BTX-CF Orientació Universitat Llibret

8/14/2019 BTX-CF Orientaci Universitat Llibret

1/24

Generalitat de CatalunyaDepartament dEnsenyamentInstitut Joan Brudieu

C/ Bisbe Iglesias Navarri, 27 25700 - La Seu d'UrgellTelfons: 973 35 04 03 Faxos: 973 35 56 50 973 35 56 49

A/e: [email protected] W eb: www.iesjoanbrudieu.net

Aquest document (11 BTX-CF Universitat Llibret.doc) pot quedar obsolet una vegada imprs (9-mar-11)Pgina1 de 24


2/24





Taula de continguts

Proves Accs Universitat Objectius i caracterstiques Convocatries Estructura de la prova: fase general i fase especfica Nota dadmissi Accs a la universitat dels alumnes de cicles formatius de grau superior i densenyaments desports Adscripci de matries de modalitat de 2n de BTX a les branques de coneixement dels

ensenyaments universitaris de grau Adscripci dels Ttols de Tcnic Superior de Formaci Professional, de Tcnic Superior dArts

Plstiques i Disseny i de Tcnic Esportiu Superior a les branques de coneixement delsensenyaments universitaris de grau

Adscripci aproximada dels ttols de grau a les branques de coneixement dels ensenyamentsuniversitaris Distincions de les PAU PAU: doble correcci i reclamacions Documents que cal portar el dia de lexamen Material dexamen complementari autoritzat Normes generals per a la realitzaci de les proves Recomanacions Tribunal de les PAU Calendari i horari de les PAU

Universitat Sistema universitari catal Coneix les universitats catalanes Universitats a Catalunya Universitats a Andorra Estructura dels estudis universitaris (adaptats a lEEES) El sistema de preinscripci universitria Proves dAptitud Personal (PAP) Distribuci de les places entre vies daccs Reserva de places Adjudicaci de places

Beques, ajuts i prstecs

Formaci Professional Vinculaci del BTX amb els CF Prioritat en ladmissi dalumnes per cursar CFGS LOGSE en funci de la modalitat de BTX Prioritat en ladmissi dalumnes per cursar CFGS LOE en funci de la modalitat de BTX Correspondncia entre estudis de formaci professional de grau superior LOGSE i estudis

universitaris


3/24





Proves Accs Universitat

Objectius i caracterstiquesEls objectius de les PAU sn:

Les PAU tenen com a objectiu valorar la maduresa acadmica, els coneixements i les competncies adquiridesen el batxillerat.

Les PAU sn l'nica prova externa en el sistema educatiu catal formulades coordinadament des de lesuniversitats catalanes, per amb la collaboraci del professorat de secundria.

La qualificaci de la fase general de les PAU, juntament amb la mitjana del batxillerat, donen ponderadament lanota d'accs per accedir a estudis universitaris. Aquesta nota d'accs t validesa indefinida.

La nota d'admissi per a cada ttol de grau on vulgui accedir un estudiant tindr en compte, a ms d'aquestanota d'accs, les notes de les matries examinades en la fase especfica, degudament ponderades.

Les PAU tenen les segents caracterstiques: Adequaci: les proves tenen una estructura ben coneguda. Cada examen dna dues opcions possibles i es

garanteix una correspondncia entre les qestions formulades i els temaris del Batxillerat. Anonimat: un procs de codificaci informtica garanteix que en tot moment les correccions es facin sense

poder determinar l'autoria dels estudiants. Igualtat: en cada convocatria tots els estudiants realitzen simultniament les mateixes proves. Descentralitzaci: les proves tenen lloc en diferents localitats i les diverses oficines repartides pel territori

asseguren tamb processos administratius propers a l'estudiant.

Convocatries

Anualment es realitzen dues convocatries: una ordinria (al mes de juny) i una extraordinria (al mes de setembre).No hi ha lmit de convocatries per superar les PAU.

Un cop superada la prova, els estudiants poden presentar-se novament en convocatries posteriors, ordinries iextraordinries, amb la finalitat de millorar la nota, en la mateixa universitat, tret que es justifiqui degudament un canvi

de residncia.

La qualificaci global obtinguda en les convocatries per millorar la nota noms es tindr en compte si s superior a lanota atorgada anteriorment.

Estructura de la prova: fase general i fase especfica

El model de PAU diferencia entre la superaci de la prova daccs (requisit per anar a la universitat, a qualsevoluniversitat) i el procediment dadmissi (dadmissi a un estudi de grau concret, duna determinada universitat).

Per aix, es parla duna fase general obligatria la superaci de la qual permet accedir a la universitat i t validesaindefinida; i duna fase especfica, de carcter voluntari, que t com a finalitat calcular una nota dadmissi per a cadattol de grau on vulgui accedir un estudiant, en els casos en qu calgui ordenar les sollicituds dingrs - si loferta deplaces s inferior a la demanda -. Les qualificacions daquesta fase especfica tenen validesa per als dos cursosacadmics segents.

Els exmens de les PAU es realitzen al llarg de tres dies consecutius.

Fase general

Consta de cinc exercicis:1. Llengua catalana i literatura2. Llengua castellana i literatura3. Llengua estrangera (l'examinand haur d'indicar a la prematrcula de quina matria s'examinar)4. Histria o filosofia (l'examinand haur d'indicar a la prematrcula de quina matria s'examinar)5. Una matria de modalitat de batxillerat triada per l'examinand (haur d'indicar-la a la prematrcula)

La qualificaci de la fase general (QFG) s la mitjana aritmtica dels 5 exercicis. Cada un dels exercicis es qualificaamb una puntuaci de 0 a 10 punts.


4/24





s condici indispensable tenir una qualificaci de la fase general (QFG) igual o superior a 4 punts per poder optar anota daccs.

Nota daccs: Es considera que un estudiant ha superat la prova d'accs a la universitat si obt una nota igual osuperior a 5 com a resultat de la mitjana ponderada del 60% de la nota mitjana de batxillerat i el 40% de la qualificaci

de la fase general, s a dir:

Nota d'accs = 0,6 QMB + 0,4 QFG

QMB = nota mitjana de batxilleratQFG = nota de la fase general (sempre que aquesta sigui superior o igual a 4)

Aquesta nota d'accs (mnim 5 i mxim 10) t validesa indefinida.

Fase especfica

Cada estudiant pot examinar-se d'un mxim de tres matries de modalitat de batxillerat, distintes a l'examinada en lafase general (l'examinand haur d'indicar a la sollicitud la matria o matries de les quals s'examinar). Cada matriaser qualificada per separat, amb una puntuaci de 0 a 10 punts.

Es considerar superada cada matria si s'obt una nota igual o superior a 5.

Les qualificacions de les matries de la fase especfica tenen validesa per als dos cursos acadmics segents.

Es consideren matries de modalitat de batxillerat a efectes dels exmens de les PAU noms les relacionades en l'ordreEDU/340/2009, de 30 de juny (DOGC 9.7.2009) per la qual es vinculen les matries de modalitat del batxillerat a lesproves d'accs a la universitat.

Nota dadmissi

El model d'accs a la universitat diferencia entre la superaci de la PAU i el procediment dadmissi: lestudiant obtuna nota dadmissi especfica per a cada ttol de grau i universitat on solliciti ser adms. En aquells casos en quel'oferta de places universitries sigui inferior a la demanda ser necessari ordenar els estudiants segons la seva notad'admissi.

La nota dadmissi (mnim 5 i mxim 14) a un determinat estudi de grau incorpora les qualificacions de les matriesde la fase especfica, ponderant-les segons el coeficient que correspongui (0,1 o 0,2). Cal, per, que aquestes matriesestiguin vinculades a la branca de coneixement en qu s'inscriu el ttol de Grau on es fa la preinscripci.

Es calcula amb la frmula: Nota d'admissi = Nota d'accs + a M1 + b M2

M1, M2 = les dues millors qualificacions de matries superades a la fase especfica que, un cop ponderades,proporcionin una millor nota dadmissi.

a, b = parmetres de ponderaci de les matries de la fase especfica (0,1 - 0,2)

Els parmetres de ponderaci de les matries de modalitat de batxillerat adscrites a les branques de coneixement delsttols de grau es poden consultar al web (sn annexos que poden presentar modificacions; per tant, es recomanaconsultar-ne la darrera actualitzaci):

http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/prein/info/admissio/index.htmlAccs a la universitat dels alumnes de cicles formatius de grau superior i densenyaments desports

Els alumnes que tinguin el ttol de tcnic superior de formaci professional, tcnic superior darts plstiques i disseny otcnic esportiu superior (i assimilats) tenen accs a la universitat sense haver de fer cap prova obligatria i la sevanota daccs s la qualificaci mitjana dels estudis cursats per obtenir el ttol de tcnic superior. Aquestaqualificaci t validesa indefinida i ha destar compresa entre cinc i deu punts.

Els estudiants amb el ttol de tcnic superior i equivalents, si volen accedir a un estudi de Grau amb concurrnciacompetitiva, s a dir, amb ms demanda que oferta de places, poden tenir una nota dadmissi ponderada (que elspermet darribar fins a una qualificaci de 14) que millori la seva nota daccs si, voluntriament, sexaminen dematries de modalitat vinculades als estudis universitaris que desitgin cursar. Caldr, per tant, que es presentin a la faseespecfica de les PAU, examinar-se de tres matries, com a mxim, per convocatria, de les que es considerenmatries de modalitat de batxillerat a efectes dels exmens de les PAU, i tenir en compte dos requisits:


5/24





Una matria noms es tindr en compte per calcular la nota dadmissi ponderada si ha estat superada ambuna qualificaci igual o superior a cinc punts.

La matria ha destar vinculada a la branca de coneixement en qu sinscriu el ttol de grau al qual es volaccedir, ats que en el context de lEspai Europeu dEducaci Superior els ttols de grau necessriament estanadscrits a una daquestes cinc branques de coneixement: Arts i Humanitats, Cincies de la salut, CinciesSocials i Jurdiques, Enginyeria i Arquitectura.

Les qualificacions de les matries especfiques tenen validesa per als dos cursos acadmics segents.

La nota d'admissi es calcula amb la frmula:

Nota d'admissi = NMC+ a*M1 + b*M2

NMC= Nota mitjana del cicle formatiu.M1, M2 = Les dues millors qualificacions de les matries superades a la fase especfica de les PAU.a, b = Parmetres de ponderaci de les matries de la fase especfica (0,1 o 0,2).

La nota d'admissi (mnim 5 i mxim 14) a un determinat estudi de grau incorpora les qualificacions de les matries dela fase especfica, ponderant-les segons el coeficient que correspongui (0,1 o 0,2). Aquestes matries hauran d'estar

vinculades a la branca de coneixement en qu s'inscriu el ttol de grau al qual es vol accedir.Important: Per calcular la nota d'admissi, s'escolliran les dues qualificacions de les matries superades a la faseespecfica que, un cop ponderades, donin les notes ms altes.

Els parmetres de ponderaci de les matries de modalitat de batxillerat adscrites a les branques de coneixement delsttols de grau es poden consultar al web (sn annexos que poden presentar modificacions; per tant, es recomanaconsultar-ne la darrera actualitzaci):http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/prein/info/admissio/index.html

Les sollicituds de plaa dels Titulats Tcnics Superiors (i assimilats), no sordenaran, amb carcter preferent, segonsladscripci de les famlies de formaci professional a les branques de coneixement en qu sinscriuen els ttols de grau,sin noms per nota daccs (qualificaci mitjana dels estudis cursats per obtenir el ttol de tcnic superior) o notadadmissi ponderada que incorpora, com a mxim, les dues millors qualificacions, un cop ponderades, de lesmatries superades en fase especfica.

Adscripci de matries de modalitat de 2n de BTX a les branques de coneixement dels ensenyamentsuniversitaris de grau

INS Branques coneixement PAU

Adscrip

ciBTX

Itineraris

MATRIES DE MODALITAT Arts

ihuman

itats

Cincies

Cincies

delasa

lut

Cinciessocials

ijurdiq

ues

Enginye

ria

iarquite

ctura

-- -- Anlisi musical II X XB2 5-6 Biologia II X X X XB2 6 Cincies de la terra i del medi ambient II X X X XB1 3 Cultura audiovisual X XB2 3 Dibuix artstic II X XB2 3-4 Dibuix tcnic II X X XB2 3 Disseny X X XB2 1 Economia de lempresa X X XB2 4 Electrotcnia X XB2 4-5 Fsica II X X X X

B2 1 Geografia X XB2 2 Grec II X X


6/24





INS Branques coneixement PAU

AdscripciBTX

Itineraris

MATRIES DE MODALITAT Arts

ihumanitats

Cincies

Cincies

delasalut

Cinciessocials

ijurdiques

Enginyeria

iarquitectura

B2 1-2 Histria de lart X XB2 1-2-3 Literatura catalana X XB2 1-2-3 Literatura castellana X XB2 2 Llat II X XB2 1 Matemtiques aplicades a les cincies socials II X XB2 4-5-6 Matemtiques II X X X XB2 4-5-6 Qumica X X X XB2 4 Tecnologia industrial II X X

Adscripci dels Ttols de Tcnic Superior de Formaci Professional, de Tcnic Superior dArts Plstiques iDisseny i de Tcnic Esportiu Superior a les branques de coneixement dels ensenyaments universitaris de grau

Branques coneixement PAU

TTOLS DE TCNIC SUPERIOR Arts

ihuma

nitats

Cincies

Cincies

delas

alut

Cinciessocials

ijurdiques

Enginy

eria

iarquitectura

Activitats fsiques i esportives X XAdministraci i Gesti / Administraci X XAgrria / Activitats agrries X X XArts grfiques X X XArts i artesanies X XComer i mrqueting X XEdificaci i obra civil X XElectricitat i electrnica X XEnergia i aigua X XFabricaci mecnica X XFusta, moble i suro / Fusta i moble X XHostaleria i turisme X X

Imatge i so / Comunicaci, imatge i so X X X XImatge personal X XIndstries alimentries X X XIndstries extractives X XInformtica i comunicacions / Informtica X XInstallaci i manteniment / Manteniment i serveis a laproducci

X X

Maritimopesquera / Activitats maritimopesqueres X XQumica X X XSanitat X XSeguretat i medi ambient X XServeis socioculturals a la comunitat X X XTxtil, confecci i pell X XTransport i manteniment de vehicles / Manteniment devehicles autopropulsats

X X

Vidre i cermica X X


7/24





Adscripci aproximada dels ttols de grau a les branques de coneixement dels ensenyaments universitaris

Brancade Cincies

Brancade Cincies de la Salut

Brancad'Enginyeria i Arquitectura

Biologia Biologia Humana ArquitecturaBioqumica Cincies Biomdiques Cincies de l'Enginyeria Civil

Biotecnologia Cincies i Salut Animal Cincies i Tecnologiesde la Telecomunicaci

Cincies Ambientals Cincia i Tecnologiadels Aliments Disseny- Elisava

Cincies Biomdiques Cincies de l'Activitat Fsicai de l'Esport Enginyeries vries

Cincia i Tecnologia dels Aliments Farmcia Fotografia i Creaci DigitalEnginyeria Agrcola Fisioterpia Informtica i ServeisEnginyeria Alimntaria Infermeria Matemtiques i Enginyeria InformticaEnginyeria de Sistemes Biolgics Logopdia Mitjans AudiovisualsEnginyeria del Medi Ambienti del Paisatge Medicina Multimdia

Enologia Cincies Mdiques BsiquesEstadstica aplicada Nutrici Humana i DietticaFsica OdontologiaGentica ptica i OptometriaGeologia PodologiaMatemtiques PsicologiaMicrobiologia Terpia OcupacionalNanocincia i Nanotecnologia VeterinriaQumicaTecnologia i Gesti Alimentria

Brancade Cincies Socials i Jurdiques

BrancadArts i Humanitats

Administraci i Direcci d'Empreses ArquelogiaAntropologia Social i Cultural Belles ArtsAudiovisual i Multimdia Arts i DissenyCincies Empresarials Cinema i Mitjans AudiovisualsCincies Poltiques i de l'Administraci Comunicaci CulturalCincia Poltica i Gesti Pblica Comunicaci i Periodisme AudiovisualsComunicaci Audiovisual Conservaci- RestauraciComptabilitat i Finances DissenyCriminologia Filologies diversesDirecci de Comer i Distribuci FilosofiaDret Geografia i Ordenaci del TerritoriEconomia HistriaEstadstica Histria de l'ArtGeografia HumanitatsGesti i Administraci Pblica LingsticaGesti Aeronutica Llenges i Literatures ModernesGesti Comercial i Mrqueting Llenges Aplicades

Gesti d'Empreses Llenges Aplicadesi Comunicaci Intercultural

Direcci Hotelera MusicologiaInternacional Businnes Economics Traducci i interpretaciNegocis i Marqueting Internacionals-ESCIInformaci i DocumentaciEducaci InfantilEducaci PrimriaEducaci SocialPedagogiaPeriodismePublicitat i Relacions PbliquesPrevenci i Seguretat IntegralRelacions LaboralsGesti de Recursos HumansSociologiaTreball Social

Turisme


8/24





Distincions de les PAU

Tots els estudiants que hagin obtingut una qualificaci de les PAU superior o igual a 9 punts seran convocats un diadel mes de juliol per rebre del Departament dInnovaci, Universitats i Empresa el distintiu corresponent.

PAU: Doble correcci i reclamaciUn cop coneguts els resultats de les PAU, els estudiants poden sollicitar doble correcci o reclamaci d'aquellsexercicis en qu considerin incorrecta l'aplicaci dels criteris generals d'avaluaci i especfics de correcci. Aquestesdues sollicituds sn excloents entre si (per un mateix exercici noms es podr sollicitar reclamaci o doblecorrecci).

Doble correcciEls estudiants poden sollicitar davant del president del tribunal sollicitud de doble correcci: una segona correcci delsexercicis.

El termini de presentaci de la sollicitud esmentada s de 3 dies hbils, comptats a partir de la data de la publicaci deles qualificacions.

Els exercicis sobre els quals s'hagi presentat sollicitud de doble correcci seran corregits per un professor especialistadistint a qui va realitzar la primera correcci. Les noves qualificacions seran el resultat de la mitjana aritmticad'ambdues correccions. Aquestes qualificacions reemplacen les inicials i, per tant, poden ser ms baixes o ms altesque les inicialment atorgades. En el supsit que exists una diferncia de tres o ms punts entre ambdues qualificacions,un tribunal diferent efectuar una tercera correcci, atorgant la qualificaci corresponent. Aquest procediment haurd'efectuar-se en el termini mxim de 5 dies hbils, comptats a partir de la data de finalitzaci del termini de presentacide la sollicitud.

Respecte de la qualificaci atorgada desprs de la doble correcci, els estudiants podran presentar una reclamacidavant la comissi organitzadora en un termini de 3 dies hbils, comptats a partir de la data en qu es faci pblica laqualificaci sobre la qual es vulgui formular la reclamaci.

Les resolucions de la Comissi coordinadora de les PAU de Catalunya exhaureixen la via administrativa, per elsafectats poden interposar recurs contencis administratiu davant el Jutjat Contencis Administratiu, en el termini de dosmesos a comptar de l'endem de la notificaci (article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol).

ReclamaciEls estudiants poden sollicitar directament davant la Comissi coordinadora de les PAU de Catalunya una sollicitud dereclamaci. En aquest cas, queda exclosa la possibilitat de sollicitar la doble correcci.

El termini de presentaci de la sollicitud esmentada s de 3 dies hbils, comptats a partir de la data de la publicaci deles qualificacions.

Els exercicis sobre els quals s'hagi presentat sollicitud de reclamaci seran revisats en els aspectes formals o erradesadministratives. Aquestes qualificacions reemplacen les inicials i no poden ser ms baixes que les inicialment atorgades.

Les resolucions de la Comissi coordinadora de les PAU de Catalunya exhaureixen la via administrativa, per elsafectats poden interposar recurs contencis administratiu davant el Jutjat Contencis Administratiu, en el termini de dosmesos a comptar de l'endem de la notificaci (article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol).

Documents que cal portar el dia de l'examen

Els estudiants han de portar sempre el full de matricula de les PAU i el seu DNI, NIE o Passaport per tal d'identificar-seen qualsevol moment de les proves, a requeriment de qualsevol membre del seu tribunal. Si alguna persona necessita

justificar l'assistncia a les proves, pot sollicitar el corresponent certificat al president o presidenta del seu tribunal.

Material d'examen complementari autoritzat

1. Assignatures d'arts :a. Dibuix artstic:

Material obligatori: paper de 100cm x 70cm, fulls A4, llapis i barres de grafit de diferents dureses, gomad'esborrar, carb, goma d'esborrar especial per carb i draps.Optativament l'alumne pot portar qualsevol tipus de material d'acord amb les seves preferncies expressives,per queden excloses les tcniques que requereixen diluents lquids (aigua, alcohol, trementina, aiguarrs,

diluents sinttics, etc.) i tamb els papers treballats prviament.


9/24





b. Disseny: principalment, llapis, goma d'esborrar, retoladors, regles, escaires, comps, llapis de colors, etc., iestris per a resolucions tridimensionals.

c. Cultura audiovisual: bsicament es treballa en el quadern de respostes, per per a algunes proves o opcionspoden fer falta materials i estris de dibuix variats, com ara: llapis, goma, regle i llapis de colors.

2. Assignatures de tecnologia: regle, escaire, llapis, goma d'esborrar i calculadora, per no s'autoritzar l's de les

que portin informaci emmagatzemada o puguin transmetre-la.3. Biologia, Economia de lempresa, Fsica, Matemtiques, Matemtiques aplicades a les cincies socials i

Qumica: es pot portar calculadora, per no s'autoritzar l's de les que portin informaci emmagatzemada o puguintransmetre-la.

4. Cincies de la terra i del medi ambient: regle o escaire d'uns 20cm de llargada, llapis de colors i calculadora, perno s'autoritzar l's de les que portin informaci emmagatzemada o puguin transmetre-la.

5. Dibuix tcnic: llapis, goma d'esborrar, regles, escaires, parallels, comps, etc. per fer els dibuixos a llapis. No espoden utilitzar models de figures geomtriques. Opcionalment l'estudiant pot portar tamb una tauleta d'una midauna mica superior a A3 per al cas que no pogus realitzar l 'examen en una taula convencional.

6. Llat i Grec: diccionari. Es permet l's de l'apndix gramatical annexat al diccionari.

Normes generals per a la realitzaci de les proves

No es permet utilitzar durant les proves cap tipus d'informaci (apunts, llibres, etc.) ni telfons mbils o altres aparells

electrnics no autoritzats.Cal mantenir al llarg del desenvolupament dels exmens un silenci absolut i una adequada correcci personal. Eltribunal t la capacitat legal per expulsar de l'aula les persones que incompleixin les normes elementals d'tica o d'ordrepropis d'un examen i per anullar-los les proves.

Els exmens sn annims i no poden tenir cap marca d'identificaci personal. El primer dia es lliura a cada estudiant unjoc d'etiquetes amb codi de barres que l'identifica i que permet l'anonimat en la correcci. L'estudiant ha d'enganxaramb cura dues etiquetes en els requadres corresponents de cada un dels quaderns d'examen: l'una en la caraanterior i l'altre en la cara posterior.

Per a la realitzaci de cada prova noms es lliurar a cada estudiant un sol quadern d'examen. Laccs a laula implicasempre el lliurament obligatori del quadern dexamen degudament etiquetat, encara que shagi deixat en blanc. No lliuraralgun quadern dexamen en la fase general comporta l'anullaci del conjunt de la prova daccs.

Els exercicis de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Literatura catalana, Literatura castellana iLlenges estrangeres s'han de contestar en les llenges respectives.

Els exmens no es poden respondre en llapis (excepte el Dibuix Artsitic i el Dibuic Tcnic), ni en tinta vermella o verda.

Recomanacions

En la redacci de la resoluci de les proves cal mostrar el saber i el saber fer. Per aix, s aconsellable tenir en comptesempre les recomanacions segents:

a. El vocabulari adient, una bona puntuaci i ortografia, una expressi sintctica correcta, sn sempre requisitsindispensables en totes les proves, demostratius de riquesa del llenguatge, de domini gramatical i de competncialingstica.

b. La presentaci pulcra i clara s un valor afegit.

c. La claredat conceptual, l'ordre lgic i el rigor expositiu sn components bsics de totes les proves.d. s necessari justificar les respostes donades, argumentar correctament i mostrar la capacitat de reflexi, decomprensi i de comunicaci dels coneixements assolits, llevat del cas que es desprengui de l'enunciat que no calfer-ho.

e. Cal tenir cura tant de les estratgies o plantejaments fets com dels desenvolupaments: les correccions i puntuacionsavaluen i valoren tots els aspectes de les respostes o resolucions.

f. Es valora l's adequat de les terminologies especfiques de les assignatures i dels llenguatges usats.

Tots els exmens sn avaluats en funci d'all que es deixa escrit!

Tribunals de les PAU

Els tribunals de les PAU estan integrats per un president o presidenta i vocals especialistes de les distintes matriesd'examen. Els membres dels tribunals vetllen pel funcionament correcte de les proves, en vigilen la realitzaci i fan,posteriorment, la correcci dels exmens.


10/24




Aquest document (11 BTX-CF Universitat Llibret.doc) pot quedar obsolet una vegada imprs (9-mar-11)Pgina

10 de 24

L'assignaci dels estudiants als tribunals s comunicada als centres amb anterioritat al primer dia de les proves i tambes pot consultar al portal https://accesnet.gencat.cat. Els estudiants de matrcula lliure, aix com tots els estudiants de laconvocatria de setembre, han de consultar el lloc on s'han d'examinar al portal https://accesnet.gencat.cat.

Calendari i horari de les PAU

Cada estudiant s'examina els tres dies a l'aula assignada pel seu tribunal, i s imprescindible la seva presncia davantd'aquesta aula mitja hora abans del comenament de les proves per tal d'accedir ordenadament al seu lloc.

Convocatria ordinria: PAU juny 2011Aquells trmits que s'hagin de fer per Internet es faran a l'adrea https://accesnet.gencat.cat

Trmit(veure'n la descripci) Termini

Com es potrealitzar? Qui pot o ha de fer el trmit?

Prematrculadel 23 defebrer al 7 demar

Per Internet Estudiants que l'any 2011 fan el 2n curs debatxillerat a Catalunya

del 9 al 21 defebrer Per Internet Estudiants de matrcula lliureMatrcula

del 25 de maigal 6 de juny Per Internet

Estudiants que l'any 2011 fan el 2n curs debatxillerat a Catalunya

Tribunal i lloc d'examen 10 de juny Per Internet Tots els estudiants matriculats

PAU: Proves d'accs a la universitat. Dies: 15, 16 i 17 de juny

Resultats de les PAUConsulta provisional

30 de juny Per Internet Tots els estudiants matriculats

Resultats de les PAULliurament dedocumentaci

4 de juliol PresencialmentTots els estudiants presentats(consulteu la descripci del trmit per conixerel lloc de lliurament)

Sollicituds de

reclamaci i doblecorrecci

5, 6 i 7 de

juliol Presencialment **

Aquells estudiants que estiguin disconformes

amb alguna qualificaci de les PAU

Resultats de reclamacii doble correcci

15 de juliol Per Internet opresencialment

Tots els estudiants que van presentar lasollicitud

Sollicituds dereclamaci a la doblecorrecci

18, 19 i 20 dejuliol Presencialment **

Aquells estudiants que estiguin disconformesamb les qualificacions atorgades a la doblecorrecci de les PAU

Resultats de reclamacia la doble correcci 22 de juliol

Per Internet opresencialment


** el lloc de lliurament consta a la mateixa sollicitud

Convocatria extraordinria: PAU setembre 2011A la convocatria de setembre, tots els estudiants han de fer els trmits (independentment que l'any 2011 hagin fet el2n curs de batxillerat a Catalunya) dins el mateix termini. Aquells trmits que s'hagin de fer per Internet es faran al'adrea https://accesnet.gencat.cat

Trmit(veure'n la descripci)

Termini Com es potrealitzar?

Qui pot o ha de fer el trmit?

Matrcula del 22 al 27 dejuliol Per Internet Tots els estudiants

Tribunal i lloc d'examen 2 de setembre Per Internet Tots els estudiants matriculats

PAU: Proves d'accs a la universitat. Dies: 6, 7 i 8 de setembre

Resultats de les PAUConsulta provisional

22 desetembre Per Internet Tots els estudiants matriculats


11/24





11 de 24

Trmit(veure'n la descripci) Termini

Com es potrealitzar? Qui pot o ha de fer el trmit?

Resultats de les PAU

Lliurament dedocumentaci

26 desetembre Presencialment

Tots els estudiants presentats

(consulteu la descripci del trmit per conixerel lloc de lliurament)

Sollicituds dereclamaci i doblecorrecci

27, 28 i 29 desetembre Presencialment **

Aquells estudiants que estiguin disconformesamb alguna qualificaci de les PAU(Dies 27, 28 i 30 de setembre pels estudiantsde la Universitat de Lleida, ats que el dia 29 sfestiu)

Resultats de reclamacii doble correcci 10 doctubre

Per Internet opresencialment


Sollicituds dereclamaci a la doblecorrecci

11, 13 i 14doctubre Presencialment **

Aquells estudiants que estiguin disconformesamb les qualificacions atorgades a la doblecorrecci de les PAU

Resultats de reclamaci

a la doble correcci19 doctubre Per Internet o

presencialment

Tots els estudiants que van presentar la

sollicitud** el lloc de lliurament consta a la mateixa sollicitud

Horari de les proves PAULa durada dels exmens de cada matria s d'una hora i mitja (a excepci de dibuix artstic que s de tres hores). LesPAU del batxillerat del curs 2010-2011 tindran lloc els dies 15, 16 i 17 de juny de 2011 i els dies 6,7 i 8 de setembrede 2011, d'acord amb l'horari segent:

Dia 15de juny i 6 de setembre08.30-09.00 Comprovaci de les dades de l'alumnat09.00-10.30 Llengua castellana i literatura11.00-12.30 Llengua catalana i literatura

13.00-14.30 Anlisi musical Economia de lempresa Cincies de la terra

i del medi ambient14.30-15.30 DESCANS15.30-17.00 Literatura castellana Tecnologia industrial

Dia 16 de juny i 7 de setembre08.30-10.00 Histria Histria de la filosofia10.30-12.00 Llengua estrangera

12.30-14.00 Cultura audiovisual Matemtiques aplicadesa les cincies socials

Qumica

14.00-15.00 DESCANS15.00-16.30 Literatura catalana Dibuix tcnicDia 17 de juny i 8 de setembre08.30-10.00 Geografia Fsica

10.30-12.00 Disseny Grec Biologia12.30-14.00 Dibuix artstic Llat Matemtiques14.00-15.00 DESCANS15.00-16.30 Histria de lart Electrotcnia

Els estudiants que vulguin examinar-se de matries coincidents en una mateixa franja horria, realitzaran aquestesproves de manera continuada sense sortir de laula, en el mateix tribunal i dia dexamen previst.


12/24





12 de 24

La Universitat

Sistema universitari catalEl sistema universitari catal inclou les universitats pbliques i les privades implantades a Catalunya, aix com laUniversitat Oberta de Catalunya (UOC), universitat no presencial creada a iniciativa de la Generalitat de Catalunya.Tamb actua a Catalunya, com a tot l'estat, la Universitat Nacional d'Educaci a Distncia (UNED).

Coneix les universitats catalanes

Els orgens remots de lactual sistema universitari de Catalunya es remunten a finals del segle XIII. Lany 1300,autoritzat per una butlla del papa Bonifaci VIII de 1297, el rei Jaume II va atorgar el privilegi de fundaci de l'EstudiGeneral de Lleida amb una disposici que prohibia establir altres estudis generals en altres ciutats dels seus regnes.Hereva daquell Estudi General, la Universitat de Lleida ha commemorat recentment set segles dhistria.

Lesmentada prohibici, defensada aferrissadament pel poder civil i leclesistic de Lleida, va impedir per segles queprosperessin els intents dimplantar nous estudis generals al Principat de Catalunya, tot i els repetits intents per part dels

monarques i dels consells municipals de Barcelona i Girona. Mart lHum va fundar un estudi de medicina a Barcelona,el 1401, per, els successius intents de transformar-lo en estudi general no van prosperar fins al 1539 i Alfons elMagnnim va atorgar a Girona, el 1446, un estudi general que tampoc va prosperar fins un segle ms tard.

Entre 1539 i 1620, es van crear estudis generals o universitats a Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa, Vic i Solsonaque, juntament amb el de Lleida, es van mantenir en funcionament fins a la desfeta catalana de 1714. Felip V els vasuprimir tots i va fundar a Cervera una nica universitat per a tot Catalunya, que va iniciar les seves activitatsacadmiques el 7 de gener de 1715.

La Universitat de Barcelona va ser restablerta el 1837 i el 1842 li van ser incorporades les de Cervera i Ciutat deMallorca. Va quedar aix constituda en centre duna demarcaci universitria que abastava Catalunya i les Illes Balears,situaci que es mantindria, amb el breu parntesi de la Universitat Autnoma de 1933-39, fins a la creaci, el 1968, de lanova Universitat Autnoma de Barcelona.

Els ensenyaments tcnics arrenquen de la iniciativa, a partir del darrer ter del segle XVIII, de la Junta de Comer deCatalunya, creada el 1758. Aquesta instituci va ser la plataforma constituda per la burgesia comercial i industrialcatalana per a la promoci de lactivitat econmica del Principat i, amb una clara visi de futur, va crear escoles decarcter tcnic (nutica, taquigrafia, dibuix i belles arts, idiomes, qumica, botnica i agricultura, mecnica, fsica,economia), a partir de 1769.

El 1851, les escoles de la Junta de Comer es van integrar en lEscola Industrial Barcelonesa, creada per reial ordreamb lobjecte dimpartir ensenyaments industrials i mercantils. Aquesta escola i les altres escoles tcniques que es vananar creant a Barcelona i altres ciutats (Terrassa, Vilanova i la Geltr, Canet de Mar), a partir de la segona meitat delsegle XIX, es van agrupar el 1971 en la Universitat Politcnica de Barcelona que va prendre el 1984 el nom actualdUniversitat Politcnica de Catalunya.

Per, s a partir del trasps de competncies en matria duniversitats a la Generalitat de Catalunya, el 1985, quan escomena a perfilar el sistema universitari catal actual i sestn per tot el territori.

El 1990 el Parlament de Catalunya crea a Barcelona la Universitat Pompeu Fabra i lany segent la Universitat deLleida, la Universitat de Girona, i la Universitat Rovira i Virgili, successores dels respectius estudis generals de Girona,Lleida i Tarragona, suprimits el 1714.

Tamb, es va crear el 1995, a iniciativa del Govern de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya,una universitat no presencial que dna una resposta innovadora en el camp de lensenyament superior mitjanant l'sde tecnologies multimdia i interactives.

A ms de lacci legislativa del Parlament de Catalunya, diverses iniciatives privades i pbliques han condut a la creacidaltres universitats, que el Parlament ha reconegut: la Universitat Ramon Llull, el 1991, la Universitat de Vic i laUniversitat Internacional de Catalunya, el 1997, i la Universitat Abat Oliba CEU, el 2003.


13/24





13 de 24

Universitats a Catalunya

UNIVERSITATS PRESENCIALS PBLIQUES

Universitat de Barcelona (UB)

Gran Via de les Corts Catalanes, 58508007 - BarcelonaTel. 93 403 54 17Fax 93 403 17 50http://www.ub.edu

Universitat Autnoma de Barcelona (UAB)pl. Cvica08193 - Cerdanyola del VallsTel. 93 581 11 11Fax 93 581 25 95http://www.uab.cat

Universitat Politcnica de Catalunya (UPC)c. Jordi Girona, 1-308034 - Barcelona

Tel. 93 401 73 96Fax 93 401 68 94http://www.upc.edu

Universitat Pompeu Fabra (UPF)pl. de la Merc, 10-1208002 - BarcelonaTel. 93 542 22 28Fax 93 542 17 02http://www.upf.edu

Universitat de Lleida (UdL)pl. Vctor Siurana, 125003 - LleidaTel. 902 507 205Fax 973 70 21 46

http://www.udl.catUniversitat de Girona (UdG)pl. Sant Domnec, 317071 - GironaTel. 972 41 80 46Fax 972 41 98 44http://www.udg.edu

Universitat Rovira i Virgili (URV)c. de l'Escorxador, s/n43003 - TarragonaTel. 977 55 80 00Fax 977 55 80 22http://www.urv.cat

UNIVERSITATS PRESENCIALS PRIVADESUniversitat de Vic (UV)c. Sagrada Famlia, 708500 - VicTel. 93 881 61 77Fax 93 889 10 63http://www.uvic.cat

Universitat Ramon Llull (URL)c. Claravall, 1-308022 - BarcelonaTel. 902 50 20 50Fax 93 602 22 49http://www.url.edu


14/24





14 de 24

UNIVERSITATS PRESENCIALS PRIVADES

Universitat Abat Oliba CEU (UAO)Campus Bellesguardc. Bellesguard, 30

08022 - BarcelonaTel. 93 254 09 19Fax 93 254 09 12http://www.uao.es

Universitat Internacional de Catalunya (UIC)c. Immaculada, 2208017 - BarcelonaTel. 902 282 000Fax 93 418 76 73http://www.uic.cat

UNIVERSITATS NO PRESENCIALS PBLIQUES

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)Tel. 902 14 11 41http://www.uoc.edu

Universitat Nacional dEducaci a Distncia (UNEDhttp://www.uned.es/portal

UNED - Centre associat de la Seu dUrgellPlaa de les Monges, 1, 2a planta25700 La Seu dUrgellTel. 973 351 619Fax 973 351 938http://www.uned.es/ca-seo-de-urgel

Universitats a Andorra

UNIVERSITAT PRESENCIAL PBLICA

Universitat dAndorra (UA)Plaa de la Germandat, 7AD600 Sant Juli de Lria (Principat dAndorra)Tel. (+376) 743 000Fax (+376) 743 043http://www.uda.ad

Estructura dels estudis universitaris (adaptats a lEEES)

ObjectiusLobjectiu fonamental s adaptar els estudis universitaris al context europeu de tal manera que sharmonitza la durada

dels estudis, els mtodes daprenentatge i lavaluaci de les activitats acadmiques amb la voluntat de promoure lamobilitat dels estudiants i dels titulats i titulades, possibilitant un sistema de reconeixement i transferncia de crdits.

Nova estructuraEl Reial decret 1393/2007, de 29 doctubre, desenvolupa lestructura dels ensenyaments universitaris oficials, dacordamb les premisses de lespai europeu deducaci superior, i estableix tres tipus destudis conduents a lobtenci delscorresponents ttols universitaris oficials: grau, mster i doctorat.

Estudis de grauSn estudis que tenen com a finalitat l'obtenci per part de l'estudiant d'una formaci general orientada a la preparaciper a l'exercici professional.

Els ttols de grau sn de 240 crdits ECTS, que equivalen a un perode mnim d'estudis de 4 anys. Excepcionalment, elsgraus amb condicions poden tenir ms crdits i suposar un perode d'estudis ms ampli.

El ttol oficial que s'obtindr desprs d'haver superat aquests estudis s el de "graduat/ada".


15/24





15 de 24

Tots els graus s'adscriuen a alguna d'aquestes branques de coneixement: arts i humanitats, cincies, cincies de lasalut, cincies socials i jurdiques, enginyeria i arquitectura.

L'adscripci a una branca marca les assignatures bsiques que s'hauran de cursar dins dels dos primers anys.

Els plans d'estudi de grau contindran com a mnim les activitats formatives segents: matries bsiques, obligatries ioptatives, prctiques externes i un treball de fi de grau.

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha volgut posar especial mfasi en el fet que tots els plans d'estudis de grauque imparteixin les universitats de Catalunya continguin prctiques externes en empreses o institucions i, tamb,matries que garanteixin el coneixement de la llengua anglesa.

Estudis de msterEls estudis de mster tenen la finalitat que lestudiant adquireixi una formaci avanada, de carcter especialitzat omultidisciplinari, orientada a lespecialitzaci acadmica o professional, o b promoure la iniciaci de tasquesinvestigadores.

Els plans destudis tindran una durada dentre 60 i 120 crdits i contindran tota la formaci terica i prctica quelestudiant hagi dadquirir i que ser distribuda de la manera segent: matries obligatries, matries optatives,

seminaris, prctiques externes, treballs dirigits i treball fi de mster.Estudis de doctoratEls estudis de doctorat consten dun perode de formaci i dun perode dinvestigaci que integren el que es denominaprograma de doctorat.

Per accedir al perode de formaci ser necessari complir els mateixos requisits daccs que per als estudis de mster.

Per accedir al perode dinvestigaci cal estar en possessi dun ttol oficial de mster o un altre ttol expedit per unainstituci deducaci superior de lEEES.

Hi podran accedir, tamb, les persones que estiguin en possessi dun ttol obtingut conforme a altres sistemeseducatius, desprs de la comprovaci prvia que el ttol que acredita la persona interessada s de nivell equivalent alsttols de lEstat espanyol de mster i faculta al pas dorigen per a l accs als estudis de doctorat.

Aquesta admissi no implica, en cap cas, lhomologaci del ttol previ que acrediti la persona interessada, ni el seureconeixement, ms enll de permetre laccs als estudis de doctorat.

Tamb, es podr accedir als estudis de doctorat mitjanant el compliment dels requisits segents:a) Haver superat 60 crdits inclosos en un o diversos msters universitaris. Excepcionalment, podran accedir al perode

dinvestigaci aquells estudiants que acreditin 60 crdits de nivell de postgrau que hagin estat configurats, dacordamb la normativa de la universitat, per activitats formatives no incloses en msters universitaris. Aquest supsitnoms podr donar-se per raons dinters estratgic de la universitat o per motius cientfics que aconsellin laformaci de doctors o doctores en un mbit determinat.

b) Estar en possessi dun ttol de graduat o graduada dun mnim de 300 crdits.

Les universitats determinaran els procediments i criteris dadmissi al corresponent programa de doctorat en qualsevoldels seus perodes.

El sistema de preinscripci universitria

Per accedir al primer curs d'un estudi universitari de qualsevol de les set universitats pbliques de Catalunya (Universitatde Barcelona, Universitat Autnoma de Barcelona, Universitat Politcnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra,Universitat de Girona,Universitat de Lleida i Universitat Rovira i Virgili) i Universitat de Vic, cal fer la preinscripciuniversitria. Aquesta preinscripci es pot formalitzar per Internet a l'adrea http://accesnet.gencat.cat

La preinscripci universitria s un sistema coordinat de distribuci dels estudiants que garanteix la igualtat decondicions en el procs d'ingrs al primer curs dels estudis de grau. No s'utiliza aquest sistema per a l'accs als estudisde 2n cicle o mster oficial.

En el moment de formalitzar la preinscripci universitria, l'estudiant pot sollicitar fins a 8 preferncies (centresd'estudi), les quals han d'estar ordenades per ordre d'inters.

Exemple: un estudiant que desitgi cursar biologia pot triar, com a primera preferncia, els estudis de biologia a la UdG,com a segona preferncia els estudis de biologia a la UB, etc., o b altres estudis (farmcia, cincies ambientals opublicitat i relacions pbliques, per exemple).


16/24





16 de 24

Aquesta preinscripci s compatible amb altres sollicituds a universitats privades, a distncia o d'altres comunitatsautnomes, tot i que l'estudiant noms podr matricular-se en un sol centre.

Simultanetat d'estudis

Els estudiants universitaris poden sollicitar la simultanetat de dos estudis sempre que les normatives especfiques decada universitat ho permetin. En cas que aquesta sigui possible, s'haur de fer la preinscripci.

Canvi d'universitat amb els mateixos estudisL'estudiant que hagi superat el primer curs o ms de 60 crdits d'uns estudis universitaris espanyols, pot traslladar-se auna altra universitat o centre per continuar el mateix estudi, si sollicita l'admissi directament en el centre al qual desitgiaccedir i n'obt l'acceptaci expressa o b, si formalitza la preinscripci universitria.

Estudiants amb discapacitatsEls estudiants que tenen reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33%, o prdua total de la parla o l'audici,tenen reservat el 3% de les places. Han d'acreditar el grau de discapacitat mitjanant el certificat de l'Institut Catald'Assistncia i Serveis Socials (ICASS).

Estudiants reconeguts com a esportistes d'alt nivell

Els estudiants reconeguts com a esportistes d'alt nivell tenen reservat l'1% de les places en qualsevol estudi universitari.Als estudis de fisioterpia, educaci primria i cincies de l'activitat fsica i de l'esport, en tenen reservat el 5% i estanexempts de realitzar la prova d'aptitud personal daquest ltim. En el moment d'adjuntar la documentaci dels estudisque els donen accs a la universitat, han d'acreditar que sn esportistes d'alt nivell amb una fotocpia del DOGC o delBOE, o que sn esportistes d'alt rendiment amb el certificat corresponent

Accs a estudis de 2n cicle o de mster oficialPer accedir al 2n cicle d'un estudi diferent d'aquell que s'ha cursat o b per accedir a estudis de mster oficial, cal fer lasollicitud d'accs directament al centre que imparteix l'estudi. No es possible, per tant, obtenir plaa al 2n ciclemitjanant el sistema de preinscripci universitria.

ReclamacionsQualsevol estudiant pot formalitzar una reclamaci, en els terminis establerts en cada convocatria, encara que no tinguiuna plaa assignada. Per a qualsevol reclamaci ser requisit imprescindible presentar cpia de la sollicitud depreinscripci i una sollicitud amb l'exposici dels fets que la motiven.

Proves d'aptitud personal (PAP)

Estudis amb prova d'aptitud personal (PAP)Per accedir a estudis amb prova d'aptitud personal, a ms de la preinscripci universitria, cal fer obligatriament unaprova d'aptitud personal i formalitzar la matrcula corresponent.

A la preinscripci de 2010, cal fer prova d'aptitud personal per als estudis de grau segents: Cincies de l'activitat fsica ide l'esport (UB, UdL, UdG i UVic) i Traducci i interpretaci angls- (UAB i UPF), Cinema i mitjans audiovisuals(ESCAC-UB) i Negocis i mrqueting internacionals (ESCI-UPF).

Indicacions generalsEls estudiants que volen accedir a estudis amb prova d'aptitud personal han d'efectuar, a ms de la preinscripci, unaprova d'aptitud personal, i per aix han de formalitzar-ne la matrcula. L'imprs de pagament d'aquesta matrcula es pot

obtenir per Internet al web http://accesnet.gencat.cat . L'estudiant pot fer el pagament b directament, mitjanant unenlla amb el web de la Caixa, o b presentant l'imprs a l 'entitat bancria esmentada.

Reserva de places

Les places ofertes per a cada centre d'estudi es reparteixen entre la quota general de places i les quotes de reserva deplaces. Els estudiants que reuneixin els requisits per sollicitar l'admissi per ms d'una quota poden fer s d'aquestapossibilitat.

Quota general deplaces

Estudiants amb PAU o assimilatsTtols de tcnic superior de formaci professional o assimilatsTtols de tcnic superior darts plstiques i disseny o assimilatsTtols de tcnic esportiu superior o assimilatsEstudiants procedents de sistemes educatius destats membres i d'altres estatsEstudiants de sistemes educatius estrangers amb convalidaci parcial destudis


17/24





17 de 24

Ms grans de 25 anys 3 % de les places de cada ensenyamentMs grans de 45 anys 1 % de les places de cada ensenyamentTitulats universitaris i assimilats 3 % de les places de cada ensenyamentEstudiants amb discapacitat 5 % de les places

Quotes de reservade places

Esportistes dalt nivell o daltrendiment

3 % de les places en qualsevol estudiuniversitari. Els estudis deducaci primria,fisioterpia i cincies de lactivitat fsica i delesport en tenen reservat el 5 %

Adjudicaci de places

Criteris dadjudicaci de les places dels ensenyaments universitaris de grau

Quota general de placesLes sollicituds sordenaran per la nota dadmissi. Les places de cadascun dels centres destudi

sadjudiquen comenant per la preinscripci de lestudiant amb la nota ms alta i baixant per ordre de notafins que sexhaureixen totes les places.

Lestudiant procedent dun cicle formatiu de grau superior, dun cicle formatiu darts plstiques i disseny,o densenyaments superiors desports o assimilats, si sollicita un estudi de grau al qual no t preferncia

daccs, entrar si hi ha places vacants, un cop assignades les places als estudiants amb prefernciadaccs a aquell ttol de grau.

Estudiants amb la prova d'accs per a ms grans de 25 anysLadjudicaci de places es fa dacord amb lopci de la qual shagin examinat, que dna preferncia

daccs a uns estudis universitaris, i a la qualificaci final obtinguda en les proves.En el cas dels estudiants que han realitzat la prova per a ms grans de 25 anys en universitats de fora

de Catalunya, aquesta prova tindr validesa amb carcter no preferent.

Persones amb la prova daccs per a ms grans de 45 anysLes places sadjudicaran segons la qualificaci obtinguda en la prova daccs.

Titulats universitaris i assimilatsLadjudicaci de places es fa d'acord amb la mitjana de lexpedient acadmic.

Notificaci de l'assignaci de plaa

La notificaci de lassignaci de plaa de totes les convocatries es far a travs dInternet, a ladreahttps://accesnet.gencat.cat. Es recomana als estudiants que sinformin del resultat de les successives assignacions peraquest mitj sense esperar a rebren cap notificaci, per la qual cosa cal consultar sovint ladrea dInternet esmentadaen el pargraf anterior.

Si desprs dhaver adjudicat un centre destudi a un estudiant es dna el cas que hi ha places vacants en algunapreferncia anterior (perqu no shi han matriculat tots els estudiants admesos) i li correspon aquest nou centre destudiper lopci i la nota, se li assignar perqu shi pugui matricular, encara que ja shagi matriculat en un altre centredestudi. Lestudiant ha de consultar Internet per veure el resultat de les successives assignacions o reassignacions.

Els estudiants que no es matriculin en les dates corresponents perdran la plaa.

Renncia a qualsevol reassignaci i matrcula definitiva

Els estudiants als quals sha assignat una plaa sollicitada entre la 2a i la 8a preferncia poden convertir-la, mitjanantuna sollicitud, en 1a preferncia. Aix significa que volen matricular-se en la preferncia assignada i renuncien a lespreferncies anteriors. En cap cas no optaran a les preferncies anteriors en les assignacions o reassignacions que espuguin fer posteriorment. Aquesta renncia s definitiva, i s'ha de formalitzar per Internet a la pgina webhttps://accesnet.gencat.cat.

Els estudiants que formalitzin aquesta renncia a la reassignaci el 20 i 21 de juliol, shauran de matricular el 28 de juliolal centre assignat. Els qui la facin posteriorment, shauran de matricular en les dates que sindiquin, en funci de lesllistes on surti assignat lestudiant.

Si lestudiant no fa la renncia, ha de tenir en compte que la plaa assignada no es perd. Per exemple, si un estudiant ala primera assignaci de places est assignat en 3a preferncia, en la segona assignaci continuar assignat a la 3apreferncia o b en alguna de les preferncies anteriors (la 1a o la 2a), per mai no se li assignaran prefernciesposteriors (de la 4a a la 8a).


18/24





18 de 24

Beques, ajuts i prstecs

Beques i ajuts per a estudiants universitarisAla pgina del Ministeri dEducaci, hi trobareu tota la informaci necessria:http://www.educacion.es/horizontales/servicios/becas-ayudas-subvenciones/para-estudiar.html

Convocatria de beques per a iniciar estudis universitarisConvocatria de beques i ayudes a lestudi de carcter general per a alumnat que cursa estudis postobligatoris nouniversitaris.Convocatria de beques de carcter general i de mobilitat per a alumnat universitari i daltres estudis superiors.

Per a altres beques per a estudis universitaris i postgraus, cal anar a la pgina del Ministeri de Cincia i Innovaci:http://web.micinn.es/contenido.asp?dir=04_Universidades/AA2ConBAP .

A la pgina de lAgncia de Gesti dAjuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) hi trobareu tota la informaci necessria:http://www10.gencat.cat/agaur_web/AppJava/catala/a_beques.jsp?categoria=universitaris

Ajuts pregrau Ajuts postgrau Ajuts a collectius Prstecs per a estudiants universitaris

Ajuts pregrau

Convocatria

ANG Ajuts per a cursos de llengua anglesa durant l'estiu de 2010, adreats a joves entre setze i trenta anys

FR_AL Ajuts per a cursos de llengua alemanya o francesa a l'estranger durant l'estiu de 2010 per a l'alumnat

d'estudis universitaris i d'ensenyaments artstics superiorsAPA Ajuts per a estudiants universitaris/ries de les comarques de l'mbit 'Alt Pirineu, Aran i Solsons (APA).

ACA Ajut estudiants universitaris de centres adscrits.

ENGINYCAT Beques a l'estudiantat d'enginyeria del sistema universitari de Catalunya que participi activament enl'orientaci d'estudiants de primer curs (ENGINYCAT 2009)

COLAB Ajuts a l'estudi de carcter especial denominades Beca-Collaboraci

GRALConvocatria de beques de carcter general i de mobilitat per a l'alumnat universitari i d'altres estudissuperiors

MOBINT Ajuts a la mobilitat internacional de l'estudiantat amb reconeixement acadmic de les universitats o delscentres d'estudis superiors d'ensenyaments artstics de Catalunya

PRECO Convocatria de beques per als alumnes que inicien, per primer cop, estudis universitaris .

MOBINT Convocatria d'ajuts a la mobilitat internacional de l'estudiantat amb reconeixement acadmic de lesuniversitats, o de centres d'estudis d'ensenyaments artstics de Catalunya, per al curs 2008-2009

ANG Ajuts per a cursos de llengua anglesa durant l'estiu adreades a joves entre divuit i trenta anys

QUEBEC-EX Programa de cooperaci Catalunya-Quebec. Beques d'exempci de matrcula,

QUEBEC-EX

Programa de cooperaci Catalunya-Quebec. Beques d'exempci de matrcula,


19/24





19 de 24

Ajuts postgrau

Convocatria

MFC Ajuts per cursar msters universitaris impartits per les universitats del sistema universitari catal, l'objectiu

dels quals sigui el foment i la difusi de la llengua catalana (MFC) DEBEQ Convocatria d'ajuts per a la concessi de beques de cooperaci internacional i desenvolupament.

MASTD Beques de matrcula en msters oficials per a titulats universitaris en situaci d'atur

MAST Convocatria de beques per cursar estudis de Msters oficials

QUEBEC-EX Programa de cooperaci Catalunya-Quebec. Beques d'exempci de matrcula

Ajuts a collectius

Convocatria

AEU Convocatria d'ajuts a les associacions d'estudiants universitaris per al curs

Prstecs per a estudiants universitaris

Convocatria

PFRAC Prstecs per al pagament fraccionat de la matrcula.

PREPOST Programa de Prstecs Universitaris de Postgrau

PREFE Programa de Prstecs Preferents subvencionats per als estudiants universitaris

PREMAN Programa de Prstecs per a l'Emancipaci


20/24





20 de 24

Formaci professional

Vinculaci del Batxillerat amb els Cicles FormatiusEls alumnes que hagin obtingut el ttol de tcnic per haver superat un cicle formatiu de grau mitj (CFM) poden accedir aqualsevol modalitat de Batxillerat, tant si prviament havien obtingut el ttol de Graduat en educaci secundria perhaver superat letapa dESO com si van accedir al CFM mitjanant una prova daccs. En ambds casos sels podenconvalidar determinades matries de Batxillerat.

Els alumnes que hagin obtingut el ttol de Batxiller per haver superat els estudis de Batxillerat, poden accedir a qualsevolcicle formatiu de grau superior (CFS) independentment de la modalitat i de les matries cursades. En tot cas, lamodalitat i les matries cursades, com tamb les qualificacions obtingudes, serveixen com a criteris de prioritat peraccedir a un CFGS quan no hi ha places suficients per a tots els aspirants.

Per accedir als Cicles de grau superior darts plstiques i disseny, caldr, a ms de tenir el ttol de Batxiller, superar unaprova daccs.

Prioritat en ladmissi dalumnes per cursar CFGS LOGSE en funci de la modalitat de BTX

CFGS LOGSE MODALITATSBATX LOGSEMODALITATS

BATX LOEActivitats agrriesGesti i organitzaci dempreses agropecuries CNS TEC -- -- CT -- --Gesti i organitzaci de recursos naturals ipaisatgstics

CNS TEC -- -- CT -- --

Activitats fsiques i esportives

Animaci dactivitats fsiques i esportives CNS TEC HCS ART CT HS ART

Activitats maritimopesqueresNavegaci, pesca i transport martim CNS TEC -- -- CT -- --Producci aqcola CNS TEC -- -- CT -- --Supervisi i control de mquines i installacions del

vaixell CNS TEC -- -- CT -- --AdministraciAdministraci i finances CNS -- HCS -- CT HS --

Secretariat CNS -- HCS -- CT HS --

Arts grfiquesDisseny i Producci editorial CNS TEC -- ART CT -- ART

Producci en indstries darts grfiques CNS TEC -- -- CT -- --

Comer i mrquetingComer internacional CNS -- HCS -- CT HS --Gesti comercial i mrqueting CNS -- HCS -- CT HS --Gesti del transport CNS -- HCS -- CT HS --Serveis al consumidor CNS -- HCS -- CT HS --Comunicaci, Imatge i SoImatge CNS TEC -- ART CT -- ART

Producci daudiovisuals, rdio i espectacles CNS TEC HCS -- CT HS --Realitzaci daudiovisuals i espectacles CNS TEC -- ART CT -- ARTSo CNS TEC -- -- CT -- --Edificaci i Obra civilDesenvolupament de projectes urbanstics ioperacions topogrfiques

CNS TEC -- -- CT -- --

Desenvolupament i aplicaci de projectes deconstrucci CNS TEC -- -- CT -- --

Realitzaci i plans dobres CNS TEC -- -- CT -- --Electricitat i ElectrnicaDesenvolupament de productes electrnics CNS TEC -- -- CT -- --Installacions electrotcniques CNS TEC -- -- CT -- --Sistemes de regulaci i control automtics CNS TEC -- -- CT -- --Sistemes de telecomunicaci i informtics CNS TEC -- -- CT -- --Fabricaci mecnicaptica dullera CNS TEC -- -- CT -- --


21/24





21 de 24

CFGS LOGSE MODALITATSBATX LOGSEMODALITATS

BATX LOEFusta i mobleDesenvolupament de productes en fusteria i moble -- TEC -- ART CT -- ART

Producci de fusta i moble CNS TEC -- -- CT -- --

Hoteleria i TurismeAnimaci turstica -- -- HCS ART -- HS --Restauraci CNS -- HCS -- CT HS --Imatge personalAssessoria dimatge personal CNS -- HCS -- CT HS --Esttica CNS -- HCS -- CT HS --Indstries alimentries

Indstria alimentria CNS TEC -- -- CT -- --

Informtica

Desenvolupament daplicacions informtiques CNS TEC HCS -- CT HS --

Manteniment de vehicles autopropulsatsManteniment aeromecnic CNS TEC -- -- CT -- --Manteniment davinica CNS TEC -- -- CT -- --Manteniment i Serveis a la producciManteniment dequips industrials CNS TEC -- -- CT -- --Prevenci de riscos professionals CNS TEC HCS -- CT HS --QumicaFabricaci de productes farmacutics i afins CNS TEC -- -- CT -- --Indstries de procs de pasta i paper CNS TEC -- -- CT -- --Qumica ambiental CNS TEC -- -- CT -- --SanitatAnatomia patolgica i Citologia CNS -- -- -- CT -- --Audioprtesis CNS TEC -- -- CT HS --Diettica CNS -- -- -- CT -- --Documentaci sanitria CNS -- HCS -- CT HS --Higiene bucodental CNS TEC -- -- CT -- --Laboratori de diagnstic clnic CNS TEC -- -- CT -- --Ortesis i Prtesis CNS TEC -- -- CT -- --

Prtesis dentals CNS TEC -- -- CT -- --Radioterpia CNS TEC -- -- CT -- --Salut ambiental CNS TEC -- -- CT -- --Serveis socioculturals i a la comunitatAnimaci sociocultural CNS TEC HCS -- CT HS --Integraci social CNS TEC HCS -- CT HS --Interpretaci del llenguatge de signes CNS TEC HCS ART CT HS ART


22/24





22 de 24

Prioritat en ladmissi dalumnes per cursar CFGS LOE en funci de la modalitat de BTX

CFGS LOE MODALITATSBATX LOE

MODALITATSBATX LOGSE

Energia I aiguaEficincia energtica i energia solar trmica CT -- -- CNS TEC -- --

Fabricaci mecnicaConstruccions metlliques CT -- -- CNS TEC -- --Disseny en fabricaci mecnica CT -- -- CNS TEC -- --Programaci de la producci en fabricaci mecnica CT -- -- CNS TEC -- --Hoteleria i turismeAgncies de viatges i gesti desdeveniments -- HS -- -- -- HCS --Gesti dallotjaments turstics -- HS -- -- -- HCS --Guia, informaci i assistncies turstiques -- HS -- -- -- HCS --Indstries alimentries

Vitivinicultura CT -- -- CNS TEC -- --

Informtica i comunicaci

Administraci de sistemes informtics en xarxa CT -- -- CNS TEC -- --

Installaci i mantenimentDesenvolupament de projectes dinstallacionstrmiques i de fluids CT -- -- CNS TEC -- --

Manteniment dinstallacions trmiques i de fluids CT -- -- CNS TEC -- --QumicaLaboratori danlisi i de control de qualitat CT -- -- CNS TEC -- --Qumica industrial CT -- -- CNS TEC -- --Sanitat

Audiologia prottica CT -- -- CNS TEC -- --

Serveis socioculturals a la comunitat

TS Educaci infantil -- HS -- -- -- HCS --

Txtil, confecci i pell

Patronatge i moda CT -- -- CNS TEC -- --

Transport i manteniment de vehiclesAutomoci CT -- -- CNS TEC -- --

Correspondncia entre estudis de formaci professional de grau superior LOGSE i estudis universitaris

El Departament dEducaci, mitjanant la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats, elDepartament dInnovaci, Universitats i Empresa, per mitj de la Direcci General dUniversitats i les universitats deCatalunya van signar un acord per establir el reconeixement de crdits destudis universitaris. La Secretaria General delConsell Interuniversitari de Catalunya publica la relaci de tots els reconeixements de crdits vigents durant el curs(Reconeixement de crdits de cicles formatius de grau superior).

El Departament d'Educaci i les universitats catalanes han signat un conveni de collaboraci, l'objecte del qual s elreconeixement de crdits entre cicles formatius de grau superior de la formaci professional especfica i els estudisuniversitaris.

Aquest acord t per objectiu facilitar dos itineraris:

1. L'itinerari dels cicles formatius de grau superior a la universitat, per al reconeixement dels crdits entre ciclesformatius de grau superior de la formaci professional especfica i alguns estudis universitaris.

En aplicaci d'aquest conveni, les universitats catalanes validaran com a assignatures ja cursades els crdits ques'hagin determinat en els diferents acords de reconeixement, entre cicles formatius de grau superior i estudisuniversitaris. Aquests crdits constaran com a reconeguts en l'expedient acadmic dels estudis universitaris.

L'experincia s'aplicar als titulats tcnics superiors dels esmentats cicles formatius que accedeixin als estudisuniversitaris especificats als acords de reconeixement.

Els estudiants titulats d'un cicle formatiu de grau superior que vulgui accedir als estudis universitaris en qu hi haestablert el reconeixement de crdits, haur de presentar el certificat acreditatiu d'haver superat el cicle formatiu a la

secretaria del centre universitari corresponent, si desitja que se li apliqui la disminuci de la crrega lectiva que lipertoqui.


23/24





23 de 24

2. L'itinerari de la universitat als cicles formatius de grau superior, per a la convalidaci de determinats crdits delsCFGS als estudiants titulats de determinats estudis universitaris que aix ho solliciti.

La Direcci General de Formaci Professional atorgar convalidacions en aquells crdits dels cicles formatius

que es considerin ja cursats pels estudiants amb determinades titulacions universitries, i que aix ho sollicitin a lasecretaria del centre d'ensenyament secundari corresponent.

3. Informaci sobre el reconeixement de crdits de lliure elecci per part de les universitats

En virtut d'un acord de la Comissi d'accs i afers estudiantils del Consell Interuniversitari de Catalunya, lesuniversitats catalanes individualment poden reconixer d'ofici, com a superats, tots els crdits de lliure elecci (o unapart) d'una titulaci de primer i/o de primer i segon cicle a qualsevol estudiant que hagi superat un cicle formatiu degrau superior.

Aquest reconeixement es far en virtut de la normativa acadmica aprovada per cada universitat en relaci ambel reconeixement de crdits de lliure elecci i no caldr la valoraci i propostes prvies de les comissionsespecfiques d'anlisi. Cal saber trobar informaci de quines sn les universitats que han informat del reconeixementd'ofici de crdits de lliure elecci.


24/24




Aquest document (11 BTX CF Universitat Llibret doc) pot quedar obsolet una vegada imprs (9 mar 11)Pgina

Si vols saber-ne ms:

http://www.iesjoanbrudieu.net

El web dels estudis universitaris a Catalunya i les sortides professionalshttp://www10.gencat.cat/cur_wrcec/AppJava/visible/start.do?set-locale=ca_ES

http://www.edu365.cat/estudiar/index.htm

Estudiar a Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/canaleducacioUniversitats: http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/index.html

Proves daccs a la Universitat: http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/index.html

Estudiar a les Universitats de Catalunya: http://www10.gencat.cat/dursi_estudiaracatalunya/AppJava/ca/index.jsp

Les universitats catalanes en xifres: http://www.gencat.cat/unidata/

BTX-CF Orientació Universitat Llibret

Documents

Transcript of BTX-CF Orientació Universitat Llibret