EL NOU MAPAUNIVERSITARI

edita Ajuntament de Manresa - produeix CatPress - basat en un disseny de graphikus - fotografia de portada Marta Pich - impressió Imprintsa - dipòsit legal B.19999-2008

2 4 6 7T’expliquem com queda el mapa universitari de Manresa per al curs vinent

Coneix tot el que passa al Campus de Manresa: notícies, activitats, novetats...

Parlem amb Beth Rodergas, exconcursant d’OT, dels seus propers projectes

Les propostes més interessants per pas-sar el temps lliure a Manresa: cultura, esport, oci...

Manresa entra el curs vinent a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior

www.campusmanresa.net

triabé

El Campus Universitari de Manresa ja té a punt l’oferta formativa per al curs 2009-2010, que presenta com a principal novetat l’adaptació de bona part de les titulacions a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Una adaptació que implica nom-brosos canvis, tant en la nomencla-tura dels estudis com en els plans d’estudis, la distribució de cursos i crèdits i les metodologies docents. L’objectiu, unificar criteris entre totes les universitats europees per tal de garantir una formació de qualitat i afavorir els intercanvis i la mobilitat tant d’estudiants com de professors.

Quatre graus en ciències de la salutA la Fundació Universitària del Bages (FUB), els quatre estudis de l’àmbit de les ciències de la salut es con-vertiran en estudis de grau segons el nou pla d’estudis. Així, el curs vinent s’oferiran els graus en Infermeria, Fisioteràpia, Podologia i Logopèdia, tots ells amb una durada de 4 cursos acadèmics i una càrrega lectiva total

de 240 crèdits ECTS, el nou sistema de crèdits que defineix l’EEES i que es correspon a 25 hores de feina de l’alumne (entre les que s’inclouen les hores de classe, però també les hores d’estudi, les dedicades a fer treballs, etc.) per cada crèdit. Els 240 crèdits ECTS es distribueixen en 60 crèdits per cada curs acadèmic.

A més, la FUB amplia la seva oferta i impartirà l’any vinent els estudis d’Educació Infantil, també amb titula-ció de grau.

D’altra banda, el curs vinent serà la darrera oportunitat per a tots els estudiants que vulguin fer l’actual diplomatura en Ciències Empresa-rials, que té una durada de 3 cursos. La FUB mantindrà encara l’actual pla d’estudis, de manera que tots aquells que comencin la diplomatura el curs 2009-2010 podran obtenir el títol en un termini de 3 cursos acadèmics amb un total de 180 crèdits actuals. Aquests, a diferència dels crèdits

ECTS, només tenen en compte les hores de classe i un crèdit equival a 10 hores de classe.

Enginyeries adaptades a l’EEESL’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) també ha adaptat les seves titula-cions a l’Espai Europeu d’Educació Superior i oferirà el curs vinent cinc graus d’enginyeria i un màster oficial. Concretament, seran els graus en Enginyeria Mecànica, Enginyeria Electrònica i Automàtica Industrial, Enginyeria Química i Enginyeria Elèc-tica, adscrits a la branca d’Enginyeria Industrial, i el grau en Enginyeria de Mines, dins de la branca d’Enginyeria Civil. Aquestes titulacions, com en el cas de les de ciències de la salut, te-nen una càrrega lectiva de 240 crèdits ECTS, distribuïts en 4 cursos.

El màster en Enginyeria dels Recur-sos Naturals, de 60 crèdits ECTS i durada d’un curs acadèmic, és l’únic que pot fer-se a Manresa de manera

presencial i adaptat a l’EEES. Ofereix formació científica avançada en el camp de l’aprofitament i la gestió dels recursos naturals des d’una perspec-tiva pluridisciplinària.

Amb el pla d’estudis vell, l’EPSEM impartirà encara el curs vinent l’Enginyeria Tècnica de Telecomuni-cacions, especialitat sistemes elec-trònics, que podrà fer-se en 3 cursos acadèmics, i dos segons cicles, els d’Enginyeria de Mines i d’Enginyeria en Organització Industrial. Enginyeria de Mines té una durada de 2 cursos i Enginyeria en Organització Industrial, que es fa en modalitat semipresen-cial, de 3.

La UOC amplia l’ofertaLa Universitat Oberta de Catalunya, que aquest any ja ha impartit els graus de Dret, Psicologia i Humani-tats adaptats a l’EEES, preveu oferir el curs vinent onze nous graus i dos màsters oficials i acabar així de completar l’adaptació de totes les titulacions al nou format. Els onze nous graus que començaran el curs 2009-2010 són els d’Administració i Direcció d’Empreses, Màrqueting i Investigació de Mercats, Turisme, Comunicació, Informació i Documen-tació, Llengua i Literatura Catalanes, Multimèdia, Enginyeria Informàtica, Educació Social, Ciències Laborals i Enginyeria de Telecomunicacions. Pel

2

Arriben canvis a la Manresa universitària. L’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) serà a partir del curs 2009-2010 una realitat, la qual cosa farà canviar el panorama dels estudis universitaris a Manresa. L’aparició de les titulacions de grau, que substituiran progressivament les diplomatures, llicenciatures i enginyeries tècniques, és la principal novetat d’un curs en què l’oferta formativa s’ampliarà amb els estudis d’Educació Infan-til. Tot això, acompanyat per destacats canvis en les metodologies docents i d’avaluació que, seguint els criteris marcats pel Pla Bolonya, estaran centrades en el procés d’aprenentatge de l’estudiant amb l’objectiu de millorar la qualitat i la competitivitat dels universitaris europeus

El Campus Universitari de

Manresa entra el curs 2009-2010 a l’Espai Europeu d’Educació

Superior amb novetats destacades

MANRESA S’ADAPTA A EUROPA

GRAU EN INFERMERIA240 crèdits ECTS distribuïs en 4 cursos.

GRAU EN FISIOTERÀPIA240 crèdits ECTS distribuïts en 4 cursos.

GRAU EN PODOLOGIA240 crèdits ECTS distribuïs en 4 cursos.

GRAU EN LOGOPÈDIA240 crèdits ECTS distribuïs en 4 cursos.

DIPLOMATURA EN CIÈNCIES EMPRESARIALS180 crèdits distribuïuts en 3 cursos.

GRAU EN EDUCACIÓ INFANTIL240 crèdits ECTS distribuïs en 4 cursos.

3que fa als màsters, seran els de Gestió Cultural i Anàlisi Política.

Fins ara, la UOC ja oferia, amb el for-mat adaptat a l’EEES, a més dels tres graus de Dret, Psicologia i Humani-tats, quatre màsters ofi cials (Prevenció de Riscos Laborals, Educació i TIC, Programari Lliure i Societat de la Infor-mació) i un doctorat, el de Societat de la Informació i el Coneixement.

Cap a un canvi de modelLes noves titulacions són només la punta de l’iceberg de tot un seguit de canvis que afectaran el nostre panora-ma universitari. I és que l’EEES suposa també la implantació d’un nou model docent, que se centrarà molt més en el procés d’aprenentatge i no tant en els resultats fi nals.

Els centres del Campus Universita-ri de Manresa han fet els deures i les noves titulacions del curs vinent aniran acompanyades d’un replante-jament de les metodologies docents i d’avaluació que també aniran d’acord amb els criteris marcats pel pla de Bolonya. Per això, les discussions a classe, els treballs o les pràctiques prendran importància i els objectius de les diferents assignatures se cen-traran en les competències adquirides per l’estudiant i no només en els con-tinguts a aprendre. La fi nalitat és que el pas per la universitat serveixi als estudiants per adquirir les eines i les habilitats necessàries que els perme-

AIXÍ QUEDEN LES TITULACIONS PER AL CURS 2009-2010

tin aplicar i ampliar els seus coneixe-ments al llarg de tota la seva carrera professional.

Amb aquests canvis es vol garantir la qualitat de l’ensenyament universitari i equiparar el nivell de la universitat europea al de les més competitives en l’àmbit mundial.

Més mobilitatUna altra de les conseqüències que portarà l’entrada a l’EEES és que serà molt més fàcil estudiar a l’estranger ja que totes les universitats europees compartiran un mateix model. En total, formaran part de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior 46 estats europeus, no únicament els països de la UE, sinó també països de l’espai europeu de lliure comerç i països de l’est i del centre d’Europa.

La unifi cació de criteris entre les universitats d’aquesta zona, doncs, facilitarà la mobilitat tant dels estu-diants com dels professors, un fet que ja és una realitat al Campus de Manresa, que disposa d’una àmplia oferta d’intercanvis internacionals, i que és d’esperar que s’ampliï encara més amb l’entrada a l’EEES.

FUB

EPSEM

ECTS?És la sigla de European Credit Trans-

fer System (Sistema Europeu de

Transferència de Crèdits). Equival a

25 hores de feina de l’estudiant i in-

clou totes les activitats del procés

d’aprenentatge (classe, treballs, pràc-

tiques, estudi, etc.).

ELS GRAUS EN EDUCACIÓ INFANTIL A LA FUB I ENGINYE-RIA ELÈCTRICA A L’EPSEM, NOVETATS DEL CURS VINENT

El curs 2009-2010 el Campus Universitari de Manresa creix amb la incor-poració en la seva oferta formativa dels estudis en Educació Infantil, que s’impartiran a la Fundació Universitària del Bages. Com la resta de titulacions de la FUB, es tracta d’uns estudis adscrits a la Universitat Autònoma de Barce-lona i integrats en l’Espai Europeu d’Educació Superior.El grau en Educació Infantil s’iniciarà el curs vinent amb una oferta de 80 places, quatre anys acadèmics i una càrrega lectiva de 240 crèdits ECTS, dels quals 42 corresponen a pràctiques. De la resta, 100 crèdits són de formació bàsica, 60 d’assignatures obligatòries, 30 d’optatives i 6 corresponen al treball de fi de grau. Un cop fi nalitzats els estudis, l’estudiant rebrà el títol de graduat en Educació Infantil per la UAB. A més, en funció de les optatives que cursin, els estudiants tindran l’opció d’obtenir una menció en Infància i salut. Les classes es faran en horari de tarda, mentre que les pràctiques podran fer-se en horari de matí o de tarda.El mestre d’educació infantil és el professional que planifi ca, desenvolupa i avalua activitats educatives dirigdes a nens i nenes de 0 a 6 anys. La forma-ció d’aquests professionals té com a principal sortida la docència en centres educatius, concretament a les llars d’infants i parvularis. Però també permet treballar en d’altres àmbits com els serveis i programes d’atenció a la primera infància (programes materninfantils, serveis d’oci i cultura, ludoteques, biblio-teques infantils), en l’elaboració de material didàtic o bé en l’autoocupació en serveis educatius complementaris.D’altra banda, l’EPSEM recuperarà el curs vinent uns estudis que ja s’havien fet en aquest centre. Es tracta del grau en Enginyeria Elèctrica, que formarà experts en el disseny, anàlisi, projecció i manteniment de sistemes i equipa-ments relacionats amb la generació, el transport, la distribució i la utilització de l’energia elèctrica. Té una durada de 4 cursos i 240 crèdits ECTS.

graus

màsters14 TITULACIONS DE GRAU6 MÀSTERS OFICIALS

Consulteu la programació completa a la web.

UOC

www.epsem.upc.edu

www.fub.edu

www.uoc.edu

GRAU EN ENGINYERIA MECÀNICA240 crèdits ECTS distribuïs en 4 cursos.

GRAU EN ENGINYERIA ELECTRÒNICA INDUSTRIAL I AUTOMÀTICA240 crèdits ECTS distribuïts en 4 cursos.

GRAU EN ENGINYERIA QUÍMICA240 crèdits ECTS distribuïs en 4 cursos.

GRAU EN ENGINYERIA ELÈCTRICA240 crèdits ECTS distribuïs en 4 cursos.

GRAU EN ENGINYERIA DE MINES240 crèdits ECTS distribuïs en 4 cursos.

ENGINYERIA TÈCNICA DE TELECOMUNICACIONS (ESPECIALITAT SISTEMES ELECTRÒNICS)225,5 crèdits distribuïts en 3 cursos.

ENGINYERIA DE MINES2n cicle. 150 crèdits distribuïts en 2 cursos.

ENGINYERIA EN ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL2n cicle en modalitat semipresencial. 150 crèdits dis-tribuïts en 3 cursos.

MÀSTER EN ENGINYERIA DELS RECURSOS NATURALS60 crèdits ECTS distribuïts en 1 curs.

La FUB potencia l’intercanvi de coneixe-ments amb EuropaAquest curs 2008-2009 la Fundació Universitària del Bages ha signat nous convenis amb altres universi-tats del territori estatal i d’Europa que permetran ampliar les destina-cions de tots els alumnes que vulguin marxar a fora el curs vinent.

En l’àmbit de ciències de la salut, els estudiants d’infermeria, fisioterà-pia i logopèdia tenen la possibilitat de cursar un Erasmus a Finlàndia,

4Brussel·les, Itàlia o Portugal, de-penent dels estudis. En el territori espanyol, els estudis d’Infermeria i Fisioteràpia tenen conveni amb les universitats de les Illes Balears, Alacant i el País Basc. Pel que fa a l’àmbit de les ciències socials, també els alumnes d’Empresarials tenen l’oportunitat de fer una estada a Finlàndia.

A banda d’aquests intercanvis i com a centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, els estu-diants de la FUB també poden optar per altres destinacions, acollint-se a la resta de convenis de la UAB amb altres universitats.

Un centenar de col·laboradors docents de la UOC són de la Catalunya CentralLa UOC té més de 2.400 col·labora-dors docents, un centenar dels quals són de la Catalunya Central. Aquests professionals exerceixen virtualment de tutors i responsables d’àrees es-pecífiques del coneixement.

La majoria dels docents col·labora-dors de la UOC treballen en altres universitats o sectors professionals i dediquen una part del seu temps a

exercir de professors virtuals de la UOC. Aquest col·lectiu, igual que els estudiants de la Universitat, treba-lla per mitjà del Campus Virtual en àrees específiques del coneixement, i guia els estudiants en el seu procés d’aprenentatge.

La UOC té col·laboradors docents, tu-tors i consultors en totes les diferents modalitats formatives que ofereix. La Universitat selecciona aquestes per-sones segons les necessitats acadè-miques de les assignatures i, un cop incorporades a la docència virtual, solen combinar aquesta activitat amb altres dedicacions professionals, principalment en altres universitats de Catalunya i de l’Estat.

La borsa de treball, una eina que no passa de modaMalgrat la disminució d’ofertes de treballs causada per la crisi econòmi-ca del moment, la Fundació Universi-tària del Bages disposa d’una borsa de treball que s’ha anat consolidant com un altre espai d’intercanvi entre la universitat i les empreses.

Tots els interessats poden veure a través de la pàgina web les ofertes laborals del moment. Les empreses, per la seva banda, poden entrar-hi

les noves demandes sempre que ho vulguin.

Així, els alumnes i exalumnes de la FUB van poder accedir l’any passat a un total de 179 ofertes de treball provinents de 50 empreses diferents. En l’àmbit de ciències de la salut, es va poder optar a 97 possibles feines, provinents de 35 organitzacions so-ciosanitàries, i 82 van correspondre a ofertes laborals del món empresarial.

La borsa de treball s’ha convertit en una eina útil per a la incorporació dels titulats a la FUB al món laboral, a la vegada que proporciona a les empreses professionals qualificats.

NOTÍ-CIES

Jornada de recerca a la Politècnica de ManresaLa Comissió de Recerca de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) va acordar celebrar una Jornada de difusió de les tres grans línies de recerca que potencialment poden ser capdavan-teres a l’Escola en el futur. En aquesta Jornada els ponents van exposar planerament els objectius del seu àm-bit de recerca i van deixar entreveure possibles connexions amb membres de l’Escola que potencialment podrien passar a formar part del seu grup.

El grup de recerca en recursos naturals i medi ambient va presentar diverses línies de recerca: una sobre tractament de gasos contaminants i olors, que pretén posar a punt un procés de descontaminació basat en l’ús de microorganismes immobilit-zats; una altra d’eliminació de micro-contaminants orgànics i inorgànics d’aigües amb carbons immadurs; i la última de modelització de jaciments minerals, que duen a terme conjun-tament l’EPSEM, la Universitat de Barcelona i la Universidad Nacional Autónoma de Méjico.

Per la seva banda, el grup de recerca l’home virtual, especialitat en rehabili-tació i ergonomia, treballa en la cons-

trucció d’un prototipus humà virtual, en un projecte que tindria aplicacions en neurorehabilitació, telerehabilita-ció, reconstrucció d’òrgans i biomi-mètica. En una recerca d’aquest caire hi intervenen metges, matemàtics, enginyers i informàtics, entre d’altres professionals.

Per últim, el grup de recerca de circuits i sistemes de comunicació orienta la seva activitat al disseny de circuits electrònics per a comunica-cions. En aquest grup, format actual-ment per 5 professors de l’EPSEM, es desenvolupen tècniques d’anàlisi i disseny de circuits electrònics com els que intervenen en els sistemes de comunicacions actuals.

55Un audioblog per als estudiants de llengües estrangeres de la UOCAmb la voluntat de facilitar la pràctica de les destreses orals i de compren-sió de les persones que aprenen llengües estrangeres, neix LANGblog, un projecte docent del programa de Llengües dels Estudis de Llengües i Cultures de la UOC i el seu depar-tament de Tecnologia Educativa, coordinat pel professor Federico Bor-ges, que ha donat com a resultat un audioblog que potencia l’autonomia de l’aprenentatge dels idiomes.

LANGblog és un audioblog de programari lliure, que permet als estudiants enregistrar àudio i vídeo amb facilitat i comoditat, directament sobre l’eina, sense haver de recórrer a cap altre mecanisme. Al final del procés d’enregistrament, totes les in-tervencions queden accessibles per a escoltar-les, comentar-les i baixar-les. És a dir, tots els usuaris poden escoltar o veure els enregistraments dels altres companys, i també baixar-los a l’ordinador o dispositiu mòbil, sigui un reproductor MP3 o un telèfon mòbil. Ja són més d’un miler els estudiants d’assignatures de llengua estrangera de la UOC que l’utilitzen.

La importància de posar en pràctica els nous coneixements Els estudis de la branca sociosani-taria tenen un component pràctic que esdevé molt important per a l’aprenentatge de l’alumne, la segure-tat i confiança personals, i en definiti-va, el seu creixement professional.

Conscients d’aquesta necessitat, l’Escola Universitària de Ciències de la Salut de la FUB, ha establert convenis amb els principals centres i institu-cions del territori. Tota una xarxa de

relacions i col·laboracions amb hospi-tals, Centres d’Atenció Primària, cen-tres hospitalaris, centres sociosani-taris, serveis de salut laboral, centres de desenvolupament infantil i atenció precoç i residències, que resulten beneficioses per a ambdues parts. Els estudis d’Infermeria compten amb el suport de 32 centres assistencials i fisioteràpia té conveni amb 84 centres. Pel que fa als estudis de logopèdia compten amb la col·laboració de 59 centres i podologia amb 8.

Pel que fa als estudis d’Empresarials, tots els alumnes que volen poden fer pràctiques a empreses, si bé en aquest cas no són obligatòries.

Els estudiants de l’EPSEM recomanen les estades a l’estrangerDes de fa anys, l’escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa ofereix a l’estudiantat la possibili-tat de completar els seus estudis en altres universitats europees. Al llarg del temps hi hagut relació amb universitats d’Alemanya (Fachhochs-chule Aalen), França (Ecole Nationale Superieur des Techniques Industrie-lles et de Mines d’Alès), Anglaterra (Glyndwr University), Dinamarca (Uni-versity College of Aarhus) i Irlanda (Cork Institute of Technology).

Raúl Moyo, que va ser a Alemanya, explica que el fet d’estudiar a fora “és molt important per a qualsevol estudiant, per veure una altra manera de treballar i de trobar solucions als problemes”. Sergi Garcia, que va fer el seu projecte de fi de carrera també a Alemanya, diu que “ha estat una gran experiència, que m’ha ajudat a valdre’m per mi mateix”. Una opinió que comparteix Albert Bosom, que està actualment a Dinamarca. Salva-dor Davant, que va ser a Suècia, diu que “ho recomanaria a tothom amb els ulls tancats”. Quim Andújar, per la seva banda, que encara és a Dinamar-ca, valora sobretot “el fet de conèixer altres mètodes d’ensenyament i altres realitats culturals”.

Una col·lecció sobre ex-periències de viatges, nou segell de l’Editorial UOC Relats de viatges explicats en prime-ra persona i assaigs sobre l’actualitat són les temàtiques amb què s’inicia «Niberta», el nou segell de l’editorial de la Universitat Oberta de Cata-lunya. La primera línia, «Cuadernos Livingstone», és una col·lecció en què l’autor relata un viatge i com l’influeix. La segona, «Serie Major», aplega un conjunt de reflexions sobre el dia a dia dels seus autors, que volen fer pensar el lector.

«Cuadernos Livingstone» és la prime-ra col·lecció de viatges de l’Editorial UOC. Els autors expliquen en primera persona l’experiència d’un viatge i narren com els influeix. Són obres molt properes d’estil dietari o de diari de viatge en què, a més de fer arribar als lectors la seva visió del país, descriuen, en essència, l’experiència del viatge.

Pel que fa a la «Serie Major», es trac-ta d’una col·lecció d’assaigs que re-flexionen sobre l’actualitat. Són llibres que reflecteixen la vida i les experièn-cies dels autors des d’una òptica àgil i vital. Són assaigs profunds, frescos i directes que, a més d’entretenir, volen fer pensar el lector.

L’EPSEM col·labora en la tutorització de treballs de recerca de batxilleratL’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa col·labora des de fa anys amb diferents insti-tuts de la comarca en la realització del treball de recerca de Batxillerat. En aquest treball professors de la universitat tutoritzen, junt amb els professors dels instituts, la recerca a realitzar i posen a l’abast de l’alumne de batxillerat equipament d’alta tecnologia que li permet realitzar uns treballs de recerca de gran qualitat. L’objectiu que pretén L’EPSEM amb

aquest tipus de col·laboració és el de potenciar l’interès de l’alumnat de batxillerat per les àrees de la ciència i la tecnologia, en la seva vessant de sostenibilitat; i de l’altra, incentivar la tasca educativa que es porta a terme als centres de secundària en aquests àmbits de coneixement.

Els treballs que s’han tutoritzat des de l’EPSEM tracten de temàtiques ben diverses dins de les àrees científiques, tecnològiques i me-diambientals. La valoració que en fan els alumnes és molt positiva, ja que l’experiència els permet familiaritzar-se amb les metodologies de treball i les eines científiques que s’utilitzen en l’àmbit de la recerca professional.

5

BETH RODERGAS

La vida li va fer un gir radical quan

va participar a la segona edició d’OT. Parla amb orgull de la seva

carrera com a cantant i actriu,

mentre manté les col·laboracions

a la televisió. La Beth reconeix

que li faria il·lusió cursar una carrera

universitària

Quins records et porten l’època d’estudiant?Em vénen al cap records molt bons la veritat. Sobretot per les amistats que vaig fer a l’escola. Tinc molt frescos els moments de l’escola a Súria quan era molt petita quan el que importa-va eren els amics més que estudiar. La cosa va canviar una mica quan vam haver de començar a estudiar de debò. L’EGB me’l vaig treure amb notables, això sí, sempre estudiant a darrera hora. Era una mica vaga i a Batxillerat ho vaig pagar repetint el darrer curs.

Tot i això, t’agradava anar a classe.Sí, sobretot per l’ambient. Tinc molt marcat el moment que vaig venir a Manresa a estudiar a l’institut, tot era nou per a mi. Als 16 anys desco-breixes què vol dir fer-te gran i en tinc molts bons records d’aquesta època. Va ser quan vaig començar a sortir amb els amics i més tard te n’adones de com passen els anys.

Has pensat mai en cursar una carrera universitària?Sí, ho he pensat sovint. Tot i que vaig repetir Batxillerat, vaig treure’m la Se-lectivitat per tenir sempre la possibili-tat de poder continuar estudiant. Tot i això, un cop aprovada em feia il·lusió viure uns mesos a Anglaterra per pro-var sort amb la música i vaig aparcar el tema dels estudis. Després d’uns anys he tornat a pensar en la possibi-litat d’estudiar. De fet, l’any passat em vaig estar mirant l’oferta de la UOC i algun dia m’agradaria estudiar alguna carrera tipus Filosofia, Educació Social o Psicologia. Tampoc descarto estudiar disseny de moda o patronat-ge perquè m’agrada molt cosir.

Creus que Manresa pot ampliar el seu

potencial universitari?Cada cop hi ha més estudiants i penso que és bo que una ciutat com Manresa pugui oferir uns estudis de qualitat i que es diferenciïn de la resta d’oferta dels centres del país.

En els darrer anys t’hem vist damunt dels escenaris. Després de publicar tres discs tens algun projecte entre mans?Ara mateix no perquè he estat treba-llant al programa ‘Temps de Neu’ del Canal 33. I tinc una proposta per la qual gravem els espais de la campan-ya del servei del 012 de la Generalitat. La meva intenció és preparar un disc nou, però però fer-ho a mitjà termini. Vull gravar-lo quan estigui convençu-da de les cançons i encara no sé

si fer-ho en català, en castellà o en anglès. El que sí que tinc clar és el projecte per editar un disc en català aquest any on es recullin les darreres cançons que he fet amb els Gossos, amb Sopa de Cabra, els temes de les sèries per a TV3 o la nadala que vam gravar fa dos anys. Ara, aquest material està una mica dispers i vull editar-lo. La idea és a llarg termini preparar disc nou. Segur, però no sé quan. Amb el darrer disc vaig quedar molt satisfeta i em fa respecte tornar a començar.

Amb què et quedes de tot l’episodi viscut arran del fenomen d’Operación Triunfo?En tinc un molt bon record i com tot té les seves coses bones i les seves coses dolentes. El millor va ser el moment mediàtic perquè si el pots aprofitar és fantàstic. És evident que els mitjans són necessaris i que esdevenen una plataforma brutal per arribar a la gent. Quan van passant els anys t’adones que cada cop estàs millor. Ara tinc total llibertat per fer les meves cançons. Jo sempre he dit que participar en aquest programa em va canviar la vida i durant els quatre mesos que vaig ser a l’acadèmia m’ho vaig passar genial i vaig apren-dre moltíssim. Sens dubte vaig fer un salt i això m’ha permès viure de les coses que sempre havia volgut i he de reconèixer que és un privilegi.

En la interpretació has actuat en teatre i televisió. Amb què et quedes?Amb el teatre, sens dubte. M’agrada molt més que la televisió. La tele és molt freda.

Al teatre vas participar a l’obra ‘Pels pèls’ i després interpretant la Carmesi-na a ‘Tirant lo Blanc’, un muntatge que va girar per diferents països. L’expeirència ha estat molt bona. Al principi no m’ho creia perquè vaig estar rodejada de grans actors. Amb el muntatge Tirant lo Blanc vam ser a Alemanya, Mèxic... amb una gira impressionant. Cada cop que pujava damunt l’escenari no m’ho creia. Tre-ballar al costat d’actors com el Lluís Canut o la Victòria Pagès, que de petita els veia per televisió, ha estat increïble. De vegades pensava, però què hi faig jo, aquí?

A la televisió t’hem pogut veure a la

sèrie ‘Lalola’. Com valores l’experiència de treballar a Madrid?Ha estat difícil perquè era un paper secundari i havia de desplaçar-me un parell de cops per setmana a Madrid. Ha estat bastant complicat i també sacrificat i me n’he adonat que en-cara em falta molt per aprendre. Que m’agradaria fer algun altre projecte per la televisió per treure’m aquest regust amarg.

I cada hivern et veiem al ‘Temps de Neu’. Com va sorgir aquesta proposta?M’ho va proposar el director del pro-grama, el Toni Real quan col·laborava amb l’espai ‘El Club’. Aquest és el tercer hivern que hi col·laboro. La idea em va agradar moltíssim, en-cara que feia anys que no esquiava. Aquest any vaig proposar una secció especial coincidint amb el centenari de l’esquí a Catalunya. Cada setmana parlem amb un personatge conegut. M’ho passo molt bé fent l’espai.

Des de quan esquies? Quina és la teva estació preferida?Des de petita sempre havíem anat a esquiar amb la família, el meu pare era monitor. Sempre anàvem a Arinsal amb el Club Man d’aquí a Manresa.

“La meva intenció és preparar un disc nou però vull gravar-lo quan estigui convençuda de les cançons““Vaig treure’m la

Selectivitat i m’agradaria estudiar alguna carrera tipus Filosofia, Eduació Social o Psicologia”

6

No deixis mai d’aprendre!Creació audiovisual, teatre, ceràmica, ball coun-try, història de l’art, política, economia, jardineria... Aquests són només alguns dels temes dels cursos que l’Ajuntament de Manresa programa dins del calendari de les Aules de Cultura i els Tallers d’Art. Es tracta de cursets de curta durada que s’ofereixen entre setembre i juny i que majoritàriament són gratuïts o a preus molt reduïts. Són oberts a tothom i en ells podràs aprendre des de com fer un hort urbà fins a nocions bàsiques de borsa per a no entesos. En molts dels cursos hi col·laboren activament entitats de la ciutat expertes en el tema a tractar, de manera que a més d’aprendre podràs conèixer gent que comparteix els teus ma-teixos interessos. Consulta la programació a la web de l’Ajuntament (www.ajmanresa.cat) i gaudeix del plaer d’aprendre!

Relax i esport al Parc de l’AgullaÉs definitivament l’oasi de la ciutat. El Parc de l’Agulla és l’espai ideal per passejar, prendre el sol, fer esport i gaudir d’una bona estona de lleure. El seu immens estany, construït per garantir l’abastiment d’aigua a la ciutat, serveix per a la pràctica de diferents esports com el windsurf o el piragüisme. Són habituals del parc també els pescadors i, sobretot, els esportistes que s’hi acosten fent footing o en bicicleta. Al Parc de l’Agulla hi arriba la Sèquia, un canal cons-truït en l’època medieval i que porta l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa. Un passeig al costat d’aquest canal es converteix en una agrada-

ble passejada que permet descobrir racons insòlits i tranquils del Pla de Bages.

Tasta els nostres vins

El Bages és territori vinícola. I Manresa, ciutat ideal per tastar els vins de dins i fora de la comarca. L’interès per la cultura del vi ha fet que en els darrers mesos si-guin molts els locals de la ciutat que organitzen tastos de vins. Restaurants, botigues de vins, cellers i entitats com el Consell Regulador de la DO Pla de Bages són els encarregats de dinamitzar el panorama dels tastos a la ciutat i gairebé cada setmana hi ha alguna activitat o altra. A més, la majoria de cellers de la DO també ofereixen la possibilitat de visitar-los i conèixer de més a prop aquest món apassionant.

Fem Kampana?El casal de joves La Kampana és un equipament mu-nicipal dedicat a la promoció de la cultura, la creació i l’associacionisme juvenil. Hi trobaràs punts d’accés a internet gratuït, el punt d’informació Sapsk, perquè estiguis al dia d’habitatge, treball, viatgeteca, estudis, beques, i una agenda d’activitats pensada especial-ment per a joves d’entre 14 i 30 anys. Entre les ac-tivitats permanents del centre hi ha ping pong, play station, jocs de taula, espai de lectura i ludoteca mòbil, però mensualment es programen d’atres activitats com cursos, sopars, trobades, etc. A més, si ets artista i vols exposar la teva obra, pots fer-ho a La Kampana, simplement demanant-ho i sense cap cost!

Descobreix el Barri Antic

De compres al carrer del Born i al carrer Nou, un cafè en una terrassa de la Plaça Major, un passeig fins a la Seu, una visita al mercat... El barri antic de Manresa és tot un món per descobrir. Carrerons plens d’història, places amb encant i, sobretot, una oferta cultural, comercial i gastronòmica per a tots els gustos. Botigues de tota la vida i d’altres de més modernes, restaurants originals, locals on escoltar música en directe i cafès acollidors dónen vida a un barri que és ple d’activitat tant de dia com de nit, especialment els caps de setmana.

El Passeig, punt de trobadaEl Passeig de Manresa és, especialment durant els mesos d’estiu, el punt de trobada dels manresans. Amb l’arribada del bon temps, les terrasses envaeixen aquest espai, que es converteix en el lloc ideal per trobar-se amb els amics i fer petar la xerrada. Al llarg dels tres trams que formen el Passeig, hi trobareu de tot: gelateries, cafeteries, restaurants, actuacions musicals,... I espais per a l’oci i la cultura com la bi-blioteca del Casino i el teatre Kursaal (al primer tram), o els multicinemes Atlàntida (al segon tram). En tot aquests punts hi trobareu propostes interessants per als moments d’oci. Al Kursaal, a part de la programació habitual de teatre, música, dansa, cinema, òpera i circ, hi trobareu espectacles pensats especialment per a la gent jove, a preus molt atractius, dins del cicle Platea Jove. I a la bilbioteca del Casino, a més d’estudiar i consultar el seu fons bibliogràfic, podreu participar en conferències o visitar les exposicions que es fan al centre cultural.

Oferta de Postgraus 2008-2009Escola de Ciències de la Salut

FISIOTERÀPIAPostgrau en readaptació a l’esforçPostgrau en fisioteràpia en traumatologia i cirurgia ortopèdica

INFERMERIAPostgrau en emergències extrahospitalàries (11a edició)Postgrau en dependència i atenció domiciliària (7a edició)Postgrau anestèsia i reaminació (8a edició)

PODOLOGIAPostgrau en podologia assistencial, ortopodòlogica i quirúrgicaPostgrau en cirurgia podològica de mínima incisió (3a edició)

Escola Universitària d’Estudis EmpresarialsPostgrau en comerç i màrqueting internacionalPostgrau en fiscalitat

Diplomatures 2008-20091R CICLECiències de la Salut - Infermeria- Fisioteràpia- Podologia- Logopèdia

Oferta de Postgraus 2008-2009Màster en enginyeria dels recursos naturals (títol homologat pel Ministeri d’Educació i Ciència)

Titulacions

1R CICLE

Enginyeries Tècniques - Electrònica Industrial - Química Industrial - Mecànica - Mines- Telecomunicacions- Doble titulació Química-Mines (4 cursos)

Oferta de Postgraus Màsters oficialsEducació i TIC (E-learning)Societat de la informació i el coneixementProgramari LliurePrevenció de Riscos Laborals

Economia, Empresa i Turisme Màrqueting i comunicacióDirecció econòmico-finançeraLogística i operacionsRecursos HumansInstruments i mercats financersDestinacions turístiquesGestió de la informació i el coneixementDirecció d’empreses turístiques UOC-UIBNormativa comptable fiscalAdministració concursalNou Pla General Comptable

Global Executive EducationExecutive MBA (EMBA)MBA SocialDirecció i gestió de la qualitatProgramació de Direcció comercial i vendes (GMM)Programa de Direcció general (PDG)

Informàtica, multimèdiai telecomunicacióDirecció i gestió de les TICSeguretat informàticaBusiness intelligenceCreació i producció multimèdiaSolucions Microsoft.netCISCO: CCNA, wireless & Networking SecurityProgramari lliureEnginyeria del programariBioinformàticaDisseny i programació de videojocsSAP: Human Capital ManagementSAP: Sales Order ManagementService Engineering and Strategic DesignTecnologies accesibles (amb Techonsite)

Dret i gestió de la ciutatFiscalitatEstudis de la UEAdministració electrònicaAnàlisi PolíticaDrets Humans i Democràcia (amb IDHC)Gestió de la ciutat i urbanisme

Cooperació i conflictologiaConflictologiaEnginyeria aplicada a la cooperació

Acció humanitàriaDependènciaDret Internacional humanitariGestió entitats no lucratives

Humanitats, educació, llengües i culturesGestió CulturalTurisme CulturalCiències SocialsEstudis literaris en l’era digitalTraducció i tecnologiesÀsia OrientalPeriodisme digital Educació i TIC (e-learning)

Ciències de la Salut Gestió clínicaDirecció executiva d’hospitalsGovern i direcció del sistema sanitariPlanificació i disseny de centres sanitarisSistemes de TIC SalutTelemedicinaNutrició i salut

1R CICLECiències Empresarials

Estudis adscrits

Estudis oficials

2N CICLE

Enginyeries - Mines - Organització Industrial