Les crisis ambientals

Els desastres ambientals cada vegada estan cada vegada més presents en la nostra vida, ja no són un fet estrany.

Contínuament, estem sentint notícies sobre els desastres arreu del món: el terratrèmol de Haití, el terratrèmol de Xile, els últims dies. I també el tsunami que va haver-hi a Tailàndia fa un parell d’anys.

Això dóna a veure que no es tracten de accidents puntuals, sinó que estem immersos en un profund desequilibri ambiental.

Gairebé totes les catàstrofes es produeixen per causes naturals, però, en alguns casos aquestes crisis van ser provocades pels mateixos grups humans.

La crisis ambiental continua avançant fent-se cada vegada més complexa i globalitzada.

Si ens preguntéssim sobre la magnitud de la crisis ambiental podríem proposar tres categories per trobar una possible resposta:

a) La crisis es pertorbadora per la vida, empitjorant les condicions de moltes poblacions, però sense amenaçar la continuïtat de les especies humanes.

b) La crisis pertorba profundament el ecosistema planetari, que serà capaç de recuperar-se però exclourà la espècie humana.

c) La crisis acabarà destrossant integralment el ecosistema planetari, la Terra passarà a ser un planeta desert, tal i com es defineix avui.

Algunes de les crisis ambientals viscudes per l’espècie humana són les següents:

Període Esdeveniment Conseqüències

Fa 10000 anys Final de l’últim període glacial. Colonització de terres fredes.

Extincions de grans mamífers.

2700 aC Sequeres, salinització dels sòls a l’Orient mitjà.

Col·lapse de la civilització sumèria.

1650 aC Terratrèmols, erupcions volcàniques a l’Egeu.

Col·lapse de la civilització minoica a Creta.

100 dC-400 dC Creixement desordenat a Roma. Ús alimentari del plom. Migracions.

Crisi de l’Imperi Romà.

800 dC Superpoblació i crisis de producció.

Extinció de la civilització maia al Yucatán i Guatemala.

1315-1317 Freds intensos. Milions de persones moren de gana a Europa.

1348-1351 Epidèmia. La pesta bubònica mata més d’un terç de la població europea.

s. XV-XVI Els espanyols exporten malalties a Amèrica.

Contribució al col·lapse de les civilitzacions asteca i inca.

1845-1847 Crisi de producció de la patata.

A Irlanda moren de gana o emigren més de 3 milions de persones.

La crisi ambiental és la crisi del nostre temps. El risc ecològic qüestiona al coneixement del món. Aquesta crisi se'ns presenta com

un límit en el curs de la història: límit del creixement econòmic i poblacional; límit dels desequilibris ecològics i de les capacitats de sustentació de la vida; límit de la pobresa i la desigualtat social.

Per això, la crisi ambiental és sobretot un problema del coneixement, el que duu a repensar l'ésser del món compleix des d'allà obrir noves vies del saber en el sentit de la reconstrucció i la reapropiació del món.

Un dels més importants es el canvi climàtic és el més gran desafiament al que s'enfronta la humanitat en el segle XXI. Encara que molts estarien d'acord a afirmar que el món actualment gaudeix d'un clima més o menys estable, les grans

inundacions, les sequeres severes,el descongelament dels glacials, l'avenç o retard de l'hivern, etc.,

Aquest són fenòmens climatològics reals que parlen per si mateixos, i el responsable ,no és la pròpia naturalesa, sinó l'home.

El resultat i com a conseqüència de tot és un augment inevitable de la temperatura global que desencadena una sèrie d'efectes sobre el medi ambient.