Datos CIP

Vidal, P.; Fernández, M. La incidència de les dones en el teixit associatiu català. Trajectòries femenines per la transformació social. – (Papers de recerca OTS; 16) ISBN pendent I.Observatori del Tercer Sector II. Títol III. Col·lecció: Papers de recerca OTS. Català; 14

La incidència de les dones en el teixit associatiu català. Trajectòries femenines per la transformació social. Desembre 2012. Elaborat per: Observatori del Tercer Sector Autors: Pau Vidal, Montse Fernández Col·laboracions: Eloisa Salichs © Observatori del Tercer Sector 2012

Les publicacions de l’OTS estan pensades per a la seva màxima difusió i contribueixen a la millora i al coneixement del tercer sector. S’autoritza la distribució, còpia i reutilització sempre que es faci sense ànim de lucre i reconeixent l’autoria. Les publicacions es poden descarregar gratuïtament a www.observatoritercersector.org

1

INDEX

Presentació i agraïments ...................................................................... 2

Introducció a la publicació .................................................................... 3

Objectius i metodologia ....................................................................... 4

Alguns conceptes clau ......................................................................... 6

Dones i tercer sector ........................................................................... 9

Aportacions femenines al tercer sector ................................................. 15

Reptes de futur ................................................................................. 17

Històries de vida ................................................................................ 18

Annex .............................................................................................. 33

2

Presentació i agraïments

Un tret característic del teixit associatiu català és ser un espai eminentment femení, on la presencia de dones és majoritari en la pràctica totalitat dels àmbits d’activitat. A tall d’exemple, s’estima que el 70% de persones que treballen, de forma voluntària o bé remunerada, al tercer sector social són dones.

L’alta presència de les dones en un sector adreçat a la transformació social suggereix que es tracta d’un entorn equitatiu i igualitari entre dones i homes. En efecte, és un sector capdavanter en equitat de gènere. Amb tot, encara queda camí per recórrer.

Amb aquesta publicació es vol donar visibilitat al treball realitzat per les dones en el tercer sector. Es pot dir que estem davant d’un objectiu ambiciós, ja que en realitat és tracta de donar llum a una doble invisibilitat. D’una banda, la pròpia del tercer sector, que des de fa alguns anys treballa per a que es conegui i valori allò que reporta al conjunt de la societat. I d’altra, el treball de les dones, menys reconegut social i econòmicament en l’actual sistema socioeconòmic.

Amb aquest doble objectiu s’ha realitzat una recerca qualitativa, fruit de la qual s’han analitzat els principals trets que caracteritzen el tercer sector en matèria de gènere. L’eix central d’aquest estudi és ser un espai de reconeixement a la feina desenvolupada per les dones dins el tercer sector català. I, més en concret, de set dones amb una àmplia experiència al sector que, des dels seus respectius àmbits d’activitat, han realitzat contribucions significatives i han tingut trajectòries destacades en aquest sector.

Volem agrair el interès i entusiasme a totes les persones que han participat en aquesta recerca, tant les dones que han estat protagonistes de l’estudi com les diferents persones del tercer sector que han col·laborat aportant propostes des dels seus respectius àmbits d’activitat.

3

Introducció a la publicació

Aquesta publicació s’organitza en cinc blocs:

- Objectius i metodologia de la recerca - Alguns conceptes claus - Dones i tercer sector - Aportacions femenines al tercer sector - Històries de vida A objectius i metodologia de la recerca es presenten les motivacions que han portat a realitzar aquest estudi, així com el procés, fases i decisions que s’han pres durant la mateixa. Els conceptes claus aporten una primera presa de contacte a la qüestió de gènere. En aquest bloc es realitza una breu revisió als conceptes que s’han considerat més importants per aproximar-se a la perspectiva de gènere. Es tracta de conceptes generals, no exclusius del tercer sector, però essencials per abordar el tema que ens ocupa.

Als blocs Dones i Tercer Sector i Aportacions femenines al tercer sector s’exploren les relacions entre les dones, el gènere femení i el teixit associatiu; tot analitzant les contribucions de les dones al tercer sector. Aquests epígrafs s’han elaborat en base a l’anàlisi de les entrevistes en profunditat, de fonts bibliogràfiques i de fonts de dades secundàries.

Finalment, les històries de vida presenten les trajectòries de set dones amb experiències destacades dins el teixit associatiu. Les històries estan estructurades en tres parts: trajectòria, experiència al tercer sector i fet diferencial. Així, es presenten les trajectòries professionals de les dones i es recullen els aprenentatges, les vivències i les aportacions més significatives dins el teixit associatiu.

4

Objectius i metodologia

Objectius

L’objectiu principal d’aquesta recerca és visibilitzar el rol de les dones en el teixit associatiu català. Els objectius específics que es plantegen a partir d’aquest són: -Promoure figures femenines de referència en el teixit associatiu català. -Destacar el rol de les dones en el marc del tercer sector català. -Visibilitzar trajectòries vitals i professionals vinculades a la millora de la societat des de l’àmbit de les organitzacions no lucratives de Catalunya. -Promoure el reconeixement de la trajectòria professional i vital de dones que han incidit significativament en la millora del tercer sector com a agent de transformació social. Metodologia

Aquesta recerca s’ha desenvolupat sota tècniques d’investigació qualitativa, fonamentada en entrevistes en profunditat, fonts bibliogràfiques i fonts de dades secundàries. La combinació de totes tres tècniques ha permès construir una visió global del rol de les dones al tercer sector i alhora ha afavorit la pressa de les decisions mostrals adients.

L’elecció de les set dones s’ha realitzat en base a tres eixos d’anàlisi que són: subsector d’activitat, tipus de trajectòria i aportacions que han realitzat dins el teixit associatiu català. Aquests tres eixos han premés generar una mostra heterogènia que dóna una visió panoràmica d’un sector que també és molt heterogeni.

Decisions mostrals

Així, s’han seleccionat dones provinents de diferents àmbits d’activitat: cultural, cooperació internacional, lleure, etc. amb diferents trajectòries, continues o discontinues dins el sector, i amb diferents aportacions al tercer sector. Amb les aportacions es fa referència a les activitats desenvolupades, les contribucions destacades i a les responsabilitats assumides que han caracteritzat la relació de les dones amb el tercer sector.

5

L’estudi s’ha realitzat en quatre etapes. En primer lloc s’han plantejat els objectius de la recerca, s’ha determinat la tècnica d’investigació, s’han pres les decisions mostrals i s’ha dissenyat el calendari. A continuació s’ha fet un recull de fonts bibliogràfiques i de dades secundàries. Durant la tercera etapa, el treball de camp, s’han realitzat les set entrevistes, totes elles d’una durada aproximada de 1 hora i 30 minuts. En darrer lloc s’ha procedit a analitzar i ordenar el conjunt d’informació, de manera que el resultat de la recerca és aquesta publicació on s’exposa la informació clara i sistematitzada.

Etapes de l’estudi

Subsector d'activitat

Aportacions Tipus de trajectòria

Definició teòrica i metodologia

Anàlisi documental

Treball de camp

Anàlisi i redacció

6

Alguns conceptes clau

Hi ha conceptes que són clau per abordar el tercer sector des d’una perspectiva de gènere. No es tracta de conceptes exclusius d’aquest sector, ben al contrari, es troben en molts àmbits socials i professionals. Però són essencials per fer una primera aproximació, és a dir, per comprendre la relació existent entre tercer sector i gènere. Aquests conceptes han estat un lloc comú en el discurs de les dones que han participat en aquesta recerca. Fruit de les seves experiències s’han trobat amb la necessitat de reflexionar sobre ells. El primer d’aquests conceptes és el rol de gènere, definit com el conjunt de normes de comportament associades amb allò masculí i allò femení. Es tracta doncs dels papers que es desenvolupen a la societat en funció del sexe, dit d’una altra manera, el que s’espera de nosaltres en funció de si som dones o homes. Els rols de gènere són construccions socials i, com a tals, apreses. El rol femení es relaciona amb la sensibilitat, l’emotivitat, la reflexió, la empatia, l’altruisme, l’afecte, etc. Per contra, el rol masculí s’associa amb la competitivitat, el individualisme, la racionalitat, la superació, el guany, etc. És evident que la complexitat humana no es pot reduir a aquestes categories i que dones i homes poden actuar competitivament i alhora ser persones emotives. Es tracta doncs d’imatges associades al gènere que, en alguns casos, esdevenen estereotips. En base als rols de gènere, a les persones se’ls assignen habilitats o qualitats per desenvolupar determinades activitats en funció del seu sexe. Per exemple, al imaginari social les dones tenen més aptituds per realitzar treballs de caire reproductiu, és a dir, tasques d’atenció i la cura pels demès. Aquest tipus de treball, en contraposició al productiu, no està social ni econòmicament reconegut i sovint es troba relegat a l’esfera privada familiar. Vet aquí un exemple de com els rols podem tenir un efecte disgregador i potenciar la desigualtat. Des de la incorporació massiva de la dona al món laboral, sovint són elles les que combinen el treball productiu i reproductiu. És a dir, les dones s’encarreguen de la gestió i/o realització de les tasques domèstiques, de la cura i criança de fills i filles, etc. i alhora treballen en el món professional, fora de la llar.

7

Gràfica 1: Població activa. Catalunya, III trimestre 2012

Font: Idescat, 2012 El fet d’assumir la doble responsabilitat, el treball de la llar i també el treball dins el mercat laboral, es coneix com la doble presència. Aquest concepte encunyat per la sociòloga Laura Balbo, posa de relleu la dificultat de moltes dones per assolir satisfactòriament totes dues funcions, ser responsables de la llar i ser professionals. Donat que els homes no s’han incorporat massivament a la realització del treball reproductiu, no existeix un equilibri en la distribució de responsabilitats i tasques. Pel que continuen essent les dones les que s’encarreguen de la realització i/o gestió les tasques de la llar. La doble presència pot provocar frustració, sentiment de culpabilitat i estrés davant la incapacitat de desenvolupar totes dues esferes vitals plenament. Per fer front a aquest doble rol moltes dones es recolzen en les xarxes familiars i d’amistat, contracten persones de suport a la llar, etc.

1.730.600

1.994.300

- 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000

Dones

Homes

‘Recordo amb angoixa sentir el meu fill dient-me -mare, anem a jugar- i jo haver de treballar’.

Extret d’una entrevista

8

‘Sent dona en aquesta societat, arriba un moment en la teva vida que has de triar’

Extret d’una entrevista

Gràfica 2: Temps de dedicació setmanal a la realització de tasques de la llar per sexes, Catalunya 2011

Font: Idescat, 2011

El darrer concepte que es presenta en aquest epígraf és el sostre de vidre. Aquest terme fa referència a les dificultats ‘invisibles’ amb que es troben les dones altament qualificades en la seva ascensió professional. Són dificultats invisibles, entre cometes, perquè no fan referència a cap marc normatiu o legal. Ben al contrari es tracta de condicionants personals i socials que expliquen perquè els equips directius estan formats majoritàriament per homes. Els conceptes presentats són per si mateixos fonts de comprensió de la realitat. Altrament, no es troben aïllats sinó que alguns d’ells són factors explicatius dels altres, almenys en part. Així, el rol femení junt amb la incorporació massiva de la dona al món laboral expliquen la insatisfacció que senten algunes dones per no poder desenvolupar tots dos treballs plenament. A la vegada, aquesta insatisfacció i el sentiment de culpabilitat que suposa no complir les funcions que com a mare s’esperen, és un factor explicatiu, no únic, del baix nombre de dones en càrrecs directius, al tractar-se de llocs que requereixen de gran responsabilitat i dedicació per ser duts a terme.

0% 20% 40% 60% 80% 100%

< 1 hora

1 a 10 hores

10 a 20 hores

20 a 30 hores

30 a 40 hores

> 40 hores

homes

dones

9

‘Les dones aportem valors humans per sobre dels econòmics’

Extret d’una entrevista

Dones i tercer sector

Un sector feminitzat El conjunt de les organitzacions sense afany de lucre formen un sector altament feminitzat, més si ens centrem en el tercer sector social o en l’àmbit de cooperació internacional. Ja a l’any 2003 el Llibre Blanc del Tercer Sector Civicosocial posava de relleu aquesta realitat. Les xifres indicaven que prop del 71% de les persones contractades eren dones. Aquest percentatge s’ha mantingut en el temps; l’any 2009 a l’estudi L’Ocupació al Tercer Sector Social a Catalunya es donaven dades semblants: el 73% de les persones contractades eren dones.

Tot i que aquestes dades no són generalitzables pel conjunt del tercer sector, donat que es tracta d’un sector divers i ampli, resulten útils com a punt de partida.

Existeixen diferents factors que expliquen l’alta participació de les dones al tercer sector. Com és de suposar, tots ells fan referència, directa o indirectament, al rol de gènere femení i, conseqüentment, al paper que desenvolupen les dones en la societat. Per començar, s’observa que els valors i principis propis de les organitzacions no lucratives troben elements comuns amb els trets característics del rol femení: l’altruisme, la empatia i la solidaritat són alguns exemples. Moltes dones es senten identificades amb aquest conjunt de valors que inspiren les organitzacions sense afany de lucre. A més, l’activitat desenvolupada al moviment associatiu, i sobretot al tercer sector social, manté una estreta relació amb el treball reproductiu, d’atenció i cura pels demès. A esplais, centres oberts,

pisos assistits, etc. es realitza una important feina d’educació, assistència i acompanyament a les persones. En aquest espai, en contraposició a llar, la feina es fa visible i propicia nou vincles amb la comunitat.

Això es tradueix en una participació elevada no tan sols com a activitat remunerada, sinó també com una activitat voluntària. Al 2009, el 76% de les persones voluntàries en organitzacions socials catalanes eren dones. En paral·lel, es poden establir qüestions de caire socio-laboral com a factor explicatiu. Més enllà de l’afinitat amb els objectius, la visió i el

‘El caràcter femení dóna una certa predisposició per la cura dels altres’

Extret d’una entrevista

‘Les causes del tercer sector son altruistes i això és propi de les dones’

Extret d’una entrevista

10

valors de les organitzacions socials, existeixen altres trets que caracteritzen el tercer sector i que alhora el vinculen amb el rol femení. Aquests es centren en les relacions del mercat laboral i el gènere, tot partint que el tercer sector és un sector salarialment precari. Tot i que els models de família estan canviant i cada cop més, es troben famílies monoparentals, parelles sense fills/filles, famílies homoparentals, etc. encara avui el món laboral s’organitza sota una mirada patriarcal. És a dir, s’articula sota la base que són els homes els principals responsables econòmics de la llar. Una conseqüència directa és la diferència salarial entre dones i homes al mercat laboral. Observant les dades sobre salaris de l’Institut Català d’Estadística, a l’any 2011 existia una diferència mensual de 289€ entre els salari mig de dones i homes.

Gràfica 3: salari mig mensual net per sexes, Catalunya 2011

Font: Idescat, 2011 Aquesta diferència de salaris, l’anomenada bretxa salarial de gènere, té efectes negatius sobre el conjunt de la societat ja que dificulta l’autonomia econòmica d’un gran sector de població i dificulta el reconeixement de les ocupacions desenvolupades habitualment per dones. Segons dades de l’OCDE, al 2009 a Espanya, les dones guanyaven de mitja un 11,8% menys que els homes. Malauradament, aquest no és un cas excepcional a la Unió Europea. Al contrari del que es podria pensar, la bretxa salarial a països com Dinamarca o Suècia és encara més alta, concretament, d’un 12,1% i d’un 14,9% respectivament. Sembla doncs que el mercat laboral discrimina econòmicament les dones. Però com un peix que es mossega la cua, el rol femení no està enfocat cap als guanys i l’èxit, pel que les dones estan més predisposades que els homes (o es veuen abocades) a realitzar feines amb menors salaris. Es pot dir que les dones han d’acceptar una realitat que els hi ve imposada.

1.590,77 €

1.301,59 €

0,00 € 500,00 € 1.000,00 € 1.500,00 € 2.000,00 €

Homes

Dones

11

El resultat de tot això és que el tercer sector, salarialment precari, es un sector feminitzat. Si es comparen el salaris del tercer sector amb els del conjunt del mercat laboral s’observen diferències notòries.

Gràfica 4: Comparació del salari brut anual mig, Catalunya 2009

Font: elaboració pròpia a partir de l’estudi Ocupació al Tercer Sector Social de Catalunya, 2009 El tipus de contractació en funció del temps de dedicació, és a dir, si aquesta és a temps complert o parcial, també s’ha identificat com a factor explicatiu de la feminització del tercer sector. Segons les dades aportades a l’Anuari del Tercer Sector Social 2009 prop del 40% de la contractació en les organitzacions socials és fa a temps parcial. Aquest tipus de contractació flexible, és predominantment femenina en tots els sector d’activitat. És difícil determinar si el temps de dedicació és elegit però habitualment s’explica per les mancances en les polítiques de conciliació laboral i familiar, que fan que el treball a temps parcial esdevingui sovint una estratègia de conciliació. El cert és que la contractació a temps parcial és més alta entre les dones per a tots els grups d’edat.

0 20.000 40.000 60.000 80.000

Coordianació, direcció i gerència

Responsables

Personal tècnic

Personal de suport

Personal auxiliar

Tercer sector

Conjunt del mercat laboral

12

‘Conciliar ha estat bastant complicat però a la meva entitat he tingut flexibilitat, això vol dir que si la meva filla es posa malalta he pogut marxar a casa i durant les vacances escolars la nena venia a la feina i es quedava dibuixant’.

Extret d’una entrevista

Gràfica 5: contractes a temps parcial i complert per sexes, Espanya 2012

Font: EPA, desembre 2012 Polítiques de conciliació Entrant en la temàtica de la conciliació, s’ha de partir de la base que no es disposen de dades sobre l’implementació d’aquestes polítiques al tercer sector però sí que hi ha una percepció generalitzada de que es troben més desenvolupades que en el sector empresarial i en l’Administració.

El que es desprèn de les entrevistes realitzades és que al teixit associatiu existeix una major sensibilitat envers la conciliació. Es tracta d’un sector on treballen un gran nombre de dones i on existeix una solidaritat en els equips de treball que afavoreix la conciliació. Amb això s’augmenta la percepció que la

conciliació és més fàcil en les organitzacions no lucratives. Però la manca de regulació esdevé que la conciliació sigui una qüestió informal que sovint és resolta amb la bona voluntat dels equips. La conciliació real encara és un repte, sovint mol-tes activitats s’organitzen en el temps de lleure de les persones, és a dir, en els espais on es pot gaudir de la vida familiar i social.

Dones

Homes

0 2 4 6

x 100.000

A temps complert

A temps parcial

‘La conciliació, jo diria que és un tema que encara no està resolt i amb això no s’aprofita la potencialitat femenina’.

Extret d’una entrevista

13

Presència de les dones als òrgans de govern En els darrers anys s’ha observat un avenç en els òrgans de govern envers un equilibri per sexes, principalment entre les entitats d’acció social. Així, homes i dones formen part d’aquests òrgans proporcionalment dins una forqueta que oscil·la en una relació 40%-60%. Tanmateix els càrrecs amb major capacitat de presa de decisions encara estan formats majoritàriament per homes. La dinàmica i organització del tercer sector fa que sovint la disposició necessària per assumir aquests càrrecs sigui incompatible amb la conciliació familiar. Això explica en gran mesura perquè els òrgans de govern de les organitzacions no lucratives hi ha una major presència d’homes quan el teixit associatiu està format predominantment per dones.

Gràfica 6: evolució de les persones que formen els òrgans de govern del tercer sector social per sexes (en %), Espanya

Font: Anuario del Tercer Sector de Acción Social en España, 2012

0% 20% 40% 60% 80% 100%

2008

2010

Dones

Homes

‘Les dones hem de demostrar la nostra vàlua doblement, perquè vas a l’inrevés’.

Extret d’una entrevista

14

Un sector feminitzat, els seus òrgans de govern no tant - Valors compartits entre el tercer sector i els propis del rol femení. L’altruisme, l’empatia i la solidaritat són alguns exemples. - El tercer sector desenvolupa activitats adreçades a l’atenció i cura dels demés. Al rol femení se li associa amb aquest tipus de treball. - Els òrgans de govern avancen cap a la paritat però encara els càrrecs de pressa de decisions estan majoritàriament en mans d’homes. - El tercer sector és un sector socialment precari perquè no cerca beneficis econòmics. Les dones estan socialment més predisposades a acceptar salaris més baixos que els homes. - L’ambient laboral al tercer sector i l’alta presència de dones, sovint afavoreixen la conciliació de la vida familiar i laboral. Però en general no es troba regulat si no que depèn de la voluntat dels equips.

15

Aportacions femenines al tercer sector

Allò que caracteritza el rols de gènere no és, per si mateix, quelcom valorable com a positiu o negatiu. Ni allò propi del rol femení és necessariament contraposat amb el rol masculí. La cura pels demès i la gestió, per exemple, no són elements contraris ni excloents, si més no, no haurien de ser-ho. I de fet, el tercer sector és un bon exemple d’això. En una societat patriarcal però, els trets associats amb el rol masculí ocupen una centralitat que els fa socialment més visibles i reconeguts que els femenins. En canvi, allò femení ha estat habitualment subestimat per la societat, queda en un segon pla o no es reconeix. Sota aquest argument, l’equitat de gènere comença per posar en un mateix pla tots dos rols. Reconeixent les aportacions d’ambdues parts ja que les quals, sovint, són complementaries i en conjunt ofereixen sinèrgies que val la pena aprofitar. Per aquest motiu es vol fer una reflexió sobre les aportacions al tercer sector des del rol femení, per ser el menys visibilitzat. Existeixen trets associats al rol femení que són essencials pel bon desenvolupament del treball de les associacions. A tall d’exemple, el treball en comunitat i les xarxes de solidaritat han constituït tradicionalment part essencial de les relacions entre les dones. En entorns de proximitat, com els barris i les viles, les dones s’han recolzat mútuament per atendre les necessitats familiars, per aprofitar i compartir els recursos, etc. Aplicar aquest tipus de relació al tercer sector es tradueix en el foment de la base social de les organitzacions i en el treball en xarxa entre diferents organitzacions, que aporten un enriquiment mutu i una millora en la gestió dels mitjans i dels recursos. Sovint el treball en xarxa es percep com quelcom més teòric que pràctic, pel que aprendre de les relacions de les dones en comunitat aporta l’element experiencial que facilita la seva aplicabilitat. D’altra banda, el rol femení no associa als guanys i a l’èxit. Dins els valors associats a les dones i, conseqüentment inculcats des de la infància, no ocupa un lloc central el guanyar o el perdre. Això fa que sovint les dones estiguin més preparades pel fracàs que els homes. Fins i tot, allò que uns viuen com un desastre altres ho viuen com una oportunitat de canvi.

En temps de crisi com l’actual és essencial per les entitats del tercer sector afrontar les dificultats en positiu, aprendre dels errors i millorar la resiliència, o sigui, la capacitat de sobreposar-se davant l’adversitat. Dit d’una altra manera,

‘Les dones estem més preparades per missions que no tenen l’èxit assegurat. Però del fracàs també s’aprèn’.

Extret d’una entrevista

‘Les dones, de sempre, hem treballat en xarxa’.

Extret d’una entrevista

16

‘La actuació de les dones ha estat des de la privacitat, l’espai que socialment li han atribuït. Per això no ha buscat el reconeixement social’.

Extret d’una entrevista

el tercer sector pot plantejar l’actual situació com una oportuni-tat per reinventar-se, per generar possibilitats i crear noves estratè-gies que garanteixin la seva super-vivència i la seva utilitat social. En paral·lel, el rol femení no esta orientat al protagonisme i el reconeixement social. És un rol que defuig de personalismes. Sovint a les organitzacions del tercer sector com en altres sectors d’activitat tenen lloc comportaments que subordinen el interès comú al personal. Pensar en el bé comú, deixant en un segon pla les individualitats afavoreixen les relacions basades en el respecte i reconeixement mutu i, alhora, aporten uns millors resultats en les activitats realitzades. En

aquesta mateixa línia es pot parlar de l’empatia, en un sentit ampli del terme, com a eina per fomentar una cultura basada en la coneixença i enteniment amb altres actors socials. El tercer sector social centra

gran part de la seva acció en activitat d’atenció i cura de les persones. Posar l’accent en la seva importància social és una via per visibilitzar i reconèixer tant l’impacte del sector, com de les dones, en la societat. El foment dels valors associats a l’atenció i cura de les persones és un element de transformació social. D’aquesta manera s’aporta un contrapunt al individualisme i l’afany de lucre, tan presents a la nostra societat. Una altra de les aportacions femenines al tercer sector i, en concret, en els òrgans de govern és un major coneixement del ritme. Les dones, per qüestions culturals i potser també biològiques, tenen desenvolupat el sentit de la temporalitat. El coneixement del temps i dels ritmes és un actiu a l’hora de prendre decisions estratègiques per les organitzacions.

‘Les ONGs posem en mans de les dones els diners. Les dones inverteixen en la família, pensen en el bé comú.’

Extret d’una entrevista

‘Des del rol femení es posa de relleu la importància i el valor de les tasques de cura’.

Extret d’una entrevista

17

Reptes de futur

L’avanç en el camí de l’equitat passa per capitalitzar les aportacions femenines al teixit associatiu. Però aquest és un repte que requereix del conjunt de la societat. Fer visible el treball desenvolupat pel teixit associatiu és una primera idea d’acció i posar en valor les aportacions del rol femení és la segona.

Arran de les entrevistes realitzades han sorgit un seguit de propostes amb un denominador comú: l’actitud proactiva de les dones per transformar la realitat. Així, es plantegen des de l’educació i la

formació en matèria de gènere fins a l’aplicació de marcs normatius que regulen l’equitat entre dones i homes. Les accions orientades a la incidència política ha estat un altre dels temes recurrents. En tots els casos, s’ha posat especial èmfasi en el rol actiu de les dones. La presa de consciència dels actius aportats i que sovint s’invisibilitzen, i del rol que volen desenvolupar les dones dins la societat són punts de partida del canvi. Però pot ser el més important, és la presa de consciència de que els rols, com a construccions socials, es poden modificar, renovar, etc. En aquest punt, es posa de manifest que dones i homes poden potenciar actituds prosocials que els hi permetin gaudir de les diferents esferes de la vida, familiar, professional i social, des d’una altra perspectiva.

‘Les dones han de fer valdre el que tenen, el que valen i el que són’

Extret d’una entrevista

‘S’ha avançat en termes de la llei, ara està a l’agenda política però encara es mantenen moltes desigualtats’.

Extret d’una entrevista

‘Per avançar en el camí de l’equitat s’ha de treballar amb el conjunt de la societat’.

Extret d’una entrevista

18

Històries de vida

Les històries de vida que es recullen en aquesta publicació són diverses i heterogènies entre sí. Pretenen presentar una visió panoràmica del rol de les dones al tercer sector. Un sector que, a la vegada, és ampli i divers. Per tant, es tracta d’històries de dones amb perfils i trajectòries diferents però amb un nexe d’unió important: totes elles han realitzat aportacions rellevants al tercer sector. Els relats es centren en les trajectòria professional i en l’experiència en el tercer sector d’aquestes dones. Abans però es vol fer esment que hi ha aspectes personals i/o familiars que han condicionat les trajectòries professionals pel fet de ser dona. Les persones, homes i dones, conjuguen la seva vida laboral amb la familiar i social. I això no es troba exempt de interferències entre les diferents esferes vitals que poden suposar dificultats i/o avantatges. En el cas de les dones, tal i com s’ha assenyalat, sovint suposa el desenvolupament de dos feines alhora.

19

Fàtima Ahmed

Històrica de l’Associació Sociocultural Ibn Batuta, ha estat coordinadora del Departament de Mediació Intercultural i responsable de l’àrea de Relacions Institucionals. Fàtima ha realitzat un treball de llarg recorregut donant suport i recolzament a les persones nouvingudes al barri del Raval de Barcelona, especialment a les dones. L’espai Dones, programa desenvolupat des de l’associació, és un lloc de trobada de dones nouvingudes on es realitza una tasca d’acompanyament per afavorir la integració i d’empoderament de les dones.

Trajectòria Fàtima (Tetuan, 1967) es va diplomar en Administració d’Empreses. Va treballar al sector empresarial fins que va venir a viure a Barcelona al 1996, moment en que es va endinsar en el projecte de l’entitat Ibn Batuta –ASCIB- i del que encara avui forma part. Fàtima va créixer a Ceuta, ciutat on es va formar professionalment. Els primers anys de la seva carrera professional va treballar com a comptable per a diferents empreses.

Posteriorment, com a part del seu projecte familiar, va venir a viure a Bar-celona. És en aquest moment quan es desperta el seu in-terès pel moviment

associatiu. El xoc cultural, la necessitat d’integrar-se en la societat catalana i l’enyorança de la vida en comunitat pròpia de la cultura musulmana van ser els principals motivants per engrescar-se en l’aventura associativa de l’organització sociocultural Ibn Batuta. Aquesta entitat, creada per persones d’origen marroquí i català, i formada majoritàriament per persones volun-tàries, centrà el seus esforços en donar suport i acollida a les persones nouvin-gudes procedents del Magreb. Fàtima que va ser la primera persona assalariada de l’entitat, coneix tots els projectes i activitats de l’associació ja que ha passat per totes

‘Em va enamorar el treball que feien, l’equip humà, la cohesió i el sentiment de comunitat’

Fàtima Ahmed

‘En la cultura musulmana la comunitat és molt important. Ajudar a coneguts i desconeguts forma part de la cultura [...] vaig trobar la resposta a Ibn Batuta’

Fàtima Ahmed

20

les àrees de treball de l’entitat i desenvolupant diferents rols. Des de el treball d’atenció directe fins a la coordinació i gestió. Amb el temps, l’entitat va anar creixent, en estructura i activitat, es va adaptar a les noves realitats i va anar especialitzant-se en les necessitats de les persones destinatàries. Hores d’ara ASCIB disposa de seus a Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Lleida, València, Madrid i Tànger. El col·lectiu de persones destinatàries està format per gent provinent de diferents cultures, principalment d’origen asiàtic i africà. Existeix un programa específic orientat a l’empoderament de les dones nouvingudes, ‘L’espai Dona’. Es tracta d’un programa de llengua i comunicació que es va crear perquè sovint són les dones qui troben més dificultats per la integració i per accedir als serveis. L’espai Dones és un lloc de trobada adreçat a dones nouvingudes procedents de països musulmans. Està plantejat com un espai d’aprenentatge de la llengua com a eina vehicular i transversal a la resta de serveis de l’associació. Sota una metodologia educativa basada en la pedagogia de l’oprimit, o sigui, no hi ha alumnes ni professors/es si no que tothom aprèn i ensenya. I on el contingut del programa s’adapta a les necessitats més imperants de les dones, afavorint la seva adaptació a l’entorn. Amb el temps, les dones usuàries s’han convertit en dinamitzadores, potenciant una xarxa de suport mutu. A part de les seves funcions dins l’associació, Fàtima realitza una tasca d’incidència política participant a diferents Consells, plataformes i xarxes de treball. Actualment, és la presidenta de l’Associació Intercultural Diàlegs de Dona. Experiència al Tercer Sector El tercer sector ha estat per Fàtima un espai de creixement personal i enriquiment mutu, on ha fomentat les seves habilitats socials. D’altra banda, ha après a adaptar-se als canvis i a les noves situacions que van sorgint per tractar-se d’un sector que al treballar amb les persones i les seves necessitats esdevé molt dinàmic. Fàtima ha viscut en primera persona les dificultats amb les que s’enfronten moltes dones immigrades. Al llarg de la seva trajectòria ha sabut traduir la seva pròpia experiència en coneixement útil que ha posat al servei d’altres dones. En paral·lel, ha treballat per donar visibilitat a les dones nouvingudes, afavorint la creació de xarxes de col·laboració i treballant en la transformació cap a la construcció de ciutadania.

“Entre les dones hi ha més confiança, sense haver una amistat, es recolzen i ajuden”.

Fàtima Ahmed

21

Roser Batlle

Experta en aprenentatge servei i educació en el lleure. Roser a més és professora col·laboradora d’ESADE des del 2011. Autora i coautora de diverses publicacions educatives, destaquen el llibre de text de l’assignatura Educació per a la Ciutadania i la publicació ‘Aprendizaje Servicio (ApS). Educación y compromiso cívico’. Actualment, es dedica a la difusió arreu l’estat de l’aprenentatge-servei, pràctica educativa basada en l’aportació d’un servei a la comunitat.

Trajectòria Roser Batlle (Barcelona, 1954) és va llicenciar en Pedagogia, tot i que inicialment es va interessar per la història. De fet, va començar els estudis de història però en el transcurs de la carrera va entrar en contacte amb una entitat d’esplai, fet que la va motivar a canviar d’estudis.

L’esplai que va donar un gir a la seva trajectòria, es diu Bellvitge i està ubicat en el barri de mateix nom de L’Hospitalet de Llobregat. Va ser el primer esplai a tot l’estat en tenir un funciona-ment diari per tal de donar respostes a les mancances socials i afectives de nois i noies.

Roser combinava el estudis a la universitat amb la seva feina a l’esplai, inicialment com a voluntària i posteriorment com a professional. Un cop finalitzada la carrera, Roser va treballar com a mestra d’educació especial. Però posteriorment i durant set anys va ser directora i formadora de l’escola de formació d’animadors, impulsada per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Va continuar en la direcció de centres formatius especialitzats en el lleure durant setze anys més. Primer en l’Escola del Baix, del Moviment d’Educació en el Lleure del Baix Llobregat – Movibaix- i, posteriorment, en el Centre de Estudis de l’Esplai de la Fundación Catalana del Esplai. Desprès d’aquesta etapa, orientà la seva carrera professional cap a la promoció de l’aprenentatge servei –ApS-. Aquesta és una pràctica educativa adreçada a infants i joves on, a partir d’un projecte que aporta un bé a la comunitat, s’aprenen valors i actituds prosocials tot implicant a diferents actors socials. Roser Batlle ha estat autora i coautora de múltiples publicacions. Destaquen els llibres de text pels cicles d’educació primària i secundària de l’assignatura Educació per a la Ciutadania, la publicació

‘Jo em vaig tirar a la piscina en aquest projecte (l’Esplai de Bellvitge). I sort, perquè va vertebrar la meva formació. Em permetia contrastar els aprenentatges a la facultat ...’

Roser Batlle

22

‘Aprendizaje Servicio (ApS). Educación y compromiso cívico’ i, també, la col·lecció de programes pedagògics adreçat als centres d’esplai. Aquests programes oferien un recull de recursos i eines educatives per l’educació en el lleure. Cadascú dels programes amb una temàtica concreta, s’orientava cap un valor o un conjunt de valors a treballar amb infants i joves. Els programes han estat reconeguts amb diferents premis atorgats per Administracions, universitats i col·legis professionals. En els darrers anys s'ha dedicat intensament a la difusió, docència i assessorament de l’aprenentatge servei, tot elaborant textos, guies pràctiques i materials didàctics. Col·labora amb el Periódico Escuela amb una secció fixa sobre aprenentatge servei i manté un blog de referència sobre aquest tema per al sector educatiu i social. Així mateix, acompanya el procés de desenvolupament de l'aprenentatge servei a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat i ha contribuït en la creació de la Red Española de Aprendizaje-Servicio. Actualment Roser desenvolupa el programa de l’aprenentatge servei a nivell estatal, essent membre del grup coordinador del Centre Promotor de l’aprenentatge servei. A més és professora col·laboradora d’ESADE. Roser combina aquestes dedicacions amb la participació activa a diferents entitats del tercer sector, tan locals com estrangeres. És membre de la red Ashoka Emprendedores Sociales, de la Fundació Zerbikas, de la Fundació SES d’Argentina i de la Fundació Kreanta per a la Càtedra Medellín-Barcelona, entre d’altres. Experiència al tercer sector El contacte amb el tercer sector ha estat un continu en la trajectòria de Roser, ja sigui de forma remunerada o realitzant un treball voluntari. Sempre s‘ha sentit compromesa amb el lleure i el moviment associatiu en general. Del seu pas pel tercer sector, valora especialment l’enriquiment personal. Roser considera que el seu món és més gran gràcies al seu pas pel moviment associatiu, el qual li ha obert moltes finestres i li ha donat la possibilitat de conèixer realitats molt diverses. Amb això, ha desenvolupat eines comunicatives que li han permès potenciar les relacions amb els altres, així com la capacitat per a resoldre conflictes. Les programes pedagògics elaborats per Roser han estat guies de referència en els centres de lleure, fonts de recursos educatius i alhora eines d’aprenentatge per monitors i monitores. A partir de la seva elaboració, han sorgit un gran nombre de recursos educatius inspirats en aquesta metodologia. D’altra banda, l’impuls de l’aprenentatge servei està afavorint una pràctica educativa innovadora que implica diferents agents socials en l’educació d’infants i joves, alhora que aporta un bé a la comunitat.

‘En aquella època bevien de la tradició soviètica i de la teologia de l’alliberació, pràcticament hi havia una renúncia a l’esfera personal’

Roser Batlle

23

Muriel Casals

Presidenta d’Òmnium Cultural des del març de 2010. La seva trajectòria es caracteritza per la defensa de tres valors: la catalanitat, la qualitat democràtica i l’europeisme. La seva implicació dins la societat civil es remunta als moviments estudiantils en la clandestinitat durant la dictadura franquista. Hores d’ara, dedica gran part del seu temps a promoure la cultura catalana i a participar en accions d’incidència política davant l’actual marc sobiranista català.

Trajectòria Muriel Casals (Avinyó, 1945) és economista de formació i ha compaginat al llarg dels anys la seva feina com a docent a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la participació activa en els moviments sindical i polític, i posteriorment en el tercer sector cultural. La primera presa de contacte amb els moviments socials va tenir lloc com estudiant universitària en la dècada dels anys 60, quan va participar en la constitució i consolidació ‘des de les bases’, tal i com assenyala ella mateixa, del Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona. L’agrupació, creada en la clandestinitat, es fonamentava en valors democràtics i de defensa de la catalanitat des de la universitat, gresol de la contracultura en temps de la dictadura.

Durant la transició a la democràcia, la seva participació en la societat civil ha estat un continu en el temps; va formar part del PSUC, del Col·legi Professional d’Economistes i del Moviment dels Professors No Numeraris. Posteriorment, ha estat i és membre de diferents Juntes directives de diferents organitzacions del tercer sector, com l’Ateneu de Barcelona i l’Observatori del Tercer Sector. Muriel Casals és autora de diversos articles i assajos sobre dos temes presents en la seva trajectòria, economia i identitat nacional, destacant Solving the "national" problems of Europe i Per una Europa Oberta. En reconeixement a la seva trajectòria en la defensa de la cultura catalana, ha rebut el premi Identitat, atorgat per l’entitat socio-cultural Identitat a l’any 2011 i la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona al maig del 2012.

24

‘S’ha d’observar el que falta i no tant el que falla per col·laborar a fer-ho bé’

Muriel Casals

‘La nostra cultura necessita un nou Estat’

Muriel Casals

Des del març de 2010 és la presidenta d’Òmnium Cultural, organització adreçada a la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalana i la identitat nacional de Catalunya. L’organització, que compta amb 28 seus territorials i prop de 30.000 socis/es, ha tingut

un paper rellevant en l’actual debat sobiranista. El posicionament ferm de l’organització en la construcció d’un nou Estat català s’ha concretat en la figura de Muriel Casals que ha estat una de les abanderades en el discurs amb incidència política realitzat des del tercer sector. Actualment, Muriel Casals està jubilada de la docència i compagina la presidència d’Òmnium Cultural amb la participació activa en el tercer sector, participant en jornades i ponències. A més, és membre del Consell Català del Moviment Europeu, entitat que promou l’europeisme en l’àmbit territorial català. Experiència al tercer sector De la seva participació en la societat civil, Muriel ha après valors democràtics que l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria i que considera inherents al tercer sector. D’aquests valors, destaca com a essencials: la capacitat de canviar el món, el treball col·lectiu, el diàleg, el saber escoltar, el no sentir-se en possessió de la veritat i el respecte crític a l’autoritat, és a dir, respectar la autoritat legitima però qüestionant-la quan aquesta no assoleix les expectatives de la majoria. Des d’una perspectiva conciliadora, Muriel treballa sota el convenciment que els rols masculí i femení es complementen, essent tots dos necessaris pel bon desenvolupament dels objectius de l’organització. L’equilibri entre rol femení, més reflexiu, i el masculí, més impulsiu, generen un bon tàndem a l’hora de prendre decisions i de cercar noves estratègies. Per això es fa essencial la participació equilibrada per sexes en els òrgans de govern de les organitzacions.

Sota aquesta mateixa visió, atorga un paper central a la cooperació de la societat civil en els afers comuns, defugin de personalismes i confrontacions que sovint són contraris a l’avanç de la qualitat democràtica i la transformació social.

‘La flexibilitat intel·lectual i el sentit democràtic s’articula des del tercer sector amb més agilitat que en d’altres àmbits de la societat’

Muriel Casals

25

Teresa Crespo

Presidenta del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars de la Generalitat de Catalunya des del 2011 i presidenta d’ECAS, Entitats Catalanes d’Acció Social, des del 2009. La seva trajectòria es caracteritza per la participació activa en l’estructuració del sector social. Primer en l’elaboració de polítiques socials durant la construcció de l’estat del benestar; i desprès en el procés d’estructuració del tercer sector català.

Trajectòria Teresa Crespo (Barcelona, 1944) és llicenciada en Història. Va començar la seva trajectòria laboral com a professora de batxillerat de ciències socials a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona –ICESB-, on posteriorment va ser la directora dels estudis de Sociologia. Llavors la Sociologia no formava part de l’oferta educativa de les Universitats, essent aquesta l’única via d’accés. L’ICESB, a més de l’oferta acadèmica, realitzava conferències sobre sensibilització política i social, i disposava d’un laboratori de recerca sociològica. Durant la dictadura franquista va ser un centre obert a les ideologies progressistes, que defensaven la democràcia, amb un esperit de canvi i transformació socials. A finals de la dècada dels setanta Teresa va assumir la direcció de la que fou primera Escola de Treball Social a Espanya, també a l’ICESB. Va dirigir-la al llarg de disset anys, durant els quals es va dur a terme el procés de conversió en Escola Universitària. En un context excepcional, de construcció de l’estat del benestar, Teresa també va formar part del grup que redactà la primera Llei de Serveis Socials de la democràcia. A la dècada dels noranta, en plena construcció del que avui coneixem con tercer sector, Teresa Crespo orientà les seves energies cap aquest nou espai de transformació. En aquesta dècada va participar en diferents organitzacions d’innovació social com la Fundació Cirem, on va ser cap del Departament de Recerca de Polítiques Socials i la Fundació Innovació per a l’Acció Social, FIAS, que va dirigir durant deu anys. Posteriorment, va fundar i dirigir l’empresa d’inserció laboral Pròxims.

‘M’ha tocat viure uns anys de riquesa històrica i transformadora’

Teresa Crespo

26

A l’any 2003 es va constituir ECAS, entitat de segon nivell que agrupa més de 85 entitats socials. Des de llavors Teresa ha estat membre de la Junta directiva i des del 2009 n’és la presidenta. Actualment, combina aquesta responsabilitat amb la presidència del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars de la Generalitat de Catalunya –CAPSiF-, òrgan consultiu orientat a impulsar el desenvolupament del sistema del benestar social català. En paral·lel, Teresa Crespo assumeix la secretaria de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, organització que aplega més de 2.000 entitats socials. També presideix l’Associació Ventijol, és membre del patronat de la Fundació Futur i secretària de l’Associació Atlàntida. A més, és membre del grup espanyol de redacció de la European Anti-Poverty Network –EAPN- sobre l’Estratègia 2020, per a la transformació cap a una economia intel·ligent, sostenible i integradora; essent coautora del document sobre l’estratègia 2020 per a l’estat espanyol. Al 2012, acompanyada d’altres dones professionals del tercer sector social, i on també trobem a Fina Rubio, han engegat el grup de Dones Dirigents i Professionals de l’Acció Social – DDiPAS-. Aquesta xarxa de dones té per objectiu potenciar la presència i visibilitat de les dones a les organitzacions del tercer sector social. Experiència al tercer sector Les seves motivacions envers la justícia social es remunten a l’època d’estudiant. El contacte amb la Universitat li aportà una visió àmplia de la realitat que defugia de veritats absolutes i que li ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria. Amb això ha mantingut un posició crítica per tal d’afavorir la transformació i el canvi social. Al llarg de la seva trajectòria, Teresa Crespo ha exercit un paper rellevant en el desenvolupament de les polítiques socials al país i en l’estructuració del tercer sector social. El seu coneixement i experiència ha aportat una visió de conjunt a favor de la consolidació de l’acció social. El tercer sector és per ella un espai essencial de desenvolupament i enriquiment personal. Des dels càrrecs de direcció i gestió que ha ocupat, Teresa ha afavorit la cooperació entre entitats del tercer sector social i ha contribuït a la vertebració de les organitzacions socials catalanes. Considera que la constitució de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha marcat un abans i un desprès en la capacitat d’incidència política de les organitzacions socials.

‘He tingut càrrecs directius però sempre he estat a prop de la realitat social’

Teresa Crespo

27

Rita Huybens

Presidenta de la Lliga dels Drets dels Pobles i vicepresidenta de la Federació Catalana d’ONGs per al Desenvolupament –FCONGD-. Rita té una tradició familiar vinculada a la política que li ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria. Va entrar en contacte amb el tercer sector català al anar a viure a la ciutat de Barcelona fa més de trenta anys. Des de llavors ha centrat la seva activitat en l’àmbit de la cooperació internacional. Trajectòria Rita Huybens (Bèlgica, 1955) va estudiar Psicologia i Pedagogia a la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica). Prové d’una família que ella mateixa defineix com ‘molt polititzada’ ja que diferents membres de la mateixa han tingut una trajectòria política significativa en el context nacional belga. La vivència en el si familiar ha marcat la trajectòria de Rita, la qual ha anat acompanyada d’una especial sensibilitat envers la desigualtat social. Com estudiant universitària, s’interessà pels moviments socials i pel rol de la societat civil com agent d’incidència política. Fruit d’aquestes inquietuds, Rita ha mantingut al llarg de la seva trajectòria el interès pels moviments socials. La primera presa de contacte amb el tercer sector català té lloc fa prop de trenta anys, en l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’escola on estudiaven els seus fills. La seva motivació provenia d’un sentit de compromís per l’educació i per la millora d’un estat del benestar que, en aquell moment, es trobava poc desenvolupat i, més encara, en comparació amb el belga. Al poc temps, Rita s’endinsà en el món de la cooperació internacional a través de la Lliga dels Drets dels Pobles. Aquesta entitat va ser creada l’any 1977 i està orientada a dos principals focus d’acció: d’una banda, la difusió i sensibilització a Catalunya de la realitat dels països del Sud i d’altra, al desenvolupament de projectes in situ per millorar la qualitat de vida de les persones, en el marc dels països subdesenvolupats. El primer projecte en que Rita participa amb la Lliga dels Drets dels Pobles va tenir lloc a Bòsnia, durant l’esclat de la guerra dels Balcans. Des de llavors, ha participat en una gran nombre de projectes arreu del món, destacant el Projecte d’empoderament de dones indígenes a

28

Perú, caracteritzat pel treball realitzat amb el conjunt de la comunitat indígena, atenent que el rol de les dones dins una cultura depèn de totes les persones que en formen part. En paral·lel, Rita ha participat en nombroses campanyes de sensibilització a Catalunya amb l’objectiu de difondre i sensibilitzar l’opinió pública sobre situacions de conflicte i desigualtat. En aquest sentit, destaca la campanya ‘Txetxènia, trenquem el silenci’, de difusió i sensibilització sobre el conflicte en aquest territori, que va permetre a la ciutadania accedir a informació objectiva sobre un assumpte del que es va impedir fer ressò des dels mitjans de comunicació tradicionals. Rita Huybens ha estat vicepresidenta de la Federació Catalana d’ONGs per al Desenvolupament -FCONGD- entre el 2004 i el 2008 i vicepresidenta de la Federació Catalana d’ONGs pels Drets Humans entre 2009 i 2012. Experiència al tercer sector Al tercer sector Rita ha après dos conceptes que considera fonamentals a la vida. D’una banda, la confiança com a millor eina per avançar en la comunicació tant en les relacions personals com socials. Rita considera que establir relacions basades en la confiança millora les sinèrgies dins el tercer sector, així com amb l’Administració i d’altres agents socials. D’altra banda, de la seva experiència als països dels Sud, Rita ha aprés a millorar la seva resiliència o capacitat per recuperar-se davant situacions adverses. Rita concep la cooperació internacional com un intercanvi de coneixements i experiències que enriqueix a totes les persones que hi participen en els projectes. En conseqüència, les activitats de cooperació es desenvolupen des de la reflexió i l’escolta activa, tot qüestionant el paper de l’organització dins la comunitat d’acollida i actuant principalment com a facilitadors de les iniciatives i projectes que es plantegen. L’apropament a d’altres cultures des d’aquesta perspectiva afavoreix l’enriquiment mutu, defugint de l’eurocentrisme que envolta la nostra societat.

‘Les persones amb pocs recursos tenen un capacitat increïble per sortir-se’n [...] tothom hauria de tenir contacte, algun cop a la vida, amb la pobresa en majúscules’.

Rita Huybens

‘Nosaltres actuem com a catalitzadors de les demandes expressades per la comunitat d’acollida’

Rita Huybens

29

Rita Marzoa

Directora i conductora del programa Solidaris de Catalunya Ràdio, espai de difusió del tercer sector que porta cinc anys en antena. Rita ha sabut combinar en la seva professió dos de les seves passions, el periodisme i el tercer sector. El compromís de Rita amb el moviment associatiu no es centra tan sols en la difusió de les activitats i propostes d’aquest sector, si no que també participa activament en diferents organitzacions socials i culturals catalanes. Trajectòria Rita Marzoa (Sitges, 1968) va estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i des de llavors ha treballat com a periodista especialitzada en ràdio a diferents emissores catalanes. La primera presa de contacte amb el tercer sector es dóna essent una adolescent. Rita va participar en diferents entitats de caire cultural i educatiu a Sitges, com l’agrupament escolta. Els anys a la universitat, que recorda com un temps crucial de creixement personal, desperten el seu interès per la política i s’afilià al sindicat d’estudiants. Posteriorment entra a formar a part del Grup de Periodistes Ramón Barnils, col·lectiu interessat pel periodisme rigorós i crític als països catalans del que avui encara és membre. La seva trajectòria professional comença a emissores locals com Ràdio Sitges, Ràdio Ribes i Ràdio Maricel. També col·labora en premsa a l’Eco de Sitges. Posteriorment, inicia una nova etapa com a corresponsal de Catalunya Ràdio i el diari Avui a Tarragona. Rita ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria professional al grup d’emissores de Catalunya Ràdio, on ha estat redactora i editora d’informatius, ha portat la sotsdirecció del programa Catalunya vespre, ha coordinat el programa Catalunya Informació i ha estat presentadora i responsable de programes com El matí a Catalunya Ràdio i Si més no. En paral·lel, sempre ha mantingut la seva implicació amb organitzacions socials locals, com l’entitat Ave María de Sitges que atén a infants i joves amb discapacitats intel·lectuals severes i de la que n’és voluntària. Rita també forma part de la Junta Directiva d’Òmnium cultural. A nivell internacional, ha participat al Fòrum Social Mundial, celebrat a Brasil al 2009, i al Fòrum dels Drets dels pobles, celebrat a Girona al 2010. Tots dos espais de trobada internacional on es reflexiona i es generen idees d’acció alternatives al liberalisme, per tal de construir un món més igualitari.

30

Des del 2008 presenta i condueix el programa Solidaris. Espai inicialment pensat per fer ressò sobre temes vinculats amb la cooperació internacional pel desenvolupament. Però que amb el temps s’ha convertit en una mena de calaix de sastre del tercer sector. El programa que s’emet els dissabtes a les 15h., va fer aquest gir fruit d’una reflexió en el context de crisi. Moment en que es va valorar que la realitat social i el treball de les organitzacions era una tema d’interès general que havia d’ocupar un espai central en el programa. Experiència al Tercer Sector L’activitat voluntària a les organitzacions és per Rita fonamental per la convivència. Considera que aquest és un aspecte que li ha colpit des de ben jove. Entén que formar part del món és viure en comunitat, ajudar i ser ajudat, oferir el temps als demés. El compromís social acompanya la trajectòria vital de Rita, participant

de la vida associativa des de que era molt jove. Ha combinat la seva implicació des de les bases amb la seva professió, actuant com a plataforma de difusió de la realitat del tercer sector i dels problemes socials.

Des del treball rigorós i crític, ha defugit de sensacionalismes i del caràcter flemàtic que amb certa facilitat acompanya les notícies de caire social. Rita Marzoa ha realitzat una aportació important al coneixement del tercer sector. El programa Solidaris ha estat, en més d’una ocasió, el punt de partida perquè altres mitjans es fessin ressò de la realitat del tercer sector.

‘Cada setmana he de descartar més temes del que entro, això vol dir que cada vegada hi ha més necessitats i se’ns queda curt un programa d’ una hora per tot els problemes que voldríem tractar’

Rita Marzoa

Som una mica l’altaveu de tot això (tercer sector), ens agradaria però que n’hi hagués mes. També a vegades som els primers en treure la poteta i els altres en segueixen.

Rita Marzoa

‘Son temes dels que han de parlar les cadenes i els programes, però la realitat es una altre. Era necessari que aparegués en prime time, entre tots hem fet que es parli més de la realitat, no nomes de l’IPC’

Rita Marzoa

31

Fina Rubio

Presidenta de Surt, Fundació de Dones i Presidenta de la xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social –DDiPAS-. Fina és experta en gènere i ha treballat al llarg de la seva trajectòria professional per avançar en l’equitat de gènere. Aquest ha estat el seu leitmotiv des de els seus inicis en els moviments feministes dels anys setanta i li han acompanyat al llarg dels vint anys que porta treballant a Surt, Fundació de Dones. La transformació social és per ella un camí de llarg recorregut que requereix constància i il·lusió.

Trajectòria Fina Rubio (Barcelona, 1953) és llicenciada en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona. Va complementar els seus estudis amb el Màster en Formació de Formacions a la Universitat Politècnica de Catalunya i el Màster en estudis de Dones, Gènere i Ciutadania de l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Gènere. Des de molt jove es va interessar pel moviment feminista, fet que li va portar a participar activament, primer en la clandestinitat i posteriorment en la transició a la democràcia, en diferents grups i col·lectius que lluitaven per l’equitat de gènere i per la defensa dels drets de les dones. En aquesta època, el moviment feminista reivindicava les llibertats i els drets que havien vist desaparèixer durant la dictadura. Amb l’arribada de la democràcia i l’assoliment de drets fonamentals, el moviment feminista va començar a vertebrar-se en base a diferents àrees o temes de treball i a organitzar-se com un agent propi del tercer sector. És d’aquesta manera com Fina, junt amb un grup de companyes del moviment feminista, s’endinsen en la constitució de l’Associació de Dones per a la Inserció Laboral a l’any 1993. Aquesta entitat tenia com a principal objectiu facilitar la incorporació de les dones al mercat de treball, en especial a dones en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social. Tal i com assenyala ella mateixa, la seva trajectòria en defensa de l’equitat de gènere li va portar 'de forma natural’ a enfocar la seva activitat cap el tercer sector. L’any 2007 l’associació es converteix en Surt, Fundació de Dones, organització de la que Fina Rubio és presidenta. La nova etapa de

‘Van ser anys de ruptura política, social, cultural, ...’

Fina Rubio

32

‘La societat tenim la responsabilitat de generar dinàmiques de canvi que afavoreixen l’equitat de gènere’.

Fina Rubio

l’entitat es planteja amb la voluntat de créixer com espai per a la transformació social. Els objectius de l’organització es focalitzen cap al treball dels drets econòmics, socials i culturals –DESC- de les dones. Per això, la fundació es diversifica en set àrees de treball adreçades a millorar la inclusió i la inserció de les dones a la societat i, més en concret, al mercat laboral. Des d’una perspectiva transversal i que implica a diferents agents socials, les àrees de treball no només s’adrecen a les dones destinatàries dels projectes, si no que algunes d’aquestes com ara la consultoria, s’adrecen a l’assessorament en matèria d’equitat entre dones i homes en les organitzacions. Al llarg de vint anys a Surt, Fundació de Dones, Fina ha desenvolupat diferents funcions: des de la coordinació de projectes a la gestió de l’entitat. En aquest temps ha combinat coneixement teòric i pràctic en matèria de gènere, fet que li atorga una coneixença profunda en temes d’equitat en l’àmbit laboral i de corresponsabilitat familiar entre homes i dones.

En paral·lel, Fina Rubio ha estat vinculada a diferents organitzacions de solidaritat i cooperació internacional, desenvolupant, entre d’altres, projectes a El Salvador. Concep el tercer sector com un univers divers però interconnectat, sota el paraigua de la justícia social, per uns mateixos valors i ideals.

Experiència al Tercer Sector Al llarg de la seva trajectòria en el sector Fina destaca diferents aprenentatges que li han estat útils tant a nivell personal com professional. Així, combinar la professió amb els valors i creences pròpies o conjugar els coneixements basats en l’experiència amb aquells teòrics són alguns exemples. Però l’aprenentatge que Fina destaca per sobre dels altres és aprendre a conviure en la diversitat, amb persones que tenen visions oposades a les pròpies, que pensen diferent, etc. Conviure en aquesta diversitat implica acceptar la diferència, cercar punts d’acord, dialogar, saber escoltar, etc. La constància i la coherència de Fina Rubio per avançar en el camí de l’equitat de gènere és una aportació no tan sols dins el sector si no pel conjunt de la societat. L’aposta ferma per la promoció de les dones dins el mercat laboral i la incidència política i social en matèria gènere han estat dos punts forts que han tingut un impacte. Fina planteja l’equitat de gènere com un concepte transversal i el treballa des del tàndem teoria-pràctica, aportant una visió dinàmica i multidisciplinar.

‘Les organitzacions del Sud han aportat molt a l’empoderament de les dones’.

Fina Rubio

33

Annex

A. Guió de l’entrevista

Trajectòries femenines per a la transformació social

Guió d’entrevista

Presentació del projecte

L’Observatori del Tercer Sector, entitat no lucrativa i independent adreçada a la

recerca del tercer sector, està realitzant en col·laboració amb el Institut Català de

les Dones un estudi sobre trajectòries femenines al tercer sector. El nostre objectiu

és visibilitzar el paper de les dones al tercer sector català a partir de l’anàlisi de les

històries de vida d’un recull de dones que han fet una aportació rellevant en el

sector.

Aquest treball vol elaborar-se a partir de la reflexió i del diàleg directe amb dones

que tenen o han tingut una trajectòria significativa en el tercer sector català.

Actualment s’estan realitzant entrevistes i, p

L’equip de treball del Observatori del Tercer Sector estem a la vostra disposició per

qualsevol consulta al voltant del guió. Us podeu posar en contacte amb nosaltres al

telèfon 932177297.

er això, us convidem a participar en el

treball de camp d’aquesta publicació.

34

Presentació del guió d’entrevista

L’entrevista té per objectiu reflexionar al voltant del rol de les dones en el tercer

sector i analitzar els aspectes clau de les històries de vida de les persones

entrevistades.

La informació que ens faciliteu serà utilitzada exclusivament per a finalitats de

recerca i per tant, és anònima i garantim la confidencialitat de totes les dades.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

El guió de l’entrevista és divideix en dos blocs, trajectòria personal i rol de les

dones al tercer sector.

1. Trajectòria personal

Aquest bloc enfoca les preguntes en la pròpia trajectòria personal, per tal de

reflexionar sobre el propi recorregut i rol que ha desenvolupat al llarg de la seva

experiència.

- Quins van ser els inicis en el moviment associatiu? (com i on va començar,

motivacions, etc.).

- Les motivacions són les mateixes que quan va començar? (en què han

canviat).

- Aprenentatges en el tercer sector: aprenentatges informals, no formals i

formals.

- Per què el tercer sector? (què li ha aportat el tercer sector que no l’han

aportat altres àmbits de treball o relació)

- Perspectiva de gènere: considera que el fet de ser dona ha condicionat la

seva trajectòria? Com ha conciliat la vida social, familiar i laboral?

2. Rol de les dones al tercer sector

En aquest apartat es vol reflexionar sobre el rol que han tingut les dones al tercer

sector i quines han estat les seves principals aportacions.

- Rol tradicional i rol actual de les dones al tercer sector: hi ha hagut canvis?

En quin sentit?

- Quina creu que és l’aportació de les dones al tercer sector? (allò que sovint

no es visibilitza i/o no es reconeix)

- Quins són els principals reptes en matèria de gènere al tercer sector?

- Quins són les principals idees d’acció per assolir aquests reptes?

35

B. Bibliografia

Castiñeira, A. (coord.), Vidal, P. (director) (2003). Llibre Blanc del Tercer Sector Civicosocial. Centre d’Estudis de Temes Contemporanis.

Fundación Luis Vives (2012). Anuari del Tercer Sector de Acción Social en España 2012. Madrid: Adi Servicios Editoriales.

Gelambí, M. Las políticas de igualdad de género en el Tercer Sector. Butlletí 68. CIES. Recuperat: http://www.grupcies.com/boletin/images/stories/PDFBoletin/ArticuloI_Edic_68.pdf el 15/11/2012.

Idescat. Estadístiques de treball i de l’us del temps. Recuperat: http://www.idescat.cat/ el 20/11/2012.

INE. Estadístiques de l’EPA. Recuperat: http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t22/e308_mnu&file=inebase&N=&L=0 el 22/11/2012. OCDE. Gender wage gap statistics. Recuperat: http://www.oecd.org/statistics/ el 20/11/2012. Piñón, J. (2010). Sobre el por qué de la feminización del Tercer Sector. Lo que el género desvela. Revista Española del Tercer Sector, n. 16. Fundación Luis Vives. Recuperat: http://www.fundacionluisvives.org/rets/16/articulos/56712/partes/5.html el 15/11/2012.

Teasdale, S.; Mckay, S.; Philimore, J. (2010). Womens' leadership, employment and participation in the third sector and social enterprises. Working Paper 40. TSRC. Recuperat: http://www.tsrc.ac.uk/Research/WorkforceandWorkplace/Womeninthethirdsector/tabid/740/Default.aspx el 17/11/2012 el 14/11/2012.

Vidal, P.; Valls, N.; Grabulosa, L. (2010). Reflexions i propostes per la millora dels òrgans de govern al tercer sector. Una visió a partir dels Consells Assessors de Recerca de l’OTS. Col·lecció Debats, núm. 13. Barcelona: Observatori Tercer Sector.

Vidal, P.; Valls, N.; Villa, A. (2009). Anuari 2009 del Tercer Sector Social de Catalunya. Barcelona: Observatori del Tercer Sector i Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Vidal, P.; Villa, A. (coords). (2009). L’Ocupació al Tercer Sector Social de Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa Catalunya.