Artur Noguerol Castellar del V, 22 gener 2009 · Artur Noguerol Rodrigo Didàctica de la Llengua i...

Castellar del V, 22 generCastellar del V, 22 gener 20092009Artur NoguerolArtur Noguerol

Artur Noguerol Rodrigo Didàctica de la Llengua i la Literatura Serveis Educatius

Castellar del Vallès22 de gener de 2009

ComCom treballartreballar competcompetèènciesncies

ambamb llibrellibre de de texttext



ComCom treballartreballar competcompetèènciesncies

sensesense llibrellibre de de texttext



CompetCompetèències ncies amb el amb el

llibre de text: llibre de text: antantíítesi o evolucitesi o evolucióó??

CANVI DEL CURRÍCULUMCANVI DE TOT

CANVI DEL CURRÍCULUM

Què és realment important?

Què caldria assegurar que els nois i noies

aprenen en acabar l'escolaritat obligatòria per tenir els coneixements necessaris per interpretar el món?

I per poder actuar adequadament?

És millor fer pocs temes en profunditat o

molts temes des d’un enfocament més superficial? Cal triar!


CANVI DE PERSPECTIVACANVI DE PERSPECTIVA


CompetCompetèències i sabersncies i sabers

Transformació d’informacions en coneixements viables et transferibles.

Integració de coneixements en esquemes cognitius.

Creació de relacions.

Memorització.

Acumulació de coneixements.

Simple associació entre coneixements.

CRÍTICA (aprendre) BANCÀRIA (ensenyar)


CompetCompetèències i expectativesncies i expectatives

Desenvolupament de competències.

Respostes a qüestions complexes.

Col·laboració i cooperació.

Relacions d’interdependència.

Adquisició de coneixements tancats.

Desenvolupament d’automatismes.

Individualisme.

Relacions de competició



CompetCompetèències i rolsncies i rols educatiuseducatius

Paper del professorat

Guia que estructura

de vegades aprenent

Paper de l’alumnat.

Col·laborador i constructor actiu.

De vegades expert.

Paper del professorat

Expert

Transmissor d’informacions

Paper de l’alumnat.

Receptor passiu.

Aprenent en situació d’interlocutor.



MESTRE

CONCEPCIÓ BANCÀRIA


http://ca.wikipedia.org/wiki/Cicle_de_l%27aigua


Models dModels d’’ensenyament de ensenyament de (1res, 2nes,...) lleng(1res, 2nes,...) llengüüeses

Model tradicional centrat en la gramàtica.

FORMA SIGNIFICAT

CONEIXEMENT ÚS


Models dModels d’’ensenyament de ensenyament de (1res, 2nes,...) lleng(1res, 2nes,...) llengüüeses

Model tradicional centrat en la gramàtica.

CONEIXEMENT ÚS

Enfocaments comunicatius

TPR

Mètode Natural

...

COMUNICACIÓ

Castellar del V, 22 generCastellar del V, 22 gener 20092009Artur NoguerolArtur NoguerolRoser CanalsRoser Canals


MESTRA

CONCEPCIÓ SÒCIOCONSTRUCTIVISTA


Aspectes bàsics de la proposta curricular

La integració de coneixements

L’autonomia en el procés d’aprenentatge

Transdisciplinarietat Interdisciplinarietat

Transversalitat Integració delscontinguts

La funcionalitat delsaprenentatges


PrevisiPrevisióó i bases di bases d’’orientaciorientacióó

PER A QUÉ? Representació dels

QUÈ EN SÉ? OBJECTIUS

QUÈ VULL SABER?

Apropiació dels CRITERIS

QUÈ FER per aprendre

AVALUACIÓ

AN

TICI

PACI

Ó

COM AVALUAR-HO?

PROJECTE

PREVISIÓ DE PASSOS (planificació)

N E G O C I A C I Ó C O N T R A C T E D I D Á C T I C


PrevisiPrevisióó i bases di bases d’’orientaciorientacióó

PER A QUÉ?

QUÈ EN SÉ? Representació dels

QUÈ VULL SABER?

OBJECTIUS

QUÈ FER per aprendre

PREVISIÓ DE PASSOS (planificació)

AN

TICI

PACI

Ó

COM AVALUAR-HO?

PROJECTE

AVALUACIÓ apropia-ció del CRITERIS

N E G O C I A C I Ó C O N T R A C T E D I D Á C T I C


Estructura del currEstructura del curríículumculum

Competències transversals:

Les competències comunicatives

Les competències metodològiques

Les competències personals

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Competència social i ciutadana



Competències transversals:

Les competències comunicatives:

Les competències metodològiques:

Competència en el tractament de la informació.

Competència matemàtica.

Competència d’aprendre a aprendre (autoestima).

Les competències personals:

Competència d’autonomia i iniciativa personal (emotiva).



Dimensió comunicativa

Interacció

Recepció

Producció

Dimensió literària

Dimensió plurilingüe i intercultural

ÀÀrea lingrea lingüíüísticastica

oral, oral, escrita i escrita i audiovisualaudiovisual

Ensenyar i aprendre llengua i comunicació

la realitat (coneixements),la realitat (coneixements),els altres (cohesiels altres (cohesióó

social) social)

vivvivèències i sentiments propis ncies i sentiments propis (la identitat pròpia).(la identitat pròpia).

comprendre i comprendre i expressarexpressar



Textos que conten

Reportatge, testimoniatge, anècdota...

Textos que descriuen

Informe d'observacions, acta, llistats, descripció d'un lloc, d'una situació, d'un personatge, d'un objecte, fulletó informatiu...

Textos que expliquen (justifiquen)

Presentació d’un objecte, article d'enciclopèdia, llibre de text, reportatge, notícia periodística...



Textos que organitzen informació o idees

Quadre, esquema, mapa conceptual, mural, maqueta...

Textos que diuen com fer

Recepta, instruccions de muntatge, consells o suggeriments, protocol de laboratori o dossier sortida de camp, consignes, normes o regles d'un joc...

Aprendre les ciències, és « aprendre a parlar ciències »

(Lemke,1990, 1996 ; Laplante 2000, 2001),

func

ions

lingü

ísti

ques

L’alumne o alumna que aprèn ciències ha de ser capaç de:

• definir amb les seves paraules un concepte, • observar i descriure objectes, • explicar fenòmens, • posar un problema de naturalesa científica, • formular hipòtesis, • concebre i escriure el procediment d’una

experiència, o de formular una conclusió, • redactar un informe d'experiència o • presentar una recerca documental



INFORMACIÓ

Organitzar-la per saber què, com, quan, qui…

descriuredescriure (el (el quèquè))

Comprendre-la i establirrelacions causa-efecte:

explicar (el explicar (el perper quèquè))

Aprofundir en la comprensió i reconstruir el coneixement

justificar (el justificar (el perper quèquè delsdels perquèsperquès))

Donar-li sentit propi

interpretar (interpretar (jojo creccrec que...)que...)

argumentar (argumentar (debatdebat))•Proposar solucions basades en el diàleg, el consens i el respecte

•Contrastar-la i expressar punts de vista amb rigor raonant-los i justificant-los

L’ensenyament-aprenentatge de les ciències socialsimplica el desenvolupament d’unes competències

Per afavorir la construcció del

coneixement

Roser CanalsRoser Canals


Estructura Estructura del currdel curríículumculum

Comunicativa Literària Plurilingüe i intercultural

Llengües XXXX XXXXXX XXXXXX

Matemàtiques XXX X XXX

Ciències XXX X XXX

Geogr /Hist XXX XX XXXXXX

Expr. corporal XXXX XX XXXX

Expr. musical XXXX XXX XXXXX


La llengua (les llengües) per aprendre

http://www.gencat.net/educacio/debatcurricular/docs/llengua.pdf



La selecció delscontextos

els interessos de l’alumnat

els problemessocials rellevants

l’enfocamentdisciplinar o la lògica

de la ciència

És recomanable que la presentació i el disseny

problematitzi elscontinguts

es pot fer

a partir de segons a partir de

però

peròperò


Aspectes bàsics de la proposta curricular

La integració de coneixements

L’autonomia en el procés d’aprenentatge

Transdisciplinarietat Interdisciplinarietat

Transversalitat Integració delscontinguts

La funcionalitat delsaprenentatges

APRENENTATGES ESCOLARSAPRENENTATGES ESCOLARS

SITUACIONS COMUNICATIVESSITUACIONS COMUNICATIVES

QQÜÜESTIONS PERSONALSESTIONS PERSONALS

QQÜÜESTIONS NO ESCOLARSESTIONS NO ESCOLARS


CompetCompetèències i projectesncies i projectes

a) Parteix d'un tema, problema o centre d'interès negociat amb l'alumnat.

b) Fa protagonista l'alumnat en la construcció del propi coneixement.

perquè focalitza el desig de saber coses noves, la formulació de preguntes, la reflexió sobre el propi saber, la recerca de nous coneixements i la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge





c) Dóna gran rellevància al treball cooperatiu.

S’elaboren preguntes o hipòtesis, es prenen decisions sobre el repartiment

de tasques es posa en comú el resultat de les tasques

individuals i s’elabora col·lectivament el resultat.






d) Incentiva processos d’investigació.

que suposen cercar, seleccionar i interpretar informació a través de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i establir relacions amb altres problemes







e) Es transfereixen estratègies per aprendre.

es representa el procés de construccióde coneixement,

s’avalua el què s'ha après i com s’ha près







e) Es transfereixen estratègies per aprendre.

f) S’activa la comunicació.

el diàleg i la discussióen petit i gran grup

per a construir coneixement de forma compartida


La La competcompetèènciancia oraloral

intercanvis amb els altres, adults o no, per

elaborar i expressar idees, opinions i sentiments

la construcció del propi pensament.

Les seves dimensions:

interacció

escolta

producció

mediació,

L’ús reflexiu com a pilotatge dels aprenentatges.

El paper d’interlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicació, en una societat democràtica i participativa.

gran grup grups més petits,

aspectes verbalsno verbals i les TIC


La La competcompetèènciancia escritaescrita

Dimensions: receptives (lectura) i productives (escriptura), per elaborar el pensament.

Cal motivar qui llegeix i escriu perquè descobreixi en la llengua escrita una eina d’entendre’s a si mateix o a si mateixa i a les altres persones, i els fenòmens del món i la ciència i també que és una font de descoberta i de plaer personal.

Cal aplicar aquesta competència progressivament a textos de nivells de complexitat cada vegada més gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (verbals, gràfics i imatge).


La La competcompetèènciancia audiovisualaudiovisual

Dimensions: receptives (lectura) i productives (escriptura), per elaborar el pensament.

Cal motivar la seva utilització per aprendre i comprendre’ls com a globalitat, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop més complexos i amb funcions més diversificades i amb formats i suports més variats.

Cal aplicar aquesta competència progressivament a textos audiovisuals de nivells de complexitat cada vegada més gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (verbals, gràfics i imatge).


MetodologiaMetodologia

La finalitat de l’ensenyament és l’aplicació de destreses i habilitats, i el seu desenvolupament

Les activitats se situen a nivell de l'autonomia

El mestre guia el treball de l’alumne

L’alumne escull entre diverses alternatives

La motivació intrínseca és el que caracteritza el treball

El mestre reconeix i amplia les competències de l’alumne.

L’ensenyament té com a finalitat l'adquisició de destreses i habilitats.

Las activitats se situen a nivell de la instrucció

El mestre dirigeix amb pautes el treball de l’alumne

L'alumne segueix les instruccions

La motivació extrínseca pot tenir importància

El mestre tracta les deficiències de l’alumne



ProcProcéés global del treballs global del treball

Planificació del treball i compromís

Previsió i bases d’orientació

Captació de la informació (recull de dades)

Elaboració de la informació Comunicació de la informació CONTROL DEL PROCESO

Recerca d’informació

Passos del procés (fitxes de seguiment)


ProcProcéés negociat per aprendre a escriures negociat per aprendre a escriure


M. Casas (coord.), i M. Casas (coord.), i altresaltres (2007): (2007): CompetCompetèènciesncies bbààsiquessiques perper parlar i parlar i escriureescriure cicièènciancia a a ll’’educacieducacióó primprimààriaria, , Barcelona: Barcelona: AssociaciAssociacióó de de MestresMestres Rosa Rosa SensatSensat (UAB i (UAB i FundaciFundacióó PropedagògicPropedagògic))


Situar el tema del qual volem parlar.Situar el tema del qual volem parlar.

Detallar les Detallar les ““qqüüestionsestions”” o interrogants per o interrogants per garantir una bona informacigarantir una bona informacióó..

Plantejar activitats per pensar i elaborar Plantejar activitats per pensar i elaborar coneixement.coneixement.

Definir les parts del text.Definir les parts del text.

Organitzar el textOrganitzar el text..PresentaciPresentacióó del temadel tema..Desenvolupament del contingut (fet, situaciDesenvolupament del contingut (fet, situacióó, objecte...), objecte...)..ConclusionsConclusions

Escriure textos individualment, en parelles, en Escriure textos individualment, en parelles, en petits grups, o colpetits grups, o col··lectius.lectius.

ProcProcéés negociat per aprendre a escriures negociat per aprendre a escriure


Conegui bConegui béé els continguts.els continguts.

Concreti amb claredat la consigna als alumnes.Concreti amb claredat la consigna als alumnes.

Focalitzi el tema sobre el quFocalitzi el tema sobre el quèè ss’’ha dha d’’escriure (que escriure (que pot suposar consensuar el tpot suposar consensuar el tíítol)tol)

Tingui clar lTingui clar l’’esquema del que pretesquema del que pretéén aconseguir i n aconseguir i de com aconseguirde com aconseguir--ho.ho.

Comparteixi amb els alumnes com sComparteixi amb els alumnes com s’’apraprèèn. n.

Comparteixi i pacti amb els alumnes quComparteixi i pacti amb els alumnes quèè vol dir vol dir fer un text descriptiu, explicatiu, justificatiu o fer un text descriptiu, explicatiu, justificatiu o argumentatiuargumentatiu..

Per conduir amb encert i eficPer conduir amb encert i eficààcia el cia el didiààleg cal que el mestre:leg cal que el mestre:


Considerar interrelacionadament l’estructura formal o patró estructural de la presentació i l’organització lògica dels continguts o patró temàtic

Atendre la diversitat d’àmbits de descripció i nivells d’aproximació:

• Àmbits: fenòmens, fets o situacions socials; fets o fenòmens físics; éssers vius; fets històrics…

• Nivells d’aproximació: Fets viscuts ; fets o coses conegudes; fets, fenòmens o situacions no viscudes o desconegudes…

REQUISITS BÀSICS PER ENSENYAR A ELABORAR UN TEXT DESCRIPTIU


PrPrèèviament:viament:•• Situar bSituar béé el tema del qual es vol parlar i plantejar el tema del qual es vol parlar i plantejar

una consigna clara.una consigna clara.•• Tenir una bona informaciTenir una bona informacióó del tema sobre el qual del tema sobre el qual

han dhan d’’escriure.escriure.•• Veure quines informacions cal que el mestre/a Veure quines informacions cal que el mestre/a

introdueixi per ampliar i completar la descripciintrodueixi per ampliar i completar la descripcióó..•• Plantejar activitats per pensar, elaborar i Plantejar activitats per pensar, elaborar i

reelaborarreelaborar el coneixement.el coneixement.

Durant la conversa:Durant la conversa:

En passar al text escritEn passar al text escrit

ProcProcéés del mestre /a per ensenyar a s del mestre /a per ensenyar a descriuredescriure


PrPrèèviament:viament:

Durant la conversa:Durant la conversa:•• Proposar qProposar qüüestions per iniciar el diestions per iniciar el diààleg leg (Qu(Quèè en en

sabem? Qusabem? Quèè en volem saber?en volem saber?……))•• Treballar a fons la intencionalitat dels textos Treballar a fons la intencionalitat dels textos •• Orientar o dirigir l'expressiOrientar o dirigir l'expressióó oral o la conversa, cap oral o la conversa, cap

allò que es pretallò que es pretéén aconseguir. n aconseguir. •• Relacionar el que ja saben amb el quRelacionar el que ja saben amb el quèè estem estem

aprenentaprenent• ...

En passar al text escritEn passar al text escrit



PrPrèèviament:viament:

Durant la conversa:Durant la conversa:

En passar al text escritEn passar al text escrit•• Ensenyar als alumnes a tractar la informaciEnsenyar als alumnes a tractar la informacióó i i

elaborar textos coherentselaborar textos coherents..•• Definir les parts del text.Definir les parts del text.•• Organitzar el textOrganitzar el text

..PresentaciPresentacióó del temadel tema

..Desenvolupament del contingut (fet, situaciDesenvolupament del contingut (fet, situacióó, objecte...), objecte...)

..ConclusionsConclusions•• Escriure textos individualment, en parelles, en petits grups, Escriure textos individualment, en parelles, en petits grups,

o colo col··lectius.lectius.



PROCÉS, primera part: l'acord, la negociació i la regulació PROCÉS, primera part: l'acord, la negociació i la regulació

ELECCIÓ col·laborativa del TEMA:

ELECCIÓ col·laborativa del TEMA:

QUÈ EN SABEM:QUÈ EN SABEM:

QUÈ VOLEM APRENDRE: QUÈ VOLEM APRENDRE:

QUÈ FAREM per aprendre-ho: QUÈ FAREM per aprendre-ho:

COMPROMISOS que prenem: COMPROMISOS que prenem:

ACCIONS MESTRES:ACCIONS ALUMNES


PROCÉS, segona part: l'acord, la negociació i la regulació PROCÉS, segona part: l'acord, la negociació i la regulació

RECERCA I CAPTA- CIÓ d’informació

RECERCA I CAPTA- CIÓ d’informació

QUÈ HEM APRÈSQUÈ HEM APRÈS

MOSTRAR EL QUE S’HA APRÈS

MOSTRAR EL QUE S’HA APRÈS

Preparació COMUNICACIÓ

Preparació COMUNICACIÓ

ELABORACIÓ de la informació

ELABORACIÓ de la informació

ACCIONS MESTRES:ACCIONS ALUMNES



Dimensió comunicativa

Interacció

Recepció

Producció

Dimensió literària

Dimensió plurilingüe i intercultural


oral, oral, escrita i escrita i audiovisualaudiovisual

CatalCatalààCastellCastellàà

FrancFrancèèss

AnglAnglèèss


PROJECTE PROJECTE LINGLINGÜÍÜÍSTIC STIC (i comunicatiu) (i comunicatiu) DE CENTREDE CENTRE

Ensenyar i aprendre llengua i comunicació

en la societat multilingen la societat multilingüüee

i i multiculturalmulticultural

conconèèixer ixer fer fer ser ser conviure conviure

aprendre aaprendre a

esdevenir personesesdevenir persones

la realitat (saber),la realitat (saber),els altres (cohesiels altres (cohesióó

social) social)

vivvivèències i sentiments propis ncies i sentiments propis (la identitat pròpia).(la identitat pròpia).

participatives participatives conscients i conscients i crcríítiquestiques

comprendre i comprendre i expressarexpressar

amb les tecnologies i els mitjans d’informació

i comunicació.

Artur Noguerol Castellar del V, 22 gener 2009 · Artur Noguerol Rodrigo Didàctica de la Llengua i...

Documents

Transcript of Artur Noguerol Castellar del V, 22 gener 2009 · Artur Noguerol Rodrigo Didàctica de la Llengua i...