Número 6 // 5.000 exemplars // març 2013 // Castellbisbal

Els pares i mares tenen fins al 22 de març per preinscriure els seus fills al curs 2013-2014

300 alumnes nous a la vila

Període de preinscripcions. Després d’unes setmanes de portes obertes als centres educatius de Castellbisbal en què les famílies han pogut visitar les diferents opcions on portar els seus fills, ja ha començat el període de preinscripció escolar per al curs 2013-2014. Enguany es preveu que al setembre, un total de 157 infants entrin per primer cop a cursar P3 i 157 més a secundària.

Anabel Raluy

OPINIÓ2 el diari de Castellbisbal · març de 2013

el diari de CastellbisbalEl diari dE CastEllbisbal no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE CastEllbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 6, març 20135.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Edició i maquetació: Anabel Raluy

Redacció: Anabel Raluy, Ferran Rodríguezdiaricastellbisbal@gmail.comFotografia: A.R. i Elsa Silvestreelsasilvestregarcia@hotmail.comdiaricastellbisbal@gmail.comPublicitat: publi.eldiaridecastellbisbal@gmail.com

Director comercial: Pau Ramell674 359 203 Telèfon: 936 857 683 Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889Dipòsit legal: L-1046-2011Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix Llobregat

editorial

La seguretat, també des de la proximitat

Vivim temps difícils i convulsos, tant econòmicament, com polí-ticament i socialment. Les dar-reres enquestes d’opinió situen

en els primers llocs de la preocupació ciu-tadana, com és lògic, els temes relacionats amb l’economia i l’ocupació i, a causa del constant degoteig de casos de presumpta corrupció, la política.

Atur, precarietat laboral, insatisfacció amb la política i la relació Catalunya–Es-panya protagonitzen les respostes dels ciutadans enquestats a l’última enquesta del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat). La inseguretat ciutadana o l’incivisme i la violència, habituals motius de màxima preocupació ciutadana no fa gaire, cauen a les darreres posicions. La crisi i els seus efectes ho monopolitza tot, en clara competència amb la desafecció i insatisfacció amb la política i concreta-ment amb els polítics.

Però al marge de les circumstàncies sòcioeconòmiques actuals, el descens de la preocupació per la inseguretat te molt a veure amb la feina dels cossos de segu-retat, sobre tot dels més propers, moltes vegades silenciada pels grans titulars de

les polèmiques en les que també es veuen envoltats.

Com en molt altres àmbits de la gestió pública, la proximitat és un valor afegit en la seguretat, sobre tot en municipis de la dimensió i la població de Castellbisbal. Mantenir les estadístiques de fets delic-tius en nivells dels anys anteriors es una bona notícia i posa de manifest la bona tasca de la Policia Local, que treballa coor-dinada amb els Mossos d’Esquadra.

Tot i la precarietat en la que moltes ve-gades es troben les policies locals arreu, a Castellbisbal els efectius de la policia local estan per sobre de la ràtio, amb més de dos policies cada mil habitants i gaudeixen d’unes instal·lacions noves, el que permet un enfocament integral de la seguretat a la vila, fins i tot amb atenció a la formació en educació vial dels infants i joves.

La convivència, la resolució de con-flictes i la prevenció en els fets delictius són aspectes que cal cuidar sempre, i més en moments com els actuals en els quals qualsevol espurna pot fet saltar el conflic-te, per això és important la tasca del cos-sos seguretat i en especial dels més pro-pers com la policia local.

la foto del mes

Arranjant l’església. El Pati de l’Esbarjo estarà tancat, almenys, durant 3 mesos. La causa és que s’està reparant la teulada per protegir el conjunt arquitectònic en aquest Any del Patrimoni, i el pati actuarà com a magatzem i lloc d’acopi de materials.

CULTURA 3el diari de Castellbisbal · març de 2013

Rosa Regàs, una vida de sèrieL’escriptora rep el premi que convoca Seix Barral per Música de Càmara, sobre un amor impossible de posguerra

Tot i de ser de complexió més aviat menuda, Rosa Regàs és d’aquelles persones que, amb la seva sola presència omple l’es-

pai on es troba. Cada frase és una sentèn-cia, i en la seva visita a la biblioteca del poble -no podia ser un altre lloc- no va ser una excepció.

“Tothom parla de Castellbisbal però ningú sap on és, ara ja ho sé”, van ser les seves primeres paraules en arribar. Malgrat el seu caràcter alegre, Regàs va tenir una infantesa desgraciada, separa-da d’una mare que no veia més que un cop al mes i a la que no podia apropar-se a menys d’un metre per culpa de la dic-tadura. “De petita em consolava pensant que de gran tindria sort perquè ja hauria gastat tota la dolenta, i la vaig encertar”. Ha tingut fills, ha publicat molts assajos i novel·les, ha treballaten el que li agrada i ha viatjat molt. Rosa Regàs ha tingut una vida plena.

Però no per tenir humor se li apaga la flama crítica. La desgràcia de ser dona és una de les seves darreres obres. “Jo no he dit que ser dona hagi de ser una maledicció, sinó que és una maledicció”. “Molta gent, especialment la ultradreta- m’ha criticat pel sol fet de ser dona, deien ‘Que s’en

vagi a fer ganxet!’, i em fa ràbia perquè critiquen aspectes que no critiquen en un home, que alguna vegada es parla de com es pentinen els homes o de com porten la corbata?, no.”, diu, i explica que fa poc, quan li van atorgar uns premis “algun pe-riodista va titolar ‘No estaba muerta’ i va dir que ja estava massa gran per continuar fent. Ho dirien d’un home?”, s’autopre-gunta retòricament. “Ens maxaquen”.

L’escriptora, afincada a l’Empordà, va plasmar les seves memòries a l’obra Diario de una abuela de verano, transformada des-prés en sèrie i encarnada per una altra dona sense pèls a la llengua, Rosa Maria Sardà. “Recent casada vaig aprendre que no hi ha llibertat sense llibertat econòmica”, allò la va portar a buscar una feina, però guanyava menys que els seus companys.

En el seu llarg monòleg, la prolífica es-criptora no va esquivar un dels aspectes pretesament polèmics de la seva trajectò-ria, el de la direcció de la Biblioteca Na-cional: “Vaig aconseguir que es doblés el pressupost, vaig il·luminar un espai en el que no es podia ni llegir, vaig equipar la biblioteca i sobretot, vaig instal·lar l’únic bust d’Antonio Machado que hi ha a tot Madrid”, diu orgullosa. “I després vaig di-mitir, una raresa”, afegeix.

Una altra dona és protagonista a la biblioteca municipal: Maria Aurèlia Capmany. Uns plafons a la segona planta de l’edifici mostren la seva biografia i la seva aportació a la societat cata-lana. La selecció de llibres sobre gènere completa l’aportació de la biblioteca a les Jornades per la Igualtat.

CIUTAT4 el diari de Castellbisbal · març de 2013

La lectura del manifest del 8 de març, Dia Internacio-nal de les Dones, a càrrec de l’alcaldessa de Castell-bisbal, Conxi Llurba Escobar, ha obert una setmana dedicada a activitats que han reflexionat sobre els

passos que s’han de fer per assolir la igualtat en diversos àm-bits. A continuació, també a l’Auditori Els Costals, va tenir lloc el Concert per la Igualtat a càrrec de professorat i alum-nat de l’Escola Municipal de Música. La Jornada per la Igual-tat ha comptat amb diverses activitats, organitzades per diferents àrees del consistori i per l’entitat de dones CADA.

‘Salut, defensa i lluita’Una mica abans va tenir lloc la inauguració de l’exposició que mostra les mobilitzacions a favor de la sanitat pública i que es podrà veure a la sala d’exposicions fins el 24 de març. La inauguració va ser tot un èxit.

Música i imatge per despertar consciènciesUn concert inaugura les Jornades per la igualtat que han durat del 8 al 16 de març

L’àngel d’AnantapurL'Ajuntament de Castellbisbal ha col·laborat en la construcció de cases a l’Índia amb la Fundació Vicente Ferrer

A l'Índia, la població es divideix en castes, es-taments socials amb diferents privilegis

que no es poden barrejar entre elles. La casta més baixa, la dels intocables, només es dedica a les feines considerades més ddegra-dants: aplegar les escombraries, atendre en els parts o condu-ir els morts als cementiris. Un d'aquests nens intocables ara és un jove anomenat Lancy Dodem, que gràcies a la tasca de la Fun-

dació Vicente Ferrer ha pogut estudiar i tirar endavant, fins al punt que ha esdevingut el porta-veu a Espanya de l'entitat.

De manera molt entenedora, Dodem va explicar a una audièn-cia expectant com és aquest país tan gran com desconegut: un es-tat en el que viuen 1.200 milions d'habitants, amb divuit idiomes i molts més dialectes, i dividit en quatre castes amb unes normes molt rígides. Dos trets -apart de la laxitud- defineixen la vida a

l'Índia: el masclisme i la pobre-sa. “Per un dia de feina, les do-nes guanyen la meitat que els homes, 50 cèntims, no poden es-tudiar i el seu naixement es veu com una càrrega fins al punt que el govern ha prohibit comunicar el sexe del nadó als pares abans del part”, per evitar el femini-cidi, ja que les dones són molt més cares de mantenir, perquè cobren menys i en casar-se cal pagar la seva dot.

Microcrèdits que canvien mentalitatsLa fundació ha dut a ter-me ingent tasca que la en aquests dos àmbits: la po-bresa i la discriminació. Des de la seva creació, ara fa 45 anys, ha atorgat mi-crocrèdits que han servit a les dones per muntar petits negocis i tenir estalvis, amb la qual cosa s'ha trencat la seva absoluta submissió als pares i als marits. Han cons-truit 1.300 escoles, han ofert mitjans de transport als in-fants per desplaçar-s'hi, han concedit beques per estudi-ar una carrera, han edificat

50.000 habitatges (l'Ajuntament de Castellbisbal hi ha col·laborat econòmicament), i molt més.

Es llegeix ràpid, però només el savoir faire i la complicitat amb les dinàmiques local ha permès a l'entitat assolir l'èxit. De fet, Do-dam explica que els crèdits van començar deixant-se als homes, però la cosa no va funcionar i es va decidir donar-los a les dones: “Elles no malgasten els diners i sempre pensen en la manera més útil d'invertir-los”. Posant els estalvis a nom de les filles, han aconseguit que els pares s'en cuidin més.

El 8 de Març, la fundació va fer un rally i una manifestació al país. De mica en mica, el districte d'Anantapur s'ha anat fent tan conegut que fins i tot els homes d'altres regions volen casar-se amb dones de la zona, incloses les dones que tenen alguna dis-capacitat, ja que la fundació les hi proporciona una ocupació i, per tant, una font d'ingressos. Dodam va acabar explicant que el llegat del català Vicente Ferrer té continuitat amb les generaci-ons següents. Una revolució len-ta i silenciosa que està quallant a les entranyes de la zona.

La plataforma en contra del tancament ha organitzat la mostra. Elsa Silvestre Conxi Llurba llegeix el manifest. Elsa Silvestre

CIUTAT 5el diari de Castellbisbal · març de 2013

Jornades per la Igualtat

Les marques, a examenLa regidoria de Salut i Consum ensenya amb un taller a practicar una compra conscient i responsable

taxi@taxiroserduran.com

anunci_trd_sfcomm_AF.indd 1 14/3/13 09:53:41

Dins de les Jornades per la Igualtat també hi va haver lloc per a un signe dels temps i una de les reincidents en la

discriminació de gènere: la publicitat. El dimarts dia 12 la regidoria de Salut i Consum va tornar a repetir un taller que ja va havia fet amb els joves al mes de novembre, adaptant-lo a un públic més gran i femení. Es tractà de conèixer les marques comercials i les tècniques que utilitzen aquestes per convèncer-nos d'adquirir els seus productes. La xerrada va estar acompanyada de múl-tiples exemples en forma de vídeo de publicitat il·lícita, enganyosa, discrimi-natòria o amb informació confusa.

Davant d'un auditori de més de 35 persones i a través d'una explicació cla-ra i senzilla, la regidora de Consum, Ju-dit Jiménez, va alertar i ensenyar sobre com veure els anuncis amb ulls crítics; com utilitzen els sentiments per per-suadir-nos, a qui va dirigit cada tipus de publicitat, la utilització d'un llenguatge imprecís i que imbueix a error i com so-vint, la marca s'ha menjat el nom genè-ric del producte.

Jiménez també va advertir que l'avís “excepte error tipogràfic” que apareix als catàlegs i fulletons publicitaris és del tot il·legal i no s'ha de tenir en compte, i que cal disposar de totes les ofertes que ens facin verbalment també per escrit, o no tindran validesa. També va aler-tar sobre un món que mereix especial atenció, el dels aliments medicamento-sos i els dels aliments miraculosos, dels quals s'ha de llegir la lletra petita. De fet, pròximament la regidoria de Salut i Consum oferirà una altra sessió infor-mativa, aquest cop sobre les dietes.

Berenar de marquesLes marques blanques són aquelles marques associades a un establiment comercial, normalment, més barates que les convencionals. L’acte sobre els anuncis va finalitzar amb un berenar-experiment en el qual el públic va tastar diferents productes dolços i salats de marques blanques i normals barrejades. Aquest tast a cegues va servir per posar a prova els prejudicis davant els aliments de marques conegudes i si es diferencia el seu sabor del d’altres més barats.

Caminada a la Botzegada

Sortida per la rodalia. Com a prèvia al taller sobre consum, el grup de dones CADA (Associació de Dones Actives, format per més 200 sòcies) va sortir tot aprofitant un dels incipients dies primaverals per arribar fins a la font de la Botzegada, seguint un camí apte per a gairebé tots els públics, amb vis-tes generoses de les comarques limítrofs del Vallès Occidental i el Baix Llobregat. L'expedició, d’unes 40 persones -la majoria dones però també alguns homes- va complir amb les expectatives i en dues hores va poder anar i tornar fins al punt marcat.

CIUTAT març de 2013 · el diari de Castellbisbal6

sobretot els caps de setmana o quan hi hagi més demanda per demanar suport o comunicar una incidència de seguida. Ara hem de trucar amb el mòbil i és menys ràpid.

—I quina tipologia de delictes es cometen a la terra roja?Dins del promig és bastant baix comparat amb la línia general. Això, el que fa, és que quan es produeix qualsevol fet cridi molt l’atenció i crei força alarma soci-al per dos o tres robatoris en un mes, per exemple com va passar al desembre. Per la tipologia del terme, el que acostuma a haver és algun robatori de ferralla o cablejat en alguna nau abando-nada i al casc urbà algun robatori puntual a domicili a un pàrquing comunitari, en el que rebenten alguns vidres de cotxes. Puntu-alment, també trobem un cas de violència de gènere, per sort més esporàdic.

—I no hi ha cap delicte rela-cionat amb bandes urbanes o delinqúència juvenil?Recordo algun cas del poble, però els fets es generaven en al-tres municipis més grans, Sant Boi, Terrassa o Castelldefels, i s’acabaven desencadenant aquí perquè venien a buscar algú, per exemple, tema de Latin kings o Boixos Nois. Però és molt poc habitual. A vegades són perso-nes que vénen amb aquest en-torn d’amistats o familiar però

“He viscut tres color polítics diferents i cadascun té una implicació diferent amb la seguretat ciutadana”

A. R.—Des de sempre havies tingut clar que volies ser policia?Sí, sempre m’ha agradat molt aquest món perquè el meu pare també és policia. De fet, el meu germà i la meva germana també treballen en aquest àmbit.

—Castellbisbal té una extensió molt gran i variada. Com us ho feu per cobrir tota l’àrea?Des que vaig arribar la policia lo-cal de Castellbisbal aquesta sem-pre ha estat una policia integral, en el sentit de que abans que hi haguessin els Mossos d’Esqua-dra depeníem de la Guàrdia Civil de Martorell, i ara depenem del Mossos d’Esquadra de Rubí, per tant aquí sempre s’havia fet tota la feina policial; a part de segu-retat ciutadana o trànsit, s’havia fet molta feina de policia assis-tencial o de proximitat.

“Aquí sempre hem estat una policia integral, donant un servei assistencial i de proximitat.”

—I amb 26 agents podeu fer-vos-en càrrec?Segons el personal, arribes a més o menys coses, però la dinàmica és que dues patrulles es dedi-quen a cobrir el casc urbà i les urbanitzacions properes, Santa Teresita i Can Costa, i una patru-lla exterior cobreix Costablanca, Can Santeugini, Nicolau de Dalt

i els polígons indústrials, l’àmbit més perifèric. Això és el mínim, després depenent dels torns de servei i la disponibilitat de la plantilla i les incidències amb el personal, si s’arriba a més hi ha un policia de proximitat a peu per a tota la zona comercial i un motorista. El promig són cinc o sis persones.

—Com us coordineu amb els Mossos d’Esquadra?Per una banda, com la majoria de policies locals de Catalunya, per fer denúncies treballem amb el mateix programa informàtic, el Servei Informàtic Policial, que ells i, per tant, tenim tota la in-formació d’antecedents de les persones i d’informació dels ve-hicles i podem recollir denúncies directament accedint al progra-ma aquest. No cal dirigir-se a la comissaria dels mossos de Rubí. Apart d’això, fem alguns serveis d’identificació durant la nit de manera conjunta. I cada 3 me-sos duem a terme la Junta Local de Seguretat, el que ens permet analitzar el que s’ha fet -tipolo-gia de delictes- i fer la previsió de en què podem col·laborar. A partir del mes que ve, ens afe-girem a la Xarxa Rescat, que unifica tot el sistema de trans-missió de les emissores. Més de la meitat del nostre equipament d’emissores té més de 12 anys, és força antic. Amb el nou sistema ens podem comunicar directa-ment amb la central de mossos,

implantació o que es generi aquí, no n’hi ha.

—Tu ets expert en terrorisme islamista, però a Castellbisbal no hi ha un caldo de cultiu per a aquest tipus de fenòmen. De fet, hi ha poca població immi-grada, no?Sí, aquí no hi ha les condicions. Pel tipus d’habitatge que hi ha, per exemple, és poc probable que vinguin bosses grans d’im-migració. Normalment, per les seves dificultats econòmiques busquen pisos on viure-hi mol-tes persones per compartir el lloguer, però això té més cabuda a altres ciutats amb gratacels.

“Més que endurir el Codi Penal, crec que ha de ser àgil i adaptar-se a la realitat social.”

—Creus que s’ha d’endurir el Codi Penal?No sé si seria la solució. Nosal-tres hem agafat l’exemple dels països d’Europa, en què la per-sona és innocent fins que no es demostra el contrari. Cada 2 o 3 anys es va canviant el codi a mida que la societat va canviant, sobretot per adaptar-nos a nous delictes que tenen com a base la informàtica: cyberbullyng, pede-ràstia... Més que endurir, crec que ha de ser àgil i, sobretot, que en compte d’anar afegint pegat

De bon arbre, ve bon fruit, i és que el pare de José

Luis Jiménez ja era policia. Al novembre farà 13 anys

que és el Cap de la Policia Local de Castellbisbal,

municipi on viu des del 89. Abans havia estat al cos

de la Guàrdia Civil durant 18 anys. És expert en

jihadisme islàmic, malgrat que el seu dia a dia, el

de l’atenció a la ciutadania que caracteritza a la

policia de proximitat, hi té molt poc a veure.

José Luis JiménezSotsinspector en cap de la

Policia Local de Castellbisbal

sobre pegat, es faci totalment de nou perquè estigui en sintonia amb la realitat social.

—Quines tasques específiques du a terme la policia local?Hi ha seguretat ciutadana, tràn-sit, assistència a la víctima en situacions de violència de gène-re, desemparament o agressi-ons sexuals (tenim tres agents femenines especialitzades) i en coordinació amb els serveis so-cials, la teleassistència per a les persones grans o dependents que viuen soles. En cas d’un ac-cident en què no es puguin mou-re porten un pulsador. Nosal-tres tenim les claus precintades dels domicilis i podem fer una primera atenció mentre arriba l’ambulància. A més, tenim un desfibril·lador automàtic des de l’any passat, un DEA, i hem for-mat a la meitat de la plantilla -la resta es formarà abans de setma-na Santa. Nosaltres estem les 24 hores del dia i per això s’ha po-sat aquí, però també s’en posarà a l’Illa Esportiva ja que alguna vegada hi hagut una emergència d’alguna persona practicant es-port. Potser s’en posarà un altre també al CAP, però això ja depén de la Generalitat. També hi ha un caporal que fa conscienciació de seguretat viària a les escoles.

—Com es vertebra la relació amb l’Ajuntament?Totes les incidències que rebem durant el dia les comuniquem

Educació vial a les escolesSupervivents d’accidents greus expliquen la seva experiència a l’estudiantat

Un any més, els agents de la Policia Local de Castellbisbal s’encarreguen de formar les generacions més joves en els conceptes de l’educació vial als centres d’ensenyament del

poble. Les classes, tant per a conductors joves com per vianants, s’adapten a cada públic. Mentre que els més petits aprenen conceptes bàsics com la necessitat de travessar els carrers pels passos de vianants o l’obliga-torietat de cordar-se el cinturó quan viatgen en cotxe, l’alumnat més gran, el dels instituts, poden participar al concurs de foto ‘El que veig per on vaig’. Més colpi-dors són els testimonis d’accidents greus que impartei-xen xerrades organitzades per l’Institut Gutmann en les quals persones que han patit accidents greus de circu-lació expliquen la seva experiència i les conseqüències que han patit per la seva imprudència o la dels altres. Una manera eficaç de conscienciar els futurs conductors de la necessitat de respectar les normes de circulació i prendre totes les precaucions necessàries a la carretera.

Les classes d’educació vial s’imparteixen a totes les escoles i instituts de Castellbisbal que ho desitgen i es defineixen continguts per a tots els cursos, des dels pe-tits de p3 fins als adolescents de 4t d’ESO.

CIUTAT 7el diari de Castellbisbal · març de 2013

al departament municipal que correspongui, serveis socials, ensenyament, urbanisme... Si és a la tarda, festiu o cap de set-mana, quan el personal admi-nistratiu no treballa, he enviem via intranet l’endemà. A més, periòdicament fem reunions. A la mesa de mobilitat parlem d’incidències a la via pública, de llocs on es puguin habilitar places d’aparcament, repintar senyalització ja gastada, sol-licituds d’estacionament...

—Depenen massa els caps po-licials dels comandaments po-lítics?Tinc força experiència en això perquè he vist tres colors po-lítics al consistori i és cert que va molt en funció de com sigui la persona que dirigeix. Jo tinc més relació amb els polítics que la resta de la plantilla, tant amb els acaldes o alcaldesses com amb els regidors i regidores, i l’alcaldessa que hi ha ara porta

precisament la seguretat ciuta-dana. Es nota molt la implicació del polític en l’àrea de la que és responsable. En els diferents mandats hi hagut gent més im-plicada i cada dia es feien reu-nions i en altres casos eren més espaiades, un, dos o tres cops per setmana. Depén de la dis-ponibilitat de la persona. El que sí hi ha molta confiança en el tècnic, suposo que en la resta de departaments serà així. El polí-tic depén del tècnic del depar-tament i et deixen força marcar les línies.

“La comissaria té un desfibril·lador i hem format a la plantilla per usar-lo”

—Quan va haver el tancament del CAP vau haver d’actuar en algun moment?La veritat és que vaig estar a gai-rebé totes les concentracions i

al tancament, així com a les re-unions a la sala d’actes del Casal i no va haver gairebé incidents. Només un dia que va venir un di-putat de CiU de Terrassa el van increpar en sortir i res més.

—Està distanciada la ciutada-nia de la policia?Jo considero que no, des que estic aquí a Castellbisbal trobo molta proximitat amb la gent. I els altres companys també, una tercera part de la plantilla viu aquí. La gent confia en nosal-tres, perquè ens demanen mol-tes coses, truquen fins i tot per assumptes que a vegades no són competència nostra o demanant informació. Suposo que és habi-tuals als pobles. També a vega-des rebem crítiques, ens les fan arribar. Però el tracte és bo. Jo havia estat durant gairebé 1 any a la policia local de Vilafranca del Penedès i com a guàrdia ci-vil a molts llocs, com Martorell i Sant Andreu de la Barca i veig

això, molt confiança. Al principi, fins i tot, quan venia l’estiu, al-guns veïns ens donaven les claus de casa per si hi havia cap pro-blema al seu domicili! Sobretot la gent gran, que ja coneixien els policies veterans.

“La gent confia en nosaltres, ens demanen moltes coses”

—Aquesta destinació la vas de-manar tu?M’ho van proposar, però jo es-tava pendent d’anar amb el contingent de pau de la Guàrdia Civil a Bòsnia. Vaig fer aquesta missió de 6 mesos, i al setembre vaig entrar aquí, i com que ja vi-via a Castellbisbal des de l’any 89 hi havia molta proximitat amb les persones.

—Necessiteu més mitjans?No perquè som conscients que

no és bon moment per demanar, s’ha retallat el pressupost i a més per sort, anys enrera hem anat aprofitant el que teníem. Cal dir que les instal·lacions que tenim són noves i estem molt còmo-des aquí. Abans només teníem tres oficines i la recepció. Ara hem triplicat la plantilla i amb allò no n’hi havia prou, amb nou dependències com ara tenim sí. Quant a material i equipaments s’ha anat reduint fins arribar a un equilibri entre eficiència i disponibilitat per atendre els serveis.

—Tots els caps tenen un segell personal que imprimir a la fei-na. Quin és el teu?La meva intenció era professio-nalitzar més la nostra feina, que espero haver aconseguit, i as-solir el meu lema, que és crear seguretat i millorar la qualitat de vida dels veïns. Un servei de policia integral sempre des de la proximitat.

Durant l’any passat, a Castellbisbal es van registrar els matei-xos robatoris que

al 2011. Aquesta xifra inclou tant les intrusions en domici-lis particulars, com les regis-trades a establiments públics i empreses de tot el terme.

Les dades indiquen que a Castellbisbal, el nombre de robatoris no s’ha incrementat en relació amb l’any passat. Tanmateix, la penúria econò-mica fa preveure que puguin augmentar els fets delictius a tot el país. És per això que la Policia Local realitza controls periòdics i de forma sistemà-tica als diferents accessos del poble. Els controls estan programats de manera que s’atenen totes les urbanitza-cions i els polígons industri-als a més del nucli urbà. Es tracta de punts de control selectiu on s’aturen els ve-hicles i les persones que es consideren sospitosos i es fan comprovacions per cons-tatar que no hi ha cap irregu-laritat. Ho fa la Policia Local de forma coordinada amb els Mossos d’Esquadra.

Tants robatoris com al 2011

ESPORTS març de 2013 · el diari de Castellbisbal

Carlos Juez / twitter: @CJJuez—Alexis, exactament en que consisteix la teva feina?Sóc l’encarregat de mantenir les relacions entre les entitats es-portives i l’Ajuntament i també al contrari, entre l’Ajuntament i les entitats. A més, sóc l’encar-regat de l’organització d’activi-tats i esdeveniments esportius i dels Jocs Esportius Escolars, dels quals sóc membre de la comissió tècnica. Aquestes són les tasques principals, però també hi ha al-tres temes relacionats amb l’es-port municipal.

—Ens parles d’organització d’activitats. Com s’organitza una activitat esportiva propo-sada per l’Ajuntament?Primer de tot es fan reunions de departament, seguidament ens marquen tots els termes de l’es-deveniment esportiu a realitzar i finalment es realitza l’activitat. Un cop finalitzada, es duu a ter-me una reunió post activitat per avaluar-la. Quan l’activitat es proposada per una entitat es se-gueixen els mateixos passos amb l’única diferència de que tot es fa de manera conjunta entre enti-tat i Ajuntament.

—-Quin moment viu actual-ment l’esport a la vila?Quan jo vaig arribar aquí hi ha-

via futbol i poca cosa més, alguna cosa de futbol sala i de jocs es-colars. Actualment, hi ha divuit entitats esportives actives. Com pots veure la oferta esportiva ha augmentat considerablement, és una de les més amplies dels mu-nicipis veïns.

—Quins objectius us marqueu al principi de cada temporada?Els principals objectius són: fer una bona política d’esport, que tot el món tingui possibilitats de fer esport en bones condicions, que l’esport sigui com una part més de la salut de la gent, això ho treballem conjuntament ambl’Àrea de Salut del Ajuntament (Esport-Salut o PAFES) i, en temps de crisis, intentar reduir el màxim possible el pressupost buscant noves alternatives de fi-nançament.

—Com ha afectat a l’esport de Castellbisbal la situació econò-mica actual? Pel que fa a les entitats esportives podríem dir que no els ha afectat, ja que el nombre d’esportistes ha anat en augment i en els últims dos anys s’han creat tres entitats noves: Club Handbol Castellbis-bal, Club Patinatge Artístico Cas-tellbisbal i la Penya Blaugrana Castellbisbal. Això vol dir que to-

“L’oferta esportiva del municipi és de les més àmplies dels pobles veïns”

tes les entitats han fet una bona gestió. En canvi, la crisis si que ha afectat al número d’abonats a la Illa Esportiva que ha baixat con-siderablement, però no tant als seus cursets (activitats físiques-aquàtiques) que més o menys han mantingut el número de partici-pants.

—En temps de crisis la subven-ció de l’Ajuntament deu ser una bona ajuda. Què es valora per donar-la? Principalment es valoren tots els esdeveniments que les enti-tat tenen pensats fer al llarg de la temporada, el projecte que

dels entrenadors. Des de l’Ajun-tament s’han anat oferint cur-sos de formació d’entrenadors, de primers auxilis i de detectar conductes de risc en els joves (Pla El Turó). Crec que s’ha in-tentat i s’ha aconseguit pujar el nivell dels esportistes de la vila.

—Per últim, no tot haurà estat un camí de roses. Has tingut conflictes amb les entitats?He tingut conflictes i alguna amenaça, però jo haig de fer la meva feina. Pensa que les enti-tats defensen els seus interessos i jo he de defensar els interessos generals, els del poble.

Alexis Fernández Muñoz, Dinamitzador Esportiu de Castellbisbal

des de fa 20 anys, ens parla de com ha evolucionat l’esport a

Castellbisbal i en què consisteix la seva feina. Com a esportista

va jugar a bàsquet fins als 16 anys al C.B. El Papiol i després

va canviar de disciplina per enrolar-se a les files del Club

d’Handbol El Papiol fins als 20 anys. Finalitzada la seva etapa

com a esportista, va començar a entrenador a diferents equips

del C.B. El Papiol, per un cop casat, venir a viure a Castellbisbal

i ser un dels primers entrenadors del C.B. Castellbisbal.

Alexis FernándezDinamitzador esportiu

ens presenten i si aquests tenen alguna labor social. D’altre banda també es té en compte la participació, és a dir, el nombre d’esportistes que té cada entitat. Hi ha molts aspectes que es tenen en compte, però aquests són els principals.

—-Hi ha alguna entitat es-portiva que no rebi sub-venció econòmica?La Penya Blaugrana no té subvenció econòmica per-què no la demana, però si que gaudeix de totes les altres ajudes que ofereix l’Ajuntament: utilització de

les instal·lacions, el consum d’ai-gua, llum i gas, el manteniment de les instal·lacions esportives, les reparacions de desperfectes, etc. Costos que assumeix l’Ajun-tament i que moltes entitats no tenen en compte.

—Ja portes vint anys com a di-namitzador esportiu del poble. Quina valoració faries de la qualitat dels esportistes locals? La qualitat del esportistes des de que vaig començar fins ara ha anat en augment principalment per dos motius: primer, per la millora de les instal·lacions es-portives, i segon, per la formació

8

ESPECIAL LLAR D’INFANTSmarç de 2013 · el diari de Castellbisbal 9

Llar d’infants Blau cel

A la Llar d’infants ens trobem amb la con-tinuïtat del treball educatiu que feu a casa.

El nen és el protagonista i participant actiu en l´aprenentatge. Nosaltres intentem pro-moure, la curiositat, i les ganes d’aprendre a par-tir de l´experimentació, observació, manipulació i la descoberta. Seguim una metodologia activa, que engresca i diverteix al nen/a. I tot això en un ambient d’afecte i confiança. Eduquem als nens/es amb la vostra ajuda però també els estimem i valorem com a personetes.

Hi ha dos pilars bàsics: el joc, activitat infantil per excel·lència, i les situacions de vida quoti-diana: higiene, menjar, descans… adreçades a satisfer les seves necessitats bàsiques. A través del joc oferim un gran ventall de possibilitats, ja que el nen pot descobrir infinites sensacions, impressions i emocions gràcies a la utilització dels sentits, en les diferents activitats que els hi proporcionem.

Mentre el nen juga, el nen explora i exercita les seves possibilitats de cos i ment i a mesura que

es desenvolupa, el seu joc també evoluciona. Vo-lem acompanyar a créixer a aquests infants, tot promovent experiències que els permetin avan-çar en relació amb el que saben, i les seves po-tencialitats oferint el màxim de recursos al seu abast, observant les seves reaccions i maneres de fer i sempre donant temps i respectant el rit-me de cada nen perquè puguin descobrir per ells mateixos.

La nostra escola va obrir les seves portes al setembre de 2003 i agraïm i valorem a totes les famílies que ens han donat la seva confiança. Continuem amb la mateixa il·lusió i ganes de tre-ballar. Us oferim:

- Jornada complerta o reduïda, personalitzable d’acord amb les necessitats del nen/a i de les famílies. Matins: 9 a 13h i Tardes de 15 a 17:30h.

- Servei d’acollida matí o tarda, mensual o es-poràdic. Obrim a les 7:30h i tanquem a les 18:30h.

- Servei de menjador: fix o eventual de 13 a 15h. (Inclou dinar i berenar)

- Psicomotricitat un dia a la setmana i Infor-màtica: un dia a la setmana la classe de P2 tre-balla amb l’ordinador.

- Piscina: Servei optatiu, durant l´últim trimes-tre de curs (P2).

- Assesorament Psicològic: en el cas de ne-cessitat hi tenim Llicenciada en Psicologia.

- Ticket Guarderia i Ticket Accord: estem as-sociats i podeu fer-ne ús d’aquests tiquets.

NOVETATS: -TALLERS D´ANGLÈS (a partir de setembre

2013). En petits grups 4/5 nens, amb professor natiu, a través d’un entorn lúdic reforçar sobretot la part verbal i d’expressió en llengua anglesa. Una hora, un dia a la setmana.

-ACTIVA´T: PARES I MARES EN FORMA: (a partir de setembre 2013). Us oferim un servei de ludoteca en horari de tarda, una hora durant dos dies en setmana, per tal de poder crear grups amb ganes de fer esport i amb la necessitat de tenir una estona i un lloc de coincidència entre pares i fills/es.

Vine a veure’ns i aprofita els nostres DES-COMPTES I PROMOCIONS. (Al mes de març no cobrem Matrícula).

PREUS AJUSTATS I AMB TARIFA MINI en el cas de germans d’alumnes o antics alumnes i fa-mílies nombroses.

Tenim MATRÍCULA OBERTA. Truca al 93 772 21 48 i concerta una entrevista. (Dolors Garcia – Direcció).

T´hi esperem!!!!

L’Escola Bressol Peuets és una escola jove, creada l’any 2009, dirigida per l’Alexandra i la Núria, amb una línia pedagògica molt activa, oferint a l’infant desenvolupar-se

integralment, mitjançant les seves experiències i vivències.

Trets d’identitatEls principis fonamentals que caracteritzen el nostre centre són:

-Educació integral, tenint en compte totes les necessitats i capacitats dels nens (biològiques, físiques, psíquiques, emocionals...) de cara a aconseguir un desenvolupament propi a la seva edat.

-Treball en societat, obert a l’entorn, tant im-mediat (família i escola) i com proper (munici-pi).

-Respecte per la natura i el medi ambient-La llengua vehicular de l’escola és el català,

sempre des del respecte d’altres llengües.-Línia metodològica: activa, participativa, ex-

perimental, personalitzada, pràctica i dinàmica, que es durà a terme a través de racons, projec-tes, activitats programades i jocs.

-Coeducació: basem la nostra educació en la no-discriminació de gènere en el desenvolupa-ment.

-Integració d’alumnes amb dificultats i/o ne-cessitats especials.

-Atenció a la diversitat, tenint en compte les

ESPECIAL LLAR D’INFANTS10 el diari de Castellbisbal · març de 2013

diferents creences, diferents ètnies, i diferents característiques individuals.

-La solidaritat en la nostra escola es recolzarà en la col•laboració amb diferents entitats soli-dàries (projectes).

-Facilitació d’expressió emocional de l’infant.

Objectius:Crear un espai i entorn social amb el qual l’infant, ésser únic amb úniques maneres de percebre, interpretar i expressar, pugui experimentar, ob-servar i actuar, les seves pròpies necessitats, les dels seus companys i interactuar amb l’entorn més immediat i pròxim que l’envolta. Els hà-bits, jocs, fantasies, cançons, reaccions afecti-ves, són molt importants, per ell, ja que, a tra-vés d’aquests, reconeix i descobreix el món que l’envolta.

Facilitar el desenvolupament global de l’infant en totes les àrees, tant a nivell psicològic, afectiu, psicomotriu, d’hàbits personals i d’autonomia, social i maduratiu.

Col•laborar en l’educació de l’infant que s’inicia a la llar i que se segueix a l’escola, duent a terme un treball conjunt amb la família amb l’objectiu d’unificar esforços i/o recursos.

Què ens ofereix l’escola?“Un món a la descoberta”

* A la descoberta de tot el que ens envolta, amb l’observació, l’experimentació, la manipula-

Escola Bressol Peuetsció a desconeixences del seu entorn.

* A la descoberta d’ell mateix, tant del seu propi cos, com de les seves possibilitats, ad-quisicions d’hàbits, d’higiene, d’autosuficiència, d’autonomia, de desplaçament.

* A la iniciació en el llenguatge i la comuni-cació tant en vocabulari, com amb gestos, amb música, amb dansa...

Tots i cadascuns d’aquests primers aprenen-tatges basats en el joc, la motivació, l’estimulació i l’afectivitat de cada infant, tenint sempre en compte les seves necessitats educatives.

Així som i treballem a Peuets!

ESPECIAL LLAR D’INFANTS 11el diari de Castellbisbal · març de 2013

Més de 35 anys educantLa Llar d’infants Nostre Jardí valora el concepte educatiu dels 0 als 3 anys

La Llar d’Infants “Nostre Jardí” neix l’any 1975 com un projecte que valora, per sobre de tot, el concepte

educatiu i assistencial de l’etapa 0-3 anys. És el resultat d’anys d’experiència, d’un gran esforç i, especialment, d’una gran il·lusió. No en va ho avalen els més de 2.000 alumnes que durant aquests anys han passat per les aules de la nostra llar d’Infants.

En aquesta etapa primerenca les criatures aprenen a ser soci-ables, a compartir les joguines, a conèixer i dominar les parts del cos, a resoldre petits problemes d’encaixos, a adquirir hàbits de conducta, de neteja, de menjar, de dormir, de respecte, etc. i, so-bretot, a expressar-se per mitjà del joc, de la paraula, del gest, del dibuix, del so...

Tot això no seria possible sense la supervisió d’un equip de profes-sionals (mestres especialistes en educació infantil, tècnics especia-listes en jardí d’infants, etc.) sen-

sibilitzat amb el món infantil, que té com a fita l’educació de l’infant en un ambient d’afecte, compren-sió i ajuda, que l’haurà de portar cap a una autonomia personal, capaç de donar pas a una incor-poració ferma i segura a etapes escolars i personals posteriors.

Tampoc podríem aconseguir cap d’aquests objectius sense el constant contacte i la complicitat entre els educadors i educadores i els pares, ja que l’educació dels fills requereix un treball conjunt família-escola, i només és amb aquesta connexió que podrem aconseguir una evolució positiva de l’infant.

Així doncs, consci-ents que és una tas-ca de tots, us convi-dem a embarcar-vos en aquest projecte tan important i difícil, però al mateix temps motivador, que és l’educació dels nens i nenes.

ESPECIAL EDUCACIÓ12 el diari de Castellbisbal · març de 2013

Kubic potencia el treball de les escoles

En el temps que corre i amb la incerte-sa que hi ha respecte al dia de demà, podem considerar que la formació no és una assegurança d’èxit però si és

un imprescindible per a tal. En aquesta formació, per als estudiants

en edat d’escolarització és primordial el tre-ball que realitzen escoles i instituts, però, no hem de deixar de banda la tasca que han de realitzar els pares i tots aquells que volem donar un suport extraescolar i participar de l’educació dels nens i nenes.

En el Centre d’estudis Kubic creiem que per aconseguir uns bons resultats acadè-mics és imprescindible establir uns hàbits d’estudi correctes i no menys important mantenir una motivació i actitud positives a l’hora d’aprendre.

Kubic va néixer de la necessitat que tenen els estudiants de treballar cada dia: està clar que, si només poden tenir dubtes dos dies a la setmana que és quan fan repàs o si no dediquen cada dia el temps necessari per a l’estudi de les diferents matèries, els concep-

tes no poden ser assolits amb consistència... per això veim crear la nostra aula didàctica, un lloc on els nostres alumnes poden fer els deures diàriament o estudiar i preparar-se per a exàmens futurs ajudats en tot moment per un tutor i sense preocupacions d’horaris ni límit de dies sense cap cost addici-

onal.Només així podem dur a terme la nostra

tasca: potenciar al màxim el treball de les escoles i instituts del poble. I fer-ho sempre solidificant la base dels estudis dels alumnes per a que els hi permeti arribar allà on somi-en, treballant diàriament perquè els alumnes siguin capaços de gestionar el seu temps, planificar-se i optimitzar el temps invertit en l’estudi d’una forma propera i relaxada però, al mateix temps, disciplinada.

Finalment volem convidar-os a formar part de la nostra família i compartir la nostra filo-sofia. I més important encara, volem agrair a tots aquells que han confiat en el nostre sistema des del començament i que fan que ens sentim orgullosos de formar part de l’educació dels seus fills.

Noelia Márquez Directora del Centre d’estudis Kubic.

13ESPECIAL EDUCACIÓmarç de 2013 · el diari de Castellbisbal

Per la salut bucal, educa el teu fill !

Els pares desitgem el millor per als nostres fills. Per tant, hem de començar aviat a fomentar bons hàbits en la seva higiene oral, i sobretot a utilitzar productes adequats per a les necessitats de cada edat.

Quin és el nostre Objectiu ?

Aconseguir que els nostres fills adquireixin l’hàbit del raspallat, i aconsegueixin tenir una boca sana per a tota la vida.

Com ho aconseguirem ?

integral de la FAMILIA a través del Carnet Familiar AMICS D’ART DENTAL.

El nostre compromís: educar en la prevenció! Creiem en les famílies educadores i els donem el nostre suport!Vine a recollir el teu Carnet Familiar i resoldrem els teus dubtes, t’esperen fins a 25 prestacions gratuïtes.... Truca’ns al 93 772 21 41, la visita és grauita.

A ART DENTAL CUIDEM DE TU I DE LA TEVA FAMÍLIA!

COM CREAR HÀBITS SALUDABLES I EDUCAR PER LA SALUT BUCAL.UNS CONSELLS QUE T’AJUDARAN

Visitant regularment la nostra Clínica Art Dental des dels 3 anys d’edat, farem un seguiment de la salut bucal i si cal un tractament

Utilitzar raspalls i dentífrics adequats per cada edat .

Controlar que es raspallin les dents almenys dos cops al dia perquè adquireixin l’hàbit de la higiene diària.

El raspallat nocturn és el més important per prevenir les càries, és recomanable que els pares supervisin aquest raspallat.

Fer del raspallat un moment de diversió i de joc, posar música, fer competències entre pare i fill.

Limitar els aliments rics en sucres.

19 anys ensenyant idiomes a Castellbisbal

C/ Pi i Margall 4 Telf. 93 772 04 50

www.centredangles.com centredangles@yahoo.com

Centre d’Anglès Castellbisbal

L’experiència sí fa la diferència Adults

Nens

Adolescents

Ja pots reservar les teves Colònies d'anglès a l'estiu

ESPECIAL EDUCACIÓ14 el diari de Castellbisbal · març de 2013

Les contínues reformes educatives unides a les retallades pres-supostàries ens han abocat a una situació en la que un gran nombre d’alumnes tenen moltes dificultats amb els seus es-tudis o fins i tot fracassen. En aquesta situació hem d’afegir-hi

uns horaris laborals que no permeten la conciliació familiar i que, per tant, també priven els pares de poder ajudar els seus fills a casa.

Davant d’aquesta situació, Educa’t Castellbisbal va obrir les seves portes el setembre de 2011. El nostre objectiu és servir d’ajuda als alumnes i pares d’alumnes amb dificultats, oferint sempre un servei de qualitat i un tracte personalitzat perquè els nostres alumnes tre-guin el màxim profit de les classes. Això és possible sobretot gràcies al nostre equip de professors, format per persones ben preparades, amb experiència i amb il·lusió per transmetre allò que saben i veure’n els resultats.

Als nostres inicis, varem començar, per una banda, oferint classes de repàs d’assignatures per a alumnes de primària, ESO, batxillerat i universitat. La seva finalitat és la d’ajudar a assimilar, consolidar i aprofundir els coneixements que l'alumne va adquirint a l'escola, l’institut o la universitat en assignatures concretes, com les matemàti-ques o la llengua.

I d’una altre banda, també varem començar oferint classes d’anglès, tot i que enguany, hem ampliat la nostra oferta amb el francès i l’alemany. Vivim en un món cada cop més global on l’anglès és un dels idiomes dominants. Per això, l’anglès és cada cop més necessari per accedir a determinats llocs de treball, viatjar, o simplement estar ben informat. A Educa’t hem apostat fort per aquesta llengua i des

de bon començament oferim classes d’anglès per alumnes des de P3 fins a adults, on hem de destacar els cursos de preparació d’exàmens oficials de Cambridge (First Certificate i Advanced), les classes de conversa i les classes per a empreses.

A Educa’t busquem la millora contínua i pensem contínuament en nous serveis que puguin ser interessants per als nostres clients. Fruit d’això, més endavant varem veure la necessitat d’oferir el nostre ser-vei de tutories, per a alumnes amb dificultats diverses, com són la manca d’organització, de motivació i/o d’atenció. En aquestes classes els ensenyem tècniques d’estudi, els marquem les pautes a seguir i els fem guanyar autonomia en les feines que hagin de realitzar, com són els deures, els treballs o la preparació d’exàmens.

Totes les nostres activitats es realitzen en grups reduïts. D’aquesta manera els professors poden crear un clima de confiança amb els alumnes i adaptar les classes a les seves necessitats.

Aquestes són només algunes de les coses que podem oferir. Totes són serveis de qualitat i donen un tracte personalitzat. I així, poc a poc, i gràcies a la confiança dels nostres clients, Educa’t va creixent i obrint noves possibilitats, com els tallers, i d’altres idees que tenim pensades. Enguany, també hem donat una empenta al nostre Face-book (facebook.com/educatcastellbisbal), on hi publiquem les notícies més interessants que anem trobant dins l’àmbit de l’educació, coses curioses, frases per fer-nos reflexionar i totes les nostres novetats.

Esperem seguir mantenint la confiança dels nostres clients durant molts anys per seguir oferint-los els nostres serveis amb el millor trac-te i qualitat possibles.

Educa’t Castellbisbal, un tracte personalitzat amb els alumnes

15CUINA/AGENDAel diari de Castellbisbal · març de 2013

agenda

‘Són necessaris elslímits per educar?’Dimarts 26Xerrada-tertúlia a l’Escola Bressol Municipal La Caseta de 15.15 a 16.45.

Hora del Conte: Primavera, estiu, etcètera...Dissabte 23Com cada any per Tots Sants, l’Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l’acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d’arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments. Després de l’exili universitari i laboral l’Èlia s’adona que amb l’edat s’hi sent cada cop més còmoda, entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes. Aquest èxit de Marta Rojals serà llegit per l’expli-cador de contes professional Blai Senabre, a la Bi-blioteca Josep Mateu i Miró a les 12 del migdia.

CaminadaDiumenge 31L’Agrupació Esportiva Pota-rojos organitza sortides periòdiques. La propera serà a les 8 del matí. El lloc de trobada és l’Illa Esportiva.

Club de Lectura: Aus migratòries Dimecres 27L’obra es tractarà a la sala multimèdia de la bibli-oteca a les 7 del vespre.

Quaresma a la cassola, tradicions a la cuinaReceptes i escrits de Xesco Bueno

La cuina d’en Xesco

Són aquests temps moderns que corren els que releguen a l’oblit tradicions i costums altre temps arrelades en la

quotidianitat. Aquells temps en què dejuni i abstinència eren de comú ritual i respecte a les nostres llars semblen haver quedat enrere. Bé faríem a restablir els bons costums.

I no només per purgar l’ànima, que també, sinó per curar el nostre malmès cos. Molt abans d’aparèixer el cristianisme, pobles com els xinesos, grecs, egipcis i jueus, guiats per un cert instint del sobrenatural, ja observaven aquest costum encara que amb lleugeres diferències. Potser fos una manera d’aturar l’ira dels Déus, d’expiar les penoses culpes, de lliurar-se dels més temuts perills o d’aconseguir el favor de l’Olimp. Avui però, no són pocs els que fan de l’austeritat bandera, encara que no per motius espirituals.

I és en aquest període de restriccions dietètiques, clàusules conventuals i oblidades butlles papals quan la imaginació ha demostrat ser la millor eina davant l’escassetat. Suculents guisats extrets del fòssil peix també anomenat bacallà, peixos de fora borda ben resolts en gustoses cassoles, humils verdures de l’hort noblement amanides i com no, tota mena de temptadors dolços i pastissos. Aquesta es la màgia de la cuina.

Aquest mes de març rescatem de la memòria el mató de monja, un capritx dolç molt semblant a l’antic menjar blanc de les terres tarragonines. Una senzilla recepta. Per fer un bon menjar blanc, com el que feien a Pedralbes, necessitem 150 grams d’ametlles crues, 50 grams de midó, una estella de canyella, mig litre d’aigua, 60 grams de sucre i una pell de llimona.

I com ho fem? Escaldar i pelar les ametlles. Deixar en remull amb l’aigua 24 hores, triturar i colar amb l’ajuda d’un colador fi fins que s’escorri tota la llet d’ametlles. Posar la llet d’ametlles al foc amb la canyella, el sucre i la pell de llimona. Quan estigui a punt de bullir s’afegeix el midó dissolt en una mica d’aigua freda i sense deixar de remenar fins que espesseixi. Després podrem repartir la crema resultant en petites cassoles o bé en una font gran, al vostre gust. Deixarem refredar. Per acabar es pot cremar com si d’una crema de catalana es tractés. Que vagi de gust.

Si tens dubtes a l’hora de cuinar o vols la recepta d’una poció màgica escriu al nostre consultori gastronòmic: gastro.mimix@gmail i poc després veuràs publicada la resposta.

Col·laboren en la difusió:- CIABBATTA - FARMÀCIA TAULÉ MARTÍ- CENTRE DE IOGA ANANDA- PERRUQUERIA NOVA LÍNIA- L’OM - CINEBAIX

Viure bé amb parella!

Difícil, difícil, difícil... igual que resoldre derivades o integrals sense haver-ne après . És xocant que

durant anys ens ensenyin una determinada assignatura que no utilitzarem, o molt poc, la resta de la nostra vida i que les diferents institucions educatives ens neguin el coneixement d’una cosa bàsica i que haurem de practicar sempre com són les habilitats de les relacions entre les dones i els homes. Hi ha persones que de manera natural i intuïtiva te-nen una relació d’entesa, cordialitat i simpatia vers els que hi conviuen, tan se val si l’entorn és la feina, els amics, la família o la parella, sem-pre somriuen –en sentit metafòric-. És un plaer estar al seu costat. Per un altre costat tenim el grup de les discòrdies, que són els que tot el dia s’esbronquen i es barallen fins i tot amb les formigues que trepitgen perquè els molesta la seva presència. Ho heu observat que a grans trets podríem fer aquestes dues classifi-cacions? Quin panorama... Ara em voldria centrar en la convivència amb parella que és el titular del pensament. Vull llançar una idea per poder fer un salt important en les relacions de parella. Possiblement les informacions d’ igualtat entre sexes, que comparteixo, i que han proliferat en els últims anys han por-tat alguna confusió en el concepte, confonent igualtat amb uniformitat. Que avorrit tots iguals... Uf! Jo aposto per una vessant creativa, no vull ser igual que la meva parella, vull ser complementari! Així, segur que avanço. Adéu.