment

en una ciutat com Barcelona, ha de ser crear ocupació. I és que el pri-mer problema pel ciutadà és l’atur, i d’aquest problema se’n deriven molts altres (com la desigualtat, la pobresa, etc.). L’Ajuntament no pot crear feina directament, però pot ajudar al sector privat afavorint la solvència municipal (financera, polí-tica, de gestió, de funcionament, de marca, etc.), i aquí és on cal focalit-zar-se.

Ara bé, en opinió de l’Alcalde de Barcelona, segons el seu equip de Gerència, no tot s’hi val. Les coses s’han de fer establint un model de gestió, un mapa estratègic o full de ruta dels projectes de la ciutat. La gestió d’un Ajuntament com el de Barcelona és molt complexa, doncs és com gestionar un petit Estat en una escala menor (urbanisme, cul-tura, mobilitat, seguretat, finances, etc.). Com s’aconsegueix fer un model àgil i eficaç quan hi ha tanta gent implicada al voltant de la ges-tió? S’ha de comptar amb tots, s’ha de treballar en equip i crear un pro-jecte compartit, establint formes per avançar.

Barcelona és un projecte de ciutat, no únicament de l’Ajuntament. El projecte anirà bé si és un projecte compartit i això no és quelcom fàcil,

OPINIÓ

perquè el context polític a vegades genera dubtes (per exemple, el que abans es considerava simplement gestió indirecta, ha passat a tenir connotacions negatives de “privatit-zació”).

De cara a futur, el Consistori ha de ser excel·lent en la planificació, en la contractació i en el seguiment i con-trol. L’empresa privada ha d’aconse-guir crear ocupació, desenvolupar projectes i créixer amb el suport de l’Ajuntament.

Barcelona és una ciutat d’èxit que ha aconseguit superar la crisi dels úl-tims anys a força de solvència i que s’ha posicionat al món encara millor gràcies a aquesta circumstància, mantenint una marca forta, fiable i atractiva.


Què creus que aporta al teu Ajuntament el fet que l’ACM pro-mogui acords marc, agregant compres de diferents submi-nistraments o béns?És evident que en primer terme permet una reducció dels costos administratius aconseguint que aquest sigui més àgil i eficient. Per altra banda, l’acumulació de la demanda entre ens interessats en la licitació afavoreix la generació d’economies d’escala que porten a una reducció del preu en la licitació, així com una unificació dels mateixos independentment de l’ens adjudicatari.

Ha esdevingut prioritària avui la contractació o la política de compres en el món local? I en el futur?No podem perdre de vista les limitacions econòmico-pressupostà-ries que els últims anys està patint l’administració local, juntament amb la reducció en la recaptació que provoca una caiguda en els ingressos, abocant a les administracions a gestionar amb una major rigorositat els seus pressupostos. Això fa que haguem de fixar la vista en totes les contractacions que efectua l’administració local, des de les de major quantia a les més minses, orientant no únicament l’adjudicació al criteri preu sinó fent ús de criteris molt més precisos en l’obtenció de l’oferta que respongui de forma més estricta al concepte d’oferta econòmicament més avantatjosa. Pel que fa al futur, cal combinar el que hem esmentat anteriorment amb el que es derivarà de l’aplicació de la Llei de transparència

que permetrà al ciutadà poder conèixer de manera més fàcil i ràpi-da quin és el destí dels seus tributs i per tant la gestió de la contra-ctació, esdevenint la política de compres encara més prioritària.

El procediment per contractar béns o subministraments de consum intensiu, com ara la llum o el paper, acostumen a saturar els serveis de contractació dels ens locals. En quina mesura acollir-se als acords marc de l’ACM permet als ens locals centrar-se en les contractacions de major valor afegit?Les limitacions legals dels últims anys afecten també a la contra-ctació de personal. Per tant, el fet de poder disposar d’una manera àgil i ràpida d’adjudicataris en determinats subministraments o ser-veis permet fer ús d’aquest estalvi de temps i despeses per a altres gestions administratives, així com, permetre la disposició de major temps i recursos per plantejar licitacions que requereixen d’un grau d’especialització per part de l’ens.

En els acords marc formalitzats per part de l’ACM, l’ajunta-ment només ha de realitzar l’encàrrec de provisió del bé o servei, estalviant-se els possibles períodes de litigiositat per part dels licitadors. Així doncs, el factor certesa o seguretat jurídica en el procediment permet ajustar els calendaris de contractació. Com ajuda això a la confecció del pressupost municipal?Cada cop més es fa necessari no únicament conèixer la progra-mació de l’anualitat següent sinó inclús la programació plurianual i, és per tant, el fet de poder conèixer els adjudicataris certs (ja que s’han esgotat les vies d’impugnació de la licitació) al que s’hi afegeix la fixació amb promptitud dels preus d’adjudicació derivats dels acords marc, el que facilita enormement aquesta tasca, pas-sant inclús de simple previsió pressupostària a aplicació pressu-postària amb despesa certa, obrint la possibilitat de disposar de possibles diferències numèriques per a ser destinades a altres aplicacions pressupostàries.

“L’ESTALVI DE TEMPS I DESPESES ENS PERMET DISPOSAR DE MÉS RECURSOS PER LICITACIONS MÉS ESPECIALITZADES”

Comarca: BagesMunicipis: 35Habitants: 184.642Presidència: PSC

EL RACÓ DE LA CONTRACTACIÓ

Maria Llum Bruno i GarcíaSecretària del Consell Comarcal del Bages


Com valora la tasca del municipalisme en els darrers anys?La transformació que hi ha hagut a Cata-lunya en els darrers anys ha estat gràcies al Govern de la Generalitat, però també gràcies al treball que ha fet colze a colze amb el municipalisme. No s’assemblen en res els nostres pobles amb els que hi havia fa 35 anys. Per tant, en general, els alcaldes i alcaldesses han fet una tasca molt meritòria amb l’ajuda de tota la ciu-tadania.

Mirant en perspectiva, quina ha estat l’evolució dels ajuntaments en els dar-rers 35 anys?La majoria han evolucionat molt positiva-ment. Hi ha hagut diferents fases. La pri-mera engegada amb una gran dosi d’es-forç, esperança i unes ganes de canviar que va ser molt positiva pel conjunt de la societat. Després hi ha hagut legislatures amb més o menys possibilitats. Però crec que una de les legislatures més complica-des ha estat aquesta darrera que acabem. Tot i les dures condicions econòmiques, amb les ganes que hi han posat els ajun-taments i els seus responsables, tanquem aquests quatre anys superant en bona part les dificultats que hi havia al principi.

Un dels temes del mandat ha estat, sens dubte, el procés sobiranista. Els ajuntaments han estat clau?La imatge del 95% dels alcaldes i alcal-desses de Catalunya creuant la Plaça Sant Jaume des de l’Ajuntament de Bar-celona cap a la Generalitat de Catalunya per donar suport al president Mas mostra

clarament que això no és una cosa que s’inventa un, sinó que té un amplíssim su-port de base dels municipis.

Parlem de la seva experiència en el món municipal. Com valora el seu pas per l’alcaldia de Martorell?A part de prolongat, m’ha permès estar al front d’aquesta transformació general que hi hagut a tots els pobles de Catalunya. Centrant-me en Martorell, he de dir que s’han fet grans equipaments culturals, la re-conversió de l’antiga N-2 amb un passeig agradable pels ciutadans... Hem convertit un poble gris, a vegades negre, amb un municipi viu, de colors i amb molt alegria.

Quina experiència s’endú?Crec que he sabut interpretar bé els de-sitjos i anhels dels ciutadans i conciuta-danes. Sincerament, crec que sempre he estat molt a prop seu.

Vostè va estar un mandat (2003-2007) a l’oposició perquè es va fer un tripartit que per sis vots no hauria sumat. Què va suposar el seu pas per l’oposició?Un contratemps evident, però va ser una oportunitat de treballar des de l’oposició. Molt més fort que perdre l’alcaldia, va ser la manera com vam recuperar l’alcaldia. Vam guanyar a totes les meses electorals de Martorell amb majoria absoluta sobra-

da. La gent ens va reconèixer la feina que havíem fet. Va poder comparar i també va valorar la feina feta a l’oposició.

Amb tants anys en un ajuntament, su-poso que deu tenir alguna anècdota?Anècdotes n’hi ha moltes, però el més significatiu és que quan vaig per Martorell tots els nens i nenes em criden i em diuen alcalde. Això em satisfà i m’ajuda a seguir treballant dia rere dia.

Cal professionalitzar la política local?La política ha de servir per posar-nos al servei del poble i dels ciutadans. Això és el que he intentat fer sempre i que crec que s’ha de continuar fent. Les coses s’han de fer honestament i el grau de pro-fessionalització o no dependrà del grau de dedicació de cada alcalde o alcaldes-sa, o regidor/regidora. Jo, si hagués po-gut, hagués seguit treballant a l’empresa on treballava, però no va ser possible. Aquesta política amateur també té molts valors perquè et permet continuar estant molt al costat de la ciutadania.

Els polítics han de passar prèviament pel món local? És molt important. Aquí a la Diputació de Barcelona, tot i que és elecció indirecta, és molt important que tots els diputats i dipu-tades siguin regidors o regidores als seus ajuntaments. Ningú ens ha d’explicar res, ja sabem com van les coses. Estem molt amatents a aquesta primera línia. Tam-bé crec que és important que la gent del Parlament de Catalunya sigui o hagi estat alcalde o alcaldessa.

“AL SERVEI DEL MEU POBLE I DEL MEU PAÍS JO NO EM JUBILARÉ MAI”Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona i alcalde de Martorell.

L’actual alcalde de Martorell i president de la Diputació de Barcelona ha anunciat que no es tornarà a presentar a la reelecció com a alcalde en les eleccions municipals del proper 24 de maig. Quan queden pocs dies per als comicis, hem volgut fer un repàs del què ha suposat la seva carrera política i, sobretot, de com ha vist canviar el municipalisme des de la seva perspectiva d’alcalde, president de la Diputació de Barcelona i expresi-dent de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

ENTREVISTA

La política ha de servir per posar-nos al servei

del poble i dels ciutadans

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015 17

Quins creu que són els atributs que ha de tenir un alcalde o alcaldessa?És imprescindible estimar al teu poble. És molt difícil, o almenys per a mi, ser al-calde del poble veí, tot i que n’hi ha que ho fan. Has d’estar molt atent al què diu i vol la gent. Has d’anar amb esperit de servei. Qui va a un ajuntament ha de tenir clar que a l’Ajuntament s’hi va a servir. Per descomptat, l’honestedat i les ganes de servir als altres són els atributs principals.

Trobarà a faltar la política?És una etapa més de la meva vida i es-pero que fecunda pel bé dels ciutadans del meu poble i del meu país, però tot ha de tenir un final. És un final escollit. Ningú m’obliga a sortir de la política. Ho faig en el moment més àlgid de la meva carrera política i content perquè l’endemà ja farem alguna cosa. Al servei del meu poble i del meu país jo no em jubilaré mai.

Com han canviat al llarg dels anys els recursos que tenen els ajuntaments?A Martorell no s’assemblen en res als de l’inici. La implantació de grans indústries com SEAT ens ha permès promocionar el nostre poble, el pressupost de l’Ajun-tament ha fet un salt extraordinari i hem pogut anar fent grans projectes.

Respecte als alcaldes, veu diferències entre els qui es presentaven a l’alcal-dia fa 35 anys i els que ho fan ara?Per presentar-se per alcalde o alcaldessa es necessita una gran dosi d’il·lusió per servir al poble. Evidentment, les circum-stàncies han canviat, però la visió dels ciutadans cap als polítics era molt millor aleshores que ara.

Vostè també va estar quatre anys al capdavant de l’ACM. Què va desco-brir?Vaig ser al Comitè Executiu de l’ACM des de l’any 1987 i vaig ser-ne president du-rant quatre anys, del 2007 al 2011. He es-tat molt proper a l’Associació. És una gran institució que ha fet molt bé amb tota la problemàtica que tenen els ajuntaments, especialment els més petits, que sempre han estat una de les meves obsessions. En el meu pas per la presidència, un dels moments més importants va ser la creació de la Central de Compres amb l’oferta de serveis d’electricitat, assegurances o ris-cos laborals. Passar a donar serveis efec-tius als ajuntaments va ser molt important.

Com valora l’estat actual de l’ACM?Més bé que mai. S’ha continuat amb la línia d’oferir serveis als ajuntaments. S’ha posicionat al servei del país i del seu pre-sident i a favor del procés que hem enge-gat. Una gran tasca dels dirigents que hi ha actualment.

Fins a quin punt són necessàries les entitats municipalistes?

Són imprescindibles, si no hi fossin les hauríem de crear.

Com veu el món local des de la Diputa-ció de Barcelona?A l’inici de la legislatura pintava molt ma-lament, però els ajuntaments hem sabut ressituar-nos en el punt que ens tocava cadascun i des de la Diputació els hem pogut ajudar. Perquè el temps també ho requeria. Avui si parlem amb la immensa majoria d’alcaldes i alcaldesses de tots els colors polítics, segur que valoren molt posi-tivament el què s’ha fet des de la Diputació.

Quins han estat els objectius?Ajudar tots els ajuntaments i els ciutadans de cada poble a través dels consistoris. Atorgar més diners que mai a qüestions socials i el màxim possible perquè po-guessin dur a terme els seus projectes.

Quin ha de ser el futur?El futur és el servei als ajuntaments, i, per tant, als seus ciutadans. Són els que saben les necessitats de cada ciutadà i les plan-tegen a la Diputació lliurement, i la Diputa-ció ha de fer el possible per dur-ho a terme.

Per presentar-se per alcalde o alcaldessa

es necessita una gran dosi d’il·lusió per servir

al poble


El món local, com no podia ser d’altre manera, ha viscut en primera línia els atzucacs i també els moments històrics que ha viscut el país en aquests darrers quatre anys. Recordem que vam iniciar aquest mandat municipal immersos en una crisi de grans proporcions, a la qual els ajuntaments ja havien començat a plantar-li cara des de ben aviat. Això ha fet que els ajuntaments fossin un exemple a se-guir en quant a contenció de la despesa i l’austeritat. Els ens locals a més han hagut de patir la voracitat centralista i centralitzadora del Govern espanyol, que ha acabat limitant la seva capacitat d’actua-ció i atacant el principi d’autonomia local. Al mateix temps però, els

ajuntaments han sigut protagonistes de moments il·lusionants per als seus ciutadans en relació al procés de llibertat que està vivint el país com l’aprovació de mocions i suport a actes en favor de la independència amb gran clamor popular. I com no, sempre donant servei per cobrir les necessitats dels ciutadans de viles i ciutats

El balanç no pot ser més que satisfactori perquè l’administració local és l’única que ha fet els deures. I ho ha fet tot i la davallada d’ingressos com a conseqüència de les retallades en matèria de finançament de l’Estat i la Generalitat, i per la minva d’ingressos procedents via impostos i taxes.Els ajuntaments han prioritzat les partides pressupostàries socials, garan-tint els serveis públics municipals i socials bàsics.

Més concretament, els municipis amb ajuntaments governats per soci-alistes hem fet un doble esforç: fer el que ens tocaria i el que no fa la Generalitat.

De fet, hi ha un triple incompliment per part del Govern català: no paguen

el deute contret amb el món local; en tot allò que té el compromís d’aportar als ajuntaments perquè són serveis compartits, i en una part del deute que no reconeixen però que sí que existeix en els calaixos.

Tot i la manca de finançament, tot i la falta de cobrament dels diners que ens deuen i dels diners que ens havien promès, els ajuntaments socialis-tes han incrementat les partides destinades a les persones i a les famílies més necessitades; han lluitat contra la xacra de l’atur i creat nous llocs de treball; han desenvolupat noves mesures per garantir el dret a l’habitatge i han impulsat programes pioners per rellançar l’economia.

Nosaltres sí que hem fet els nostres deures.

Els ajuntaments són governs locals i administracions de proximitat i malgrat representar el 4% del deute públic global, constrenyits legalment pel déficit zero i gestionar el 13% de la despesa pública global, han demostrat ser qui millor s’han adaptat per fer front als estralls socials que ha provocat la crisis económica.

Catalunya comença al teu ajuntament i el 4 d’octubre de 2014, centenars d’alcaldes van creuar la Plaça Sant Jaume des de l’Ajuntament a la Generalitat, com cent anys abans en época de la Mancomunitat, per fer costat al President Mas en suport del dret a decidir. Mai tampoc 2000 ajuntaments (800 catalans) havien in-terposat un recurs d’inconstitucionalitat en front la LRSAL, la llei

que amputa competències als ajuntaments entre d’altres en salut, educació i serveis socials en aquesta marc recentralitzador impo-sat pel govern central. Com a fet negatiu la Llei de Governs Locals de Catalunya continua debatint-se en el Parlament i això que es va presentar abans que ho fés la LRSAL en el Congrés, i com a fet positiu destacar la creació de la comarca del Moianès.

Seguim sense un nou marc de finançament local però 800 ens locals de Catalunya fan compra agregada de productes i serveis a través del Consorci Català de Desenvolupament Local (CCDL), un nou camí pel món local.

Rafael de YzaguirrePolítica Municipal UDC

ELS AJUNTAMENTS HAN DEMOSTRAT SER QUI MILLOR S’HAN ADAPTAT PER FER FRONT ALS ESTRALLS SOCIALS QUE HA

PROVOCAT LA CRISI ECONÒMICA

ELS AJUNTAMENTS HAN PRIORITZAT LES PARTIDES PRESSUPOSTÀRIES SOCIALS, GARANTINT ELS SERVEIS PÚBLICS

MUNICIPALS I SOCIALS BÀSICS

Teresa VallverdúDiputada al Parlament

QUIN BALANÇ FEU DEL MUNICIPALISME EN AQUESTA LEGISLATURA QUE S’ACABA?

ELS AJUNTAMENTS HAN SIGUT PROTAGONISTES DE MOMENTS IL·LUSIONANTS PER ALS SEUS CIUTADANS EN RELACIÓ AL PROCÉS DE

LLIBERTAT QUE ESTÀ VIVINT EL PAÍS

Antoni FoguéSecretari de Política Municipal del PSC

PARTITS POLÍTICS


La Generalitat de CiU ha sotmès els ajuntaments al seu projecte inde-pendentista, oblidant-se de les persones. En canvi, ha estat el Govern d’Espanya qui ha permès els ajuntaments pagar factures, salvar pimes i llocs de treball. Són dues maneres d’entendre el municipalisme: la que prioritza la independència i els que prioritzem les persones. El candidats populars posaran els interessos dels seus veïns per sobre dels interes-sos personals o de partit. No sortiran al balcó a proclamar la indepen-dència, sinó que seguiran sortint al carrer, escoltant la gent i oferint solu-cions. A municipis com a Castelldefels o Badalona hem demostrat que la nostra recepta funciona. Resolem problemes, fomentem l’ocupació i

no ens tremola la mà contra els incívics o els violents. Els catalans no necessitem ambaixades separatistes, necessitem es-coles sense barracons, ambulatoris oberts 24 hores prop de les nostres famílies i que la Generalitat pagui la seva part de les guarderies. Els ajuntaments ens han pujat els impostos i les taxes per pagar estructu-res d’Estat. Nosaltres volem baixar impostos a qui més ho necessita, a les famílies, i als que creen llocs de treball, emprenedors i autònoms. Aquest és el nostre compromís, que també és d’honradesa. Per això, el PPC no portarà a cap imputat per corrupció a les seves llistes. Volem uns ajuntaments nets i al servei de tothom.

Fer un balanç del muncipalisme en els darrers quatre anys és assumir que ha estat una de les etapes amb més riscos de la democràcia. D’una banda, hem continuat afrontant una profunda crisi social i econòmica que ha pa-lesat la vulnerabilitat de les estructures en les quals es fonamenten els go-verns locals i que han afectat el nucli dels serveis bàsics del funcionament d’una comunitat local. Han estat els ajuntaments, amb valentia i esforç, els que han intentat paliar els efectes de la crisi en els ciutadans i afrontar amb els recursos propis la inacció del govern de la Generalitat, que acabarà la legislatura sense pagar els seus ajuntaments i centrifugant el dèficit propi en les fràgils hisendes locals. A l’impagament del deute (més de 1.000 milions d’euros) s’ha afegit una legislació recentralitzadora i involucionista per part de l’Estat espanyol. La LRSAL representa el major atac a la democràcia local en tres dècades i una nova agressió a les competències del nostre

país en matèria de governs locals. La reacció del govern de la Generalitat ha estat impulsar una llei de governs locals, deficient, inútil per afrontar els reptes locals presents i futurs, i sense consens amb el món local. Avui el projecte de llei de governs locals resta a l’oblit d’una ponència parlamen-tària que no es convoca i sense una llei de finances locals que resolgui l’infrafinançament històric del món local. Les entitats municipalistes, els “sin-dicats” dels ajuntaments de Catalunya, no han estat a l’alçada. Amb greus problemes interns i de desprestigi, han estat incapaces de liderar les reivin-dicacions del municipalisme, tret de la reacció a la LRSAL i la presentació del conflicte de constitucionalitat. El nou mandat municipal haurà d’abordar amb urgència aquests reptes i alhora obrir el debat sobre la refundació del municipalisme en un únic ens de base associativa.

Balanç positiu: Els ajuntaments han sabut adaptar-se a la crisi, essent les administracions que més han reduït el deute fent equilibris per no deixar de banda els ajuts socials que, a més, han vist incrementar la seva demanda.

Balanç negatiu: Alguns ajuntaments han deixat de representar els interes-sos de la seva població passant a representar únicament els d’una part de la mateixa i això, a més d’incrementar la pèrdua de credibilitat de les insti-tucions, ha produït també l’ocupació de l’espai comú per part d’una única

ideologia amb el vist-i-plau d’alguns alcaldes, cosa que que ha incrementat la ruptura social.

De cara al futur: Administracions com Generalitat o Estat haurien de pren-dre exemple de la gestió econòmica feta als ajuntaments i, per altra banda, els ajuntaments durant aquesta nova legislatura haurien de deixar de dedi-car el temps i les ganes a qüestions sobre les que no tenen competències i dedicar-se a resoldre els greus problemes que encara té l’àmbit local.

Ha estat la legislatura de la consolidació de projectes municipals diversos, tots ells coincidents en una sola cosa: cal construir nous models de pobles, vi-les i ciutats que acompanyin la profunda revolució democràtica, social i naci-onal que viu el nostre país. Ha estat la legislatura en la qual una quantitat molt important de persones ha viscut en la seva pròpia pell les conseqüències

d’una distribució desigual i un sistema que prima els beneficis per davant de les persones. Una legislatura que acabarà amb el naixement i la germinació d’un munt d’alternatives locals que seguiran treballant per una ruptura demo-cràtica independentista, una transformació social profunda i una radicalitza-ció democràtica. Totes tres imprescindibles per la gent i inseparables.

LA GENERALITAT DE CIU HA SOTMÈS ELS AJUNTAMENTS AL SEU PROJECTE INDEPENDENTISTA, OBLIDANT-SE DE LES PERSONES

HAN ESTAT ELS AJUNTAMENTS, AMB VALENTIA I ESFORÇ, ELS QUE HAN INTENTAT PALIAR ELS EFECTES DE LA CRISI EN ELS

CIUTADANS I CIUTADANES

HA ESTAT LA LEGISLATURA DE LA CONSOLIDACIÓ DE PROJECTES MUNICIPALS DIVERSOS COINCIDENTS EN QUÈ CAL CONSTRUIR

NOUS MODELS DE POBLES, VILES I CIUTATS

Lluís MorenoSecretari de Política Municipal ICV

Alícia Sánchez-CamachoPartit Popular de Catalunya

Arnau Comas i MiñarroÀrea Política Municipal de la CUP i regidor de Sant Esteve de Palautordera

Miguel-Ángel IbáñezSots-Secretari de Política Municipal de C’s

ALGUNS AJUNTAMENTS HAN DEIXAT DE REPRESENTAR ELS INTERESSOS DE LA SEVA POBLACIÓ PASSANT A REPRESENTAR

ÚNICAMENT ELS D’UNA PART DE LA MATEIXA

PARTITS POLÍTICS


RACÓ DE L’ASSOCIATLA DIPUTACIÓ DE LLEIDA POSA EN MARXA UN NOU SERVEI PER CONSULTAR L’ESTAT DE LES CARRETERES DE LA DEMARCACIÓ

La Diputació de Lleida ha posat en marxa un nou servei amb in-formació actualitzada de l’estat dels 824 quilòmetres de carre-teres de titularitat de la corporació provincial. El servei s’ofereix a través d’un visor d’incidències actives i programades (plani-ficades) a les carreteres gestionades per la Diputació de Llei-da. La informació s’actualitzarà en el moment en què el Servei de Vies i Obres de la pròpia Diputació tingui coneixement de les possibles afeccions que es puguin produir a la xarxa, com ara per incidències meteorològiques o esllavissades. S’hi pot accedir a través del web o dispositius mòbils a l’adreça:http://oden.diputaciolleida.cat/sitmun/visor-incidencies-viaries.jsp.

Es tracta d’un visor ràpid i fàcil d’utilitzar, que a més permet imprimir el mapa de carreteres i ubicar la posició de l’usuari. Aquest visor permet veure qualsevol incidència en les vies ges-tionades pel Servei de Vies i Obres de la Diputació de Lleida, informant de tipus d’actuació, vials afectats, durada prevista i nivell de restricció de la circulació. També es troba disponible per a dispositius mòbils.

L’ANOIA SERÀ LA PRIMERA COMARCA AMB UN PROTOCOL D’INTERVENCIÓ CONTRA EL MALTRACTAMENT A LA GENT GRAN

El programa ‘Pel bon tracte a les persones grans’ té per objectiu abordar les situacions de maltractament que pateixen les per-sones grans. La comarca de l’Anoia tindrà un paper protago-nista, ja que serà la primera comarca en presentar un protocol d’intervenció territorial. Entre les accions del programa, desta-quen les orientacions d’actuació contra els maltractaments; la creació d’una comissió nacional de seguiment del programa; la formació de professionals de diversos àmbits; la sensibilització de les persones grans i de la ciutadania en general; i, finalment, la intervenció al territori.

L’Anoia ha estat una de les cinc comarques pilot escollides per la seva implicació, trajectòria i experiència contrastada en aquest àmbit. Aquesta comarca compta des del 2009 amb una Comissió de prevenció i detecció de situacions de maltracta-ments a les persones grans que està formada per representants de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal, els ajunta-ments de la comarca, la Diputació de Barcelona, el Consell de la Gent Gran de l’Anoia i diverses entitats.

Foto: ACN

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:


XARXES SOCIALS PER A UN GOVERN MÉS OBERTEl 62,1% dels municipis té un o més comptes oberts i operatius en alguna de les xarxes socials. Majoritàriament hi ha presència a Facebook i Twitter. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi “Xarxes socials per a un govern més obert: L’experiència dels mu-nicipis catalans” que ha elaborat l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE amb la col·laboració de Localret.

En el marc del Taller que va organitzar Localret el passat 24 de març “Ús i escolta de les xarxes socials”, Charlotte Fernández, membre de l’equip de l’IGDP d’ESADE, va presentar les conclusi-ons de l’esmentat estudi que pretén comprendre l’ús que les admi-nistracions públiques fan de les xarxes socials i, a més, analitzar si la transparència hi és com a finalitat de la presència de les adminis-tracions a les xarxes socials.

Per l’estudi, elaborat entre la tardor del 2013 i l’estiu del 2014, es van entrevistar rellevants experts i es van recollir dades del món local mitjançant enquestes realitzades a 264 municipis de les quals s’han extret les conclusions.

Sobre la motivació que empeny els ens locals a la utilització de les xarxes socials destaquen els factors següents:

- Per fer publicitat de l’organització- Per gestionar la imatge de l’organització- Per donar informació als ciutadans sobre l’actuació del govern local- Per ser més transparent

Pel que respecta als factors condicionants de l’adopció de les xar-xes socials, l’estudi revela que els dos més destacats són: un canvi d’estratègia de comunicació i la importància percebuda pels res-ponsables polítics. També es constata que són els departaments de comunicació els que, majoritàriament, integren la gestió de les xarxes socials.

Els impulsors de l’estudi han constatat que actualment les xarxes socials tenen un ús per a les administracions locals predominant-ment informatiu i comunicatiu. En aquest sentit, tot i que hi ha una consciència que han de ser una eina bàsica per assolir la transpa-rència de les administracions públiques, encara, a la majoria dels casos, no hi ha una estratègia explícita en la recerca d’aquest ob-jectiu.

Malgrat que per als autors de l’estudi, el “Govern Obert” és un objectiu per als governs locals, aquest es troba encara “en curs, amb un camí per recórrer”. Per assolir aquest objectiu, a més de la transparència (també afavorida per les xarxes socials) i perme-tre als ciutadans l’accés a la informació i la rendició de comptes, caldria treballar per arribar a l’efectiva participació ciutadana en la presa de decisions i en l’elaboració de les polítiques públiques.

(Podeu accedir a les presentacions i estudis del Taller “Ús i escolta de les xarxes socials” visitant l’Agenda del web de Localret: http://www.localret.cat/esdeveniments/ a l’apartat “esdeveniments anteriors”).

LOCALRET

litzar obres desproporcionades o de que els seus alcaldes i regi-dors cobren sous desmesurats. Òbviament, això no vol dir que en algun municipi no s’hagin realitzat excessos, imprudències i gestió ineficient, però no s’ha d’oblidar la gran heterogeneïtat de situaci-ons que existeix en món local, i en cap cas aquests comportaments es poden generalitzar. Ans al contrari, la gran majoria d’ens locals, com ho demostren les xifres, s’han readaptat a la nova situació de crisi econòmica i financera seguint una trajectòria de consolidació fiscal positiva i garantint la sostenibilitat de les finances locals. Cal dir també que actuacions del govern central com l’augment dels tipus impositius de l’IBI o les limitacions a l’endeutament han pogut ajudar, en part, a aquest comportament.

Una altra conseqüència d’aquesta millora en les finances és la re-ducció del volum d’endeutament de les corporacions locals. Al 2012 es va arribar a uns nivells de rècord històric, amb un total de 44.007 milions d’euros d’endeutament, però al 2014 aquesta xifra havia dis-minuït un 12,8%, situant-se en 38.363 milions. Per contra, les ad-ministracions central i autonòmica, malgrat que redueixin els seus nivells de dèficit, al ser les xifres de tancament pressupostari nega-tives, van augmentant el seu volum de deute públic any rere any.

Per tant, ara que estem al final d’un període d’acció dels governs locals, cal posar en valor el comportament que aquests en el seu conjunt han experimentat i remarcar que no només han fet els deu-res sinó que estan ajudant decisivament que el conjunt d’administra-cions públiques espanyoles també els faci davant la Unió Europea.


Si una característica destaca, des del punt de vista econòmic, de les entitats locals durant aquesta darrera legislatura 2011-2015, és que han estat l’administració pública que ha tingut un millor comporta-ment financer. Això és així, no només perquè en el seu conjunt han estat capaces de sanejar els seus comptes, sinó perquè han con-tribuït decisivament a la reducció del dèficit públic global espanyol.

En concret, les entitats locals van tancar l’exercici 2011 amb un dè-ficit que representava el 0,4% del PIB espanyol, mentre que l’admi-nistració central ho va fer amb un dèficit del 5,2% i les comunitats autònomes del 3,3%. Així, el dèficit públic total assolit per Espanya va ser del 8,9% (9,4% si és té en compte l’ajuda financera a entitats bancàries), quan l’objectiu fixat per la Comissió Europea era del 6%. Hi va haver quasi bé 3 punts de PIB de desviació. Ara bé, les corpo-racions locals van ser les que menys desviament van tenir, doncs el seu objectiu de dèficit estava fixat en el 0,3%.

Però, a partir d’aquell any, les entitats locals van fer un gran esforç de reequilibri de les seves finances, reduint la despesa, fonamentalment la de caràcter inversor, i augmentant lleugerament els ingressos. Així, a l’any 2012 van aconseguir tancar l’exercici amb un superàvit del 0,3%, quan el seu objectiu era assolir un dèficit del 0,3%. Això supo-sa que en aquell any, les entitats locals van presentar un desviament positiu de l’objectiu de dèficit de 0,6 punts de PIB. Aquesta tendèn-cia favorable s’ha vist reforçada en els anys 2013 i 2014, on el resultat pressupostari va comportar un superàvit del 0,5% del PIB cada any, és a dir, un resultat que suposa una desviació a l’alça de 0,5 punts del PIB del seu objectiu, doncs aquest estava fixat en un 0,0%. És molt important destacar el fet que les entitats locals obtinguin un superàvit superior al preestablert, ja que això suposa que la resta d’administracions públiques (central i autonòmica) tinguin més mar-ge en els seus objectius de dèficit, ja que cara a la comissió europea el que compta és el dèficit del conjunt d’administracions públiques. Per tant, les entitats locals estan contribuint de manera molt decisiva des de l’any 2012 a complir amb els compromisos de dèficit assu-mits davant la Unió Europea. I això cal posar-ho en valor.

No obstant, aquesta no ha estat la valoració que n’ha fet el govern central, doncs per justificar la seva reforma local, al llarg de la legisla-tura ha culpabilitzat, sobretot als municipis, de ser els responsables del dèficit públic espanyol. Com es pot comprovar amb les dades publicades per la Intervención General del Estado, res més lluny de la realitat. Se’ls ha acusat de ser poc eficients en la prestació dels serveis, d’assumir competències que no els hi pertoquen, de rea-

S’HAN FET ELS DEURES

Les entitats locals són l’administració que ha tingut un millor comportament financer, al tancar amb superàvit des

de l’any 2012

Els bons resultats obtinguts superiors als previstos contribueixen a complir

amb els compromisos de dèficit públic assumits per Espanya davant

la Unió Europea

Marta EspasaUniversitat de Barcelona

OPINIÓ

ACTUALITAT


ACM 362- Maig 2015

Documents

Transcript of ACM 362- Maig 2015