De la implantació a la gastrulació

L’embrió ja fecundat baixa per les trompes de Falopi, arriba fins a la cavitat uterina i s’implanta.

A la segona fotografia de la imatge de l’esquerre es pot observar el moment de l’eclosió. En aquest moment l’embrió ja està preparat per implantar-se.

Hi ha casos de dones amb avortaments repetits que tenen un problema d’eclosió. Se’ls hi fa un tractament d’eclosió assistida.

Implantació:

Passos de la implantació:

- Adhesió: els blastòcits s’han d’adherir (reconeixement entre blastòcit i endometri). Sempre es produeix l’adhesió per la banda on hi ha l’embrioblast. Pot ser que es produeixi en un altre lloc però en aquests casos l’embrioblast rodola per acabar en contacte amb l’endometri. En estadi de mòrula no se sap quina part de l’embrió és ventral i quina dorsal. En blastocist sí.

- Implantació: (ho tens com a pas??) acció pròpia dels mamífers. L’embrió està més cuidat. Els amfibis, els peixos i les aus, en canvi, es desenvolupen dins l’ou.

Durant la implantació hi ha elements relacionats amb la unió. Aquests són principalment:

o Trophinin: relacionat amb alguns tipus de càncer.o Tastino Bystin: s’expressa al blastocist i a l’endometri.

Blastocist: embrió + elements que li donen suport.

Parts del blastocist:

El trofoblast a l’inici és el citotrofoblast i després es deriva en el sinciciotrofoblast.

1, 2: Interacció amb l’endometri.

3. Les cèl·lules perden el seu límit i es forma un sinciti (fusió de les cèl·lules).

Les dues parts del trofoblast tenen diferents funcions.

En aquesta imatge es veu una implantació recent.

Les cèl·lules del sinciti aprofundeixen i envaeixen. Tenen un comportament i aspecte semblant a les cèl·lules canceroses.

Les cèl·lules de la massa cel·lular interna sembla que poden tenir una diferenciació estocàstica (a l’atzar). Inicialment són iguals i després una sèrie de factors fan que es diferenciïn.

L’hipoblast després formarà una membrana interna o membrana de Heusser que acabarà formant l’endoderma primitiu.

A la imatge de sota es pot veure que s’ha format la cavitat àmnica:

- 1. Comença formant-se l’epiblast.- 2. Després les seves cèl·lules migren cap amunt.- 3. Després la migració va als costats.- 4. S’acaba tancant el conjunt, formant la cavitat àmnica.

Aquestes quatre fases són les primeres que es donen durant la implantació.

El mesoderma extraembrionari tendirà a rodejar tot l’embrió. Després, d’aquí, es faran cavitats necessàries pel desenvolupament.

Les cavitats s’uniran formant la cavitat coriònica, que és líquida (sense cèl·lules).

Les llacunes contenen algun eritròcit de la mare.

El mesoderma (o cavitat coriònica) formarà la membrana coriònica. El mesoderma extraembrionari té una capa somàtica que s’anomena somatopleura. En canvi, també té una altra capa que formarà l’embrió, l’explacnopleura.

El sac vitelí secundari és el definitiu. Es forma degut a una nova onada de cèl·lules que forma una altra cavitat.

El quist exocelònic és una resta sense funcionalitat fruit del procés, a vegades es queda.

Aspecte d’un embrió al final de la segona setmana, a punt de la gastrulació:

Gastrulació

La gastrulació comença amb l’aparició de la línia o estriació primitiva. Acaba en el node primitiu i s’enfonsa en la fosa primitiva.

A partir d’aquest moment sabem el què és anterior i posterior a l’embrió i la part dreta i esquerra. Aquests cavis es produeixen a nivell de l’epiblast.

En la part posterior es comença a expressar activina (començament de la formació de l’estria primitiva).

Mecanismes de gastrulació: transició epiteli-mesènquima

En aquest esquema es veu com es deslaminen les cél·lules. El que era l’hipoblast ara serà endoderma. Es veu la migració del mesoderma que forma una capa entremig, el mesoderma embrionari. Cada tipus de cèl·lula va a una part concreta de l’embrió.

Transició epiteli-mesènquima o mesènquima-epiteli

Fixar-se a la cresta neural, les cél·lules s’escapen, migren i es transformen en cél·lules mesénquimals.

A la pell normal veiem un epiteli. Al carcinoma no s’ha produït el canvi epiteli-mesènquima, el pronostic és bó. En canvi, al carcinoma invassiu les cèl·lules envaeixen i s’escapen, ja han fet la transició epiteli-mesènquima.

La transició epiteli-mesènquima és ideal a la gastrulació però nefast al càncer.

Origen de les tres capes de l’embrió trilaminar:

Les tres capes deriven de l’epiblast.

Embrió poc després de l’esporulació:

mesoderma extraembrionari

mesoderma lateral

A l’endoderma hi haurà el celoma intraembrionari i a l’exoderma el celoma extraembrionari.??

La part més axial formarà la notocorda. A dalt de tot estarà el cor (placa precordal).

Per exemple, l’ectoderma, formarà la dermis i el múscul. El mesoderma intermedi el sistema genito-urinari.

Neurulació

La placa precordal està relacionada amb la formació del cap.

La inducció al notocordi es dona per noggin, chordin i shh.

A la neurulació podem distingir 4 fases:

1. S’engrosseix la placa neural.2. Es va enfonsant.3. Es formen les crestes neurals (CN).4. El solc es tanca, formant el tub neural.

Mecanismes de plegament del neuroectoderma:

La formació dels microtúbuls implica canvis al citoesquelet. L’últim que es tanca són els neuroporus. Si aquest tancament no es realitza correctament es poden donar malformacions.

Plegament embrionari. Formació de l’intestí primitiu:

El plegament embrionari es dona a partir de la tercera o quarta setmana. És un plegament progressiu. Té dos sentits de plegament:

A fora queda l’ectoderma.

A partir de la quarta setmana no s’ha de buscar sac vitel·lí sinó ja l’intestí primari. Així, l’ectoderma acaba recobrint l’embrió i el sac vitel·lí forma el tub digestiu. Les capes més externes de l’intestí primitiu, però, estan formades per endoderma i mesoderma.

La paret corporal està formada per l’ectoderma (pell) i el mesoderma (part interna).

Es veu com l’embrió ja està molt deslaminat.

CIE= celoma intraembrionari.

Derivats de les diferents fulles germinals: