El català com a responsabilitat social de les empreses

www.plataforma-llengua.cat

Que el llegir no ens faci perdre l'escriureGirona, 25 de maig de 2011

El pes econòmic de la llengua catalana en el context internacional

Parlants de català el 2003 (Enquesta d’Usos Lingüístics) 9.118.882

Persones que entenen el català el 2003 (Enquesta d’Usos Lingüístics)11.011.168

Percentatge de comprensió del català a Catalunya el 2008 (Enquesta d’Usos Lingüístics) 94,9%

Percentatge de parlants de català a Catalunya el 2008 (Enquesta d’Usos Lingüístics) 76,5%

Estats europeus on es parla el català: Andorra, Espanya, França i Itàlia

El pes econòmic de la llengua catalana en el context internacional

Ocupa la posició 9 entre les llengües de la Unió Europea segons població residenten el domini lingüístic

Ocupa la posició 14 entre les llengües de la Unió Europea en nombre absolut de parlants (per sobre de llengües com el danès, el finès, l’eslovac o el lituà)

És entre el lloc 70 i 90 pel que fa al nombre absolut de parlants entre les més de 6.000 llengües parlades al món.

27a posició dins el rànquing mundial segons pes econòmic (Institut Steinke de Boon2005)

El pes econòmic de la llengua catalana en el context internacional

20a posició dins el rànquing mundial segons pes internacional (Portalingua)

8a posició mundial en nombre d’usuaris d’Internet en relació als parlants

26a posició en nombre absolut de webs (Softcatalà 2005) i la 19a en webs per parlant

Té més de 350.000 articles a Viquipèdia, és la 13 llengua per sobre de llengües com el finès, el turc, el txec, l’ucraïnès, el coreà, el danès, l’àrab, el búlgar o l’hebreu.

Decàleg de l’empresa responsable pel que fa als usos lingüístics

Els consumidors a Catalunya tenen els mateixos drets que la resta de consumidors. Els consumidors catalans no són“consumidors B”. Cal valorar el consumidor català en els mateixos termes que les altres comunitats europees amb un pes econòmic similar (noruec, danès, finès, txec, portuguès a Europa, grec, eslovac, búlgar...) o valorar el mercat espanyol en els mateixos termes que els comparables (Canadà, Bèlgica o Suïssa).

1

2 El consumidor mai no hauria de demanar un servei, producte o bé en català.

3 La normativa vigent i els drets lingüístics dels consumidors han de ser de rigorós acompliment per l’empresa. L’empresa ha de garantir l’acompliment del marc normatiu, l’articulat i la intencionalitat del legislador.

Decàleg de l’empresa responsable pel que fa als usos lingüístics

L’ús del català és inherent a la responsabilitat social de l’empresa i a l’aplicació d’un bon codi de conducta. La responsabilitat social de l’empresa, més enllà de tenir en compte el procés d’elaboració del producte, es fonamenta en l’atenció que reben les persones consumidores i tots els grups d’interès que tenen interessos legítims en l’activitat corporativa.

4

5 Els drets bàsics de les persones consumidores són prioritaris davant les actituds puntuals de caire racista o xenòfob.

6 El català forma part de la innovació empresarial en tant que oportunitat de penetració en un mercat cada cop més conscient de si mateix.

Decàleg de l’empresa responsable pel que fa als usos lingüístics

L’ús del català és una necessitat i una inversió. Cal emprar el català per coherència amb el mercat i cal assumir-ne la pràctica, de la mateixa manera que en l’existència d’un contracte de treball, en les condicions laborals dels treballadors o en els serveis d’atenció al client es destinen uns recursos que s’assumeixen com a necessaris.

7

8 El català és la llengua pròpia de Catalunya.

9 Un producte o servei en català també pot ser molt ben rebutper altres consumidors que habitualment no el parlen.

Decàleg de l’empresa responsable pel que fa als usos lingüístics

El català creix dia rere dia. L’ús del català és ben present, no només en moltes empreses, sinó en importants multinacionals i grans indústries. La majoria d’aquests canvis són força recents, perquè l’ús del català creix dia rere dia justament en les empreses pioneres del mercat.

10

Publicitat

Bones pràctiques en àmbits concrets

- Ús del català en tot tipus de publicitat,i de manera prioritària

- Procurar versions diferenciades en el territori català respecte l’espanyol.

- En els productes publicitaris que no hi ha distribuciódiferenciada dins el territori espanyol, fer-los en versióplurilingüe de manera que el català sempre hi sigui present.

Bones pràctiques en àmbits concrets

- Tenir en compte les traduccions per tal que les frases siguin genuïnes en català.

- Procurar que el català també sigui present en la resta del domini lingüístic

- Fins i tot en mitjans no escrits en català si els receptors resideixen dins l’àrea lingüística catalana, l’ús del català crea una percepcióclarament positiva i de proximitat al consumidor.

Publicitat

Bones pràctiques en àmbits concrets

Etiquetatge i instruccions

- Més enllà del que diu la llei cal procurar que la resta d’informacions tambésigui en català

-Si hi ha una distribució diferenciada, o té una identificació amb el territori, el català hi ha d’ésserde manera preeminent i força majoritària

-En el cas que els productes es distribueixin en diferents comunitats lingüístiques podem optar per dues vies: separació d’estocs o etiquetatge multilingüe (si pot ser més enllà del que diu la llei i recollint l’esprit)

Bones pràctiques en àmbits concrets

Catàlegs

- Ús del català independentment de la presència o no del preu del producte, tal

com marca la llei

-Preferiblement distribuir només les versions en català en l’àmbit corresponent. Evitant les versionsdobles per a Catalunya, o donant prioritat a la versió en cada idioma segons llengua pròpia.

-Si fos el cas, facilitar la versió en català, que en cap cas el client l’hagi de demanar o que desconegui que existeix

- Fer sempre la distribució domiciliària de la versióen català (llevat que hi hagi demanda explícita en castellà i a la vegada estigui a disposició)

Bones pràctiques en àmbits concrets

Retolació i

cartelleria

- Més enllà del que diu la llei caldriaque tota la cartelleria (fixa, variable, estacional o fins i tot els avisos puntuals o plafons lluminosos d’anuncis i informació) fos com a mínim en català.

- Cal recordar que alguns aspectes comporten l’adaptació de les bases de dades informàtiquesperò que no signifiquen problemes en la distribució d’aquests plafons o rètols, car sabemperfectament l’àrea on se situa l’establiment.

Retolació i

cartelleria

Bones pràctiques en àmbits concrets

- Si emprem retolació o cartelleria bilingüe o plurilingüe, o bé doble o triple cartelleria o retolació en diverses llengües, procurarem sempreque el català hi aparegui en primer lloc i/o de forma preeminent.

- Podem fer útil el principi de subsidiarietat, segons el qual allò que es pugui indicar amb la llengua local no cal repetir-ho de manera redundant quan l’emprem al costat d’altresllengües si ja és àmpliament entès.

Bibliografia recomanada

Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès”

Josep Maria Canyelles. Departament Empresa i Ocupació Generalitat de Catalunya. 2010 enllaç

Codi de bones pràctiques a l'empresaen relació amb l’ús del català

Plataforma per la Llengua. Agència Catalana de Consum. 2008. S’estàactualitzant amb la nova legislació.

Enllaços

recomanats

www.cpnl.cat

www.gencat.cat/llengua

www.lacalaixera.cat

www.consum.cat

www.plataforma-llengua.cat

What is Catalonia?presentació Vídeo

www.plataforma-llengua.cat

info@plataforma-llengua.cat