2

Activitats del mes de novembre

CASAL DE JUBILATS· Dia 18 de novembre. Excursió al Mu-seu i Parc Arqueològic Mines de Gavà. Sortida a les 8 del matí. Preu: 37 €. BIBLIOTECA PÚBLICA DE SALT• Del 4 al 27 de novembre. Exposició de Jordi Isern i Jordi Amagat, pintors fi gu-ratius. L’exposició està organitzada per la Fundació Atrium Artis i s’inaugura el 4 de novembre a 2/4 de 9 del vespre.• 11 de novembre. A les 8 del vespre. Trobada del grup de lectura de fi cció. Comentarem: “El Món d’ahir: memòries d’un europeu” de Stefan Zweig.• Del 19 de novembre al 31 de desem-bre. Exposició de les fotografi es guanya-dores i de les fi nalistes del V Concurs de fotografi a de la Fira Internacional del Cistell de Salt. Inauguració: 19 de no-vembre, a les 9 del vespre.• 25 de novembre. A les 8 del vespre. Cafè fi losòfi c. Un espai obert a la refl e-xió per parlar de tot allò que t’interessa, un espai per debatre idees. No cal tenir coneixements previs sobre fi losofi a. Es pot recollir el tex a la biblioteca per po-der-ne fer la lectura abans de la sessió.• 29 de novembre. A 2/4 de 9 del vespre. Presentació del llibre “L’home que con-duïa un chevrolet” de Xavier Margenat.

ESTACIÓ JOVETARDOR JOVE 2010Per a joves a partir de 15 anys - Octu-bre-novembre-desembre. Inscripcions: a partir del 22 de setembre a l’Estació Jove de SaltCURSOS I TALLERS:- CURS DE MAGIA: Lloc: El Satèl·lit (C/Doctor Ferran, 21). Dates: Dilluns i Dijous del 4 al 29 de novembre. Horari: de 19 a 20h. Preu: 24€.- CURS DE BISUTERIA: Lloc: El Satèl·lit (C/Doctor Ferran, 21). Dates: Dimecres del 3 de novembre al 8 de desembre. Horari: de 18:30 a 20h. Preu: 20€.- CURS DE MANUALITATS AMB FANG: Lloc: El Satèl·lit (C/Doctor Fer-ran, 21). Dates: Dimarts i Dijous del 30 de Novembre al 16 de Desembre.. Ho-rari: de 18 a 20h. Preu: 34€.- CURS DE MANIPULADOR D’ALI-MENTS: Curs adreçat a majors de 16 anys. Lloc: El Satèl·lit (C/Doctor Ferran, 21). Dates: Dissabte 27 de novembre. Horari: de 10 a 13h. Preu: 25€.- CURS DE MONITOR DE MENJA-DOR ESCOLAR + MANIPULADOR D’ALIMENTS: Lloc: El Satèl·lit (C/Doctor Ferran, 21). Dates: Dissabtes del 30 d’octubre a l’11 de desembre. Horari: de 10 a 14h. Preu: 140€.- CURS DE TÈCNIC DE SO: Mòdul 1: so bàsic (octubre -desembre 2010)-

Per el mòdul 1 es reconeixen 3 crèdits de la udg vàlids per a totes les facul-tats. Mòdul 2: so directe per a espec-tacles (gener -març 2011)Mòdul 3: producció i mescla de música amb edició digital (abril - juny 2011). Lloc: Factoria Cultural Coma Cros – Sala La Mirona. Data Inici: 4 octubre 2010. Horaris: Dilluns i Dimecres de 19:30 a 22:00h. Inscripcions: a l’Es-tació Jove i a la Casa de la Música/La Mirona. També a www.lamirona.cat. Preu: MÒDUL 1: 450€ / MÒDUL 2: 500€ / MÒDUL 3: 500€.- CURS COMUNICACIÓ ON-LINE: Lloc: El Satèl·lit (C/Doctor Ferran, 21). Dates: del 27 al 30 de novembre. Ho-rari: de 18h a 20h. Preu: 5€. Si t’apun-tes a més d’1 curs, et rebaixem el 25% del preu del curs més barat al què t’apuntis!

BIBLIOTECA MASSAGRAN· Dissabte 6, a les 10h 30min. i fi ns a les 13h 30min. Sortida cultural a Giro-na. Màxim 10 nens.· Dissabte 13, a les 11h. Audició de mú-sica clàssica a càrerc de Natàlia Nadal· Dissabte 20, a les 11h. Audició de mú-sica ètnica a càrrec de Natàlia Nadal· Dissabte 27, a les 11h. Sessió de ci-nema· A partir del 22 de novembre i fi ns Na-dal treballarem, dins l’espai Ara va de..., els temes de gastronomia i cuina.

CENTRE DE RECURSOS DE LA GEN GRAN· EXPOSICIÓ AGENDA LLATINOAME-RICANA 2011 del 8 al 30 de novembre· SORTIDA A TV3 el dijous 4 de novem-bre (cal inscripció prèvia)· XERRADA: LA DEMÈNCIA O MA-LALTIA DE L’OBLIT a càrrec d’Esther Celda, metgessa i cap dels serveis sociosanitaris de l’Hospital de Santa Caterina de Salt, organitza: Càritas, programa SER GRAN EN DIGNITAT, Càritas Diocesana de Girona, el dijous 11 de novembre a les 16:30h.· XERRADA D’AGENDA LLATINO-AMERICANA 2011 a càrrec de Jordi Planas el dilluns 15 de novembre a les 17:00h.· XERRADA: PREVENCIÓ ONADA DE FRED a càrrec de Carme Amer de Creu Roja, el dilluns 29 de novembre a les 17:00h.· RECITAL DE POEMES a càrrec del Grup de Teatre Radiofònic de Blanes el dilluns 22 de novembre a les 17:30h.· TALLER: ÚS DEL MÒBIL a càrrec de Carme Amer de Creu Roja els dimarts 23 i 30 de novembre a les 16:30h. (cal inscripció prèvia)· TALLER DE MEDI AMBIENT I ENER-

GIES RENOVABLES a càrrec de l’Equip d’Energies Renovables· TALLER DE FISIOTERÀPIA: els dime-cres de 17:00 a 18:00 h. - 3 de novem-bre pals - 10 de novembre estiraments + circuit - 17 de novembre terra.ACTIVITATS FIXES· Parc de salut: De dilluns a dijous de 10:00 a 14:00 h - 16:00 a 19:00 h. Di-vendres de 10:00 a 14:00 h.· Estimulació manual, dilluns i dijous de 17:00 a 19:00 h· Entreteniments de memòria, dimarts de 17:00 a 19:00 h· Espai d’esbarjo i trobada, dimecres de 17:00 a 19:00 h· Caminades saludables, dilluns de 09:00 a 10:30 h· Alfabetització, dimarts i dijous de 10:30 a 11:30 h· Servei de fi sioteràpia, dimecres de 16:00 a 19:00 h· Serveis Integrals per a la Gent Gran Centre de Recursos. Pl. de la Vila, s/n · Telèfon 972 011 655. Horari: matí de 10:00 a 14:00 h - 16:00 a 19:00 h. (di-vendres tarda tancat)

LA MIRONA CONCERTS· Dia: 12. – JERE + RAUL PULIDO. Hora: 22:30. Preu: 10/13 €.· Dia: 13. – GRUP DEL MES: VERY POMELO. Hora: 23:00. Preu: Per con-fi rmar.· Dia: 18. – SOUS LE PONT – FOLK AMB QRAMBLA. Hora: 22:00. Preu: Concert gratuït.· Dia: 19. – THE NEW RAEMON + JOAN COLOMO. Hora: 22:30. Preu: 8€ anticipat + despeses de gestió/10€.· Dia: 20. – CHEB BILAL – TEMPORA-DA ALTA. Hora: 22:00. Preu: 14/18 €. Entrades a Servicaixa.com.· Dia: 26. – L’APARADOR 2010 – BLUES DE CIRC. Hora: 22:30. Preu: 8/10€.· Dia: 27. – THE ROW. Hora: 23:00. Preu: Per confi rmar.

TEATRE DE SALT· Dia 1 - 19.00h – PERSONA. MARI-LYN-Teatr Dramatyczny m.st. Wars-zawy – 28€.· Dies 5 i 6 - 21,00h – Another Sleepy Dusty Delta Day - Troubleyn /Jan Fabre – 24/14€.· Dia 12 - 21,00h – Sin sangre-Teatroci-nema – D’Alessandro Baricco - 18/10€.· Dies 13 i 14 - 21,00h – Said Naciri - Le regime c’est nul – 22/16€.· Dies 19 i 20 - 21,00h – Ritter, Dene, Voss. Un dinar a cals Wittgenstein - Stary Teatr – 24/14€.· Dia 20 - 22,00h – Cheb Bilal – En con-cert – Sala La Mirona – 18 €, 14 € anti-cipada.

3

Generalitat de Catalunya

Índex

Agenda2

Editorial3

Entrevista4

Història7

Col·laboració7

Opinió16

Curiositats18

Fira del Cistell20

Ensenyament22

Notícies22

Informació Municipal24

Pessics d’art27

Excursions29

Cuidem les mascotes30

Teatre30

Esports31

El lector veu i diu31

Guia de serveis32

Gastronomia33

Cuina internacional33

Demografi a34

Poti-poti35

ANY XXXI NÚM 275 NOVEMBRE DE 2010EDITA: Casal de Jubilats de SaltPasseig Verdaguer, 1 Tel 972 23 85 78COORDINADOR: Manel OliverasCONSELL DE REDACCIÓ: Manel Oliveras, Agapit Alonso i Pont, Carme Torrent, Joan Corominas, Agnès Cabezas, Anna Clarà, Héctor Martínez, Josep M. Pla, Ro-ger Torramadé, Júlia Pujolràs i Carme Garriga.MAQUETACIÓ: 7 de dissenyIMPRESSIÓ: Impremta Pagès

COL·LABORACIONS: Josep Clarà, Lluis Mateu, Joan Serrat, Fermí Sidera, Ferran Márquez, Club Petanca Salt, Catalina Soler (Cuineres de Salt), Teresa Palou (Institut Salvador Espriu), Coral Tribana de Salt, Montse Manén, Vetxarxa.PORTADA: “Tardor” de Júlia PujolràsCORRECCIÓ: CPNLPDISTRIBUCIÓ: Josep PalmerolaADMINISTRACIÓ: Manel OliverasDIPÒSIT LEGAL: GI-356-1979

La Farga no se solidaritza necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats i no es fa responsable del seu contingut. La Farga autoritza la

reproducció dels articles sempre que se n’indiqui la procedència.

amb la col·laboració de:

ww

w.r

evis

tala

farg

a.n

et

Editorial

lafa

rga

@re

vis

tala

farg

a.n

et

membre de:

Un acte de responsabilitat

El 28 de novembre estem convocats a decidir, a decidir els nostres repre-sentants polítics al Parlament. És cert que voldríem tenir el dret de decidir sobre moltes altres qüestions, i no només quan es dóna per fi nalitzada una legislatura. La nostra és una democràcia rígida i delimitada. Però aquests comicis, i per dues raons, no són unes simples eleccions autonòmiques. En primer lloc són les nostres eleccions, les del nostre país, tot i el creixent dis-tanciament entre la ciutadania i la classe política. I en segon lloc, després del debat estatutari i al bell mig d’una de les pitjors crisis econòmiques, ens trobem en una cruïlla inacceptable d’incerteses. El personalisme i l’estratègia de partit, més que no pas l’interès general, és el que ha caracteritzat el nostre model polític. Ningú és capaç de sumar esforços per aconseguir un objectiu comú, ni els que han governat fi ns ara, ni els que han fet oposició, ni els grups extraparlamentaris que aspiren a obtenir representació. És per això que l’abstenció és un vot de càstig me-rescut, però no pas convenient. Per no tenir, no disposem ni tan sols d’una llei electoral pròpia per aquests comicis, una incongruència més. Però pot-ser és ara, més que mai, que la ciutadania ha de fer un gest de responsabi-litat. És cert que l’actuació de la nostra classe política ha estat lamentable, abans i després de la sentència de l’Estatut, i que els diversos casos de corrupció i d’incompetència ens han escandalitzat, però un govern dèbil i poc representatiu, que accentuï la picabaralla, és contrari a la seriositat que la circumstància demanda.Ens cal un govern valent i rigorós que treballi des d’una sòlida majoria, que parli amb una única veu aquí i a la capital de l’Estat, que tingui uns objectius nacionals clars i que defensi la nostra dignitat. Un govern àgil i transparent que, tingui el color que tingui, sigui recolzat pel conjunt del catalanisme. No-més si som forts tindrem possibilitats d’èxit. Ara bé, si el govern entrant vol protagonitzar en solitari l’acció política, tingui o no la majoria per governar, tornarem a la política de capelleta. És moment de grans consensos i de fer passes endavant, i només som els ciutadans els que podem accentuar, mit-jançant la nostra mobilització, el terratrèmol polític que necessitem.

4

Seria impossible i injust intentar fer una refl exió sobre la im-portància de la invenció de la impremta en aquesta breu in-troducció. Un invent revolucionari, un dels més importants de tots els temps que ara es podria enfrontar a un nou can-vi històric amb tota l’evolució de la informàtica. Sense voler desmerèixer aquestes refl exions d’historiadors i fi lòsofs, el cert és que la Impremta Pagès compta ja amb la tercera ge-neració i, de moment, no sembla que el llibre electrònic o al-tres invents facin ombra a la gran quantitat de papers i sopes de lletres que ens trobem en el nostre dia a dia. El Sr. Josep Pagès ens explica els detalls d’aquest negoci familiar, molt vinculat a la revista que teniu a les mans.

-Com neix la seva relació amb la Farga?-Doncs va ser la primera revista que vam imprimir al taller. Feia poc que s’havia mort el meu pare i jo comen-çava. Recordo alguns dels senyors del primer consell de redacció: Lluís Mateu, Josep Cristòfol, Quim Pla, Miquel Casellas, Joan Arnau, Nar-cís Burch, Narcís Soler, Emili Serra, Alfons Mateu i Eusebi Cabezas. Lla-vors tots érem més joves, recordo que es van presentar a la impremta explicant que volien editar una re-vista sobre Salt. Aleshores, em van demanar que la componguéssim nosaltres i vaig contractar la Isabel Moreno, que actualment segueix treballant amb nosaltres.

-Així el seu pare ja tenia la im-premta?-Sí. El meu pare tenia aquest ne-goci amb tres treballadors. A mi m’havia enviat a estudiar a Barce-lona, als salesians, de caixista, el que s’anomena impressió per tipo-grafi a. Es tractava d’agafar lletra per lletra per fer les composicions, a mi m’agradava molt. A la mateixa escola hi havia una impremta molt gran i em van proposar quedar-me

allà a treballar. Em pagaven més diners que tots els treballadors de casa junts! Però és clar, havia de quedar-me a viure a Barcelona. Aleshores vaig parlar amb el pare i li vaig proposar que si em deixava fer alguna renovació a la impremta de casa, aleshores em quedaria a treballar amb ell, sinó seguiria a Barcelona. I així va ser. Per des-gràcia, al cap de poc ell va morir. Jo tenia 25 anys.

-Com va ser que el seu pare es dediqués a aquest ofi ci?-Doncs això va ser perquè a Bon-matí hi havia la fàbrica de paper Torres. Durant la postguerra el pa-per era molt escàs i el meu pare juntament amb el Sr. Coll recollien retalls i els venien a Barcelona. Quan va començar a haver-hi més paper, el Sr. Coll va posar La Pa-perera del Ter, representant de la Torres, i el meu pare va decidir po-sar la impremta.

-Parlant d’aquella època em ve al cap la imatge d’impressions clandestines. Li havien demanat fer alguna publicació d’aquest tipus?-Mai m’he volgut posar en temes

de política, més que res perquè ja tenim prou feina! Però hi ha l’anèc-dota que aquí imprimíem tot el que es feia del Moviment en Defensa de la Terra (MDT) i quan sortien d’aquí hi havia la Guàrdia Civil que els requisava el que acabàvem d’imprimir. Ho retenia uns dies, fi ns que havia passat l’acte que anunciaven, i llavors els tornava el material requisat.

-I a vostès els hi havien posat algun problema?-No, només recordo que el suple-ment de la fulla parroquial sempre s’havia de portar a segellar a Gi-rona. No podia sortir si no estava segellada. A partir dels anys 70, però, ja van fer una mica la vista grossa. Una altra anècdota és que una vegada un senyor em va por-tar molts diners perquè li imprimís bitllets de mil pessetes! Evident-ment no m’ho vaig ni plantejar. A la vida pots ser més barat o més car, però el que s’ha de ser és honrat!

-Avui dia hi ha moltes revistes, tríptics, fulls publicitaris. Però què es feia abans a la impremta?-Nosaltres fèiem tots els talonaris de comandes i factures de Casa-

Nom: Josep Pagès Edat: 58 anysNascut a: VilannaResideix a: BonmatíProfessió: Caixista i gerent de la Impremta PagèsFundada el 1943, la Impremta Pagès ha passat de tres treba-lladors a 45 professionals. Compta ja amb la tercera genera-ció i disposa d’unes instal·lacions de 2.500 metres quadrats. La impremta destaca per elaborar tot el procés de producció i també per la capacitat d’edició de llibres i revistes, com és el cas de la Farga.

Planetes habitats de la galàxia Gutemberg

5

Entrevista a Josep Pagès (Gerent de la Impremta Pagès)

demont, també molt material de la marca el Burrito Blanco, i el d’una de les grans empreses tèxtils d’Es-panya que tenia fàbrica aquí, Can Burés. De fet, vaig estar anant set-manalment durant tot un any a la seu central de Barcelona, per con-vèncer-los que treballessin més amb nosaltres, i amb el temps, vaig haver d’acabar-los dient que no podia fer més feines per a ells perquè no donava l’abast. Just abans de morir el meu pare, un dia es va trobar amb el gerent d’embo-tits Riera. Com que es coneixien, li va dir: «com pot ser que amb tot aquest temps no m’hàgiu fet mai cap comanda?», i el Sr. Riera li va contestar: «dilluns vine i et dona-ré una comanda que no oblidaràs mai més.» I realment, mira, si no-saltres solíem fer uns 300 kg. de paper cada dia, doncs potser ens en va comprar 20.000 kg., teníem feina per tot un any. Al cap d’una setmana, el meu pare va morir.

-Ara gairebé es pot dir que ho porten els seus fi lls, li fa il·lusió que segueixin el negoci?-Molta. Pensa que aquí sempre hi ha algú de nosaltres. Un comença a les sis del matí, l’altre més tard i l’últim fa l’últim torn. Treballem de les 6 del matí a les 9 del vespre. Això dels torns també és una cosa que abans no es practicava gaire. Les màquines tenen un cost molt

elevat, és per això que per amor-titzar-les cal que funcionin el major temps possible. Les màquines són el cor del taller, i per tal que el ta-ller funcioni, el cor ha de bategar sempre. Ara estem imprimint fi ns a 15.000 fulles l’hora.

-Amb l’avenç de la tecnologia, cada vegada hi ha més màquines treballant i menys persones? -No, no. Tots ens hem tornat molt exigents i cada vegada la gent ho vol imprès amb més bona quali-tat i més ben presentat. O sigui, abans el problema era imprimir, ara el problema és la manipulació perquè la gent hi vol determinades etiquetes, plastifi cacions, etc. O sigui que potser necessites menys personal a màquines, perquè tot està més automatitzat, però més a la zona de manipulació.

-Tot el procés es fa aquí?-Sí, som de les poques empreses d’Espanya que fem tot el procés sense sortir de les instal·lacions. Per això diem que som autosufi -cients. Aquí podríem fer 20.000 ó 30.000 llibres cada dia, tot i que en fem una mitjana de 20.000 per set-mana. A la Fira del Llibre en català deien que es treuen cada any uns 8.500 títols, si nosaltres en fem uns 400 a l’any, encara en queden uns quants per fer!

-Treballen només per a clients

d’aquí o també de fora?-Treballem molt per França. Ara, setmanalment, també fem els fu-lletons dels cinemes de Girona, Barcelona, la Corunya, Tarragona, etc. Avui dia el procés és molt rà-pid. La gent envia el disseny per Internet i els programes informà-tics fan la paginació automàtica. Especialment el procés de fer un llibre s’ha agilitzat moltíssim, abans potser s’hi estava una set-mana o dues mentre que avui dia es pot fer en hores. Fins i tot si hi ha una fotografi a mal posada o al-gun problema amb els colors, es detecta automàticament amb el programa. Tot això, però, és inver-sió, són diners.

-Com seria el procés des que arri-ba el paper fi ns que surt imprès? -L’èxit de la impremta és que l’ope-rari no hagi de tocar gaire el pa-per. Si s’aconsegueix vol dir que ha anat tot bé. Arriba el paper i el descarreguem amb un toro, el car-reguem a la màquina amb un pa-let, el traiem també sobre el palet, es talla a la guillotina, es manipula donant-li l’acabat que el client sol-licita i es carrega a la furgoneta per portar on el client demani.

-Què en pensa vostè del llibre electrònic?-De la teva generació en amunt segur que seguiran llegint en pa-per. Encara és molt present la mentalitat d’agafar un diari o un llibre, seure i anar passant les pàgines. I, sobretot, relacionem l’ordinador amb la feina. En la nostra vida el llibre és massa im-portant per a què desaparegui. El llibre electrònic evolucionarà però també evolucionarà molt ràpid la

6

Entrevista a Josep Pagès (Gerent de la Impremta Pagès) impremta. Mira, a mi em van dir que tenia la vida solucionada per-què era un bon caixista i fi xa’t, no l’he fet servir mai aquest sistema. Abans que s’acabin els llibres nai-xerà segurament la impressió amb làser i segurament s’imprimirà tot de cop, no ho sé. Quan van sortir els ordinadors també deien que la impremta aniria a terra i aquí hem passat d’imprimir 300 kg. de paper a 12 tones.

-No hem de patir perquè s’aca-bin els llibres de paper, doncs?-No, no. Perquè abans fer un llibre tenia un cost, però avui en dia surt molt barat. Hi ha persones que es paguen elles mateixes l’edició d’un llibre, perquè els fa il·lusió deixar en paper físic alguna cosa molt seva que quedarà per sempre més.

-Treballen també per a particu-lars, doncs?-Treballem per editorials i també per a particulars. Hi ha molta gent que edita el seu llibre, en fan poca tirada, uns 300 exemplars, i potser s’han passat dos o tres anys per es-criure’l. Hi ha hagut gent que quan l’ha vist imprès m’ha abraçat i s’ha posat a plorar. Això com vols que es perdi? Això no es pot perdre.

-Han notat la crisi aquí?-El que a nosaltres ens ha afectat ha estat l’augment del preu del pa-per. La majoria de pasta de paper

ve de Xile i hi ha hagut problemes d’abastiment després del terratrè-mol que hi va haver. Això ha fet que aquest any el paper s’encarís entre un 30 i un 40%. Per a no-saltres, el pitjor de la crisi ha estat això, perquè com estan les coses no hem pogut apujar els preus, de manera que s’ha augmentat el cost de la matèria.

-L’últim llibre de Ken Follet en català es va haver de retirar per-què s’havia imprès malament. Què en pensa d’això?-A veure, pot passar, forma part d’aquest ofi ci. Però també repre-senta una molt bona publicitat. Se-

gons diuen, eren defectuosos uns 30.000 llibres, doncs en retiraran i destruiran entre 10.000 i 20.000 però la resta els vendran a preu d’or, perquè hi ha molts col·leccionistes que busquen aquest tipus d’exem-plars. A més, d’això se n’ha parlat, o sigui que també ha suposat una bona publicitat gratuïta. També és una mica estrany que no te n’ado-nis quan es tracta d’una tirada tan gran, i sobretot essent els últims capítols, però vaja, pot passar.

-Parlem de paper i ecologia? Hi ha risc de quedar-nos sense ar-bres?-Les papereres que ens subminis-tren paper tenen el Certifi cat de Compromís de Sostenibilitat amb el Medi Ambient, això vol dir que planten arbres i en tallen sense malmetre el medi ambient. De fet, ells són els primers interessats en no quedar-se sense arbres. Fa poc, aquí vam estar fent proves amb paper fet amb pols de pedra, de la Xina. Però la veritat és que no acaba d’anar bé i pesa massa, és més barat però s’encareix al transportar-lo. Ara, a la llarga, se-gur que funcionarà perquè qui va inventar el paper van ser els xine-sos i són molt hàbils, amb el temps el faran evolucionar.

Agnès Cabezas Horno

7

Els Mossos d’Esquadra

El llenguatge de la Por

Cos armat de Catalunya creat el 1690 per l’alcalde de Valls,

Pere Anton Veciana, amb la missió de mantenir l’ordre públic a la co-marca. S’institucionalitzà el 1719, després de participar en la Guerra de Successió com a força auxiliar de l’exèrcit borbònic en la repres-sió de les partides austriacistes. S’establí en nombroses ciutats del Principat i els seus membres aug-mentaren progressivament. Felip V, el 1729, l’elevà a la categoria d’institució ofi cial, dependent del Capità General i de l’Audiència de Catalunya. Al llarg del segle XVIII i principis del XIX s’encarregà de la lluita contra el bandolerisme rural fi ns a la creació de la Guàrdia Ci-vil, el 1844. Llavors, amb el temps, esdevingué cada cop menys fun-cional.El cos fou abolit durant el Trienni Liberal, de 1820 a 1823, dissolt el 1873, restablert el 1877 i el 1892

adquirí caràcter militar. Amb l’Es-tatut d’Autonomia de 1932, els Mossos van passar a dependre del govern de la Generalitat i adopta-ren la denominació d’Esquadres de Catalunya. Arribà a comptar amb 600 membres i assumí àmplies competències en matèria d’ordre públic. Fou dissolt pel règim fran-quista, tot i que la Diputació de Bar-celona n’organitzà una secció des del 1951 com a guàrdia d’honor. Amb l’Estatut d’Autonomia de 1978, passà a dependre nova-ment de la Generalitat i s’estruc-turà com un cos d’ordre públic amb jurisdicció autonòmica. El 1983 esdevingué el nucli inicial de la policia de la Generalitat, tot i que el seu desplegament i l’as-sumpció de competències d’ordre públic no s’iniciaria, per etapes, i després de llargues negociacions amb el govern de l’Estat, fi ns a fi nals dels anys noranta. El 1997

fou reconegut com a policia judici-al i entre el 1998 i el 2000 es des-plegà com a policia de trànsit en substitució de la Guàrdia Civil. El 2005 fi nalitzà el desplegament a la regió metropolitana de Barcelona i el desplegament es completà dos anys després a les comarques de Tarragona. El 2000 es va crear a Mollet del Vallès l’Escola de Poli-cia de Catalunya. Actualment el cos treballa com a policia integral arreu del país.

J.C.L.

Per què al llarg de la història apareixen i desapareixen cre-

ences de tot tipus? La fe, l’acte de creure en mites, ideologies o lle-gendes sobrenaturals, és conse-qüència de la biologia. La fe és una resposta instintiva a aspectes de l’existència que no podem explicar d’una altra manera, ja sigui el buit moral que percebem a l’univers, la certesa de la mort, el misteri de l’origen de les coses o el sentit de la pròpia vida. Les nostres limita-cions ens impedeixen respondre

d’una manera segura a aquestes preguntes i generem com a defen-sa una resposta emocional. Certament, el primer pas per a creure apassionadament és la por. Quan ens sentim víctimes, totes les nostres accions i creences queden legitimades, per qüestionables que siguin. Els oponents deixen d’estar al nostre nivell i es converteixen en enemics. Deixem de ser agressors per convertir-nos en defensors. L’enveja o el ressentiment que ens mouen queden santifi cats, perquè ens diem a nosaltres mateixos que actuem en defensa pròpia. Si la por és la pólvora, i l’odi la met-xa, el tercer element és el dogma. No n’hi ha prou que les persones creguin. El dogma ha de formar part de la pròpia identitat. Els qui el qüestionen es converteixen en els nostres enemics. Són el mal. I tenim el dret, i el deure, de lluitar contra ells.Es pot creure en qualsevol cosa, en una religió, en un equip de fut-

bol, en el lliure mercat, en la reen-carnació. Fins i tot creure que no creiem en res, que és la credulitat més gran. Però la majoria de no-saltres ens defi nim per oposició a una cosa o a algú més que no pas a favor d’una cosa o d’algú. És més fàcil reaccionar que accionar. El que més atia la fe és un bon antagonista. És més difícil odiar una idea, perquè exigeix disciplina intel·lectual i esperit obsessiu. És més fàcil odiar allò que és físic, a qui donar la culpa, sigui un perso-natge individual o un grup.Una de les funcions del dolent ha de ser permetre’ns adoptar el pa-per de víctima i reclamar la nostra superioritat moral. Hi projectem tot el que som incapaços de reconèi-xer en nosaltres mateixos. Com ens explica la Bíblia, n’hi ha prou de convèncer els que estan lliure de pecat perquè es posin a tirar pe-dres. I qui diu pedres, diu bombes.

Joan Corominas

8

Josep Cristòfol i el naixement d’un centre excursionista i una revista a Salt

Malgrat que en aquells anys –fi nals dels setanta del segle

passat – ja existia a Salt una des-tacada afi ció a l’excursionisme, no comptàvem amb cap centre o en-titat que l’aglutinés, de forma que els practicants saltencs havien de recórrer, per força als serveis i a l’organització de Girona: GEIEG i Unió Excursionista de Catalunya (UEC).En tals circumstàncies, en Lluís Mateu va demanar la col·laboració d’en Josep Cristòfol, veterà mun-tanyenc ( 25 anys enrere havia es-tat fundador de la UEC, i en pos-sessió d’un llarg historial i prestigi dins de l’excursionisme català ), per tal d’intentar posar remei a la mancança.D’aquí va néixer el Centre Excur-sionista Saltenc (CES), al maig de 1978, com a secció del Casal de Jubilats que presidia Emili Serra i que va oferir el sopluig necessari a la nova entitat per a la realitza-ció de les seves activitats. La junta fundacional es formà amb Josep Cristòfol de president, Quim Pla de secretari i Lluís Mateu, entre d’ altres. En el registre d’afi liats al CES, en Josep Cristòfol hi fi gura com a soci número 1.L’entrada al casal de la nova sec-ció va representar no solament un augment de les seves activitats sinó també una aportació de nous socis, gent jove amb noves inqui-etuds i noves idees. Una d’elles, l’edició d’un butlletí mensual que, com a vincle de comunicació entre entitat i socis, refl ectís les activitats

del casal, així va néixer LA FAR-GA, avui Revista de Salt. El primer número apareix al maig de 1979, just un any desprès de la creació del CES. Avui, al cap de 31 anys hem arribat al número 275.En tot aquest procés, en Josep Cristòfol hi té un protagonisme fo-namental; quant al CES, en fou l’ànima i motor, i pel que fa a LA FARGA, hi va fer de tot: portades, editorials, maquetació, correcció.... fi ns assumir-ne la direcció durant vuit anys (1991-1998). Val la pena recordar que la nostra revista va tenir un paper important durant la campanya per la independència, de la qual va esdevenir-ne porta-veu; independència obtinguda el dia 3 de març de 1983 quan, preci-

sament, d’aquell Consell Municipal previ al nou Ajuntament, n’era pre-sident en Josep Cristòfol i Darné.Josep Cristòfol és una fi gura cab-dal de la història contemporània de Salt, per aquest motiu jo sempre vaig creure en la necessitat de fer un homenatge a aquesta persona i la vaig materialitzar el 29 de gener de 1999, quan vaig entrar un do-cument al registre de l’ Ajuntament de Salt amb una petita biografi a d’en Josep. Però les autoritats de l’època no em feren cas. És d’es-perar que amb el pas dels anys es reconegui una persona senzilla però molt important per la història del poble.

Agapit Alonso i Pont

Als seus 77 anys, en Josep Cristòfol segueix practicant l’excursionisme d’alta muntanya. En aquesta foto de Mercè Mas, als Alps, el juliol passat.

9

Entreorelles

J- Quimet, on t’havies fi cat?, fa dies que no et veig!

Q- Hola, Josep, bon dia.J- Bon dia, que no t’ho havia dit. Te-nia al cap el que em vares dir que em faries per ensenyar-me com funci-onen les rotondes i m’he oblidat de saludar-te.Q- Disculpat. I què, els bolets?, n’has trobat aquest any?.J- Res, sóc un mal caçador de bo-lets. Els tinc sota el peu i encara no els veig. Almenys en el supermercat els veig tots i de tota mena.Q- Ara que parlem de bolets, em fas pensar en aquell acudit que deia; hi havia un caçador de bolets sord com una perola que venia del bosc i es va trobar amb un amic que feia temps que no veia, i aquest li diu: “Pere, com està la família?”. I l’altre pensant-se que li parlava dels bolets li contesta: “Tots podrits”.J- Sort que jo no sóc sord i t’he con-testat bé quan m’has preguntat pels bolets.Q- Vinga, anem per feina. Aquí et por-to uns dibuixos per explicar-te el que et va passar i el que hauries d’haver fet per circular per la rotonda.Primer t’he de dir una cosa que supo-

so ja deus saber, si tens el permís per conduir: “Tota maniobra de des-plaçament lateral que impliqui canvi de carril s’ha de fer respectant la prioritat del que circuli pel carril que es pretén ocupar”.Per tant, he fet un dibuix que representa una rotonda, que l’hem tallat com si fos un tortell de reis i l’hem estirat. Ens queda com si fos un tram recte del passeig dels Països Catalans. (dibuix 1).La maniobra que fa el cotxe vermell, estaràs d’acord amb mi que no és correcta, ja que talla el pas a l’altre cotxe que circula pel carril de més a la dreta.J- Doncs sí, Quimet, et dono la raó. Si vull girar a la dreta per anar a l’altre carrer m’he de posar abans al carril de la dreta, sense entorpir a cap cot-

xe que hi circuli.Q- T’has oblidat d’una cosa, que ho has de fer senyalitzant-ho amb ante-lació amb els intermitents. Cosa que sembla que cada vegada s’acostu-ma menys a utilitzar-los.J- També et dono la raó amb aquest tema; Per a qui no els hagi descobert encara, els intermitents són uns llums d’un color (el nom només existeix en l’univers del legislador) groc auto. Aquests llums, que viuen escampats per tot el perímetre del vehicle, fun-cionen a salts i es posen en marxa amb un pal que li va sortir al volant a la banda esquerra. S’usen per indicar desplaçaments laterals que impliquin un canvi de carril o de via.Q- Vinga, seguim. Amb el que hem comentat t’he fet un altre dibuix on es pot veure el que et va passar quan vares tenir l’accident (dibuix 2). Pots veure que el que vares fer és el ma-teix que en el dibuix 1, una infracció. Vares tallar el pas al cotxe que circu-lava per l’altre carril. Tots dos volíeu sortir de la rotonda al mateix temps, però ell tenia prioritat i anava pel car-ril exterior de la rotonda.J- Ara ja ho tinc més clar. Però ex-plica’m per quin carril és més adient circular dins la rotonda segons per on vulgui sortir?.Q- Dins la rotonda pots anar pel carril que vulguis i donar les voltes que vul-guis, però sempre respectant el que hem dit abans. Tot i així, és aconse-llable i de lògica fer el que pots veure en els dibuixos 3, 4 i 5. És a dir, si vols

10

Entreorelles

Recordant en Jaume Darnés (18 d’octubre 2010)

Pot semblar estrany, però en Jaume, sense ell adonar-se’n,

ha estat una “peça” important en la meva actuació com a professora de Ciències Naturals al Salvador Es-priu durant quasi 25 anys. I ara que ens ha deixat, tots aquests records em vénen sols a la memòria.Quantes vegades -és impossible fer-ne el recompte- anava a la seva carnisseria a demanar-li si em po-dia proporcionar material divers (cors, pulmons, ossos, cervells, caps de xai, ronyons, ulls…. fi ns i tot sang que recollia en dos er-lenmeyers, un amb anticoagulant i l’altre sense) i tot en unes con-

dicions pedagògiques concretes (que no estiguessin tallats o tallats d’una manera determinada) per fer les pràctiques al laboratori.De vegades, potser amb optimis-me o amb certa melangia, voldria pensar que la feina feta a l’ Institut, i sobretot les activitats pràctiques de Geologia i de Biologia, poden haver motivat alguns dels adolescents de Salt a seguir uns estudis o profes-sions, o si més no a tenir un millor coneixement de l’entorn físic o del propi cos. I és aquí on en Jaume té el seu lloc en els meus records, ja que probablement sense ell i la seva col·laboració m’hauria resultat

molt més difícil intentar-ho.I no m’estranyaria que més d’una vegada aquesta disponibilitat li ha-gués comportat difi cultats, potser a l’escorxador, o si més no pel fet de dedicar temps a una feina “gens rendible” des del punt de vista de botiguer….. Però ell era així, ho feia de gust i sempre tan amable, fi ns i tot m’havia ofert algun ma-terial “especial” que creia que em podia interessar…La il·lusió i dedicació a la pròpia feina era una de les caracterís-tiques que ell més valorava i puc afi rmar que la compartíem.Però no és només això el que re-

agafar la primera sortida a la dreta o anar recte, vés pel carril exterior, i si vols agafar altres sortides o donar tota la volta, vés pel carril interior, i abans de sortir posa els intermitents

amb antelació, canvia de carril sense entorpir a altres vehicles i surt.J- Quimet, t’estic molt agraït pel que m’has ensenyat. Almenys aniré més en compte al circular per les roton-

des, perquè noi, moltes vegades tot-hom fot el que li sembla.Q- Ja que estàs agraït, anem a fer un cafè, però pagues tu.

Manel Oliveras Planas

11

Recordant en Jaume Darnés (18 d’octubre 2010)

La radioactivitat natural

Corria l’any 1896. Poc que es podia imaginar el físic francès

Antoine Henri Becquerel que estava

a punt de fer un descobriment trans-cendental en la història de la Cièn-cia. Li acabava d’arribar la notícia que un físic alemany, Roentgen, fent passar corrent elèctric per gasos a molt baixa pressió, havia obtingut una misteriosa radiació invisible que provocava la fl uorescència - l’emis-sió de llum- de moltes substànci-es. I que aquesta radiació, que va anomenar raigs X, podia travessar cossos opacs, fi ns i tot el cos humà, i velar plaques fotogràfi ques enca-ra que estiguin tapades. Roentgen havia estat la primera persona que va poder veure els ossos de la seva mà projectats sobre una pantalla fl u-orescent. No cal dir l’interès i ressò mediàtic que van tenir els raigs X per les seves aplicacions mèdiques que, després de més de cent anys, encara continuen vigents: radiogra-fi es, radioscòpies, TACs...

Becquerel s’hi va interessar. Ell era un entès en fl uorescència i tenia una bona col·lecció de substàncies fl uorescents, o sigui de substàncies que desprenen llum pròpia quan reben altres llums o radiacions. A Becquerel se li va acudir que si els raigs X provoquen la fl uorescència, potser, a la inversa, la llum que surt de cossos fl uorescents també és capaç, com els raig X, de travessar cossos opacs i velar plaques foto-gràfi ques tapades.Per comprovar-ho va col·locar mos-tres de substàncies fl uorescents so-bre plaques fotogràfi ques tapades i les va exposar a la llum del sol per-què excités la seva fl uorescència. La llum solar no travessa el cartró, per tant si les plaques es velaven seria degut a la llum despresa de les substàncies fl uorescents. El resultat va ser estrany. Les plaques no s’ha-

cordo d’en Jaume. D’una banda a l’altra del taulell, quantes petites converses sense deixar mai de treballar...! Sobre el país, els joves, el treball, els canvis de la nostra societat…. I sempre amb la Carme al costat. Recordo quan, als seus 25 anys de casats, la Carme deia: és com si fossin 50, ja que com-partim vida i treball….Li preocupava, i molt, l’educació i

formació dels joves, de tots, i com és lògic d’una manera especial la dels seus fi lls, que tant estimava, de qui vaig anar seguint el seu creixement i la seva emancipació. I també, ara fa 9 anys, vam com-partir l’alegria de ser avis.I quan la malaltia li va capgirar els seus projectes, no es va deixar vèncer. En tenia tants per la seva jubilació…Però malauradament no

els ha pogut portar a terme.Els temps canvien, l’educació, les maneres d’ensenyar i aprendre, el tipus de comerç, però les relacions humanes que s’estableixen entre les persones són el que confi guren la nostra vida i els nostres records, i a la llarga són el més important.Jaume, ja formes part de la nostra història. Descansa en pau.

Montse Manén

12

La radioactivitat natural

I beg your pardon

Entre Barcelona i Madrid i entre Madrid i Barcelona circulen

des de temps immemorial a gran velocitat, “a velocitat espanyo-la” (AVE), dos trens: el primer va carregat fi ns a dalt de diners i el segon va carregat d’injúries, pro-nunciades en un castís castellà, amb tots els accents de la Penín-

sula. A més d’això, tots dos tenen una característica peculiar: aquell que va a Madrid carregat de duros (d’euros, siguem moderns) en tor-na sempre de buit, o a tot estirar amb uns quants bidons plens de xocolata del lloro; l’exprés Madrid-Barcelona, per la seva banda, arri-ba a la capital de Catalunya ufanós

i pudent, i torna al punt de partida unes vegades, la majoria, buit del tot i net com una patena, i d’altres carregat de disculpes.El dia de l’últim ple de la legislatu-ra en el Parlament de Catalunya, el molt honorable José Montilla va cometre-hi la relliscada imperdo-nable d’utilitzar un col·loquialisme,

vien velat, o sigui que la llum fl uo-rescent no havia travessat el cartró, excepte en un cas, solament s’havia velat la que portava a sobre com a substància fl uorescent un trosset d’un compost d’urani. A París no sempre hi fa sol i va ha-ver d’esperar uns dies per repetir l’experiment. La sorpresa grossa va ser quan va comprovar que totes les plaques fotogràfi ques que havia guardat en el mateix calaix on tenia el compost d’urani s’havien velat sense haver-les exposat al sol. Això demostrava clarament que no es tractava de cap fenomen de fl uores-cència. Li costava de creure, però no va tenir més remei que acceptar que d’aquell trosset del compost d’urani, sense posar-lo al sol ni escalfar-lo ni donar-li cap mena d’energia, en sortia constantment, dia i nit, any rera any, una radiació aparentment inesgotable capaç de velar plaques fotogràfi ques. I va comprovar que

això passava amb tots els compos-tos d’urani, encara que no fossin fl uorescents, i també amb l’urani pur. Becquerel era físic i coneixia el principi de conservació de l’energia: “per obtenir energia s’ha de gastar una quantitat equivalent d’una altra forma d’energia”. Però el que aca-bava de descobrir semblava con-tradir-ho: es desprenia una radiació sense gastar energia. Però també sabia que en una investigació són els experiments els que manen i va publicar el seu descobriment.Els esposos Curie (Manya Sklo-dowska i Pierre Curie) es van inte-ressar pel descobriment de Becque-rel. Van inventar un aparell per me-surar la radiació que surt de l’urani, que van anomenar “radioactivitat”. Amb l’aparell van descobrir que un compost natural de l’urani, el mine-ral pechblenda, és més radioactiu que l’urani pur. Amb aquesta pista i després d’una llarga investigació van aïllar de la pechblenda dos ele-ments químics desconeguts que hi eren presents en molt poca quanti-tat: el poloni, 400 vegades més radi-oactiu que l’urani, i el radi, 2 milions de vegades més radioactiu.Aviat es va anar descobrint que molts dels elements químics més corrents que constitueixen la matè-ria contenen en molt petita proporció una varietat d’àtoms (isòtops) que són radioactius, de manera que es pot dir que la radioactivitat natural és una propietat de la matèria. Així quan al 1913 l’alemany Geiger va inventar un aparell molt més sensi-ble per mesurar-la, es va veure que l’aire, les roques, les aigües mine-rals, els éssers vius… tenen radi-oactivitat en quantitats diferents,

però sempre molt petites. Fins i tot el nostre cos. Passant un “geiger” sobre el cos nu veuríem com marca una mica de radioactivitat degut al fet que tots els éssers vius estem formats de compostos de carboni, i una part molt petita dels àtoms d’aquest element són de C14, que és radioactiu. Actualment en les in-vestigacions arqueològiques es pot determinar l’antiguitat d’una resta, per exemple d’un os, pel valor de la radioactivitat que encara conserva. En aquell temps en què els balne-aris estaven de moda, la “misterio-sa” radioactivitat de les aigües mi-nerals, sobretot de les que surten de molta profunditat –aigües calen-tes- se la va considerar una força de la Natura amb poder per curar malalties. Recordo haver trobat en les golfes d’una casa antiga una ampolla d’aigua de Caldas que en l’etiqueta hi deia “agua sumamente radioactiva”. Si ho posessin ara no en vendrien ni una. Aquesta petita radioactivitat que hi ha a la Natura no pot ser nociva, sinó ja fórem tots morts. Però alguns autors la posen com a causa de les mutacions espontànies dels éssers vius, que és el mecanisme que ha permès l’evolució de les espècies.El que no sabia Becquerel quan feia els experiments és que esta-va descobrint l’energia més potent de l’Univers, l’energia del Sol i les estrelles, l’energia nuclear, que, per bé o per mal, quedaria avi-at a l’abast de la Humanitat. Però d’aquesta energia en podríem par-lar un altre dia.

Joan Serrat

13

I beg your pardon

tractant un rival parlamentari de “gallec”, en el sentit que dóna a aquest gentilici el tòpic: un gallec no se sap mai si baixa o puja les escales, si va o ve, si diu que sí o que no...; és a dir, com a fi gura de la indefi nició. No cal dir que com a recurs dialèctic és una expres-sió usada a tort i a dret i per tot quisqui. Doncs bé, deixant de ban-da que una solemne sessió parla-mentària potser no és el lloc més idoni per recórrer, per tal d’expres-sar-se, a segons quines vulgaritats de la parla, en el cas de la patina-da del President va ser cometre-la i al cap de cinc minuts ens arribava de Galícia, via Madrid (que Espa-nya és un país centralitzat a tots els efectes, per si cal recordar-ho), els escarafalls de l’homòleg de Montilla en aquell país celta que ara exerceix, de la mà del fi del personatge i de tot el seu gabinet, de comunitat autònoma espanyo-la. L’home va exigir una rectifi ca-ció en tota regla, i al President li va faltar temps, també, per satisfer-la: de cap manera no volia ofendre Galícia i els gallecs, només falta-ria, excusi, senyor Núñez Feijoo, jo no volia fer-ho... (Caldria veure, encara que aquesta seria tota una altra qüestió, amb quin “respecte” tracta el Govern gallec actual, cent per cent PP, el galleguisme dels seus paisans).Ben fet, president Montilla, la cava-llerositat i el respecte per davant. Però un es queda preguntant-se si hi hauria hagut el mateix mullader si l’escena s’hagués esdevingut en qualsevol dels Parlaments de

la senyoreta Pepis que conformen el mapa autonòmic espanyol, i no diguem si l’hipotètic president co-munitari hagués sigut del mateix color polític blau cel que el del se-nyor Feijoo.Un altre exemple cridaner de la “bona educació” catalana ens el va escenifi car Sandro Rosell i Fe-liu tot just investit com a 39è presi-dent del FC Barcelona: el xicot va córrer fi ns a Extremadura a retre homenatge de cortesia al presi-dent d’aquella comunitat extrema tot “desfaciendo el entuerto” que suposadament li havia fet l’anteri-or i polititzat president del Barça, Joan Laporta, a través d’una emis-sora de ràdio. Calia?, ¿i calia fer-ho amb aquella velocitat supersò-nica, com si fos la més urgent de les qüestions pendents que tenia damunt la taula la nova junta del Club? És evident que el president Rosell considerava que sí. I des-prés, en aquesta línia de tornar a la mania de cert sector del catalanisme (al qual s’ads-criu Rosell, segons confe-sió pròpia) de voler caure simpàtics a Espanya (o de caure-hi al mínim d’antipà-tics, ja que sembla el màxim a què podem aspirar com a catalans), al cap d’unes set-manes sorprenia a tothom (ell devia considerar que agradablement) dirigirint-se a la primera assemblea ge-neral de penyes que presi-dia fent el seu parlament en castellà exclusivament.I parlant del Barça, ens va

arribar a remolc de la lesió de Leo Messi provocada “sense voler” per un jugador de l’Atleti de Madrid un altre tren carregat d’injúries.Un Pep Guardiola emprenyat però mesurat, en la seva manera de fer característica de dir el que calgui però sense faltar al respecte de ningú, va reclamar en la roda de premsa posterior al partit que des dels mitjans de comunicació no s’estimulessin les accions salvat-ges dins el terreny de joc, i auto-maticàment va saltar el director del diari “Marca” dient, de mane-ra resumida, que Guardiola és un bocamoll que està com una cabra i que amb les seves paraules allò que feia era incitar a la violència! Així estem, de paritaris i de recí-procs, en aquest Estat castellà dels seus amors: pagant sense parar des d’aquí a preu d’or els insults de la més baixa vulgaritat que ens arriben incessantment des d’allà.

Fermí Sidera Riera

14

15

Coral Tribana, la meva coral, com ens deies tu.

Pensant en aquest moment, no sabia què escriure que ja no s’ha-gués dit. Només em venia al cap el moment en què, com baixat del cel, et vaig conèixer. L’endemà fè-iem l’últim concert amb la Sònia i una setmana més tard ja eres el nostre director.Moments difícils al començament, ho recordes? Però ara no els can-viaríem per res del món. Els llargs assajos, el suc d’MP3 i al fi nal un esplendorós Glòria de Vivaldi.I què me’n dius dels sis “bombo-nets”? com tu els hi deies als Noc-turns. Les explicacions de cada cançó. Com ens feies estimar i sentir la música!

I fa ben pocs dies, surts de l’hospi-tal i et plantes al bellmig de l’esglé-sia de Sant Cugat amb la teva ca-dira de rodes i ens demanes que cantem com si fos l’últim concert. Ens vas dirigir com mai i nosaltres t’ho vam entregar tot, cos i ànima.Els membres de la Tribana t’oferim unes roses. Roses blanques.Roses blanques per dir-te fi ns aviat.Blanc, el símbol de dol a orient.Símbol de llum a occident.La mateixa llum que ets tu, ara i sempre.T’estimem.

Coral Tribana Salt18 d’octubre de 2010

Per a en xicu Petit, de la Coral Tribana

El meu veí el carnisser

Encara recordo el primer dia que ens vam trobar, al seu es-

tabliment, jo anava amb el pare, a mitja tarda, a recollir els canelons que la mare encarregava els di-vendres al matí. Després dels “bo-nes tardes” obligats i els “què tals” oportuns, ell preguntà al pare si la cosa rutllava, si jo anava bé (ales-hores encara estava en tractament a causa d’una greu malaltia) i, sor-prenentment per mi, de bàsquet. A casa seva també es vivia bàsquet, ja que en Gerard, el seu fi ll, havia jugat a l’èlit i encara ara la seva

vida quotidiana tenia relació amb l’esport de la cistella. Des d’ales-hores, aquell carnisser eixerit, de cabells blancs i de cara somrient, em va caure bé.Recordo com amb el meu germà discutíem sovint a qui tocava baixar a buscar l’encàrrec, presos de la mandra i de l’escalfor de la nostra llar. En un d’aquests viatges a la bo-tiga de la cantonada vaig assaben-tar-me que en Jaume no podia anar a treballar, ja que havia emmalaltit i, dissortadament, d’aquella malal-tia que jo tan bé coneixia. Aquell dia

va obrir-se un nou vincle entre no-saltres, més enllà de les botifarres, les croquetes i els paltrucs. Avui, un dia després del seu adéu, m’agradaria dedicar-li aquestes hu-mils ratlles perquè amb les nostres petites xerrades sobre bàsquet, sa-lut i carn feia que aquelles baixades al seu regne de ganivets i sang que tanta mandra em feien es tornessin diferents i perquè en el meu record, evidentment, sempre quedarà com el carnisser del meu barri. El meu veí, el carnisser.

Héctor Martínez

16

Fa pocs dies, parlant amb Mn. Angel Caldes, va sortir el

tema del poder d’infl uència que tenen els mitjans de comunicació envers els ciutadans, de forma positiva o negativa, segons la fi -abilitat de la font d’informació o notícia de qui la transmet, o bé, de la manera en què es pot treu-re de context o insufi cientment ampliada per poder entendre el lector, oient o espectador el que es pretén posar en coneixement seu.Això ve al cas perquè a l’arribar a casa i obrir l’ordinador em tro-bo amb un correu electrònic que m’envia la Júlia, on hi havia un enllaç al You Tube i una nota en pla irònic que deia “emociona veure com ens estimen els es-panyols…”. La veritat, després d’escoltar , més que veure, el video que hi havia a l’enllaç, no sabia si riure o plorar. Riure per les barbaritats i les quantitats de mentides que es deien, i plorar pels ciutadans espanyols que es creuen tot el que escolten en el video.Crec que els catalans que no ho han pogut escoltar directament es mereixen llegir-ho i per això m’he permès transcriure ínte-grament el contingut del video, que segons diuen i es llegeix va signat per “Iberia Roja”, Ho he fet traduint-ho en català perquè vegin que els catalans dominem com a mínim dos idiomes. El so és esgarrifós, com si hagués estat gravat a la cuina de casa, veus sintetitzades per ordenador, però entenedor. Comença així:“Anem a tractar si és convenient o no adquirir productes elaborats a Catalunya.Primer hem de ser conscients que Catalunya és la regió espanyola amb el nivell de vida més alt de tot Espanya. Aquesta comunitat està per sobre de la mitjana euro-pea quant a nivell de renda. Això vol dir que els catalans són els ciutadans més rics d’Espanya.Com ha arribat aquesta comuni-tat a ser la més rica i industria-litzada d’Espanya? La resposta

és simple, gràcies a que els úl-tims 200 anys l’Estat espanyol ha benefi ciat aquest territori en detriment dels altres, tant du-rant les monarquies com durant la república i el franquisme, i ara també en democràcia Catalunya ha estat mimada i beneïda per l’Estat espanyol en tot el referent a infraestructures, ajudes i inver-sions.Durant molts anys es va prohibir a castellans, aragonesos, valen-cians, andalusos, extremenys, etc.., l’exportació de matèries pri-meres amb destinació a Europa, obligant els agricultors i ramaders a vendre la seva producció a la indústria catalana a uns preus ex-traordinàriament baixos, i la im-portació de productes manufac-turats de l’estranger simplement per protegir la indústria catalana i a la seva oligarquia burgesa. Els ciutadans de la resta d’Espanya van estar condemnats durant de-cennis a adquirir els productes manufacturats a Catalunya tot i ser com eren, molt més cars i de bastant pitjor qualitat que els pro-vinents de l’estranger.Aquesta política va arribar a un empobriment generalitzat d’al-guns territoris d’Espanya, com Andalusia, Castella i Extremadu-ra, i a un enriquiment brutal de la burgesia industrial catalana.Tampoc hem d’oblidar que gran part de la riquesa de Catalunya prové d’una massa laboral pro-cedent de la resta d’Espanya. Les condicions de treball estaven pròximes a l’esclavisme.En segon lloc hem de preguntar: És lògic que qualsevol ciutadà de la resta de l’Estat adquireixi ar-ticles fabricats a Catalunya? La resposta és òbvia: no, sota cap circumstància. La raó és evident, la fabricació i venda de qualsevol article fabricat a Espanya gene-ra uns impostos, l’IVA, que són destinats a fi nançar els serveis que l’estat proporciona als seus ciutadans. Educació, sanitat, se-guretat pública, defensa, presta-cions socials -com els subsidis de l’ocupació-, les jubilacions o

les ajudes per als joves, etc., es fi nancen mitjançant impostos, i l’IVA un dels més importants.Quan comprem productes elabo-rats en un altre lloc d’Espanya, que no sigui Catalunya, podem tenir la seguretat que els impos-tos generats per aquesta opera-ció comercial serviran per mante-nir l’estat de benestar en els nos-tres pobles, ciutats, comarques, províncies o comunitats autòno-mes, a més de col·laborar solidà-riament al manteniment d’aquest estat de benestar en altres comu-nitats menys afavorides.Però què passa quan adquirim un producte fabricat a Catalunya? Que al contrari del que succeeix amb altres productes elaborats en altres parts d’Espanya, els impostos generats per aquesta transacció comercial es queden a Catalunya per fi nançar els ser-veis públics que gaudeixen ex-clusivament els catalans.A part de quedar-se amb el cent per cent de l’IVA que generen els productes elaborats a Cata-lunya, el govern català també es queda amb la part corresponent a Catalunya dels impostos que generen els fabricats a la resta d’Espanya. Això vol dir que quan adquirim els articles elaborats a Catalunya no estem col·laborant al manteniment de l’estat de be-nestar a Espanya, sinó al creixe-ment econòmic de Catalunya en exclusivitat.Així que, si vostè és un ciutadà espanyol resident a qualsevol comunitat autònoma que no sigui la catalana i vol que els impos-tos que surten de la seva butxaca serveixin per al manteniment dels serveis públics essencials, com hospitals, escoles, carreteres,

Mentides pietoses o amb mala llet?

17

El dia 7 de novembre, el Papa arriba a Catalunya en visita

ofi cial a càrrec dels pressupostos catalans i és una cita, suposo, molt esperada pel govern Català per demostrar al món que aquí també hi ha un govern que podria manar. Clar que l’Estat espanyol hi serà en pes, i aleshores qui ha portat aquest home aquí?: l’Estat espa-nyol; el Govern Català, menys els Marxistes, es a dir tots?; un fabri-cant de la conca del Ter? No és possible, perquè no en queda cap, les empreses són a la Xina o al nord d’Àfrica.Per a mi, ha estat la Moreneta, perquè el Papa vegi la feina que ella ha fet aquí.I si ell és Papa Benet, gràcies a molts de l’Ordre que també ho va-ren treballar.Arribarà amb avió fi ns a l’aeroport del Prat. I, com que tots els avions passen per Salt, fora bo que els acompanyants quan li diguin a Sa Altesa Dignitat les diferents pobla-cions que travessa..., en el cas de Salt li remarquin bé que es troba a sobre de Salt, població del Giro-nès de Catalunya, perquè l’home quan vegi els prop de 8 carrils de l’autopista, el TAV, grans infraes-

tructures i una ciutat cosmopolita amb una plaça dels colors no es pensi que és a Salt Lake City, capi-tal de l’Estat d’Utah dels EUA.Les autoritats del poble de Salt haurien de fer un ban, on es digui que aquell dia tan assenyalat, els ciutadans posin als balcons i fi nes-tres banderes del Vaticà i de Cata-lunya i fessin una mostra d’afecte quan passés l’avió presidencial, que el reconeixereu perquè és més lluent que els altres i no por-

ta escrit un nom comercial d’una companyia de baix cost sobre el revestiment metàl·lic.En fi , ciutadans de Salt, és molt important que el proper dia 7 mireu tots enlaire, perquè ve per l’aire un que representa l’Imperi que es tro-ba allà d’alt, malgrat que han estès els seus dominis també aquí baix.I han vingut d’allà dalt?, dius, cony!, no seran extraterrestres....?.No home, no!.

Agapit Alonso i Pont.

Mentides pietoses o amb mala llet?

El Papa i Salt

prestacions socials, seguretat pública, etc., no ha de comprar productes catalans, els impos-tos es queden a Catalunya, sinó adquirir productes elaborats a la resta d’Espanya, els impostos sí que es destinen al manteniment de l’estat de benestar en el seu lloc de residència, poble, ciutat, comarca, província o comunitat autònoma.Malauradament, la debilitat i el desvergonyiment dels últims go-verns d’Espanya, especialment el govern de ZP, un feixista reac-cionari disfressat de pseudopro-gre, ha originat que el xantatge victimista de la burgesia capita-lista i dreta catalana hagi dege-nerat en una situació en la qual els catalans, els ciutadans amb

el nivell de renda més alt d’Espa-nya, s’estiguin benefi ciant encara més d’una riquesa que hauria de ser compartida per tots els espa-nyols, a més d’accentuar en tot el possible les injustes desigualtats socials existents a Espanya.Aquesta és la solidaritat que en-tenen els catalans, aquesta és la solidaritat que entén el PSOE.L’única manera que tenim els ciutadans dels altres territo-ris que conformen Espanya, de protestar i de combatre aquesta injustícia és deixar de consumir productes catalans, així, a més de demostrar que no permetrem que a Espanya hi hagi ciutadans privilegiats i ciutadans de segona classe, podrem tenir la seguretat que els nostres impostos servei-

xen per al manteniment de l’estat de benestar a tot Espanya i no només per mantenir els bastards privilegis de l’oligarquia burgesa, corrupta i tercermundista catala-na. (IBERIA ROJA)”Com es pot veure, els autors d’aquestes falsedats no han tre-pitjat mai Catalunya, ni han cir-culat –pagant– per les autopistes catalanes. Per acabar, ja que som tan insolidaris i estem empobrint la resta d’Espanya amb tot el que ens emportem, QUE ENS DONIN LA INDEPENDÈNCIA i deixin de mantenir-nos. Si molestem, que ens facin fora.

M.O.P.

18

Ho diré clar i català

Martin Luther King, va dir ”Si sabés que el món s’ha d’aca-

bar demà, jo avui encara plantaria un arbre”Començo l’escrit amb aquest mis-satge d’esperança, d’un lluitador de la vida i per la vida.Em centraré concretament en els arbres. Aquests que ajuden a l’es-talvi energètic, ens protegeixen de les radiacions solars, humidifi quen l’ambient, ens fi ltren contaminants, milloren la qualitat de l’aire, embe-lleixen les ciutats... Un poble que té els arbres mal cuidats, que no cuida la natura, per mi, és un poble de poca qualitat.M’explico; a fi nals de la primavera

Diu el refrany que és millor ensenyar a pescar a qui no

té menjar que no pas donar-li un peix. Si és així, m’agradaria saber en nom de què i de qui tanta gent (de bona fe, com els ‘altermundis-tes’ i altres alternatius, ‘progressis-tes’ en general, l’esquerra més o menys ‘radical’) reclamen un re-partiment de la riquesa a l’estil del del sermó de la muntanya, amb repartiment de pans i peixos inclòs (com si es tractés d’emular el Mes-tre, que d’altra banda no va tenir el detall d’ensenyar-nos, ni que fos amb metàfores, paràboles i altres fi gures de l’estil del temps, com hauria d’anar una redistribució de la riquesa com aquella però a ni-vell macroeconòmic).El dia 29 de setembre hi va haver vaga. Protesta general (amb les habituals discrepàncies a l’hora de valorar-ne la participació) per la re-

forma laboral aprovada (ja feia uns mesos) pel gabinet de Rodríguez Zapatero, amb el rerefons de la protesta més àmplia i general en-cara –per bé que més difusa, però també intensament sentida– de la crisi que van provocar fa dos anys el sistema fi nancer –més concre-tament, les entitats fi nanceres– i el capital que el controla –i més con-cretament el capital especulatiu, que en mans d’aquelles es va des-controlar–. Una crisi que, per si no n’hi hagués prou amb el mal que ha fet ‘a posteriori’, sobretot en la classe treballadora, o contributiva, encara han hagut de córrer a ta-par-la amb enormes quantitats de diners els diferents estats –que és el mateix que dir la classe treballa-dora i contributiva, però sense el seu consentiment.Què reclamaven –i reclamen– els sindicats, en nom d’aquesta classe treballadora? Unes condicions de treball dignes, que com més gent millor pugui tenir feina, que els sous siguin justos... (“I que la crisi la paguin els que l’han provocat!”, un eslògan magnífi c amb ecos en el desert). Ara mateix, ja seria molt tornar a les condicions anteriors a

l’esclat de la crisi, i que els índexs d’atur baixessin als nivells de fa dos anys, nivells que vistos des d’aquí semblen un miratge.Hi va haver un temps en què es volia no pas lo millor possible per a la classe treballadora, sinó l’abo-lició de les classes socials. Poca broma! La nostra societat continua essent classista com sempre (i ara amb la sensació d’inexorabilitat que ha deixat l’exemple del soci-alisme real, que va tirar pel dret a “repartir la riquesa” i va fracassar estrepitosament), però amenaçant de simplifi car-se: entre una classe dominant i la resta...¿I per què no hauria de ser així, si els rics (i per tant poderosos) poden engreixar-se com llagastes de ge-neració en generació sense límits? “El primer milió d’euros és el que costa de guanyar”. Aquest principi del manual de l’escalador social és exacte: com més tens, més possi-bilitat tens de guanyar més; com més tinguis acumulat, més podràs acumular. Les regles del joc afavo-reixen el fort. I la família del fort. I la unió de famílies fortes...Llei de vida? Però no se suposava que havíem deixat la selva?

Fermí Sidera Riera

Quin repartiment?, i de quina riquesa?

19

Ho diré clar i català

passada, l’ajuntament va fer fumi-gar els arbres en diferents zones de Salt, i segurament el producte utilitzat o no era l’adequat o n’hi van posar en excés, ja que, la ma-jor part de les fulles van quedar cremades. Tot l’estiu han estat pàl-lides, groguenques i sense vitali-tat. Diuen “que estan malats... és clar que estan malats si se’ls van carregar!Més tard, aquest passat mes de setembre, vaig trobar-me amb l’amarga sorpresa de veure els arbres del meu carrer podats, de-sacuradament podats!. No m’ho podia creure... quin desastre!!!Què està passant amb els arbres de Salt? En altres zones de la ciu-tat també observo una poda inade-quada i sense miraments. Els dei-xen sense branques i quan és el moment de brotar, les fulles surten com poden, quin poc respecte per la natura!

Molt indignada truco a l’ajunta-ment per demanar qui ha donat l’ordre de tal desastre; d’un depar-tament em passen a l’altre, i des-prés de més de mitja hora i amb llàgrimes als ulls, penjo el telèfon. No em vaig quedar amb els bra-ços plegats, i l’endemà vaig tornar a trucar; després de molts intents vaig preguntar el perquè d’aquesta poda tan desastrosa i la resposta va ser que NO EN SABIEN RES i que la tècnica de jardineria estava de baixa. Vaig insistir, ja que com a ciutadana tinc dret a una expli-cació... i dissortadament, encara espero la trucada! Abans d’aquesta bestiesa, jo n’es-tava molt orgullosa del meu carrer, amb aquella arbrada tan especta-cular... ara ens estarien donant el seu màxim potencial de bellesa, el seu oxigen, els seus colors i una esplèndida tardor. No serà així, perquè mans sense pietat els han

mutilat. Com en un malson, tornem a tenir un carrer vulgar i sense per-sonalitat. Salt està condemnat a ser un poble lleig?Suposo que hi ha un pressupost destinat a tenir cura dels arbres, però sembla ser que el destinen a pagar inexperts. També em pre-gunto: “Calen cinc persones -una que “guia”, dues que treballen i dues més que s’ho miren- per fer tan malament la feina?”Crec i afi rmo de tot cor que som nosaltres qui hem de queixar-nos i defensar allò que és nostre. No ens pensem que “els que manen” en saben més que nosaltres, sinó tot al contrari; hi trobo una gran mancança de sentit comú. I per cert, el sentit comú no necessita grans despeses!

Júlia Pujolràs Casadevall

20

21

Fotos: Pere Quero

22

La revista Descobrir Catalunya dedica un monogràfi c al riu Ter i a la Ruta del Ter

La presentació va tenir lloc a la Factoria Cultural Coma Cros

de Salt. El 30 de setembre va tenir lloc a l’Auditori de la Factoria Cultural Coma Cros de Salt la presentació del número 149 de la revista “Des-cobrir Catalunya” que inclou un monogràfi c de 60 pàgines dedicat al riu Ter. La presentació va comp-tar amb la participació del president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps; el director de “Descobrir Catalunya”, Joan Morales; i l’alcal-dessa de Salt, Iolanda Pineda.

Joan Morales va explicar que “no-més la descripció geogràfi ca del recorregut del Ter, justifi cava un dossier com aquest per la diversi-tat de paisatges que regala”. Però més que paisatge, s’ha treballat un concepte, el Ter com un riu que ha transformat i transforma el país. Per aquest motiu s’han construït tres articles que coincideixen amb sengles trams del riu. El curs alt serveix per parlar de natura, que ha estat i és motor econòmic de tota la serralada: ecoturisme, cicloturis-me, agroalimentació. El curs mitjà

Pla lector: emoció i aprenentatge a l’Espriu

Llegim per conèixer, per somiar, per viure experiències de sego-

na mà però que sentim com si fos-sin de primera. Hi ha llibres que ens fan riure, llibres que ens fan por, lli-bres que ens fan plorar. Llibres que ens agraden i llibres que no podem suportar. Hi ha de tot. I per això és important donar la notícia: tothom ho ha de saber, tots han de tenir l’oportunitat de provar-ho i ho han de fer sense que ningú els passi comptes, divertint-se en una activi-tat tranquil.la que ajuda a créixer.I llegir no ha d’anar associat a l’es-forç, al dolor, sinó a allò que és lú-dic, a una sessió de màgia amb el mag Raül o una actuació de “Els deambulants” penjant-se per les parets del Salvador Espriu. Per llegir s’ha de triar, per això es fa una Fira del llibre al pati del centre amb taules que contenen llibres de tots els gèneres i tots els autors. Per encertar la lectura s’ha d’estar ben aconsellat, així que els alumnes grans (de 1r de batxille-rat) ensenyen als petits allò que poden escollir.Tenir un llibre a les mans és gaudir, també, d’un complicat i apassionant procés de construcció: primer s’ha de fer el paper (Joan Vila Simón, empresari paperer, ha explicat com es fa), hi ha d’haver qui exerciti la imaginació, la vivència de primera mà que porta a la fantasia allò sen-

tit (Josep Maria Fonalleras, Maite Carranza o Joan Pau Hernández reviuen el procés creatiu), algú ha de prendre el risc de fer conèixer allò que l’autor ha creat (Quim Cur-bet examina la feina de l’editor) i, fi nalment, s’ha de poder tenir a les mans (Guillem Terribes refà mo-ments de la seva vida de llibreter).D’aquesta manera, a través de l’espectacle o el discurs de conei-xements s’han anat presentant al llarg dels darrers 4 anys les activi-tats relacionades amb el pla lector

del Salvador Espriu de Salt. A inici-ativa de la coordinadora Anna Mal-vesí i amb la cooperació de tots els professors que veuen alguna de les seves hores lectives afectades, els alumnes llegeixen cada dia du-rant 20 minuts en assignatures di-verses que varien cada trimestre.Dijous, 14 d’octubre a la tarda hi ha la presentació de Josep Maria Fonalle-ras per als alumnes de 3r i 4t d’ESO i divendres 15 d’octubre al matí la Fira del llibre al pati de l’Institut.

23

La revista Descobrir Catalunya dedica un monogràfi c al riu Ter i a la Ruta del Ter

El conseller Tresserras inaugura la nova seu de l’Aula de Música Tradicional i Popular a Salt.

tracta la industrialització del país, de com el Ter ha permès generar energia per bastir un teixit social i econòmic. I per últim, el curs baix, el que podríem qualifi car com a mític, si entenem aquesta regió com el paradigma de la Catalunya privilegiada i benestant. El mono-gràfi c va acompanyat d’informació pràctica i una pila de propostes

per gaudir-ne, com la Ruta del Ter, creada i impulsada pel Consorci Alba-Ter. Des de Descobrir Catalu-nya “hem volgut aportar un modest granet de sorra en la consolidació d’aquesta proposta turística”, va apuntar Morales. En aquest monogràfi c sobre el Ter i la Ruta del Ter hi ha participat Joan Tort, Lluís Calvo, Carme Escales i

Xavier Valls. A més, l’article de pre-sentació és obra de l’escriptor Emili Teixidor, fi ll de Roda de Ter. Tots ells acompanyen el lector per indrets imprescindibles; recorren camins i senders; ens descriuen els paisat-ges; s’endinsen en la seva història i aprofi ten per revelar-nos-en alguns tresors. La fotografi a ha anat a càr-rec de Roger Rovira.

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel

Tresserras, i l’alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, varen inaugurar les noves instal·lacions de la seu de Salt-Figueres de l’Aula de Músi-ca Tradicional i Popular (AMTP), a la Factoria Cultural Coma Cros de Salt. També varen assistir a l’acte el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), Ramon Font-devila; el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Salt, Joan Boada,

i la directora del centre, Montser-rat Faura, així com els membres de l’equip docent de l’Aula. El nou equipament té una superfície de 283 metres quadrats, està situat a la segona planta del lateral sud de la nau Kropotkin de la Coma Cros, consta de dos bucs d’assaig, qua-tre aules, un espai per al professo-rat i una sala polivalent.L’Aula de Música Tradicional i Po-pular és un programa formatiu del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació que, a través del

CPCPTC, vetlla per la promoció dels instruments tradicionals pro-porcionant una formació artística en el camp de la música tradicional que garanteixi la màxima qualitat.Ha començat el curs 2010-2011 amb 50 alumnes i nou professors. Les especialitats que s’imparteixen en aquest centre són: acordió dia-tònic, cant, fl abiol, tamborí, gralla, instruments de pua, percussió, sac de gemecs, viola de roda i violí.

24

Una delegació d’empresàries brasileres visita Salt

Una delegació d’empresàries brasileres ha visitat avui Salt

per conèixer les polítiques de pro-moció econòmica municipals. Les empresàries s’han reunit amb l’al-caldessa, han vist el treball que es fa des de l’Ofi cina de Promoció Econòmica i han visitat la Factoria Cultural Coma-Cros. La delegació està formada per 25 empresàries brasileres que han ar-ribat a Salt dins un projecte de SE-BRAE, el Servei Brasiler de Suport a les Petites Empreses. Aquesta

entitat privada, creada l’any 1972, pretén oferir a les petites i mitjanes empreses de Brasil les condicions necessàries per prosperar, contribuint activa-ment al creixement del país i a la generació d’iniciatives em-presarials. La visita a Salt forma part d’un viatge a Catalunya i està em-marcat en el programa inter-nacional promogut per Sebrae Líder–Dona, amb l’objectiu d’impulsar i desenvolupar les

Primer “Minuts Menuts” de les comarques de Girona a Salt

El servei “Minuts Menuts” de Salt és el primer que entra en

funcionament a les comarques gi-ronines. Es tracta d’una iniciativa pionera, que ofereix un temps per-sonal a les famílies amb infants de 0 a 3 anys i facilita la conciliació de la vida laboral, personal i familiar. Un servei de guarda de nens i ne-nes que dóna resposta a aquelles

necessitats no previstes o puntals dels seus pares i mares. La consellera d’Acció Social i Ciu-tadania, Carme Capdevila, acom-panyada de l’alcaldessa, Iolanda Pineda, i del director dels Serveis Territorials del Departament d’Ac-ció Social i Ciutadania a Girona, Josep Viñas, van visitar el 8 d’oc-tubre passat aquest servei que

s’ubica a l’espai Infància i Família “El Petit Jardí”, on hi havia antiga-ment una llar d’infants.“Minuts Menuts” es realitza en col-laboració amb les administracions locals (ajuntaments i consells co-marcals), treballant en xarxa i uti-litzant els espais ja creats o habili-tats per a la primera infància. A tot Catalunya n’hi ha 27.

El 16 d’octubre passat va morir víctima d’un càncer en Xicu Petit

Guinart, director de la Coral Tribana. En Xicu, tal com el defi neixen fami-liars i amics, era una persona molt positiva, amb molta fe i molt lligat a Montserrat i a la vida benedictina. Una persona molt exigent en tot allò que feia i que es feia estimar molt. Li agradava molt viatjar, però la seva gran passió fi ns a l’últim moment de la seva vida fou la música. La ceri-mònia exequial es va fer el dilluns 18 d’octubre a la Catedral de Giro-na, presidida pel Bisbe. Ell mateix va decidir com i on volia el seu en-terrament, amb molta música.En Xicu havia nascut al barri de Santa Eugènia de Girona fa 33 anys, fi ll de Jaume i Fina. La seva afi ció per la música venia de ben pe-tit, quan anava a l’escola de la Mare de Déu del Mont, en aquella època va començar a cantar a la coral de Sant Narcís. Precisament el director

d’aquesta coral, l’Enric Humet, en veure la bona veu que tenia, va in-sistir als pares perquè el portessin a l’Escolania de Montserrat. No sense recança, fi nalment la mare va acce-dir quan en Xicu tenia 10 anys. El seu pas per l’Escolania, del 1986 fi ns al 1990, va marcar molt la seva vida, tant a nivell personal com musical. Allí va cultivar la seva gran veu fent de soprano solista i a nivell espiritual va establir amistat amb el Pare Irieneu i el Pare Pep Cardona, que esdevingueren molt importants per en Xicu. Fent honor a aquest vincle, la Salve que l’Es-colania de Montserrat va cantar el mateix 17 d’octubre a les 12 del migdia va ser dedicada a en Xicu.Després del seu pas per Montser-rat, la relació amb la música i amb les corals l’acompanyaria sempre. Quan l’any 1990 torna a Girona, canta en les corals Saba Nova i al Cor Maragall. Per altra banda,

cursa els estudis de Mestre d’Edu-cació Musical a la Universitat de Girona i posteriorment Psicopeda-gogia Musical a la UOC. Treballa com a mestre de música primer a Bell-lloc, després a Cassà de la Selva i posteriorment, quan ja es treu les oposicions, a Amer i a l’Au-let de Celrà on fi ns a la seva mort n’ha estat el cap d’estudis.La música és qui uneix en Xicu Petit i la Laia Requesens, que es casen el 24 de juny i que vivien a Salt des del 2006. Tots dos canta-ven encara al Cor de Cambra de la Diputació de Girona. En Xicu ha estat, durant els dar-rers 3 anys, el director de la Coral Tribana. Per això, la propera can-tada de la Tribana, la de Nadales, que es farà al Teatre de Salt es dedicarà a la seva memòria i els diners que es recaptin seran per Càritas, tal com s’ha fet els darrers dos anys, a iniciativa d’en Xicu.

Mor Xicu Petit Guinart, director de la Coral Tribana

25

Una delegació d’empresàries brasileres visita Salt

La XIII Fira Internacional del Cis-tell de Salt va tancar superant

les previsions dels organitzadors, tant per la qualitat i quantitat d’ar-tesans participants, com per l’as-sistència de públic. La mostra es consolida com a un referent per a la cistelleria europea i aposta per la

innovació en aquest ofi ci artesà. L’Ajuntament de Salt i l’Associació de Cistellers i Cistelleres de Cata-lunya han destacat que, en aques-ta XIII edició, la Fira del Cistell ha donat un salt qualitatiu amb la par-ticipació de més artesans que en cap altra edició i amb l’alt nivell de

les peces que s’hi han exhibit. En aquesta edició, a la fi ra hi han pres part 42 artesans, el que supo-sa un rècord d’assistència, proce-dents de Catalunya, Andalusia, el País Basc o Galícia i d’Itàlia, Fran-ça, Anglaterra o Dinamarca. A més, segons l’organització, tots els arte-

La XIII fi ra internacional del cistell de Salt tanca superant totes les previsions

Les obres d’ampliació de l’AP-7 han obligat a tallar el pas des de

fi nals de setembre a la via verda de Salt. Mentre durin els treballs, que es preveuen per 3 mesos, l’ajunta-ment ha senyalitzat un traçat alter-natiu per a ciclistes i vianants. El tall afecta el pas per sota de l’au-

topista de la via verda de la ruta del Carrilet i del camí de Sant Jaume. El traçat alternatiu passa pel Barri Vell de Salt i varia en funció del sen-tit de circulació. En direcció a Olot, el traçat es fa pel camí del Safareig, pont del Rec, carrer Mollera i Llarg, plaça de la Vila, carrer Lluís More-

no i camí Vell de Sant Gregori.En sentit Girona, el traçat és pel camí Vell de Sant Gregori, carrer Lluís Moreno, plaça de la Vila, car-rer Processó, passeig Verdaguer, carrers Fidel Aguilar i del Rec, pont del Rec i camí del Safareig.

Les obres d’ampliació de l’AP-7 obliguen a tallar el pas a la via verda de Salt

L’Ajuntament de Salt ha ofert una recepció de benvinguda

als nous professors que s’han in-corporat als centres educatius del municipi en aquest curs escolar. L’objectiu d’aquesta recepció és mantenir una trobada amb la co-munitat educativa del municipi i donar a conèixer Salt als nous mestres i professors. Per aquest nou curs, 99 nous docents s’han incorporat als diferents centres educatius. La recepció va estar encapçalada per l’alcaldessa, Iolanda Pineda, i va comptar amb l’assistència del director dels Serveis Territorials

del Departament d’Educació de la Generalitat a Girona, Andreu Ote-ro; la inspectora del departament, directors i caps d’estudi dels cen-tres educatius. En la recepció, l’alcaldessa va donar la ben-vinguda als nous docents i els va convi-dar a visitar els llocs més im-portants de la vila per conèi-xer el municipi amb l’objectiu

de “treballar des de Salt i per Salt”. Iolanda Pineda va destacar també que “la comunitat educativa de Salt sap sumar, sap treballar en equip

Salt dóna la benvinguda als nous professors que s’han incorporat en aquest curs escolar

competències de les dones per ampliar el seu poder d’infl uència com a líders en organitzacions empresarials. En el cas de Salt, han estat rebu-des a l’Ajuntament per l’alcaldes-sa, Iolanda Pineda. A continuació, han conegut el treball que es fa des de l’Ofi cina de Promoció Eco-

nòmica del municipi. La directora de l’ofi cina, Sara Carreras, els ha explicat el treball en polítiques ac-tives de promoció de l’ocupació, els serveis d’emprenedoria, la pro-moció del comerç o les polítiques de formació laboral. Entre altres, el servei d’emprenedoria munici-pal ha atès des de principis d’any

115 emprenedors, que s’ha traduït amb la creació de 20 noves em-preses i 50 més en estudi. Després s’han traslladat a la Fac-toria Cultural Coma-Cros on, amb un recorregut per l’equipament, han pogut veure com s’està trans-formant una antiga fàbrica tèxtil en un espai de cultura i formació.

26

Salt posa en funcionament la casa d’ofi cis per formar joves en noves professions

L’Ajuntament de Salt ha posat en funcionament la Casa d’Ofi -

cis, que permetrà formar joves en noves professions. Ahir es va ini-ciar el primer curs al centre amb 30 nois i noies que aprendran a portar un hort ecològic, a treballar com a monitors d’esports i lleure o

a reparar i mantenir equipaments informàtics. La Casa d’Ofi cis es dirigeix a joves d’entre 16 i 24 anys que no han acabat l’educació secundària i que estan inscrits al Servei d’Ocupació de Catalunya. L’objectiu d’aquest projecte és formar-los perquè

aprenguin un ofi ci i es puguin inserir en el mer-cat laboral o continuar la seva formació acadèmi-ca. Dels 30 alumnes, 10 aprendran a portar un hort ecològic i s’encarregaran de recuperar un hort al Parc de les Deveses. 10 alumnes més es formaran com a monitors d’esports i lleure i faran pràctiques a diferents escoles mu-nicipals, i els 10 restants s’encarregaran de reparar i mantenir equipaments

informàtics municipals. A banda de la formació específi ca que rebran en cadascun dels mò-duls, els participants també estudi-aran català, matemàtiques, càlcul, ciències socials i de la salut perquè es puguin treure el graduat escolar o accedir a un cicle formatiu de grau mitjà, un cop acabat el curs. També se’ls formarà en prevenció de riscos laborals, sensibilització ambiental, inserció laboral i hàbits de treball. El curs s’allargarà durant un any. Els primers 6 mesos els alumnes rebran la formació i després se’ls contractarà en pràctiques. La Casa d’Ofi cis compta amb una directora, 3 monitors, un professor de formació complementària i un de suport. El projecte suposa una inversió de més de 340.000 euros, que aporta el Servei d’Ocupació de Catalunya, a través dels fons socials europeus.

La XIII fi ra internacional del cistell de Salt tanca superant totes les previsionssans han manifestat la seva volun-tat de tornar a Salt l’any vinent. Pel que fa a la cistelleria, Salt s’ha convertit en un punt de trobada per als artesans d’arreu d’Europa i ha apostat en aquesta edició per la innovació. S’ha celebrat el I Cer-tamen de Cistelleria Internacional Roser Albó, creat per incentivar la cistelleria de creació, art i disseny. En aquest primer certamen, 24 peces han optat al concurs ela-borades per artesans de Galícia, Andalusia, França, Itàlia, Catalu-nya o Anglaterra. La guanyadora ha estat una bossa de mà de pal-ma elaborada per l’artesà de Rota (Càdis) Antonio Rodríguez Bernal. A més del certamen, la fi ra ha per-mès mostrar una àmplia represen-tació de la cistelleria catalana i eu-ropea i s’hi han exposat les princi-pals tècniques i productes d’elabo-ració artesana del sector: cistells tradicionals de pagès, cistelleria de mar, dels Pirineus, de margalló, peces d’ús domèstic, contemporà-nies o decoratives.

Èxit de públicEn aquesta XIII edició, la Fira In-ternacional del Cistell de Salt ha registrat un èxit de visitants, amb nombroses persones recorrent les parades d’artesans, les exposici-ons i demostracions organitzades o participant en les activitats paral-leles. L’església de Sant Cugat es va omplir de públic per seguir la IX Trobada de Corals, organitzada per la Coral Tribana i que va comptar també amb la participació de la Co-ral Veus Blanques de Montilivi i la Coral Mestre Sirés de Palafrugell.També es va omplir el pati de Cal Mut per seguir l’actuació del can-tautor Marc Durandeau, que va servir per tancar la Fira del Cistell. Un any més, el Barri Vell de Salt s’ha engalanat per acollir la mostra. Els veïns i veïnes del barri, conjun-tament amb l’associació de veïns, s’han abocat a la celebració enga-lanant espais i balcons amb cistells i articles de vímet o amb les bande-roles dissenyades per l’associació. Per tercer any consecutiu, els as-sistents a la Fira també han pogut

tastar el Menú del Cistell que han ofert 6 restaurants de Salt.

27

Castanyes i cargols amb banyes

Ja ben entrada la tardor i en ple període de celebració de les entranyables Fires i Festes de Sant Narcís, ens trobem amb una dita popular molt coneguda. Que a més d’evocar-nos les delícies gastronòmiques pròpies d’aquest període festiu, i l’imminent arribada del temps de fred i de pluja... ens convida a degustar castanyes al voltant de la llar ben protegits del fred i la pluja. És també el màgic temps de caçar bolets i de cercar els preuats i cada cop més escassos “cargols treu banyes”

Segur que a hores d’ara, ja haureu endevinat sense cap mena de difi cultat de quina dita es tracta:“PER TOTS SANTS CASTANYES I CARGOLS AMB BANYES”

tot i que n’hi moltes d’altres que també fan referència al clima, al treball al camp, a la gastronomia i a les tradicions d’aquest època precursora del llarg hivern .

“PER TOTS SANTS CAPES I MOCADORS GRANS”“ DE TOTS SANTS A SANT MARTÍ SEMBRA SI VOLS COLLIR”

“PER TOTS SANTS ARBOÇOS I GLANS”“ PER TOTS SANTS DESA EL VANO I TREU ELS GUANTS”

Així doncs, la proposta d’aquest mes consistirà en la realització d’unes divertides i originals CASTANYES animades o personifi cades, una agradable diversió que potenciarà la destresa i la imaginació dels grans i dels petits de la casa.

28

Castanyes i cargols amb banyes• Per començar dibuixarem, sobre cartolina, un esquema amb la forma bàsica d’una castanya i un altre amb un senzill cos d’on han de sortir, ben desplegats, els braços i les cames.• A continuació pintarem els cabells i anirem creant els elements d’un rostre expressiu i eixerit sobre la cas-tanya..• Seguirem pintant els braços i les cames, tot decorant-los de forma imaginativa i afegint detalls o elements complementaris (guants, botes, guitarra…)• Aleshores només ens caldrà retallar la peça de la castanya que representa el cap i la peça on hi ha les ex-tremitats.• Tot seguit les unirem per la seva part posterior, enganxant-les amb una tira de cartolina tal com es mostra en la fotografi a . Així facilitarem que els braços i les cames de la nostra divertida castanya es moguin amb gràcia si la sacsegem tot sostenint-la pel cap .

I per acabar d’arrodonir el contingut de la mateixa dita popular, només ens caldrà elaborar uns simples CAR-GOLS de paper plegat, de fàcil realització i lluny dels clàssics estereotips de cargolets elaborats amb fang, plastilina, tires cargolades de paper i closques naturals.

Només ens cal disposar d’un quadrat de paper de tons càlids (taronja, vermell, groc, marró..) que anirem plegant tot seguint les passes i indicacions del diagrama que s’adjunta. En un tres i no res haurem construït un cargol amb banyes que acabarem d’arrodonir decorant la closca amb procediments d’encolada, dibuix o pintura.

Tant les castanyes com els cargols ens poden ser útils per reconvertir-los amb titelles de pal, imans de nevera, divertits punts de llibre o bé utilitzar-los com a elements primordials d’un mòbil o un mural de tardor.Animeu-vos, doncs, a gaudir del vostre lleure tot realitzant activitats manuals i creatives. Bones Fires! i comp-te! sigueu molt previsors, ja que la saviesa popular ens diu que:

“DE TOTS SANTS A SANT ANDREU VENT O PLUJA, O FRED O NEU”

Carme Garriga i Verdaguer

29

Crònica excursió Mina de Petroli Riutort

Aquesta primera sortida excur-sionista després del repòs

d’estiu ha tingut una acceptació molt esperada des de fa temps, quedant cobertes totes les pla-ces de l’autocar, i esperant que es continuï manifestant dins les properes a portar a terme, ja que aquest és el nostre objectiu. Sortida puntual a l’hora prevista, per no perdre els bons costums i ruta per l’eix, trobant-nos un dia emboirat que no ens deixa con-templar el meravellós paisatge de l’entorn del nostre recorregut, privant-nos de la visualitat dels cims del Montseny i dels seus frondosos arbres, molts d’ells de fulles caduques d’una diversitat i gamma de colors que durant els mesos de tardor cauran deixant òrfenes i desproveïdes les seves branques. Després de la parada prevista per esmorzar, de nou a la carretera fi ns arribar a la població de Guardiola de Berguedà, on ens espera el conegut Carrilet Verd de Berguedà , amb capacitat per a 56 persones, que ens porta a vi-sitar la Mina de Petroli de Riu Tort, gaudint durant el temps de la pas-

sejada de la natura i del patrimoni històric i cultural. Asseguts i ben col·locats dins els dos respectius vagons de seients encoixinats, ens dirigim fi ns al lloc ubicat per la mina, on ens espera una guia, que molt atenta, abans d’entrar per grups ens proveeix d’un casc sen-se llanterna, passant a l’interior de la cova. Aquest indret es pot visi-tar, ja que amaga en el seu interior els atractius clàssics d’una cova natural juntament amb una fauna al seu entorn exterior sorprenent, considerada avui en dia com una de les poques mostres de mineria de petroli d’Europa. L’experta guia explica la producció extradida poc rendible comercialment, de la fi nalitat del líquid extret de les roques, i l’ús adient a què va ser destinat.Feta aquesta visita, tornada cap a a la població de Guardiola, i aprofi tant el poc temps lliure de què es disposava, alguns dels nostres excursionistes l’inverteix a fer la compra d’una caixeta de bolets, una mica carets, exposats a la venda en les quatre parades instal·lades en el carrer d’aquesta

població, com us podeu imaginar, estimats lectors, a pocs metres del Carrilet Verd, i visca els ben-vinguts turistes. A l’hora prevista, pujada a l’auto-car que ens portarà al Restaurant de Sant Corneli a dinar, al costat de la mina de Santa Bàrbara, vi-sitada interiorment per alguns dels nostres excursionistes, en una sor-tida programada el març del 2002. Avui és un dels nuclis miners més ben conservat de Catalunya i de tot l’Estat espanyol. No cal comen-tar l’àgape que regula i serveix aquest Restaurant, ja que el que no menja més és simplement per la raó que el seu estómac està al límit d’acceptació. Temps per ballar i passejar pels carrers d’aquesta Colònia de Sant Corneli, i “sant tornem-hi“ cap a casa. La pluja ens va respectar durant totes les hores de visita ma-tinals i estada al restaurant, mani-festant-se en la nostra tornada a estones segons per on passàvem, arribant a Salt sense necessitat de moure el paraigua del seu lloc.

Ferran Márquez

30

Leucèmia felina. La importància de vacunar

Pulgasari, d’Albert Serra

El divendres dia 8 d’octubre, se’ns presenta com a principi

de Temporada Alta l’obra d’Albert Serra.Intèrprets: Xavi Gratacós, Albert Serra, Montse Triola, Glòria Masó, Lluís Cardenal i Jordi Pau. Escenografi a: Jimmy GimferrerCoproducció: Teatre LliureHe de dir que em va sorprendre molt negativament la posta en es-cena del començament de l’obra. El seu signifi cat - per mi – inex-plicable i de poc gust artístic, se-gurament perquè estic acostumat al teatre més real i no sóc capaç de comprendre aquestes novetats escèniques. Obren el taló i apareix una pantalla en el centre, amanida per una mú-

sica ambiental que dura uns deu minuts. Surt un fum molt intens – com mai havia vist – i envolta tot el teatre, i no veies l’espectador del costat, el públic sorprès no espe-rava aquest fet i no s’havia què fer. Una vegada dissipat el fum apa-reixen dos actors i dialogant entre ells en veu molt baixa i lenta. Els diàlegs pràcticament incompren-sibles, apareixent altres actors de manera espontània i sense cap ni peus. Narra el fet de la dramàtica història d’un director de cinema i la seva mu-ller – actriu – empresonats pel règim de Corea del Nord, amb el propòsit de dur a terme les megalòmanes idees que té el Dictador sobre l’art del cinema i la seva indústria.

L’obra en si ens ha decebut, el públic l’ha acomiadat amb dèbils aplaudiments. El teatre no es va emplenar i crec que si seguim amb aquesta línia serà així moltes ve-gades.

Josep Pla

La leucèmia felina és una malal-tia produïda per un retrovirus,

que afecta únicament a felins (no es pot encomanar a les persones) i que pel seu sistema de transmis-sió és freqüent que afecti gats de carrer i col·lectivitats.Aquest virus s’encomana principal-ment per la saliva (principal mètode de transmissió en gats que surten al carrer degut a les freqüents baralles) o bé via materno-fetal (transplacen-tària, amb la qual cosa seran nadons que ja naixeran amb el virus, o trans-mamària, aquests gatons agafen el virus a través de la llet materna).Un cop el virus arriba al gat, de-pendrà de l’estat defensiu d’aquest que quedi infectat i/o desenvolupi la malaltia. El percentatge d’ani-mals en què la carrega infectiva és molt pobra i superen la virosi sense quedar-ne infectats és ín-fi m i menys del 40% dels animals infectats aconsegueix controlar el virus que queda en estat latent. La resta d’infectats desenvolupa una virèmia persistent tot i que els sig-nes de malaltia poden aparèixer en mesos o anys, essent mentres-tant infectius per altres gats al que transmetran la malaltia.Quan es desenvolupa la malaltia,

aquesta acostuma a originar anè-mies, immunosupressió i/o tumors, que es poden manifestar en un ampli ventall de quadres clínics, en funció dels òrgans que afecti. El principal problema és que tot i que han aparegut medicaments que ens permeten controlar el virus, és una malaltia mortal que no es pot curar, així que l’única manera de prevenir-la és que el nostre gat no l’agafi i això vol dir vacunar.A l’hora de vacunar el nostre gat, és molt important verifi car que no tingui ja el virus, i a no ser que sa-piguem del cert que no ha estat en contacte amb animals infectats i que la mare del nostre gat (si par-lem d’un cadell) no estava infecta-da amb el virus, s’ha de fer un test previ a la vacuna que ens digui si està o no infectat. Si el test és posi-tiu, ja no té sentit vacunar l’animal (recordem que la vacuna només és per prevenir la infecció i que no la cura) i es recomana esterilitzar i recloure l’animal perquè no pu-gui encomanar la malaltia a altres gats. En el cas que el test sigui ne-gatiu, el veterinari podrà aplicar la vacuna per protegir el nostre gat enfront aquesta malaltia.Si el nostre gat és diagnosticat de

leucèmia, el temps de supervivèn-cia vindrà marcat per l’estat de la infecció i per l’afectació d’aquesta. Un animal que tingui el virus però que no ha desenvolupat la malal-tia, pot viure anys (més si podem controlar la virèmia amb medica-ments) però cal recordar que el més important és que no transme-ti la malaltia a altres animals, per tant, si conviu amb més animals a casa caldrà vacunar aquests i el més important, que no surti fora de casa i pugui encomanar altres gats (serà millor esterilitzar-lo per evitar, per exemple, baralles amb altres mascles per competir per una femella en zel).

Informació proporcionada per Vetxarxa

31

El poble de Salt és el més origi-nal i millor de les comarques

gironines, tenim de tot, hem viscut de tot, ens ha criticat tothom, al-guns ens han lloat, tenim un gran-diós centre cultural, part en funci-onament i part en construcció. En els darrers temps s’han instal·lat per tota la població escultures de diferents artistes. I ara vénen les preguntes: l’artefacte que podem veure en les fotos és una d’elles? Estant situada com està, al costat del centre cultural Coma Cros, po-

dria ser un signe d’identifi cació del mateix? No deu ser que l’any que ve es vol promocionar la Fira de l’Espardenya al sector del Veïnat? Ara que s’ha posat de moda a in-ternet de buscar tresors amagats, no deu ser un d’ells? També podria ser una promoció comercial de sa-bates? Fins aniria bé a la web de TotSalt posar la foto a l’apartat “Co-nèixer Salt”. Doncs va, a buscar, a veure si coneixeu Salt, abans no es podreixin, ja que porten més d’un any penjades.

El Crític

Club Petanca Salt

Originalitat

Arriba la tardor i amb ella l’ini-ci de les competicions que el

Club Petanca Salt participa. Abans, però, des de la junta directiva vo-lem felicitar tots els socis que vénen cada dilluns, dimecres i divendres a la tarda per jugar totes les parti-des que es disputen. Ja en són una trentena que acudeixen normal-ment a aquesta cita, fet que dóna moviment i vida al nostre club. Des d’aquí us animem a seguir partici-pant i també animem a participar tots aquells que vulguin venir.Tal com dèiem al principi, la lliga de clubs a Girona ha començat i el Club Petanca Salt hi participa amb un equip a primera categoria i un

equip a la categoria esplai. Malgrat només portar dues jornades en joc, els dos equips han perdut els dos partits disputats. Aquest fet col·loca el club en una de les posicions més baixes de la competició. De tota manera, tan sols portem dues jorna-des i confi em que aques-ta és una dinàmica que es trencarà ben aviat.A més de la lliga de clubs, des del passat dia 10 s’ha tornat a jugar la lliga social dels diumenges. Tot i que les condicions climatològi-ques no eren les òptimes, vam gau-dir d’un bon nombre de participants.

Per últim, recordar que els equips del Club Petanca Salt segueixen presents en les competicions que se celebren a arreu del territori gi-roní i també en aquelles que se ce-lebren fora del nostre territori.

32

EMERGÈNCIES

Bombers 085Emergències sanitàries 061Mossos d’Esquadra 088Policia Local 972249192

SERVEIS MUNICIPALS

Ajuntament 972249191Biblioteca Pública de Salt 972240322Biblioteca Massagran 972405062Cementiri Municipal 972240506Centre Obert Infantil 972406363Centre Obert juvenil 972243210Centre recursos Gen Gran 972011655Consorci Benestar Social 972235105Coma Cros 972231681Deixalleria 972238811Escola de Belles Arts 972244235Estació Jove 972405007Integració i convivència 972246576Mercat Municipal 972233826Museu de l’Aigua 972402148Ofi cina Ambiental 972235128Ofi cina Habitatge Salt-70 972402276Ofi cipa de Promoció Econòmica 972405295Pavelló d’Esports Municipal 972240012Piscina Municipal 972236021Ràdio Salt 972249151 972249152Sala Auditori La Mirona 972200122Teatre de Salt 972402004

CENTRES D’ENSENYAMENT

CEIP Les Deveses 972941290CEIP El Gegant del Rec 972232127CEIP El Pla 972406106CEIP La Farga 972235637CEIP Mas Masó 972941382CEIP Silvestre Santaló 972238619CEIP Veïnat Gertrudis Moret 972400092CIFO 972405570Escola d’Adults 972241410Escola de Música del Gironès 972213262Escola U. Fisioteràpia Garbí 972405130E. d’Educació Especial La Maçana 972235930IES Salvador Espriu 972240246IES Vallvera 972231919Institut SES 972234975Ntra.Sra. Del Roser (Dominiques) 972233681Pompeu Fabra 972405702UOC (U. Oberta de Catalunya) 972405067Vilagran 972241757

LLARS D’INFANTS

Escola Bressol El Lledoner 972238388Escola Bressol El Carrilet 972237580El Barrufet 972231299Petit Jardí 972237927Petit Príncep 972236559

ALTRES TELÈFONS D’UTILITAT

Aigües de Girona, Salt i Sarrià 972201737Casa de Cultura “Les Bernardes” 972234695Casal de Jubilats de Salt 972230498 Secretaria 972238578Centre d’Atenció Primària (Salt 1) 972243737Centre d’Atenció Primària (Salt 2) 972439136Centre de dia (Les Bernardes) 972425267Correus 972237081Geriàtric Torras 972400563Hotel d’Entitats 972242088 972241128Jutjat de Pau 972234012Ludoteca (Les Bernardes) 972245233Llar de Jubilats “Les Bernardes” 972232663 972239061Mossos d’Esquadra 972245446Notaria de Salt 972230100Parc Hospitalari Martí i Julià: Hospital Psiquiàtric 972182500 Hospital Santa Caterina 972189000 Consultes externes 972182626 Diagnòstic per Imatge 972182620Parròquia de Sant Cugat 972234686Parròquia de Sant Jaume 972236190Piscina coberta 972236021Residència assistida “Les Vetes” 972401014Residència Geriàtrica “Nostra Llar” 972239199Tanatori del Gironès 972249050

ESCOLES DE MÚSICA I DANSA

Nou Espiral 972242999Interval 972440483

TAXIS

Giro-Taxi 972221020Taxi Girona/minusvàlids 972222323 972203377

DAVESA, Major, 20 972230568Dies: 9, 17, 25 de novembre.

ESCATLLAR, Guilleries, 23 972230103Dies: 5, 13, 21, 29 de novembre.

GELI, Major, 157 972233518Dies: 2, 10, 18, 26 de novembre.

PEYA, Pla de Salt, 15 972441001Dies: 7, 15, 24 de novembre.

NIETO, Àngel Guimerà, 75 972233645Dies: 3, 11, 19, 27 de novembre.

ORDIS, Pg. Països Catalans, 71 972237704Dies: 4, 12, 20, 28 de novembre.

MUÑOZ, Pg. Països Catalans, 145 972243412Dies: 1, 6, 14, 22, 30 de novembre.

ROCAS, Major, 269 972231249Dies: 8, 16, 23 de novembre.

FARMÀCIES de Guàrdia: mes de NOVEMBRE

33

Elaboració:

Netegeu la pinya i talleu-la a rodanxes. De cada rodanxa en farem 4 talls.En una cassola, poseu el sucre, amb una mica d’aigua, i deixeu-ho desfer fi ns que ens quedi un caramel. Tireu-hi el cointreau, remeneu fi ns que quedi ben desfet i lligat, i llavors afegiu-hi la canyella i la pela de llimona.Poseu-hi la pinya i remeneu fi ns que quedi ben amarada del caramel. Tapeu una estona la cassola perquè la pinya tregui el seu suc. Si cal, afegir-hi una mica d’aigua i sucre perquè no quedi seca.

Recepta de la Sra. CATALINA SOLER MASSOS del grup de Les Cuineres de Salt.

Ingredients:

· 1 pinya natural· 1 copa de cointreau· 300 g de sucre· canyella

Ingredients per a 4 persones:

· 5 albergínies grans· 300 g de carn picada (vedella o xai)· 1 ceba gran o 2 mitjanes· 2 tomàquets· 2 ous· 100 g de formatge ratllat (tipus parmesà)· 2 grans d’all· Una mica de julivert, pebre mòlt i nou moscada· Sal marina· 250 ml d’oli d’oliva (un got)

Pinya caramel·litzada al Cointreau

Mussaka grega

· pell d’1 llimona· aigua

Preparació:Primer tallarem les albergínies a rodanxes gruixudes. Escampar-hi per sobre una mica de sal i deixar-ho repo-sar uns minuts (això és ideal quan tenim unes albergínies que tendeixen a amargar). Després les rentem i as-sequem amb un drap. A continuació les fregirem amb unes gotes d’oli a foc lent (també podem rostir al forn).Daurem la ceba, tallada ben fi na, juntament amb la carn picada. Ofegarem amb una mica d’aigua perquè acabi de coure’s.Posarem la ceba i la carn en una cassola on hi afegirem el tomàquet ben ratllat, els alls sencers i les altres espècies. Guisats a foc lent uns 30 minuts. Destapar i acabar de coure fi ns que ens quedi una mica espès (escórrer una mica, si cal).En una plata per coure posarem en el fons una capa de l’albergínia, sobre una de carn, una altra d’albergínia i una altra de carn. S’aboca per sobre els ous batuts i el formatge ratllat (també podem substituir els ous per beixamel).Enfornar a foc suau uns trenta o quaranta minuts (l’ou (o beixamel) i el formatge han de tenir el punt de gra-tinat).Com la majoria de receptes admet mil i una variació i podem adaptar els ingredients al nostre gust o neces-sitats dietètiques.Així veurem receptes amb mantega en lloc d’oli d’oliva, persones que hi posen una mica de vi blanc, altres que la cobreixen amb beixamel, gent que hi posa canyella o llorer, que hi posen pa ratllat o patata, xampinyons, etc.

Cliantha

34

Temperatures i pluviometria del 11 de setembre al 15 d’octubre de 2010

Naixements, casaments i defuncions

Casaments

Josep Maria Canovas MoreraCarolina Chafer Paniello 4/09/10

Sandra Lozano GarzonAida Angelats Carbó 10/09/10

Carlos Torres SebastianIsabel Cabero Esteve 10/09/10

Robert Casamitjana MartinezNúria Bonadona Vendrell 11/09/10

Albert Martinez DevesaRaquel Lagos Moreno 11/09/10

Manuel Cano RodriguezCristina Rodriguez Gomez 25/09/10

José Ramon Gacera PochXavier Merino Fernandez 25/09/10

Naixements

Joel Lara Garcia 1/08/10Rayan el Fattouch 24/08/10Mohamed el Yaakoubi 24/08/10Biagi Waggeh 24/08/10 Clàudia Guillem Rodriguez 26/08/10Marian Talbi 26/08/10Adiel Esosa Iredia 26/08/10Marina Cubero Menbrive 27/08/10Salma Sakkaki 28/08/10Arnau Aguilar Saenz 28/08/10Natàlia Cano Castillo 29/08/10Aisetu Jaro Touray 30/08/10Ashey Jasmin Matute Licona 30/08/10Ali Allach 31/08/10Mariam Berghighach 1/09/10Huimin Zhang 1/09/10Bilal el Mard 1/09/10Ana maria Cristea 2/09/10Ayman Yahya 2/09/10Ramon Batista Jimenez 2/09/10Lucía Lopez Zarco 3/09/10Ismael Kandeh 3/09/10Bakari Sangare 3/09/10 Gurvar Singh 4/09/10Mahamadou Magiraga 5/09/10Miguel Angel Haro Heredia 7/09/10Laia Esteras Luván 7/09/10Ikram Drioui 7/09/10Daniel Alejandro Santos Reyes 8/09/10Ariadna thikimlien Cao Reina 8/09/10Eloi Paredes Carbones 9/09/10Marc Martin Gutierrez 10/09/10Mikel Nyarko Rokson 10/09/10Mikela Nyarko Rokson 10/09/10Zainab Boutoil 10/09/10Romaysae Achi 11/09/10Abdoul Karim Barry 11/09/10Mustapha Jammeh 11/09/10Malak Boureza 11/09/10Tània Pont Melian 12/09/10Iker Jimenez Balaguera 13/09/10Mahamadou Sawaneh 13/09/10Oumayma Allokh 13/09/10Samba Ceesay Camara 13/09/10Lizbhet Ariana Garcia Medina 13/09/10Hajafatou Keita Keita 15/09/10Happy Obasuyi 15/09/10Mohamed el Karri 16/09/10Imaan Ghulam 16/09/10Kenza Erraji 17/09/10Tryphena Persis Biafo 17/09/10Gustavo de Souza Silva 17/09/10

Defuncions

Palmira Plaja Hostench, 84 anys 24/09/2010M. Carmen López Marina, 54 anys 25/09/2010Angel Deulofeu Oliva, 70 anys 30/09/2010Margarita Serra Expósito, 90 anys 01/10/2010Carmen Canals Soler, 91 anys 08/10/2010José Matas Pijoan, 61 anys 10/10/2010Jaime Alma Sallés, 57 anys 12/10/2010Francisco Gil Morales, 71 anys 12/10/2010F. Xavier Petit Guinart, 33 anys 16/10/2010Jaume Darnés Vila, 62 anys 17/10/2010

Mustafa Jawara 18/09/10Ayman Gurrous 18/09/10Noor Salih 19/09/10Anna Rodriguez Santos 20/09/10Iu Pascual Mancebo 20/09/10Abdelhakim Ben Ydir 21/09/10Ayoub Zannouti 22/09/10Mohamed Reda Arissi 22/09/10Karam Bousfi a 24/09/10Fanta Diakite Dampha 24/09/10Malak Aali Toukouki 25/09/10Adam Maaroui 26/09/10Sallo Jallow 26/09/10Daniela Garreta Tosso 26/09/10Siham Chaou 28/09/10Clàudia Pont Borges 28/09/10Mayssae Kasmi 28/09/10Amadou Diakite 30/09/10Sayon Sacko 30/09/10 Laye Karefa Keita 1/10/10

Setembre / Dies 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30Temperatura Mínima 14,5 15 16,5 13 13 16 16,5 14,5 14 12 13 14,5 14 16,5 11,5 9 9,5 11 9 10Temperatura Màxima 30,5 31 30,5 31 32 30,5 23 20,5 25,5 26 22 27,5 25 26 25,5 27,5 21 23 24,5 25,5T. Mínima Deveses 9,3 12,3 16,6 14,8 12,4 9,3 7,5 13,8 13,5 15 10 7 6,5 7 5,9 6,8Pluja/mm. 4,5 28,8 0,2 7,8 27,7 10,7 Octubre / Dies 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 T. Mínima 12 11 13 20 13,5 9 14 19 19 17,5 15,2 15,6 14,4 14,5 12,3 T. Màxima 25 25,5 27,5 27 24 27,5 26 24,5 26,5 20 19,9 17,4 19 20,8 T. Mínima Deveses 11 8,2 11 13,5 11 5,3 9,8 16,8 17,4 15,9 15 15,1 14 10 9,5 Pluja/mm. 1 8,6 5,6 45,7 21,5 0,1

35

Sudoku

Escacs

Sopa de lletres

Solucions:

L’acudit foll

El temps

Pluviometria

pastanagaalbercocjulivertcogombrecireraprunaenciammongetesbananesmagranes

Juguen blanques i fan mat amb 3 moviments

1.- Cd5+, Ra82.- Cb6+, Pxb63.- Ta1++

8

Dies de pluja: 12Màxim en un dia: 45,7 el dia 11 d’octubrePluja acumulada: 162,2 mm.Fonts: Museu de l’Aigua i Gerard Taulé (Salt-XOM)

Temperatura màxima: 32° el dia 15 de setembreTemperatura mínima: 9° els dies 26 i 29 de setembre i 6 d’octubreTemperatura mínima Deveses: 5,3° el 6 d’octubre

Evolució de les temperatures

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

EugesaSiletaUltimPrint.pdf 1 31/08/09 14:36