ACM 342

Vall de Boí. Alta Ribagorça

Associació Catalanade Municipis 342

Juliol 2013

Els Consells Comarcals, l'eina útil pel territori

Pàg. 6

ActualitatEl món local defensa el model educatiu català davant la imposició de la LOMCE

Pàg. 12-15

Entrevistes als presidents de les DiputacionsSalvador Esteve, Joan Giraut, Joan Reñé i Josep Poblet

Pàg. 22

Opinió"Una normalitat tan excepcional". Toni Aira, periodista

Pàg. 4-5

Actualitat

JULIOL 2013. NÚMERO 342 3

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan MorcilloConsell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Josep Garriga, Albert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Dipòsit legal: B3434383.Impressió: Gràfiques APR.La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Actualitat

04-05 El Fòrum Comarcal demana que es clarifiquin més les competències i el finançament dels Consells Comarcals

06 El món local defensa el model educatiu català davant la imposició de la LOMCE

07 L'ACM demana que la Llei d'Horaris Comercials catalana vetlli per conciliar vida laboral i familiar i tingui en compte el petit comerç

08 Es clou la segona edició del Màster en Govern Local

09 "L'ACM participa a la jornada organitzada per CCOO sobre la 'Reforma dels ens locals'

10 L'ACM analitza la reforma de la Llei de Costes

11 Noves pautes per a l'ocupació i ús del litoral

El món municipal viu immers en una metamorfosi legislati-va generada per l’Avantprojecte de Llei de Governs Locals (ALLGL), que està elaborant el Govern de la Generalitat. Una llei que ha de garantir i clarificar amb urgència les competèn-cies de les administracions locals que tenen un contacte di-recte amb el ciutadà i, per tant, que coneix les necessitats de la ciutadania.

La llei catalana ha de clarificar bé quines són les compe-tències que ha d’assumir cada administració local, tenint en compte que el món local funciona gràcies als tres eixos bà-sics: Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions. En

aquest sentit, el Fòrum Comarcal celebrat a Vic aquest mes ha fet palès la demanda dels Consells Comarcals a clarifi-car i posar en valor la feina que duen a terme els ens locals, com a administració local arrelada al país i que s’ha adap-tat per oferir serveis i vertebrar el territori. Aquesta demanda ha propiciat que l’ACM hagi elaborat un document on recla-ma que es defineixi millor quina ha de ser l’organització ter-ritorial, el model competencial i el seu finançament. Un cop tinguem clar qui fa què, haurem de definir amb urgència qui ho paga. Per això, cal celeritat en l’elaboració de la Llei de Fi-nançament local.

Pas a pas, però sense pausa

ACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 BarcelonaTelèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: [email protected]

www.acm.cat

Entrevistes a les Diputacions

12 "No ens podem convertir en substituts dels ajuntaments i exercir el govern des de la distància". Salvador Esteve, Diputació de Barcelona

13 "Cal reforçar la col·laboració entre totes les institucions del país que treballem sobre el territori". Joan Giraut, Diputació de Girona

14 "Tots els serveis gestionats des de la proximitat són sempre els més eficients". Joan Reñé, Diputació de Lleida

15 "Les diputacions són un factor d'equilibri a favor dels municipis més febles, dels més petits". Josep Poblet, Diputació de Tarragona

Qüestionari polític

18-19 S'han d'avaluar els serveis dels ajuntaments i sota quins criteris?

Opinió

22 "Una normalitat tan excepcional". Toni Aira, periodista

sumari

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154kg d’escombraries

14kg de CO2

139km en un cotxe europeu estàndard

3.346litres d’aigua

333kwh d’energia

251kg de fusta

C02

editorial

La Vall de Boí és un conjunt de valls i serralades, agrupades per uns fets comuns. El municipi engloba poc més de 1.000 ha-bitants en 21.000 hectàrees de superfície.Situada a la comarca de l'Alta Ribagorça, agrupa els nuclis urbans de Barruera, Boí, Cardet, Cóll, Durro, Erill la Vall, Taüll i Saraís. A nivell patrimonial destaquen les esglésies romàni-ques, amb Sant Climent de Taüll com a referent més conegut. A nivell natural, destaca l'Estany de Sant Maurici i el Parc Natural d'Aigüestortes. El seu alcalde és Joan Perelada (PSC).

N. 342Foto de portada: Anna Duran

JULIOL 2013. NÚMERO 3424

ra té molt recorregut fins que sigui aprovada pel Parlament, per tant, gràcies a les aportacions fetes pels assistents, es podran fer al·legacions per millorar la llei.

actualitat

El Fòrum Comarcal demana que es clarifiquin més les competències i el finançament dels Consells Comarcals

El Fòrum Comarcal de l’ACM, format per representants dels 41 Consells Comarcals de Catalunya, demana que l’Avantprojecte de la Llei de Governs Locals que està desenvolupant la Generalitat de Catalunya defineixi més quines han de ser les competències i el finançament dels ens comarcals. El president de l’ACM, Miquel Buch, defensa que el món local necessita el suport dels Consells Comarcals i de les Diputacions per oferir els serveis a la ciutadania.

El Consell Comarcal és una ad-ministració local arrelada al país i en el sentiment de la població, es-devenint un element d’identifica-ció. Per aquest motiu, davant d’una setantena de presidents i gerents de Consells Comarcals catalans, el president de l’ACM, Miquel Buch, va defensar i posar en valor la feina feta i els serveis que ofereixen els Con-sells Comarcals. Així, va assegurar que la Llei de Governs Locals enca-

Per la seva banda, el president del Fòrum Comarcal, Jordi Xargay, va manifestar que durant els dar-rers 25 anys els Consells Comarcals s’han adaptat per oferir serveis i han

Els representants comarcals van reclamar més definció de competències i millorar el finançament que reben.

Miquel Buch, acompanyat pel president del Consell Comarcal d'Osona, Joan Roca.


Visualitza el vídeo de la visita a través d'aquest codi:

Una setantena de representants dels Consells comarcals catalans van participar a la trobada del Fòrum comarcal.

contribuït a vertebrar el territori. Per aquest motiu, des de l’ACM s’ha ela-borat un document en què es dema-na que es defineixi millor quin ha de ser l’organització territorial, el model competencial, l’organització i el fi-nançament dels Consells Comarcals.

La sessió de treball, presidida pel president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Roca, va posar de manifest la preocupació dels Con-sells Comarcals pel que fa al nou model competencial que proposa l’Avantprojecte de Llei de Governs

Locals, el finançament de les com-petències i la governança. L’atribu-

ció directe de competències ha de comportar necessàriament el finan-çament genèric i suficient per a ga-

rantir no només la prestació efectiva i de qualitat dels serveis locals, sinó també el funcionament general de l’administració.

La trobada del Fòrum Comarcal de l'ACM es va fer el 4 de juny a la seu del Consell Comarcal d'Osona, a Vic.

>> Els Consells Comarcals en els últims 25 anys han contribuït a vertebrar el territori, segons Xargay


actualitat

La jornada es va fer a l'escola de música Victòria dels Àngels de Sant Cugat del Vallès.

El món local defensa el model educatiu català davant la imposició de la LOMCEL’Associació Catalana de Municipis (ACM) va organitzar el passat 7 de juny una nova jornada dedicada a l’ensenyament en els municipis. El món local va defensar el model català d’ensenyament davant la imposició de la LOMCE. La consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, va ser l’encarregada de donar el tret de sortida a la jornada, que es va celebrar a Sant Cugat del Vallès.

La consellera va apuntar que el sistema educatiu català ha treballat per optimitzar recursos i ha intensificat molt els processos. Aquest fet ha incidit en la millora del sistema educatiu català. Irene Rigaru va posar de manifest la necessitat d’alinear els processos educatius per tal de caminar tots plegats en la mateixa direcció. Així, va assegurar que els recursos per si sols no equivalen a qualitat. "La qualitat queda lligada a la professionalitat, que passa per tenir uns bons professionals", va insistir.

Irene Rigau també va aprofitar per criticar durament la voluntat del govern del PP de voler limitar les competències del govern de la Generalitat en matèria d’educació i va criticar l’herència rebuda per part de l’anterior tripartit, que ha obligat la Generalitat a estar endeutada

fins l’any 2038 per la creació d’unes places d’escola bressol que ara s’ha vist que no eren totes necessàries.

Per la seva banda, el president de l’ACM, Miquel Buch, va demanar a la consellera i als consellers del govern català que diguin prou a les imposicions de Madrid. "Hem de dir ben clar que ja n’hi ha prou, s’ha acabat, amb aquest sistema d’imposició que ens arriba des de Madrid no anem enlloc. Tots els problemes que pateixen les escoles

catalanes, no els tindrien si l’Estat no fos tant insolidari amb la Generalitat de Catalunya".

Finalment, la presidenta de la Comissió d’Ensenyament de l’ACM i alcaldessa de Cardedeu, Calamanda Vila, va assegurar que la jornada ha servit per posar sobre la taula els problemes que realment preocupen als ajuntaments en matèria d’educació. "Els municipis creem complicitats i compartim la corresponsabilitat amb el govern de la Generalitat".

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va presidir la jornada.


actualitat

L'ACM demana que la Llei d'Horaris Comercials catalana vetlli per conciliar vida laboral i familiar i tingui en compte el petit comerç

Rafael de Yzaguirre, Àngles Chacón i Sandra Suárez representant l'ACM.

Àngels Chacon i Sandra Suárez, regidores de l'ajuntament d'Igua lada i Calafell respectivament, acompanyades pel secretari general adjunt de l'ACM Rafael de Yzaguirre, van compa rèixer el passat 12 de juny davant la Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament de Catalunya per defensar el model de comerç català per sobre del model proposat per l’Estat.

Entre els diferents punts que

han plantejat les representants de l’Associació Catalana de Municipis, en destaca la petició d’incloure un article específic a la Llei que reguli la conciliació entre la vida familiar, laboral i personal. En aquest sentit, des de l’ACM es considera que un increment de l’horari d’obertura dels centres comercials no ajudaria a conciliar la vida dels treballadors i, alhora, no garanteix una millor situació laboral.

Les representants de l’ACM també van deixar palès que els municipis són els que tracten més directament amb els comerciants i, per tant, coneixen de primera mà quins són els seus problemes. Així, es va defensar el model de comerç català de proximitat, que fomenta la cohesió social i preservació de llocs de treball.

Finalment, des de l’ACM es va

deixar clar que l’augment de l’horari comercial no repercuteix en què els comerços tinguin més vendes.

El representants dels diferents partits polítics assistents a la Comissió van destacar la impor tàn cia de les aportacions fetes per les Comissions de Promoció Econòmica i d'Igualtat de l’ACM, doncs són fonamentals per conèixer el punt de vista de l’afectació del comerç local.

>> L'Associació considera que un increment de l'horari d'obertura dels centres comercials no ajudaria a conciliar la vida dels treballadors


actualitat

Es clou la segona edició del Màster en Govern Local

El passat 14 de juny es va dur a terme la clausura d’una nova edició del Màster en Govern Local, que organitza conjuntament l’Associació Catalana de Municipis, la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes i la Universitat Autònoma de Barcelona. Un total de 39 alumnes han completat els estudis que busquen formar líders polítics de l'administració local.

En el discurs de cloenda, el president de l'ACM, Miquel Buch, va transmetre als alumnes la necessitat d’estar amb la societat i escoltar-la. Per aquest motiu, va animar als electes a sortir del despatx i treballar al carrer. "En uns moments en què hi ha una gran decepció per part de la ciutadania, cal que sortim al carrer i ens expliquem. Només així serem capaços que la gent ens escolti”, va destacar.

L’acte de clausura que es va dur a terme a l’edifici de postgraus de la Universitat Autònoma de Barcelona, va tenir com a convidat el professor Ferran Ramon Cortés, qui va parlar del valor de la confiança i la comunicació.

Amb aquest Màster, l’ACM i la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes (FAAEE) es refermen novament en llur compromís de formar els líders polítics de l’Administració local al servei de

la ciutadania dels nostres pobles i ciutats, tenint ben present que aquests han deixat de ser la figura honorífica d’altres temps per a esdevenir directius i gestors de la cosa públicai que han de fer front no només a la gestió municipal sinó també a reptes cada cop més importants a escala supramunicipal, regional i, fins i tot, europea.

Aquesta ha estat la segona edició del Màster en Govern Local, que ha doblat alumnes respecte a la primera edició. Cal destacar, a més, que es tracta de l'únic Màster adreçat expressament a electes locals i plenament adaptat al procés de convergència dels estudis superiors de Bolonya.

A la cloenda del Màster es van entregar els diplomes als alumnes.

Alumnes que han completat la segona edició del Màster en Govern Local.


actualitat

L'ACM participa a la jornada organitzada per CCOO sobre la 'Reforma dels ens locals'

L’alcaldessa de Cambrils, membre del Comité Executiu de l'ACM i presidenta de la Comissió de Funció Pública, Mercè Dalmau, va ser la representant de l’Associació Catalana de Municipis a la jornada sindical “Reforma dels ens locals”, organitzada per Comissions Obrerees el passat 29 de maig.

L’objectiu de la jornada era donar a conèixer l’abast de les reformes locals que preveuen dur a terme el govern de la Generalitat i el govern

de l’Estat. El sindicat Comissions Obreres (CCOO) va interessar-se pel posicionament de les diferents administracions catalanes vers les dues lleis. Així, la jornada va comptar amb un representant de la Generalitat de Catalunya, de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

En referència als dos avant-pro jectes de llei, la representant de l'ACM, Mercè Dal mau, va remarcar que la Llei de Governs

Locals impul sada per la Generalitat de Catalunya està feta des del diàleg, mentre que l’Avantprojecte per la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (ARSAL), pro mogut per l’Estat està feta des de la imposició. En aquest sentit, l'alcaldessa de Cambrils va assegurar que la Llei de Governs Locals de la Generalitat de Catalunya, quan es trobi en fase parlamentària, podrà ser millorada i, per tant, podrà solucionar alguns aspectes.

Un dels temes que està generant més polèmica és l’avaluació del cost dels serveis que presten els ens locals. Per aquest motiu, l’alcaldessa de Cambrils va pre-gun tar-se qui serà l’encarregat d’establir els barems que marquin el cost dels serveis. Va valorar positivament que la Generalitat ja hagi posat sabre la taula que es valoraran els serveis pel seu cost econòmic, però també per la seva eficiència.

Finalment, Mercè Dalmau va re-cla mar que la Llei de Governs Locals que promou la Generalitat ha d’anar acompanyada per la Llei de Finances Locals, ja que, segons l'alcaldessa, és molt important sa-ber qui fa què i qui ho paga.

Mercè Dalmau, segona per la dreta, participant a la jornada.


actualitat

Una cinquantena de persones van participar el 18 de juny a la jornada "La reforma de la Llei de Costes i la seva incidència en els municipis costaners" organitzada per l’ACM. El secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, va assegurar que davant la complexitat de competències els alcaldes necessiten que es clarifiquin quines pertoquen a cada administració pel que fa al territori costaner. Només així, els alcaldes i alcaldesses podran gestionar ordenadament el seu territori.

Acompanyat pel director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, el secretari general va remarcar la feina feta per l’ACM que des de fa mesos treballa per analitzar i traslladar al·legacions sobre la llei de costes al Congrés i al Senat. “Hem fet arribar als diputats catalans que tenen representació a Madrid, les diverses esmenes fetes per defensar els interessos dels municipis costaners catalans”.

Per la seva banda, el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra, va valorar positivament la reforma de la Llei, però ja ha avançat que la Generalitat presentarà un recurs d’inconstitucionalitat per un aspecte de

competències. Així mateix també va assegurar que "a Catalunya disposem d’un pla director del sistema costaner i del planejament urbanístic municipal. Per tant, aquests elements fan que tinguem un control dels usos dins l’àmbit de la protecció".

La jornada va reunir una cinquantena de representants locals.

La consellera Neus Munté es reuneix amb representants de l'ACM i l'FMC

Neus Munté amb els representants municipals catalans.

L'ACM analitza la reforma de la Llei de Costes

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, es va reunir amb el president de l’ACM, Miquel Buch, i el nou president de l'FMC, Xavier Amor, per analitzar l’actualitat més vinculada als serveis socials bàsics, que gestionen

els ajuntaments, els consells comarcals i els consorcis municipals en coordinació amb la Generalitat.

La consellera va compartir amb els presidents de les dues entitats

municipalistes les previsions del Departament pel que fa als contractes programa 2013 en matèria de serveis socials, benestar social i polítiques d’igualtat al conjunt de Catalunya. S’aposta pel manteniment de les plantilles de professionals dels serveis bàsics d’atenció social i dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) i per la continuïtat dels serveis finançats el 2012.

La voluntat de Benestar Social i Família és continuar amb els criteris de priorització i optimització dels recursos existents que varen caracteritzar l’exercici anterior. L’any passat Benestar Social i Família va assignar 183,4 milions d’euros al finançament dels serveis socials bàsics, programes de benestar social i polítiques d’igualtat que presten els ens locals i comarcals de Catalunya.


càtedra enric prat de la riba

Noves pautes per a l'ocupació i ús del litoral

Enguany l’estiu no arriba sol, l’acompanya la recentment aprova-da Llei 2/2013 de protecció i ús sos-tenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de costes. La seva formulació i tramitació parlamentària no han estat exemptes de polèmica: per als seus defensors constitueix un avenç sense precedents en la preser-vació de la costa, per als detractors la vènia per perpetuar-ne i incrementar-ne els excessos. Ni una cosa ni l’altra. La Llei combina mesures que promo-uen un ús respectuós del litoral amb mesures que suposen un retrocés evident en els postulats adoptats per la Llei de 1988. Segurament, ha estat la conjuntura actual la que ha portat

al legislador estatal a prioritzar la se-guretat jurídica i el desenvolupament econòmic d’aquest espai ¬–en què estacionalment es concentra bona part de l’activitat turística del país– per damunt de polítiques de toleràn-cia zero. Veiem, molt resumidament, algunes de les modificacions més destacades que incorpora:

1.- Delimitació reduccionista del domini públic maritimoterrestre (DPMT). La Llei redissenya aquesta zona mitjançant criteris tècnics que hauran de ser establerts reglamen-tàriament –aquesta és, precisament, una de les crítiques principals que fan els aplicadors del dret: la remissió constant a un futur desenvolupament reglamentari, que impedeix mesurar

en tota la seva dimensió moltes de les reformes que contempla la Llei–, altera el demani en els trams de costa amb passeigs marítims, exclou del demani tots els terrenys inundats ar-tificialment (llevat dels navegables) i regula les urbanitzacions maritimoter-restres, reconeixent la singularitat de determinats nuclis de població que resten exclosos del domini públic, com la marina d’Empuriabrava. La nova configuració del DPMT obliga-rà a revisar els atermenaments i en aquest sentit cal destacar la previsió segons la qual els titulars de béns que van esdevenir demanials amb la Llei de 1988 i que ara ho deixin d’és-ser, seran reintegrats en llur titularitat.

2.- Major estabilitat en la detempta-ció dels títols concessionals i canvis en el règim d’autoritzacions. La Llei de 1988 va permutar els drets de propietat dels titulars de terrenys i construccions situats en el DPMT per concessions administratives amb un eficàcia màxima de 30 anys. Amb la voluntat de garantir un marc d’esta-bilitat i seguretat jurídica a aquestes situacions, ara les concessions ad-ministratives es poden transmetre no només mortis causa sinó també inter-vivos i prorrogar per un període mà-xim de 75 anys, una mesura que no ha estat del gust de molts, que l’han vist com un indult a les construccions que ocupen espai demanial o servi-tuds adjacents i que havien de ser enderrocades en extingir-se l’eficàcia de la concessió.

3.- Constància registral del DPMT. De gran rellevància per evitar dis-funcions a causa d’una manca d’in-formació és el deure que s’imposa a l’Administració d’inscriure els béns demanials en el Registre de la Propi-etat, en un termini màxim de 2 anys.

4.- Establiment d’un règim dual d’ús de les platges, urbanes i natu-rals.

5.- Prohibició de nova construcció en el DPMT i en la servitud de protec-ció. Per frenar el deteriorament de les edificacions preexistents, es perme-ten obres que no incrementin el sos-tre edificat (millora, consolidació...) i que s’executin amb criteris d’eficièn-cia energètica i estalvi d’aigua.

6.- Articulació de mecanismes de control preventius i reactius en relació amb les activitats i usos que es desen-volupin tant en el demani com en la servitud de protecció. Entre aquests destaca, per la seva col·lisió amb els

interessos municipals, la possibilitat que l’Estat suspengui cautelarment els actes i acords adoptats pels ens locals quan consideri que afecten la integritat d’aquests espais. Es tracta de la coneguda com clàusula anti-al-garrobicos, de la qual se n’ha fet ban-dera, oblidant interessadament que la Llei de 1988 ja contenia mecanismes per frenar aquest tipus d’actuacions.

7.- Reducció de l’amplada de la

servitud de protecció en terrenys no classificats com a sòl urbà abans de l’entrada en vigor de la Llei de 1988 però que compten amb serveis urba-nístics bàsics o consolidació edifica-tòria.

Judith Gifreu FontProfessora de dret administratiu de

la UAB i directora de la Càtedra Enric Prat de la Riba

>> Les concessions administratives es poden transmetre no només mortis causa sinó també intervivos i prorrogar per un període màxim de 75 anys

>> Hi ha la possibilitat que l’Estat suspengui cautelarment els actes i acords adoptats pels ens locals quan consideri que afecten la integritat d’aquests espais


balanç de mitja legislatura

hi hagi diàleg per emprendre qualsevol canvi. Hi ha d'haver un diàleg entre socis, no una jerarquització que allunyi la presa de decisions públiques dels territoris i les persones. Aquest és un bon moment per emprendre qüestions pendents que sí millorarien la governança local, com la re-distribució de funcions, la fixació de com-petències i un finançament suficient dels governs locals, que permetrien donar un impuls al món local.

4. És capaç la Diputació d'assumir serveis que ara presten els Ajuntaments?

No es tracta de si les diputacions en ge-neral, i la de Barcelona en particular, són capaces d’assumir els serveis municipals, sinó de deixar clar que una governança local centralitzada com la que dibuixa el projecte de llei és poc racional i sostenible en termes de bona administració, ja que la subsidiarietat, que és bandera del ser-vei públic prestat pels ajuntaments, no és només un principi teòric sinó una realitat que afavoreix a la ciutadania i que no es pot esborrar amb el pretext de l'estalvi. Així no millorarem la prestació dels serveis públics locals. La Diputació de Barcelona té una estructura molt potent i té possi-bilitats de recursos econòmics, però tot aquest potencial el volem utilitzar per ser-vir millor tant als ens locals, com al país, en uns moments complicats en els quals tots tenim la obligació d’estar a l’alçada de les circumstàncies, i no per menystenir ni substituir ningú, sinó per servir al munici-palisme i a les persones.

Salvador EstevePresident de la Diputació de Barcelona

Salvador Esteve i Figueres és l'actual president de la Diputació de Barcelona. Nascut a Martorell el 39 d'abril de 1945 està casat i és pare de cinc fills. També és l'actual alcalde de Martorell, càrrec que ha ocupat en dues etapes: des del 1987 al 2003 i del 2007 fins a l'actualitat.

La seva trajectòria política també l'ha portat a ser president de l'Associació Catalana de Municipis (2007-2011), vicepresident primer del Consell Comarcal del Baix Llobregat (1991-1995), diputat provincial de la Diputació de Barcelona (1991-1992) i diputat al Parlament de Catalunya de 1992 a 2003.

“No ens podem convertir en substituts dels ajuntaments i exercir el govern des de la distància"

1. Quin balanç fa d'aquests dos anys de legislatura?

En dos anys hem pilotat un canvi histò-ric a la institució, després de més de 30 anys de governs encapçalats pel PSC. I ho hem fet posant l’accent en les políti-ques de cooperació amb el món local; instaurant un model diferent de concer-tació, basat en la relació de igual a igual i atenent les prioritats dels municipis i les comarques; i hem abocat molts recursos econòmics a les arques d’ajuntaments i consells comarcals perquè poguessin fer front al delicat moment que viuen les seves finances. Això s’ha traduït en fets: 170 milions d’euros concedits en les Me-ses de Concertació; 84 milions repartits mitjançant el Catàleg de Serveis els anys 2012 i 2013; 176 milions a través del Pla extraordinari d’assistència financera local; 40 amb el Programa complementari de suport a la solvència financera local (2012 i 2013); i 12 més pel transport escolar no obligatori (2012 i 2013).

2. Cal reivindicar el paper de les Diputacions com a ens que fomenten el món local?

La nostra política es basa en un clar exercici d'autonomia local, i amb què els ajuntaments desenvolupin les iniciatives que creguin convenient ateses les de-mandes de serveis públics dels seus ha-bitants. Conjugar autonomia local amb fle-xibilitat de gestió és possible i hem de ser ferms en mantenir aquest principi. Les di-putacions no es poden convertir en subs-

titutes dels ajuntaments i exercir el govern local des de la distància. La nostra pers-pectiva és territorial, supralocal, i engloba un conjunt de municipis. La pèrdua de proximitat aniria en detriment de la qualitat dels serveis públics locals. Les caracterís-tiques de les províncies són tan diferents que les propostes en clau de governació local i supralocal no poden ser les matei-xes en uns territoris i en altres. No totes les diputacions han assumit el mateix grau de competències, en funció de les necessi-tats i exigències dels municipis als quals

presten servei, per la qual cosa no tenen sentit les solucions iguals per a tots.

3. La nova llei de Governs Locals ha de reforçar aquesta col·laboració?

Cal sensatesa i sentit comú. De la crisi actual no se’n pot culpar l'estructura de l'estat. Tots estem d'acord en què hem de ser més eficients, i en aquest camí encara ens queda recorregut. Millorar la gover-nança local exigeix respostes flexibles i adequades a les demandes de la ciuta-dania i dels territoris, i és necessari que

>> Millorar la governança local exigeix respostes flexibles i adequades a les demandes de la ciutadania i dels territoris



En un context de duríssima crisi eco-nòmica i de màxima optimització dels recursos públics no ens podem per-metre duplicitats, i hem de ser molt cu-rosos a l’hora de planificar què fem i on ho fem. Cada cop es fa més palès que els municipis petits s’hauran de man-comunar per prestar serveis amb la màxima eficàcia i amb menys diners.


La Diputació, en la mesura de les se-ves possibilitats, farà allò que hagi de fer. En tot cas, insisteixo, el que hem de fer les administracions públiques és planificar conjuntament i consen-suadament. Hem d’evitar duplicitats i ser molt curosos a l’hora d’administrar la despesa pública. Hi haurà serveis que potser s’hauran de prestar man-comunadament per diversos munici-pis i, aleshores, el paper de la Diputa-ció serà ajudar aquesta mancomunitat perquè disposi dels recursos que ne-cessita. És important que la gestió esti-gui al màxim de pròxima als ciutadans, per bé que a ningú se li escapa que els ajuntaments, sobretot els de menor dimensió, comencen a no poder donar resposta ells sols a algunes necessi-tats dels ciutadans. La Diputació ha d’intervenir en aquests casos, però el que realment hem de fer és avançar-nos a aquestes situacions, cosa que demana una planificació a mitjà i llarg termini i una visió de conjunt.

Joan GirautPresident de la Diputació de Girona

Joan Giraut i Cot és l'actual president de la Diputació de Girona, des del gener de 2013. Nascut a Puigcerdà el 15 de maig de 1945 està casat i és pare de tres fills. Ha estat alcalde de Castell-Platja d'Aro en dues etapes: de 1991 a 2009 i de 2011 fins avui.

La seva relació amb Castell-Platja d'Aro s'inicia el 1960. Al 1987 va entrar a l'ajuntament com a regidor. En la seva trajectòria política també destaca haver estat diputat provincial des de 1991 i vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona en dues etapes (1999-2007 i 2011-2013).

“Cal reforçar la col·laboració entre totes les institucions del país que treballem sobre el territori"

1. Quin balanç fa d'aquests dos anys de legislatura, tot i que fa poc que ha agafat les regnes de la presidència?

Vivim en un context econòmic d’una rigorositat extrema. Actualment a les comarques gironines hi ha 59.000 per-sones a les llistes de l’atur. Per nosal-tres la lluita contra l’atur és un objectiu prioritari, per bé que és l’Estat qui té el gruix d’eines per aconseguir resultats en aquest camp.

Malgrat la crisi econòmica i el re-trocés en les aportacions que podem distribuir entre els consistoris, la Di-putació està fent un esforç econòmic important per posar en mans dels ajuntaments un conjunt d’ajuts que els permetin complir les seves obligaci-ons diàries i continuar invertint. Tenim diverses eines per fer-ho. Disposem del Pla Específic de Cooperació Muni-cipal de la Diputació, i també de la do-tació econòmica del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalu-nya. A cada un d'aquests plans, la Di-putació fa una aportació de 16 milions d'euros per al quadrienni 2013-2016. A més, tenim el Fons de Cooperació Econòmica i Cultural, a través del qual enguany hem fet arribar 11 milions d'euros als ajuntaments.


Sens dubte. La Diputació és, ara com ara, una eina indispensable per a

molts ajuntaments, petits i mitjans, que tenen greus problemes per generar recursos propis i que, en canvi, han d’assumir serveis que són fonamen-tals per a la bona marxa del munici-pi. La Diputació és una de les grans institucions de la demarcació de Giro-na, i ha de continuar sent-ho, amb el nom que calgui. Ho és per recursos, per capacitat de gestió –àmpliament demostrada– i pel seu arrelament al territori.


És evident que cal reforçar la col-laboració entre totes les institucions del país que treballem sobre el territo-ri. És important que les diputacions i la resta d’administracions locals estiguin ben coordinades, però també s’ha de coordinar el Govern de la Generalitat amb les diputacions, i aquestes amb el conjunt d’organismes –consells d’alcaldes, àrees metropolitanes i d’al-tres– que actuen sobre els municipis.

>> La Diputació és, ara com ara, una eina indispensable per a molts ajuntaments, petits i mitjans, que tenen greus problemes per generar recursos propis


Tot i les mancances que presenta, la nova llei de la Generalitat ha de ser una oportunitat per millorar l’Administració lo-cal catalana. Ara com ara, el seu redactat no defineix de forma clara el sistema com-petencial ni de finançament. Per aquest motiu, la proposta del nou sistema com-petencial hauria d’anar acompanyada de mesures per a la satisfacció real dels cos-tos dels serveis atribuïts i, sobretot, parti-cipar en la determinació dels sistemes d’avaluació i dels estàndards de qualitat en base a cada especificitat territorial. En l’última reunió mantinguda amb els presi-dents de consells comarcals i alcaldes de capital de comarca, vaig demanar l’esforç de tots plegats per aconseguir un text nor-matiu molt més precís i contundent, amb l’objectiu final que les administracions més properes als ciutadans puguem treballar de forma conjunta, eficient i eficaç a favor de les persones i el territori.


La garantia de l’eficiència en els serveis es basa inexcusablement en el principi de subsidiarietat, és a dir, que tots els serveis gestionats des de la proximitat són sem-pre els més eficients. La Diputació de Llei-da té la funció de gestionar els serveis que li venen delegats voluntàriament pels ajun-taments, tal com fa en aquests moments.

Se’m fa difícil pensar i entendre que des de les diputacions puguem, sense més recursos i més mitjans, gestionar serveis que en aquests moments s’estan donant des dels propis ajuntaments.

Joan ReñéPresident de la Diputació de Lleida

Joan Reñé i Huguet és president de la Diputació de Lleida des de l’11 de juliol de 2011. Els seus orígens polítics entronquen en la militància agrària, cultural i nacionalista de la comarca del Pla Urgell del final del franquisme. Alcalde de Fondarella des de l’any 1987, ha estat president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell durant tres legislatures i també diputat al Parlament de Catalunya.Membre de la junta de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell durant anys, ha compaginat la dedicació política amb l’activitat professional en empreses dels sectors agrícola, ramader i agroindustrial.

“Tots els serveis gestionats des de la proximitat són sempre els més eficients"


En uns moments com els actuals, garan-tir els serveis als ciutadans és bàsic. Aquest ha estat i és el dia a dia de la Diputació de Lleida des de fa dos anys i es materialitza en programes, actuacions i subvencions que arriben majoritàriament als lleidatans a través dels ajuntaments i dels consells comarcals. Procurem mantenir l’estructura comuna bàsica perquè el ciutadà segueixi tenint els serveis que es donen des de la proximitat. És el compromís que vam as-sumir i que mantindrem aquesta legislatura per tal que no se superin línies vermelles que posin en risc la comunitat.

Aquest municipalisme compromès l’hem treballat en paral·lel amb actuacions que preservin la realitat territorial del nostre territori i permetin el progrés de les comar-ques de Lleida, especialment en aquells àmbits de major potencial: l’agroalimentari i el turisme d’interior.

Ens hem posicionat fermament en con-tra de propostes que agredeixen la nostra identitat nacional i hem estat al costat del Govern de la Generalitat i del president Artur Mas en totes aquelles accions que avancen en el progrés de Catalunya i el dret a decidir. Hem volgut fer de la Dipu-tació de Lleida un instrument al servei de tot el territori, una administració altaveu de les demandes dels ciutadans amb una col-laboració permanent amb el món local.


Quan el govern espanyol va presentar l’informe de l’avantprojecte de llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Admi-nistració Local, una llei que suposa una invasió de competències estatutàries so-bre el model d’organització territorial propi de Catalunya, vam demanar un informe a grup d’acadèmics de la UdL (econo-mistes, geògrafs, sociòlegs...) sobre Ad-ministració local i finançament local a les comarques de Lleida. Les conclusions són ben explícites: si realment es vol mi-llorar l’eficiència en la prestació de serveis bàsics a la població, el que cal és aprofitar

els aspectes positius de l’actual organitza-ció local i assenyala les diputacions com una de les eines que més contribueix al manteniment de la sociabilitat local i l’as-sentament de la població al territori, men-tre que l’acció coordinada d’ajuntaments, consells comarcals i diputacions o vegue-ries és percebuda pels experts com un veritable motor de dinamisme econòmic del territori.


>> Hem volgut fer de la Diputació de Lleida un instrument al servei de tot el territori, una administració altaveu de les demandes dels ciutadans




revertiran sens dubte en benefici del ciu-tadà, destinatari final de totes les accions de govern de la nostra institució.


Si es camina en la direcció d’atendre serveis dels municipis, no hi ha dubte que el nostre sistema de finançament s’hauria de repensar completament, orientant-se cap a un sistema dual que combini les transferències, destinades a cobrir bàsicament la funció de coopera-ció i assistència i les especificitats territo-rials, amb una esfera de tributació pròpia orientada a una major co-responsabilitat. D’aquesta manera s’aportaria una major transparència al model, reduint de forma notable la dependència de finançament per mitjà de transferències, i establint al-gunes fonts d’ingressos tributaris.

No obstant això, els plantejaments a l'entorn dels nous models legislatius que són sobre la taula, particularment el de l’Estat, ens porta a una certa perversió dels principis constitucionals d’autono-mia i suficiència financera local. Perquè, si les decisions de prestació de servei són potestat d’un altre ens, on és l’autonomia? I si el cost de funcionament ens ve fixat, on és la gestió municipal? En definitiva, qualsevol anàlisi de les competències de les administracions locals i dels principis que les sustenten ha de passar de forma necessària per una reflexió que deixi de banda exclusivament què fer, per aten-dre, en primer lloc, el perquè cal fer-ho i, sobretot, com cal finançar-ho.

Josep PobletPresident de la Diputació de Tarragona

Josep Poblet i Tous és l'actual president de la Diputació de Tarragona des de 2007. Casat i amb un fill va néixer el 1956 a Vila-seca.

Vinculat a l'ajuntament de Vila-seca des de 1987 va ocupar diferents regidories, fins que el 1992 va accedir a l'alcaldia. Va ser reelegit successivament com a alcalde fins el 2011. També ha estat diputat provincial a Tarragona (1993-2004) i diputat al Parlament de Catalunya en dos períodes (2003-2006 i 2010-2011).

“Les diputacions són un factor d'equilibri a favor dels municipis més febles, dels més petits"


Durant aquest temps, la conjuntura econòmica global ens ha obligat a ser més eficients que mai per aconseguir fer més amb menys recursos. Hem intentat minimitzar al màxim els efectes de la re-cessió econòmica en els municipis, man-tenint i ampliant el suport als ens locals, a les entitats, a la cultura, a la Universitat Rovira i Virgili, al turisme i al conjunt del teixit econòmic, apostant al mateix temps per la millora constant de la nostra xarxa viària. El nostre objectiu ha estat, i conti-nua sent, el ple suport als ajuntaments, la generació d'oportunitats per al territori i, en definitiva, la millora de la qualitat de vida dels seus habitants. Duem a terme aquesta tasca en base a les directrius del nostre pla estratègic corporatiu, a l'entorn de quatre grans eixos: municipi i territori sostenibles; persones, formació i cultura; coneixement i model socioeconòmic, i gestió interna excel·lent.


Les diputacions són un factor d’equili-bri a favor dels municipis més febles, dels més petits. El territori del Camp de Tarra-gona i de les Terres de l'Ebre té un 80% de municipis que no arriben als 4.000 ha-bitants i que, ara més que mai, justifiquen la conveniència i la necessitat que hi hagi una administració propera que doni as-sistència i suport a projectes, demandes i inquietuds que tots sols no poden esco-

metre. Aquest perfil d’administració ter-ritorial ha mostrat capacitat d’adaptació, utilitat i expertesa en el lideratge del món local, fent el rol de modernització que li correspon en cada moment.


La funció d’assistència i cooperació als municipis, ja sigui de manera direc-ta o indirecta, ha estat, és i seguirà sent una competència essencial de les dipu-tacions. Es tracta, en aquest sentit, d’una funció obligatòria i, al mateix temps, con-current amb altres nivells d’administració. Un exemple recent del suport constant de la Diputació de Tarragona al món lo-cal, d’acord amb l’enfocament que pre-tén establir el nou marc normatiu local estatal i català, és l'acord que acabem de signar amb els consells comarcals del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre per optimitzar la prestació dels serveis municipals, en base als princi-pis que guien la gestió de la Diputació: proximitat, no duplicitat, gestió eficient i economia d’escala. Aquestes millores

>> Qualsevol anàlisi de les competències de les administracions locals han de passar per una reflexió que atengui perquè cal fer-ho i, sobretot, com cal finançar-ho


localret

La monitorització és el primer pas per poder prendre decisions amb l’objectiu de reduir el consum i la despesa d'energia, cada vegada més necessària, més escassa i més cara. Aquesta va ser una de les conclusions d’un recent Taller de Localret sobre l’aplicació de les noves tecnologies en la millora de l’eficiència energètica als espais i als equipaments gestionats pels ajuntaments.

L’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) als espais urbans, als equipaments municipals i als serveis gestionats pels ajuntaments està permetent in-troduir als responsables de la ges-tió municipal noves eines per a la mi-llora dels serveis i per a la reducció de costos.

En el procés de transformació dels municipis en “smarts cities” l’eficièn-cia energètica té un capítol destacat tant per les possibilitats que obre la monitorització del consum com per la rapidesa amb la qual es pot actu-ar per optimitzar la despesa.

Al Taller de Localret del passat 7

de maig els representants munici-pals van tenir l’oportunitat de conèi-xer quin és el marc de la qualifica-ció i la certificació energètica de la mà de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), tot recordant que des de la Unió Europea han establert l’objectiu del foment de l’eficiència energètica per reduir, abans del 2020, un 20%

Monitorització energètica als equipaments municipals

l’energia consumida. Així mateix, des de l’empresa DEXMA es van mostrar eines per implantar als municipis per a conèixer, en temps real, el consum energètic de les instal·lacions muni-cipals, com interpretar les dades ob-tingudes del monitoratge energètic i com actuar per reduir el consum.

Pel que fa a exemples sobre el ter-reny l’Agència de Desenvolupament Node Garraf va presentar el resul-tat d’un programa pilot resultant de monitoritzar equipaments munici-pals, de diferents característiques, de Sant Pere de Ribes. Vilanova i la Geltrú, Sitges, Olivella, Canyelles i Cubelles. Un treball fet amb l’Asses-soria Energètica Agger.

Com a mesura a curt termini es planteja monitoritzar els edificis per a conèixer “minut a minut” la despe-sa energètica a partir de la descàrre-ga de les lectures dels comptadors. D’aquesta manera es poden prendre mesures immediates d’estalvi com ara l’adequació de tarifes, la previsió de les factures i obtenir dades im-mediates sobre qualsevol acció pre-sa per reduir el consum. Generalitzar és difícil, però les empreses especi-alistes asseguren que és factible la recuperació de la inversió en “sen-

sors” i en eines de gestió de la des-pesa energètica en un termini de sis mesos a un any.

Des de Node Garraf estan con-vençuts que les administracions lo-cals tenen un gran potencial d’es-talvi energètic. Així, per cada euro invertit en mesures d’eficiència als edificis, se’n recuperen 3 d’estal-vi al llarg de 20 anys de la vida útil de l’immoble. Entre els objectius fi-xats hi ha la rehabilitació dels edifi-cis existents perquè assoleixin una qualificació C, com a mínim; que els nous n’obtinguin la B; promoure les iniciatives público-privades de pro-jectes pilot d’edificis autosuficients i integrar a les licitacions el requeri-ment de l’acompliment de les mesu-res d’estalvi energètic.

Un altre àmbit d’actuació és a l’enllumenat públic on mitjançant la monitorització i la modernització d’alguns elements es pot reduir el consum energètic un 40%.

>> Com a mesura a curt termini es planteja monitoritzar els edificis per a conèixer "minut a minut" la despesa energètica a partir de la descàrrega de les lectures dels comptadors

Taller de Localret sobre eficiència energètica als edificis municipals.

Podeu ampliar tota aquesta informació a:

http://www.localret.cat/jornadesiactes/materials


assegurances

Assegurances per contingències o suspensió d'espectacles

L'ACM ha contractat una Pòlissa General d'Assegurança de Responsabilitat Civil i Patrimonial pels ens locals de Catalunya. La contractació collectiva fa que s'hagin aconseguit uns preus molt per sota dels que habitualment troben els ajuntaments. Així, el producte promogut per l'ACM garanteix més cobertures i menys preus.

La gestió de l'Assegurança es fa mit-jançant la corredoria Ferrer&Ojeda. Així, s'ofereix als ajuntaments socis un paquet d'assegurances que supo-sa una millora en la gestió de la con-tractació, facilitant l'assessorament

tècnic i jurídic de cadascun dels municipis i comarques, optimitzant la tramitació administrativa dels expe-dients i, principalment, aconseguint l'oferta més beneficiosa que cobreixi les necessitats de cadascun dels ens locals de Catalunya.

D'acord amb aquesta recerca i es-tudi de nous productes, s'ofereix per mitjà del Servei d'Assegurances de l'ACM la Cobertura de les contingèn-cies o suspensions d'espectacles, especialment de festes majors i cul-turals.

Aquest producte va destinat a cobrir possibles contingències en

l'organització de diversos esdeveni-ments tals com: concerts, focs arti-ficials, espectacles teatrals, dansa, etc. Aquestes assegurances, que s'han d'estudiar prèviament a l'esde-veniment (30 dies aprox.), operen en els casos de cancel·lació d'especta-cles per pluja, vent o altres fenòmens meteorològics i fins i tot per la incom-pareixença de les companyies con-tractades.

Així s'acostuma a garantir el seu pressupost, donat que en cas de suspensió de l'acte s'han d'abonar igualment a la companyia o artista/es contractats els seus honoraris.

// MéS INFORMACIó Manel Pérez i Sucarrats

Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: [email protected]


qüestionari polític

Josep Maria RibasRegidor i exalcalde de Sant Sadurní d'Anoia

S'han d'avaluar els serveis dels ajuntaments i sota quins criteris?

Laura CostaSecretària de Política Municipal de CDC

Josep MayoralSecretari de Política Municipal del PSC

Els ajuntaments són una enti-tat que presta serveis, uns ser-veis que cada població té en prioritats diferents. Crec que ha de ser el mateix Ajuntament qui ha d'avaluar aquests ser-veis, ja que són ells els que sa-ben millor que ningú quina és la necessitat que té la seva po-blació. No en tots els Ajunta-ments les necessitats són les mateixes, depèn en molta me-sura d’on està ubicat i a quina població ha prestar el servei, si al seu propi municipi o als mu-nicipis de la rodalia.

Tots aquest serveis han de tenir una viabilitat econòmica per poder-ho suportar, no es poden crear expectatives a la població i després deixar en oblit per una manca de viabili-tat o finançament. Així aquests serveis poden ser realitzats pel propi municipi o mancomunar-los per fer-los més viables i evi-tar així la duplicitat de serveis i crear infraestructures desme-surades per al servei que estan pensades.

Els criteris han de ser la ur-gència social, el nombre d'usos

i l'obligatorietat per competèn-cia municipal, però sempre sota un concepte de viabilitat, i qui millor que els propis ajunta-ment per saber les seves prò-pies necessitats.

>> Ha de ser el mateix ajuntament qui ha d'avaluar aquests serveis, ja que són ells els que saben millor que ningú quina és la necessitat que té la seva població

L’avaluació de polítiques públi-ques, i en concret de serveis, cor-rectament plantejades son útils per a la millora continua de la tas-ca que realitzen els governs pú-blics. En aquest sentit nosaltres pensem que cal introduir i gene-ralitzar l’avaluació en el conjunt de les administracions públiques, també als ajuntaments.

L’avaluació dels serveis muni-cipals és útil perquè els gestors públics puguin prendre mesures de correcció en la seva presta-ció. Aquesta avaluació ha de ser de caràcter "integral" i no centrar-

se només en els aspectes econò-mics, considerant també les con-dicions de prestació dels serveis, característiques del territori, el ni-vell qualitatiu i quantitatiu dels re-sultats obtinguts... Aquesta avalu-ació s’hauria de realitzar amb la participació dels governs locals, i d’altres organismes que estudien la problemàtica local.

L’avaluació com eina de millo-ra ens sembla necessària. Però no veiem apropiada utilitzar-la per decidir la pervivència d’un ajunta-ment com sembla derivar-se de les reformes del govern local –tant

per part de l'Estat com per part de la Generalitat– que estan propo-sant l’eliminació "de facto" de de-terminats municipis que tinguin uns estàndards de qualitat en la prestació de serveis per sota de la mitjana. Creiem que hi un conjunt de factors socials, territorials i eco-nòmics que caldria ponderar.

>> Pensem que cal introduir i generalitzar l'avaluació en el conjunt de les administracions públiques

L’ordenació municipal no és un fet anecdòtic ni eminentment físic: respon a necessitats huma-nes històriques, identitat, sen-timent de pertinença a una co-munitat, tradició cultural, model d’equilibri territorial i de cohesió social, etc.

En el cas de Catalunya, tenim un mapa asimètric, consolidat per l’estabilitat política i qualitat democràtica dels governs locals, que han estat claus en el desen-volupament de l’estat del benes-tar, generant respostes ràpides i de proximitat a la ciutadania.

I en aquest marc la fusió de municipis ha estat sempre possi-

ble. Només requereix el consens dels implicats –d’altra manera re-presentaria una vulneració de la Carta europea de l’autonomia lo-cal–.

Però cal tenir clar que si l’ob-jectiu que perseguim és l’efici-ència, el debat ha de ser sobre el contingut i no sobre el conti-nent. És a dir: la clau no és si ad-ministrativament som 947 o 847 municipis (amb més del 80% de càrrecs electes sense remune-ració salarial), sinó l’optimització dels serveis que ofereixen. I, en aquest sentit, el nostre país és exemplar en la mancomunació i en la consecució d’economies

d’escala a través d’un model ter-ritorial singularitzat pels consells comarcals des de fa 30 anys. Anem bé si seguim aprofundint aquesta tradició pròpia i de sol-vència contrastada.

>> El nostre país és exemplar en la mancomunació i en la consecució d'economies d'escala a través d'un model territorial singularitzat pels consells comarcals des de fa 30 anys


Liliana VilanovaRegidora de la CUP de Montesquiu i Consellera comarcal a Osona

Lluís MorenoVicepresident d'Organització i política municipal d'ICV

És important que hi hagi una avaluació continuada i periòdi-ca de totes les polítiques públi-ques per part de la ciutadania i la millor manera de fer-ho és fer-la participar en la presa de deci-sions valorant quines han de ser les prioritats però també quins són els aspectes que s’han de

millorar a través de propostes alternatives, crítiques i opinions. El procés participatiu s’ha de poder concloure en una traduc-ció directa en una eina que ha de ser capaç de posar a la pràc-tica el que la ciutadania vol pel seu municipi, i aquesta eina és el pressupost. Per tant, entenem

que el pressupost ha de ser par-ticipatiu. Des del nostre punt de vista és del tot insuficient la par-ticipació de la ciutadania un cop cada quatre anys ja que els po-lítics han de poder ser fiscalit-zats periòdicament i avaluada la seva gestió per aconseguir una millora contínua.

Miguel Ángel IbañezSots-secretari de Política Municipal C's

Alícia Sánchez-Camacho Presidenta del PP a Catalunya

En un context econòmic com el que ens trobem, tots els ajun-taments han de treballar conjun-tament per reduir el dèficit públic. Aquest treball passa obligatòria-ment per intentar rebaixar el deu-te que els consistoris tenen, i re-duir al màxim la despesa que no sigui prioritària. En aquest sentit, cal fer un anàlisi exhaustiu dels serveis que presten els ajunta-ments tenint en compte si aquests són obligatoris o voluntaris. A l'ho-ra d'elaborar un pressupost que persegueixi l'eficiència i l'estalvi,

és important tenir indicadors que ajudin a saber quin impacte té en la ciutadania cada servei, com és el seu cost i si aquest servei obté alguna subvenció pública per fi-nançar-se o ingressos derivats de preus públics. En aquest aspec-te, una administració eficient ha de buscar un equilibri més ajus-tat entre el cost del servei i el preu públic que es paga, i al seu torn, incorporar centres de costos de tots els equipaments i edificis mu-nicipals que avaluïn les despeses de subministraments i personal.

Els gestors públics hem de ser conscients que només un anàlisi exhaustiu i estratègic pot garan-tir una gestió eficient i sostenible en el temps, igual que ho faríem per una empresa o per a la nostra pròpia casa.

>> Cal fer un anàlisi exhaustiu dels serveis que presten els ajuntaments tenint en compte si aquests són obligatoris o voluntaris

En un context de crisi econòmi-ca i de retallades de serveis, el go-vern del PP a Espanya i el govern de CiU a Catalunya ubiquen l'ava-luació dels serveis en dues res-pectives lleis de reforma local per a decidir si els ajuntaments po-den continuar prestant un servei o si aquest l'ha de prestar una ad-ministració supralocal. A l'ARSAL, l'avaluació s'utilitzaria fins i tot com una mesura per a segrestar com-petències i privatitzar serveis. En definitiva, si l'avaluació de serveis és la justificació per a intervenir els ajuntaments, rebutgem avaluaci-

ons i exàmens econòmics. Ara bé, si es tracta és d'incorporar l'auto-avaluació com a instrument per a millorar la qualitat dels serveis, per a modernitzar els ens locals, ser més eficaços contra la crisi i més accessibles als ciutadans, llavors sí que l'avaluació és una necessi-tat en el camí dels governs munici-pals cap a la millora contínua.

Existeixen força iniciatives d'autoavaluació contínua al món local: programes de millora con-tínua, redisseny de processos, mecanismes de participació ciu-tadana en la provisió d'un servei,

són exemples d'estratègies de qualitat en l’àmbit públic. L'antici-pació, la coherència entre els ob-jectius i la posada en marxa del servei, el lideratge polític i tèc-nic en el seu desenvolupament, l'ètica i transparència i les meto-dologies participatives de la ciu-tadania han de ser ser els princi-pis sobre els quals bastir la nostra autoavaluació.

>> Existeixen força iniciatives d'autoavaluació contínua al món local

Tenir una referència per tal de saber com estan situats els cos-tos propis respecte a altres muni-cipis sempre és interessant i una eina per detectar despeses cares o serveis que no responen al què s’espera d’ells.

En uns temps en què l'escasse-tat de recursos econòmics obliga més que mai a l’eficiència per tal d'intentar retallar el mínim possi-ble l'Estat del Benestar, és impor-tant tenir una referència real del ni-vell de qualitat dels serveis donats

i dels costos dels mateixos.Un Ajuntament no ha de per-

seguir criteris de benefici, ni de lluny, però si que ha de perseguir, els d'eficiència tant en els serveis com en els costos i per aquest ob-jectiu sí és útil disposar d’una ava-luació dels mateixos sempre que sigui feta des d'un àmbit supra-municipal independent i tenint en compte les característiques espe-cífiques de cada municipi.

Una cosa ben diferent és que mitjançant avaluacions a la baixa

es furtin serveis als ajuntaments per lliurar-los a altres administra-cions.

>>És útil disposar d'una avaluació dels serveis sempre que sigui feta des d'un àmbit supramunicipal independent i tenint en compte les característiques de cada municipi


L'Ajuntament de Vilablareix (Gironès) va iniciar a principis de juny una campanya que consisteix a marcar amb banderetes les tifes de gos que els amos no recullen i deixen enmig del car-rer. Amb lemes com 'Volem un poble net!', 'Recull-me' o 'Llen-ça'm al rebuig', l'ajuntament vol conscienciar els amos que no recullen les defecacions dels animals. Així, les brigades anaven enganxant banderetes on trobaven una tifa. Segons l'alcalde, David Mascort, amb aquesta acció volien cridar l'atenció dels veïns i fer-los veure que cal recollir les defecacions per tal de mantenir el poble net. A Vilablareix hi ha 216 gossos censats. Malgrat que a les ordenances municipals hi ha recollides sanci-ons per als que no recullen les defecacions, l'alcalde reconeixia que no es multa mai ningú perquè Vilablareix no té policia local i, per tant, haurien de recórrer als Mossos d'Esquadra.

Vilablareix marca amb banderetes les tifes de gos que els amos no recullen

Una bandereta per cada tifa de gos no recollida.

Creu Roja, Càritas, AMPES, Ubic i l'ajuntament col·laboren.

racó de l'associat / #municipisenpositiu

Sota el lema 'És bàsic', escoles, instituts i establiments de la UBIC recolliran material nou com llapis o llibretes, i material de segona mà en bon estat com estoigs o maletes perquè els infants en risc d'exclusió puguin anar a l'esco-la en les mateixes condicions que els seus companys. Se-gons la regidora de l'Àrea Social, Maribel Iglesias, el con-sistori té comptabilitzats 390 nens i nenes que pateixen pobresa infantil. Per aquest motiu, diferents agents de la ciutat s'han unit per combatre les situacions de desigual-tat que pateixen els nens i nenes de Berga. A més dels di-ferents agents educatius -escoles de primària i secundà-ria, AMPA, i els centres - també hi col·labora Càritas, Creu Roja i el mateix ajuntament.

Berga llança una campanya per recollir material escolar per a infants en risc d'exclusió social

Cardona tindrà un centre d'interpretació que explicarà el protagonisme de la ciutat durant la Guerra de Successió

La ciutat comptarà, a partir del març del 2014, amb un cen-tre d'interpretació on s'explicarà quin va ser el paper de la ciutat bagenca durant la Guerra de Successió i la història moderna del seu castell. A més, també se senyalitzaran els principals baluards i els espais més emblemàtics de la for-talesa. L'espai de divulgació s'instal·larà a la casamata del castell,un espai sota terra que es feia servir per encabir els canons i disparar cap al front enemic. Segons l'alcalde, Fer-ran Estruch, el futur espai " ha d'ajudar a donar més embran-zida a la difusió històrica del municipi com un dels principals escenaris de la guerra de Successió". Cardona vol divulgar la seva història.


racó de l'associat / #municipisenpositiu

Els tuits #municipisenpositiu a la xarxa

@AjBerga: #Berga fa una crida a la implicació ciutadana en la recollida de material escolar

Els Consells del Baix Ebre i Montsià volen es-talviar més d'1 MEUR gestionant polítiques am-bientals

#Solsona edita un joc per descobrir els racons més emblemàtics de la ciutat

RT @montsecandini: Calella té el primer parc aquàtic al mar de Catalunya

El #Ripollès i #Osona nord s'alien per promo-cionar l'ús de la biomassa i fomentar l'estalvi energètic

RT @infoanoia: El Consell Comarcal de l'Ano-ia, Premi Compromís Democràtic

M

M

M

M

M

M

Les ovelles es mengen l'herba i, així, netegen la zona.

Vallromanes (Vallès Oriental) ha recuperat el pasturat-ge d'ovelles per a netejar els boscos i prevenir els incen-dis. Un ramat de 300 ovelles pastura diàriament per les finques del municipi des del mes de maig. Els animals es mengen l'herba, desbrossen la vegetació i fan que dismi-nueixi el risc de propagació de les flames en cas d'incen-di. Una desena de propietaris han signat l'autorització per a permetre el pasturatge a les seves finques. L'Ajun-tament, però, confia que aquesta xifra es doblarà i que s'arribarà a la vintena de propietaris. "Hem de buscar to-tes les tècniques possibles per pervenir els incendis i re-duir el volum de combustible", afegeix el tinent d'alcalde, David Ricart.

Vallromanes utilitza un ramat de 300 ovelles per netejar el bosc i prevenir incendis

Sant Cugat avaluarà que es faci bé el servei de neteja viària.

L’objectiu del sistema, que es va posar en marxa a principis d'aquest any, és supervisar i avaluar el servei prestat per l’empresa concessionària per tal, d’una ban-da, d’identificar els aspectes potencialment millorables i, per l’altra, emetre una factura mensual ajustada a la re-alitat de la feina feta Amb aquesta iniciativa l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès s’ha convertit en una adminis-tració pionera a l’hora d’aplicar el concepte de facturació variable en la prestació dels serveis municipals. La volun-tat del consistori, però, no és obtenir un estalvi econòmic sinó assegurar-se una correcta i eficient prestació de la neteja viària i de la recollida de residus.

Sant Cugat implanta un sistema pioner per millorar el servei de neteja viària i de recollida de residus


Una normalitat tan excepcional

Els gran aiguats a la Vall d’Aran ens han donat aquest mes de juny la justa mesura de fins a quin punt la mà de l’home davant de la força de la natura-lesa és ben poca cosa. Ens han tornat a posar damunt la taula, per exemple, com contra el foc es pot lluitar però contra l’aigua es pot fer més aviat poc. La seva força, quan es desborda, ens deixa bàsicament l’opció de po-sar-nos a refer-nos dels seus efectes, amb temps i voluntat. Bé... o no. Per-què de fet hi ha aquesta opció i tam-bé la d’aprendre de moments crítics. Existeix l’opció de fer cas dels qui en saben, dels qui en tenen experiència, dels qui tenen present que situació ex-cepcional no vol dir cas únic. Dels qui coneixen bé el terreny, la zona, el ter-ritori, el municipi. I és en aquest sentit que cal escoltar els alcaldes, que a la vegada, més que cap altre responsa-ble polític, són els qui més escolten els veïns del seu poble.

Unes circumstàncies com les que van confluir en el desbordament del Garona són un fet excepcional. Els seus efectes no es poden preveure, en conseqüència. Però algunes de les seves seves conseqüències sí que es podrien mirar d’evitar o d’amortir si, per exemple, es mantinguessin netes les

lleres del riu. Alcaldes de la Vall d’Aran van denunciar (un cop passat l’aiguat, ja amb micros i càmeres atents) que la Conferència Hidrogràfica de l’Ebre multa aquesta neteja en cas que el municipi prengui la iniciativa de polir ell tot sol. El gran problema? Que la multa al municipi per fer feina arriba de forma surrealista de la mà d’una entitat que aquesta feina (que en teo-ria li pertoca) no l’ha fet. És a dir, que el municipi adverteix, reclama, no rep resposta i quan es posa a fer allò que pertoca competencialment a una altra institució és multada per qui sembla que ni fa ni deixa fer. Esperpèntic.

El professor Salvador Cardús expli-cava en un article seu a La Vanguar-dia una de les primeres coses que va aprendre del seu ofici de sociòleg. Saben què va ser? Que la normalitat és el més interessant (i a la vegada el més complicat) d’explicar. Com a refe-rència, Cardús citava un exemple que amb molta ironia reconcentrada havia fet servir P.L. Berger a la seva obra Invitació a la sociologia: "Deia Berger que allò que realment necessita expli-cació sociològica no és per què hi ha gent que es divorcia –cosa que sem-

bla prou fàcil d’entendre–, sinó com és que la majoria de la gent es casa, i fins i tot repeteix després del divorci". I se-guia Cardús, "aquesta perspectiva és radicalment oposada a la lògica peri-odística, generalment atenta a l’excep-cionalitat, a allò que altera la normalitat esperada. És allò tan tòpic del gos que mossega persones i de la persona que mossega un gos". Normalitat espera-da, repetició i atenció a l’excepciona-

litat. Reflexionem sobre la interacció entre aquests tres conceptes.

Ja em permetran l’adaptació d’una mítica frase: la normalitat per qui la treballa. No es pot aspirar a "esperar" la normalitat si aquesta no es busca. És a dir, que davant la natura que ens envolta i on nosaltres ens hem encabit

per la força de la mà de l’home, hem d’estar atents. No només a l’excep-cionalitat. I no només els periodistes, sinó molt especialment aquells que hi poden fer alguna cosa. Com? Per exemple, escoltem els alcaldes. Que els escoltin aquells qui poden fer co-ses amb les peticions que ells posen damunt la taula o aquells que com a mínim podrien deixar fer als responsa-bles de l’administració més propera i més coneixedora dels ciutadans i les seves necessitats.

La normalitat va molt buscada, en aquests temps convulsos en què ens trobem immersos. Així que al damunt no cal que segons quins estaments s’entestessin en fer passar com a nor-mal unes conseqüències de situacions excepcionals que en part es podrien evitar si en comptes d’esperar que res de greu no passi a més fessin alguna cosa en la direcció d’aconseguir-ho de forma eficaç. Per exemple escoltant els representants dels municipis. Una cosa que hauria de ser tan normal. Un fer que de vegades s’esdevé de forma tan excepcional.

>> Existeix l'opció de fer cas dels qui en saben, dels qui en tenen experiència, dels qui tenen present que situació excepcional no vol dir cas únic

Toni AiraPeriodista

>> Escoltem els alcaldes. Que els escoltin aquells qui poden fer coses amb les peticions que ells posen damunt la taula o aquells que com a mínim podrien deixar fer als responsables de l'administració més propera

opinió

ACM 342

Documents

Transcript of ACM 342