CTE DB SE Seguretat estructural · GUIA DB SE Seguretat estructural. SE 1 Resistència i...

GUIA: Contingut documental del projecte bàsic d’edificació. Sistema estructural.

CTE DB SE Seguretat estructural

CTE DB SE – AE Accions a l’edificació

maig 2007

GUIA DB SE Seguretat estructural. SE 1 Resistència i estabilitat SE 2 Aptitud al servei DB SE AE Accions en l’edificació. Contingut documental del projecte bàsic

març 2007 COAC – Oficina Consultora Tècnica 2/38

ÍNDEX INTRODUCCIÓ

1. DESCRIPCIÓ GENERAL DELS SISTEMES QUE COMPOSEN L’EDIFICI

1.1 Sustentació

1.2 Estructura. Període de servei. Descripció 2. SEGURETAT ESTRUCTURAL. CONDICIONS GENERALS

2.1 Programa de necessitats i usos previstos 3. SEGURETAT ESTRUCTURAL. SE 1 RESISTÈNCIA I ESTABILITAT

3.1 Relació del tipus d’accions a considerar ( DB SE - AE):

3.1.1 Càrregues permanents (G)

- Pesos propis

- Pretesat (P)

- Accions del terreny

3.1.2 Càrregues variables (Q) - Sobrecàrregues d’ús

- Sobrecàrregues d’ús en zones d’accés i evacuació de categories A i B - Sobrecàrregues en balcons volats - Sobrecàrregues en porxos, voreres i espais de trànsit situats sobre un element portant o sobre un terreny que desenvolupa empentes sobre elements estructurals - Sobrecàrregues d’usos no contemplats en la taula 3.1. del DB SE-AE - Accions sobre baranes i divisòries - Reducció de sobrecàrregues - Acció del vent - Accions tèrmiques - Càrregues de neu

3.1.3 Accions Accidentals (A) - Sisme - Incendi

- Impactes - Altres accions accidentals per raó d’usos específics

3.2 Coeficients parcials de seguretat de les accions per a verificacions de resistència i estabilitat

3.3 Coeficients parcials de seguretat per a verificacions de resistència del terreny

4. SEGURETAT ESTRUCTURAL. SE 2 APTITUD AL SERVEI

4.1 Fonaments i sistemes de contenció

4.2 Estructura

4.3 Durabilitat

4.4 Vibracions, fatiga i efectes reològics

5. PLÀNOLS



INTRODUCCIÓ

Aquest document pretén ser una guia d’ajuda per complimentar la documentació del projecte bàsic exigida pel CTE pel que fa al sistema estructural i a la sustentació de l’edifici. Recull la informació que s’ha d’incorporar en el projecte bàsic respecte a la seguretat estructural segons els següents DBs:

• DB SE 1. Resistència i estabilitat • DB SE 2. Aptitud al servei • DB SE AE. Bases de càlcul i Accions a l’edificació • DB SE C. Fonaments • DB SE A. Acer • DB SE M. Fusta • DB SE F. Fàbrica • DB SI 6. Resistència al foc de l’estructura

i segons altre normativa vigent referent a Seguretat estructural:

• EHE. Instrucció de formigó estructural • EFHE Instrucció de forjats unidireccionals de formigó prefabricat • NCSE-02. Norma de construcció sismoresistent

Està ordenat segons el document: “GUIA DEL CONTINGUT DOCUMENTAL DEL PROJECTE BÀSIC D’EDIFICACIÓ” i fa referència als apartats:

• Descripció del projecte. Descripció general dels sistemes que composen l’edifici: Sustentació i Estructura

• Compliment del CTE i d’altres reglaments i disposicions. Seguretat Estructural No es tracta d’incorporar automàticament aquest document en els projectes si no que cal fer una tria i consignar únicament aquelles dades que són d’aplicació en cada projecte concret.



1. DESCRIPCIÓ GENERAL DELS SISTEMES QUE COMPOSEN L’EDIFICI 1.1. Sustentació de l’edifici

Cal especificar les característiques del terreny i els paràmetres a considerar pel disseny i càlcul de la fonamentació. Es distingeixen dos casos:

a). Si es disposa de l’estudi geotècnic es descriuran les característiques del terreny i es quantificaran tots aquells paràmetres rellevants pel disseny, càlcul i construcció dels elements de fonamentació i contenció. En funció del tipus de fonamentació i sistemes de contenció s’establiran els valors i les especificacions necessàries pel projecte relatius a:

• cota de fonamentació • pressió vertical admissible i d’esfondrament expressades en termes de valor total i/o efectiu

i tant brutes com netes • pressió vertical admissible de servei (assentaments tolerables) en valor total i/o efectiu i

tant bruta com neta • en el cas de pilots, resistència a l’esfondrament desglossada en resistència per punta i per

fust • paràmetres geotècnics del terreny pel dimensionat dels elements de contenció. Empentes

del terreny: actives, passives i en repòs • dades de la llei “tensions en el terreny- desplaçaments” pel dimensionat de pantalles i

d’altres elements de contenció • mòduls de balast per idealitzar el terreny en càlculs de dimensionat de fonaments i

elements de contenció, mitjançant models d’interacció terreny-estructura • resistència del terreny davant d’accions horitzontals • assentaments i assentaments diferencials, esperables i admissibles per a l’estructura de

l’edifici i dels elements de contenció que es pretenguin fonamentar • qualificació del terreny segons la seva ripabilitat, procediment d’excavació i terraplenat més

adequat; talussos estables en ambdós casos, tant amb caràcter definitiu com durant l’excavació de les obres

• situació del nivell freàtic i variacions previsibles. Influència i consideració quantitativa de les dades pel dimensionat de la fonamentació, elements de contenció, drenatges, talussos i impermeabilitzacions

• proximitat de rius i corrents d’aigua que poguessin alimentar el nivell freàtic o donar lloc a soscavacions dels fonaments, arrossegaments, erosions o dissolucions

• quantificació de l’agressivitat del terreny i de les aigües que contingui per tal d’establir les mesures adequades de durabilitat específiques en fonaments i elements de contenció, segons els DBs SE de cada material o la EHE pel cas de formigó

• quantificació de totes les dades relatives al terreny i a les aigües que contingui que siguin necessàries pel dimensionat de l’edifici, en aplicació d’aquest DB SE-C i a altres DBs, especialment el DB HS -Habitabilitat: Salubritat, on es demana el nivell freàtic mig anual i el coeficient de permeabilitat del terreny

• caracterització del terreny i coeficients a emprar per realitzar el dimensionat sota l’efecte de l’acció sísmica (coeficient del terreny, C, segons NCSE 02)

• quantificació dels problemes que puguin afectar a l’excavació, especialment en el cas d’edificacions o serveis propers existents i les afectacions que puguin patir

• relació d’assumptes concrets, valors determinats i aspectes constructius a confirmar un cop iniciada l’obra, al inici de les excavacions, o en el moment adequat que així s’indiqui, i abans d’executar la fonamentació, els elements de contenció o els talussos previstos



b). Si no es disposa encara de l’estudi geotècnic (linkar fitxa estudi geotecnic) s’indicaran les dades que puguin ser d’interès de cara a la previsió de la fonamentació, com per exemple:

• tipus d’edifici segons taula:

Taula 3.1 DB SE-C Tipus Descripció ( En el còmput de plantes s’inclouen els soterranis)

C-0 Construccions de menys de 4 plantes i superfície construïda inferior a 300 m2

C-1 Altres construccions de menys de 4 plantes

C-2 Construccions entre 4 i 10 plantes

C-3 Construccions entre 11 i 20 plantes

C-4 Conjunts monumentals o singulars, o de més de 20 plantes

• possibles interaccions amb edificis veïns o serveis

• configuració constructiva dels edificis veïns i aquells aspectes que puguin condicionar el projecte o l’execució de l’obra

• tipus de fonamentació habitual de la zona

• càrregues aproximades sobre els elements de suport

• possibles inestabilitats o lliscaments del terreny

• contaminació o modificació del terreny per usos anteriors

• anteriors moviments de terres en el solar

• actuacions de fonamentació i condicionament del terreny que es preveuen en el projecte

(fonamentació de l’edifici, excavació pròpia de la fonamentació, altres excavacions, elements de contenció, reblerts, etc.)



1.2 Estructura. Període de servei. Descripció

Període de servei: el CTE estableix per a obres d’edificació, a falta d’indicacions específiques, un període de servei de 50 anys. Si en la memòria no s’indica el període de servei s’entendrà per defecte que és de 50 anys i per tant és molt important fer constar aquest període en estructures de caràcter temporal. La propietat, a l’inici del projecte, pot establir altres períodes de servei superiors (o inferiors si es tracta d’estructures de caràcter provisional). En aquest cas es farà constar en la memòria el període de servei pactat i, si és el cas, les variacions del nivell de fiabilitat introduïdes en el projecte a efectes d’allargar el període de vida útil per sobre dels 50 anys. També es pot valorar la conveniència de subdividir l’estructura en parts, amb diferents períodes de vida útil, si és així sempre caldrà reflectir-ho en la memòria i en les instruccions d’ús i manteniment. (*)

Descripció: Cal fer la descripció del sistema estructural previst, tant dels elements verticals com horitzontals, indicant de manera genèrica les seves característiques geomètriques, els materials previstos i tot allò que pugui ser rellevant pel dimensionat de l’estructura, la redacció del projecte executiu i/o l’execució de l’obra. (**)

(*) Comentaris i ajudes A títol indicatiu es poden establir els següents períodes de servei:

Tipus d’estructura Vida útil

Estructures de caràcter temporal fins a 10 anys

Elements estructurals reemplaçables que no formin part de l’estructura principal (baranes, recolzaments de tubs, etc) entre 10 i 25 anys

Edificis (o instal·lacions agrícoles o industrials) entre 15 i 50 anys

Edificis d’habitatges i oficines 50 anys

Edificis públics (docents, hospitalaris, etc), la substitució dels quals té una repercussió socioeconòmica important

75 anys

Edificis de caràcter monumental o d’importància especial 100 anys



(**) Comentaris i ajudes

per exemple, pel cas d’una estructura de parets de fàbrica de totxo: L’estructura consta de planta soterrani, planta baixa i planta pis. La planta soterrani queda delimitada perimetralment per un mur de contenció de formigó armat que a la vegada actua de suport de les càrregues verticals. La resta d’elements estructurals verticals son parets resistents en dues direccions, unes de càrrega i les altres de trava, totes elles amb continuïtat vertical. Els forjats seran unidireccionals de formigó armat prefabricats, monolítics per l’existència d’una xapa de compressió abocada en obra i encadenats als murs amb cèrcols de formigó armat. Les llums dels forjats són de l’ordre de 5 m, l’alçada de la planta soterrani és de l’ordre de 2.5 m i la de la planta baixa i primera de l’ordre de 3m. L’estructura satisfarà les exigències bàsiques de seguretat estructural mitjançant el compliment dels DB SE 1 i 2, DB SE-AE, DB SE- F, del DB SI 6 pel cas de la resistència al foc de l’estructura, de la NCSE- 02 per a les accions sísmiques, de l’EHE pels elements de formigó i de l’EFHE pels elements de forjats prefabricats. Les especificacions dels materials es concretaran en el projecte executiu, tenint en compte que: - les peces ceràmiques i els morters que s’empraran en la construcció dels murs s’ajustaran a les especificacions del DB SE-F - el formigó abocat en obra i l’acer d’armar s’ajustaran a les especificacions de l’EHE - els elements dels forjats prefabricats s’ajustaran a les especificacions de l’EFHE i /o a les de l’EHE en el cas que algun element o situació no hi estigui contemplat

per exemple, pel cas d’una estructura de pòrtics de formigó armat: L’estructura consta de 2 plantes soterrani, planta baixa i 4 plantes pis, conformada per pòrtics principals i transversals de pilars i jàsseres de formigó armat i forjats unidireccionals prefabricats amb capa de compressió formigonada a l’obra. El perímetre de les plantes soterrani es resol amb un mur pantalla també de formigó armat que a la vegada actuarà com element de fonamentació dels pilars perimetrals. Les llums dels pòrtics principals varien entre 4 i 5 m i les llums dels pòrtics transversals i dels forjats entre 3 i 5.5 m. L’alçada de les plantes soterrani serà de l’ordre de 2.5 m, la planta baixa tindrà una alçada aproximada de 3.5 m i les plantes pis de 3.0 m. L’estructura satisfarà les exigències bàsiques de seguretat estructural mitjançant el compliment dels DB SE 1 i 2, DB SE-AE, del DB SI 6 pel cas de la resistència al foc de l’estructura, de la NCSE- 02 per a les accions sísmiques, de l’EHE pels elements de formigó i de l’EFHE pels elements de forjats prefabricats. Les especificacions dels materials es concretaran en el projecte executiu, tenint en compte que: - el formigó i l’acer l’armar s’ajustaran a les especificacions de l’EHE - els elements dels forjats prefabricats s’ajustaran a les especificacions de l’EFHE i /o a les de l’EHE en el cas que algun element o situació no hi estigui contemplat



2. SEGURETAT ESTRUCTURAL. CONDICIONS GENERALS 2.1 Programa de necessitats i usos previstos Per tal de poder establir les sobrecàrregues d’ús de l’estructura, cal enumerar els usos pels que es preveu l’edifici projectat. A aquests efectes el DB SE-AE contempla els següents usos:

• A1. Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i hotels • A2. Trasters • B. Zones administratives • C1. Zones d’accés al públic amb taules i cadires • C2. Zones d’accés al públic amb seients fixes • C3. Vestíbuls d’edificis públics, administratius, hotels, sales d’exposició en museus, etc. • C4. Zones destinades a gimnàs o activitats físiques • C5. Zones d’aglomeració (sales de concerts, estadis, etc) • D1. Locals comercials • D2. Supermercats, hipermercats, grans superfícies comercials • E. Zones de tràfic i aparcament de vehicles lleugers (pes total < 30 kN) • F. Cobertes transitables accessibles només privadament o públicament • G1. Cobertes amb inclinació < 20º • G2. Cobertes amb inclinació > 40º

a més s’hauran d’incloure altres usos no contemplats en aquest llistat (magatzems, biblioteques, sales de màquines, etc) que formin part del programa de l’edifici.



3. SEGURETAT ESTRUCTURAL. SE 1 RESISTÈNCIA I ESTABILITAT 3.1 Relació dels tipus d’accions a considerar: 3.1.1 Accions permanents 3.1.2 Accions variables 3.1.3 Accions Accidentals Del següent llistat d’accions caldrà especificar-ne totes aquelles que s’han de tenir en compte en cada projecte concret.

3.1.1 Accions permanents (G)

En el projecte es tindran en compte les càrregues permanents que es descriuen a continuació (les que li siguin d’aplicació) i que es quantificaran numèricament en el projecte executiu, donat que en el bàsic encara no es poden concretar:

• Pesos propis: es tindran en compte els pesos propis dels elements estructurals, els

tancaments i envans, la fusteria, els paviments, els cels rasos, els reblerts, els equips fixes, etc.

• Pretesat (P): aquesta acció s’avaluarà segons les prescripcions de l’EHE

• Accions del terreny: es tindran en compte les accions que actuen sobre el terreny i que per

proximitat afecten a la fonamentació, les càrregues i empentes generades pel pes propi del terreny i les accions de l’aigua existent en el terreny.



3.1.2 Accions variables (Q) En el projecte es tindran en compte les sobrecàrregues que en funció de l’ús afecten al projecte segons la taula 3.1 següent i a més també es reflectiran les que corresponguin de les enumerades en els punts des del 3.1.2.2 fins al 3.1.2.6. Cal també especificar en memòria si es farà o no reducció de sobrecàrregues segons el punt 3.1.2.7. I finalment com a càrregues variables cal també establir les sobrecàrregues de vent (3.1.2.8), les accions tèrmiques (3.1.2.9) i la sobrecàrrega de neu (3.1.2.10). 3.1.2.1. Sobrecàrrega d’ús:

Taula 3.1 Valors característics de les sobrecàrregues d’ús ( DB SE-AE)

(1) A efectes de la combinació d’accions, cada subcategoria de la taula 3.1 tindrà la consideració d’acció diferent. (2) Cal descompondre aquesta puntual en dues de 10 kN cadascuna, separades entre sí 1,8 m, aplicades sobre una superfície de 200 x 200 mm i actuant simultàniament amb la sobrecàrrega uniformement distribuïda.

Categoria d’ús

Subcategories d’ús (1)

Càrrega uniforme (kN/m2)

Càrrega concentrada

(kN)

A1 Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i hotels

2.0

2.0

A Zones residencials A2 Trasters 3.0 2.0

B Zones administratives 2.0 2.0 C1 Zones amb taules i cadires 3.0 4.0 C2 Zones amb seient fixes 4.0 4.0

C3

Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones (vestíbuls d’edificis públics, administratius, hotels; sales d’exposició en museus, etc)

5.0

4.0

C4 Zones destinades a gimnàs o d’altres activitats físiques

5.0

7.0

C

Zones d’accés al públic (excepte les superfícies de les categories A, B i D)

C5 Zones d’aglomeració (sales de concerts, estadis, etc)

5.0

4.0

D1 Locals comercials 5.0 4.0 D

Zones comercials D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies comercials

5.0

7.0

E Zones de tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total < 30 kN)

2.0

20.0 (2)

F Cobertes transitables accessibles només privadament ( En cobertes transitables d’ús públic, el valor és el corresponent a l’ús de la zona que li dóna accés )

1.0 2.0

G1 Cobertes amb inclinació < 20º 1.0 2.0 G

Cobertes accessibles no més per a conservació (3) (4) G2 Cobertes amb inclinació > 40º 0.0 2.0



Alternativament les càrregues puntuals es poden substituir per una sobrecàrrega uniformement distribuïda en tota la zona de:

• 3.0 kN/m2 pel càlcul d’elements secundaris (nervis o biguetes) doblement recolzats (o sigui 5.0 kN/m2 en total)

• 2.0 kN/m2 pel càlcul de lloses forjats reticulars o nervis de forjats continus (o sigui 4.0 kN/m2 en total)

• 1.0 kN/m2 pel càlcul d’elements primaris com bigues, àbacs de suports, suports o sabates (o sigui 3.0 kN/m2 en total)

(3) Per a cobertes amb una inclinació entre 20º i 40º, el valor de qk es determina per interpolació lineal entre el valors corresponents a les subcategories G1 i G2. (4) El valor indicat fa referència a la projecció horitzontal de la coberta 3.1.2.2. Sobrecàrregues d’ús en zones d’accés i evacuació de categories A i B (residencial i administratiu segons taula 3.1) - El valor de la sobrecàrrega en zones d’accés i evacuació (escales, passadissos, etc) serà el corresponent a la sobrecàrrega d’ús de la zona servida més 1 kN/m2 3.1.2.3. Sobrecàrregues en balcons volats. - Per a comprovacions locals i per a qualsevol categoria d’ús es calcularan per a la sobrecàrrega d’ús de la zona amb la que es comunica i una sobrecàrrega lineal a les vores de 2.0 kN/m2 3.1.2.4. Sobrecàrregues en porxos, voreres i espais de trànsit situats sobre un element portant o sobre un terreny que desenvolupa empentes sobre elements estructurals. - Es considerarà una sobrecàrrega d’ús de 1.0 kN/m2 si es tracta d’espais privats i de 3.0 kN/m2 si són d’accés públic.

ESPAI PRIVAT

1,00 kN/m²

ESPAI PÚBLIC

3,00 kN/m²

3.1.2.5. Sobrecàrregues d’usos no contemplats en la taula 3.1 del DB SE-AE - Per a zones de magatzem, biblioteca o altres usos específics no contemplats en la taula, caldrà consignar el valor de la sobrecàrrega mitja i/o la distribució per a zones de la sobrecàrrega d’ús adoptada en projecte segons el programa de necessitats i usos acordat amb el promotor. Aquest valor haurà de figurar en una placa que es col·locarà a l’obra.



3.1.2.6. Accions sobre baranes i divisòries - L’estructura de baranes, ampits i llevapors de terrasses, miradors, balcons o escales es calcularà per a una força horitzontal, lineal i uniforme aplicada a 1.2 m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si és de menor alçada, de valor segons la Taula 3.3 (*)

Taula 3.3. Accions sobre baranes i altres barreres de protecció (DB SE-AE) Categoria d’ús (veure taula 3.1) Força horitzontal (kN/m)

C5 3.0

C3, C4, E, F 1.6

A1, A2, B, C1, C2, D1, D2, G1, G2 0.8 - En zones de trànsit i aparcament, les baranes o altres elements que delimitin àrees accessibles a vehicles es calcularan per resistir una força horitzontal distribuïda uniformement en 1.0 m de longitud i aplicada a 1.2 m d’alçada sobre el nivell de la superfície de rodament o sobre l’extrem superior de l’element si és més baix, de valor el que es defineixi en el projecte segons l’ús i característiques de l’edifici, no essent inferior a 100 kN/m (**) - Les parets divisòries han de suportar una força horitzontal de valor la meitat a la definida pel cas de baranes, segons l’ús de cada costat.

Comentaris i ajudes (*) En el DB SU – 5, Seguretat en situacions d’alta ocupació (per a ocupacions > 3000 persones dretes) s’estableix que per a graderies i tribunes amb més de 5 files i pendent > 6% es disposaran barreres que hauran de resistir una força de 5.0 kN/m aplicada a la vora superior. (**) En el DB SU-7 Seguretat front als riscos causats per vehicles en moviment, s’estableix quan cal protegir l’accés (apartat 2.3) i/o els recorreguts de vianants (apartat 3). Aquest DB SU-7 és d’aplicació en zones d’ús aparcament i en vies de circulació de vehicles existents en els edificis, amb excepció dels aparcaments d’habitatges unifamiliars. DB SU-7 Apartat 2.3: Existirà al menys un accés de vianants independent. Perquè un accés de vianants contigu al vial de vehicles es pugui considerar independent haurà de complir les següents condicions:

a. la seva amplada serà de 800 mm, com a mínim

b. estarà protegit, bé amb barreres de protecció de 800 mm d’alçada, com a mínim, o bé amb paviment elevat, en aquest cas el desnivell complirà l’especificat en el apartat 3.1 del SU-1 que diu: per limitar el risc de caigudes, existiran barreres de protecció en els desnivells, forats i obertures (tant horitzontals com verticals), balcons, finestres, etc. amb una diferència de cota superior a 550 mm, excepte quan la disposició constructiva faci molt improbable la caiguda o quan la barrera sigui incompatible amb l’ús previst

DB SU-7 Apartat 3.1.1. En plantes d’aparcament amb capacitat > 200 vehicles o amb superfície > 5000 m2, els itineraris de vianants utilitzables pel públic (persones no familiaritzades amb l’edifici) s’identificaran amb un paviment diferenciat amb pintures o relleu, o bé dotant a aquestes zones d’un nivell més elevat. Si aquest nivell supera els 550 mm., es protegirà segons l’establert en l’apartat 3.1 del SU-1 (veure punt b. paràgraf anterior) DB SU-7 Apartat 3.1.2. Davant de les portes que comuniquen l’aparcament amb altres zones, aquests itineraris es protegiran disposant barreres situades a una distància de les portes de 1200 mm, com mínim, i amb una alçada de 800 mm, com a mínim.



3.1.2.7 Reducció de sobrecàrregues Es pot especificar en el projecte bàsic, i si no cal fer-ho en l’executiu, si s’apliquen reduccions de sobrecàrregues d’ús. - Per a categories d’ús A, B, C i D (residencial, administratiu, pública concurrència i comercial, respectivament, segons la taula 3.1), la suma de sobrecàrregues d’una mateixa categoria d’ús que actuïn sobre un element horitzontal o vertical, es pot reduir multiplicant-la pel coeficient corresponent segons la taula 3.2 (DB SE-AE)

Elements verticals Elements horitzontals Nombre de plantes del mateix ús Superfície tributaria (m2)

1 ó 2 3 ó 4 5 ó més 16 25 50 100 1,0 0,9 0,8 1,0 0,9 0,8 0,7

Els coeficients de reducció anteriors es podran aplicar simultàniament en un element vertical (pilar) sempre que les plantes situades per sobre d’ell estiguin destinades al mateix ús i sempre que corresponguin a diferents usuaris i caldrà fer-ho constar en la memòria del projecte i en les instruccions d’ús i manteniment. 3.1.2.8 Acció del vent. Les disposicions del DB són aplicables a edificacions situades com a màxim a 2000 m d’alçada i amb esveltesa en el pla del vent no superior a 6.

b

a

hha < 6

hb

< 6

Es pot considerar una càrrega bàsica de vent qb= 0.5 kN/m2 per a tot el territori espanyol A efectes de tenir en compte possibles turbulències originades pel relleu i la topografia del terreny cal determinar el grau d’aspresa de l’entorn de l’edifici, segons taula 3.3. del DB SE AE

Taula 3.3. Grau d’aspresa de l’entorn (DB SE-AE)

I Vora del mar o d’un llac, amb una superfície d’aigua en la direcció del vent ≥ 5 Km de longitud II Terreny natural pla sense obstacles ni arbrat d’importància III Zona rural accidentada o plana amb alguns obstacles aïllats, com arbres o construccions petites

IV Zona urbana en general, industrial o forestal

V Centre de negocis de grans ciutats, amb profusió d’edificis en alçada



- Si l’edifici es situa vora un penya-segat de pendent superior a 40º , cal reflectir-ho, donat que en aquest cas l’alçada de l’edifici es mesurarà des de la base del penya-segat. Les prescripcions del DB només són vàlides per a penya-segats inferiors a 50 m.

3.1.2.9 Accions tèrmiques. Si es superen les distàncies entre junts de dilatació que s’especifiquen a continuació pels diferents materials estructurals, caldrà calcular els efectes de les accions tèrmiques sobre l’estructura i en aquest cas el salt tèrmic a considerar s’establirà segons l’apartat 3.4.2 del DB SE-AE - pel cas d’estructures de formigó: En general, en edificis que es puguin considerar habituals no caldrà tenir en compte els efectes tèrmics sempre que no existeixen elements continus de més de 40 m (o sigui, si es disposen junts de dilatació cada 40 m com a màxim no caldrà tenir en compte accions tèrmiques) - pel cas d’estructures d’acer: En general, en edificis que es puguin considerar habituals no caldrà tenir en compte els efectes tèrmics sempre que no existeixen elements continus de més de 40 m (o sigui, si es disposen junts de dilatació cada 40 m com a màxim no caldrà tenir en compte accions tèrmiques) - pel cas d’estructures de fàbrica El DB SE-F estableix en la Taula 2.1, per a fabriques sustentades, la distància màxima entre junts a efectes de dilatacions tèrmiques i per humitat, fluència i retracció, de deformacions per flexió i per efectes de les tensions internes produïdes per càrregues verticals o laterals. Segons l’apartat 5.2.9 del DB SE-F, per a estructures de fàbrica portant, es pot prescindir del càlcul dels efectes deguts a la retracció, fluència i variacions de temperatura si es disposen junts de dilatació d’acord amb aquesta mateixa Taula 2.1. Les distàncies entre junts de la Taula 2.1 corresponen a edificis de planta rectangular o concentrada. Si la planta té forma asimètrica, amb ales en forma de L, U, etc., amb longituds superiors a la meitat de les indicades, es disposaran junts en les proximitats dels seus punts d’encontre.



Taula 2.1 Distància entre junts de moviment de fabriques sustentades (DB SE-F)

Tipus de fàbrica Distancia entre junts (m)

de pedra natural 30

de peces de formigó cel·lular curat en autoclau 22

de peces de formigó ordinari 20

de pedra artificial 20

de peces d’àrid lleuger (excepte pedra tosca o argila expandida) 20

de peces de formigó lleuger de pedra tosca o argila expandida 15 Retracció final

(mm/m) Expansió final per

humitat (mm/m)

≤ 0,15 ≤ 0,15 30

≤ 0,20 ≤ 0,30 20

≤ 0,20 ≤ 0,50 15

≤ 0,20 ≤ 0,75 12

de maó ceràmic (1)

≤ 0,20 ≤ 1,00 8 (1) Es pot interpolar linealment

A més, també s’han de tenir en compte les distàncies entre junts de dilatació que estableix el DB HS-1 pels fulls principals de façanes o mitgeres que quedin descobertes i que s’estableixen a la Taula 2.8

Taula 2.8 Distància entre junts de dilatació (DB HS-1)

Material dels elements de la fàbrica

Distància màxima entre junts verticals de dilatació de la fulla principal

en m Argila cuita 12

Silicocalcaris 8

Formigó 6

Formigó cel·lular curat en autoclau 6

Pedra natural 12 - per a estructures de fusta En el DB SE-M no es concreten distàncies entre junts de dilatació per a estructures de fusta però si que menciona, en l’apartat 11.1.2, la necessitat de tenir en compte les variacions dimensionals d’origen higrotèrmic i pel cas de fusta de coníferes dóna les següents dades: - per a fusta serrada, laminada o microlaminada es pot prendre, per cada 1% de variació de contingut d’humitat, un valor de 0.01% en direcció longitudinal i 2% en la transversal. - per a taulers contraxapats i de OSB, serà com a màxim d’un 0.02% en el seu pla per cada 1% de variació del contingut d’humitat.



3.1.2.10. Càrrega de neu Les càrregues de neu que estableix el DB SE-AE tan sols tenen en compte els dipòsits naturals de neu. En funció de l’ús s’hauran de valorar possibles acumulacions artificials de neu i en el manual d’ús i manteniment es reflectirà conseqüentment. També es tindran en compte possibles condicions geomètriques o constructives que facilitin l’acumulació de neu segons els apartats 3.5.3 i 3.5.4. del DB SE AE (lliscament de neu sobre elements estructurals inferiors, acumulació de neu en concavitats, etc). La càrrega de neu es determina com : qn = μ · sk , essent:

μ: el coeficient de forma de la coberta de valor segons la taula següent

Pendent del faldó de coberta (1) μ ≤ 30º 1 Sense impediments al lliscament de la neu ≥ 60º 0

Amb impediments al lliscament de la neu 1 (1) Per valors intermedis s’interpolarà linealment

sk: el valor característic de la sobrecàrrega de neu que correspon a l’emplaçament del projecte i es

determina, a. per a les capitals de província la Taula 3.7 estableix la càrrega de neu:

Taula 3.7 (DB SE-AE) Sobrecàrrega de neu en capitals de província i ciutats autònomes

Capital Altitud m

sk kN/m2 Capital Altitud

m sk

kN/m2 Capital Altitud m

sk kN/m2

Albacete 690 0,6 Guadalajara 680 0,6 Pontevedra 0 0,3 Alacant 0 0,2 Huelva 0 0,2 Salamanca 780 0,5 Almeria 0 0,2 Huesca 470 0,7 Donostia Ávila 1.130 1,0 Jaén 570 0,4 Santander 0 0,3 Badajoz 180 0,2 León 820 1,2 Segovia 1.000 0,7 Barcelona 0 0,4 Lleida 150 0,5 Sevilla 10 0,2 Bilbo 0 0,3 Logroño 380 0,6 Soria 1.090 0,9 Burgos 860 0,6 Lugo 470 0,7 Tarragona 0 0,4 Cáceres 440 0,4 Madrid 660 0,6 Tenerife 0 0,2 Cádiz 0 0,2 Málaga 0 0,2 Teruel 950 0,9 Castelló 0 0,2 Múrcia 40 0,2 Toledo 550 0,5 Ciudad Real

640 0,6 Ourense 130 0,4 València 0 0,2

Córdoba 100 0,2 Oviedo 230 0,5 Valladolid 690 0,4 A Coruña 0 0,3 Palencia 740 0,4 Gasteiz 520 0,7 Cuenca 1.010 1,0 P.de Mallorca 0 0,2 Zamora 650 0,4 Girona 70 0,4 Palmas, Las 0 0,2 Zaragoza 210 0,5

Granada 690 0,5 Iruña 450 0,7 Ceuta y Melilla 0 0,2

b. per a la resta d’emplaçaments cal establir la zona climàtica d’hivern que correspongui segons el mapa següent (Catalunya és zona 2) i en funció d’aquesta i de l’altitud, determinar la sobrecàrrega de neu segons la taula E.2.



Zones climàtiques d’hivern Annex E. Figura E.2. (DB SE-AE)

Taula E.2 (DB SE AE) Sobrecàrrega de neu en un terreny horitzontal (kN/m2)

Zona de clima hivernal (segons figura E.2) Altitud (m) 1 2 3 4 5 6 7

0 0,3 0,4 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 200 0,5 0,5 0,2 0,2 0,3 0,2 0,2 400 0,6 0,6 0,2 0,3 0,4 0,2 0,2 500 0,7 0,7 0,3 0,4 0,4 0,3 0,2 600 0,9 0,9 0,3 0,5 0,5 0,4 0,2 700 1,0 1,0 0,4 0,6 0,6 0,5 0,2 800 1,2 1,1 0,5 0,8 0,7 0,7 0,2 900 1,4 1,3 0,6 1,0 0,8 0,9 0,2

1.000 1,7 1,5 0,7 1,2 0,9 1,2 0,2 1.200 2,3 2,0 1,1 1,9 1,3 2,0 0,2 1.400 3,2 2,6 1,7 3,0 1,8 3,3 0,2 1.600 4,3 3,5 2,6 4,6 2,5 5,5 0,2 1.800 - 4,6 4,0 - - 9,3 0,2 2.200 - 8,0 - - - - -



3.1.3. Accions accidentals (A) 3.1.3.1. Sisme Les accions sísmiques estan regulades a la NCSE-02, Norma de construcció sismoresistent: part general i edificació. Si es coneix el valor del coeficient C del terreny ( si es disposa de l’estudi geotècnic en el moment de la redacció del projecte bàsic, aquest és un dels paràmetres que ha d’haver quantificat) es pot emplenar la fitxa sísmica, si no és així caldrà fer-ho en el projecte executiu. (linkar la fitxa sísmica) En el projecte bàsic com a mínim cal establir: a. la importància de l’edifici objecte del projecte,

Moderada (1) Edificis amb probabilitat desestimable de què la seva destrucció per un terratrèmol pugui ocasionar víctimes, interrompre un servei primari o produir danys econòmics significatius a tercers.

Normal (1) Edificis la destrucció dels quals per un terratrèmol pugui ocasionar víctimes, interrompre un servei per a la col·lectivitat, o produir importants pèrdues econòmiques, sense que en cap cas es tracti d’un servei imprescindible ni pugui donar lloc a efectes catastròfics.

Especial Edificis la destrucció dels quals per un terratrèmol pugui interrompre un servei imprescindible o donar lloc a efectes catastròfics. En aquest grup s’inclouen les construccions que així es considerin en el planejament urbanístic i documents públics anàlegs, així com en reglamentacions més específiques

(1) Qualsevol tipus d’habitatge es considera com a mínim d’importància normal b. la seva acceleració bàsica, ab/g, segons l’annex 1 de la NCSE-02 (linkar la taula)

Comentaris i ajudes Per establir si és d’aplicació la NCSE-02 en el projecte cal tenir en compte els següents criteris d’aplicació de la norma:

• Per a edificis d’importància moderada no cal aplicar la NCSE-02 • Per a edificis d’importància normal o especial amb ab < 0,04g, no cal aplicar la NCSE-02 • Per a edificis d’importància normal o especial amb 0,04 g ≤ ab < 0,08 g, cal aplicar la NCSE-02, amb

l’excepció d’aquells edificis d’importància normal que disposin d’una estructura de pòrtics arriostrats, amb característiques de resistència i rigidesa similars en les dues direccions (*), per resistir esforços horitzontals en qualsevol direcció i sempre que no es fonamenti sobre terrenys potencialment inestables. En cap cas aquesta excepció serà d’aplicació en edificis de més de 7 plantes si l’acceleració sísmica de càlcul ac ≥ 0,08g (Per calcular ac cal conèixer el coeficient C del terreny, vegeu fitxa sísmica)

• Per a edificis d’importància normal o especial amb ab ≥ 0,08 g, caldrà aplicar la NCSE-02 - en cas d’estructures de fàbrica també cal considerar que:

• les edificacions de fàbrica de maó, de blocs de morter, o similars, si 0,08g ≤ ab < 0,12g tindran 4 plantes com a màxim. I si ab ≥ 0,12g tindran 2 plantes com a màxim (art. 1.2.3)

• si ab ≥ 0,04g no s’executaran estructures de paredat, tàpia o tova. • en estructures de murs de fàbrica, si 0,08g ≤ ac ≤ 0,12g, l’alçada màxima serà de 4 plantes. I si ac

> 0,12g l’alçada màxima serà de 2 plantes. (art. 4.4.1). (Per calcular ac cal conèixer el coeficient C del terreny, vegeu fitxa sísmica)

(*) l’existència d’una capa superior armada, monolítica i enllaçada a l’estructura en la totalitat de la superfície de cada planta permet considerar els pòrtics com ben arriostrats entre sí en totes les direccions (d’acord als comentaris de l’NCSE-02 C.1.2.3).



3.1.3.2. Incendi Cal definir el temps de resistència al foc (R) dels elements estructurals en funció del seu ús i de l’alçada màxima d’evacuació de l’edifici, segons la taula 3.1 i en funció del risc, segons la taula 3.2

Taula 3.1 Resistència al foc suficient dels elements estructurals (SI-6) Plantes sobre rasant, alçada d’evacuació de

l’edifici Ús del sector d’incendi considerat (1) Plantes

de soterrani

<15 m <28 m ≥28 m

Habitatge unifamiliar (2) R 30 R 30 - -

Residencial Habitatge, Residencial Públic, Docent, Administratiu R 120 R 60 R 90 R 120 Comercial, Pública Concurrència, Hospitalari R 120 (3) R 90 R 120 R 180 Aparcament (edifici d’ús exclusiu o situat sobre altre ús) R 90 Aparcament (situat sota un ús diferent) R 120 (4)

(1) La resistència al foc suficient d’un terra és la que resulti al considerar-lo com a sostre del sector d’incendi situat sota l’anomenat terra.

(2) En habitatges unifamiliars agrupats o adossats, els elements que formen part de l’estructura comú tindran la resistència al foc exigible a edificis d’ús Residencial Habitatge.

(3) R 180 si l’alçada d’evacuació de l’edifici excedeix de 28 m. (4) R 180 quan es tracti d’aparcaments robotitzats.

Taula 3.2 Resistència al foc suficient dels elements estructurals de zones de risc especial integrades en els edificis (1) (SI-6)

Risc especial baix R 90 Risc especial mitjà R 120 Risc especial alt R 180 (1) No serà inferior al de l’estructura portant de la planta de l’edifici excepte quan la zona es trobi sota una coberta

no prevista per a evacuació i la fallada del qual no suposi risc per a l’estabilitat d’altres plantes ni per a la compartimentació contra incendis, en el cas del qual pot ser R 30.

La resistència al foc suficient d’un terra és la que resulti al considerar-lo com a sostre del sector d’incendis situat sota l’anomenat terra.

Per determinar la de classe de risc de locals i zones de risc especial integrats en els edificis cal consultar la taula 2.1. de l’apartat 2 del SI -1 que s’adjunta a continuació.



Taula 2.1 Classificació dels locals i zones de risc especial integrats en edificis

(1) Cal tenir en compte que per disposicions de companyia (FECSA ENDESA) els locals de centres de transformació (CT) sempre se’ls hi demana REI 240 (2) Sempre que les cuines no siguin per ús residencial públic o hospitalari, si es disposa d’un sistema automàtic d’extinció, no es consideraran locals de risc especial

Dimensions del local o zona S = superfície construïda, V = volum construït ÚS DE L’EDIFICI

O ESTABLIMENT ÚS PREVIST DEL LOCAL O ZONA DE RISC D’INCENDI

RISC BAIX RISC MIG RISC ALT

QUALSEVOL Aparcament de vehicles ≤ 100 m2 En qualsevol cas - -

Magatzem de residus (escombraries) 5 < S ≤ 15 m2 15 < S ≤ 30 m2 S > 30 m2

Local de comptadors d’electricitat En qualsevol cas - -

Sala de maquinaria de ascensors En qualsevol cas - -

Sales de calderes amb potència útil nominal P 70 < P ≤ 200 kW 200 < P ≤ 600 kW P > 600 kW

Sales de màquines d’instal·lacions de climatització (UTAs, climatitzadors i ventiladors)

En qualsevol cas - -

refrigerant amoníac - En qualsevol cas - Sales de

maquinària frigorífica refrigerant

halogenat P ≤ 400 kW P > 400 kW -

Magatzem de combustible sòlid per a calefacció - En qualsevol cas -

>300ºC En qualsevol cas - -

Potència total P ≤ 2.520 kVA 2.520 < P ≤ 4.000kVA P > 4.000kVA

Centre de(1)

transformació Aparells amb aïllament dielèctric sec o líquid amb punt d’inflamació

≤300ºC

Potència cada transformador

P ≤ 630 kVA 630 P ≤ 1.000 kVA P > 1.000kVA

- Tallers de manteniment, - Magatzems d’elements combustibles

(p. e.: mobiliari, roba, neteja, etc.) - Arxius de documents, - Dipòsits de llibres, etc.

100< V ≤ 200 m3

200< V ≤ 400 m3

V > 400 m3

Cuines segons potència instal·lada,P (2) 20 < P ≤ 30 kW 30 < P ≤ 50 kW P > 50 kW

Bugaderies, vestidors de personal, camerinos (no computen banys petits) 20 < S ≤ 100 m2 100 < S ≤ 200 m2 S > 200 m2

ADMINISTRATIU

Impremta, reprografia i locals annexos, com ara, magatzems de paper o de publicacions, enquadernat, etc.

100 < S ≤ 100 m2 200 < S ≤ 500 m2 S > 500 m2

COMERCIAL Magatzems amb densitat de càrrega de foc, Qs i en els que la Sc ha de ser:

425< Qs≤ 850 MJ/m2

850< Qs ≤ 3.400 MJ/m2

Qs > 3.400 MJ/m2

Amb extinció automàtica S < 2.000 m2 S < 600 m2 S < 25 m2 i h < 15 m

Magatzems sobre rasant Sense extinció

automàtica S < 1.000 m2 S < 300 m2 No s’admet

Amb extinció automàtica S < 800 m2 No s’admet No s’admet

Magatzems sota rasant Sense extinció

automàtica S < 400 m2 No s’admet No s’admet

PÚBLICA CONCURRÈNCIA

Taller o magatzem de decorats, vestuari, etc. - 100< V ≤ 200 m3 V > 200 m3

HOSPITALARI Magatzems de productes farmacèutics i clínics 100 < V ≤ 200 m3 200 < V ≤ 400 m3 V > 400 m3

Esterilització i magatzems annexes - - En qualsevol cas

Laboratoris clínics V ≤ 350 m3 350< V ≤ 500 m3 V > 500 m3

RESIDENCIAL HABITATGE

Trasters (inclosos els que comuniquen directament amb zones d’aparcament) 50 < S ≤ 100 m2 100 < S ≤ 500 m2 S > 500 m2

RESIDENCIAL PÚBLIC

Guarda-robes i locals per a la custodia d’equipatges S ≤ 20 m2 20 < S ≤ 100 m2 S > 100 m2



A més, es tindrà en compte que: Les estructures de cobertes lleugeres (càrregues permanents ≤ 1 kN/m2) no previstes per a l’evacuació dels ocupants i amb una alçada respecte a la rasant exterior ≤ 28 m, així com els elements que únicament sustentin aquestes cobertes, podran ser R 30 sempre que la seva fallida no pugui ocasionar danys greus a edificis o establiments propers, ni comprometin l’estabilitat d’altres plantes inferiors o la compartimentació dels sectors d’incendi. Els elements estructurals d’una escala protegida o d’un passadís protegit, que estiguin continguts dins d’aquest recinte, tindran una resistència al foc mínima de R 30. Si es tracta d’escales especialment protegides, no s’exigeix cap resistència al foc dels elements estructurals, entenent que mai es veuran sotmesos a accions de foc. Els elements estructurals secundaris com els dels altells o les llindes tindran la mateixa resistència al foc que els elements principals si el seu col·lapse pot ocasionar danys personals o compromet l’estabilitat global, l’evacuació o la compartimentació en sectors d’incendi. En altres casos no és necessari que compleixin cap exigència de resistència al foc. En estructures que sustenten elements tèxtils de coberta integrats en edificis no precisen complir cap exigència de resistència al foc sempre que a més de ser classe M2 (UNE 23727:1990), el certificat d’assaig acrediti la perforació de l’element. En cas contrari aquests elements hauran de tenir una resistència al foc R 30. 3.1.3.3 Impacte de vehicles En zones on el seu ús suposi la circulació de vehicles i sempre que no s’adoptin mesures de protecció, d’eficàcia verificada, que disminueixin la probabilitat d’un impacte o que atenuïn les seves conseqüències, cal dimensionar els elements resistents que es puguin veure afectats en funció de l’impacte que puguin rebre. Impacte de vehicles de fins a 30 kN de pes total: L’impacte de vehicles des de l’exterior de l’edifici es considerarà quan ho estableixi l’ordenança municipal. L’impacte des de l’interior de l’edifici s’haurà de considerar en totes les zones on el seu ús suposi la circulació de vehicles. Cal aplicar una força de 50 kN en la direcció paral·lela a la via i una de 25 kN en la direcció perpendicular, no actuant simultàniament. Aquestes forces equivalents a l’impacte es consideraran aplicades en un pla horitzontal situat a 0.6 m sobre la superfície del vial en el cas d’elements verticals o a l’alçada de l’element, si és inferior a 1.8 m en els horitzontals. S’aplicaran sobre una superfície rectangular de 0.25 m d’alt per 1.5 m d’ample o l’amplada de l’element si és inferior.

0,6m

25 kN50 kN0,25



- En zones on es prevegi la circulació de carretons elevadors, el valor de càlcul de la força estàtica equivalent a l’impacte serà 5 vegades el pes màxim autoritzat i s’aplicarà sobre una superfície rectangular de 0.4 m d’alt i 1.5 m d’ample (o l’ample de l’element si és menor), i a una alçada segons el model del carretó o a 0.75 m si no es disposa d’informació específica. Les característiques del carretó considerat es reflectiran en la memòria i en les instruccions d’ús i pla de manteniment Si per a l'ús de l’edifici es preveuen altres tipus de vehicles, per exemple helicòpters, caldrà definir en projecte el valor característic i el model per determinar l’acció corresponent. 3.1.3.4. Altres accions accidentals per raó d’usos específics En edificis amb usos tals com fàbriques químiques, laboratoris o magatzems de materials explosius, es farà constar en projecte les accions accidentals específiques considerades, amb indicació del valor característic i el seu model.



3.2 Coeficients parcials de seguretat de les accions per a verificacions de resistència i estabilitat Per a estructures d’acer, d’obra de fàbrica o de fusta els coeficients de majoració d’accions que cal aplicar són els de la Taula 4.1.

Taula 4.1 ( DB-SE)

Coeficients parcials de seguretat (γ) per a les accions (1) Situació persistent o transitòria Tipus de

verificació (2) Tipus d’ acció desfavorable favorable

Permanent

Pes propi, pes del terreny 1,35 0,80

Empentes del terreny 1,35 0,70 Pressió de l’aigua 1,20 0,90

Resistència

Variable 1,50 0 desestabilitzadora estabilitzadora Permanent

Pes propi, pes del terreny 1,10 0,90

Empenta del terreny 1,35 0,80 Pressió de l’aigua 1,05 0,95

Estabilitat

Variable 1,50 0 (1) En situació extraordinària tots els coeficients de seguretat (γ), són iguals a 0 si el seu efecte

és favorable i 1 si el seu efecte és desfavorable (2) Els coeficients corresponents a la verificació de la resistència del terreny s’estableixen en

el DB- SE-C

Per a estructures de formigó, fins que l’EHE vigent en aquest moment no s’adapti al CTE, cal utilitzar els coeficients de majoració d’accions que prescriu aquesta Instrucció, que van lligats al tipus de control d’execució i són els de la Taula següent:

Taula 12.1.b (EHE) TIPUS D’ACCIÓ: Nivell de control d’execució Intens Normal Reduït

Permanent γG= 1,35 γG= 1,50 γG= 1,60

Pretesat γP = 1,00 γP = 1,00 -

Permanent de valor no constant γG*= 1,50 γG*= 1,60 γG*= 1,80

Variable γQ = 1,50 γQ= 1,60 γQ= 1,80



3.3 Coeficients parcials de seguretat per a verificacions de resistència del terreny En el cas dels fonaments, tot hi que es segueix el format general del CTE, l’aplicació dels coeficients parcials canvia i s’estableixen els següents coeficients pels materials i per les accions (*):

Taula 2.1. Coeficients de seguretat parcials DB SE-C

Materials Accions Situació de dimensionat Tipus

γR γM γE γF Esfondrament 3,0(1) 1,0 1,0 1,0Estabilitat global 1,0 1,8 1,0 1,0Capacitat estructural - (2) (3) 1,0

Fonaments directes i murs: Lliscament 1,5 1,0 1,0 1,0Bolc:

1,0 1,0 0,9(4) 1,0Accions estabilitzadores Acciones desestabilitzadores 1,0 1,0 1,8 1,0

Pilots: Arrencament 3,5 1,0 1,0 1,0Trencament horitzontal 3,5 1,0 1,0 1,0

Pantalles: Estabilitat fons excavació 1,0 2,5(5) 1,0 1,0Sifonament 1,0 2,0 1,0 1,0Rotació o translació:

- Equilibri límit 1 1,0 0,6(6) 1,0- Model de Winkler 1 1,0 0,6(6) 1,0

Persistent o

transitòria

- Elements finits 1,0 1,5 1,0 1,0

Esfondrament 2,0(7) 1,0 1,0 1,0Estabilitat global 1,0 1,2 1,0 1,0Capacitat estructural - (“2) (3) 1,0

Fonaments directes i murs: Lliscament 1,1 1,0 1,0 1,0Bolc:

1,0 1,0 0,9 1,0Accions estabilitzadores Acciones desestabilitzadores 1,0 1,0 1,2 1,0

Pilots: Arrencament 2,3 1,0 1,0 1,0Trencament horitzontal 2,3 1,0 1,0 1,0

Pantalles: Rotació o translació:

- Equilibri límit 1,0 1,0 0,8 1,0- Model de Winkler 1,0 1,0 0,8 1,0

Extraordinària

- Elements finits 1,0 1,2 1,0 1,0essent, γR : coeficient parcial per a la resistència del terreny γM : coeficient parcial per a les propietats dels materials, incloses les del terreny γE : coeficient parcial per a l’efecte de les accions γF : coeficient parcial per a les accions



(1) En pilots es refereix a mètodes basats en assaigs de camp o fórmules analítiques (llarg termini), per a mètodes basats en fórmules analítiques (curt termini), mètodes basats en proves de càrrega fins a ruptura i mètodes basats en proves dinàmiques de clavat amb control electrònic i contrast amb proves de càrrega, es podrà prendre 2,0 (2) Els corresponents segons els Documents Bàsics relatius a la seguretat estructural dels diferents materials o la instrucció EHE pel cas de formigó armat (3) Els coeficients parcials de l’efecte de les accions seran els que corresponguin segons el DB SE (per elements d’acer, fusta o fàbrica, veure Taula 4.1 de l’apartat 3.2) o la EHE ( en el cas d’elements de formigó armat, veure taula 12.1.b del mateix apartat 3.2) (4) En fonamentacions directes, excepte justificació en contrari, no es considerarà l’empenta passiva (5) El coeficient γM serà igual a 2,0 si no existeixen edificis o serveis sensibles als moviments en les proximitats de la pantalla (6) Afecta a l’empenta passiva (7) En pilots, es refereix a mètodes basats en assaigs de camp o fórmules analítiques; per a mètodes basats en proves de càrrega fins a trencament i mètodes basats en proves dinàmiques de clavat amb control electrònic i contrast amb proves de càrrega, es podrà prendre 1,5

(*) Comentaris i ajudes En general, a qualsevol tipus de fonamentació, li seran d’aplicació els coeficients d’esfondrament, d’estabilitat global i de capacitat estructural que encapçalen la Taula 2.1 i a més els coeficients específics de la tipologia concreta (fonaments directes i murs, pilots o pantalles). Per tots el casos de fonamentacions amb elements de formigó, els coeficients pel càlcul de la capacitat estructural, γM i γE , seran els establerts per la EHE (segons l’article 12 i les taules 12.1.a i 12.1.b de la EHE)



4. SEGURETAT ESTRUCTURAL. SE 2 APTITUD AL SERVEI 4.1 Fonaments i sistemes de contenció. Exigències relatives a l’aptitud al servei En el projecte s’especificaran els valors límit de servei dels moviments de la fonamentació de l’edifici. Per establir aquests valors es tindran en compte els següents aspectes:

• grau de fiabilitat de l’estimació dels moviments de la fonamentació en els casos en que s’utilitzin mètodes alternatius als indicats pel DB SE-C

• possibles moviments del terreny i la seva evolució en el temps • tipus d’estructura i materials de l’edifici • distribució de càrregues en l’edifici • ús de l’edifici • desplaçaments i deformacions admissibles de les estructures o serveis propers, aliens a

l’obra projectada, en funció de les seves característiques i el seu estat El DB SE-C no estableix limitacions normatives sobre els valors de l’assentament “ s” de qualsevol punt de la fonamentació d’un edifici. Només en el cas de fonamentacions directes fa referència al valor de 25 mm d’assentament màxim (apartat 4.3.3), especificant que per a assentaments màxims inferiors a aquest valor cal que l’anàlisi es faci segons el mètode plantejat en l’annex F d’aquest DB. En canvi sí que limita els assentaments diferencials i diu que si el projecte no especifica altres valors es poden adoptar els valors límit de les Taules 2.2 i 2.3

Taula 2.2 (DB SE-C) Valors límit basats en la distorsió angular, β Tipus d’estructura Límit Estructures isostàtiques i murs de contenció 1/300 Estructures reticulades amb envans de separació 1/500 Estructures de panells prefabricats 1/700 Parets de càrrega sense armar amb flexió còncava cap amunt 1/1000 Parets de càrrega sense armar amb flexió còncava cap avall 1/2000

essent la distorsió angular, β, l’assentament diferencial entre dos punts dividit per la distància que els separa, o sigui:

AB

ABAB L

ss −=β

on: sB : assentament del punt que el té més gran dels dos sA: assentament del punt que el té més petit dels dos LAB: distància entre els dos punts A i B

Taula 2.3 (DB SE-C) Valors límit basats en la distorsió horitzontal, ε

Tipus d’estructura Límit Parets de càrrega 1/2000

essent la distorsió horitzontal, ε, el desplaçament horitzontal diferencial entre dos punts dividit per la distància que els separa, o sigui:

AB

ABAB L

xx −=ε

on: xB : moviment horitzontal del punt que el té més gran dels dos xA: moviment horitzontal del punt que el té més petit dels dos LAB: distància entre els dos punts A i B



- Si es preveuen vibracions cal consultar l’apartat 2.4.3. punts 11 i 12 del DB SE-C - A més, segons el tipus de fonamentació o condicionament del terreny caldrà afegir altres criteris de verificació de l’aptitud al servei que s’establiran en el projecte executiu. 4.2. Estructura. 4.2.1. Estructura horitzontal d’un pis o d’una coberta. Fletxes - quan es consideri la integritat dels elements constructius s’admetrà que l’estructura horitzontal és suficientment rígida si amb qualsevol combinació d’accions característica i considerant només les deformacions que es produeixen amb posterioritat a la posada en obra de l’element, la fletxa relativa es menor que:

• 1/500 en forjats amb envans fràgils (peces ceràmiques de gran format) o paviments rígids sense juntes.

• 1/400 en forjats amb envans ordinaris o paviments rígids amb juntes. • 1/300 en la resta dels casos.

- quan es consideri el confort dels usuaris, s’admet que l’estructura horitzontal és suficientment rígida si per a qualsevol combinació d’accions característica, considerant no més les accions de curta duració, la fletxa relativa és menor que 1/350. - quan es consideri l’aparença de l’obra, s’admet que l’estructura horitzontal és suficientment rígida si per a qualsevol combinació d’accions quasi permanent, la fletxa relativa és menor que 1/300 Aquestes limitacions de fletxa s’hauran de complir entre dos punts qualsevol de la planta, prenent com a llum el doble de la distància entre ells. Si els envans i/o paviments són fràgils i sensibles a les deformacions de l’estructura, a més de les limitacions de deformació esmentades caldrà prendre mesures constructives apropiades per evitar danys.

Altres limitacions de fletxes establertes per la EHE i la EFHE pel cas d’estructures de formigó - La EHE (*) (art. 50.1) recomana en general, per edificacions normals, i sempre que no es tinguin exigències més precises, limitar:

• la fletxa total ≤ L/250 • la fletxa activa ≤ L/400 sense sobrepassar 1 cm

essent L la longitud de l’element que es comprova - La EFHE(**) (art. 15.2.1.) diu que les deformacions han de complir les següents condicions:

• La fletxa total a temps infinit serà ≤ que el valor menor de L/250 i L/500 + 1 • Per forjats que suportin envans o murs divisoris o de tancament la fletxa activa serà ≤ que el

valor menor de 0 i L/500 i L/1000 + 0.5 cm essent L la longitud de l’element i, en el cas de voladís, L= 1.6 vegades el vol



Comentaris i ajudes (*) A l’article 50.2.2.1 de la EHE hi ha una taula de cantells mínims, relacionant llum/cantell útil, que si es compleix no cal fer la comprovació de fletxa. Taula 50.2.2.1 de la EHE. Relacions L/d d’elements estructurals de formigó armat a flexió simple

Sistema estructural Elements molt armat (bigues) (ρ = As/ b0 d = 0.012)

Elements poc armats (lloses) (ρ = As/ b0 d = 0.004)

Biga simplement recolzada. Llosa uni o bidireccional simplement recolzada 14 20

Biga continua(1) en un extrem. Llosa unidireccional continua (1,2) per un sol costat 18 24

Biga continua (1) en tots dos extrems. Llosa unidireccional contínua (1,2) 20 30

Requadres exteriors i de cantonada en llosa sobre recolzaments aïllats (3) 16 22

Requadres interiors en llosa sobre recolzaments aïllats 17 25 Voladís 6 9

(1) Un extrem es considera continu si el moment corresponent és igual o superior al 85% del moment d’encastament perfecte (2) En lloses unidireccionals, les esvelteses donades es refereixen a la llum menor (3) En lloses sobre recolzament aïllats (pilars), les esvelteses donades es refereixen a la llum més gran (**) Igualment a l’article 15.2.2. de la EFHE hi ha una taula de cantells totals, h, (aplicable a forjats de biguetes fins a 7 m de llum i de lloses alveolars fins a 12 m de llum, amb sobrecàrregues ≤ 4 kN/m2) que permet no calcular la fletxa si es compleix que h ≥ hmin, essent,

hmin = δ1 δ2 L/C on, δ1 : Factor que depèn de la càrrega total i que té el valor 7q , essent q la càrrega total en kN/m2 δ2 : Factor que té el valor de (L/6) 1/4

L : Llum de càlcul del forjat en m C : Coeficient de valor segons la Taula 15.2.2.

Taula 15.2.2 Coeficients C

Tipus de tram (1) Tipus de forjat Tipus de càrrega

Aïllat Extrem Interior Amb envans o murs 17 21 24

Biguetes armades Cobertes 20 24 27 Amb envans o murs 19 23 26

Biguetes pretesades Cobertes 22 26 29 Amb envans o murs 36 - -

Lloses alveolars pretesades (2) Cobertes 45 - -

(1) En el cas de voladissos, C= 6 si el forjat rep càrrega d’envans o murs i C=9 en altres casos (2) Peces pretesades, projectades de manera que, per a la combinació infreqüent no arribi a superar-se el moment de fissuració



4.2.2. Estructura. Desplaçaments horitzontals - quan es consideri la integritat del elements constructius, s’admetrà que l’estructura global és suficientment rígida si per a qualsevol combinació d’accions característica, els desplom es menor que:

• desplom total: 1/500 de l’alçada de l’edifici • desplom local: 1/250 de l’alçada de la planta

- quan es consideri l’aparença de l’obra, s’admetrà que l’estructura global és suficientment rígida si per a qualsevol combinació d’accions quasi permanent, el desplom relatiu es inferior a 1/250

Figura 4.1 Desploms



4.3. Durabilitat Cal assegurar que la influència d’accions químiques, físiques o biològiques a les que pugui estar sotmès l’edifici no comprometi la seva capacitat portant. Per això cal establir els tipus d’ambient a que estaran sotmeses les diferents parts d’una estructura (fonaments, elements estructurals interiors, elements estructurals en contacte directe amb l’exterior, etc) segons el tipus de material estructural emprat (formigó, acer, fusta o fàbrica) En estructures normals d’edificació serà suficient complir amb les prescripcions de durabilitat que especifiquen els corresponents DBs de cada material o la EHE en el cas de formigó i prendre les mesures adients respecta a les característiques dels materials, detalls constructius i sistemes de protecció. 4.3.1 En estructures de formigó. Definició del tipus d’ambient: Cal establir obligatòriament una única classe general (Taula 8.2.2. de l’EHE) per cada grup d’elements estructurals i cap, una o vàries classes específiques (Taules 8.2.3 a. i 8.2.3 b. de l’EHE) d’exposició ambiental de l’estructura. A aquests efectes, cada element estructural pot tenir un tipus d’ambient diferent, i caldrà agrupar els elements en grups a efectes d’una execució d’obra raonable. En el cas que l’edificació es trobi en atmosferes industrials agressives, en zones d’alta muntanya o es tracti d’elements que puguin patir erosió ( paviments de formigó, elements de defensa litoral, o situats en lleres de rius, etc) cal establir una classe específica segons la Taula 8.2.3.a La definició del tipus d’ambient per a cada conjunt d’elements estructurals repercutirà en la tipificació del formigó, en la prescripció de recobriments i en alguns casos en el tipus de ciment a emprar (resistent a sulfats o a aigua de mar)

Comentaris i ajudes A tall d’exemple, per a casos generals es podrien suposar els següents grups:

• fonaments i murs de contenció • elements estructurals interiors • elements estructurals de formigó vist a l’exterior • forjat sanitari

i seguint amb l’exemple, l’ambient dels fonaments podria ser:

• IIa, segons la Taula 8.2.2., si no tenim condicionants d’agressivitat del terreny ni de l’aigua que pugui entrar en contacte amb els fonaments (dades que ens ha de subministrar l’informe geotècnic)

• IIa + Qb si, per exemple tenim atac per sulfats en el terra segons Taula 8.2.3.b

• etc

l’ambient pels elements estructurals interiors serà:

• I, segons Taula 8.2.2. l’ambient pels elements estructurals de formigó vist a l’exterior pot ser, segons la Taula 8.2.2.:

• IIb, pel cas de formigó vist no protegit en zones de precipitació mitjana anual inferior a 600 mm • IIIa, elements de formigó vist no protegit situats a menys de 5 Km de la costa

• etc


TAULA 8.2.2 Classes generals d’exposició relatives a la corrosió de les armadures (EHE)

CLASSE GENERAL D’EXPOSICIÓ Classe Subclasse Designació Tipus de procés

DESCRIPCIÓ EXEMPLES

no agressiva I cap − interiors d’edificis, no sotmesos a condensacions − elements de formigó en massa

− interiors d’edificis, protegits de la intempèrie

humitat alta IIa corrosió d’origen

diferent dels clorurs

− interiors sotmesos a humitats relatives mitjanes altes (>65%) o a condensacions

− exteriors en absència de clorurs, i exposats a pluja en zones amb precipitació mitjana anual superior a 600 mm

− elements soterrats o submergits

− soterranis no ventilats − fonamentacions − taulers i piles de ponts en zones amb precipitació

mitjana anual superior a 600 mm − elements de formigó en cobertes d’edificis normal

humitat mitjana IIb

corrosió d’origen diferent dels

clorurs

− exteriors en absència de clorurs, sotmesos a l’acció de l’aigua de pluja, en zones amb precipitació mitjana anual inferior a 600 mm

− construccions exteriors protegides de la pluja − taulers i piles de ponts, en zones de precipitació

mitjana anual inferior a 600 mm

aèria IIIa corrosió per clorurs

− elements d’estructures marines, per sobre del nivell de plenamar

− elements exteriors d’estructures situades en les proximitats de la línia costanera (a menys de 5 km)

− edificacions en les proximitats de la costa − ponts en les proximitats de la costa − zones aèries de dics, aiguamolls i altres obres de

defensa litoral − instal·lacions portuàries

submergida IIIb corrosió per clorurs

− elements d’estructures marines submergides permanentment, per sota del nivell mínim de baixamar

− zones submergides de dics, aiguamolls i altres obres de defensa del litoral

− fonamentacions i zones submergides de piles de ponts en el mar

marina

en zones de marees IIIc corrosió per

clorurs − elements d’estructures marines situades en la

zona de carrera de marees

− zones situades en el recorregut de marea de dics, aiguamolls i altres obres de defensa del litoral

− zones de piles de ponts sobre el mar, situades en el recorregut de marea

amb clorurs d’origen diferent del medi marí IV corrosió per

clorurs

− instal·lacions no impermeabilitzades en contacte amb aigua que presenti un contingut elevat de clorurs, no relacionats amb l’ambient marí

− superfícies exposades a sals de desglaç no impermeabilitzades

− piscines − piles de passos superiors o passarel·les en zona de

neu − estacions de tractament d’aigua



TAULA 8.2.3.a (EHE) Classes específiques d’exposició relatives a altres processos de deteriorament diferents de la corrosió

CLASSE ESPECÍFICA D’EXPOSICIÓ Classe Subclasse Designació Tipus de procés

DESCRIPCIÓ EXEMPLES

feble Qa atac químic − elements situats en ambients amb continguts de

substàncies químiques amb capacitat de provocar l’alteració del formigó amb velocitat lenta (veure 8.2.3.b)

− instal·lacions industrials, amb substàncies feblement agressives segons taula 8.2.3.b

− construccions en proximitats d’àrees industrials, amb agressivitat feble segons taula 8.2.3.b

mitjana Qb atac químic

− elements en contacte amb aigua de mar − elements situats en ambients amb continguts de

substàncies químiques amb capacitat de provocar l’alteració del formigó amb velocitat mitjana (veure taula 8.2.3.b)

− blocs i altres elements per a dics − estructures marines, en general − instal·lacions industrials amb substàncies d’agressivitat

mitjana segons taula 8.2.3.b − construccions en proximitats d’àrees industrials, amb

agressivitat mitjana segons taula 8.2.3.b − instal·lacions de conducció i tractament d’aigües residuals

amb substàncies d’agressivitat mitjana segons taula 8.2.3.b

química agressiva

forta Qc atac químic − elements situats en ambients amb continguts de

substàncies químiques que puguin provocar l’alteració del formigó amb velocitat ràpida (veure 8.2.3.b)

− instal·lacions industrials, amb substàncies d’agressivitat alta segons taula 8.2.3.b

− instal·lacions de conducció i tractament d’aigües residuals, amb substàncies d’agressivitat alta segons taula 8.2.3.b

sense sals fundents H atac gel-desglaç

− elements situats en contacte freqüent amb aigua, o zones amb humitat relativa mitjana ambiental a l’hivern superior al 75%, i que tinguin una probabilitat anual superior al 50% d’assolir al menys una vegada temperatures per sota de –5 ºC

− construccions en zones d’alta muntanya − estacions hivernals

amb glaçades

amb sals fundents F atac per sals

fundents

− elements destinats al tràfic de vehicles o vianants en zones amb més de 5 nevades anuals o amb un valor mitjà de la temperatura mínima en el mesos d’hivern inferior a 0 ºC

− taulers de ponts o passarel·les en zones d’alta muntanya

erosió E abrasió cavitació

− elements sotmesos a desgast superficial − elements d’estructures hidràuliques en els que la cota

piezomètrica pugui descendir per sota de la pressió de vapor de l’aigua

− piles de ponts en cabals molt torrencials − elements de dics, molls sobre pilons i altres obres de

defensa litoral que es trobin sotmesos a forts onatges − paviments de formigó − canonades d’alta pressió



Taula 8.2.3.b Classificació de l’agressivitat química

TIPUS D’EXPOSICIÓ Qa Qb Qc TIPUS DE

MEDI AGRESSIU

PARÀMETRES ATAC FEBLE ATAC MEDI ATAC FORT

VALOR DEL Ph 6,5 – 5,5 5,5 – 4,5 < 4,5 CO2 AGRESSIU

(mg CO2/l) 15 – 40 40 – 100 > 100

IÓ AMONI (mg NH4 +/l)

15 – 30 30 – 60 > 60

IÓ MAGNESI (mg Mg2+/l)

300 – 1.000 1.000 – 3.000 > 3.000

IÓ SULFAT (mg SO4 2-/l) 200 – 600 600 – 3.000 > 3.000

AIGUA

RESIDU SEC (mg / l) 75 – 150 50 – 75 < 50

GRAU D’ACIDESA BAUMANN-GULLY > 20 (*) (*)

TERRA IÓ SULFAT

(mg SO4 2-/kg de terra sec) 2.000 – 3.000

3.000 – 12.000 > 12.000

(*) Aquestes condicions no es donen a la pràctica Si en el projecte bàsic encara no es disposa de l’estudi geotècnic i per tant es desconeix l’agressivitat del terra i/o l’aigua en contacte amb els fonaments, caldrà que així quedi reflectit i en el projecte executiu es completarà aquesta informació.



4.3.2 En estructures d’acer. Definició del tipus d’ambient:

El projecte d’una estructura d’acer ha d’incloure les mesures necessàries perquè l’estructura tingui la duració de la vida útil prefixada, segons les condicions d’agressivitat ambiental i el tipus d’estructura. L’agressivitat a la que està sotmesa l’estructura s’identificarà segons la taula següent, tenint en compte que en una estructura hi poden haver diferents elements estructurals sotmesos a diferents tipus d’ambient. Segons l’ambient d’exposició, la vida útil i el manteniment que es pugui efectuar es determinaran el sistemes de protecció. Categories de corrosivitat atmosfèrica i exemples d’ambients típics (UNE EN ISO 12944-2)

Pèrdua de massa per unitat de superfície / pèrdua de gruix

(desprès del primer any d’exposició)

Exemples d’ambients típics en un clima temperat (únicament informatiu)

Acer de baix contingut de

carboni

Zenc

Exterior

Interior

Categoria de

corrosivitat Pèrdua

de massa g/m2

Pèrdua de

gruix µm

Pèrdua de

massa g/m2

Pèrdua de

gruix µm

C1 molt baixa ≤ 10 ≤ 1,3 ≤ 0,7 ≤ 0,1

Edificis amb calefacció i amb atmosferes netes. (oficines, botigues, escoles, hotels)

C2 baixa

> 10 i fins a 200

> 1,3 i fins a 25

> 0,7 i fina a 5

> 0,1 i fins a 0,7

Atmosferes amb baixos nivells de contaminació Àrees rurals en la seva major part

Edificis sense calefacció on poden haver-hi condensacions. (magatzems, poliesportius)

C3 mitja

> 200 i fins a 400

> 25 i fins a 50

> 5 i fins a 15

> 0,7 i fins a 2,1

Atmosferes urbanes i industrials amb moderada contaminació de diòxid de sofre. Àrees costaneres amb baixa salinitat

Naus de fabricació amb elevada humitat i baixa contaminació de l’aire. (plantes de processat de aliments, bugaderies, plantes cerveseres, plantes làcties

C4 alta

> 400 i fins a 650

> 50 i fins a 80

> 15 i fins a 30

> 2,1 i fins a 4,2

Àrees industrials i àrees costaneres amb moderada salinitat

Plantes químiques, piscines, vaixells costaners i drassanes

C5 – I molt alta

(industrial)

> 650 i fins a 1500

> 80 i fins a 200

> 30 i fins a 60

> 4,2 i fins a 8,4

Àrees industrials amb humitat elevada i atmosfera agressiva

Edificis o àrees amb condensacions quasi permanents i amb contaminació elevada

C5 – M molt alta

(marí)

> 650 i fins a 1500

> 80 i fins a 200

> 30 i fins a 60

> 4,2 i fins a 8,4

Àrees costaneres i marítimes amb elevada salinitat

Edificis o àrees amb condensacions quasi permanents i amb contaminació elevada

En les àrees costaneres de zones càlides i humides, la pèrdua de massa o de gruix pot excedir dels límits de la categoria C5-M. Per tant, s’hauran de prendre precaucions especials a l’hora de seleccionar el sistema de pintura per a les estructures situades en aquestes àrees.

En el cas d’estructures submergides en aigua o soterrades al terra cal consultar la Taula 2 de la mateixa norma UNE EN ISO 12944-2



4.3.3. En estructures de fusta. Consideració de la durabilitat: La fusta pot patir danys per agents biòtics i abiòtics. Caldrà protegir la fusta de manera preventiva en funció de la classe de risc. A cada element o grup d’elements estructurals se li assignarà una classe de risc segons 3.2.1.2: Classes de risc biològic (3.2.1.2 DB SE-M)

Classe de risc 1

Elements estructurals sota cobert, protegits de la intempèrie i no exposats a la humitat. En aquestes condicions la fusta massissa té un contingut d’humitat per sota del 20%. Per exemple: elements estructurals no propers a fonts d’humitat, estructures a l’interior d’edificis

Classe de risc 2

Elements estructurals sota cobert i protegits de la intempèrie però que ocasionalment poden tenir un contingut d’humitat superior al 20% en una part o en la totalitat de la peça. Per exemple: estructures de piscines cobertes o elements propers a conduccions d’aigua

Classe de risc 3

Elements estructurals al descobert, no en contacte amb el terreny i sotmesos a humidificacions de manera freqüent, superant el contingut d’humitat del 20%. Per exemple: ponts, passarel·les i pèrgoles

Classe de risc 4

Elements estructurals en contacte amb el terreny o amb aigua dolça i exposats per tant a humidificacions constants que impliquen un contingut d’humitat superior al 20% de manera permanent. Per exemple: construccions en aigua dolça i pilars en contacte amb el terreny

Classe de risc 5 Elements estructurals permanentment en contacte amb aigua

salada. Per exemple: construccions en aigua salada

Protecció en front a agents meteorològics (3.2.2 DB SE-M) La protecció en front als agents meteorològics es farà a través del disseny constructiu, minimitzant especialment la retenció d’aigua. Per a classes de risc 3 o superior els elements estructurals hauran d’estar protegits en front als agents meteorològics (en l’exterior cal utilitzar productes de porus obert, com els lasurs, perquè no formin pel·lícula i permetin el flux d’humitat entre l’ambient i la fusta. Protecció contra la corrosió dels elements metàl·lics S’hauran de definir també les classes de risc (segons 3.2.1.2) dels elements metàl·lics que formin part de l’estructura per poder determinar la protecció i/o el tipus d’acer que caldrà emprar. En general les unions exteriors exposades a l’aigua s’hauran de dissenyar de manera que se’n eviti la seva retenció. En estructures que no estiguin en classe de risc 1 o 2 les unions hauran de quedar ventilades i no es podran produir retencions d’aigua, de manera addicional a les proteccions que siguin d’aplicació.



4.3.4. Consideració de la durabilitat en estructures de fàbrica: A les Taules 3.1 i 3.2 es defineixen les classes d’exposició a les que pot estar exposat un element de fàbrica. Cada element pot tenir un tipus d’ambient diferent, caldrà agrupar els elements en grups i assigna’ls hi, com a mínim, una classe general (Taula 3.1), i si és el cas s’afegirà la classe específica que correspongui (Taula 3.2).

Taula 3.1 (DB SE-F) Classes generals d’exposició Classe i designació Tipus de procés Descripció Exemples

I n t e r i o r No agressiva I Cap Interiors d’edificis no sotmesos a condensacions

Interiors d’edificis, protegits de la intempèrie

Humitat mitjana II a

Carbonatació del conglomerant. Principi de sabulització dels maons i expansió de nuclis de calç

Exteriors sotmesos a l’acció de l’aigua en zones amb precipitació mitjana anual inferior a 600 mm.

Exteriors protegits de la pluja

E x t e r i o r

Humitat alta II b

Carbonatació ràpida del conglomerant. Sabulització dels maons i expansió dels nuclis de calç.

Interiors amb humitats relatives >65% o condensacions, o amb precipitació mitjana anual superior a 600 mm.

Exteriors no protegits de la pluja. Soterranis no ventilats. Fonamentacions.

Medi aeri III a

Corrosió de les armadures per clorurs. Sabulització dels maons i expansió de nuclis de calç.

Proximitat al mar per sobre del nivell de plenamar. Zones costaneres

Proximitat a la costa. Molls, obres de defensa litoral i instal·lacions portuàries.

Marí submergit III b

Corrosió de les armadures per clorurs. Sulfatació i destrucció per expansivitat del conglomerant i dels derivats del ciment. Sabulització dels maons i expansió dels nuclis de calç.

Per sota del nivell mínim de baixamar permanentment. Terrenys rics en sulfats.

Recorregut de marea en dics, molls i obres de defensa litoral.

Medi marí

Marí alternat III c

Corrosió ràpida de les armadures per clorurs. Sulfatació i destrucció per expansivitat del conglomerant i dels derivats del ciment.

Zones marines situades en el recorregut de carrera de marees.

Ídem III b

Altres clorurs

(no marins) IV

Ídem que III c. Sulfatació i carbonatació.

Aigua amb un contingut elevat de clor. Exposició a sals precedents del desglaç

Piscines. Zones de neu (alta muntanya). Estacions de tractament d’aigües



Taula 3.2 (DB SE-F) Classes específiques d’exposició

Tipus de procés Exemples AMB GLAÇADES

sense sals fundents H Atac gel-desglaç. (1)

Construccions en zones d’alta muntanya. Estacions hivernals

amb sals fundents F Atac per sals fundents (2) Taulers de passarel·les o baranes de

ponts en zones d’alta muntanya EROSIÓ

E Processos d’abrasió o cavitació (3) Piles de pont en cabdals molt torrencials.

(1) Elements en contacte freqüent amb aigua o zones amb humitat relativa en hivern superior al 75% i que tinguin una probabilitat anual superior al 50% d’aconseguir al menys una vegada temperatures per sota de 5ºC (2) Elements pròxims al trànsit de vehicles o vianants en zones de més de 5 nevades anuals o amb un valor mitjà de la temperatura mínima en els mesos d’hivern inferior a 0ºC (3) Elements sotmesos a desgast superficial o singulars de construccions hidràuliques. Elements de dics, molls sobre pilons i obres de defensa litoral que es trobin sotmesos a forts onatges

TIPUS D’EXPOSICIÓ Qa Qb Qc AGRESSIVITAT

QUÍMICA PARÀMETRES ATAC FEBLE ATAC MEDI ATAC

FORT VALOR DEL Ph 6,5 – 5,5 5,5 – 4,5 < 4,5 CO2 AGRESSIU

(mg CO2/l) 15 – 40 40 – 100 > 100

IÓ AMONI (mg NH4 +/l)

15 – 30 30 – 60 > 60

IÓ MAGNESI (mg Mg2+/l)

300 – 1.000 1.000 – 3.000 > 3.000

IÓ SULFAT (mg SO4 2-/l) 200 – 600 600 – 3.000 > 3.000

AIGUA

RESIDU SEC (mg / l) 75 – 250 50 – 75 < 50

GRAU D’ACIDESA BAUMANN-GULLY

> 20 Inusual Inusual

TERRA IÓ SULFAT (mg SO4 2-/kg de terra

sec)

2.000 – 3.000

3.000 – 12.000 > 12.000



4.4 Vibracions, fatiga, efectes reològics - pel que fa a les vibracions, una estructura horitzontal que pugui patir vibracions per efectes rítmics de persones es considerarà suficientment rígida si la freqüència pròpia es més gran de:

• 8 Hz, en gimnasos i poliesportius • 7 Hz, en sales de festa i locals de pública concurrència sense seients fixes • 3,4 Hz en locals d’espectacles amb seients fixes

- pel que fa a la fatiga, en general en edificis no és necessari comprovar l’estat límit de fatiga excepte en el cas dels elements estructurals interns dels equips d’elevació. Caldrà fer comprovacions de fatiga en elements sotmesos a accions variables repetides produïdes per maquinaria, onatge, càrregues de tràfic, vibracions de vent, etc. - pel que fa als efectes reològics, els DBs corresponents als diferents materials inclouen, si és el cas, la informació necessària per tenir en compte la variació en el temps dels efectes reològics. 5. Plànols Els plànols del projecte bàsic hauran de ser suficientment precisos per a la definició del tipus estructural previst i l’establiment de les reserves geomètriques per a la realització de l’estructura. Fóra convenient indicar també la relació de la fonamentació de l’edifici projectat amb l’entorn immediat i amb el conjunt de l’obra.

Oficina Consultora Tècnica, Oficina CTE, Visat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Maig de 2007 1 de 7

DADES GENERALS

Referència del projecte: Tipus d’intervenció: Contingut del projecte

Contingut mínim del projecte segons el CTE i la normativa d’aplicació Ús previst característic de l’edifici: Altres usos previstos:

Contingut recomanat pel COAC per tal de definir les prestacions en relació a les exigències bàsiques del CTE

Emplaçament: Municipi: Informació a complimentar si n’hi ha o si s’escau.

GUIA DEL CONTINGUT DOCUMENTAL DEL PROJECTE BÀSIC D’EDIFICACIÓ INFORMACIÓ

CONTINGUT ORIGEN ÀMBIT D’APLICACIÓ EINES D’AJUDA CAPÍTOL SUBCAPÍTOL

Projecte

Normativa Acord COAC CTE Projecte Altres normatives Projecte * Presentació obligatòria

√ Agents Promotor √ General CTE √

Projectista √ Altres tècnics

Annex I Part I del CTE Capítol III LOE: art. 9 promotor, art.10 projectista, etc.

√ Informació prèvia Antecedents i condicionants (treballs previs, enderrocs, altres) Annex I Part I del CTE

Condicionants i característiques de l’emplaçament i entorn físic

General CTE √

Dades de l’edifici existent en cas de rehabilitació, reforma o ampliació. Informes realitzats.

Intervencions en edificis existents

- Descripció de la solució adoptada √ Annex I Part I del CTE √ Fitxa resum en previsió √ Descripció del projecte - Tipus d’intervenció: nova construcció, ampliació, modificació,

reforma, rehabilitació o rehabilitació integral. √ Art. 2 LOE i art. 2 Part I CTE Document informatiu:

Tipus d’intervenció

- Ús característic de l’edifici i altres usos previstos. √ Art. 2 LOE i art. 2 Part I CTE Annexes SI A i SU A.

Document informatiu: Usos segons CTE i LOE

- Programa funcional √

Descripció general

- Relació amb l’entorn

Fitxa resum, en previsió

General CTE

- Planejament vigent i normativa aplicable √ General CTE √

Obra nova i/o ampliació √

Compliment de la normativa urbanística

- Justificació del compliment de la normativa urbanística √

Annex I Part I del CTE Llei i Reglament d’Urbanisme, Planejament, OOMM. Llei 5/2006 Drets reals (Codi Civil de Catalunya)

Fitxa compliment urbanístic, en elaboració

Ampliació √

Fitxa de compliment urbanístic, en elaboració

- Relació de superfícies útils √ √

- Relació de superfícies construïdes √

- Accessos

Descripció geomètrica

- Evacuació

Annex I Part I del CTE Quadre de superfícies

General CTE

Quadre de superfícies

General CTE √

Obra nova √ - Sustentació - Si es disposa d’estudi geotècnic: Característiques

del terreny i relació de paràmetres que s’hauran de considerar per al càlcul dels fonaments.

- Si encara no se’n disposa: Especificar els antecedents, preexistències i tota la informació disponible d’interès.

√ Annex 1 Part 1 del CTE i SE-C 3.1 i SE-C 3.2

Ampliació si s’escau.

Guia SE Projecte bàsic Fitxa Comanda de l’estudi geotècnic

General CTE √ Obra nova √

- Indicar el període de servei previst, si difereix de 50 anys.- Descripció: tipus estructural previst, geometria global i

llums previstes, materials.

√ Annex 1 Part 1 del CTE i SE 2.1.1

Actuacions en l’estructura d’edificis existents.

Guia SE Projecte bàsic

- Estructura

- Indicar si el projecte implicarà o no actuacions en l’estructura preexistent.

√ Art. 2.5 Part I CTE Actuacions en l’estructura d’edificis existents.

- Envolvent √ √

- Compartimentació i acabats √

Descripció general dels sistemes que composen l’edifici

- Condicionament ambiental i Instal·lacions √

Annex 1 Part 1 del CTE General CTE

√ √ Prestacions de l’edifici

- Indicar que l’edifici projectat ha de proporcionar les prestacions -que li pertoquin segons el CTE i la normativa d’aplicació- per garantir les exigències bàsiques del CTE, en relació als requisits bàsics de la LOE.

- Es dona compliment amb l’aplicació dels documents bàsics corresponents del CTE i d’altres reglaments i disposicions.

√

- Es recomana que la definició qualitativa, i quantitativa si s’escau, d’aquestes prestacions es faci segons el que s’indica a l’apartat de “Compliment de CTE i d’altres reglaments i disposicions”.

Art.6.3.a i Annex I Part I CTE General CTE

Requisits bàsics LOE Condicions Específic: per a cada exigència bàsica, segons Document bàsic. Específic: segons normativa.

Funcionalitat Utilització Segons normativa específica Art. 3 LOE D. 259/2003 d’habitabilitat,

Normativa altres usos, OOMM

Accessibilitat Segons normativa específica Art. 3 LOE DB SU D 135/95 Codi d’Accessibilitat Telecomunicacions Segons normativa específica Art. 3 LOE Llei 1/98, R.D. 401/2003 Requisits bàsics LOE Exigències bàsiques CTE Seguretat Estructural SE 1 i SE 2 Art. 3 LOE i art. 10 Part I CTE DB SE, DB SE-AE, DB SE-A, DB SE-C, DB SE-F, DB SE-M En cas d’Incendi SI 1 a SI 6 Art. 3 LOE i art. 11 Part I CTE DB SI RSCIEI, D. 241/94, OMCPI D’utilització SU 1 a SU 8 Art. 3 LOE i art. 12 Part I CTE DB SU D. 259/2003, D. 125/95, OOMM Habitabilitat Salubritat HS 1 a HS 5 Art. 3 LOE i art. 13 Part I CTE DB HS OOMM Estalvi d’energia HE 1 a HE 5 Art. 3 LOE i art. 15 Part I CTE DB HE D. 21/2006 Ecoeficiència, RITE

Segons el CTE i la LOE

Protecció del soroll HR

Art. 3 LOE i art. 14 Part I CTE

NBE CA-88, (projecte de DB HR) D. 21/2006 Ecoeficiència Llei 6/2000, OOMM,

Document informatiu: Prestacions

Altres prestacions - Indicar, si n’hi ha, les prestacions acordades específicament entre promotor i projectista que superin els llindars del CTE.

√ Annex I Part I del CTE General CTE

MEMÒRIA Descriptiva

Limitacions d’ús - En el conjunt de l’edifici i de cada dependència i instal·lacions. √ Annex I Part I del CTE General CTE


GUÍA DEL CONTINGUT DOCUMENTAL DEL PROJECTE BÀSIC D’EDIFICACIÓ INFORMACIÓ


Requisit bàsic Exigències bàsiques Paràmetres dels Documents Bàsics del CTE i altres normes Projecte

Normativa Acord COAC LOE – CTE Part 1 i Part 2 DB SE Projecte Altres normatives Projecte

√ - Compliment del CTE - Indicar l’aplicació dels DBs corresponents. - Indicar si s’apliquen d’altres Documents Reconeguts.

√ General L0E, Art. 2. i General CTE, Art. 2 de la Part I √

Relació de la normativa d’aplicació - Llistat de normativa

d’aplicació

√ Art. 1 D.462/71 Redacció de projectes i direcció d’obres

Obres d’edificació √ Llistat general de normativa tècnica

√ - Edificis d’habitatge: - Justificació del D. 259/2003 d’habitabilitat √

Funcionalitat Utilització - Altres usos: - Es complimentarà la normativa específica de l’ús (hotels,

centres docents, residències geriàtriques, etc.).

Art. 3.a.1. LOE, OO MM D. 259/2003 d’habitabilitat Normes d’usos específics

General L0E, Art. 2. √ - Nova construcció, gran re habilitació, canvi d’ús - Habitatge usat

Fitxa habitabilitat edificis d’habitatge

Edificis d’ús públic: Art. 20 D.135/95

Edificis d’ús privat de nova construcció: Art. 28 D.135/95

√

√ Funcionalitat Accessibilitat

- Accés i utilització dels edificis:

- Justificació del D. 135/95 Codi d’Accessibilitat √ Art. 3.a.2 de la LOE, CTE DB SU i D 135/95

General L0E, Art. 2. √

S’exclouen: habitatges unifam. i ús privat PB+PP Art.28 D.135/95

Fitxa accessibilitat edificis d’habitatge

Edificis de nova construcció en règim de propietat horitzontal. (Art 2 Llei 1/98) Edificis que en tot o en part siguin objecte d’arrendament per > 1 any, excepte els que siguin d’un sol habitatge.

√ √ Funcionalitat Telecomunicacions

- Accés als serveis de telecomunicacions:

- Especificació de les disposicions adoptades en el projecte per donar compliment a la normativa d’aplicació (Llei 1/98, R.D. 401/2003).

√ Art. 3.a.3 de la LOE Llei 1/98, R.D. 401/2003

Compromís de compliment

General L0E, Art. 2. √

S’exclouen: habitatges unifam. aïllats. (Art 2 Llei 1/98)

Fitxa ICT

√

Seguretat Estructural

√

Condicions generals

- Nova construcció:

General CTE, inclòs els de caràcter provisional (Art.1.1. del DB SE).

√

- Canvi d’ús: Caldrà comprovar el compliment de les exigències bàsiques del CTE, encara que no es realitzin obres (Art. 2 Part 1 CTE).

- Reformes en edificis existents:

En l’avaluació estructural es pot tenir en compte un període de servei reduït i considerar acceptables certs riscos que tinguin una possibilitat de succeir molt baixa i/o en cas de que succeeixin tinguin conseqüències suficientment petites. L’acceptació de riscos obliga a l’adopció de mesures d’inspecció i control addicionals. Els riscos acceptats constaran a la memòria (Annex D 3.4 del DB SE).

- Programa de necessitats CTE Part I art. 10 CTE DB SE

- Reforç estructural:

Es dissenyarà i dimensionarà amb les especificacions del CTE com a nova construcció (Annex D 8.3 del DB SE)

Guia SE projecte bàsic, en previsió

√ SE 1 Resistència i estabilitat

- Permanents: - pesos propis, - pretesat, - accions del terreny.

DB SE AE 2, EHE, DB SE-C 2.3.2

- Variables: - sobrecàrregues d’ús, - accions sobre baranes i divisòries, - vent, accions tèrmiques, neu.

DB SE AE 3

- Relació del tipus d’accions a considerar:

- Accidentals: - sisme, - incendi, - impactes, - altres accions derivades d’usos

potencialment perillosos.

DB SE AE 4, NCSE-02 DB SI 6

- Per verificacions de resistència i estabilitat de l’estructura.

Taula 4.1 DB SE

- Per verificacions de resistència del terreny. Taula 2.1 DB SE-C

- Coeficients parcials de seguretat per a les accions: - En situacions extraordinàries

Guia SE projecte bàsic, en previsió

- Limitació de deformacions i dels moviments propis i/o d’edificis o serveis propers

√

SE 2 Aptitud de servei

- Durabilitat

- Fonaments

- Limitació de vibracions, si s’escau

DB SE-C 2.2.1.3 DB SE-C 2.4.3

- Limitació de fletxes DB SE 4.3.3

- Limitació de desplaçament horitzontal DB SE 4.3.3.

- Durabilitat DB SE 4.4

- Limitació de vibracions, si s’escau DB SE 4.3.4

MEMÒRIA Compliment del CTE i d’altres reglaments i disposicions

- Estructura

- Limitació de fatiga, si s’escau.

DB SE 4.4





Normativa Acord COAC CTE Part I i CTE DB SI (*) Projecte Altres normatives Projecte

√ Seguretat en cas d’Incendi

√ Consideracions generals

- General CTE: Art. 2 de la LOE i art. 2 de la Part I del CTE. √

* General DB SI:

* S’exclou l’ús industrial * Usos segons Annex DB SI A Terminologia * Tipus d’intervenció segons l’apartat DB SI

Introducció

*Tipus d’intervenció Condicions

√

* Nova construcció, ampliació, modificació:

S’aplica el DB SI.

√

Es manté l’ús: S’aplica als elements afectats per la reforma si implica més adequació al DB SI

Altera l’ocupació o distribució respecte dels el. d’evacuació: S’aplica també als el. d’evacuació.

Afecta als el. constructius que suporten instal·lacions PCI: S’aplica a les instal·lacions.

* Reforma

En qualsevol cas: No es poden reduir les condicions de seguretat preexistents quan aquestes siguin menys estrictes que el DB SI.

Afecta a tot l’edifici: s’aplica encara que no es facin obres.

Afecta a una part de l’edifici: S’aplica a aquesta part i als elements d’evacuació fins a l’espai exterior segur

- Descripció, tipus d’intervenció, antecedents, normativa d’aplicació, ús característic i altres usos previstos.

- En cas d’establiments industrials: Caracterització en relació a la seguretat en cas d’incendi. Ubicacions no admeses

- Definició qualitativa de les prestacions i de forma

quantitativa, si s’escau. - Justificació de les solucions adoptades per exigències

bàsiques i normativa d’aplicació, excepte les que per la seva necessitat de definició

constructiva es desenvolupen en el projecte d’execució (per exemple, la determinació de la resistència al foc de les solucions de l’estructura i dels tancaments del projecte, la determinació de la reacció al foc dels materials adoptats, el dimensionament de les instal·lacions de protecció contra incendi, altres).

√ CTE Part I art. 11 CTE DB SI Reglament i Annex I del RSCIEI RD 2267/2004 OMCPI

* Canvi d’ús

Excepció: Edificis d’habitatge en que es canviï a ús habitatge zones destinades a qualsevol altre: no cal aplicar-ho als elements d’evacuació.

Edificis d’ús industrial: - General CTE: Art. 2 LOE i

art. 2 Part I del CTE. - S’aplica la Part I del CTE * Condicions específiques:

RSCIEI RD 2267/2004, art.2

Fixes SI: Habitatge: RHp, RHu Aparcament: Ap Docent: D

√ SI 1 Propagació interior

- Compartimentació en sectors √ √

- Locals de risc √

- Espais ocults i passos d’instal·lacions √

- Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari

√

CTE Part I art. 11.1 CTE DB SI 1 Annex II.2 ., II.3, II.5 RSCIEI OMCPI

- General CTE * General DB SI

- Ús industrial: RSCIEI Annex I i II

Documents informatius:

- Classificació europea de reacció i resistència al foc.

- Llistat de materials classificats segons reacció al foc (en preparació)

√ SI 2 Propagació exterior

- Mitgeres, façanes i cobertes: resistència i reacció al foc √ CTE Part I art. 11.2 CTE DB SI 2 Annex II. 5.2, 5.3 i 5.4 RSCIEI ,OMCPI


√ - Ús industrial: RSCIEI Annex I i II

√ SI 3 Evacuació d’ocupants

- Compatibilitat dels elements d’evacuació √ √

- Càlcul de l’ocupació √

- Nombre de sortides i longitud dels recorreguts d’evacuació √

- Dimensionament √

- Protecció de les escales √

- Portes √

- Senyalització √

CTE Part I art. 11.3 CTE DB SI 3 Annex II.6 RSCIEI OMCPI



* Aparcaments que no tinguin la consideració d’obert (DB SI 3.8 i SI A) √

* Establiments d’ús Comercial o Pública Concurrència> 1000 persones (DB SI 3.8)

- Control de fums √ CTE DB SI 3.8 Annex II.7 RSCIEI, RD 2267/2004 OMCPI

* Atris > 500 persones (DB SI 3.8)


√ SI 4 Instal·lacions de protecció en cas d’incendi

- Dotació - Senyalització

√ CTE Part I art. 11.4 CTE DB SI 4 Annex III RSCIEI RD 2267/04 RIPCI RD 1942/93, D.241/94, OMCPI

- General CTE * General DB SI * Dotació segons ús i dimensions de l’edifici o establiment (DB SI 4)

√ - Ús industrial: RSCIEI Annex III * Dotació segons dimensions i

risc de l’edifici o establiment


√ SI 5 Intervenció de bombers

- Condicions d’aproximació - Condicions d’entorn - Accessibilitat per façana

√ CTE Part I art. 11.5 CTE DB SI 5 Annex II .A RSCIEI D.241/94, OMCPI

* En edificis amb altura d’evacuació, h > 9 m. √

- En edificis de qualsevol altura d’evacuació i ús a Catalunya, segons D. 241/94.

√


√ SI 6 Resistència al foc de l’estructura

- Definició del temps de resistència al foc exigible als elements estructurals.

√ CTE Part I art. 11.6 CTE DB SI 6 Annex II.4 RSCIEI


√ - Ús industrial: RSCIEI Annex I i II





Normativa Acord COAC CTE Projecte Altres normatives Projecte

√ Seguretat d’Utilització

√ Consideracions generals

- Descripció, tipus d’intervenció, antecedents, normativa d’aplicació, ús principal i altres usos.

- Definició qualitativa , i quantitativa, si s’escau, de les prestacions.

* La majoria de paràmetres d’aquesta exigència han de quedar reflectits als plànols.

CTE Part I art. 12 CTE DB SU

- General CTE: Art. 2 de la LOE i art. 2 de la Part I del CTE - Específic: per a cada secció i, en alguns caso, per a cada apartat.

Fitxes SU: Habitatge: RHp, RHu

- Consideracions generals

CTE Part I art. 12.1

√ SU 1 Caigudes

- Lliscament dels terres

Definició de la classe de lliscament, R, exigible segons zona de l’edifici.

CTE DB SU 1 Taula 1.2 D.135/95 Codi d’Accessibilitat

- Ús: administratiu, aparcament (> 100 m2), Docent, Comercial, Sanitari, Pública Concurrència.

- S’exclou: ús restringit (≤ 10 persones)

D. 135/95 Itinerari adaptat; serveis higiènics i vestidors adaptats

- Qualsevol ús D. 135/95 Itinerari adaptat Condicions del terra

- S’exclou: ús restringit i alguns usos en certs aspectes D. 135/95 Itinerari practicable

- Discontinuïtats dels paviments

Condicions de les zones de circulació

CTE DB SU 1 Apartat 2 D.135/95 Codi d’Accessibilitat

- Qualsevol ús Protecció - Qualsevol ús - Desnivells:

Característiques de les barreres de protecció

CTE DB SU 1 Apartat 3 D.135/95 Codi d’AccessibilitatD. 259/03. d’ Habitabilitat OOMM

- Qualsevol ús.

D’ús restringit - Ús restringit: interior de l’habitatge i zones de circulació ≤ 10 persones D. 135/95 Escales adaptades D’ús general - Qualsevol ús

- Escales

Fixes (manteniment)

CTE DB SU 1 Apartat 4.1 i 4.2 D.135/95 Codi d’AccessibilitatD. 259/03 d’ Habitabilitat OOMM

Ús general - Qualsevol ús D. 135/95 Rampes adaptades - Rampes

Usuaris de cadira de rodes

CTE DB SU 1 Apartat 4.3 D.135/95 Codi d’Accessibilitat

D. 135/95 Rampes practicables

- Neteja de vidres exteriors

CTE DB SU 1 Apartat 5

- Qualsevol ús

- elements fixes - elements practicables

- elements fràgils

- Impacte amb:

- elements insuficientment perceptibles

CTE DB SU 2 Apartat 1 D.135/95 Codi d’Accessibilitat

- Qualsevol ús √ SU 2 Impacte o enganxada

- Enganxades


- Qualsevol ús

D. 135/95 Itinerari adaptat

- Qualsevol ús √ SU 3 Immobilització recintes tancats


- S’exclou l’interior de l’habitatge pel que fa al sistema d’obertura de cambres higièniques.

- Nivells mínims d’enllumenat normal - Zones de circulació de qualsevol ús

- Zones de pública concurrència que es desenvolupin amb un nivell d’il·luminació baix.

√ SU 4 Il·luminació inadequada

- Enllumenat d’emergència

CTE DB SU 4 taula 1.1 CTE DB SU 4 apartat 2., REBT BT 28

- Qualsevol ús

√ SU 5 Alta ocupació

- Condicions de grades per espectadors drets CTE DB SU 5 apartat 2. REGPE RD Capítol III

- Estadis, pavellons polisportius, centres de reunió, altres edificis d’ús cultural, etc. previstos per > 3000 espectadors drets.

- Barreres de protecció - Piscines d’ús col·lectiu - Vas - Piscines unifamiliars - Platges - Piscines d’ús col·lectiu destinades exclusivament a

competició o ensenyament

- Piscines:

- Escales

CTE DB SU 6 Apartat 1 Normativa Piscines:

- S’exclou:

- Banys termals, centres de tractament d’hidroteràpia i d’altres destinats a usos exclusivament mèdics

√ SU 6 Ofegament

- Pous i dipòsits


- Ús aparcament

- Aparcaments Sc ≤ 100 m2.

√ SU 7 Vehicles en moviment

- Característiques constructives - Protecció dels recorreguts de vianants - Senyalització

CTE DB SU 7 Apartat 2 CTE DB SU 7 Apartat 3 CTE DB SU 7Apartat 4 OOMM

- S’exclou: - Aparcaments d’habitatges unifamiliars

Fitxa SU: Aparcament: Ap

- Necessitat d’instal·lació de protecció al llamp CTE DB SU 8 Apartat 1 - Qualsevol edifici: on la freqüència esperada d’impactes > risc admissible.


√ SU 8 Acció del llamp

- Tipus d’instal·lació exigit


- Edificis > 43 m, en qualsevol cas

Fitxa SU: Protecció al llamp SU




Requisit bàsic Exigències bàsiques Paràmetres dels Documents Bàsics del CTE i d’altres normes Projecte

Normativa Acord COAC CTE Projecte Altres normatives Projecte

√ Habitabilitat Salubritat

√ HS1 Protecció enfront la humitat

- Previ: - Presència de l’aigua i - Coeficient de permeabilitat del terreny. * A partir de l’estudi geotècnic. Si encara no

se’n disposa, caldrà fer una previsió i complementar-ho en projecte d’execució.

CTE Part I art. 13.1 CTE DB HS 1, Taula 2.1

√ Murs

- Grau d’impermeabilitat

- Previ: - Presència de l’aigua i - Coeficient de permeabilitat del terreny. * A partir de l’estudi geotècnic. Si encara no

se’n disposa, caldrà fer una previsió i complementar-ho en projecte d’execució.

Terres


CTE DB HS 1, Taula 2.3

- Previ: - Grau d’exposició del vent - Zona pluviomètrica

Façanes


CTE DB HS 1, Tala 2.6, Figura 2.5, taula 2.5 i fig.2.4. CTE DB HS 1, apartat 2.3.3.

Cobertes - Indicar que les característiques de les cobertes s’adequaran al DB HS 1.

CTE DB HS 1, apartat 2.4.2. CTE DB HS 1, apartat 2.4.3.

General CTE

Fitxa HS 1 projecte bàsic.

Previ: - Sistema de municipal de recollida de residus CTE Part I art. 13.2 CTE DB HS 2, Disposicions municipals o metropolitanes

√ HS 2 Recollida i evacuació de residus

- Magatzem de contenidors per fraccions de residus.

CTE DB HS 2, apartat 2.1. OOMM

Edificis d’habitatges de nova construcció

√ OOMM √

- Espai de reserva per al magatzem de contenidors.


Zones comunes de l’edifici d’habitatges:

- Instal·lació per trasllat per baixants


Interior de l’habitatge:

- Espai d’emmagatzematge immediat per fraccions

CTE DB HS 2, apartat 2.3. D. Ecoeficiència

Previsió sistema recollida de residus ordinaris de l’edifici

Edificis altres usos: - Segons estudi específic amb criteris anàlegs a DB HS 2.

CTE DB HS 2 OOMM

Edificis i locals amb altres usos: s’aplicaran criteris similars però aquest DB HS 2 no els fixa.

OOMM

Fitxa HS 2 projecte bàsic Fitxa HS 2 Recollida i evacuació de residus

- Interior de l’habitatge √ √ HS 3 Qualitat de l’aire interior

Evacuació dels productes de la combustió de les instal·lacions tèrmiques

- A la coberta de l’edifici - Segons normativa específica

CTE Part I art. 13.3 RITE ITE 9.3, Gas: RD 919/06 ITC-ICG 07, OOMM. - Magatzems de residus

- Trasters Interior dels habitatges

- Cabal mínim - Indicar els sistemes de ventilació

CTE DB HS 3 taula 2.1 CTE DB HS 3 apartat 3.1.1.

En edificis d’habitatge:

- Aparcaments Magatzem de residus en edificis d’habitatges

- Cabal mínim - Indicar el sistema de ventilació


En edificis de qualsevol altre ús

- Aparcaments

Trasters en edificis d’habitatge

- Cabal mínim - Indicar el sistema de ventilació


En locals d’altres tipus

Ventilació dels recintes

Aparcaments - Cabal mínim - Indicar el sistema de ventilació


Ventilació d’altres locals diferents als anteriors

- Estudi específic amb criteris anàlegs al DB HS 3.

RITE, ITE02.2.2 Seguretat i Salut, OOMM

Fitxa HS 3 projecte bàsic

√ HS 4 Subministrament d’aigua

Consideracions generals: condicionades pel tipus de subministrament, ús i configuració de l’edifici.

CTE Part I art. 13.4 CTE DB HS 4 Disposicions municipals i/o d’empreses subministradores

General CTE

√ Reglaments o disposicions municipals, metropolitanes i d’empreses subministradores

- Qualitat de l’aigua CTE DB H S 4 apartat 2.1.1

- Protecció contra retorns CTE DB H S 4 apartat 2.1.2

Propietats de la instal·lació

- Condicions mínimes de subministrament als punts de consum

- Cabal instantani mínim - Pressió mínima - Pressió màxima - Tª ACS

CTE DB H S 4 apartat 2.1.3

Manteniment CTE DB H S 4 apartat 2.1.4

Senyalització de xarxes no aptes per consum humà CTE DB H S 4 apartat 2.2

Estalvi d’aigua CTE DB H S 4 apartat 2.3 D. Ecoeficiència art.3

Ampliacions, modificacions, reformes o rehabilitacions de les instal·lacions existents, quan s’amplia el número o la capacitat dels aparells receptors existents a la instal·lació.


√ HS 5 Evacuació d’aigües

Consideracions generals: tipus d’abocament (escomeses, xarxa, estació depuradora), condicions clavegueram.

CTE Part I art. 13.5 CTE DB HS 5, D.21/2006 Ecoeficiència, Reglament de sanejament, Disp. municipals

General del CTE

√ D. 130/2003 Reglaments de sanejament d’àmbit català

- Disposarà tancaments hidràulics CTE DB H S 5 apartat 2.1

- Traçat de la xarxa CTE DB H S 5 apartat 2.2

- Dimensionament CTE DB H S 5 apartat 2.3

Ampliacions, modificacions, reformes de les instal·lacions existents, quan s’amplia el número o la capacitat dels aparells receptors existents a la instal·lació.

√ Reglaments o disposicions municipals

- Accessibilitat per a manteniment CTE DB H S 5 apartat 2.4

- Ventilació CTE DB H S 5 apartat 2.5

MEMÒRIA

Compliment del CTE i d’altres reglaments i disposicions

Propietats de la instal·lació

- Usos no admesos CTE DB H S 5 apartat 2.6






Normativa Acord COAC CTE Part I i CTE DB HE Projecte Altres normatives Projecte

Zona climàtica on s’ubica l’edifici General CTE √ √ Habitabilitat Estalvi d’energia

√ HE 1 Limitació de la demanda energètica Càrrega interna (baixa o alta) CTE HE 1 Apartat 1.1:

Grau d’higrometria Edificis de nova construcció √

- Previ: Definició de

Orientacions de façanes i % de forats

CTE Part I art. 15.1 CTE DB H E 1 Apèndix D

- amb una superfície útil > 1000 m2 i en els que es renovi > 25% del total dels tancaments

U màx. dels tancaments i particions interiors de l’envolvent tèrmica

CTE DB H E 1 taula 2.1 Modificacions, reformes o rehabilitacions d’edificis existents:

- En cas d’obres de rehabilitació s’aplicarà als nous tancaments (apartat 3.2.1.2)

U límit dels tancaments de l’envolvent CTE DB H E 1 taula 2.2 - Edificacions obertes

- Demanda energètica:

FH límit, FL límit, de les obertures CTE DB H E 1 taula 2.2 - Edificis protegits

- Edificis per activitats religioses Superficials (Definir el valor f Rsi mín.) CTE DB H E 1 apartat 2.2.1 i 3.2.3.1i taula 3.2

- Construccions provisionals: ús ≤ 2 anys

- Limitació de les condensacions:

Intersticials

CTE DB H E 1 apartat 2.2.2 i i apartat 3.2.3.2

- Ús industrial, tallers i edificis agrícoles no residencials

- Permeabilitat a l’aire de les fusteries

CTE DB H E 1 apartat 2.3

S’exclouen:

- Edificis aïllats Su ≤ 50 m2.

Aigua Calenta Sanitària Calefacció

Climatització

Ventilació de recintes, excepte els regulats per HS 3

- Enunciar les instal·lacions tèrmiques previstes

Altres

√ HE 2 Rendiment instal·lacions tèrmiques

- Indicar que aquestes s’adequaran al RITE

CTE Part I art. 15.2 CTE DB H E 2 RITE RD 1751/1998.

General CTE √

- Consideracions prèvies: classificar les zones a il·luminar dels edificis en funció de les activitats a desenvolupar; zones supceptibles d’aprofitament de llum natural

CTE Part I art. 15.3

CTE HE 1 Apartat 1.1 √

Edificis de nova construcció √

√ HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

- Definir el valor de VEEI límit per a cada zona

CTE DB H E 3 taula 2.1

Rehabilitacions d’edificis:

- amb una superfície útil > 1000 m2 i on es renovi > 25% superfície il·luminada.

- Sistema de control de la instal·lació d’il·luminació


Reforma de locals comercials i edificis d’ús administratiu si:

- Es renova la instal·lació d’il·luminació

- Sistema d’aprofitament de la llum natural, si s’escau

CTE DB H E 3 taula 2.2

S’exclouen: - Edificis valor històric-artísitc. - Construccions provisionals: ús ≤ 2 anys - Ús industrial, tallers i edificis agrícoles no

residencials - Edificis aïllats Su ≤ 50 m2 - Interior de l’habitatge - Enllumenat d’emergència

- Demanda diària d’ACS en l/dia a 60 ºC i CTE Part I art. 15.4 CTE DB H E 4 apartat 3.1 i taula 3.1. Annex I D. Ecoeficiència

CTE HE 4 Apartat 1.1 D. 21/2006 Ecoeficiència, art. 1:

Nova construcció

√ HE 4 Contribució solar mínima d’ACS

- Previ: Definir la

- Zona climàtica

CTE DB HE 4 Taula 3.2 i 3.3 Annex II D Ecoeficiencia

Edificis de nova construcció de qualsevol ús si n’hi ha:

- demanda d’ACS (> 50l/dia 60ºC) o de - climatització de piscina √

Reconversió d’antiga edificació

Gran rehabilitació - Contribució solar mínima CTE DB H E 4 taula 2.1, 2.2. 2.3 Annex II D. Ecoeficiència

Rehabilitació d’edificis existents de qualsevol ús si n’hi ha:

- demanda d’ACS (> 50l/dia 60ºC) o de - climatització de piscina

Usos determinats art. 1.2

- Protecció contra sobreescalfaments

CTE DB H E 4 apartat 2.1.3, 4, 5, 6, 7

Es pot disminuir justificadament en alguns casos i compensar (apt. 1.1.2. DB HE 4)

GUIA: Predimensionament d’una instal·lació de captadors solars per ACS, exemples i esquemes

- Limitació de pèrdues per ubicació dels captadors CTE DB HE 4 apartat 2.1.8, 9, 10, 11 i 12

Hipermercats Sc > 5.000 m2

Multibotigues Sc > 3.000 m2

Centres d’oci Sc > 10.000 m2

√ HE 5 Contribució fotovoltàica mínima d’energia elèctrica

- Consideracions prèvies: usos, superfícies i zona climàtica. CTE Part I art. 15.5

Nau d'emmagatzematge Sc > 10.000 m2

Administratius Sc > 4.000 m2 - Potència elèctrica mínima a instal·lar CTE DB H E 5 apartat 2.2 Hotels i hostals > 100 llits

Hospitals > 100 llits

Edificis dels següents usos: (Apartat 1.1. del CTE DB HE 5)

Pavellons i recintes firals Sc > 10.000 m2

MEMÒRIA Compliment del CTE i d’altres reglaments disposicions

- Limitació de pèrdues per ubicació de captadors


Es pot disminuir justificadament en alguns casos i compensar (apartat 1.1.2.)




Projecte

Normativa Acord COAC CTE Projecte Altres normatives Projecte * Presentació obligatòria

Consideracions generals CTE Part I art. 14 NBE-CA-88

- particions interiors, R, en dBA NBE-CA-88 art.10 D. 21/2006 Ecoeficiència

General CTE √

√ Habitabilitat Protecció enfront del soroll

- usuaris diferents, R, en dBA NBE-CA-88 art.11 D. 21/2006 Ecoeficiència

Edificis de nova planta: NBE-CA/88 Art. 2

- Residencial privat √

Fitxa NBE-CA/88

- zones comuns, R, en dBA NBE-CA-88 art.12 - Residencial públic

Elements constructius verticals

- sales de màquines, R, en dBA NBE-CA-88 art.17 - Administratiu i d’oficines

- propietats o usuaris diferents, R, dBA NBE-CA-88 art.14 D. 21/2006 Ecoeficiència

- Sanitari

- Cobertes, R, en dBA NBE-CA-88 art.15

- Docent

Elements constructius horitzontals

- sales de màquines, R, en dBA NBE-CA-88 art.17

- ag, en dormitoris, en dBA NBE-CA-88 art.13

Reducció de la transmissió a soroll aeri

Façanes - Classe de fusteries i envidrament en

la resta de locals excepte els de servei com cuines i banys.

NBE-CA-88 art.13

- propietats o usuaris diferents, Ln, dBA NBE-CA-88 art.14 D. 21/2006 Ecoeficiència

- Cobertes, Ln, en dBA NBE-CA-88 art.15

Reducció de la transmissió a soroll d’impacte

Elements constructius horitzontals

- sales de màquines, Ln, en dBA NBE-CA-88 art.17

Reducció del soroll i les vibracions de les instal·lacions

NBE-CA/88 Annex 5 Recomanacions

Limitació del soroll reverberant dels recintes NBE-CA-88 Annex 5 Recomanacions

* Projecte de DB HR Protecció enfront del soroll

Nova construcció √ Reconversió d’antiga edificació

Gran rehabilitació

√ Ecoeficiència - S’especificaran les disposicions adoptades per assolir els paràmetres d’ecoeficiència que figuren en el Decret 21/2006, d’àmbit català, en correlació amb les exigències HE 1 i HE 4, NBE-CA/88, ordenances municipals i d’altres disposicions.

√ D. 21/2006 Ecoeficiència

Usos determinats art. 1.2

Fitxa Bàsic Ecoeficiència

Nova construcció √ √ Enderrocs i residus d’obra

Encara que el seu àmbit és el projecte d’execució, hi ha ajuntaments que el demanen en per a la sol·licitud de llicència

√ D 201/1994 i D.259/2003 Enderrocs i residus d’obra, d’àmbit català

Reforma

Fitxa Enderrocs i residus d’obra

Captadors solars Justificació, si s’escau

Protecció al soroll Justificació, si s’escau

Protecció contra incendis Justificació, si s’escau

Ordenances municipals

Altres

OO.MM.

OMCPI Barcelona

Segons municipi

MEMÒRIA Compliment del CTE i d’altres disposicions

Altres

PRESSUPOST √ Aproximat Valoració aproximada del cost d’execució material de l’obra projectada per capítols. CTE Part I Annex I Sistema simplificat càlcul de Pr

General CTE Sistema simplificat de càlcul del pressupost de referència mitjançant aplicació de mòduls i coeficients COAC.

Manual de visat del COAC

- En general: Tants plànols com siguin necessaris per a la definició del projecte. General CTE √ Contingut - En cas d’intervenció en edifici existent: Plànols de l’edifici abans de la intervenció.

CTE Part I Annex I

Intervenció en edificis existents

CD Documentació gràfica de projectes

√ Situació - Localització de l’edificació projectada en base al planejament vigent, amb referència a punts localitzables i amb indicació del nord geogràfic i dels límits de la parcel·la.

General CTE

√ Emplaçament - Justificació urbanística, topografía, alineacions, reculades, etc.

√ Urbanització - Xarxa viària, escomeses, altres (condicions d’aproximació i entorn de l’edifici per a l’accés de bombers, situació dels hidrants a la via pública, si n’hi ha, etc.)

CTE Part I Annex I

√ Plantes generals

- Acotades, amb indicació d'escala i d'usos, reflectint elements fixos, previsió de recintes i passos generals d’instal·lacions, magatzem de residus o espai de reserva, i de mobiliari, si s’escau, per a la comprovació de la funcionalitat dels espais (patis, obertures de façana).

- Suficientment precises per a la definició del tipus estructural previst i definint les reserves geomètriques per a la realització de l’estructura.

- Plànols de seguretat en cas d’incendi.

CTE Part I Annex I CTE DB SE

General CTE

√ Plànols de coberta

- Pendents, punts de recollida d'aigües, ubicació de xemeneies, maquinària o aparells d’aire condicionat, captadors solars o fotovoltàics, si n’hi ha, etc.

CTE Part I Annex I General CTE

√ Alçats generals

- Acotats, amb indicació d'escala i cotes d'altura de plantes, altures totals, per comprovar el compliment dels requisits urbanístics i funcionals.

- Ubicació de captadors solars o fotovoltàics, si n’hi ha, etc.


PLÀNOLS

√ Seccions generals

- Acotades, (preferentment per l’escala) amb indicació d'escala i cotes d'altura de plantes, gruixos de forjat, altures totals, per comprovar el compliment dels requisits urbanístics i funcionals.

- Ubicació de captadors solars o fotovoltàics, si n’hi ha, etc.


versió març 2007 - Oficina Consultora Tècnica COAC

CTE - SEGURETAT ESTRUCTURAL DB SC-E Dades per a la comanda de l’estudi geotècnic

Ref. del projecte

1 . - IDENTIFICACIÓ DEL SOLAR I DE L ’EDIFICI

Situació:

Municipi:

Dificultats d’accés:

Observacions:

Plantes sobre rasant: Ús principal:

Plantes sota rasant: Ús principal:

TOTAL de plantes

Superfície construïda total de l’edifici < 300 m2 Superfície construïda total de l’edifici >300 m2

Superfície d’ocupació en planta (1) < 10.000 m2 Superfície d’ocupació en planta (1) > 10.000 m2

CLASSIFICACIÓ DEL TIPUS DE CONSTRUCCIÓ (segons taula 3.1)

Edificació aïllada

Edificació entre mitgeres

Plantes sobre rasant: Plantes sota rasant:

Configuració constructiva:

Edifici veí de la dreta

Tipus de fonamentació:

Plantes sobre rasant: Plantes sota rasant:

Configuració constructiva:

Edifici de l’esquerra

Tipus de fonamentació:

Façana de davant llinda amb:

Façana de darrera llinda amb:

Observacions:

Tipus d’estructura previst:

Pilars (kN) Murs (kN/ml) mínima mínima mitja mitja

Càrregues aproximades sobre els elements de suport

màxima màxima Observacions:

(1) A efectes de reconeixement del terreny, la superfície d’ocupació a considerar és la de l’edifici o del conjunt d’edificis d’una mateixa promoció.

versió març 2007 - Oficina Consultora Tècnica COAC

CTE –SEGURETAT ESTRUCTURAL DB SC-E Dades per a la comanda de l’estudi geotècnic

2. - PREVISIÓ DEL TIPUS DE TERRENY

Tipus de fonamentació habitual de la zona: No es disposa d’aquesta informació Directa per fonaments aïllats Fonamentacions de tipus variables o profundes Cal considerar la possibilitat de que poden donar-se possibles inestabilitats o lliscaments es pot haver contaminat o modificat el terreny per usos anteriors poden haver-hi obstacles enterrats es poden haver fet moviments de terres en el solar Altres:

3 . -DOCUMENTACIÓ ANNEXA

Junt amb aquest full s’adjunten: Plànol topogràfic acotat

Esquema de localització en planta de les edificacions previstes i les veïnes

Esquema aproximat de la situació dels punts de suport de l’estructura

Secció o seccions esquemàtiques de l’edifici (plantes sobre i sota rasant amb indicació de la rasant) Altres:

4 . - CONTINGUT DE L ’ESTUDI GEOTÈCNIC

Tenint en compte que en el projecte es preveuen les següents actuacions: Fonamentació de l’edificació projectada Excavacions pròpies de la fonamentació Altres excavacions Elements de contenció del terreny Elements constructius horitzontals en contacte amb el terreny (terres) Reblerts Altres:

L’estudi geotècnic que es sol·licita haurà d’aportar totes les dades i recomanacions necessàries per dur a terme el disseny, el dimensionat i la construcció de la fonamentació i el condicionament del terreny. El seu contingut s’ajustarà a les prescripcions del DB SE-C del CTE i comptarà amb el preceptiu visat col·legial.

5. -CONFIRMACIÓ DE L ’ESTUDI GEOTÈCNIC Un cop iniciades les obres, a la vista del terreny excavat i per a la correcta situació dels elements de fonamentació, l’autor de l’estudi geotècnic comprovarà la validesa i suficiència de les dades que hi consten. En cas contrari es comunicarà al Director d’Obra qui adequarà la fonamentació i la resta de l’estructura a les característiques geotècniques del terreny.

F I T X A D ’ A P L I C A C I Ó D E L A N O R M A N C S E - 0 2 n o r m a d e c o n s t r u c c i ó s i s m o r e s i s t e n t

EDIFICIS n o v a c o n s t r u c c i ó

1/1

NO

RM

A D

E C

ON

STR

UC

CIÓ

SIS

MO

RES

ISTE

NT

NC

SE-0

2 O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

· C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

Oct

ubre

200

4 ·

v. 1

.1

I D E N T I F I C AC I Ó D E L ’ E D I F I C I Situació: Municipi: Número de plantes sobre rasant:

C AR AC T E R Í S T I Q U E S D E L A C O N S T R U C C I Ó Moderada Normal Especial Classificació de l’edifici en funció

de la seva importància: (Article 1.2.2) Edificis amb probabilitat

menyspreable de què la seva destrucció per un terratrèmol pugui ocasionar víctimes, interrompre un servei primari o produir danys econòmics significatius a tercers.

Edificis la destrucció dels quals per un terratrèmol pugui ocasionar víctimes, interrompre un servei per a la col·lectivitat, o produir importants pèrdues econòmiques, sense que en cap cas es tracti d’un servei imprescindible ni pugui donar lloc a efectes catastròfics.

Edificis la destrucció dels quals per un terratrèmol pugui interrompre un servei imprescindible o donar lloc a efectes catastròfics. En aquest grup s’inclouen les construccions que així es considerin en el planejament urbanístic i documents públics anàlegs, així com en reglamentacions més específiques

Acceleració bàsica ab: (1) (2) En funció del municipi d’acord a l’annex I de l’NCSE-02 ab / g < 0,04 ab / g =

Acceleració de càlcul ac: (Només en edificis d’importància normal o especial i amb ab ≥ 0,04g)

Coeficient del tipus de sòl C: (3) S’adoptarà com a valor de C el valor mig dels 30 primers metres sota la superfície obtingut en ponderar els coeficients Ci de cada estrat del terreny amb el seu gruix ei, en metres.

C =30

e·C ii∑ =

Coeficient d’amplificació del terreny S Si ρ · ab ≤ 0,1 g → S = C / 1,25

Si 0,1 g < ρ · ab < 0,4 g → S = 25,1C + 3,33 · (ρ · g

ab – 0,1) · (1 – 25,1C )

Coeficient de risc ρ Edificis d’importància normal ρ = 1,0 Edificis d’importància especial ρ = 1,3

ρ = Si 0,4 g ≤ ρ . ab → S = 1,0 S =

(4) ac / g = S · ρ · ab / g =

Tipus d’estructura: (1) (4) (5)

C R I T E R I S D ’ AP L I C AC I Ó D E L A N O R M A Edificis d’importància moderada No cal aplicar l'NCSE-02

ab < 0,04g No cal aplicar l'NCSE-02

0,04 g ≤ ab < 0,08g(2) Cal aplicar l'NCSE-02

Excepció: No és d’aplicació l’NCSE-02 en edificis de normal importància sempre que:

- Es disposi d’una estructura de pòrtics arriostrats (5), amb característiques de resistència i rigidesa similars en

les dues direccions, per resistir esforços horitzontals en qualsevol direcció i

- No es fonamenti l’edifici sobre terrenys potencialment inestables.

En cap cas aquesta excepció serà d’aplicació en edificis de més de 7 plantes si l’acceleració sísmica de càlcul ac ≥ 0,08g

ab ≥ 0,08g (1) Cal aplicar l'NCSE-02 sense excepcions

Per tant, NO CAL APLICAR LA NORMA NCSE-02

ÉS D’APLICACIÓ LA NORMA NCSE-02. En la memòria de càlcul consten les accions sísmiques considerades, les hipòtesis i les conclusions adoptades. I en els plànols es fan constar els nivells de ductilitat utilitzats en el càlcul.

Data L’arquitecte/a

Notes: 1) Les edificacions de fàbrica de maó, de blocs de morter, o similars, si 0,08g ≤ ab < 0,12g tindran 4 plantes com a màxim. I si ab ≥ 0,12g en tindran, com a

màxim, 2. (art. 1.2.3) 2) Quan ab ≥ 0,04g no s’executaran estructures de paredat, tàpia o tova. 3) Coeficient del terreny C: En funció del tipus de terreny:

Terreny I (Roca compacta, sòl cimentat o granular molt dens): C= 1. Terreny II (Roca molt fracturada, sòls granulars densos o cohesius durs): C= 1,3. Terreny III (Sòl granular de compacitat mitja, o sòl cohesiu de consistència ferma o molt ferma): C= 1,6. Terreny IV (Sòl granular solt, o sòl cohesiu tou): C= 2.

4) Les estructures de murs de fàbrica, si 0,08g ≤ ac ≤ 0,12g, l’alçada màxima serà de 4 plantes. I si ac > 0,12g l’alçada màxima serà de 2 plantes. (art. 4.4.1) 5) En el cas d’estructures de pòrtics és important fer constar si estan ben arriostrats. L’existència d’una capa superior armada, monolítica i enllaçada a

l’estructura en la totalitat de la superfície de cada planta permet considerar els pòrtics com ben arriostrats entre sí en totes les direccions (d’acord als comentaris de l’NCSE-02 C.1.2.3).

NCSE-02. NORMA DE CONSTRUCCIÓ SISMORESISTENT

VALORS DE L’ACCELERACIÓ SÍSMICA BÀSICA, ab, I DEL COEFICIENT DE CONTRIBUCIÓ, K, DELS TERMES MUNICIPALS DE CATALUNYA AMB ab≥0,04g Província de Barcelona Municipis ab/g K Abrera 0,04 (1,0)Aiguafreda 0,05 (1,0)Alella 0,04 (1,0)Alpens 0,08 (1,0)Ametlla del Vallès, L’ 0,04 (1,0)Arenys de Mar 0,04 (1,0)Arenys de Munt 0,04 (1,0)Argentona 0,04 (1,0)Artés 0,04 (1,0)Avià 0,05 (1,0)Avinyó 0,04 (1,0)Avinyonet del Penedès 0,04 (1,0)Badalona 0,04 (1,0)Badia del Vallès 0,04 (1,0)Bagà 0,07 (1,0)Balenyà 0,05 (1,0)Balsareny 0,04 (1,0)Barberà del Vallès 0,04 (1,0)Barcelona 0,04 (1,0)Begues 0,04 (1,0)Bellprat 0,04 (1,0)Berga 0,05 (1,0)Bigues i Riells 0,04 (1,0)Borredà 0,07 (1,0)Bruc, El 0,04 (1,0)Brull, El 0,05 (1,0)Cabanyes, Les 0,04 (1,0)Cabrera de Mar 0,04 (1,0)Cabrera d'Igualada 0,04 (1,0)Cabrils 0,04 (1,0)Calders 0,04 (1,0)Caldes de Montbui 0,04 (1,0)Caldes d’Estrac 0,04 (1,0)Calella 0,04 (1,0)Calldetenes 0,06 (1,0)Campins 0,05 (1,0)Canet de Mar 0,04 (1,0)Canovelles 0,04 (1,0)Cànoves i Samalús 0,05 (1,0)Canyelles 0,04 (1,0)Capellades 0,04 (1,0)Capolat 0,04 (1,0)Cardedeu 0,04 (1,0)Carme 0,04 (1,0)Casserres 0,04 (1,0)Castell de l’Areny 0,07 (1,0)Castellar de N’Hug 0,08 (1,0)Castellar del Riu 0,05 (1,0)

Castellar del Vallès 0,04 (1,0)Castellbell i El Vilar 0,04 (1,0)Castellbisbal 0,04 (1,0)Castellcir 0,04 (1,0)Castelldefels 0,04 (1,0)Castellet i la Gornal 0,04 (1,0)Castellfollit del Boix 0,04 (1,0)Castellgalí 0,04 (1,0)Castellolí 0,04 (1,0)Castellterçol 0,04 (1,0)Castellví de la Marca 0,04 (1,0)Castellví de Rosanes 0,04 (1,0)Centelles 0,05 (1,0)Cercs 0,06 (1,0)Cerdanyola del Vallès 0,04 (1,0)Cervelló 0,04 (1,0)Collbató 0,04 (1,0)Collsuspina 0,05 (1,0)Corbera de Llobregat 0,04 (1,0)Cornellà de Llobregat 0,04 (1,0)Cubelles 0,04 (1,0)Dosrius 0,04 (1,0)Esparreguera 0,04 (1,0)Esplugues de Llobregat 0,04 (1,0)Espunyola, L’ 0,04 (1,0)Estany, L’ 0,05 (1,0)Figaró Montmany 0,04 (1,0)Fígols 0,06 (1,0)Fogars de La Selva 0,05 (1,0)Fogars de Montclús 0,05 (1,0)Folgueroles 0,07 (1,0)Font Rubí 0,04 (1,0)Franqueses del Vallès, Les 0,04 (1,0)Gaià 0,04 (1,0)Gallifa 0,04 (1,0)Garriga, La 0,04 (1,0)Gavà 0,04 (1,0)Gelida 0,04 (1,0)Gironella 0,04 (1,0)Gisclareny 0,06 (1,0)Granada, La 0,04 (1,0)Granera 0,04 (1,0)Granollers 0,04 (1,0)Gualba 0,05 (1,0)Guardiola de Berguedà 0,07 (1,0)Gurb 0,06 (1,0)Hospitalet de Llobregat, L' 0,04 (1,0)Hostalets de Pierola, Els 0,04 (1,0)Igualada 0,04 (1,0)

Jorba 0,04 (1,0)Llacuna, La 0,04 (1,0)Llagosta, La 0,04 (1,0)Lliça d’Amunt 0,04 (1,0)Lliçà de Vall 0,04 (1,0)Llinars del Vallès 0,04 (1,0)Lluçà 0,06 (1,0)Malgrat de Mar 0,04 (1,0)Malla 0,05 (1,0)Manlleu 0,08 (1,0)Manresa 0,04 (1,0)Marganell 0,04 (1,0)Martorell 0,04 (1,0)Martorelles 0,04 (1,0)Masies de Roda, Les 0,08 (1,0)Masies de Voltregà, Les 0,08 (1,0)Masnou, El 0,04 (1,0)Masquefa 0,04 (1,0)Matadepera 0,04 (1,0)Mataró 0,04 (1,0)Mediona 0,04 (1,0)Moià 0,04 (1,0)Molins de Rei 0,04 (1,0)Mollet del Vallès 0,04 (1,0)Monistrol de Calders 0,04 (1,0)Monistrol de Montserrat 0,04 (1,0)Montcada i Reixac 0,04 (1,0)Montclar 0,04 (1,0)Montesquiu 0,09 (1,0)Montgat 0,04 (1,0)Montmeló 0,04 (1,0)Montornès del Vallès 0,04 (1,0)Montseny 0,05 (1,0)Muntanyola 0,05 (1,0)Mura 0,04 (1,0)Navarcles 0,04 (1,0)Nou de Berguedà, La 0,06 (1,0)Òdena 0,04 (1,0)Olèrdola 0,04 (1,0)Olesa de Bonesvalls 0,04 (1,0)Olesa de Montserrat 0,04 (1,0)Olivella 0,04 (1,0)Olost 0,05 (1,0)Olvan 0,05 (1,0)Orís 0,08 (1,0)Oristà 0,05 (1,0)Orpí 0,04 (1,0)Òrrius 0,04 (1,0)Pacs del Penedès 0,04 (1,0)Palafolls 0,04 (1,0)Palau Solità i Plegamans 0,04 (1,0)Palma de Cervelló, La 0,04 (1,0)Pallejà 0,04 (1,0)Papiol. El 0,04 (1,0)Parets del Vallès 0,04 (1,0)Perafita 0,06 (1,0)Piera 0,04 (1,0)

Pineda de Mar 0,04 (1,0)Pla del Penedès, El 0,04 (1,0)Pobla de Claramunt, La 0,04 (1,0)Pobla de Lillet, La 0,08 (1,0)Polinyà 0,04 (1,0)Pont de Vilomara i Rocafort, El 0,04 (1,0)Pontons 0,04 (1,0)Prat de Llobregat, El 0,04 (1,0)Prats de Lluçanès 0,05 (1,0)Premià de Dalt 0,04 (1,0)Premià de Mar 0,04 (1,0)Puig Reig 0,04 (1,0)Puigdàlber 0,04 (1,0)Quar, La 0,06 (1,0)Rellinars 0,04 (1,0)Ripollet 0,04 (1,0)Roca del Vallès, La 0,04 (1,0)Roda de Ter 0,08 (1,0)Rubí 0,04 (1,0)Rubió 0,04 (1,0)Rupit i Pruit 0,09 (1,0)Sabadell 0,04 (1,0)Sagàs 0,05 (1,0)Saldes 0,06 (1,0)Sallent 0,04 (1,0)Sant Adrià de Besòs 0,04 (1,0)Sant Agustí de Lluçanès 0,07 (1,0)Sant Andreu de la Barca 0,04 (1,0)Sant Andreu de Llavaneres 0,04 (1,0)Sant Antoni de Vilamajor 0,04 (1,0)Sant Bartomeu del Grau 0,06 (1,0)Sant Boi de Llobregat 0,04 (1,0)Sant Boi de Lluçanès 0,07 (1,0)Sant Cebrià de Vallalta 0,04 (1,0)Sant Celoni 0,05 (1,0)Sant Climent de Llobregat 0,04 (1,0)Sant Cugat del Vallès 0,04 (1,0)Sant Cugat Sesgarrigues 0,04 (1,0)Sant Esteve de Palautordera 0,05 (1,0)Sant Esteve Sesrovires 0,04 (1,0)Sant Feliu de Codines 0,04 (1,0)Sant Feliu de Llobregat 0,04 (1,0)Sant Feliu Sasserra 0,04 (1,0)Sant Fost de Campsentelles 0,04 (1,0)Sant Fruitós de Bages 0,04 (1,0)Sant Hipòlit de Voltregà 0,07 (1,0)Sant Iscle de Vallalta 0,04 (1,0)Sant Jaume de Frontanyà 0,08 (1,0)Sant Joan de Mediona 0,05 (1,0)Sant Joan de Vilatorrada 0,04 (1,0)Sant Joan Despí 0,04 (1,0)Sant Julià de Cerdanyola 0,07 (1,0)Sant Julià de Vilatorta 0,06 (1,0)Sant Just Desvern 0,04 (1,0)Sant Llorenç d’Hortons 0,04 (1,0)Sant Llorenç Savall 0,04 (1,0)Sant Martí d’Albars 0,06 (1,0)

Sant Martí de Centelles 0,05 (1,0)Sant Martí de Tous 0,04 (1,0)Sant Martí Sarroca 0,04 (1,0)Sant Pere de Ribes 0,04 (1,0)Sant Pere de Riudebitlles 0,04 (1,0)Sant Pere de Torelló 0,09 (1,0)Sant Pere de Vilamajor 0,05 (1,0)Sant Pol de Mar 0,04 (1,0)Sant Quinti de Mediona 0,04 (1,0)Sant Quirze de Besora 0,09 (1,0)Sant Quirze del Vallès 0,04 (1,0)Sant Quirze Safaja 0,04 (1,0)Sant Sadurní d’Anoia 0,04 (1,0)Sant Sadurní d'Osormort 0,06 (1,0)Sant Salvador de Guardiola 0,04 (1,0)Sant Vicenç de Castellet 0,04 (1,0)Sant Vicenç de Montalt 0,04 (1,0)Sant Vicenç de Torelló 0,09 (1,0)Sant Vicenç dels Horts 0,04 (1,0)Santa Cecília de Voltregà 0,07 (1,0)Santa Coloma de Cervelló 0,04 (1,0)Santa Coloma de Gramenet 0,04 (1,0)Santa Eugènia de Berga 0,06 (1,0)Santa Eulàlia de Riuprimer 0,05 (1,0)Santa Eulàlia de Ronçana 0,04 (1,0)Santa Fe del Penedès 0,04 (1,0)Santa Margarida de Montbui 0,04 (1,0)Santa Margarida i Els Monjos 0,04 (1,0)Santa Maria de Besora 0,09 (1,0)Santa Maria de Corcó 0,09 (1,0)Santa Maria de Martorelles 0,04 (1,0)Santa Maria de Merlès 0,05 (1,0)Santa Maria de Miralles 0,04 (1,0)Santa Maria de Palautordera 0,05 (1,0)Santa Maria d'Oló 0,04 (1,0)Santa Perpètua de Mogoda 0,04 (1,0)Santa Susanna 0,04 (1,0)Santpedor 0,04 (1,0)Sentmenat 0,04 (1,0)Seva 0,05 (1,0)

Sitges 0,04 (1,0)Sobremunt 0,07 (1,0)Sora 0,08 (1,0)Subirats 0,04 (1,0)Tagamanent 0,05 (1,0)Talamanca 0,04 (1,0)Taradell 0,05 (1,0)Tavèrnoles 0,07 (1,0)Tavertet 0,08 (1,0)Teià 0,04 (1,0)Terrassa 0,04 (1,0)Tiana 0,04 (1,0)Tona 0,05 (1,0)Tordera 0,05 (1,0)Torelló 0,08 (1,0)Torre de Claramunt, La 0,04 (1,0)Torrelavit 0,04 (1,0)Torrelles de Foix 0,04 (1,0)Torrelles de Llobregat 0,04 (1,0)Ullastrell 0,04 (1,0)Vacarisses 0,04 (1,0)Vallbona d’Anoia 0,04 (1,0)Vallcebre 0,06 (1,0)Vallgorguina 0,04 (1,0)Vallirana 0,04 (1,0)Vallromanes 0,04 (1,0)Vic 0,06 (1,0)Vilada 0,06 (1,0)Viladecans 0,04 (1,0)Viladecavalls 0,04 (1,0)Vilafranca del Penedès 0,04 (1,0)Vilalba Sasserra 0,04 (1,0)Vilanova de Sau 0,07 (1,0)Vilanova del Camí 0,04 (1,0)Vilanova del Vallès 0,04 (1,0)Vilanova i La Geltrú 0,04 (1,0)Vilassar de Dalt 0,04 (1,0)Vilassar de Mar 0,04 (1,0)Vilobí del Penedès 0,04 (1,0)

Província de Girona Municipis ab/g K Agullana 0,09 (1,0)Aiguaviva 0,07 (1,0)Albanyà 0,10 (1,0)Albons 0,07 (1,0)Alp 0,07 (1,0)Amer 0,09 (1,0)Anglès 0,08 (1,0)Arbúcies 0,05 (1,0)Argelaguer 0,10 (1,0)Armentera, L’ 0,08 (1,0)Avinyonet de Puigventós 0,09 (1,0)Banyoles 0,10 (1,0)Bàscara 0,09 (1,0)Begur 0,05 (1,0)Bellcaire d'Empordà 0,07 (1,0)Besalú 0,10 (1,0)Bescanó 0,08 (1,0)Beuda 0,10 (1,0)Bisbal d'Empordà, La 0,06 (1,0)Biure 0,09 (1,0)Blanes 0,04 (1,0)Boadella d’Empordà 0,09 (1,0)Bolvir 0,07 (1,0)Bordils 0,09 (1,0)Borrassà 0,09 (1,0)Breda 0,05 (1,0)Brunyola 0,07 (1,0)Cabanelles 0,10 (1,0)Cabanes 0,08 (1,0)Cadaqués 0,05 (1,0)Caldes de Malavella 0,05 (1,0)Calonge 0,05 (1,0)Camós 0,10 (1,0)Campdevànol 0,09 (1,0)Campelles 0,10 (1,0)Campllong 0,06 (1,0)Camprodon 0,11 (1,0)Canet D'Adri 0,09 (1,0)Cantallops 0,08 (1,0)Capmany 0,08 (1,0)Cassà de la Selva 0,06 (1,0)Castellfollit de la Roca 0,11 (1,0)Castelló d’Empúries 0,08 (1,0)Castell Platja d'Aro 0,05 (1,0)Cellera de Ter, La 0,08 (1,0)Celrà 0,09 (1,0)Cervià de Ter 0,09 (1,0)Cistella 0,10 (1,0)Colera 0,06 (1,0)Colomers 0,08 (1,0)Corçà 0,07 (1,0)Cornellà del Terri 0,10 (1,0)Crespià 0,10 (1,0)Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura 0,07 (1,0)

Darnius 0,09 (1,0)Das 0,07 (1,0)Escala, L’ 0,07 (1,0)Espinelves 0,06 (1,0)Espolla 0,08 (1,0)Esponellà 0,10 (1,0)Far d’Empordà. El 0,08 (1,0)Figueres 0,09 (1,0)Flaçà 0,08 (1,0)Foix 0,08 (1,0)Fontanals de Cerdanya 0,08 (1,0)Fontanilles 0,06 (1,0)Fontcoberta 0,10 (1,0)Forallac 0,06 (1,0)Fornells de la Selva 0,07 (1,0)Fortià 0,08 (1,0)Garrigàs 0,09 (1,0)Garrigoles 0,08 (1,0)Garriguella 0,07 (1,0)Ger 0,07 (1,0)Girona 0,08 (1,0)Gombrèn 0,09 (1,0)Gualta 0,07 (1,0)Guils de Cerdanya 0,07 (1,0)Hostalric 0,05 (1,0)Isòvol 0,07 (1,0)Jafre 0,08 (1,0)Jonquera, La 0,09 (1,0)Juià 0,08 (1,0)Lladó 0,10 (1,0)Llagostera 0,05 (1,0)Llambilles 0,07 (1,0)Llanars 0,11 (1,0)Llançà 0,07 (1,0)Llers 0,09 (1,0)Llívia 0,08 (1,0)Lloret de Mar 0,04 (1,0)Llosses. Les 0,08 (1,0)Maçanet de Cabrenys 0,10 (1,0)Maçanet de la Selva 0,05 (1,0)Madremanya 0,08 (1,0)Maià de Montcal 0,10 (1,0)Masarac 0,08 (1,0)Massanes 0,05 (1,0)Meranges 0,07 (1,0)Mieres 0,10 (1,0)Mollet de Peralada 0,08 (1,0)Molló 0,11 (1,0)Mont Ras 0,05 (1,0)Montagut 0,11 (1,0)Navata 0,10 (1,0)Ogassa 0,11 (1,0)Olot 0,10 (1,0)Ordis 0,09 (1,0)Osor 0,08 (1,0)Palafrugell 0,05 (1,0)

Palamós 0,04 (1,0)Palau de Santa Eulàlia 0,09 (1,0)Palau Sator 0,06 (1,0)Palau Saverdera 0,07 (1,0)Palol de Revardit 0,09 (1,0)PaIs 0,06 (1,0)Pardines 0,10 (1,0)Parlavà 0,07 (1,0)Pau 0,07 (1,0)Pedret i Marzà 0,07 (1,0)Pera, La 0,08 (1,0)Peralada 0,08 (1,0)Planes d’Hostoles, Les 0,10 (1,0)Planoles 0,09 (1,0)Pont de Molins 0,09 (1,0)Pontós 0,09 (1,0)Porqueres 0,10 (1,0)Port de la Selva, El 0,06 (1,0)Portbou 0,06 (1,0)Preses, Les 0,10 (1,0)Puigcerdà 0,08 (1,0)Quart 0,07 (1,0)Queralbs 0,10 (1,0)Rabós 0,08 (1,0)Regencós 0,05 (1,0)Ribes de Freser 0,10 (1,0)Riells i Viabrea 0,05 (1,0)Ripoll 0,10 (1,0)Riudarenes 0,05 (1,0)Riudaura 0,10 (1,0)Riudellots de la Selva 0,06 (1,0)Riumors 0,08 (1,0)Roses 0,06 (1,0)Rupià 0,08 (1,0)Sales de Llierca 0,11 (1,0)Salt 0,08 (1,0)Sant Andreu Salou 0,06 (1,0)Sant Aniol de Finestres 0,10 (1,0)Sant Climent Sescebes 0,08 (1,0)Sant Feliu de Buixalleu 0,05 (1,0)Sant Feliu de Guíxols 0,04 (1,0)Sant Feliu de Pallerols 0,10 (1,0)Sant Ferriol 0,10 (1,0)Sant Gregori 0,08 (1,0)Sant Hilari Sacalm 0,06 (1,0)Sant Jaume de Llierca 0,10 (1,0)Sant Joan de les Abadesses 0,10 (1,0)Sant Joan de Mollet 0,08 (1,0)Sant Joan les Fonts 0,11 (1,0)Sant Jordi Desvalls 0,09 (1,0)Sant Julià de Ramis 0,09 (1,0)Sant Julià del Llor i Bonmatí 0,08 (1,0)Sant Llorenç de la Muga 0,10 (1,0)Sant Martí de Llémena 0,09 (1,0)Sant Martí Vell 0,08 (1,0)Sant Miquel de Campmajor 0,10 (1,0)

Sant Miquel de Fluvià 0,09 (1,0)Sant Mori 0,09 (1,0)Sant Pau de Segúries 0,11 (1,0)Sant Pere Pescador 0,08 (1,0)Santa Coloma de Farners 0,06 (1,0)Santa Cristina d'Aro 0,05 (1,0)Santa Llogaia d’Àlguema 0,09 (1,0)Santa Pau 0,10 (1,0)Sarrià de Ter 0,09 (1,0)Saus 0,09 (1,0)Selva de Mar, La 0,06 (1,0)Serinyà 0,10 (1,0)Serra de Daró 0,07 (1,0)Setcases 0,10 (1,0)Sils 0,05 (1,0)Siurana 0,08 (1,0)Susqueda 0,08 (1,0)Tallada d'Empordà, La 0,08 (1,0)Terrades 0,09 (1,0)Torrent 0,05 (1,0)Torroella de Fluvià 0,08 (1,0)Torroella de Montgrí 0,07 (1,0)Tortellà 0,11 (1,0)Toses 0,09 (1,0)Tossa de Mar 0,04 (1,0)Ullà 0,07 (1,0)Ullastret 0,07 (1,0)Ultramort 0,08 (1,0)Urús 0,07 (1,0)Vajol, La 0,09 (1,0)Vall de Bianya, La 0,11 (1,0)Vall d'en Bas, La 0,10 (1,0)Vall Llòbrega 0,05 (1,0)Vallfogona de Ripollès 0,10 (1,0)Ventalló 0,08 (1,0)Verges 0,08 (1,0)Vidrà 0,10 (1,0)Vidreres 0,05 (1,0)Vilabertran 0,08 (1,0)Vilablareix 0,08 (1,0)Viladamat 0,08 (1,0)Viladasens 0,09 (1,0)Vilademuls 0,09 (1,0)Viladrau 0,06 (1,0)Vilafant 0,09 (1,0)Vilajuïga 0,07 (1,0)Vilallonga de Ter 0,11 (1,0)Vilamacolum 0,08 (1,0)Vilamalla 0,09 (1,0)Vilamaniscle 0,07 (1,0)Vilanant 0,09 (1,0)Vila Sacra 0,08 (1,0)Vilaür 0,09 (1,0)Vilobí d’Onyar 0,06 (1,0)Vilopriu 0,08 (1,0)

Província de Lleida Municipis ab/g K Alàs i Cerc 0,06 (1,0)Alins 0,06 (1,0)Alt Àneu 0,05 (1,0)Arres 0,04 (1,0)Arsèguel 0,06 (1,0)Bausen 0,05 (1,0)Bellaguarda 0,04 (1,0)Bellver de Cerdanya 0,07 (1,0)Bòrdes, Es 0,04 (1,0)Bossòst 0,04 (1,0)Canejan 0,04 (1,0)Cava 0,06 (1,0)Coma i la Pedra, La 0,05 (1,0)Espot 0,04 (1,0)Estamariu 0,06 (1,0)Esterri d’Àneu 0,05 (1,0)Esterri de Cardós 0,06 (1,0)Farrera 0,05 (1,0)Gósol , 0,06 (1,0)Guingueta d’Àneu, La 0,05 (1,0)Guixers 0,04 (1,0)Josa i Tuixén 0,05 (1,0)Les 0,04 (1,0)Lladorre 0,06 (1,0)Llavorsí 0,05 (1,0)Lles de Cerdanya 0,07 (1,0)Montellà Martinet 0,07 (1,0)Montferrer i Castellbò 0,06 (1,0)Naut Aran 0,04 (1,0)Pobla de Cérvoles. La 0,04 (1,0)Pont de Bar, El 0,06 (1,0)Prats i Sansor 0,07 (1,0)Prullans 0,07 (1,0)Rialp 0,04 (1,0)Ribera d’Urgellet 0,05 (1,0)Sant Llorenç de Morunys 0,04 (1,0)Seu d’Urgell. La 0,06 (1,0)Soriguera 0,04 (1,0)Sort 0,04 (1,0)Tarrés 0,04 (1,0)Tírvia 0,05 (1,0)Vall de Cardós 0,05 (1,0)Valls d'Aguilar, Les 0,04 (1,0)Valls de Valira. Les 0,06 (1,0)Vansa i Fórnols, La 0,05 (1,0)Vielha e Mijaran 0,04 (1,0)Vilamòs 0,04 (1,0)Vilosell, El 0,04 (1,0)

Província de Tarragona Municipis ab/g K Aiguamúrcia 0,04 (1,0)Albinyana 0,04 (1,0)Albiol, L’ 0,04 (1,0)Alcover 0,04 (1,0)Aldea, L’ 0,04 (1,0)Aldover 0,04 (1,0)Aleixar, L’ 0,04 (1,0)Alforja 0,04 (1,0)Alió 0,04 (1,0)Almoster 0,04 (1,0)Altafulla 0,04 (1,0)Ametlla de Mar, L’ 0,04 (1,0)Ampolla, L’ 0,04 (1,0)Amposta 0,04 (1,0)Arboç, L 0,04 (1,0)Arbolí 0,04 (1,0)Argentera, L’ 0,04 (1,0)Ascó 0,04 (1,0)Banyeres del Penedès 0,04 (1,0)Barberà de la Conca 0,04 (1,0)Bellmunt del Priorat 0,04 (1,0)Bellvei 0,04 (1,0)Benifallet 0,04 (1,0)Benissanet 0,04 (1,0)Bisbal de Falset, La 0,04 (1,0)Bisbal del Penedès, La 0,04 (1,0)Blancafort 0,04 (1,0)Bonastre 0,04 (1,0)Borges del Camp, Les 0,04 (1,0)Botarell 0,04 (1,0)Bràfim 0,04 (1,0)Cabacés 0,04 (1,0)Cabra del Camp 0,04 (1,0)Calafell 0,04 (1,0)Camarles 0,04 (1,0)Cambrils 0,04 (1,0)Capafonts 0,04 (1,0)Capçanes 0,04 (1,0)Castellvell del Camp 0,04 (1,0)Catllar, El 0,04 (1,0)Colldejou 0,04 (1,0)Conesa 0,04 (1,0)Constantí 0,04 (1,0)Corbera d'Ebre 0,04 (1,0)Cornudella de Montsant 0,04 (1,0)Creixell 0,04 (1,0)Cunit 0,04 (1,0)Deltebre 0,04 (1,0)Duesaigües 0,04 (1,0)Espluga de Francolí. L’ 0,04 (1,0)Falset 0,04 (1,0)Fatarella, La 0,04 (1,0)Febró, La 0,04 (1,0)Figuera, La 0,04 (1,0)Figuerola del Camp 0,04 (1,0)

Flix 0,04 (1,0)Forès 0,04 (1,0)Freginals 0,04 (1,0)Garcia 0,04 (1,0)Garidells, Els 0,04 (1,0)Gratallops 0,04 (1,0)Guiamets, Els 0,04 (1,0)Ginestar 0,04 (1,0)Lloar, El 0,04 (1,0)Llorenç del Penedès 0,04 (1,0)Marçà 0,04 (1,0)Margalef 0,04 (1,0)Masdenverge 0,04 (1,0)Masllorenç 0,04 (1,0)Masó, La 0,04 (1,0)Maspujols 0,04 (1,0)Masroig, El 0,04 (1,0)Milà, El 0,04 (1,0)Miravet 0,04 (1,0)Molar, El 0,04 (1,0)Mont Ral 0,04 (1,0)Mont Roig del Camp 0,04 (1,0)Montblanc 0,04 (1,0)Montbrió del Camp 0,04 (1,0)Montferri 0,04 (1,0)Montmell, El 0,04 (1,0)Móra d’Ebre 0,04 (1,0)Móra la Nova 0,04 (1,0)MorelI, El 0,04 (1,0)Morera de Montsant, La 0,04 (1,0)Nou de Gaià, La 0,04 (1,0)Nulles 0,04 (1,0)Pallaresos, Els 0,04 (1,0)Palma d'Ebre, La 0,04 (1,0)Perafort 0,04 (1,0)Perelló, El 0,04 (1,0)Piles, Les 0,04 (1,0)PinelI de Brai, El 0,04 (1,0)Pira 0,04 (1,0)Pla de Santa Maria, El 0,04 (1,0)Pobla de Mafumet, La 0,04 (1,0)Pobla de Montornès, La 0,04 (1,0)Poboleda 0,04 (1,0)Pont d’Armentera, El 0,04 (1,0)Pontils 0,04 (1,0)Porrera 0,04 (1,0)Pradell de La Teixeta 0,04 (1,0)Prades 0,04 (1,0)Pratdip 0,04 (1,0)Puigpelat 0,04 (1,0)Querol 0,04 (1,0)Rasquera 0,04 (1,0)Renau 0,04 (1,0)Reus 0,04 (1,0)Riba, La 0,04 (1,0)Riera de Gaià, La 0,04 (1,0)

Riudecanyes 0,04 (1,0)Riudecols 0,04 (1,0)Riudoms 0,04 (1,0)Rocafort de Queralt 0,04 (1,0)Roda de Barà 0,04 (1,0)Rodonyà 0,04 (1,0)Roquetes 0,04 (1,0)Rourell, El 0,04 (1,0)Salomó 0,04 (1,0)Salou 0,04 (1,0)Sant Carles de la Ràpita 0,04 (1,0)Sant Jaume dels Domenys 0,04 (1,0)Sant Jaume d’Enveja 0,04 (1,0)Santa Bàrbara 0,04 (1,0)Santa Coloma de Queralt 0,04 (1,0)Santa Oliva 0,04 (1,0)Sarral 0,04 (1,0)Secuita, La 0,04 (1,0)Selva del Camp, La 0,04 (1,0)Solivella 0,04 (1,0)Tarragona 0,04 (1,0)Tivenys 0,04 (1,0)Tivissa 0,04 (1,0)Torre de Fontaubella, La 0,04 (1,0)Torre de l’Espanyol, La 0,04 (1,0)

Torredembarra 0,04 (1,0)Torroja del Priorat 0,04 (1,0)Tortosa 0,04 (1,0)Ulldemolins 0,04 (1,0)Vallclara 0,04 (1,0)ValImoll 0,04 (1,0)Valls 0,04 (1,0)Vandellòs i l’Hospitalet de l 'Infant 0,04 (1,0)Vendrell, El 0,04 (1,0)Vespella de Gaià 0,04 (1,0)Vila Rodona 0,04 (1,0)Vila Seca 0,04 (1,0)Vilabella 0,04 (1,0)Vilallonga del Camp 0,04 (1,0)Vilanova d’Escornalbou 0,04 (1,0)Vilanova de Prades 0,04 (1,0)Vilaplana 0,04 (1,0)Vilaverd 0,04 (1,0)Vilella Alta, La 0,04 (1,0)Vilella Baixa, La 0,04 (1,0)Vimbodí 0,04 (1,0)Vinebre 0,04 (1,0)Vinyols i els Arcs 0,04 (1,0)Xerta 0,04 (1,0)

CTE DB SE Seguretat estructural · GUIA DB SE Seguretat estructural. SE 1 Resistència i...

Documents

Transcript of CTE DB SE Seguretat estructural · GUIA DB SE Seguretat estructural. SE 1 Resistència i...