ACm 339 - abril 2013

Sant Sadurní d'Anoia. Alt Penedès

Associació Catalanade Municipis 339

Abril 2013

Volem serveis de qualitat per a les persones

Pàg. 8-9

ActualitatVers una Administració pública més oberta i accessible als ciutadans

Pàg. 14-15

Entrevista"El temps de pensar que les administracions ho po-den i ho han de fer tot, s'ha acabat". Francesc Fabre-gat, president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell

Pàg. 22

Opinió"La culpabilització dels municipis". Marta Espasa. Universitat de Barcelona

Pàg. 4-5

Actualitat

MARÇ 2013. NÚMERO 338 3

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan MorcilloConsell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Albert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí, Marc Pifarré, Montse Tordera, Santi Valls, Ester Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Dipòsit legal: B3434383.Impressió: Gràfiques APR.La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Actualitat

04-05 El Consell de Governs Locals es posiciona en contra de l'ARSAL

06 El Comitè Executiu de l'ACM es reuneix amb el president, Artur Mas

07 Més de 200 persones a la jornada sobre canvis normatius que afecten l'administració

08-09 Vers una Administració pública més oberta i accessible als ciutadans

10 Tècnics en Serveis Socials intercanvien experiències per oferir un millor servei

11-12 Breus ACM

Des de l’ACM, creiem que s’ha d’apostar fermament per aconseguir una administració pública més oberta, acces-sible i transparent, que tingui com a objectiu principal as-segurar els millors serveis per als ciutadans. Els ajunta-ments necessiten que els ciutadans tornin a confiar en la seva administració més propera. En els darrers temps, l’opacitat en la gestió pública d’alguns ajuntaments ha provocat que la ciutadania hagi perdut la confiança en els polítics.

Cal que els ajuntaments duguin a terme mesures per mi-llorar la transparència. Només així, els ajuntaments seran

capaços de liderar la sortida de la crisi que pateix el país. Els electes locals són els primers interessats en què els ciutadans puguin recuperar la confiança. Aquest fet repor-ta que els ajuntaments hagin de fomentar la seva objecti-vitat i imparcialitat en la presa de decisions, i això es pot aconseguir a través de la transparència de la seva gestió.

Tot plegat ha d’anar lligat amb l’elaboració d’una llei de transparència que permeti identificar i exigir responsabili-tats a qui no compleixi amb les regles del joc democràtic. Els ajuntaments han de ser els primers a mostrar una total claredat en la seva gestió.

Cal una administració pública més oberta i accessible

ACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 BarcelonaTelèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: [email protected]

www.acm.cat

13 Alcadessa 24 hores els 365 dies de l'any

Entrevista

14-15 "El temps de pensar que les administracions ho poden i ho han de fer tot, s'ha acabat". Francesc Fabregat, president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell

16 Conveni Localret i Diputació de Barcelona per millorar els serveis de telecomunicacions dels municipis

Qüestionari polític

18-19 Quin paper han de tenir els Consells Comarcals en un futur?

Opinió

22 “La culpabilització dels municipis". Marta Espasas, Universitat de Barcelona

sumari

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154kg d’escombraries

14kg de CO2

139km en un cotxe europeu estàndard

3.346litres d’aigua

333kwh d’energia

251kg de fusta

C02

editorial

El municipi de Sant Sadurní d'Anoia té més de 12.000 ha-bitants i està situat a la comar-ca de l'Alt Penedès. Els seus orígens es situen a l'entorn de l'antiga parròquia de Sant Sa-durní de Subirats, documen-tada vers l'any 1080. La inde-pendència com a municipi va assolir-la el 1764. Va adoptar l'actual nom pel riu que traves-sa el terme municipal.

Municipi molt vinculat amb el cava des de 1872. El seu alcal-de és Josep Maria Ribas (ERC).

N. 339Foto de portada: Jordi Sualis

MARÇ 2013. NÚMERO 3384

manifestar el president de l’ACM, Miquel Buch, qui va presidir la co-missió permanent del Consell de Governs Locals. Per la seva ban-da, Núria Marin, vicepresidenta de l’FMC va recordar que “aquest po-sicionament contrari a l’avantpro-

jecte de llei ja va tenir lloc també a la reunió del consell territorial de la FEMP, on va quedar de manifest el rebuig per part de tots els territoris amb intervencions contràries a la reforma, fent palès una gran unitat de tot el món local”.

El document també recorda que els ajuntaments són essencialment

actualitat

El Consell de Governs Locals es posiciona en contra de l'ARSAL per la retallada de serveis a les persones

Reunits a la seu de la Federació de Municipis de Catalunya el passat 11 de març, la comissió permanent del Consell de Governs Locals de Ca-talunya s’ha posicionat en contra de l’Avantprojecte de llei de Raciona-lització i Sostenibilitat de l’Adminis-tració Local (ARSAL) que proposa el Govern de l’Estat. Va ser aprovat pels alcaldes i alcaldesses de totes les forces polítiques, a excepció dels dos alcaldes representants del PP.

Els alcaldes i alcaldesses van acordar manifestar que aquesta iniciativa legislativa no es tracta d’una simple actualització del nivell de competència municipal, sinó que es tracta d’una autèntica in-volució del règim local, que tindrà conseqüències socials en forma de majors desigualtats, i un deteriora-ment i tancament de serveis que afectarà als veïns i les veïnes.

“L’ARSAL suposarà un atac frontal a l’autonomia local i sota la bandera de l’estalvi econòmic crearà ciuta-dans de primera i de sego na”, va

>> Segons Miquel Buch, l'ARSAL suposarà un atac frontal a l'autonomia local i sota la bandera de l'estalvi econòmic crearà ciutadans de primera i de segona

governs locals de les seves comu-nitats. Per aquest motiu, s’exigeix respecte institucional i capacitat per a prioritzar polítiques i serveis.

Alhora, els assistents van recla-mar que després de 34 anys d’ajun-taments democràtics, ja és hora de promoure una reforma de l’adminis-tració local en l’àmbit competenci-al, però també d’un marc de finan-çament just i suficient.

Finalment, els alcaldes i alcal-desses van exigir al Govern central que respecti la competència exclu-siva de la Generalitat de Catalunya sobre l’organització territorial i el règim local, aprovada en l’Estatut d’Autonomia, i explícitament la no invasió competencial recentralitza-dora.

El posicionament de la comissió permanent del Consell de Governs Locals ha estat traslladada a la vi-cepresidenta del Govern de la Ge-neralitat, Joana Ortega, per tal que tingui en compte l’acord i perquè acceleri la Llei de Governs Locals impulsada per la Generalitat de Ca-talunya.

Els membres de la comissió permanent del Consell de Governs Locals es van reunir per valorar l'ARSAL.


// Posicionament de la permanent del Consell de Governs Locals de CatalunyaEn el Consell de Ministres del dia 15 de febrer de 2013, el Mi-nisteri d’Hisenda i Administracions Públiques va presentarl’infor-me de l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (ARSAL) que ha de modificar la Llei 7/1985, de 2 d’abril,reguladora de les bases de règim Local (LR-BRL). Aquest text desconeix la realitat del món local en general i del català, en particular.

El municipi és l’estructura bàsica de l'organització territorial, primària, propera i indispensable per tal de donar serveis als-seus habitants, tal com defineix el mateix Estatut d’Autonomia de Catalunya en el seu article 84. Els ajuntaments són l’adminis-tració més propera a la ciutadania, la que coneix més bé la rea-litat, i on les persones acudeixen en primer lloc i de vegades en últim lloc, i la que més ràpidament respon als requeriments de la ciutadania amb més eficiència i eficàcia. Els municipis són una peça bàsica pel desenvolupament socioeconòmic del país, per la qualitat de vida dels ciutadans i per la cohesió social i territori-al, i han estat un motor de la transformació de Catalunya, gràcies a l’esforç conjunt de regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses.

Els regidors i els alcaldes són veïns que tenen vocació de servei a la seva comunitat i que són elegits directament pels seus conciutadans, per la seva proximitat. La majoria dels elec-tes locals compaginen la seva activitat professional amb la de-dicació als seus veïns sense rebre compensació econòmica. Els electes locals, especialment en el cas dels petits municipis són la garantia de la seva pervivència i continuïtat, i peça clau pel funcionament de les seves comunitats locals. Sense la dedi-cació permanent d’aquests electes a les eves viles i pobles no tindríem garantit l’equilibri territorial del país ni la seva cohesió social i territorial. Està demostrat que en el nivell local és quan les inversions són més eficients i rendibles perquè malgrat la crònica insuficiència de recursos, tothom s'aboca en defensar la seva comunitat.

L'ARSAL atempta directament contra els dret de les comu-nitats municipals a elegir els seus representants i que aquests compleixin el mandat de dirigir i administrar els seus municipis.

Cal garantir drets socialsi també regular prestacions econò-miques amb un millor finançament local que dignifiquin l’exercici de la tasca exemplar que realitzen els electes locals.

L’ARSAL suposa un envaïment de les competències de la Ge-neralitat de Catalunya sobre l’organització territorial i el règim lo-cal previstes a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (article 160). Aquest avantprojecte també suposa una laminació del principi d’autonomia local que la Carta Europea d’Autonomia Local, la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia garanteixen a tots els ens locals de base territorial. Aquesta proposta de reforma de l’administració local, amb l’objectiu de racionalitzar i acon-seguir un suposat estalvi econòmic, contempla mesures que afecten greument l’autonomia local. Aquesta proposta tampoc

respecta les competències que la nostra capital té reconeguda a la Carta Municipal de Barcelona.

L’ARSAL pretén una valoració del cost estàndard dels serveis oferts a la ciutadania i els seus nivells de qualitat, sota criteris estrictament economicistes, que pot generar ciutadans de pri-mera i de segona, ja que la prestació dels serveis en realitats territorials i poblacionals diverses sembla evident que no es pot valorar únicament des d’una òptica de cost/servei, i significa la intervenció dels ens locals modificant i vulnerant l’actual model territorial de les nostres comarques.

La voluntat de treure competències al món local, de traspas-sar competències dels ajuntaments a les diputacions, allunyant el centre de decisió política i execució del servei del ciutadà, o fer dependre els interventors de l’administració central de l’estat, expressa els objectius de recentralització, control i limitació de l’autonomia local que vol executar elGovern de l’Estat.

És lamentable que el Govern de l’Estat hagi transmès injus-tament a l’opinió pública la idea que els ajuntaments són uns malbaratadors quan, en realitat,representen només el 14% de la despesa pública global i els hi és imputable el 4’1% del deute públic. Si la voluntat és reduir els costos caldria començar per la pròpia administració de l’Estat ja que aquesta representa el 53% del conjunt de la despesa pública global i el 65’9% del deute públic mentre que les CCAA tenen el 33 % (bàsicament des-peses en matèria de salut, educació i serveis socials que són el moll de l’estat del benestar) i el 15’9 % del deute públic global. És evident que aquestes dades reflecteixen que la reforma de l’Administració Local no és la solució al problema estructural del sector públic, del dèficit i del deute públic. L’Administració de l’Estat és la principal responsable del deute i en canvi no ha afrontat cap reforma important de la seva pesada estructura.

Si un problema té el món local, i des de fa temps, és la manca d’un finançament que s’ajusti a la realitat de les seves neces-sitats i que faci possible la prestació dels serveis que realitza a la ciutadania. Qualsevol tipus de reforma de l’administració local ha d’anar acompanyada d’una llei de les hisendes locals que resolgui la injustícia econòmica dels darrers trenta anys, i s’adeqüi a les necessitats que té l’administració més propera a la ciutadania.

La proposta del govern de l’estat a qui realment perjudica-rà serà al conjunt de la ciutadania que veurà afectats els seus drets a l’accés als serveis públics locals per què difícilment una corporació supralocal podrà substituir el coneixement de la pro-blemàtica municipal i la sensibilitat d'un ajuntament.

Malauradament, i contràriament als compromisos històrics de Governs de l'Estat de diferent signe polític, ens trobem davant d'una proposta de reforma legal que nega als municipis l'au-tonomia política i suficiència financera irrenunciables per a un municipalisme de qualitat i democràtic.

Per tot això, la comissió permanent del Consell de Governs Locals de Catalunya ACORDA:

Primer. Rebutjar l'Avantprojecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (ARSAL) amb els continguts de proposta actual.

Segon. Manifestar que aquesta iniciativa legislativa no es tracta d'una simple actualització del nivell competencial municipal, sinó que es tracta d'una autèntica involució del règim local, que tindrà conseqüències socials en forma de majors desigualtats, i un deteriorament i tancament de serveis que afectarà als nostres veïns i veïnes.

Tercer. Els Ajuntaments som essencialment governs locals de les nostres comunitats, no només gestors tecnocràtics, i per això exigim respecte institucional i capacitat per prioritzar polítiques i serveis. Qualsevol reforma de l'Administració Local s'ha de fer amb un consens ampli, lleialtat institucional i sense estigmatitzacions fàcils.

Quart. Desprès de 34 anys d'Ajuntaments democràtics, afirmem que ja és hora de promoure una reforma de l'Administració local en l'àmbit competencial, però també d'un marc de finançament just i suficient, i fer-ho amb rigor, coneixement de la complexa i diversa realitat municipal i amb visió de futur.

Cinquè. Exigim al Govern central que respecti la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya sobre l'organització territorial i el règim local, aprovada en l'Estatut d'Autonomia, i explícitament la no invasió competencial recentralitzadora.


actualitat

El Comitè Executiu de l'ACM es reuneix amb el president, Artur Mas

Ajuntaments i cossos de seguretat davant el top manta

El Comitè Executiu de l’Associació Catalana de Munici-pis, encapçalat pel president Miquel Buch, va reunir-se el 4 de març amb el President de la Generalitat, Artur Mas, a qui van transmetre la realitat del món local. El president Mi-quel Buch, va posar-se a la disposició del president Mas per treballar activament la llei electoral i també la llei de transparència. Dues lleis claus que han d’ajudar a recupe-rar el prestigi dels polítics.

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, va escoltar totes les peticions fetes pels alcaldes i va demanar el compromís del món local per afrontar els greus problemes que pateix el país. Alhora, els va espero-nar a seguir treballant per, tot i els ajustos econòmics, ofe-rir els millors serveis als veïns i veïnes.

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques va parti-cipar el passat 18 de març a la jornada “Ajuntaments i cos-sos de seguretat davant el fenomen del top manta”. Unes jornades, que estaven organitzades per l’Ajuntament del Vendrell i que tenien per objectiu analitzar les reformes pe-nals i les estratègies policials davant d'aquestes pràctiques il·legals.

Durant la jornada es van tractar aspectes com la visió del fenomen des del punt de vista dels operadors implicats en la problemàtica o l’anàlisi de la reforma del codi penal i anà-lisis del món local. De l'ACM hi va ser present el president de la comissió intena d'Interior i Seguretat, Fermí Santamaria.

Foto: Ruben Moreno


actualitat

Més de 200 persones a la jornada sobre canvis normatius que afecten l'administració

La sala Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona va acollir el 25 de febrer la jornada centrada en els "Canvis normatius amb afectació sobre les hisendes locals". La sessió va tenir un gran seguiment, ja que hi van participar uns 225 tècnics de l'administració local i càrrecs electes.

L'objectiu de la jornada era analitzar els canvis introduïts en la Llei 17/2012 de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2013 i la Llei 16/2012 sobre les me-su res tributàries adreçades a la consolidació de les finances pú-bli ques. La inauguració va anar a càrrec del coordinador general de la Diputació de Barcelona, Francesc Xavier Forcadell.

Tot seguit, el responsable de l'Àrea de Corporacions Locals de la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor del departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat, Ramon Auset, va parlar de finan-çament i refinançament de crèdits a

llarg termini. Durant la jornada també es van analitzar els canvis produïts en la Llei del Cadastre immobiliari.

La jornada estava organitzada conjuntament per l’ACM, la Dipu-

ta ció de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d'administració local (CSITAL).

La sala Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona es va omplir de gom a gom.

La jornada va comptar amb un gran nombre de tècnics i electes locals.


actualitat

Miquel Buch va fer la inaguració de la jornada.

"La jornada Ètica i transparència en la gestió pública local", celebrada el 5 de març a Barcelona sota el paraigües de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals i la FFAAEE, ha permès encetar un diàleg sobre transparència pública en el marc organitzatiu i competencial de les entitats locals, que es preveu molt participatiu i fructífer a la vista de les nombroses intervencions dels assistents a l’acte.

En la sessió inaugural, Miquel Buch advocava per donar continuïtat a aquesta acció formativa amb l’objectiu de fer sentir la veu dels electes locals. Precisament, és des del món local, un reconegut “laboratori de democràcia”, des d’on cal promoure un procés revisionista i, fins a cert punt autocrític, que permeti reivindicar sense ombra de dubte la integritat dels qui administren la res publica i millorar la qualitat del nostre sistema democràtic. I no cal trabucar el món.

Mesures puntuals com ara l’aplicació dels principis inherents al moviment d’open government i la promoció de la participació ciutadana poden neutralitzar la creença, força arrelada entre la ciutadania, que les actuacions de les administracions públiques es sustenten en un obscurantisme que és buscat i fomentat per les pròpies administracions. Fins i tot, la millora de la transparència es pot aconseguir amb mesures molt més discretes que no ocuparan grans titulars però que tenen una gran transcendència pràctica. Així, per exemple, una assignatura pendent en molts ajuntaments és el compliment del deure, establert per llei, de resoldre expressament les sol·licituds dels administrats en els terminis previstos legalment. A la pràctica, la petició d’informació no sempre obté resposta i dóna lloc al silenci administratiu, una tècnica inventada per protegir al ciutadà però que en realitat el deixa desvalgut, ja que possibilita que els ajuntaments desatenguin aquest deure sense que hi hagin conseqüències jurídiques greus per l’òrgan incomplidor. El ciutadà té dret a rebre una resposta motivada i

satisfactòria, que s’estén a facilitar els tràmits i a garantir la seva rapidesa i gratuïtat.

Administradors i servidors públics lo-cals han de fer pinya perquè l’opacitat es converteixi en la nota dissonant dels nostres ajuntaments i es doni pas a una cultura de la transparència pública en què la gestió municipal es faci “de por-tes enfora” i el retiment de comptes sigui una pràctica inqüestionable i automàtica dels òrgans tècnics, directius i electes lo-cals. La creació d’un fòrum de debat en el marc de les diverses accions forma-tives sobre ètica, transparència i parti-cipació que s’aniran desenvolupant per-metran a l’electe local esdevenir proactiu en la gestió d’aquesta qüestió i no restar en una situació de passivitat, esperant que siguin altres estaments públics (as-semblees legislatives, executius estatal i autonòmic, judicatura...) els qui imposin llurs plantejaments sobre el que ha d’és-ser el bon govern.

Espanya és l’únic dels països grans que no disposa d’una llei de transparèn-cia. Resulta una obvietat afirmar que la seva aprovació representarà un pas en-davant en la lluita contra l’opacitat admi-nistrativa, però com ja s’ha vist en altres sectors, per si sola no provocarà can-

vis transcendentals. Totes les instituci-ons han de treballar plegades i, sobretot, coordinades, perquè el nou marc jurídic que veurà la llum en el futur no es con-verteixi en una més de les incomptables normes que s’elaboren “en calent” amb la il·lusió del “canvi cap a millor”, però que a la pràctica esdevenen força ino-perants.

La Jornada va incidir de ple en la idea que un sistema transparent, con-tra el que es podria pensar, no és car. Ans al contrari, genera un estalvi signifi-catiu perquè condiciona en positiu l’efici-ència econòmica de les administracions i rendibilitza la inversió pública, reduint-la significativament. En conseqüència, només essent transparent és pot admi-nistrar una crisi com la que estem patint en aquests moments. També hi va haver ocasió d’analitzar la corresponsabilitat dels mitjans de comunicació en la cre-ació d’un clima d’alarma social per la in-tencionalitat en la difusió de la noticia i es va posar l’accent en la necessitat de dur a terme una bona gestió de la informa-ció a la que tenen accés, per exemple, respectant el tempus del període electo-ral. Es va fer un repàs als distints intents de tirar endavant una llei de transparèn-cia i es va aprofundir en el contingut del

Vers una Administració pública més oberta i accessible als ciutadans


actualitat

projecte de llei estatal de transparència, accés a la informació pública i bon go-vern, incidint en aquelles qüestions de rellevància especial per a l’Administra-ció local. Així, entre altres mesures es van apuntar l’obligació d’establir siste-mes per integrar la gestió de sol·licituds d’informació dels ciutadans en el funci-onament de l’organització interna de les administracions i l’eclosió de la publicitat activa, que s’haurà de centralitzar i oferir en un format que faciliti la seva localitza-ció i permeti el seu posterior tractament i reutilització. Aquesta publicitat activa és fa preceptiva en àmbits determinats

(informació institucional, organitzativa, de planificació, econòmic-pressupostà-ria, estadística...), sens perjudici del que prevegui la legislació sectorial aplicable. El dret d’accés i la participació ciutadana van ser tractats des de l’òptica de les TIC (IT Governance) i la gestió open data, concretant el contingut obligatori que ha de tenir una seu electrònica i oferint un seguit de recomanacions per aconse-guir una administració transparent, ac-cessible i propera, però en concordan-

ça amb la legislació de protecció de dades personals. La taula rodona, amb representants dels organismes catalans amb funcions de control extern (Ofici-na Antifrau de Catalunya, Sindicatura de Comptes de Catalunya, Síndic de Greu-ges) va posar de manifest la insegure-tat jurídica dels càrrecs electes quan han d’actuar en situacions que podríem anomenar “casos frontera”, per la man-ca de regulació legal o per la poca clare-dat en el tractament que en fa la norma. La Jornada es va cloure amb dos tallers que analitzaven, d’una banda, el control intern de l’activitat econòmic-financera dels ajuntaments i, de l’altra, les respon-sabilitats polítiques derivades de la im-putació penal.

Del desenvolupament de la Jornada, en podríem extreure unes conclusions que en poden servir alhora per reflexi-onar i avançar en la feina d’assolir una major transparència administrativa:

- Els electes locals són els primers in-teressats que els ciutadans tinguin al seu abast eines que permetin conèi-xer i, per tant, controlar les actuacions de llurs ajuntaments. En aquest sen-tit, la participació ciutadana en la presa de decisions i el dret a rebre informació de la gestió pública són eines clau en el procés de “posar sota els focus” les de-cisions que prenen els òrgans munici-pals i d’exigir responsabilitats polítiques i jurídiques als autors de conductes poc encomiables. Publicar contractes, sous i resolucions administratives i saber en què es gasten els impostos permet als ciutadans “recuperar” el control de la

gestió pública i sentir-se corresponsa-bles de la mateixa. Cal treballar en la idea que administració i ciutadania no són adversaris sinó col·laboradors ne-cessaris en la cerca d’una millora de la qualitat de vida democràtica.

- Que una llei que fomenti la trans-parència vegi la llum és positiu, perquè permetrà identificar i exigir responsabili-tats a qui no compleixi amb les regles de joc democràtic (“la confiança és bona, però el control és millor”, aquest mantra es va apuntar reiteradament al llarg de la Jornada). Que falsejar o ocultar da-des sigui sancionable és una important mesura que ajudarà a recuperar la salut del sistema democràtic així com la con-

fiança dels ciutadans en el mateix. Però amb les lleis no n’hi ha prou, és impor-tant fomentar valors i actituds vitals.

- S’ha de valorar la contribució dels controls interns i externs en el si de les administracions que actuen com a con-trapès davant les potestats discrecio-nals que les pròpies lleis reconeixen a les administracions locals (check and balance). La seva aportació a la millora del sistema d’integritat pública és cab-dal.

- És imperatiu que els ajuntaments fo-mentin l’objectivitat i imparcialitat en la presa de decisions, i que resolguin les peticions dels ciutadans en un termini raonable. I en això és essencial impul-sar l’accés telemàtic a la informació mu-nicipal.

- Cal tenir en compte l’important pa-per que poden jugar els mass media en instal·lar un tema en l’agenda pública, en aquest cas l’exigència d’ètica i trans-parència pública. Però aquests mitjans de comunicació han de ser prou in-dependents com per fer aflorar males pràctiques administratives i polítiques al marge d’interessos partidistes.

Judith Gifreu i FontDirectora de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals

>> Des del món local cal promoure un procés revisionista i autocrític que permeti reivindicar la integritat dels qui administren la res publica

>> Un sistema transparent, contra els que es podria pensar, no és car

Un dels ponents a la jornada sobre transparència.


actualitat

Tècnics en Serveis Socials intercanvien experiències per oferir un millor servei

Es van exposar experiències de diversos ens locals.

El passat 27 de febrer la comissió interna de Benestar Social de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques va organitzar una jornada centrada en bones pràctiques en serveis socials. Més d’una seixantena de tècnics municipals han intercanviat experiències per desenvolupar projectes més eficients i sostenibles.

La jornada va comptar amb la presència de la directora general de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), Carmela Fortuny, el secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, i el president de la comissió de Benestar Social i Participació de l’ACM i alcalde de Sallent, David Saldoni.

En l’acte de presentació de la jornada, la directora general de l’lCASS va destacar la importància de dur a terme aquest tipus de jornades, perquè tot i que els pressupostos disminueixen s’han de trobar vies més sostenibles per oferir els mateixos serveis. Per la seva banda, el secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, va destacar que l’ACM ha organitzat aquesta jornada per tal que els tècnics puguin intercanviar experiències viscudes als seus municipis. “Els serveis socials dels ajuntaments són departaments on s’ha incrementat molt la feina en els darrers anys i, per tant, he posat prioritat a

l’agenda de l’ACM per tractar aquests aspectes”. Així mateix, va anunciar que l’ACM, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, impulsarà un postgrau en serveis socials que és previst que s’iniciï la propera tardor.

Per la seva banda, el president de la comissió de Benestar Social i Participació, David Saldoni, va apuntar que des del món local tenim el "repte de pensar canvis estructurals, marcats per les realitats que ens trobem. Arriba un moment en què cal repensar la manera de fer les coses. Hem de saber que ens

podem sortir sense tenir tants recursos a la nostra disposició".

La primera part de la sessió es va centrar en els reptes dels serveis socials amb l'exposició d'experiències de municipis com La Seu d'Urgell, Sant Cugat del Vallès o el Consell Comarcal del Pla d'Urgell.

En una segona part es va debatre sobre accions concretes per als col·lectius de la gent gran i els infants. Finalment, la jornada es va tancar amb un bloc dedicat als programes locals d'ocupació i un altre dedicat a la immigració.


actualitat

L’advocat, expolític i titular de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics, Miquel Roca Junyent, va inaugurar el 22 de març la tercera edició de les Matinals Prat de la Riba. Roca va animar als alcaldes i càrrecs electes a afron-tar l’actual context amb il·lusió i valentia. “Cal fer un esforç molt gran per explicar bé que els pobles i ciutats han pros-perat gràcies a la gestió feta en els darrers anys”, va des-tacar. El president de l’ACM, Miquel Buch, va destacar que des de l’Associació “es forma gent que vol treballar incan-sablement per oferir els millors serveis als ciutadans”. La primera sessió de les Matinals Prat de la Riba es va centrar en el tema de la seguretat pública. Cada dos mesos hi ha una sessió per actualitzar coneixements.

Miquel Roca inaugura la tercera edició de les Matinals Prat de la Riba

Ivan Tibau presideix la constitució de la comissió d'Esports de l'ACM

El secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, el secretari ge-neral de l’Esport, Ivan Tibau, i l’alcalde de Vilablareix, David Mascort, van donar el tret de sortida a la comissió d'Esports el 28 de febrer. “Les comissions són un dels aspectes més importants d’aquesta casa, ja que són espais on s’aporten idees i propostes amb l’objectiu d’oferir millors serveis als ciutadans”, va destacar Marc Pifarré. El secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, va destacar la importància de la creació de la comissió d’Esports, ja que “ajuda a contribuir a la millo-ra de l’esport de Catalunya”. “Sou el primers receptors d’es-portistes i els primers promotors de l’esport”.

L'ACM debat sobre la regularització dels apartaments i habitatges d'ús turístic

Una cinquantena de persones van assistir el 28 de febrer a la sessió informativa, celebrada a la seu de l’ACM, centra-da en la regularització dels apartaments i habitatges d’ús tu-rístic. La jornada, presidida per la presidenta de la comissió de Turisme de l'ACM, Montserrat Candini, es va estructurar en dos blocs. Un primer dedicat a la tramitació i control dels habitatges d’ús turístic on es va parlar de temes com la coor-dinació administrativa, els plans d’inspecció o el règim jurídic dels habitatges d’ús turístic. En el segon bloc es va exposar l’experiència de la ciutat de Barcelona. La sessió la va tancar la directora general de Turisme de la Generalitat de Catalu-nya, Marian Muro.

Breus ACM


actualitat

Àlex Pèlach, nou director gerent del Consorci AOC

El president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, Miquel Buch, es va reunir el passat 5 de març amb el nou conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Germà Gordó. La trobada va tenir lloc a la seu de la Conselleria i forma part del seguit de con-tactes que l'ACM manté amb els màxims responsables del Govern català.

Acompanyat del secretari general de l’ACM, Marc Pi-farré, la reunió va tenir un caràcter institucional. L'ob-jectiu és mantenir un contacte constant amb la Con-selleria de Justícia per col·laborar en aspectes que afectin al municipalisme.

L'ACM es reuneix amb el conseller de Justícia, Germà Gordó

Àlex Pèlach ha estat nomenat per la Vicepresidenta del Govern de la Generalitat i presidenta del Consorci AOC Jo-ana Ortega, director gerent del Consorci AOC i CATCert en substitució de Joan A. Olivares, qui s'incorpora a la Secreta-ria de Cooperació i Coordinació de les Administracions Lo-cals. Àlex Pèlach Pàniker (Barcelona, 1961) ha estat Direc-tor General de Processos i Administració Electrònica de la Generalitat de Catalunya de 2011 a 2013. Des de 1989 ha desenvolupat la seva activitat directiva professional en di-verses empreses tecnològiques. Actualment és membre del Comitè Director del Departament de Governació i Relacions Institucionals i del Consell Assessor de Protecció de Dades.

Miquel Buch manté una reunió institucional amb la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau

El president de l'ACM, Miquel Buch, es va reunir a fi-nals del mes de febrer amb la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. La trobada es va fer a la seu de la Conse-lleria. Miquel Buch va estar acompanyat de la presidenta de la comissió interna d’Ensenyament de l’ACM, l’alcal-dessa de Cardedeu Calamanda Vila. L'objectiu de la re-unió era mantenir una trobada de caràcter institucional i continuar amb la sèrie de contactes que es tenen de for-ma constant amb la Conselleria d'Ensenyament per tal de col·laborar en diversos temes i problemàtiques que afec-tin als municipis catalans.

Trasllat de les oficines del Consorci AOC i de CATCert

El Consorci Administració Oberta de Catalunya (Con-sorci AOC) i l’Agència Catalana de Certificació (CATCert) han deixat les oficines del Passatge Concepció, 11 i s’han traslladat a l’àrea del 22@, concretament al carrer Tàn-ger, 98.

Aquest canvi d’ubicació, efectiu des del divendres 22 de febrer de 2013, permetrà ambdós ens estalviar en la despesa del lloguer. D’aquesta manera, el Consorci AOC segueix la línia d’austeritat econòmica impulsada pel go-vern de la Generalitat de Catalunya. L’adreça completa de les noves oficines és C/ Tànger, 98 (baixos) 08018 Bar-celona.


Alcadessa 24 hores els 365 dies de l 'any

Eva Salmeron amb el regidor David Verge en un lliurament de premis.

Eva Salmeron ens explica que ser alcaldessa d’un poble com Planoles significa estar 24 hores del dia durant els 365 dies l’any de guàrdia.

“Un alcalde d’un poble petit ha de vetllar perquè tot surti com cal. Des de muntar la discomòbil per Cap d’Any i plegar l’últim per recollir, fins a posar el despertador a les 5 del matí per veure si ha nevat”, ens explica l’alcaldessa de Planoles, qui assegura que ho fa perquè li agrada i perquè se sent recompensada quan treballa per millorar la qualitat de vida de tots els veïns i veïnes del seu poble.

Municipis petits com el de Plano-les disposen de pocs recursos eco-

nò mics. Per aquest motiu, els al-caldes es converteixen en autèntics dinamitzadors. “Muntem tallers per no

gastar diners en espectacles i a l’hivern organitzem paradetes per recollir diners per organitzar la rebuda als Reis” ens

rebla l’alcaldessa. Aplegar el màxim nombre de participants és el principal objectiu per aconseguir recursos que, en qualsevol moment, permeten garantir que es pot solucionar qualsevol imprevist.

Però a Planoles saben que no poden quedar apartats del món de les tecnologies i s’encarreguen d’arreglar els ordinadors, d’actualitzar la pàgina web de l’Ajuntament i el facebook. “la qüestió és no perdre l’oportunitat de ser-hi” ens explica l’Eva.

Aquesta petita experiència ens demostra que la feina feta pels alcaldes i regidors té un valor molt preuat per al bé del poble.

// MuNICIPIS EN POSITIu

Tel. 93 496 16 16 EXT. 104Mail: [email protected]

>> Hem de muntar la discomòbil per Cap d'Any o posar el despertador a les 5 del matí per veure si ha nevat

Poble: PlanolesAlcaldessa: Eva Salmerón i MateuProfessió: ArquitectaHabitants: 288 empadronats - 100 per-sones hi viuen tot l'anyPàgina web: www.planoles.catSou alcaldessa: 950 € sense pagues extraSou regidors: 0 euros ni tan sols per assistència als plens

municipis en positiu


actualitat

Millorar a les administracions públi-ques locals les condicions tècniques dels serveis de telecomunicacions i al preu més reduït possible són els objec-tius principals del conveni signat entre la Diputació de Barcelona i Localret. El conveni de col·laboració vol aplicar la fórmula de la contractació agregada als 311 municipis de la demarcació de Bar-celona.

El conveni de col·laboració el van signar el passat 27 de febrer el diputat d'Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies, Carles Rossinyol, i l’alcal-de de Manresa i president de Localret, Valentí Junyent. La compra agregada dels serveis de telecomunicacions pot incloure qualsevol ens públic local de la demarcació barcelonina i pretén la contractació dels serveis de telecomu-nicacions dividits en tres lots diferents: telefonia fixa, telefonia mòbil i dades, i Internet.

El conveni estableix les bases i les condicions mitjançant les quals la Dipu-tació i Localret portaran a terme aques-

ta compra agregada que es realitzarà conforme a l'Acord marc d'homologa-ció realitzat per Localret amb els princi-pals operadors del mercat dels serveis de telecomunicacions. D'aquesta ma-nera, els ens locals podran obtenir un benefici tant tècnic com econòmic en un procés que compta en tot moment amb el suport, l’assessorament i el se-guiment dels serveis tècnics de Local-ret i de la Direcció de Serveis de Tec-nologies i Sistemes Corporatius de la Diputació de Barcelona.

Conveni Localret i Diputació de Barcelona per millorar els serveis de telecomunicacions dels municipis

D’altra banda, la Diputació de Bar-celona podrà subscriure convenis de col·laboració amb aquells Consells Comarcals interessats a participar en l'objecte del present conveni en tas-ques de suport i de facilitar la gestió i la relació amb els ajuntaments.

L’experiència de LocalretLocalret ja ha participat en la com-

pra agregada dels serveis de teleco-municacions dels ens locals aplicades als consells comarcals i municipis del Maresme, del Vallès Occidental i del Vallès Oriental, de les comarques Gi-ronines (la Garrotxa, el Gironès, l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany), de les Comarques de la Catalunya Central (Anoia, el Bages, el Berguedà, la Cer-danya, Osona, el Ripollès i el Solso-nès), i de les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre amb la parti-cipació de la Diputació de Tarragona. En molts d’aquests casos l’estalvi mit-jà assolit per les administracions pú-bliques locals s’ha situat al voltant del 50% sobre el preu de licitació

Millors serveis i més estalviEl procés de compra agregada dels

serveis de telecomunicacions consta de tres fases:

- Anàlisi. Recopilació de les despe-ses en cadascun dels serveis de tele-fonia fixa, telefonia mòbil, connectivitat de dades i accés a Internet. Identifica-ció i inventari dels equips existents.

- Estratègia. Estudi de les dades, definició dels objectius de cada ens local i estimació de les necessitats fu-tures

- Redacció i valoració de plecs. Preparació dels plecs tècnics i admi-nistratius, avaluació, licitació i, final-ment, adjudicació de les ofertes lliura-des pels operadors.

Aquest procés permet als ens locals adequar i modernitzar els seus serveis de telecomunicacions a les necessi-tats actuals i futures, es fa d’una mane-ra transparent i amb unes condicions econòmiques i tècniques més avantat-joses.

Aproximadament, les administra-cions locals de Catalunya han de fer front a una despesa anual en serveis de telecomunicacions (telèfon fix, tele-fonia mòbil i dades i Internet) que se si-tua al voltant dels 40 milions d’euros. Si bé la factura del telèfon fix s’ha vist re-duïda, any rere any, s’han augmentat les necessitats de les comunicacions mòbils (entre un 20 i un 35%) i els ser-veis de dades (entre un 15 i un 30%).

>> L'estalvi que es pot aconseguir amb la compra agregada dels serveis de telecomunicacions pot arribar al 50% del preu de licitació

Valentí Junyent i Carles Rossinyol van signar el conveni.


assegurances

// MéS INfORMACIó Manel Pérez i Sucarrats

Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: [email protected]

Des del Servei d’Assegurances de l’ACM, presentem la cobertura com-plementària a la Pòlissa de Responsa-bilitat Civil i Patrimonial que fins ara no tenia cobertura asseguradora. Ente-nem que és una pòlissa que mancava i a la qual val la pena dedicar un article especial per la conveniència que els ajuntaments la tinguin contractada.

Per què aquesta assegurança?Perquè és una assegurança que co-breix les persones al servei de l’Admi-nistració:

• Els carrecs electes, funcionaris i, en general, el personal al servei de les administracions han de respondre per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec.• La seva responsabilitat és personal i il·limitada i, per tant, s’estén al seu pa-trimoni familiar.• Una reclamació pot ocasionar altres perjudicis com són les despeses de defensa o el dany a la reputació o la imatge.

Quins són els riscos i responsabilitats als que s'enfronten els càrrecs electes, personal i tècnics de l'ajuntament a títol particular?

1. Reclamacions per part de l’Admi-nistració pública als regidors i treballa-dors:

a. Acció de repetició: ( Art 145.2 Llei 30/ 92) “La Administración corres-pondiente, cuando hubiere indem-nizado a los lesionados, exigirá de oficio de sus autoridades y demás personal a su servicio la responsabi-lidad en que hubieran incurrido por dolo, o culpa o negligencia graves, previa instrucción del procedimiento que reglamentariamente se estable-zca”.

b. Acció pròpia de danys i perjudicis ( art 145.3 Llei 30 / 92) “La Adminis-tración instruirá igual procedimiento a las autoridades y demás personal a su servicio por los daños y perju-icios causados en sus bienes o de-rechos cuando hubiera concurrido dolo, o culpa o negligencia graves”.

c. Acció de responsabilitat comptable (art 47 LO 2/ 82) “Incurre en respon-sabilidad contable el que por acción u omisión contraria a la ley menos-cabe los caudales o efectos públi-cos, quedando obligado a la indem-nización de los daños y perjuicios causados. Esta responsabilidad pu-ede ser Directa o Subsidiaria”.

2. Reclamacions per part de ciutadants o entitats administrades:Acció de responsabilitat civil derivada de delicte ( Art 146.1 Llei 30/92)• Reclamacions que sol·licitin indem-nització per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec.

• Reclamacions efectuades principal-ment en via penal.

3. Reclamació per part d’un altre treballa-dor o càrrec electeAccions per pràctiques indegudes en l’àmbit del treball (per exemple: mob-bing, discriminació...)

4. Restitució de la imatge i reputació• Despeses per a mitigar o restituir el dany a la imatge provocat per una de les anteriors reclamacions.

Què es cobreix?Cobrim les despeses de defensa (que s’avancen) i les indemnitzacions fins al capital contractat. Posem un bufet d’ad-vocats especialista a la vostra disposició.

Despeses de restitució d’imatge en els danys a la reputació o la imatge (consis-tent en honoraris de professionals de la comunicació, incloent el possible cost de publicacions).

Àmbit temporal amb retroactivitat il-limitada. Hi ha la possibilitat de contrac-tar l’extensió de l’acció de repetició per arquitectes i enginyers.

Ser regidor o treballar a l’ajuntamentpot repercutir en el meu patrimoni?Nova Assegurança de Responsabilitat d’Autoritats i Personal al servei de les Administracions


als productes que utilitzen els municipis o els propis consells. Però cal trobar el punt d’equilibri en el fet de fer compres mancomunades a pocs proveïdors no sigui motiu de provocar el tancament de molts petits comerços que potser en part encara subsisteixen perquè proveeixen a les administracions.

5. A nivell social què esteu fent?L’actual conjuntura econòmica i l’atur

són els factors principals que han accen-tuat el treball dels serveis socials, tot i que també hi ha altres factors que repercu-teixen en la demanda d’aquests serveis, com ara la immigració, l’envelliment, les transformacions en les relacions familiars, exclusió social, etc.

Accedir a uns mínims vitals dignes de qualitat i l’assessorament en diferents tipus de problemàtiques requereix, en l’actual conjuntura, una millora dels recur-sos econòmics i personals per atendre la ciutadania amb la màxima eficàcia i eficiència. Per això, des del Consell Co-marcal del Pla d’Urgell hem implantat, entre altres, la millora de l’atenció indivi-dualitzada, divisió d’àrees per problemà-tiques, elaboració de programes preven-tius, millora de la gestió de programes de serveis socials, elaboració de protocols i guies per als professionals, elaboració de programes preventius, potenciar el treball en xarxa de tots els agents implicats a la comarca i nous programes d’atenció a les demandes, incrementant la partida dels AJUTS D’URGÈNCIA SOCIAL (amb

entrevista

francesc fabregatPresident del Consell Comarcal del Pla d'Urgell

Francesc Fabregat i Talarn va néixer a Bellvís (Pla d'Urgell) el 1957, poble del qual n'és alcalde des de 1999. Està casat i té dos fills.Des del juliol de 2011 és president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell. També és president del Patronat de Turisme, de l'Institut d'Assessorament i Gestió Integrat (ITAFI), de l'Institut d'Estudis Coamrcals i dels consorcis de l'Estany d'Ivars i Vila-sana. A nivell polític és membre de la Comissió Directiva de l'AMI, membre de l'Executiva de la Federació de Lleida de CDC i ha estat president comarcal i membre del Consell Nacional de CDC des de l'any 2008 fins al 2012.

“El temps de pensar que les administracions ho poden i ho han de fer tot, s'ha acabat"

1. Després d'un any i mig al capdavant del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, quin balanç fa?

Quan governes desitges fer tot el pos-sible per millorar la qualitat de vida dels veïns del municipi i també de la comarca. Però, aquest cop, sabíem des de l’inici que seria una legislatura complexa de gestionar, donada la situació econòmica. Procurem mantenir les prestacions dels serveis amb el nivell d’eficiència adequat encara que els ingressos siguin menors. Tot i així, ho podem fer possible també gràcies a l’esforç i la professionalitat del personal del Consell Comarcal.

2. El context econòmic demana imagina-ció. Com afronten l'acció de govern amb un panorama tan complicat?

La gestió econòmica sempre ha de ser acurada però ara, amb l'actual situació, encara més. És en aquestes circums-tàncies que en determinades activitats s’ha de buscar suport extern ja sigui en esponsorització o aplicant-hi el copaga-ment. Hem d'adaptar-nos als nous temps i buscar solucions que ens permetin po-der portar-les a terme. És dur, però tots plegats iniciem un procés d’aprenentatge d’uns nous models i valors que són els que regiran en els propers anys. El temps de pensar que les administracions ho po-den i ho han de fer tot, s’ha acabat.

3. Els Consells Comarcals estan en el punt de mira. Des de Lleida ja van deixar clar que cal reivindicar la seva acció.

Des dels municipis de les Terres de Lleida es valora la tasca dels Consells Co-marcals, ja que la major part, degut a la seva dimensió, no podríem afrontar sols la despesa de molts dels serveis que re-bem. Fent-ho de manera conjunta sí que és possible. Recollida d’escombraries, equip de serveis tècnics, d’assistents so-cials, gestió del transport i menjadors es-colars, foment de l’emprenedoria i molts altres serveis són possible gestionant-ho de manera conjunta. Sempre diem que si desapareguessin els Consells, l’endemà s’hauria de crear un ens que fés la ma-

teixa feina, perquè a la fi el que fem és fer estalviar diners als municipis.

4. Tothom parla de mancomunar. Com afronteu aquest aspecte?

La finalitat dels Consells és poder ofe-rir els serveis als municipis d’una manera conjunta o mancomunada. Ara és també necessari optar per les compres manco-munades per aconseguir millors preus

>> Sempre diem que si desapareguessin els Consells, l'endemà s'hauria de crear un ens que fés la mateixa feina, perquè a la fi el que fem és estalviar diners als municipis


de treball “on line”. Permet que les empre-ses i els particulars, mitjançant les noves tecnologies, es relacionin en la recerca d’ofertes i demandes de treball.

7. També heu creat un equip d'atenció a la violència masclista. Amb quin objectiu?

En el consell comarcal tenim el servei anomenat SIAD, és un servei d’informa-ció i atenció a les dones de la comarca, per tal de donar resposta a les diferents necessitats i demandes que puguin tenir,

ja bé siguin d’àmbit social, laboral, sani-tari, formatiu, lúdic, associatiu... i per altra banda, una altra finalitat és, juntament amb els serveis socials, donar una aten-ció integral de qualitat a les dones que pateixen o han patit violència masclista, amb un servei d’assessorament jurídic i psicològic si és necessari.

Dins del Protocol d’actuació en els ca-sos de violència masclista i domèstica del consell comarcal del pla d’Urgell tenim un equip comarcal que està format per un representant de cada àmbit: serveis

la col·laboració de la Generalitat i de la Di-putació de Lleida).

6. Un dels aspectes que heu potenciat és el de la formació i fomentar l'ocupació.

La crisi ha colpejat durament els mer-cats de treball i ha fet palès que la forma-ció, en tots els nivells, és bàsica i essenci-al per poder accedir al món laboral.

El Consell Comarcal del Pla d’Urgell ja va gestionar, a partir de la convocatòria de l’any 2010, el Programa d’Experièn-cia Professional per a l’ocupació juvenil a Catalunya (Suma’t), a través dels seus departaments de Serveis Socials i de Pro-moció Econòmica. En l’àmbit estrictament formatiu cal destacar que el departament de Serveis Socials ha impartit diverses accions formatives relacionades amb l’atenció sociosanitària.

Des de l’Àrea de Promoció Econòmica s’han impartit accions formatives vincula-des a l’emprenedoria i la creació d’em-preses i el Departament de Joventut del Consell ha participat en nombroses acti-vitats d’educació en el lleure.

Actualment s’estan desenvolupant dos projectes que combinen les accions for-matives i d’inserció laboral. Per un costat el Programa “Joves per l’Ocupació” amb l’atenció directa de 40 joves entre 16 i 25 anys. Per una altra banda, el Programa “Aturats de llarga durada” mitjançant el qual atenem a 60 persones que porten més de 12 mesos a l’atur i han exhaurit qualsevol tipus de prestació. També vo-lem destacar que gestionem una borsa

socials, joventut, immigració, SIAD, ser-veis educatius de la comarca, del centre atenció primària (CAP) i de la policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra.

8. A nivell turístic, s'ha creat una web per promocionar el territori.

La comarca del Pla d'Urgell és poc coneguda turísticament però amb un gran patrimoni per oferir. Teníem el deute pendent de fer accessible la informació turística, patrimonial i cultural a través d'In-ternet. La web es va posar en marxa al desembre passat i encara és aviat per fer una valoració, ja que la major part de visi-tants del Pla d'Urgell vénen a partir de la primavera i durant l'estiu. El sector turístic de la comarca dóna suport a la iniciativa i agraeix la posada en marxa de la web. Volem posicionar-nos i que qualsevol per-sona que busqui un lloc agradable, aco-llidor, amb propostes de turisme cultural, de natura, d'aventura d'alta qualitat i molt accessible per a passar les vacances o senzillament gaudir amb la família, la pa-rella o els amics, vingui al Pla d'Urgell.

9. Un dels aspectes que estan funcionant és la recollida de deixalles.

És cert. L’obligació de la recollida de la fracció orgànica i l’acabament del con-tracte amb l’empresa que feia el servei, ens va fer replantejar l’any 2009 el model de recollida, optant per la implantació de contenidors soterrats als pobles de co-marca. Va ser un canvi substancial que els veïns van agrair ben aviat. Mollerus-sa, en aquell moment no es va sumar al canvi de model, però actualment està ja ultimant el procés per fer-ho aviat.

Els 15 municipis disposem de 133 àrees soterrades de 5 contenidors cada àrea. La mitjana de recollida selectiva l’any 2012 fou del 57% (a Catalunya al 2011 va ser del 40,5%). Els quilograms per habitant i dia foren 1,03 kg (a Catalu-nya al 2011 va ser de 1,47 kg/hab. i dia).

Els avantatges són: una millora higiè-nica, els contenidors més accessibles per gent gran i discapacitats, horari lliure, sense lligams de calendari, millora estè-tica (menys contenidors, més espai al carrer), contenidors més grans (reducció freqüències.). ¹ ¹

>> Som el primer consell que desplegarà la banda ampla a la seva comarca, amb el que això significa des d'un punt de vista de creixement econòmic en el futur més immediat


qüestionari polític

Adriana DelgadoPresidenta del Consell Comarcal del Bages

Quin paper han de tenir els Consells Comarcals en un futur?

Laura CostaSecretària de Política Municipal de CDC

Josep MayoralSecretari de Política Municipal del PSC

La reforma dels consells co-marcals, com a base territorial i administrativa catalana, s’ha de plantejar amb l’objectiu de ser-vir als ciutadans i que aquests disposin d’un seguit de serveis bàsics (transport escolar, aten-ció social, protecció civil, resi-dus, promoció econòmica, etc) independentment d’on visquin, fomentant la mancomunació de serveis sense crear estructures que desenvolupin funcions anà-logues o duplicades.

Partint del principi d’assime-tria i tenint en compte l’existèn-

cia d’altres ens establerts per llei, com poden ser les àrees metropolitanes, no han d’existir a tot el territori. També s’ha de reformular la seva representati-vitat, que passa per la supressió del ple per un consell d’alcaldes i alcaldesses (o qui es delegui en el ple municipal), òrgan re-alment executiu i que hauria de tenir visió supramunicipal. De la mà, les vegueries haurien de ser els òrgans per a exercir fun-cions de govern intermunicipal de cooperació local i alhora re-presentar l’organització territori-

al dels serveis de la Generalitat.En definitiva, els consells han

de permetre donar més eficièn-cia i eficàcia perquè els ciuta-dans disposin de més serveis i de més qualitat de vida, visquin on visquin."

>> Partint del principi d'assimetria i tenint en compte l'existència d'altres ens establerts per llei, no han d'existir a tot el territori

Cal refer el seu encaix ad-ministratiu, competencial i funcional. Especialment en un marc de finançament fa-llit i en moments en els que necessàriament cal repensar l’estructura institucional del nostre país.

Els Consells Comarcals s’han de reconvertir en orga-nismes de gestió supramuni-cipal. En prestadors de ser-veis definits i acordats amb els ajuntaments del seu terri-tori. Amb l’objectiu de resol-dre conjuntament qüestions

que van més enllà del terme municipal o que puguin supo-sar, per l’efecte d’economia d’escala, millores substanci-als de l’eficàcia i l’eficiència de la gestió municipal. I per tant una millora en la presta-ció de serveis per als ciuta-dans i a les ciutadanes.

La gestió del consell co-marcal hauria de recaure, des del nostre punt de vista, en el Consell d’Alcaldes. Cal dotar els consells d’un caràc-ter més institucional que de representació política.

>> Els Consells Comarcals s'han de reconvertir en prestadors de serveis definits i acordats amb els ajuntaments del seu territori

Ara que es parla tant de la necessitat de mancomunar serveis, cal saber que a Ca-talunya ja fa 30 anys que es man comunen sistemàtica-ment a través dels consells co mar cals. No en va, a pro-pòsit de la reforma de la llei espanyola, algunes comuni-tats autònomes veïnes s’hi fi-xen. Durant tots aquests anys, doncs, els consells comarcals han estat organismes d’efici-ència, cohesió i equilibri terri-torial de primer ordre, especi-

alment pels municipis menors de 20.000 habitants, que en són el 93%. En definitiva: han fet arribar a tots els ciutadans del país la majoria de serveis que d’altra manera no haurien pogut tenir.

En el futur, aquest mateix esperit passa perquè els con-sells comarcals esdevinguin els braços executors de les vegueries, completant així el model territorial català pro-pi, adaptat a la nostra realitat social i demogràfica concre-

ta. Serà el moment de reblar la tan necessària redefinició de competències i de finança-ment, que ens permetrà reno-var el compromís amb la igual-tat d’oportunitats per a tots els ciutadans de Catalunya.

>> Els Consells Comarcals han d'esdevenir els braços executors de les vegueries, completant així el model territorial català propi


Josep A. VilaltaExregidor a Torà per la CUP

Lluís MorenoVicepresident d'Organització i política municipal d'ICV

La construcció d’un estat propi ha de ser una oportu-nitat per repensar el paper de tots i cadascun dels dife-rents nivells d’administració, prescindint de limitacions im-posades per marcs constitu-cionals externs. S’ha de de-

fensar un model polític fet de baix cap dalt, tant a nivell de divisió territorial (els nuclis de població han de poder es-collir el municipi on pertan-yen, els municipis comarca i així successivament fins arri-bar a l’anhelada República

dels Països Catalans) com de competències (i és aquí on cal donar el màxim poder als ajuntaments i deixar que els organismes comarcals assu-meixin les funcions que lliure-ment acordin delegar-los els municipis).

Miguel Ángel IbañezSubsecretari de Política Municipal C's

Alícia Sánchez-Camacho Presidenta del PP a Catalunya

La funció dels consells co-marcals en el futur ha de ser únicament la d’ens de gestió de serveis públics municipals, ja que creiem que aquesta és l'única finalitat que s’ha de ga-rantir al 100%. I per aconse-guir-ho, considerem que en l’actualitat és necessari que es revisi l’organització de les ad-ministracions públiques ja que per millorar la gestió dels con-sells comarcals i prestar els serveis d’una forma més efi-caç, s’han de reduir els costos

que no incideixen en aques-ta qualitat del servei. Tot ple-gat proposem fer-ho mitjançant un aprimament substancial de l’administració pública.

Des del Partit Popular Ca-talà proposem reduir el nom-bre de consellers comarcals en el 74,2%, el que significa te-nir 782 consellers menys, que es restarien als 1.053 que hi ha actualment. D’una altra banda, proposem suprimir els vicepre-sidents, els grups comarcals i les subvencions per aquests

grups, els consellers amb rè-gim de dedicació exclusiva to-tal o parcial i els càrrecs de confiança política o eventuals.

>> Proposem reduir el nombre de consellers comarcals en el 74,2%, el que significa tenir 782 consellers menys

El paper dels consells comar-cals s’haurà de bastir partint d’al-guns principis com: simplificació radical del mapa local amb dos grans estructures territorials (ve-gueria i ajuntament), principi de subsidiarietat dins el propi àm-bit de l’autonomia local (tractar de manera assimètrica el mapa muni-cipal atenent a la dimensió territo-rial, demogràfica i de sostenibilitat econòmica i tècnica), administraci-ons locals fortes i ben finançades, el municipi principal àmbit de ges-tió de les necessitats de la ciutada-nia i, per tant, desenvolupar noves

polítiques locals i no segrestar-les tal i com conté l’Estatut de Catalu-nya.

Entenem que ha d’existir un únic nivell de govern local intermig, ele-git directament i que no pot ser uni-forme a tots els territoris. Aquests governs han de tenir com encàr-recs principals la innovació local, la creació de xarxes de suport als municipis, el suport a la mancomu-nació de serveis i la promoció de l’eficàcia dels serveis locals.

Aquesta simplificació i empode-rament local del nou entramat insti-tucional ens fa plantejar i proposar

que les comarques han d’esdeve-nir els àmbits de mancomunació de serveis, de manera que els con-sells comarcals es converteixen en un espai de coordinació i posada en comú de les necessitats muni-cipals del seu territori acordades de forma voluntària pels governs dels ajuntaments o per delegació de la Generalitat.

>> Les comarques han d'esdevenir els àmbits de mancomunació de serveis

Els Consells Comarcals es van crear com a estructures polítiques per tal de disposar d'uns organismes que fessin de contrapunt a les Diputaci-ons. Les funcions que exercei-xen són plenament assumibles per organismes mancomunats sense estructura política, que serien més eficaços i més eco-nòmics, a més de contribuir a eliminar duplicitats administra-tives i de càrrecs polítics amb el conseqüent estalvi en els

costos de gestió i de retribuci-ons.

Tal com vam avançar a la pregunta de febrer 2012, el nostre plantejament és clar: els Consells Comarcals han de, uns desaparèixer, i d'altres evolucionar cap a una mena de mancomunitats on treba-llin conjuntament els municipis sense necessitat de mantenir estructures polítiques: hem de restar estructura, restar buro-cràcia i, a canvi, millorar la ges-

tió dels recursos públics per tal de, com a mínim, garantir in-clòs en plena crisi, els serveis bàsics: la salut, l’educació, els serveis socials, la justícia...

>> Les funcions que exerceixen són plenament assumibles per organismes mancomunats sense estructura política


El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va presidir l'11 de març l'acte de commemoració dels 30 anys de l'aprovació de la Llei d'Alta Muntanya i dels Consells Comarcals de muntanya. La celebració va comptar amb la presència de representants dels nou consells que es van constituir gràcies a la llei del 83: el de l'Alta Ribagorça, Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Solsonès i Ri-pollès. Durant la commemoració es va projectar un au-diovisual d'aquests 30 anys i es va llegir un manifest de suport als actuals Consells en nom de tots els pre-sidents.

La Seu d'urgell acull la commemoració dels 30 anys de l'aprovació de la Llei d'Alta Muntanya

Representants polítics presents a l'acte.

L'Ajuntament està integrat dins el Castell-Palau de Comtes.

racó de l'associat / #municipisenpositiu

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va inaugu-rar el 9 de març les noves instal·lacions de l'Ajuntament de Bellcaire d'Empordà, un poble del Baix Empordà. Aquestes estan ubicades al Castell-Palau de Comtes d'Empúries. Or-tega va indicar que aquesta remodelació "posa en valor el patrimoni cultural del país en un municipi com el de Bellcai-re que viu intensament la seva historia". Les obres han con-sistit en aixecar un nou pis, refer la teulada i eliminar les bar-reres arquitectòniques. Així, a la planta baixa hi ha la sala de plens; al primer pis, les oficines i els serveis tècnics; i al segon, l'alcaldia, les regidories, l'arxiu i el magatzem. La re-modelació ha tingut un cost de 613.000 euros, el 90% dels quals han estat aportats pel Govern.

Bellcaire d'Empordà inaugura el nou Ajuntament amb la presència de la vicepresidenta, Joana Ortega

El Reglament es va aprovar per unanimitat.

El ple municipal de l'ajuntament de Premià de Mar va aprovar el 20 de març, amb el vot a favor de tots els grups municipals, el Reglament de Govern Obert i Participació Ciutadana. Un document que pretén millorar i fer més efi-cient la relació entre la ciutadania i l'Ajuntament aplicant eines de transparència i participació perquè els premia-nencs puguin incidir en els afers públics i d'interès general del municipi. El Reglament recull les aportacions de tots els grups polítics amb representació al consistori i de les per-sones que van assistir a les dues jornades de debat fetes durant la tardor. La voluntat és avançar cap a un nou mo-del de poble amb una participació ciutadana més eficaç.

L'ajuntament de Premià de Mar aprova per unanimitat el Reglament de Govern Obert


racó de l'associat / #municipisenpositiu

Els tuits #municipisenpositiu a la xarxa

#Cambrils vol ser referent de la Costa Daura-da usant eines 2.0 per la promoció turística i econòmica

#Tremp incorpora la figura femenina als semà-fors

#Manresa concedirà un ajut d'entre 50 i 100 € per compra de material escolar a les famílies més desafavorides

Una aplicació per mòbils permet recórrer els principals punts d'interès turístic de #Solsona

El ple de @AjPremia aprova el Reglament de Govern Obert i Participació Ciutadana

Acord entre el Consell Comarcal de la Terra Alta (@CCTerra) i 2 cellers per promocionar tu-rísticament el patrimoni modernista

M

M

M

M

M

M

L'acte de reafirmació comarcal es va fer a Mollerussa.

El conseller de la Presidència del Govern de Cata-lunya, Francesc Homs, va testimoniar el 18 de març la signatura de la declaració de reafirmació de la creació de la comarca del Pla d’Urgell, 25 anys després del seu naixement després de ser constituïda el 28 de març del 1988. La declaració, que va ser ratificada pels alcal-des dels 16 municipis (van excusar-se els batlles de Li-nyola i El Poal) que conformen la comarca, recull que “ara, més que mai, és moment de reafirmar, amb for-ça, la voluntat democràtica dels nostres ciutadans de ser i voler la nostra comarca, paradigma d’utilitat i ser-vei, d’una manera de ser i d’entendre el territori i el nos-tre país, Catalunya”.

25 anys després de la seva creació el Pla d'urgell reafirma la seva identitat

Els semàfors compten amb una figura femenina amb faldilla.

Coincidint amb el Dia Internacional de les Dones a Tremp (Pallars Jussà) es va iniciar la substitució de les LED dels semàfors de la ciutat. Aquesta substitució consisteix en canviar les LED per estalviar energia i mo-dificar el disseny del vianants. Ara els semàfors alter-nen la figura masculina amb la figura femenina. Aques-ta figura s'ha dissenyat amb faldilles. Segons el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Joan Pascual, aquest disseny s'ampliarà a tots els semàfors de la localitat. El canvi s'ha fet aprofitant la substitució dels llums per al-tres de més potents que permetran una major visibilitat en dies foscos i amb boira. Aquest canvi suposarà un estalvi del 80% d'energia.

Els semàfors de Tremp incorporen la figura femenina


La culpabilització dels municipis

Els ajuntaments són l’administra-ció més propera al ciutadà i això fa que, d’una banda, els seus alcaldes i regidors estiguin sotmesos a un control més fort per part dels seus conciutadans, fet que genera una major eficiència en la despesa mu-nicipal. Però, també hi ha la possi-bilitat que aquests governs estiguin més pressionats per part de determi-nats col·lectius o persones i acabin acceptant dur a terme determinades despeses que potser no són les més eficients. Com es pot comprovar són dues forces contraposades que cal tenir en compte. A la vegada, però, cal tenir present que els alcaldes i regidors disposen de la màxima in-formació sobre les necessitats i ca-racterístiques del seu municipi i, per tant, són els que poden emprendre les actuacions que millor s’adeqüin al seu territori. Aquesta és la lògica d’eficiència econòmica que inspira el principi de subsidiarietat, el qual estableix que tot el que pugui fer l’administració més propera al ciuta-dà i al territori no ho faci una admi-nistració més llunyana.

En els últims dies estem assistint a una culpabilització dels municipis sobre la situació financera de les

administracions públiques que no té molt fonament. Se’ls acusa, entre d’altres qüestions, de que no són efi-cients en la prestació dels serveis, que assumeixen més competències de les que els pertoca, que han fet obres faraòniques, que els seus al-caldes i regidors cobren sous des-mesurats i, en conseqüència, tinguin nivells molt elevats de dèficit i d’en-deutament. Aquesta és la línia argu-mental que sustenta l’avantprojecte de reforma de l’administració local que ha presentat el govern del PP. Reforma que, a diferència de tots els informes que s’han realitzat sobre el tema, estableix l'obligatorietat de recentralitzar cap a les diputacions els serveis dels municipis menors de 20.000 habitants quan aquests es prestin amb un cost superior a l’estàndard.

Ara bé, els municipis són l’admi-nistració amb més dèficit? Segons dades del Ministeri, al 2012 el dèficit de les administracions locals de l’es-tat espanyol es va situar en el 0,20% PIB en front al del govern central (Estat i seguretat social) que va ser del 4,79% i al de les comunitats au-tònomes (1,73%). Però a més, han

aconseguit reduir el dèficit fins al 0,20% del PIB quan el seu objectiu inicial era assolir el 0,30%. Per tant, han tingut un comportament molt millor del previst, cosa que cap al-tra administració ha aconseguit. Pel que fa a l’endeutament de les cor-poracions locals espanyoles, aquest representa el 4,1% del PIB, quan el del govern central és del 67,5% i el de les comunitats autònomes del 15,9%. Per tant, les administracions locals ni són les administracions

amb més dèficit ni són les més en-deutades.

No obstant, malgrat aquest bon comportament general, és impor-tant assenyalar l’heterogeneïtat de situacions que existeix dins del món municipal. Així, al 2010 a Catalunya, 534 municipis van tancar amb supe-ràvit, mentre que 412 ho van fer amb

dèficit. A banda del signe, la mag-nitud és també molt dispar, especi-alment en els municipis menors de 5.000 habitants. El mateix succeeix amb el volum de deute que al 2011 es va situar en els 5.100,5 milions d’euros. El 50% d’aquest volum de deute està en mans de 15 municipis (els més grans), mentre que el 50% restant es reparteix entre 931 munici-pis. Ara bé, si es relativitza en termes d’euros per habitant es constata una gran varietat de situacions.

Així doncs, resulta evident que les mesures generals i uniformes no són les més escaients, atès que penalitzen als ajuntaments que han tingut un bon comportament finan-cer. Tampoc la recentralització de serveis cap a les diputacions resul-ta una solució eficient en allunyar la responsabilitat del servei al control dels ciutadans. El que cal és avançar cap a l’establiment de mecanismes de “penalització” als ajuntaments que no han estat capaços d’equili-brar els seus comptes i, a la vegada, que incentivin a la resta a continuar assolint els objectius de dèficit fixats mitjançant l’ús de la capacitat fiscal i els ajustos en la despesa.

>> Les administracions locals ni són les administracions amb més dèficit ni són les més endeutades

Marta EspasaUniversitat de Barcelona

>> Ni la recentralització dels serveis municipals ni les mesures generals i uniformes són les més eficients per aconseguir els objectius de dèficit

opinió

ACm 339 - abril 2013

Documents

Transcript of ACm 339 - abril 2013