Anuari socioeconòmic de Vic núm. 3dades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/documents/...10...

Anuarisocioeconòmicde Vic

núm. 3

2009

Anuari socioeconòmic de Vic 2009

Direcció: Manuel Artís Ortuño, Jordi Suriñach Caralt | Equip Investigador: JoséRamón García Sanchis, Esther Goya Carrillo, Joan Carles Martori, Ernest Pons FanalsGrup de Recerca AQR de la Universitat de Barcelona, Institut de Recerca en EconomiaAplicada (IREA) | Disseny i maquetació: LaRita Comunicacio*

Presentació

Anuari socioeconòmic de Vic. 2009 3

Em plau presentar-vos l’edició de l’Anuari socioeconòmic de Vic pel període 2008 i2009 que registra, amb dades concretes, el moment socioeconòmic de la ciutat peraquest període on es posa de manifest la dimensió de l’actual situació de recessióeconòmica en què ens trobem.

Aquest Anuari pretén oferir una radiografia de l’economia i la societat de la ciutat, demanera que hi trobarem dades i informació referent als àmbits de demografia, entorneconòmic, activitat econòmica i empresarial (afiliació a la Seguretat Social, nivellsd’especialització empresarial,...), mercat laboral, habitatge i turisme. Les dades fanreferència a l’any 2008, i en el cas de l’àmbit del mercat laboral s’ha pogut arribar aregistrar dades fins al setembre de 2009. L’estructura de l’Anuari és la mateixa que lad’edicions anteriors, de manera que així es facilita l’anàlisi a partir de l’evolució delsdarrers anys.

Algunes dades que se n’extreuen d’una primera lectura ja posen de manifest que enstrobem immersos en una situació econòmica complicada: hi ha hagut una davalladadel 3% dels afiliats a la Seguretat Social, la taxa d’atur s’ha incrementat en els darrerstemps de manera important (situant-se el setembre passat en un 16,68%), els preusde la vivenda de nova construcció de Vic són els més baixos en comparació amb unamostra de municipis similars. Des d’un punt de vista més estructural, Vic i la comarcaestà especialitzada en el sector industrial però encara amb uns nivells d’especialitzaciótecnològica baixa, mentre que darrerament s’ha incrementat l’afiliació a la SeguretatSocial pel que fa al sector serveis intensius en coneixement.

Aquestes són algunes de les moltes dades que hi podreu trobar. Esperem doncs, queaquesta tercera edició sigui útil com les anteriors, i que permeti conèixer, de manerafonamentada, quina és la realitat socioeconòmica de la nostra ciutat.

Josep Burgaya Riera, President de l'ImpeVic

Índexdecontinguts

5

1. Demografia ..............................................................................................................7

2. L’entorn econòmic................................................................................................15

3. Activitat econòmica i empresarial.......................................................................21

3.1 Situació de l’afiliació a la Seguretat Social ............................................21

3.2 Especialització sectorial dels afiliats a la Seguretat Social....................32

3.3 Empreses segons l’afiliació a la Seguretat Social .................................41

4. Mercat laboral........................................................................................................49

4.1 Persones en situació d’atur....................................................................49

4.2 Contractació...........................................................................................59

5. Habitatge................................................................................................................71

6. Turisme. .................................................................................................................79

7. Síntesi de resultats. ..............................................................................................85

Anuari socioeconòmic de Vic. 2009

Demografia

En el mes de juliol de l’any 2009 la població de Vic era de 40.242 habitants.

Aquesta xifra suposa un augment del 2,2 % respecte la que hi havia el mes

de desembre de l’any 2008. Si per establir comparacions es prenen les dades

del creixement que ha tingut lloc en els darrers anys a 31 de desembre, es

comprova que l’any 2006 és l’únic, conjuntament amb l’any 1996, en què hi

ha hagut una disminució de la població. En els dos darrers anys, el 2007 i

2008, el creixement de la població ha estat del 0,8 % i de l’1,6 % respectivament.

No obstant això, la reducció que hi va haver l’any 1996 no va ser real sinó

produïda per la disponibilitat de la nova estadística oficial del cens. Per la seva

part, la baixada de l’any 2006 és possible que tampoc sigui real. En aquest

cas, cal tenir en compte que l’any 2005 va entrar en vigor la llei d’actualització

del padró, que obliga als estrangers no comunitaris a renovar les dades del

padró cada dos anys. Així, a tots aquells estrangers que no van anar a renovar

les dades, se’ls va donar de baixa i, per tant, és molt probable que la disminució

observada en la població sigui deguda a aquesta circumstància. És d’esperar

que quan molta d’aquesta població s’hagi adonat que no està al padró s’hagi

tornat a inscriure, fent que l’augment dels anys següents sigui més gran. De

tota manera, tant en l’any 2007 com en el 2008, el creixement de la població

no ha estat molt elevat.

7Anuari socioeconòmic de Vic. 2009

Evolució de la població1

1El salt en la sèrie corresponent a l’any 1996 és degut a la disposició de noves estadístiques oficials del Cens.

Per tant, el creixement o decreixement puntual que s'observa no es va produir a la pràctica, sinó que va sermés gradual. Així mateix, la taxa de creixement negativa de l’any 2006 està molt influïda per l’entrada en vigorde la llei d’actualització del Padró.

Font: elaboració a partir de les dadesdel padró de l'Ajuntament de Vic.

L’augment de la població de Vic l’any 2008, com en anys anteriors, és degut

principalment al saldo migratori. Durant aquest any hi va haver un total de

2.693 altes per immigració mentre que les baixes per emigració es van situar

en 1.778. D’altra banda, hi va haver 612 naixements al municipi mentre que

les defuncions van ser 338. Aquestes xifres suposen que l’aportació al creixement

de la població de Vic per part del saldo natural hagi estat del 23 % mentre que

el 77 % del creixement és degut al saldo migratori.

Saldo natural i saldo migratori

Composició del creixementde la població de Vic.

45.000

40.000

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

5

4

3

2

1

0

-1

-2

nombre d'habitantscreixement

habi

tant

s

taxa

de

crei

xem

ent

Font: elaboració a partir del'Ajuntament de Vic.

20082006 2007

saldo natural

saldo migratori

37,9%

62,1%

27,2%

72,8%

23,0%

77,0%

8 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009

Cal destacar que l’any 2008 hi va haver més naixements que l’any anterior i

també més altes per immigracions. Així, mentre que l’any 2007 hi va haver un

total de 557 naixements, l’any següent n’hi va haver 612. D’altra banda, les

altes per immigració van ser l’any 2007 de 2.616 mentre que l’any 2008 n’hi

van haver 2.693. Quant a les baixes, l’any 2008 hi va haver 338 defuncions,

una xifra una mica superior a la de l’any anterior, quan n’hi va haver 313. Pel

que fa a les baixes per emigració es va donar una situació inversa. D’aquesta

manera, l’any 2008 van deixar de viure al municipi un total de 1.778 persones,

mentre que l’any 2007 havien marxat de Vic un total de 1.963 habitants.

(*) Del 01/01/09 al 16/07/09

Evolució de la població.Saldo Natural. Nombre depersones.

Evolució de la població.Saldo Migratori. Nombrede persones.

2006

2007

2008

2009*

NaixementsHomes Dones Total

273

281

304

176

237

276

308

143

510

557

612

319


2006

2007

2008

2009*

Saldo MigratoriEstranger Resta Total Total

603

833

893

308

1.717

1.783

1.800

940

2.320

2.616

2.693

1.248

1.999

1.963

1.778

723

321

653

915

525

Total

Així mateix, es pot comprovar que la major part d’altes per immigració provenen

d’altres municipis d’Espanya. D’aquesta manera, l’any 2008 del total d’altes

per immigració que es van produir al municipi, prop del 67 % provenien d’altres

municipis d’Espanya, mentre que el 33 % immigraven des de l’estranger.


(*) Del 01/01/09 al 16/07/09

Homes Dones Total

143

165

172

57

171

148

166

57

314

313

338

114

Defuncions

130

116

132

119

66

128

142

86

196

244

274

205

Homes Dones TotalSaldo Natural

Altes (immigracions) Baixes (emigracions)


El mes de juliol de l’any 2009 al municipi de Vic hi viuen 20.184 homes i 20.058

dones, és a dir, hi ha una mica més quantitat d’homes que de dones. De tota

manera, la diferència és molt petita, ja que els homes representen el 50,2 %

del total i les dones el 49,8 % i, per tant, es pot dir que la distribució de la

població per gènere es troba pràcticament equilibrada.

Per trams d’edat, el grup més nombrós és el d’aquells que tenen entre 30 i 39

anys, que suposa el 19,2 % de la població. A més, tant pel que fa als homes

com a les dones, el grup d’aquells que tenen entre 30 i 39 és el més nombrós.

El segon grup en importància a nivell global és de les persones que tenen

entre 40 i 49 anys. En aquest cas, també hi ha una igualtat entre homes i

dones ja que per ambdós gèneres aquest és el segon grup més nombrós. Cal

destacar també que el 53,3 % de la població no ha arribat encara als quaranta

anys i que el 21,1 % no n’ha complert vint. D’aquesta manera, es pot considerar

la població de Vic com de força jove. A més, en els darrers anys aquesta

distribució s’ha mantingut molt estable.

Distribució de la població per trams d'edat i sexe

Piràmide de la població persexe i edat. Juliol de 2009.Nombre de persones.Font: elaboració a partir del'Ajuntament de Vic.

90 i més

80 a 89

70 a 79

60 a 69

50 a 59

40 a 49

30 a 39

20 a 29

10 a 19

0 a 9 2.388

2.034

2.637

4.254

3.219

2.287

1.486

1.132

658

89

2.201

1.863

2.628

3.457

2.835

2.231

1.715

1.644

1.227

257

dones

homes


El mes de juliol de 2009 el 75 % de la població de Vic tenia la nacionalitat

espanyola i, per tant, el 25 % de la població són persones estrangeres. Aquest

percentatge de la població estrangera ha anat augmentant en els darrers anys.

Així, l’any 2006 el residents a Vic que tenien nacionalitat estrangera

representaven el 22 %. Respecte a les persones amb nacionalitat no espanyola,

el grup més important el formen aquells que provenen d’Àfrica, que representen

el 14,4 % de la població de Vic.

El següent grup més important és el d’aquells que van néixer a Amèrica Llatina,

que representen el 4,9 % de la població de Vic. La resta de procedències

tenen una importància quantitativa força més reduïda. Concretament, els

provinents d’Àsia representen el 2,9 %, els de la resta d’Europa el 2,6 % i els

nord-americans el 0,12 %.

Tal i com ha estat comentat, la població que té nacionalitat espanyola suposa

a Vic el 75 % del total de població del municipi. Però aquesta distribució és

substancialment diferent a la del conjunt de Catalunya, on l’any 2008 el 85 %

de la població té nacionalitat espanyola. Així, mentre que a Catalunya, el 15

% de la població és estrangera, a Vic el percentatge arriba a ser del 25 %. Pel

que fa a grans col·lectius, contrasta el fet que a Vic el 14,4 % de la població

és d’origen africà quan al conjunt de Catalunya aquest col·lectiu representa

únicament el 3,8 %.

Origen i nacionalitat de la població

Distribució de la poblaciósegons el seu origen.Juliol de 2009.Font: elaboració a partir del'Ajuntament de Vic.

nacionalitat espanyola 75,00%

resta d'Europa 2,64%

Àfrica 14,38%

Àsia 2,94%

Amèrica Nord 0,12%

Amèrica Llatina 4,92%

75,00%

2,64%

14,38%

2,94%0,12%

4,92%


Si es distingeix la població segons la seva nacionalitat, s’observa que en el

mes de juliol de l’any 2009, el grup més nombrós, tret dels de nacionalitat

espanyola, el formen les persones amb nacionalitat marroquina, que eren

3.857. A continuació en importància quantitativa se situa el grup format per

persones provinents de Ghana (1.056), Equador (879), Índia (520), Xina (508),

Nigèria (494), Colòmbia (480) i Polònia (332).

Dins d’aquesta distribució destaquen especialment els tres primers grups. Les

persones marroquines que viuen a Vic representen el 9,6 % dels habitants del

municipi mentre que els ghanesos suposen el 2,6 % del total de població i els

equatorians el 2,2 %. Els residents al municipi d’altres nacionalitats tenen un

pes força inferior.

Nacionalitats mésimportants de la poblacióde Vic. Juliol de 2009.Font: elaboració a partir del'Ajuntament de Vic.

ESPANYA

MARROC

GHANA

EQUADOR

ÍNDIA

XINA

NIGÈRIA

COLÒMBIA

POLÒNIA

ROMANIA

SENEGAL

BOLÍVIA

PERÚ

ITÀLIA

ARGENTINA

BRASIL

GRAN BRETANYA

MALI

BULGÀRIA

UCRAÏNA

ALEMANYA

GUINEA-BISSAU

FRANÇA

PORTUGAL

XILE

TOTAL MUNICIPI

Nacionalitat Homes Dones Total Percentatgesobre el total

75,00

9,58

2,62

2,18

1,29

1,26

1,23

1,19

0,83

0,56

0,44

0,38

0,33

0,23

0,21

0,20

0,14

0,13

0,12

0,12

0,12

0,11

0,10

0,10

0,10

100

14.514

2.055

876

447

350

259

287

227

186

111

144

52

47

53

38

28

31

44

25

16

26

45

24

28

23

20.184

15.666

1.802

180

432

170

249

207

253

146

115

32

102

85

40

46

51

24

10

25

32

21

1

18

14

18

20.058

30.180

3.857

1.056

879

520

508

494

480

332

226

176

154

132

93

84

79

55

54

50

48

47

46

42

42

41

40.242


L'entorneconòmic

El que a la segona metitat de l’any 2007 eren els primers símptomes d’una

entrada en situació de recessió econòmica, es van anar confirmant des de

mitjans del 2008 i ha continuat l’any 2009. Així, durant l’any 2009 l’evolució

econòmica a nivell internacional s’ha caracteritzat per la pitjor recessió des de

la Segona Guerra Mundial. Tot i això, les darreres dades de diversos indicadors

estan ajudant a reduir el pessimisme i fan que es comenci a entreveure l’inici

de la recuperació. Segons les darreres previsions del FMI, es preveu una taxa

de creixement de l’economia mundial per l’any 2009 d’un -1,4% mentre que

es preveu per l’any 2010 un creixement positiu del 2,5%.

Tot i així es preveu que aquesta recuperació sigui molt lenta i amb evolucions

desiguals a nivell regional. Es preveu que dins de les economies més

desenvolupades, la recuperació sigui més intensa en el cas dels Estats Units

i del Japó, alhora que l’escenari per a la zona euro és més pessimista.

Això és coherent amb les darreres dades en què s’observen evolucions diferents

entre els diferents països europeus durant els darrers trimestres. Així, si ens

centrem en el creixement al segon trimestre de l’any 2009, ens podem trobar

amb evolucions diferents entre països. El creixement interanual d’alguns, com

Alemanya (-5,9%), França (-2,6%), Itàlia (-6,0%) o Portugal (-3,7%), ha millorat

respecte el trimestre anterior. En altres casos, en canvi, el ritme de creixement

del segon trimestre de 2009 ha empitjorat respecte el del primer trimestre. És

Les previsionsapunten lesprimeres senyals derecuperació de larecessió en lamajoria de païsosdel nostre entorn


el cas d’Holanda (-5,1%), Àustria (-4,4%) o el Regne Unit (-5,6%).

Com a conseqüència d’aquesta evolució, es preveu pel PIB global de la Unió

Europea una taxa de creixement pel conjunt del 2009 del -4,8%. En el cas de

la Zona Euro aquesta taxa de creixement prevista és del -4,6%. De cara al

2010 les darreres previsions apunten a un creixement gairebé nul o lleugerament

positiu, entre el 0,2% i el 0,8%.

El Producte Interior Brut generat per l’economia espanyola en el tercer trimestre

del 2009 ha estat un 4,2% inferior al generat en el tercer trimestre del 2008.

Si ens fixem en les dues grans components del PIB des del punt de vista de

la despesa, s’observa que, per una banda, la demanda nacional continua

augmentant la seva contribució negativa al creixement del PIB al tercer trimestre

de l’any, de -6,1 a -7,3 punts, mentre que la demanda exterior augmenta en

dues dècimes la seva aportació positiva al creixement agregat, de 2,9 a 3,1

punts.

Com en els trimestres anteriors, aquesta contribució negativa de la demanda

nacional prové d’una forta contracció tant del consum privat de les llars com

de la inversió en capital fix. En el cas del consum privat, al tercer trimestre

s’observa una millora en la taxa de creixement interanual que ha repuntat fins

al -5,1% mentre que en el cas de la inversió la taxa de creixement interanual

ha millorat fins a un -16,2%, tot i que continua essent una dada força negativa.

La despesa pública, per contra, manté taxes de creixement positives però

menors a les dels trimestres precedents.

L’element clau en aquest moment és la reducció continuada del nivell d’ocupació

que influeix en una reducció dels ingressos de les famílies via reducció de la

massa salarial.

Tant les exportacions com les importacions continuen amb taxes de creixement

negatives però menors que al trimestre anterior. Així, les exportacions han

millorat quatre punts, del –15,1% fins al –11,1%. Les importacions també han

S’observen elsprimers indicis demillora en les taxesde creixement al’economiaespanyola


millorat la seva evolució de forma més significativa, passant d’un creixement

interanual del -22,0% al segon trimestre fins un creixement del –17,0% al tercer

trimestre.

Nota: Dades corregides d'estacionalitat

Evolució PIB i les sevescomponents a Espanya.

VAB agricultura, ram. i pesca

VAB energia

VAB indústria

VAB construcció

VAB serveis

Consum privat

Consum públic

Formació bruta de capital

Exportacions de béns i serveis

Importacions de béns i serveis

PIB

2008

Font: Contabilidad Nacional Trimestralde España. Instituto Nacional deEstadística. Base 2000.

Des del punt de vista de l’oferta, s'observa una certa millora ja que totes les

branques d’activitat han registrat caigudes iguals o inferiors a les del segon

trimestre.

Així, de forma coherent amb l’evolució de la producció industrial i dels consums

intermedis, el Valor Afegit Brut industrial ha disminuït la seva caiguda fins al

-15,7%. En el cas de la construcció, el valor afegit brut ha caigut a un ritme

del 6,6%, igual que al segon trimestre.

Finalment, pel que fa al sector serveis, la taxa de creixement s'ha mantingut

igual que al segon trimestre, amb una caiguda de l'1,3%.

2009

-0,1

3,8

2,1

0,6

3,5

2,1

4,6

1,3

3,9

3,1

2,5

-0,1

4,0

-0,7

-0,2

2,9

0,2

5,1

-1,9

2,4

-1,3

1,7

-0,1

2,4

-3,0

-1,5

1,8

-1,3

5,8

-6,0

-2,9

-7,6

0,5

-3,0

-2,4

-3,0

-1,5

1,8

-1,3

5,8

-6,0

-2,9

-7,6

0,5

-2,3

-7,3

-15,5

-5,8

-0,2

-5,4

6,4

-15,1

-16,9

-22,6

-3,2

-0,9

-9,6

-17,1

-6,6

-1,3

-6,1

5,2

-17,2

-15,1

-22,0

-4,2

-0,6

-7,9

-15,7

-6,6

-1,3

-5,1

4,9

-16,2

-11,1

-17,0

-4,0

I II III IV I II III


Les últimes dades disponibles sobre l’economia catalana confirmen una evolució

durant els dos primers trimestres del 2009 clarament a la baixa del PIB, amb

taxes cada cop més negatives per a totes les seves components, tant pel

costat de l’oferta com pel costat de la demanda, tot i que l'avanç disponible

pel tercer trimestre apunta a una certa estabilització.

Aquestes dades porten a que les previsions de creixement pel conjunt de l’any

2009 estiguin al voltant del -4,0%. Aquesta taxa, comparada amb la taxa de

creixement de l’any 2008, suposa una reducció molt important del ritme de

creixement, des del 0,7% fins al -4,0%. Aquesta disminució en el ritme de

creixement és conseqüència d’una reducció en totes les components.

Si ens centrem en les darreres dades disponibles, l’evolució durant els darrers

trimestres confirma aquest ritme de reducció en les taxes de creixement. Pel

costat de la demanda, i d’acord amb aquestes previsions, el consum privat ha

passat del 0,1% al segon trimestre del 2008 fins al -5,2% al mateix trimestre

d’aquest any 2009, la formació bruta de capital del -0,6% al -14,6%, les

exportacions del 1,5% al -19,3% i les importacions del -4,3% al -21,6%.

Pel costat de l’oferta, i d'acord amb les darreres dades incloses a l'Avanç del

Departament d'Economia i Finances, sembla clar que s’ha produït una clara

estabilització en les taxes de creixement entre el segon i el tercer trimestre de

l’any 2009. El sector primari ha passat d’un creixement de l'1,9% al segon

trimestre a un creixement de l'1,8% al tercer trimestre, la indústria ha passat

del -13,6% al -13,5%, la construcció del -7,3% al -7,1% i en el cas dels serveis

la taxa ha estat al tercer trimestre igual que al trimestre anterior (-1,8%).

De cara a l’any 2010, les previsions apunten cap a una certa recuperació,

encara que en un marc global de creixement negatiu. En aquest context, es

preveu una millora generalitzada en totes les components tant de demanda

interna com de demanda externa, amb una variació del Consum Privat del -

0,8%, una variació de la Formació Bruta de Capital del -6,3%, una variació de

les Exportacions del -1,3% i una variació de les importacions del -3,7%. Només

s’espera una taxa de variació positiva pel Consum Públic (4,4%).

S’observen indicisd'estabilització enles taxes decreixement al’economia catalana


VAB agricultura, ram. i pesca

VAB indústria

VAB construcció

VAB serveis

Consum privat

Consum públic

Formació bruta de capital

Exportacions de béns i serveis

Importacions de béns i serveis

PIB

2008 2009

-2,9

1,3

-0,1

3,5

1,4

4,1

1,9

3,6

3,2

2,3

-1,4

-1,3

-2,0

3,3

0,1

4,6

-0,6

1,5

-4,3

1,5

-0,5

-3,2

-4,1

2,2

-0,8

4,9

-3,5

-1,1

-5,3

0,2

-0,3

-7,2

-5,7

1,1

-1,9

5,1

-7,2

-9,6

-17,3

-1,3

1,5

-12,0

-7,9

-0,1

-3,7

5,4

-13,4

-20,3

-22,5

-3,3

1,9

-13,6

-7,3

-1,8

-5,2

5,4

-14,6

-19,3

-21,6

-4,7

1,8

-13,5

-7,1

-1,8

nd

nd

nd

nd

nd

-4,7

I II III IV I II III*

Pel costat de l’oferta es preveu també una millora clara pel 2010 tot i que

només s’espera una taxa de variació positiva al sector serveis (0,5%). Al

sector primari es preveu un taxa de variació del -4,2%, al sector industrial del

-2,8% i a la construcció del -4,3%.

* Avanç Departament d'Economia i FinancesNota: Dades corregides d'estacionalitat

Evolució PIB i les sevescomponents a Catalunya.Font: Comptabilitat Trimestral deCatalunya. Institut d'Estadística deCatalunya. Base 2000.


Activitateconòmica iempresarial

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Vic durant el mes de desembre de

2008 va ser de 20.435 persones. Aquesta xifra suposa una disminució del 3%

respecte l’any anterior, quan hi havia 21.067 afiliats.

La distribució del nombre d’afiliats segons grans sectors d’activitat mostra que

aproximadament el 67% dels afiliats a Vic treballen en sectors de serveis,

mentre que el 24 % aproximadament estan afiliats a la indústria, el 7,5 % a

la construcció i poc menys de l’1,5 % a l’agricultura. A la província de Barcelona,

els afiliats als serveis representen prop del 74 %, mentre que el pes de la

indústria és del 17 % i a la construcció del 8 %. D’aquesta manera, Vic és un

municipi més industrial que la mitjana provincial i amb menor pes dels serveis.

3.1. Situació de l’afiliació a la Seguretat Social


Afiliats a la Seguretat Socialsegons règim. Nombre depersones. Desembre 2008.

Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca

Indústries extractives

Indústries manufactureres

Prod. i distribució d'energia elèctrica, gas i aigua

Construcció

Comerç, reparació de vehicles i art. personals

Hoteleria

Transport, emmagatzematge i comunicacions

Mediació financera

Act. Immobiliàries i de lloguer, serveis empeses

Adm. Pública, defensa i Seguretat Social

Educació

Act. sanitàries i veterinàries, serveis socials

Altres act. socials; serveis personals

Llars que ocupen personal domèstic

Organismes extraterritorials

No classificats

TOTAL

Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.

A, B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

M

N

O

P

Q

NC

Segons la CNAE-93, la secció en què hi va haver més afiliats durant el mes

de desembre de 2008 va ser la de les indústries manufactureres amb 4.807

afiliats. Aquesta xifra suposa el 23,5 % de persones afiliades a la Seguretat

Social al municipi. Cal destacar, però, que hi ha hagut una disminució respecte

l’any anterior, amb una taxa de creixement del -6,5 %. El mes de desembre

de 2007 hi havia afiliades, en aquesta secció, 5.142 persones. L’evolució

d’aquest any contrasta amb l’any anterior, atès que l’any 2007 hi va haver un

augment de l’1,44 % en el nombre d’afiliats a les indústries manufactureres.

A continuació, en nombre d’afiliats, se situa la secció de comerç, reparació de

vehicles i articles personals, amb un total de 4.224 afiliats. Això suposa que

el 20,7 % de les persones afiliades a la Seguretat Social estaven treballant en

aquesta secció. Cal destacar, a més, que també hi ha hagut en el darrer any

un descens en el nombre d’afiliats, en aquest cas del 4 %. El desembre de

2008 hi ha 144 afiliats menys que en el mateix període de l’any anterior. Tot

i aquestes reduccions en el nombre d’afiliats en les dues seccions esmentades

Seccions CNAE-93 General Autònoms Resta Total

64

0

3.867

35

1.061

3.311

697

498

47

1.765

474

1.353

2.032

1.100

4

0

0

16.308

137

3

940

1

465

913

226

185

50

470

1

74

106

273

0

0

0

3.844

87

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

196

0

0

283

288

3

4.807

36

1.526

4.224

923

683

97

2.235

475

1.427

2.138

1.373

200

0

0

20.435


agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca

indústries extractives

prod. i distribució d'energia elèctrica, gas i aigua

llars que ocupen personal domèstic

organismes extraterritorials

NC

2,6%

indústries manufactureres 23,5%

construcció 7,5%

Distribució dels afiliats a laSeguretat Social. SeccionsCNAE-93. Quart trimestrede 2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.

La tercera secció en importància segons el nombre d’afiliats a la Seguretat

Social és la de les activitats immobiliàries, i de lloguer i serveis a empreses,

amb un total de 2.235 afiliats durant el mes de desembre de 2008, que suposa

el 10,9 % del total d’afiliació. En aquest cas, també hi ha hagut una disminució

respecte el mateix període de l’any anterior, del 4,2 %, quan hi havia 2.333

afiliats. La quarta secció és la de les activitats sanitàries i veterinàries i serveis

socials, on hi ha 2.138 afiliats, que representen el 10,5% del total d’afiliats. En

aquest cas, destaca que en el darrer any s’ha produït un augment del 4,7 %.

La resta de seccions tenen un nombre d’afiliats inferior, que en cap cas arriba

a representar el 10 %. Així, la construcció representa el 7,5 %, l’educació

representa el 7 %, les altres activitats socials i serveis personals el 6,7 % i

l’hoteleria el 4,5 %, mentre que la resta de seccions no arriben a tenir en cap

cas el 4 % dels afiliats.

de la CNAE, s’ha de remarcar la seva importància, atès que entre les dues

tenen al voltant del 44 % dels afiliats a la Seguretat Social.

comerç, reparació de vehicles i art. personals 20,7%

hoteleria 4,5%

transport, emmagatzematge i comunicacions 3,3%

mediació financera 0,5%

act. Immobiliàries i de lloguer, serveis empeses 10,9%

adm. Pública, defensa i Seguretat Social 2,3%

educació 7,0%

act. sanitàries i veterinàries, serveis socials 10,5%

altres act. socials; serveis personals 6,7%

2,6%

23,5%

7,5%

20,7%4,5%

3,3%

0,5%

10,9%

2,3%

7,0%

10,5%

6,7%


Evolució dels afiliats a laSeguretat Social. Nombrede persones.





Construcció


Hoteleria


Mediació financera



Educació





No classificats

TOTAL


A, B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

M

N

O

P

Q

NC

El tret més destacable de l’evolució produïda entre els anys 2007 i 2008 en

les seccions de la CNAE el constitueix la baixada en el nombre d’afiliats de

les seccions de les indústries manufactureres i la construcció. En el cas de les

indústries manufactureres, en el següent apartat es farà una anàlisi i valoració

de la seva composició i evolució. Quant al sector de la construcció, s’observa

que és la secció on hi ha hagut una reducció quantitativament més important

de l’afiliació a la Seguretat Social. Així, l’any 2008 hi ha 365 afiliats menys que

l’any anterior, fet que suposa una taxa de creixement negativa del -19,3 %.

La importància d’aquesta disminució mostra clarament l’abast de la crisi en

aquest sector.

Si es distingeixen els diversos règims d’afiliació, es constata, com era d’esperar,

la major importància del règim general. Cal destacar però, que el 18,8 % dels

afiliats a la Seguretat Social pertanyen al règim d’autònoms. Això suposa que

l’any 2008 hi ha 3.844 afiliats autònoms. A més, hi ha hagut un petit augment

de la importància relativa del nombre d’afiliats autònoms respecte l’any 2007,

256

3

5.142

39

1.891

4.401

890

730

105

2.333

368

1.384

2.043

1.298

184

0

0

21.067

288

3

4.807

36

1.526

4.224

923

683

97

2.235

475

1.427

2.138

1.373

200

0

0

20.435

32

0

-335

-3

-365

-177

33

-47

-8

-98

107

43

95

75

16

0

0

-632

1,41

0,01

23,52

0,18

7,47

20,67

4,52

3,34

0,47

10,94

2,32

6,98

10,46

6,72

0,98

-

-

100

12,5%

0,0%

-6,5%

-7,7%

-19,3%

-4,0%

3,7%

-6,4%

-7,6%

-4,2%

29,1%

3,1%

4,7%

5,8%

8,7%

-

-

-0,03%

Seccions CNAE-93 Desembre2007

Desembre2008 diferència

pes respecteel total. 2008

Creixement2007-2008


quan representaven el 18,5 %. Això, però, no ha estat degut a un augment

del nombre d’afiliats autònoms, atès que ha baixat. El motiu ha estat que la

disminució en el nombre d’afiliats autònoms (-1,7 %) ha estat inferior a la

baixada del règim general (-3,5 %). La secció on hi ha més quantitat de

treballadors autònoms és la de les indústries manufactureres, on hi ha 940

afiliats, que suposen prop del 25 % del total d’afiliats autònoms. La següent

secció on el nombre de treballadors autònoms és més gran correspon al

comerç, reparació de vehicles i articles personals, on hi ha 913 afiliats autònoms,

que representen gairebé el 24 % dels afiliats autònoms. De tota manera, la

secció on els afiliats autònoms tenen un pes més important respecte al total

d’afiliació –deixant de banda aquelles que tenen un nombre d’afiliats molt

reduït– és el de la mediació financera. En aquesta secció hi ha 50 afiliats al

règim autònom i 47 afiliats al règim general. Per tant, el 51,5 % dels afiliats

en aquestes branques són autònoms.

Pes del règim general i delsautònoms. Any 2008





Construcció


Hoteleria


Mediació financera



Educació




TOTAL


A, B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

M

N

O

P

Autònoms

22,2%

0,0%

80,4%

97,2%

69,5%

78,4%

75,5%

72,9%

48,5%

79,0%

99,8%

94,8%

95,0%

80,1%

2,0%

79,8%

0,4%

0,0%

23,7%

0,2%

6,5%

20,3%

4,3%

3,1%

0,3%

10,8%

2,9%

8,3%

12,5%

6,7%

0,0%

100,0%

47,6%

100,0%

19,6%

2,8%

30,5%

21,6%

24,5%

27,1%

51,5%

21,0%

0,2%

5,2%

5,0%

19,9%

0,0%

18,8%

3,6%

0,1%

24,5%

0,0%

12,1%

23,8%

5,9%

4,8%

1,3%

12,2%

0,0%

1,9%

2,8%

7,1%

0,0%

100,0%

Règim General

Seccions CNAE-93 Sobre eltotal derègims

Sobre eltotal

d'afiliacióal règim

Sobre eltotal derègims

Sobre eltotal

d'afiliacióal règim


Distribució dels afiliats a laSeguretat Social segonsrègims. Percentatge departicipació. Any 2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.

El mes de desembre de l’any 2008 hi va haver un total de 4.807 persones

afiliades a la Seguretat Social en la indústria manufacturera, cosa que suposa

el 23,5 % dels afiliats a Vic. L’any 2008 hi ha hagut una disminució en el

nombre d’afiliats de la indústria manufacturera del 6,5 %. Després de l’augment

del 2,3 % produït en l’any 2006, l’any 2007 l’augment va ser més modest, de

l’1,4 %. Ara, les dades de l’any 2008 mostren l’efecte de la crisi en aquesta

secció, amb una reducció en l’afiliació del 6,5 %.

Indústria manufacturera

Creixement de l'afiliació enla indústria manufactureraFont: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.

2003 2004 2005 2006 2007 2008

-3,8% 9,0% -1,2% 2,3% 1,4% -6,5%

La distribució interna del nombre d’afiliats d’aquesta secció mostra que el

sector quantitativament més important és el d’aliments, begudes i tabac, que

té 1.996 afiliats, cosa que suposa el 41,5 % de la indústria manufacturera. Cal

destacar, a més, que l’any 2008 hi ha hagut un petit augment del nombre

d’afiliats en aquest subsector, de manera, que al final de l’any 2008 hi havia

15 persones afiliades més que l’any anterior, cosa que implica un creixement

del 0,8 % i que mostra, tot i patir els efectes de la crisi, està, fins i tot, augmentant

l’afiliació. L’augment però, no s’ha produït únicament en aquest darrer any,

atès que des de l’any 2004 s’han produït augments importants, de prop del

autònoms 18,81%

general 79,80%

agrari 0,43%

llar 0,96%

18,81%

79,80%

0,43%0,96%


24 % l’any 2004, del 12,2 % l’any 2005, del 7 % l’any 2006 i del 9,4 % el 2007.

El segon subsector més important dins de la indústria manufacturera és el de

maquinària i equip mecànic, que té el 14,3 % dels afiliats de la indústria

manufacturera. En aquest cas, el nombre d’afiliats ha baixat el 5,2 % respecte

al que hi havia l’any 2007. A continuació se situa el subsector de la metal·lúrgia

i productes metàl·lics, amb el 7,1 % dels afiliats, el del cuir i calçat amb el 5,2%

altres productes minerals no metàl·lics amb el 5 %.

Al marge de la importància de cadascun dels sectors segons el nombre d’afiliats,

cal esmentar que la variació produïda l’any 2008 respecte l’any anterior és,

en la major part dels casos, negativa. Únicament ha augmentat l’afiliació en

el sector d’alimentació, begudes i tabac (0,8 %) i en el de material de transport

(1,8 %). A la resta s’ha reduït el nombre de persones afiliades a la Seguretat

Social. Destaca el fet que el nombre d’afiliats en el sector del tèxtil s’ha reduït

en aquest any un 32 % (l’any 2008 hi ha 94 afiliats menys que l’any 2007), al

sector del cuir i calçat la reducció ha estat de prop del 22 % (69 afiliats menys

que l’any anterior) i al sector de paper, edició i arts gràfiques la baixada ha

estat de gairebé el 15 % (40 afiliats menys que l’any anterior). Cal afegir, a

més, que en els dos primers sectors esmentats ja hi havia hagut una disminució

en el nombre d’afiliats l’any 2007. Per tant, en l’àmbit manufacturer, les activitats

relacionades amb l’alimentació es mantenen mentre que perden afiliats les

activitats més tradicionals com poden ser el tèxtil, cuir i calçat.

Distribució dels afiliats dela indústria manufactureraa la Seguretat Social. Quarttrimestre de 2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.

alimentació, begudes i tabac 41,5%

tèxtil 4,1%

cuir i calçat 5,2%

fusta i suro 1,5%

paper, edició i arts gràfiques 4,8%

química 4,6%

altres productes minerals no metàl·lics 5,0%

metal·lúrgia i productes metàl·lics 7,1%

maquinària i equip mecànic 14,3%

material elèctric, electrònic i òptic 5,7%

material de transport 1,2%

diversos 5,2%

41,5%

4,1%5,2%1,5%4,8%

4,6%

14,3%

5,7%

1,2%5,2%

5,0%

7,1%


En la secció de comerç, reparació de vehicles de motor i articles personals i

d’ús domèstic hi havia 4.224 afiliats a la Seguretat Social a Vic en el mes de

desembre de 2008, cosa que suposa el 20,7 % del total d’afiliats en el municipi.

L’evolució produïda l’any 2008 mostra que hi ha hagut una disminució del 4%

respecte l’any anterior. Cal destacar que ja l’any 2007 hi havia hagut una

pèrdua d’afiliació en aquesta secció, amb una taxa de creixement del -0,5 %.

De fet, després del fort augment que es va donar l’any 2004, amb un creixement

del 27,1 %, als dos anys següents es va suavitzar molt el creixement, per

passar a perdre afiliació en els darrers dos anys.

Comerç, reparació de vehicles de motor i articles personalsi d'ús domèstic

Creixement de l'afiliació enel comerç, reparació devehicles de motor i articlespersonals i d'ús domèstic.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.

2003 2004 2005 2006 2007 2008

3,1% 27,1% 5,0% 1,7% -0,5% -4,0%

Dins d’aquesta secció destaca el comerç al detall, que absorbeix el 47,5 %

del nombre d’afiliats, mentre que el comerç a l’engròs també té un pes important,

que arriba a ser del 33,9 %. Quant a la venda, manteniment i reparació de

vehicles, el nombre d’afiliats suposa un 18,6 % dels afiliats de la secció.

En aquesta secció de la CNAE destaca, com era d’esperar, la importància del

règim d’afiliació autònom. Així, el 21,6 % dels afiliats a la Seguretat Social en

sectors de comerç, reparació de vehicles de motor i articles personals i d’ús

domèstic cotitzen en el règim autònom. Aquest elevat pes encara és més gran

si es considera únicament el comerç al detall. El 30,1 % dels afiliats en el

comerç al detall el desembre de l’any 2008 pertanyien al règim d’autònoms.

Per la seva part, en els altres sectors que formen part d’aquesta secció la

incidència del règim d’autònoms és notablement inferior, concretament del

15,5 % pel comerç a l’engròs i de l’11,1 % pel que fa a la venda, manteniment

i reparació de vehicles.


Distribució dels afiliats delsector del comerç a laSeguretat Social. Quarttrimestre de 2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.

L’evolució recent del nombre d’afiliats en aquesta secció mostra que l’any 2008

hi ha 177 afiliats menys que l’any anterior, amb una taxa de creixement negativa

del -4 %. A més, la disminució de l’afiliació abasta tots tres sectors inclosos

en aquesta secció, sent especialment rellevant la reducció en el sector del

comerç al detall, on hi ha 88 afiliats menys que l’any anterior (amb una taxa

de creixement del -4,2%) i del comerç a l’engròs, on hi ha 74 afiliats menys

que l’any anterior (amb una taxa de creixement del -4,9%). Pel que fa al sector

de venda, manteniment i reparació de vehicles, l’evolució produïda ha suposat

una baixada menys quantiosa de l’afiliació, ja que l’any 2008 hi ha 15 afiliats

menys que el 2007 (amb una taxa de creixement del -1,9 %).

En la secció d’activitats immobiliàries, i de lloguer i serveis a empreses hi va

haver 2.235 afiliats a la Seguretat Social en el mes de desembre de 2008,

cosa que suposa el 10,9 % del total d’afiliats a la Seguretat Social.

Addicionalment, cal destacar que el mes de desembre de 2007 hi havia 2.333

i que, per tant, hi ha hagut una disminució en aquest període del 4,2 %, que

ha suposat la pèrdua de 98 afiliats. Aquesta secció havia tingut una forta

expansió en els anys 2004, 2005 i 2006, amb creixements del 28 %, 7,5 %, i

12,8 % respectivament. L’any 2007 es va produir una creixement reduït i en

el 2008 ja es nota clarament l’efecte de la crisi, amb la taxa de creixement del

-4,2 %.

Activitats immobiliàries i de lloguer i de serveis a empreses

comerç al detall 47,5%

venda, manteniment i reparacióde vehicles 18,6%

comerç a l'engròs 33,9%

18,6%

47,5%

33,9%


2003 2004 2005 2006 2007 2008

5,3% 28,0% 7,5% 12,8% 1,0% -4,2%

Creixement de l'afiliació enles activitats immobiliàriesi de lloguer i serveis aempreses.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.

Dins d’aquesta secció, el subsector més important és el d’altres activitats

empresarials amb 1.760 afiliats, que tenen un pes del 78,7 % del total d’afiliats

de la secció i prop el 8,5 % del total d’afiliats en el municipi. De tota manera,

cal destacar l’heterogeneïtat de la subsecció d’altres activitats, atès que en

ella hi ha activitats industrials de neteja, activitats jurídiques i de comptabilitat,

serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria, publicitat, els serveis d’investigació

i seguretat i les activitats empresarials diverses entre d’altres.

Distribució dels afiliats delsector de les activitatsimmobiliàries i de lloguer iserveis a empeses a laSeguretat Social. Quarttrimestre de 2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.

Així mateix, dins de les activitats immobiliàries i de lloguer i serveis a empreses,

les activitats informàtiques també tenen una presència rellevant, ja que hi ha

214 afiliats en aquest sector, amb un pes del 9,6 % del total de la secció. A

continuació se situen les activitats immobiliàries, amb 186 afiliats i un pes del

8,3 % de la secció.

L’evolució del darrer any en els sectors que composen aquesta secció fa que

l’any 2008 hi hagi 78 afiliats menys en el sector d’altres activitats (creixement

del -4,2 %). També hi ha hagut una reducció de 17 afiliats en les activitats

informàtiques (creixement del -8,4 %) i d’11 afiliats en les activitats immobiliàries

(creixement del -4,9 %). Els únics sectors on ha pujat l’afiliació han estat els

de lloguer de maquinària, amb un augment de 2 afiliats i el d’R+D, on hi ha 6

afiliats més que l’any anterior.

activitats immobiliàries 8,3%

activitats informàtiques 9,6%

lloguer de maquinària 2,6%

R+D 0,7%

altres activitats 78,7%

78,7%

8,3%

2,6%

9,6%

0,7%


En la secció d’altres activitats socials i serveis personals hi va haver, el mes

de desembre de l’any 2008, un total de 1.373 afiliats a la Seguretat Social,

cosa que suposa el 6,7 % del total d’afiliats. La variació produïda respecte

l’any 2007 ha suposat un augment del 5,8 %. En aquest cas, però, cal remarcar

que a l’any 2007 es va produir una important reducció, concretada en una taxa

de creixement del -29,2 %.

Altres activitats socials i serveis personals

Creixement de l'afiliació enles activitats socials iserveis personals.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.

2003 2004 2005 2006 2007 2008

3,7% 29,9% 2,8% 7,8% -29,2% 5,8%

La major part d’afiliats d’aquesta secció es troben a la subsecció d’activitats

diverses de serveis personals, on hi ha 407 afiliats, que tenen un pes del 29,6

% d’aquesta secció. A continuació se situen les activitats recreatives i esportives

(342 afiliats), les activitats associatives (334 afiliats) i les activitats de sanejament

públic (290 afiliats).

El nombre d’afiliats en totes les subseccions ha augmentat en relació a l’any

2007, amb l’única excepció de les activitats diverses de serveis personals, on

hi ha 6 afiliats menys que a l’any 2007 (una reducció de l’1,5 %). On s’ha donat

l’augment quantitatiu més important és a les activitats associatives amb un

augment de 59 afiliats (creixement del 21,5 %), seguida de les activitats

recreatives, culturals i esportives, amb un augment de 15 afiliats (taxa de

creixement del 4,6 %).

Distribució dels afiliats delsector d'altres activitatssocials i serveis personalsa la Seguretat Social. Quarttrimestre de 2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.

act. de sanejament públic 21,1%

act. recreatives, culturals i esportives 24,9%

act. associatives 24,3%

act. diverses de serveis personals 29,6%

21,1%

24,3%24,9%

29,6%


3.2. Especialització sectorial dels afiliats a la Seguretat Social

L’especialització sectorial és un dels factors que més influeixen en el

desenvolupament econòmic d’una àrea. En aquest sentit, la literatura sobre

localització de l’activitat al·ludeix a que una estructura sectorial no excessivament

especialitzada, amb presència de sectors amb un elevat contingut tecnològic

i/o amb notables efectes d’arrossegament poden contribuir a millorar el

creixement econòmic d’una àrea.

Així, una àrea excessivament especialitzada en pocs sectors és més vulnerable

front a shocks sectorials asimètrics i a decisions de deslocalitzacions per part

d’empreses multinacionals. Per altra part, els sectors industrials amb major

contingut tecnològic i els serveis intensius en coneixement solen ser els que

majors contribucions tenen al valor afegit d’una àrea.

Per últim, i atenent a la intensitat de les relacions intersectorials, és habitual

al·ludir a la importància estratègica de potenciar sectors que més poden afavorir

el creixement econòmic d’una àrea per presentar majors efectes

d’arrossegaments cap endarrere (és a dir, sectors que per poder produir una

unitat del seu output requereixen, en una proporció comparativament superior

a altres, de més inputs intermedis provinents d’altres sectors).

En aquest sentit, però, té molta importància la desagregació geogràfica

analitzada. Per exemple, potenciar sectors amb majors efectes d’arrossegament

pot ser interessant per àrees grans on es concentrin empreses de diversos

sectors i dels seus auxiliars. En canvi, si es baixa a un nivell municipal, en

molts casos les empreses auxiliars poden estar situades a altres municipis de

l’entorn. A més, una especialització molt elevada d’un municipi en un sector

amb elevat risc de patir una decisió de deslocalització d’una empresa pot tenir

conseqüències greus en termes d’ocupació. Per altra banda, a nivell municipal,

es poden cercar, amb possibilitats d’èxit, especialitzacions en sectors que no

necessàriament tinguin un elevat contingut tecnològic però on es trobi un nínxol

que els permeti ser competitius (determinats productes alimentaris amb

denominació d’origen, turisme de diferents perfils com el cultural, especialització

en disseny i confecció tèxtil de qualitat, etc. ...). Tot això porta a que sigui difícil


valorar l’especialització sectorial d’un municipi amb el mateixos criteris objectius

amb què es valoraria un altre municipi.

Tenint això en compte, s’ha analitzat l’estructura sectorial de Vic considerant

els següents aspectes: nivell d’especialització2 en comparació a la província

de Barcelona, presència de sectors amb efectes d’arrossegament cap endarrere3

i especialització relativa en sectors amb elevats riscos de patir processos de

deslocalització i contingut tecnològic.

En les següents taules es presenten els resultats d’aquesta anàlisi pels sectors

(a un nivell de desagregació de dos dígits de la CCAE-93) més importants

segons el nombre d’afiliats. Es mostra el pes dels seus afiliats sobre el total

del municipi i sobre el global del sector a la província, l’índex d’especialització,

els efectes d’arrossegament, el tipus de risc de deslocalització i el nivell

tecnològic.

A partir dels resultats obtinguts s’observa que l’any 2008 el sector (a dos dígits

de la CCAE-93) amb més afiliats correspon a les activitats sanitàries, veterinàries

i serveis socials, on estan afiliats el 10,46 % dels afiliats al municipi. Al conjunt

de la província de Barcelona els afiliats d’aquest sector representen el 7,37%.

Això suposa que a Vic hi ha una major presència, en termes relatius, d’aquest

sector, que fa que el seu índex d’especialització sigui 1,42 i que, per tant, Vic

estigui més especial i tzat que la província en aquest sector.

També es comprova que el segon sector amb major percentatge d’afiliats, el

del comerç al detall (amb el 9,82 % dels afiliats), és un sector en el qual Vic

es troba una mica menys especialitzat que la província de Barcelona, amb un

2 L’índex d’especialització de Vic respecte a la província de Barcelona s’ha calculat com:

on Eij és el nombre de treballadors del municipi al sector j, Ei. és el nombre total de treballadors del municipi,E.j és el nombre de treballadors al sector j a la província i E és el nombre total de treballadors a la província.3

Un sector té efectes d'arrossegament cap endarrere quan per poder produir una unitat del seu output requereix,en una proporció comparativament superior a altres, de més inputs intermedis provinents d’altres sectors.Sembla evident que aquest tipus de sectors poden afavorir més el creixement econòmic d’una àrea donat que,fruit dels seus efectes multiplicadors, “arrosseguen” molt de la resta de sectors per satisfer la seva demandafinal.


índex d’especialització de 0,93. No obstant això, el valor de l’índex és molt

proper a 1 i, per tant, no hi ha gaires diferències d’especialització de Vic

respecte a la província de Barcelona en aquest sector.

El tret més destacable pel que fa als sectors més importants en termes d’afiliats

es troba en les indústries de productes alimentaris (tercer sector en importància),

que representa el 9,77 % del total d’afiliació a la Seguretat Social. La situació

a la província de Barcelona és força diferent, atès que a la província els afiliats

en aquest sector representen únicament l’1,81 %. Per tant, Vic està més

especialitzat que la província en el sector de productes alimentaris i begudes.

Però, a més, el valor de l’índex d’especialització, 5,38, cal considerar-lo com

molt elevat, denotant la gran importància, en termes relatius, d’aquest sector

a Vic. A més, cal afegir que aquest índex d’especialització ha anat augmentant

en els darrers any, passant del 4,41 l’any 2002 al 5,08 l’any 2006 i, finalment,

al 5,38 el 2008.

Sectors amb major pes entermes d'afiliats. Índexd'especialització. Any 2008. Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials

Comerç al detall,...

Indústries de productes alimentaris i begudes

Altres activitats empresarials

Construcció

Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç...

Educació

Hoteleria

Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor...

Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics

Transport terrestre; transport per canonades

Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria

Activitats diverses de servei personal

Activitats recreatives, culturals i esportives

Activitats associatives

Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equips

Activitats de sanejament públic

Agricultura, ramaderia, caça i serveis relacionats

Cuir i calçat

Fabricació de mobles

Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats

Lij2008*

Font: elaboració pròpia a partir delRegistre General de la SeguretatSocial.

85

52

15

74

45

51

80

55

50

29

60

75

93

92

91

28

90

01

19

36

22

* Índex d’especialització sectorial-regional: un valor major (menor) a 1 significa que el municipi està comparativamentmés especialitzat que la província en el sector j.

2.138

2.006

1.996

1.760

1.526

1.434

1.427

923

784

687

539

475

407

342

334

324

290

282

248

248

219

10,46

9,82

9,77

8,61

7,47

7,02

6,98

4,52

3,84

3,36

2,64

2,32

1,99

1,67

1,63

1,59

1,42

1,38

1,21

1,21

1,07

7,37

10,51

1,81

11,85

8,07

6,93

4,52

5,69

1,77

1,24

3,49

4,95

1,78

2,27

0,91

2,31

0,61

0,83

0,10

0,68

1,43

1,42

0,93

5,38

0,73

0,93

1,01

1,54

0,79

2,17

2,71

0,76

0,47

1,12

0,74

1,80

0,69

2,34

1,66

12,60

1,78

0,75

Afiliats % sobremunicipi% a la

província


No obstant això, aquest no és el sector on Vic està més especialitzat. L’índex

d’especialització més elevat s’assoleix al sector del cuir i calçat, amb un valor

de 12,6. Tot i que en aquest sector no hi ha un volum molt elevat d’afiliats,

concretament el desembre de 2008 hi havien 248 afiliats, en termes relatius

n’hi havia molts més que a la província de Barcelona. D’aquesta manera, a

Vic el nombre d’afiliats en el sector del cuir i calçat representa l’1,2 % del total,

mentre que a la província de Barcelona representa el 0,1 %. A més, cal tenir

en compte que el nombre d’afiliats de Vic en aquest sector és el 10,5 % del

total d’afiliats en aquest sector a la província, quan el total d’afiliats de Vic a

la Seguretat Social representen el 0,8 % de la província. De tota manera, cal

remarcar que en els darrers anys s’ha produït una contínua disminució en el

nombre d’afiliats d’aquest sector.

Pel que fa al canvi produït entre els anys 2006 i 2008 en l’especialització de

Vic es pot observar que dels sectors amb més quantitat d’afiliació, no hi ha

hagut gaires variacions importants en els sectors, atès que els valors de l’índex

l’any 2008 no són molt diferents als de l’any 2006. Les úniques excepcions

corresponen als sectors del cuir i calçat, activitats associatives i a les indústries

de la construcció de maquinària i equips mecànics.

Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsComerç al detall,...Indústries de productes alimentaris i begudesAltres activitats empresarialsConstruccióComerç a l'engròs i intermediaris del comerç...EducacióHoteleriaVenda, manteniment i reparació de vehicles de motor...Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànicsTransport terrestre; transport per canonadesAdministració pública, defensa i Seguretat Social obligatòriaActivitats diverses de servei personalActivitats recreatives, culturals i esportivesActivitats associativesFabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equipsActivitats de sanejament públicAgricultura, ramaderia, caça i serveis relacionatsCuir i calçatFabricació de moblesEdició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats

855215744551805550296075939291289001193622

* Índex d’especialització sectorial-regional: un valor major (menor) a 1 significa que el municipi està comparativamentmés especialitzat que la província en el sector j.

Evolució de l'índexd'especialització en elssectors amb major pes entermes d'afiliats.Font: elaboració pròpia a partir delRegistre General de la SeguretatSocial.

1,400,955,080,731,031,071,050,811,951,120,790,391,000,723,730,732,861,70

15,301,500,85

1,420,935,380,730,931,011,540,792,172,710,760,471,120,741,800,692,341,66

12,601,780,75

0,02-0,010,30

-0,01-0,10-0,060,49

-0,020,231,59

-0,040,080,120,02

-1,93-0,05-0,51-0,03-2,700,28

-0,10

CCAE Descripció Lij2006 Lij 2008 diferència


Tot i que a Vic hi ha, l’any 2008, una especialització molt elevada en el sector

del cuir i calçat tal i com ha estat comentat anteriorment, des de l’any 2002

cada vegada hi ha menys afiliats i aquesta forta especialització ha anant

baixant. L’any 2002 l’índex d’especialització en aquest sector era de 30,6,

situant-se l’any 2006 en el 15,3 i, finalment, en el 12,6 el 2008.

Pel que fa a les activitats associatives, cal destacar que s’ha produït una

baixada important en l’índex d’especialització, que ha passat del 3,73 a l’1,80.

No obstant això, el municipi de Vic encara hi està més especialitzat que la

província.

El sector on més ha augmentat l’índex d’especialització entre els anys 2006

i 2008 ha estat el de les indústries de la construcció de maquinària i equips

mecànics. En aquest sector, Vic ja estava més especialitzat que la província

en l’any 2006, amb un índex d’1,12, que ha augmentat fins el 2,71 l’any 2008.


Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials

Comerç al detall,...

Indústries de productes alimentaris i begudes

Altres activitats empresarials

Construcció

Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç...

Educació

Hoteleria

Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor...

Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics

Transport terrestre; transport per canonades

Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria

Activitats diverses de servei personal

Activitats recreatives, culturals i esportives

Activitats associatives

Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equips

Activitats de sanejament públic

Agricultura, ramaderia, caça i serveis relacionats

Cuir i calçat

Fabricació de mobles

Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats

85

52

15

74

45

51

80

55

50

29

60

75

93

92

91

28

90

01

19

36

22

Sense efectes

arrossegament

Arrossegaments cap

endarrere

Arrossegaments cap

endarrere

Arrossegaments cap

endavant i cap endarrere

Arrossegaments cap


Arrossegaments cap


Sense efectes

arrossegament

Arrossegaments cap

endarrere

Arrossegaments cap


Arrossegaments cap

endavant

Arrossegaments cap


Sense efectes

arrossegament

Sense efectes

arrossegament

Arrossegaments cap

endarrere

Arrossegaments cap

endarrere

Arrossegaments cap


Arrossegaments cap


Arrossegaments cap


Arrossegaments cap


Arrossegaments cap

endarrere

Arrossegaments cap


Risc baix

Risc baix

Risc baix

Risc baix

Risc baix

Risc baix

Risc baix

Risc baix

Risc baix

Risc Notable

Risc baix

Risc baix

Risc baix

Risc baix

Risc baix

Risc baix

Risc baix

Risc baix

Risc baix

Risc baix

Risc baix

Serveis intensius en

coneixement

Serveis no intensius en

coneixement

Nivell tecnològic baix


coneixement

Sense classificar


coneixement


coneixement


coneixement


coneixement

Nivell tecnològic mig-alt


coneixement


coneixement


coneixement


coneixement


coneixement

Nivell tecnològic mig-baix


coneixement

Sense classificar




CCAE Descripció sector Efectes arrossegament Deslocalització Nivell tecnològic

Sectors amb major pes en termes d'afiliats. Efectes arrossegament, deslocalització i nivell tecnològic. Any 2008.Font: elaboració pròpia a partir del Registre General de la Seguretat Social.


Tot i això, també destaca l’evolució de l’índex de les indústries de productes

alimentaris i begudes, ja que és un dels sectors on Vic hi està més especialitzat.

En aquest cas, el tret més destacable és la continuïtat i, fins i tot, augment de

l’especialització de Vic, que ha passat de tenir un índex de 4,41 l’any 2002 al

5,38 el 2008. A més, la importància en quant a nombre d’afiliats d’aquest sector

és considerable, atès que és el tercer sector amb més afiliats. Així, a les

indústries de productes alimentaris i begudes estaven afiliats l’any 2002 un

total de 1.277 treballadors, que representaven el 8,39 % del total del municipi,

l’any 2006 n’hi havia 1.811 afiliats, que representaven el 8,65 % del total i l’any

2008 n’hi ha 1.996, amb un pes del 9,77 %.

Passant a analitzar els sectors segons el seu risc de deslocalització, en la

taula adjunta s’observa que dels 21 sectors més importants, que concentren

gairebé el 90 % del total d’afiliats del municipi, únicament el sector de les

indústries de la construcció de maquinària i equip mecànic té un risc notable

de patir processos de deslocalització, mentre que la resta tenen un risc baix.

Pel que fa al seu nivell tecnològic es comprova que el sector amb més afiliats,

les activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials, pertany als serveis

intensius en coneixement.

El segon sector, el del comerç al detall, correspon a serveis no intensius en

coneixement, i el tercer és el de les indústries de productes alimentaris i

begudes, que té un nivell tecnològic baix. El quart sector és el d’altres activitats

empresarials, que, tal i com s’ha comentat anteriorment, destaca per la seva

heterogeneïtat, atès que hi ha activitats industrials de neteja, activitats jurídiques

i de comptabilitat, serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria, publicitat, serveis

d’investigació i seguretat i activitats empresarials diverses, entre d’altres. És

cert que la major part d’aquestes activitats poden ser caracteritzades com a

serveis intensius en coneixement. Però no succeeix el mateix amb les activitats

industrials de neteja.

Així mateix, el 6,4 % dels afiliats pertanyien a sectors amb elevat risc de patir

processos de deslocalització. Aquesta xifra és una mica inferior a la de la

província de Barcelona on el percentatge és del 7 %.


Pel que fa als efectes arrossegament, el 75,9 % dels afiliats pertanyen a sectors

que tenen algun tipus d’efecte arrossegament. La distribució dels efectes

arrossegament segons el seu tipus mostra que el 30,8 % dels afiliats pertanyen

a sectors amb efectes arrossegament cap endarrere, el 7 % a sectors amb

efectes arrossegament cap endavant i el 38,1 % a sectors amb efectes

arrossegament cap endarrere i endavant.

Distribució dels afiliatssegons treballin en sectorsamb efectesarrossegament. Any 2008.Font: elaboració pròpia a partir delRegistre General de la SeguretatSocial.

Finalment, cal esmentar que l’any 2008, l’1,1 % dels afiliats pertanyien a sectors

d’indústries amb un nivell tecnològic alt, el 5 % a sectors de nivell tecnològic

mig-alt, el 2,9 % a sectors de nivell tecnològic mig-baix, el 13,6 % a sectors

de nivell tecnològic baix, el 31,1 % a sectors de serveis intensius en coneixement,

el 37,2 % a sectors de serveis no intensius en coneixement i el 9 % estaven

afiliats a sectors sense classificar.

Distribució dels afiliatssegons el nivell tecnològicdel sector. Any 2008.Font: elaboració pròpia a partir delRegistre General de la SeguretatSocial.

arrossegaments cap endarrere 30,77%

arrossegaments cap endavant i cap endarrere 38,08%

arrossegament cap endavant 7,02%

sense efectes arrossegament 24,13%

30,77%

7,02%

38,08%

24,13%

nivell tecnològic alt 1,11%

nivell tecnològic mig-baix 2,87%

nivell tecnològic mig-alt 5,02%

nivell tecnològic baix 13,62%

13,62%

31,11%

37,25%

9,00%

serveis no intensius en coneixement 37,25%

serveis intensius en coneixement 31,11%

sense classificar 9,00%

1,11%5,02%

2,87%


Si es compara la distribució dels afiliats de Vic amb la de la província de

Barcelona es pot observar que a Vic hi ha un percentatge d’afiliats menor que

treballa als serveis, però especialment als serveis intensius en coneixement.

D’aquesta manera, el 31,1 % dels afiliats a Vic treballen en sectors de serveis

intensius en coneixement, quan la mitjana provincial és del 33,6 %. Cal destacar

que el percentatge d’afiliats a sectors de serveis intensius en coneixement ha

augmentat entre els anys 2006 i 2008, passant del 26,1 % al 31,1 %, però a

la província s’ha donat també una evolució semblant, passant del 30,8 % al

33,6 %.

Pel que fa a la indústria, el major nombre d’afiliats corresponen a indústries

amb nivell tecnològic baix, que representen el 13,6 % dels afiliats, seguides

a força distància de les de nivell tecnològic mig-alt amb un pes del 5 %.

Distribució dels afiliats a laSeguretat Social segons elnivell tecnològic respecteel total d'afiliats. Any 2008

Indústries amb nivell tecnològic alt

Indústries amb nivell tecnològic mig-alt

Indústries amb nivell tecnològic mig-baix

Indústries amb nivell tecnològic baix

Serveis intensius en coneixement

Serveis no intensius en coneixement

Sense classificar

TOTAL

Vic Província Barcelona


Una visió complementària es pot obtenir a partir de la distribució dels afiliats

segons el nivell tecnològic en relació no al total d’afiliació sinó al total d’afiliació

de la indústria i dels serveis.

Segons aquesta distribució, que es presenta en el següent quadre, els afiliats

a Vic que treballen a indústries amb nivell tecnològic alt representen el 4,91

% dels afiliats a la indústria (a la província de Barcelona el percentatge és del

3,03 %). El afiliats a indústries amb nivell tecnològic mig-alt són a Vic el 22,2

% (34,4 % a la província), els afiliats a indústries amb nivell tecnològic mig-

baix són el 12,7% (24,73 % a la província), mentre que els afiliats a indústries

amb nivell tecnològic baix representen el 60,19 % (37,84 % a la província).

Per tant, la indústria de Vic està majoritàriament composada per activitats de

baix nivell tecnològic.

1,11

5,02

2,87

13,62

31,11

37,25

9,00

100

0,51

5,79

4,16

6,37

33,58

40,48

9,10

100


Quant al sector serveis, el major nombre d’afiliats a Vic correspon als serveis

no intensius en coneixement, amb un pes del 54,5 %, mentre que el 45,5 %

pertany a sectors de serveis intensius en coneixement. Aquesta distribució és

semblant a la de la província de Barcelona, on predominen els afiliats a sectors

no intensius en coneixement (54,66 %).

Distribució dels afiliats a laSeguretat Social segons elnivell tecnològic respecteels afiliats a la indústria ials serveis. Any 2008.

Indústries amb nivell tecnològic alt

Indústries amb nivell tecnològic mig-alt

Indústries amb nivell tecnològic mig-baix

Indústries amb nivell tecnològic baix

Total indústria

Serveis intensius en coneixement

Serveis no intensius en coneixement

Total serveis


3.3. Empreses segons l’afiliació a la Seguretat Social

El nombre d’empreses que tenien personal afiliat a la Seguretat Social a Vic

durant el desembre de 2008 va ser de 2.210 empreses. Durant el darrer any

hi ha hagut una disminució de 23 empreses.

Nombre d’empreses quetenen personal afiliat a laSeguretat Social.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.





Construcció


Hoteleria


Mediació financera



Educació





No classificats

TOTAL

A, B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

M

N

O

P

Q

NC

4,91

22,20

12,70

60,19

100

45,51

54,49

100

Vic Província Barcelona

3,03

34,39

24,73

37,84

100

45,34

54,66

100

29

0

290

6

228

670

141

86

27

393

18

54

78

172

84

0

0

2.276

28

0

284

7

227

656

139

93

30

371

16

57

81

169

75

0

0

2.233

31

0

270

7

194

660

143

83

29

362

17

60

84

174

96

0

0

2.210

Desembre2008

Desembre2007

Desembre2006

Seccions CNAE-93


Segons la CNAE-93, la secció en què hi havia més empreses amb afiliats

durant el quart trimestre de 2008 va ser la de comerç, reparació de vehicles i

articles personals amb 660, 4 més que l’any anterior, i fa que a final de l’any

2008 el 29,9 % del total d’empreses amb persones afiliades a la Seguretat

Social estiguin integrades en aquesta secció. En segon lloc se situa la secció

d’activitats immobiliàries i de lloguer i serveis a empreses amb 362 empreses,

9 menys que l’any anterior. El pes del nombre d’empreses d’aquesta secció

sobre el total és del 16,4 %. A continuació se situaven les indústries

manufactureres amb un total de 270 empreses, xifra que suposa el 12,2 % de

les empreses i que en l’any 2008 ha tingut una disminució, atès que hi van

haver 14 empreses menys que l’any anterior. La quarta secció en importància

segons el nombre d’empreses és la de construcció, amb un total de 194

empreses, que suposa el 8,8 % i on també hi ha hagut una reducció respecte

l’any 2007, quan hi havia 33 empreses més. A continuació se situen les seccions

d’altres activitats socials i serveis personals, que inclou el 7,9 % de les empreses

i la d’hoteleria amb el 6,5 % de les empreses. A la resta de seccions hi ha un

nombre sensiblement inferior d’empreses amb un pes molt reduït en el total

d’empreses.

Distribució d'empresessegons l'afiliació a laSeguretat Social. SeccionsCNAE-93. Quart trimestrede 2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.






NC

6,1%

Indústries manufactureres 12,2%

Construcció 8,8%

Comerç, reparació de vehicles i art. personals 29,9%

Hoteleria 6,5%

Transport, emmagatzematge i comunicacions 3,8%

Mediació financera 1,3%

Act. Immobiliàries i de lloguer, serveis empeses 16,4%

Adm. Pública, defensa i Seguretat Social 0,8%

Educació 2,7%

Act. sanitàries i veterinàries, serveis socials 3,8%

Altres act. socials; serveis personals 7,9%

6,1%

12,2%

8,8%

29,9%6,5%

3,8%

1,3%

16,4%

0,8%2,7%

3,8%

7,9%


El mes de desembre de l’any 2008 hi havia 270 empreses amb treballadors

afiliats a la Seguretat Social en la indústria manufacturera, cosa que suposa

el 12,2 % del total d’empreses de Vic. En la distribució interna d’aquestes

empreses es constata la major importància del sector d’alimentació, begudes

i tabac, i el de la metal·lúrgia i productes metàl·lics, on hi ha 57 i 50 empreses

respectivament, que representen el 21,1 % i 18,5 % de la indústria manufacturera.

Pel que fa al sector d’alimentació, begudes i tabac, en l’any 2008 hi ha una

empresa més que l’any anterior; en canvi, en el sector de la metal·lúrgia i

productes metàl·lics hi ha hagut una disminució de 3 empreses.

Altres sectors que cal destacar són el de maquinària i equip mecànic, on hi

ha 24 empreses i els de material elèctric, electrònic i òptic, de paper, edició i

arts gràfiques i d’altres productes minerals no metàl·lics, on hi ha 22 empreses

en cadascun.

La situació del nombre d’empreses manufactureres de desembre de 2008 en

comparació amb la de desembre de 2007 fa que l’any 2008 hi hagi 14 empreses

menys. La disminució és deguda a la major part de sectors, amb l’excepció

del sector d’aliments, begudes i tabac, al cuir i calçat i d’altres productes

minerals no metàl·lics.

Indústria manufacturera

Distribució de les empresesde la indústriamanufacturera segonsl'afiliació a la SeguretatSocial. Quart trimestre de2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.

alimentació, begudes i tabac 21,1%

tèxtil 7,4%

cuir i calçat 4,8%

fusta i suro 4,1%

paper, edició i arts gràfiques 8,1%

química 2,6%

altres productes minerals no metàl·lics 8,1%

metal·lúrgia i productes metàl·lics 18,5%

maquinària i equip mecànic 8,9%

material elèctric, electrònic i òptic 8,1%

material de transport 1,5%

diversos 6,7%

21,1%

7,4%

4,8%

8,1%

8,1% 2,6%

8,1%

1,5%6,7%

18,5%

8,9%

4,1%


En la secció de comerç, reparació de vehicles de motor i articles personals i

d’ús domèstic hi havia 660 empreses a Vic amb afiliats a la Seguretat Social

en el mes de desembre de l’any 2008, fet que suposa el 29,9 % del total

d’empreses. Dins d’aquesta secció destaca el comerç al detall, on hi ha el 58,2

% de les empreses, mentre que el pes del comerç a l’engròs és del 26,2 %.

Quant a la venda, manteniment i reparació de vehicles, el nombre d’empreses

suposa el 15,6 % de les d’aquesta secció.

Així mateix, cal destacar que durant l’any 2008 hi va haver en aquesta secció

un augment de 4 empreses. Així, hi ha 2 empreses més que es dediquen al

comerç a l’engròs i 2 menys a la venda, manteniment i reparació de vehicles.

Per altra part, l’any 2008 hi ha el mateix nombre d’empreses que es dediquen

al comerç al detall que l’any 2007.

Comerç, reparació de vehicles de motor i articles personalsi d'ús domèstic

Distribució d'empreses delsector del comerç segonsl'afiliació a la SeguretatSocial. Quart trimestre de2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.

En la secció de les activitats immobiliàries, de lloguer i de serveis a empreses

hi havia el mes de desembre de 2008 un total de 362 empreses, xifra que

suposa el 16,4 % de les empreses de Vic i que fa que aquestes activitats

ocupin el segon lloc en presència en el municipi. Dins d’aquesta secció, el

Activitats immobiliàries i de lloguer i de serveis a empreses

venda, manteniment i reparació de vehicles 15,6%

comerç al detall 58,2%

comerç a l'engròs 26,2%

15,6%

26,2%

58,2%


sector més important per quantitat d’empreses és el d’altres activitats

empresarials, on hi ha 261 empreses. Cal destacar que aquest sector inclou

activitats jurídiques i de comptabilitat, activitats empresarials diverses, serveis

tècnics d’arquitectura i enginyeria i activitats industrials de neteja.

Distribució de les empresesdel sector de les activitatsimmobiliàries i de lloguer ide serveis a empresessegons l'afiliació a laSeguretat Social. Quarttrimestre de 2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.

També tenen una presència important les 74 empreses que hi ha vinculades

a les activitats immobiliàries, que representen el 20,4 % d’aquesta secció. La

resta de sectors tenen una importància quantitativa força més reduïda: hi ha

17 empreses dedicades a activitats informàtiques, 2 de recerca i

desenvolupament i 8 empreses de lloguer de maquinària.

L’evolució que s’ha produït en el darrer any ha suposat que a finals de l’any

2008 hi havia un 2,4 % menys d’empreses d’aquesta secció que l’any anterior.

Aquesta disminució ha tingut lloc principalment per la baixada de les activitats

immobiliàries, on hi ha 10 empreses menys que l’any anterior (amb una taxa

de creixement del -11,9 %), mentre que al lloguer de maquinària hi ha 1

empresa menys (creixement del -11,1 %) i a les activitats informàtiques hi ha

hagut un augment de 2 empreses (creixement del 13,3 %).

El mes de desembre de 2008 hi havia 174 empreses amb treballadors afiliats

a la Seguretat Social en el sector d’altres activitats socials i serveis personals,

cosa que suposa el 7,9 % del total d’empreses de Vic. La distribució interna

Altres activitats socials i serveis personals

activitats immobiliàries 20,4%

activitats informàtiques 4,7%

lloguer de maquinària 2,2% 20,4%

4,7%

72,1%

R+D 0,6%

altres activitats 72,1%2,2%

0,6%


d’aquesta secció mostra la gran importància que tenen les activitats diverses

de serveis personals, on hi ha 99 empreses que tenen un pes del 56,9 %

d’aquesta secció. També destaquen les activitats recreatives, cul

Anuari socioeconòmic de Vic núm. 3dades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/documents/...10...

Documents

Transcript of Anuari socioeconòmic de Vic núm. 3dades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/documents/...10...