DELIMITACIÓ DE ZONES INUNDABLES PER A LA REDACCIÓ DE...
17
GEOMORFOLOGIA. DELIMITACIÓ DE ZONES INUNDABLES PER A LA REDACCIÓ DE L’INUNCAT VOLUM III Juny 2001 CONQUES INTERNES DE CATALUNYA
Transcript of DELIMITACIÓ DE ZONES INUNDABLES PER A LA REDACCIÓ DE...
GEOMORFOLOGIA.
DELIMITACIÓ DE ZONESINUNDABLES PER A
LA REDACCIÓ DE L’INUNCAT
VOLUM III Juny 2001
CONQUES INTERNES DE CATALUNYA
ÍNDEX GENERAL DE L’ESTUDI
VOLUM I: MEMÒRIA I PLÀNOLS VOLUM III: GEOMORFOLOGIA. PUNTS CRÍTICS. PONTS.
PRESENTACIÓ GEOMORFOLOGIA
MEMÒRIA IntroduccióIntroducció Objectius i àmbit dels treballsAntecedents MetodologiaJustificació de la redacció de l’estudi Condicions Climàtiques i fisiogràfiquesMetodologia Cartografia geomorfològicaDelimitació de les zones inundables i punts crítics Quadre resumDesenvolupament del pla INUNCAT i altres plans de conques Esquemes geomorfològicsDocuments de que consta aquest estudiEquips de treball PUNTS CRÍTICS
IntroduccióPLÀNOLS Metodologia
Delimitació geomorfològica de zones potencialment inundables. Sistema Informació GeogràficaDelimitació de zones inundables per modelització hidràulica Base de dades
PONTSIntroduccióFitxes ponts
VOLUM II: CÀLCUL HIDROLÒGIC I DETERMINACIÓ DELS CABALS D’AVINGUDA VOLUM IV: MODELITZACIÓ HIDRÀULICA
CÀLCUL HIDROLÒGIC CÀLCUL HIDRÀULIC
Objecte IntroduccióMetodologia emprada Conceptes previsCaracterització de les conques MetodologiaEstudi pluviomètric Modelització hidràulicaModelització hidrològica Casuística consideradaCàlcul de cabals d’avinguda ResultatsResum i conclusions Comentaris i observacions
Llistats, seccions, perfils i perspectives HEC-RASPLÀNOLS
GEOMORFOLOGIA
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ2. OBJECTIUS I ÀMBIT DELS TREBALLS3. METODOLOGIA4. CONDICIONS CLIMÀTIQUES I FISIOGRÀFIQUES5. CARTOGRAFIA GEOMORFOLÒGICA
5.1. Sistemes fluvials5.2. Planes deltàiques marines5.3. Sistema de cons de dejecció5.4. Dinàmica de vessants5.5. Dinàmica ocupacional de la zona inundable
6. QUADRES RESUM
7. ESQUEMES GEOMORFOLÒGICS
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.
MemòriaPàg. 1
1. INTRODUCCIÓ
Des de que apareix el primer Decret de Llei, 2508/1975 de 18 de setembre, sobreprevisió de danys per avingudes instant a l’Administració Hidràulica a delimitar leszones ocupades per les avingudes fluvials d’acord als factors hidrològics i lescondicions topogràfiques del terreny, la qüestió de l’ocupació dels espais pròximsals rius s’havia resolt amb l’experiència històrica, la memòria popular i lesescombrades de les “imprevisibles” avingudes d’aigua catastròfica, de maneraque les poblacions s’adaptaven als règims del medi aquàtic natural d’acord ambuns criteris més o menys darwinians i de supervivència.
La Revolució Industrial iniciada al segle XIX, amb un procés ininterromputd’expansió a l’entorn de les zones urbanes provoca la invasió desorganitzada deles zones inundables. A Espanya, el creixement urbanístic de les ciutats iniciat alsanys 60 és responsable de l’increment dels riscos d’inundació que experimentenels nous espais urbans, industrials i viaris. En són prou representatius els últimsevents en ciutats com el Vendrell, Valladolid, Badajoz i extenses comarques comel Montsià, el Gironès, Maresme, etc... en els que novíssims obstacles viaris ourbans situats en les planes d’inundació o cursos majors dels rius i torrents fan debarrera als fluxos fluvials desviant-los fins i tot cap a zones deprimides o cursosfluvials secundaris provocant-se inundacions imprevistes, però del tot lògiquesarran de les alteracions. Les noves demandes de sols urbans afavoreixen fins almoment l’ocupació d’espais de risc sense que hagi la preceptiva coordinació deles diferents administracions que actuen sobre el territori.
A la Península Ibèrica es produeixen unes sis o set inundacions importantsanualment amb pèrdues materials de l’ordre de 100.000 milions de pessetes/anydels quals en corresponen a Catalunya un 20%.
Les mesures del tipus estructural aplicades als rius, tals com artificialització decursos fluvials, embassaments de regulació, obres de defensa, etc... han decoordinar-se o substituir-se amb actuacions de prevenció més efectives, de fàcilgestió i nul cost. L’urbanisme territorial s’haurà d’aplicar respectant tant lescaracterístiques medioambientals i paisatgístiques com les hidrològiques delterritori en l’aspecte de prevenció de riscos, minimització dels efectes del'ocupació de les planes fluvials així com de la impermeabilització del sòl,normalment àrea de recarrega pels importants aqüífers al·luvials existents sotaaquestes planes d’inundació (possiblement el 50% dels recursos hídricssubterranis utilitzats al país).
La cartografia dels espais inundables que es presenta ha estat realitzada a escala1:50.000. S’han elaborat, d’acord amb criteris geomorfològics i històrics, l’extensiói característiques dels espais susceptibles d’inundació. Els mapes elaboratscentren i il·lustren d’una manera ràpida i pràctica la gestió i respecte envers elssistemes fluvials.
S’ha relacionat la informació històrica de les principals riuades, en obrespúbliques d’endegaments i l’evolució urbana de les poblacions de manera que, elcreixement de les altures assolides per les grans inundacions permet “grossomodo” calibrar la superfície delimitada com a potencialment inundable.
Les observacions geomorfològiques i els assentaments urbans medievals són elsparàmetres claus en la delimitació elaborada. La pròpia delimitació dona un ordrede magnitud de l’extensió de la gran avinguda així com de l’adequada ocupaciódel territori i de les mesures, estructurals o no, que caldrà prendre. En principiqualsevol estructura o edificació existent dins dels límits presentarà riscos, alts obaixos, difícils de classificar (Per exemple una inundació del tipus lenta itranquil·la considerada de baix risc, pot provocar inundacions de soterranis ogreus problemes en els fonaments d’edificis, així com imprevistos abocamentsquímics i esdevenir en una inundació amb greus conseqüències).
Així doncs, si bé no s’especifiquen detalls de calats, velocitats o períodes deretorn concrets, s’alerta de la possibilitat que en les zones delimitades es puguinproduir en alguna ocasió inundacions amb diferent grau de perillositat.
2. OBJECTIUS I ÀMBIT DELS TREBALLS
L’objectiu del treball és la delimitació, a partir d’una anàlisi geomorfològica, delsespais potencialment inundables definits bàsicament pels terrenys que configurenel canal fluvial pròpiament dit i les terrasses baixes dels cursos d’aigua, totd’acord amb la metodologia que a continuació s’indica i aplicat a l’àmbit de lesconques internes de Catalunya.
3. METODOLOGIA
La cartografia s’ha realitzat a escala 1:50.000 sobre la base topogràfica del’Institut Cartogràfic de Catalunya (vol aeri any 1990) i amb recolzament en lacartografia del Ministeri de l’Exercit de 1945 i l’Institut Geogràfic Nacional (1975).La superfície cartografiada té una extensió de 16.500 km2, s’ha utilitzat la
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.
MemòriaPàg. 2
topografia aèria dels anys 1956 i 1985 a escala 1:33.000 amb visualització delrelleu (estereografia).S’ha contrastat la informació amb observacions de camp i recopilació bibliogràficai memòria popular de diversos testimonis. Es delimita l’extensió d’ocupació dezones inundables i s’indiquen aquells punts afectats per riscos d'esllavissamentsde gran magnitud.
La ciència de la Geomorfologia, permet la definició d’unitats físiques i formes delrelleu, així com explica la gènesis del modelat de la superfície terrestre segons laconjunció de diversos factors: estructura tectònica i sedimentació, composicióquímica del subsòl, variacions climàtiques i agents erosius (circulació d’aigua, gel– desgel, contrastos tèrmics, etc...). Es desprèn que la informació geomorfològicaté una gran aplicació en estudis ambientals i gestió territorial. Són precisament elsmapes de cartografia geomorfològica els que condueixen, presenten i concentrenla informació que pot estar diferenciada segons els diferents temes d’interès, queen el nostre cas constitueixen un veritable inventari de zones potencialmentinundables.
El coneixement d’aquesta branca de la geologia permet “llegir” com si fos el llibrede registre de la Història els events i evolució, tant a escala de temps geològiccom històric dels processos que han afectat la superfície terrestre (modelacionsdel relleu, sedimentacions, inundacions, etc...).
Bàsicament, amb la cartografia de las terrasses fluvials, plana d’inundació delrius, cons de dejecció, formacions deltàiques i planes costaneres, s’ha pogutdelimitar l’extensió de la zona en risc per inundació.
4. CONDICIONS CLIMÀTIQUES I FISIOGRÀFIQUES
Els canvis climàtics durant l’últim període geològic, el Quaternari, són el factorfonamental del modelat del relleu i la dinàmica fluvial actual. Les irregularitatsclimàtiques estacionals estan provocades pels diversos episodis de glaciarismeque afecten a la península ibèrica. Les conques hidrogràfiques quedenmodelades i zonificades en diferents àrees climàtiques amb variada pluviometriasegons l’altitud. Les precipitacions poden oscil·lar, en una conca com la del riuLlobregat amb capçalera a la cordillera dels Pirineus, entre 1000 mm/any persobre de la cota 1000, 700 mm/any entre la cota 1000-600 i 500 mm per sota dela cota 600.
El règim de precipitacions és el típic del clima mediterrani, amb pluges torrencialsa l’estiu i fortes pluges durant la primavera i la tardor amb casos de precipitacionsdiàries intenses que poden representar el 50% del total de pluja anual.
Interanualment es conjuguen períodes de sequera amb moments d’inundacionscatastròfiques.
L’absència o no de recubriment arbori i els cultius agrícoles i els assentamentshumans impermeabilitzadors del subsòl, i l’artificialització dels rius configuren untipus d’escorrentia i de xarxa de drenatge que altera substancialment elfuncionament el règim natural fins ara conegut, per la qual cosa la “dinàmicafluvial” i de vessants adquireix, justament, l’adjetivització de “imprevista”,“extraordinària”, etc...
5. CARTOGRAFIA GEOMORFOLÒGICA
Els elements claus en la cartografia d’inundacions són els cursos fluvials i planacostanera amb el seu entorn de terrasses associades, planes deltàiques, cons dedejecció actius, dinàmica de vessants i esllavissaments.
Les actuacions urbanístiques ocupacionals, terraplenats, obres de defensa fluvial,etc... configuren l’escenari que sota les condicions climàtiques del moment, fanque les situacions d’inundabilitat siguin més o menys crítiques.
5.1. Sistemes fluvials
La topografia de les superfícies al·luvials es presenta sota l’aspecte d’un entramatde formes fluvials conservades, remogudes o totalment erosionades. Lacartografia dels elements, resultants dels processos fluvials, planes al·luvials,terrasses, escarps, canals, meandres, “levées” i sediments permeten reconstruir iintuir l’evolució de la dinàmica fluvial.
Les terrasses fluvials són restes de les antigues planes d’inundació del riu enevolució on s’han acumulat sediments. Les més antigues seran les de cota mésalta, i les més modernes, excavades en les anteriors, les més pròximes a la llera.Normalment formen superfícies planes o lleugerament inclinades, i quedenlimitades per un rebord escarpat, generalment de poca altura (de 3 a 6 m) i essituen, en diferents nivells, a una certa altura sobre la llera i paral·leles al seu eixlongitudinal.
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.
MemòriaPàg. 3
Els nivells de terrasses quaternàries es corresponen als períodes erosius isedimentaris glaciars i interglaciars. Posant com exemple el riu Llobregat en elseu curs mig i baix, els nivells són els següents, començant per les terrasses mésantigues:
T4 35-40 m sobre el nivell de la llera actualT3 20-25 m en la desembocadura sobre la plana deltàicaT2 10-15 m zona d’inundacions “extraordinàries”T1 2-4 m zona d’inundació ordinàriaT0 llera actual amb el canal d’estiatge
Pel cas dels altres cursos fluvials estudiats els nivells són semblants.
En essència, són tres les terrasses que interessen en la cartografia: la terrassabaixa (T0), practicant la llera ordinària per on circula el canal d’estiatge, i lesterrasses primera (T1) i segona (T2) topogràficament immediates cota superior,amb sediments de grava i sorra recoberts pels llims fèrtils dipositats pelssuccessius episodis històrics d’inundació. És sobre aquesta terrassa (T2), onhistòricament i en l’actualitat s’ha desenvolupat la intensa activitat agrícola, tipushorts i fruiters, i ja modernament va essent ocupada temeràriament per “fàcils”expansions urbanístiques, industrials i fins i tot parcs logístics i “lúdics”, ambcomponents d’objectes mòbils fàcils de desplaçar i arrossegar aigües avall per ladinàmica d’una avinguda amb l’efecte d’obturació de ponts i estretaments.
Les terrasses es desenvolupen normalment als cursos mitjans dels rius i en ladesembocadura al mar (planes deltàiques) on la pèrdua de velocitat de l’aigua téun efecte deposicional dels sòlids transportats.
En els trams de capçalera del riu l’efecte erosió, el fort gradient i la velocitat del’aigua fa que la vall tingui morfologia en V amb nul·la o escassa presència deterrassa. Predomina fonamentalment el transport de material sòlid encara quegaire bé sempre s’observen pistes i cicatrius a les vessants que indiquen la cotaque assoleixen les riuades històriques.
La xarxa fluvial s’instal·la durant el període geològic quaternari i per causa delscanvis climàtics i atenuació de les grans glaciacions, la plana d’inundació vandisminuint d’extensió des de l’edat del Pleistocé fins l’actualitat (intervalpostwürmià).
5.2. Planes deltàiques marines
La desembocadura al mar dels principals rius i rieres adopten la morfologia dedelta amb gran extensió superficial i amb pràcticament nul declive. Lesoscil·lacions del nivell del mar i la subsidència condicionen la deposició delssediments sobre els levées dels rius on es varen ubicar els primers nuclis urbansdels colonitzadors agrícoles i les primitives defenses militars medievals sobreaquests amples espais on convergen rius, llacunes, antics cursos fluvials, iformacions de dunes i que crònicament estan afectades, en règim natural perinundacions fluvials de gran extensió però de poc calat i nul·la velocitat. En tenimexemple als aiguamolls de l’Empordà i Delta de l’Ebre i d’altres de menormagnitud com el Delta de la Tordera, Foix,etc...
5.3. Sistema de Cons de Dejecció
La xarxa fluvial del tipus torrencial, instal·lada sobre el territori amb grans declivesi poca longitud, drena els altrelleus dels massissos muntanyencs donant lloc aamplis ventalls de sediments sobre el que s’encaixen uns canviants cursos fluvialsen disposició radial segons la forma de ventall i que s’activen en qualsevolmoment d’intensos aiguats amb caràcter torrencial, i arrossegament i transport degran quantitat de sediments provinents de l’àrea de capçalera.
En aquestes zones, si bé no són previsibles desbordaments de grans cursosd’aigua, la dinàmica pràcticament instantània de l’avinguda i les sevescaracterístiques, poden provocar importants danys difícils de preveure i de seguirmitjançant sistemes d’alerta.
5.4. Dinàmica de vessants
Els forts aiguats sobre vessants de grans pendents constituïdes per terrenys amblitologia del tipus argilós o pissarrenc, amb fàcil retenció i sobre saturació en aiguai el corresponent augment de pes causen la desestabilització de les ditesvessants amb trencament i esllavissament de material cap a la vall amb el riscque suposa d’obturació dels cursos fluvials en moments crítics d’avingudad’aigües.
En són representatius d’aquests fenòmens les inestables carenes del prepirineu(T.M. Cercs, Sant Llorenç de Morunys) on poden mobilitzar-se masses dematerials amb volums de l’ordre de 1 a 4 Hm3.
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.
MemòriaPàg. 4
5.5. Dinàmica ocupacional de la zona inundable
L’expansió urbanística passada, present i futura ocupa la zona inundableterraplenant o no la superfície natural del terreny. El resultat ha estat una reducciósubstancial de l’espai inundable fluvial que afavoreix l’augment de la velocitat del’aigua d’avinguda i els processos d’erosió dels marges i murs de contenció demanera que les defenses fluvials es tornen indefensables i rebosables per moltsindrets. La suposició de seguretat i confiança que dites obres públiques donen és,doncs, falsa i caldrà preveure aquests imprevistos que constantment sovintegenen períodes d’avingudes d’aigua.
6. QUADRES RESUM
QUADRE Nº 1. CARACTERÍSTIQUES FISIOGRÀFIQUES DE LES PRINCIPALSCONQUES INTERNES DE CATALUNYA
ConcaHidrogràf
icaEmbassament Area de la
conca
Area de laconca regulada
Km2
Capacitatembass.
T500 final concam3/seg
MUGA Boadella 850 180 62 1000TER Sau i Susqueda 3000 1850 400 3000LLOBREGAT
La Baells–LaLlosa–St. Ponç 5000 750 220 5000
FOIX Foix 310 290 6 300GAIÀ Catllar 420 370 60 300
QUADRE Nº 2. REPARTICIÓ COMARCAL DE LES PRINCIPALSCONQUES HIDROGRÀFIQUES
Conca Hidrogràfica Comarca Superfície Km2 Longitud KmMUGA Alt Empordà 850 65
FLUVIÀAlt Empordà
GarrotxaPla de l’Estany
1120 100
TER
RipollèsOsona
La SelvaGironès
Baix Empordà
3000 208
DARÓ Baix Empordà 320 43
TORDERA
GironèsLa SelvaMaresme
Vallès Oriental
900 50
MARESME Maresme varies -
BESÒSVallès Oriental
Vallès OccidentalBarcelonès
1000 50
LLOBREGAT
BerguedàSolsonès
BagesVallès Occidental
AnoiaBaix Llobregat
Barcelonès
5000 160
ST PERE DE RIBES Garraf 234 17
FOIX Alt PenedèsBaix Penedès 311 48
LA BISBAL Baix Penedès 186 13
GAIÀ
AnoiaConca de Barberà
Alt CampTarragonès
423 65
FRANCOLÍ
PrioratConca de Barberà
Alt CampBaix Camp
838 60
RIERES DEL BAIXCAMP
Baix CampPriorat - -
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.
MemòriaPàg. 5
7. ESQUEMES GEOMORFOLÒGICS
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT
Memòria
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT
Memòria
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT
Memòria
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT
Memòria
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT
Memòria
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT
Memòria
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT
Memòria
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT
Memòria
