Número 7 // 5.000 exemplars // abril 2013 // Castellbisbal

316 assistents validen una trobada que té l’objectiu d’enfortir el teixit industrial i l’activitat econòmica

Èxit de la Primera Jornada d’Empresaris i Emprenedors

Emprenedors a Castellbisbal. Amb l’esperit de promoure la reactivació econòmica i l’ocupació, Castellbisbal va acollir el passat 16 d’abril la Primera Jornada d’Empresaris i Emprenedors de Castellbisbal, que va comptar amb la intervenció del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. La Jornada, organitzada per l’Ajuntament i adreçada a empresaris i emprenedors, va informar aquests de les eines de què disposen per gestionar o impulsar la seva empresa o negoci.

Aleix Mateu / Aj. Castellbisbal

El somni de Xavi Urpí

Parlem amb el boxejador, que el passat dia 9 de març es va proclamar Campió de boxa de la Unió Europea en la categoria de pes mosca.

Urpí ens explica com veu aquest esport, controvertit per a alguns, i que té una gran pedrera al poble gràcies al Club Boxa Castellbisbal. L’objectiu d’Urpí, ara, és proclamar-se Campió del Món.

L’alcaldessa de Castellbisbal, Conxi Llurba, el seu entrenador, Toni Moreno i el regidor d’Esports, Jaume Esquerda van rebre el campió. p.10

Anem de caramellesEn aquestes dates, la coral La Unió visita algunes de les masies més emblemàtiques de Castellbisbal. És una de les tradicions més ben conservades de la vila i una mostra del seu Patrimoni material i immaterial. pàgs. 12 i 13

Maçons vs. Opus Dei

L’escriptor amateur David de Pedro ha autoeditat la seva novel·la, La revelación de Qumran, una història on el sexe, l’intriga i la història s’uneixen per explicar els interessors enfrontats dels dos grups. De Pedro ha venut més de 900 exemplars entre paper i format digital. p.9

OPINIÓ2 el diari de Castellbisbal · abril de 2013

el diari de CastellbisbalEl diari dE CastEllbisbal no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE CastEllbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 7, abril 20135.000 exemplars Imprès a Bermont Catalonia

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Edició, redacció, fotografia i maquetació:

Anabel Raluydiaricastellbisbal@gmail.comEsports: Carlos Javier JuezPublicitat: publi.eldiaridecastellbisbal@gmail.com

Director comercial: Pau Ramell674 359 203 Telèfon: 936 857 683 Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889Dipòsit legal: L-1046-2011Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix Llobregat

editorial

Més transparència

El Mapa de Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local de Ca-talunya, elaborat per la Universi-tat Autònoma, determina que el

lloc web de l’Ajuntament de Castellbisbal només assoleix un 32% dels 41 indicadors establerts per avaluar si s’informa de l’ac-tivitat municipal i dels seus responsables polítics convenientment.

Malauradament, no és un cas excepcio-nal, la majoria dels ajuntament similars al nostre no superen el 50% dels indicadors, una mostra clara del poc interès per afavo-rir la participació de la ciutadania a través d’una millor i major informació i transpa-rència del que es fa.

Molt es parla de la desafecció generalit-zada de la població envers les institucions, administracions, partits i responsables po-lítics. Desafecció no sempre justificada, so-bretot quan es tendeix a generalitzar el mal comportament (per dir-ho de manera suau) d’uns quants tot i que cada vegada son més) a tothom. Però tampoc sembla que hi hagi una gran voluntat per canviar aquesta situ-ació, sobretot quan es veuen resultats com aquest, que determina el grau de transparèn-cia de l’administració local.

No estem parlant d’invertir grans re-cursos, cosa impossible o molt difícil en aquests moments, tot i l’aparent bona sa-lut del nostre consistori amb les dades de la recent liquidació de l’exercici 2012, sinó que cal només voluntat política per incor-porar a la informació municipal elements tant senzills com la informació sobre el pressupost municipal, la seva liquidació i els informes dels Comptes Anuals; infor-mació sobre els sous dels representats po-lítics; sobre la relació de llocs de treballs de la Corporació i la seva retribució... en-tre molts altres aspectes recollits en el De-càleg de Bones Pràctiques que avui no es contemplen a la web municipal.

Potser es pot considerar irrellevant l’acompliment d’aquest decàleg, sobretot si pensem que un dels municipis que asso-leixen el 100% dels indicadors es Sabadell, ara immers en el cas Mercuri, que esquitxa presumptament part de les estructures del Consistori, però no ho és si darrera d’això volem veure la demostració de la voluntat política de posar a l’abast de tota la ciuta-dania de manera àgil i senzilla la informa-ció municipal bàsica, de fer, en definitiva, més transparent el nostre Consistori.

la foto del mes

Petits caramellaires. Si hi ha un símbol de les caramelles, aquest és el cistell amb el que els cantaires col·lecten les ofrenes. A l’abril, les caramelles surten al carrer, ho van fer els grans i també els petits, que portaven el cistell per arribar als balcons.

opinió

Defensa del muncipalisme

Des de fa molts anys els veïns i veïnes de Castellbisbal eren coneguts pels pobles

dels voltants com “pota-ro-jos”. El que era inicialment un mot despectiu, fent referència a la taca que deixava l’argila en els peus dels habitants de la nostra vila, ara es porta amb orgull reivindicant la nostra pertinença al municipi.

L’inici de tot estat és el municipi, una agrupació de persones amb necessitats co-munes que s’organitzen per la seva subsistència. Des de fa molts segles, els essers hu-mans ens agrupem en aques-tes estructures col·lectives locals (pobles, viles, ciutats,…) que després han anat relaci-onant-se entre elles acabant formant altres estructures territorials com els estats.

Avui en dia cal reivindicar aquesta voluntat que un dia van tenir aquestes persones per garantir la seva supervi-vència, ajudant-se les unes a les altres i unint esforços per avançar i progressar al llarg del temps.

Fa temps que les estructu-res superiors (Estat o Comu-nitat Autònoma) intenten res-

tringir les competències dels municipis, centralitzant la pressa de decisió i els serveis, allunyant-los de les persones, i alhora diluint la responsabi-litat de qui pren la decisió.

El govern de l’Estat amb l’avantprojecte de llei de “raci-onalización y sostenibilidad de la administración local” ha po-sat sobre la taula la pedra an-gular que trencarà amb l’idea històrica del municipalisme amb l’objectiu de centralitzar l’administració com la d’èpo-ques no democràtiques.

En temps de crisi és el municipi el que atén les ne-cessitats i els problemes de la gent, és la administració més propera a la ciutadania. Aquesta proximitat és la que permet als governs locals co-nèixer de primera mà les ne-cessitats del veïnat, que cada dia s’acosta a l’ajuntament per exposar els seus proble-mes i demanar ajuda.

El PSC de Castellbisbal vo-lem reivindicar el municipa-lisme per ajudar les persones d’una forma directa. És el mo-ment de reforçar les compe-tències municipals per donar eines que ajudin a solucionar els problemes.

PSC. Secció local de Castellbisbal

CIUTAT 3el diari de Castellbisbal · abril de 2013

L’Ajuntament tanca el pressupost amb 2 milions de superàvitL’equip de govern vol destinar aquests diners a pagar part del deute contret amb els bancs i recuperar ajudes socials

L’Ajuntament de Castellbisbal ha tancat el pres-supost del 2012 amb unes xifres que demostren que el consistori està sanejat, que no té factures pendents de pagament i que, a més, ha aconse-

guit obtenir un superàvit de 2 milions i mig d’euros.El regidor d’Hisenda, David Vidal, va ser l’encarregat

de presentar la liquidació del pressupost, durant la ce-lebració del ple del passat dia 25 de març. Per a Vidal, es tracta d’una liquidació que “ha estat possible gràcies a l’aplicació de tres principis bàsics: la prudència en el càlcul dels ingressos previstos, el control pressupostari

i l’important estalvi econòmic que s’ha aconseguit en la signatura dels nous contractes”.

En una línia similar opina l’alcaldessa de Castellbisbal, Conxi Llurba, que destaca que l’estalvi ha estat possible no només per la contenció de la despesa sinó també per-què s’han aconseguit ingressos extraordinaris que no estaven previstos.

Recuperar serveisLa liquidació del pressupost ha posat de manifest que l’Ajuntament va aconseguir estalviar, durant l’any pas-

Educa’t: La importància d’entendre el que llegim

L’experiència ens demostra que bona part dels problemes que tenen els nostres fills per aprovar es deu prin-cipalment a les dificultats que tenen

per entendre allò que llegeixen.Tenir una bona comprensió lectora és molt

important a l’hora de fer front als exàmens amb èxit. Una bona comprensió lectora els permet raonar el que llegeixen, entendre-ho, aprendre-ho correctament per no oblidar-ho i expressar-ho amb les seves paraules.

Molts alumnes aprenen de memòria les lliçons, sovint la nit abans per tenir-ho tot més fresc i no oblidar-ho, però no n’interioritzen el significat i ho obliden tot al cap de pocs dies. És a dir, estudien per aprovar. Però amb una bona comprensió lectora, els alumnes entenen millor els enunciats, responen exactament a allò que se’ls demana i, tot plegat, es tradueix finalment en uns millors resultats escolars.

I no només hem de pensar en els exàmens dels nostres fills, sinó en tot el que llegiran al

llarg de la seva vida.Per això és important inculcar als nostres

nens i nenes un hàbit lector de ben petits. Hi ha infinitat de publicacions per cada franja d’edat, des de revistes i còmics fins a llibres, que es poden trobar a les biblioteques públi-ques. I, com que l’exemple té més força que les normes, els pares hi tenim un paper molt important. Si els nostres fills s’acostumen a veure’ns llegir de tant en tant, ells ho faran per imitació. Educa’t Castellbisbal

sat, 2 milions i mig d’euros. Tot i aquest superàvit, el consistori continua mantenint un deute amb les entitats bancàries de 14 milions d’euros, derivat dels crèdits sol-licitats per pagar diverses infraestructures municipals, principalment, la construcció d’Els Costals.

Com a norma general, l’Estat estableix que una bona part del superàvit s’ha de destinar a pagar els crèdits bancaris, però l’equip de govern planteja la possibilitat d’aprofitar-los per posar en marxa d’altres iniciatives i projectes. En aquest sentit, es treballa per poder recupe-rar alguns dels serveis que ha calgut retallar.

CIUTAT 5el diari de Castellbisbal · abril de 2013

La web municipal suspèn en transparència Compleix un 32% el decàleg de Bones Pràctiques elaborat per la Universitat Autònoma

L’Ajuntament de Castellbisbal podria millorar la seva comunicació a la web. Així es desprèn de la nota que li posa el Mapa de les Bones Pràctiques de la Co-

municació Pública Local de Catalunya, elaborat pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Creat com un model de periodisme polític, el projecte permet a la ciutadana participar en aquest control democràtic valorant el web i reclamant als representants polítics que intro-dueixin millores. Segons el Mapa de les Bones Pràctiques, el web de l’Ajuntament de Castell-bisbal compleix el 32% de les 41 preguntes que

avaluen els recursos que ofereix al seu web aquest i la resta de 490 ajuntaments catalans, per tal d’informar de les actuacions dels repre-sentants polítics.

Per exemple, en l’apartat ‘Qui són els repre-sentants polítics?’, l’ajuntament no ofereix la in-formació relativa a la biografia o currículum dels diferents representants. Tampoc no dóna prou dades sobre com es gestionen els recursos col-lectius, concretament no explica quines són les competències dels òrgans de govern, no publica les convocatòries amb les ordres del dia prèvies a la celebració dels Plens Municipals ni diu quina retribució rep el personal segons les categories. També manca comunicar la gestió dels recursos

col·lectius, i no s’ofereixen prou eines per a la participació ciuta-dana en el control democràtic. Per exemple, faltaria donar in-formació sobre el reglament de participació ciutadana o eines de seguiment del pressupost o dels plans municipals.

L’anàlisi conclou que només 57 ajuntaments assoleixen més del

50% dels 41 indicadors positius i que el 95% no informa de l’elabo-ració d’un Pla de Govern o del Pla d’Actuació Municipal. La majoria de municipis de les dimensions de Castellbisal obtenen entre un 20 i un 50% d’indicadors positius. El mapa es pot consultar a www.infoparticipa.cat/bones-practi-ques/estudi.html.

Castellbisbal ha celebrat la seva I Jornada d’Empresaris i Emprenedors. La idea, una ini-ciativa de l’alcaldessa de Castellbisbal, Conxi Llurba, i de l’Àrea de Promoció Econòmica, pre-

tén ser un espai de reflexió i d’interacció entre els dife-rents agents econòmics. A la cita, celebrada a l’Auditori d’Els Costals, hi van acudir 136 persones de diferents companyies dels polígons industrials del terme així com dels comerços urbans. Castellbisbal té el PIB Industrial més alt de Catalunya i també al major valor afegit de productivitat i coneixement tot i comptar amb una po-blació més aviat minsa.

El plat fort de la jornada va ser la cloenda, a càrrec del nou conseller d’Ocupació i Empresa, Felip Puig. El seu va ser un discurs que es va articular a través d’un missatge únic: la capacitat empresarial de Catalunya malgrat no poder disposar dels seus recursos propis. “Som la regió europea que ha captat més inversió estrangera, som la potència de l’Estat espanyol i de les primeres d’Europa”. El conseller va fer al·lusió a Celsa, “per a la qual segur

CIUTAT6 el diari de Castellbisbal · abril de 2013

que és conscient del que suposa no poder comptar de les nostres pròpies infraestructures”, va dir. Puig va parlar de “la desastrosa política energètica espanyola” i de la ingerència en els horaris comercials. “Tant de bo ens poguessim dotar del nostre propi marc de relacions laborals”.

També va haver autocrítica, ja que va esmentar que “existeixen més de 900 normatives locals a Catalunya” i va prometre que enguany hi hauria una simplificació administrativa en aquest sentit: “Volem fer que fundar una empresa des d’un garatge, com van fer dos empre-nedors a Palo Alto, sigui possible”. Com no, va fer un delicat esment al procés sobiranista: “Sé que els boti-guers desitgen la màxima estabilitat, però haurem de conviure amb aquest repte”. I va cloure assegurant que “sense reindustrialització del país no aconseguirem la prosperitat social”.

“Som la regió europea que ha captat més inversió estrangera”, diu Puig

En la presentació de les jornades, l’alcaldessa, exge-rent d’una important companyia, va destacar “la bona convivència entre l’ajuntament i les empreses a Cas-tellbisbal” fruit de i gràcies a la qual existeix l’Oficina d’Atenció a l’Empresari i l’Emprenedor (OAE), que agru-pa 25 empreses castellbisbalenques. Llurba va titllar l’Oficina de “fonamental” i la va definir com “un acom-panyament a l’emprenedor”. L’OAE compta amb tots els serveis de l’Ajuntament en una sola finestreta: Medi Ambient, Urbanisme i Promoció Econòmica.

També va destacar l’existència d’una ordenança prò-pia en matèria fiscal per a l’activitat de les empreses: “Després de molta feina, hem aprovat una ordenança d’activitats amb l’ajuda dels nostres enginyers i de la Di-putació”, va dir Llurba, que va afegir: “La reclamo per

L’Ajuntament de Castellbisbal clou la I Jornada d’Empresaris i Emprenedors amb èxit d’assistènciaFelip Puig elogia el potencial empresarial de Catalunya malgrat no disposar d’ “estructures d’Estat”

puguem aprofitar les nostres sinèrgies i compartim in-formació”, posant com a exemple que havia anat a bus-car un proveïdor a Catalunya, “quan el tenia al mateix carrer de la meva empresa”.

La Cecot és una patronal multisectorial sovint defi-nida com a “patronal de patronals”, ubicada a Terrassa i amb un àmbit d’actuació molt més gran. El seu pre-sident, Antoni Abad, va incidir en la importància de la cooperació per créixer, “són temps de coop”. Per a ell, la Cecot és “un instrument al servei de les empreses que agrupa gremis i associacions més que centenàries”. També va assegurar que les empreses “són darwinis-me pur”, en referència a la seva necessitat d’adaptació, potser per això va assegurar que “avui fer empresa pi-vota sobre quatre grans is, que són: la intuïció per mun-tar un negoci, la il·lusió, la innovació i la internaciona-lització”. Per últim, també va reclamar més valors als emprenedors: “Cal assumir més risc, però estudiat” ja que, com va dir en anglès, la gent positiva sempre té un projecte entre mans.

Galí també presideix un eina al servei de les em-preses, la Cambra de Comerç, però diu que no vol fer la competència amb la Cecot ja que diu, ells tenen una visió “més generalista”. La Cambra té més de 25 anys d’experiència en l’assessorament a l’emprenedoria i fan una bona labor de formació específica per als joves, as-sessorament en la gestió quotidiana o en la formació de treballadors. Galí assegura que cal estimular l’activitat econòmica després d’una etapa de forta austeritat.

La professora de màrqueting a la UAB, Mònica Men-doza, va fer una classe magistral davant l’auditori do-nant múltiples exemples per diferenciar les empreses i els seus productes i serveis dels de la competència. La trajectòria empresarial de Mendoza també va co-mençar a Castellbisbal: “L’Ajuntament em va aprovar el pla d’empresa, em trucava cada 3 mesos... n’estic molt agraïda”, diu. La clau per diferenciar la nostra marca quan no podem fer-ho per cap altra via -com seria can-vis en el mode de producció del producte o en els serveis associats post venda- és la comunicació: “No importa si ets més bo, si no que et percebin diferent”. Una pedago-gia molt adequada en temps d’excés d’oferta.

També hi van intervenir un càrrec de l’Institut Cata-là de Finances (ICF) i una membre d’Invest in Catalonia (Invertir a Catalunya), ambdós organismes de la Gene-ralitat. Combinant capital públic i privat, l’ICF finança tota mena de projectes empresarials, sempre que pu-guin resultar solvents, mentre que Invest busca inversió estrangera per a empreses locals, i també acompanya les empreses catalanes quan surten a fora. Sovint, tam-bé permet sobreviure empreses en concurs de creditors a través de l’entrada d’inversors estrangers. “L’empresa que ja coneix Catalunya, ven Catalunya a l’exterior”. Dues empreses de 15 milions d’euros que han aterrat a Castellbisbal ho han fet gràcies a Invest.

a tots els municipis” ja que “cal revisar les lleis que ho posen molt difícil als empresaris”.

La clau empresarial: cooperació i innovacióLa primera ponència, titulada ‘Eines ad-ministratives per impulsar l’economia’, va comptar amb la presència del presi-dent de la Cecot, Antoni Abad; el pre-sident de la Cambra de Comerç de Te-rrassa, Marià Galí; i la presidenta de Castellbisbal Empresarial, María Ruz. Ruz, que ha aconseguit expandir la seva empresa als Estats Units, va començar amb l’acompanyament de l’OAE. L’empresària va subratllar la importàn-cia de la col·laboració entre empreses, especialment a nivell local: “Tant de bo

Aleix Mateu / Aj. Castellbisbal

CIUTAT 7el diari de Castellbisbal · abril de 2013

El Pont del Diable es reforma per segon copLa Diputació de Barcelona ha determinat quines millores necessita el monument i les estudiarà durant els propers mesos

Data del segle I abans de Crist i potser per això necessita una cara nova. La Diputació de Barcelona, a través del seu Servei de Patrimoni Arquitectò-

nic Local (SPAL), ha completat la primera fase, la d’anàlisi del material amb què va ser constru-ït l’arc romà del Pont del Diable i ha estudiat les característiques dels elements romans i les de tots els materials que s’hi han anat afegint en segles posteriors.

Així mateix, a través de la Xarxa de Governs Locals (2012-2015), la Diputació ha determinat l’estat de conservació del monument, analit-zant l’arc, l’estabilitat estructural del pont i les diferents lesions que té. Per tal de reduir al màxim el risc que es produissin despreni-ments i caigudes de petits materials, la Dipu-tació de Barcelona ha fet aquesta feina amb mesures de protecció per oferir la màxima seguretat als vianants que circulen per sota, especialment els usuaris de l’estació de fer-rocarril Martorell-Vila i en connexió amb la urbanització de Costa Blanca. La intenció és evitar que hi hagin petits despreniments en el temps d’espera fins que les obres de restaura-ció es duguin a terme.Properament la Xarxa durà a terme les millores necessàries al pont que uneix les ribes del Llobregat. Un cop fi-nalitzats els treballs d’observació, l’SPAL té previst desenvolupar els estudis de la situació de l’arc en base a les dades extretes durant les feines realitzades. Aquesta fase podria per-llongar-se uns 3 mesos.

Un dels àmbits d’actuació de la Xarxa és el manteniment d’equipaments i d’infraestruc-tures, per la qual cosa ha invertit 25.000 euros per restaurar l’emblemàtic pont que uneix les dues comarques i que malgrat estar considerat

el símbol de Martorell, pertany a mitges als dos termes municipals.

En concret, la meitat del pont amb l’arcada romana de l’arc de triomf, el mur de contenció de la Via Augusta i el parament esgla-onat que funcionava com a port fluvial, estan assentats a Castell-bisbal. El Pont del Diable va ser

declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1925. Aleshores ja havia estat objecte d’actuació per part de la Diputació, des del 1926, quan el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments va fer actuacions per consolidar i prote-gir l’estructura de l’arc, que es van perllongar durant 8 anys.

CIUTAT8 el diari de Castellbisbal · abril de 2013

Les TIC, una oportunitat de futur

Assessories de tecnologia i productes informàtics i ro-bòtics o tecnologies de la comunicació com tècnics en multimèdia, dissenyadors 3D, tècnics en xarxes integra-des, experts en Internet i Intranet o gestor de comuni-tats en línia (Community manager)... El ventall és ampli i transversal. Les TIC ocupen 73.000 persones a Catalunya i la Unió Europea dels 15 i els països llatinoamericans són els clients que més destaquen.

Amb l’objectiu d’aproximar el jovent al panorama la-boral del sector tecnològic, el Departament de Joventut de l’Ajuntament de Castellbisbal va organitzar la xerrada Les TIC: perspectives i oportunitats d’ocupació. Aquesta va anar a càrrec del director general de DEP Institut i

d’Educaweb, Josep Lluís Segú. A través d’un discurs em-bastat amb diapositives, Segú va il·lustrar amb dades l’estat del sector a Catalunya.

Es tracta d’un sector creixent, ja que el 35% de les em-preses disposen de plana web i una de cada cinc utilitza les xarxes socials. Per tant, és una oportunitat professio-nal i més tenint en compte que els titulats en TIC no pa-teixen de manera tan greu la desocupació, amb una taxa d’atur sota la mitjana. Segú, però, va posar l’accent en la importància d’emprar els professionals dels continguts per treballar amb les TIC: “L’eina és trivial però s’ha de crear el discurs”.

Els titulats en TIC no han patit de manera greu la desocupació

Quatre joves castellbisbalencs van aportar la seva ex-periència personal explicant les seves vivències educati-ves i laborals, les dificultats amb què s’han trobat i com veuen el mercat de feina. Abderra El Haitout és creador d’una start-up, una petita empresa que fa servir les TIC per la seva activitat, en el seu cas, enfocada al mercat àrab. Abderra va explicar les claus per ser emprenedor: fer el que t’encanta, no tenir por, no estar sol, saber dir no i no témer al fracàs. També va sentenciar que allò bo dels negocis en línia és que “les despeses són fixes men-tre que els beneficis poden créixer molt”. A més, recalca, “les starts-up són els futur”. És a dir, les petites empre-ses i l’autoocupació.

Les ‘start-up’ són el futurÒscar Vidal va parlar de la seva experiència en el sector de les consultories, i més concretament, en aquelles del sector bancari, especialment important al nostre país per la competència existent entre el nombre elevat de caixes. L’empresa on treballa és la creadora de la Línia Oberta de La Caixa, una de les que més qualitat oferei-xen per fer les transaccions. “Et dediques més a gestio-nar persones que no pas projectes”.

Un altra mirada la va aportar Jordi Augé, un altre emprenedor que treballa fabricant xarxes de sensors sense fils amb variades aplicacions, com en espectacles o recollint dades medioambientals i meteorològiques. Per a aquest tècnic en sistemes, també són importants, i molt, els de sota, “els que piquen” (en referència als programadors). Augé explica que la tecnologia no aca-ba a internet i que hi ha un gran ventall on ocupar-se i que “la feina de l’informàtic és buscar-se la vida” per-què la formació és molt generalista.

I per últim, un informàtic amb vel·leïtats periodís-tiques, un dels creadors del portal informatiu 772.cat, que va explicar que rep molta resposta de la gent del poble, i que tant ell com els seus companys empren el portal amb una finalitat simplement informativa i no comercial, amb la la qual gaudeix molt.

Aquesta és la segona cita d’una sèrie de xerrades adreçades als i les joves que tenen per objectiu orien-tar-los laboralment, amb el nom de Joves amb Empen-ta, enguany centrada en les TIC.

'Joves amb empenta' aspira a orientar els joves en el món laboral

En temps d’esca-nyament eco-nòmic, un dels sectors que ro-

man gairebé impassible a l’escomesa de la crisi és el de les tecnologi-es de la informació i la comunicació (TIC), un sector ampli que com-prèn tant el programari (software) com el maqui-nari (hardware), i que és una bona tria formativa per als joves que volen preparar el seu futur.

CULTURAabril de 2013 · el diari de Castellbisbal 9

—On són els maçons avui dia?Mario Conde, George Washing-ton... ara són una mica més pú-blics però entrar és difícil i més per les dones. Franco va impul-sar l’Opus Dei i Escrivá de Ba-laguer va tenir molt de pes en l’ensenyament. Els valors de la maçoneria són tot el contrari del que pot ser una dictadura: libe-ralisme, democràcia. L’origen és entre França i Anglaterra i en-trar a Espanya els va costar molt.

—És difícil publicar amb el sistema tradicional de les edi-torials a Espanya?Crec que ni ells mateixos sa-ben a quin punt es troben. Les editorials estan molt saturades d’escriptors que no valen. Ells es llegeixen els manuscrits i si

“Crec que al final tots els meus personatges s’acabaran coneixent”

A. R.—Per què situes l’acció a Girona?Té un encant especial i no és la ciutat on típicament s’ambien-ten los novel·les. A més, jo visc a Girona des de fa anys.

—Aquest novel·la té pretensió de ser un best-seller?L’objectiu és que ho sigui per-què té tot els ingredients: hu-mor, sexe -més explícit del que acostuma a ser a les novel·les-, intriga, aventures i, malgrat que és una novel·la contempo-rània, té una part històrica es-pecialment en les digressions que fan els personatges.

—El protagonista és el teu al-ter-ego?Sí, perquè és algú normal, l’anti-heroi: és patós, és llest, però pro-va de quedar tan bé que sempre acaba ficant la pota i crea situa-cions absurdes.

—Què és Qumran?Són uns textos apòcrifs que es van descobrir fa uns 60 anys. Uns pagesos van trobar unes àmfo-res amb uns pergamins que amb 2.000 anys d’antiguitat. A les co-ves on els van trobar se suposa que havia estat Sant Joan Baptis-ta. Aquests pergamins encara no han estat traduïts perquè en van trobar uns 800 i aquests pagesos, per vendre’ls millor, els van di-vidir i els estan ajuntant. A més, estan escrits en arameu judaic, la llengua de Jesucrist. Jo vin-

culo aquests pergamins amb els textos apòcrifs, que contradiuen molt del que diu La Bíblia.

—Seria una mica el centre de la lluita entre l’Opus Dei i la maçoneria?Els maçons són una organització secreta i a mesura que puges de nivell -n’hi ha fins a 33- dispo-ses de més informació. Alguns historiadors els daten de l’èpo-ca dels templers, al segle XIII. Aquests van agafar molt poder i l’aliança formada per Felip IV i l’Església els va acusar d’he-retgia i els van arrabassar les riqueses que havien aconseguit. La novel·la comença quan la ví-dua d’un maçó rep d’herència un pergamí de Qumran i es de-sencadena una lluita de poders.

els agrada els publiquen. Des-carten moltes obres i sovint no et donen ni resposta. Vaig anar a Edicions 62, Planeta, Espasa... Em van dir que la novel·la els agradava però que la temàti-ca estava demodé. Llavors vaig decidir no seguir esperant i va coincidir que va sortir Amazon i va donar l’opció de vendre la novel·la en un format electrònic i autoeditat. Ells sense cap tipus de revisió te la pengen i tu has de fer la difusió. Ells es queden el 70% però els preus de venda també són molt baixos, un euro i escaig, i has de descomptar els impostos. De tota manera, tam-bé n’hi ha a les llibreries, com a La Barretina de Castellbisbal.

—Així queda clar que no ho

Té 40 anys i és Director de planta d’una

multinacional del Medi Ambient. La seva parella

és de Castellbisbal, i com que no li falta empenta

ni voluntat, no ha parat fins que ha aconseguit

publicar el seu primer llibre, La revelación de

Qumran, que ja ha venut més de 900 exemplars

entre format digital i paper a Amazon, on ha ocupat

la divuitena posició de les obres més venudes en

castellà al rànquing d’aquest hòlding comunicatiu.

David de PedroEscriptor

has fet pels diners. Per què escriure 500 pàgines?Jo no descarto que algun dia si-gui un súpervendes. T’ho has de treballar i t’ho has de lluitar. Tothom en destaca la facilitat de lectura i em diuen que la novel·la és bona. M’agradaria viure d’ai-xò, però abans has de treballar dur. L’èxit són mil hores de tre-ball creuades amb una oportuni-tat. Ara hi ha mil lectors i espero arribar a un espectre encara més ampli. L’estic promocionant ar-reu de Catalunya.

“T’ho has de treballar i has de lluitar”

—Per què has volgut dife-renciar-te dels escriptors del gènere i desenvolupar a fons cada personatge?Perquè, per exemple, quan lle-gia Millenium hi sortien moltís-sims personatges i et confonies i havies de fer memòria o retro-cedir. Això és un problema per al lector. Jo faig uns flash-backs que et permeten llegir una mica de la biografia de cada persona i saber què aporta a la novel·la. La meva segona història, que ja estic escrivint, és un spin-off d’aquesta. Més d’un personatge pren relleu i crec que al final tots els meus personatges s’aca-baran coneixent. Vull construir un univers amb tots ells. A més, crec molt en la casualitat i en el destí i la connexió entre tots nosaltres i tot això ho reflectei-xo a la història.

—Com escrius?Sóc una mica anàrquic, però escric a les nits dels caps de setmana, un cop els nens són a dormir. I així he anat fent, tot i que de vegades m’adormia dels cansament. Sort que els nens ti-ren de mi! Ha estat un exercici dur i ha durat 1 any i mig.

ESPORTS abril de 2013 · el diari de Castellbisbal

Carlos Juez / twitter: @CJJuez—Xavi, què et motiva a comen-çar amb els esports de lluita i en especial amb la boxa?M’agraden els esports individuals, no puc fer esport en equip perquè soc molt competitiu i m’enfado molt amb els companys. Just al costat de casa tenia un gimnàs i sempre m’havien agradat els es-ports de lluita, llavors vaig decidir deixar el futbol i començar aques-ta nova etapa. En especial amb la boxa... doncs que tinc molta confi-ança en els meus punys.

—Quins objectius et marques cada temporada?El meu objectiu és ser Campió del Món, entreno cada dia pen-sant en aquesta meta. La gent pot pensar que estic boig, però tinc molta confiança en mi ma-teix i ser que ho aconseguiré. També sóc conscient que he d’anar pas a pas: Campió d’Espa-nya, de la Unió Europea, d’Euro-pa i, finalment, del Món.

—Quants dies entrenes?Entreno de dilluns a dissabte matí i tarda, aproximadament unes tres hores i mitja diàries. Excepte

els dies que haig de sortir a cór-rer que ho faig a Sant Sadurní, la resta de dies estic aquí al poble al Club Boxeo Castellbisbal.

—De tot l’entrenament, quina és la part més dura, és a dir, que t’agrada menys i quina és la que més et motiva?La part més dura són els sacs. Estar durant una hora do-nant-li cops a un sac es fa molt pesat. I la que més em motiva, com crec que a tots els boxeja-dors, és fer guants.

—Quan combats per un títol segueixes la mateixa rutina d’entrenament o hi ha alguna preparació especial tant a ni-vell físic com mental?La rutina sempre és la mateixa, però en compte de fer tres ho-res i mitja d’entrenament diari en fem quatre hores i mitja. I quan fem assalts en fem dos més dels que ens tocarà fer al com-bat, per exemple si el combat és a 12 assalts nosaltres entrenem per 14. A nivell mental no hi ha cap preparació especial, jo tinc una mentalitat molt forta, men-talitat de campió. Penso que s’ha

“El meu objectiu és ser Campió del Món”

d’estar preparat, ja que el que marca la diferència és la menta-litat de cada boxejador.

—De tots els moments viscuts fins ara com a boxejador, quin ha estat el millor i quin el pitjor? El millor de tots fins ara ha sigut el títol de Campió de la Unió Eu-ropea de Pes Mosca, vaig sentir molta felicitat i ràbia, ràbia per no haver-ho aconseguit abans i per-què vull més. El pitjor de tots sen-se dubte les lesions que em van te-

n i r

—Per últim, creus que la boxa està prou reconeguda a Espanya? No, està molt poc reconeguda. Espanya és l’únic país on la boxa no agrada, tot és tema polític i de les televisions, que no els in-teressa. L’únic lloc d’Espanya on hi ha una gran cultura de boxa és a Madrid. Per posar-te un exem-ple, en un Campionat del Món a Alemanya i assisteixen unes 80.000 persones, a una velada a Madrid unes 6.000 i a una a Cata-lunya només entre 1.000 i 1.200.

Xavi Urpí Vallès, boxejador del Club Boxeo Castellbisbal i actual Campió

de la Unió Europea del Pes Mosca, ens parla de com és la vida d’un

boxejador. Fins als 15 anys va estar jugant a futbol a l’equip del seu

poble, Sant Sadurní d’Anoia, però ell era massa competitiu i volia

practicar esports individuals. Va fer full contact durant 5 anys, als 20 va

començar amb la boxa i va ser entrenat per Garcia Cano, dos vegades

campió d’Europa. Al cap de 3 anys va deixar la boxa per fer muay thai

a Vilafranca, però amb 27 anys va tornar a la disciplina de la boxa a

Castellbisbal. Dels tretze combats que porta en té onze de guanyats,

un perdut i un nul i és Campió d’Espanya de Pes Gall (53,5kg) al 2010 i

actual Campió de l’Unió Europea de Pes Mosca (50,8kg).

Xavi Urpí / Boxejador

apartat del ring durant un any i mig. Des de setembre del 2011 fins a finals de 2012, primer em vaig trencar un semilunar del canell, després al mateix canell vaig tenir un arrencament d’os i finalment em van operar d’una hèrnia. Però de tot s’ha de treure una part positiva i la veritat és que la lesió em va fer mental-ment més fort.

—Et dóna per menjar? De moment dóna per menjar el just. A partir d’ara sí que es pot començar a guanyar fent la defensa d’un títol, però s’ha d’anar fora a Ale-

manya o Anglaterra que és on hi ha cultura de la boxa i diners.

—Llavors, apart de la boxa et dediques a una altra cosa? Sí, he treballat sempre en la construcció i havia de treure hores d’on fos per poder entre-nar. Fa 6 mesos vaig obrir un gimnàs a Sant Sadurní on fem boxa, muay thai i kick boxing. Al gimnàs m’ajuden el meu germà, Ivan Urpí, i el meu exentrena-dor, Garcia Cano.

10

11abril de 2013 · el diari de Castellbisbal

“El fet que el Centre d’Anglès de Castellbisbal porti 20 anys im-partint classes, es diu ben ràpid… però deu ni do la maleta que duu

a sobre. Any rere any ha aconseguit que molts dels seus alumnes obtinguin títols que certifi-quin, a nivell professional, un alt grau d’anglès. No obstant, més important que això és que els han ajudat a reforçar i a adquirir coneixements sobre l’idioma o, si més no, els han proporcio-

20 anys d’anglès a Castellbisbal

nat els màxims estris possibles per tal que això es donés a terme.

Em dic Cristina Muelas i sóc estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Bar-celona. Si avui dia tinc 18 anys, us confesso que, com a mínim 13 d’aquests els he com-partit amb l’acadèmia. Ara farà tot just dos anys que sóc exalumna, després d’aconseguir el First Certificate Exam (FCE). I si em paro a pensar, encara que sigui un moment, en tot el

temps en què he estat anant a les clas-ses d’anglès… buf! tindria per explicar mil i una històries! De fet, diria que he tastat moltes de les activitats que s’han anat fent al llarg dels anys: des de les cantates i representacions teatrals que preparàvem per després interpretar-les al Casal Cultural i Recreatiu, les colò-nies d’estiu (al Xaloc, per exemple), els viatges a les ciutats de Londres i Escò-cia, el Happy July a La Caseta al juliol, les sortides al Parc de Les Aigües de Castellbisbal, el Trinity (un examen oral oficial britànic) fins a preparar-me per fer l’examen oficial del FCE.

Haig de dir, doncs, que he viscut -fins a dia d’avui- gairebé tota l’evolució del centre i, si alguna cosa tinc clara, és que no he desaprofitat mai cap ocasió que

m’han proporcionat per aprendre anglès. Això sí, mai no m’han faltat les ganes i la motivació per estudiar-lo.

Com segurament ja sabreu, és molt impor-tant aconseguir un nivell d’anglès alt, així que no hauríem de deixar passar cap oportunitat que ens aporti el màxim de coneixements sobre aquest. Us animo, doncs, a que busqueu allò que us motivi per estudiar-lo, i que us hi endinseu el més aviat possible… que el temps vola!”

CULTURA abril de 2013 · el diari de Castellbisbal12

“Un poble sense tradicions és un poble mort”

—Fes-me cinc cèntims. Què fas?Estic a La Coral la Unió, on vaig comen-çar amb 15 anys, a la colla sardanista des que aquesta es va fundar al 1975 i als Petits Caramellaires m’hi vaig incor-porar quan ja existia, al 1984, perquè hi havia grup de caramelles des de després de la guerra. Vaig entrar com a director i m’encarrego de buscar les cançons per cantar el dia de Pasqua amb els nens. Els Petits Caramellaires som una coral puntual: cantem per Pasqua i l’1 de Maig fan unes trobades de caramelles al Baix Llobregat que enguany es fan a Abrera. Abans érem uns vint o trenta i ara només serem vuit o nou.

—I per què ha baixat la participació a les caramelles?No és culpa dels nens. Tradicionalment, les caramelles es fan el Diumenge de Pasqua, i moltes famílies marxen a fora. Apart, els nens tenen moltes activitats i d’altra banda, a l’escola no es fomen-ta gaire. Els nens que tinc jo són dels 5 als 11 anys, i pensa que havia tingut fins a 110 nens!. Des de la trobada del 94 -a Castellisbal hem fet tres trobades impor-tants- fins a la del 2008, he comprovat que ha anat baixant. Tot i així, el poble ens ajuda molt, hem aconseguit 1.036 eu-ros amb les caramelles d’enguany. Amb

aquests diners farem un viatge quan els infants acabin el curs, cap a principis de juliol, a algun parc aquàtic, tot i que sem-pre els pregunto què volen fer. I els que no ens donen diners, ens donen de picar, ens donen ous que podem vendre...

—I què canteu?Les cançons poden ser de caire religi-ós, satíric o primaveral. Abans hi havia compositors que feien popurris de caire satíric amb tot allò que passava al poble. Nosaltres sempre hem agafat cançons de diferents compositors.

“Les cançons de les caramelles poden ser de caire religiós, satíric o primaveral”

—Què aporta el cantar en una coral?És una comunió amb els altres i a més et permet conèixer gent que no és de la teva escola. El cantar és una expressió d’eva-sió de la vida quotidiana. Les cançons que es cantaven quan jo era petit eren totes religioses, però ara no podem cantar te-mes religiosos perquè el que volen és pas-sar-s’ho bé. T’has de reciclar. Abans tot-hom hi anava a les caramelles.

—Què emfatitzaries més de la vida cul-

tural castellbisbalenca? Quelcom únic?D’únic tenim moltes coses, som moltes entitats i a la Festa Major es veu: la cuca, els tabalers, les corals, l’Escola de músi-ca... El que passa és que potser no els hi donem el valor que tenen. La gent del poble col·labora moltíssim amb totes les entitats i ara és quan comença a involu-crar-se la gent que ha vingut a viure dar-rerament. La Coral gran va fer 900 euros i escaig pel poble. Quan fem l’Aplec de Sar-danes al juliol, com que amb la subvenció de l’Ajuntament no en tenim prou, fem una llista d’empreses i particulars i ens ajuden, sí. Ja sigui amb un anunci o amb el que sigui. Un poble sense tradicions és un poble mort. L’Ajuntament també ens ajuda, no només econòmicament, sinó de manera logística. També hi ha Els Amics d’en Jordi, una coral que sortim per Festa Major i cantem cançons de tots els estils, el Dúo Dinámico... S’hi pot apuntar tot-hom, cantem a una sola veu. En Jordi és qui porta el bar d’El Casal i toca el piano.

—A Castellbisbal es conserven les tra-dicions? Sí, perquè se senten, el que costa és man-tenir les colles perquè en époques de va-ques grasses tothom forma entitats però el que costa és mantenir-les.

—Què fa la Colla Sardanista Marinada? De més joves havíem anat a concursos però ara no estem en actiu, només fem

En Jaume Olivella té 56 anys, és torner de professió i

malgrat que està a l’atur, això li permet dedicar-se

al que més li agrada: la cultura. Des de ben jovenet

que participa a tres entitats de Castellbisbal: la Colla

Sardanista Marinada, de la qual n’és el president, els

Petits Caramellaires de Castellbisbal, de la qual n’és el

director, i també és membre de la Coral La Unió.

audicions de sardanes de Castellbisbal en dates assenyalades, com Rams, Sant Joan, l’aplec de juliol, l’11 de Setembre i la Fes-ta Major, i de vegades alguna pel Corre-llengua. Ens diem marinada, que és un vent que arriba aquí i el nom ens va agra-dar. La colla va començar amb un curset. A més, tenim un col·laborador perfecte que és el Museu del Tractor d’Època que ens fa els díptics que fem per l’aplec i que escampem cada diumenge allà on anem. Nosaltres fem cartells i estem buscant un espònsor, un botiguer.

—-I la Coral La Unió és més estable?Sí. Assagem a El Casal cada dimecres i anem a concerts que ens surten. Cantem el cançoner popular català tot i que fem alguna peça en un altre idioma. No som professionals, és una coral oberta. El nos-tre director, en Francesc Pelfort, sí que és professional. Diumenge vam fer una ron-da per les masies del terme, els avisem per carta i ens donen pica-pica i diners.

—Com veus Castellbisbal? Ha canviat moltíssim. En 10 anys ha cres-cut molt, de 3.000 habitants a 12.000. Amb el boom de l’eixample s’ha convertit una mica en un poble dormitori. Ara la gent comença a sortir més, i fins i tot hi ha més gent que no coneixes que la de tota la vida. Crec que hauríem de publicitar més els actes culturals que fem i que la gent se n’assabenti més.

13abril de 2013 · el diari de Castellbisbal CULTURA

Recull fotogràfic: les caramelles de La Coral La Unió

El director de La Coral, Francesc Pelfort, amb una corbata de Beethoven just després d’actuar a la masia restaurant Costablanca, la primera parada del grup.

A Ca n’Oliveró, masia del segle XVII, menjant dolços i mos-catell després de la cantada.

A Ca l’Esteve, algunes cantaires es van divertir jugant a l’in-flable del restaurant.

A Can Costa, la família va escoltar les carame-lles des de l’escala principal de la casa.

Al restaurant de Can Campanyà hi va haver temps per fer broma abans de l’actuació.

El deliciós pica-pica de Can Campanyà comptava amb cana-pès, sucs, fruites i cava.

Can Pedrerol de Baix és una masia del segle XVII costru-ïda sobre un assentament anterior. Posteirorment es va rformar amb un estil modernista, i molt a prop hi ha l’Er-mita romànica de Sant Quintí.

Can Cases del Riu, amb la Celsa al darrere. Allà la comitiva va tancar l’excursió.

La Coral La Unió és una entitat que supera de llarg els 100 anys d'existència, fruit de la unió de dues corals prèvies, Sempre Avant i L'Agrícola. Apart d'aquesta activitat, la coral a més organitza un concert amb corals de fora a l'octubre que ja va per la seva

divuitena edició. Els seus membres són molt acollidors i s'hi viu un gran ambient en el seu si, per la qual cosa esperen poder tenir un relleu generacional amb la incorporació de persones joves.

Recorregut de caramelles. Vam acompanyar la Coral La Unió en la seva ronda anual pel rodal del terme. A partir de les 10 del matí, catorze dones i nou homes van recórrer algunes de les masies més antigues del terme, en una cita anual a la que no falten des de fa més de 20 anys.

Les caramelles cantades van ser Les nostres cançons, El meu avi i La Marinada, una cançó que no podia faltar tractant-se molts dels seus membres de la Colla Sardanista Marina-da. El grup va aconseguir aplegar 2.100 euros que serviran per fer una excursió a finals de juny.

Masos centenaris. Les masies de Castellbisbal componen una part molt important del seu patrimoni, moltes s'han reconvertit en restaurants i d'altres són cases particulars. El grup va visitar La masia restaurant Costablanca, les casetes de Ca n'Oliveró, el res-taurant Ca l'Esteve, Can Costa, el restaurant Can Campanyà, Cal Pupinet i Cal Pedrerol

de Baix. Algunes d'aquestes masies són molt antigues. La de Cal Pedrerol data del segle XI, i està junt a una ermita romànica a la qual acudeixen els potarrojos un cop l'any. La masia de Ca n'Oliveró és del segle XVII, i Can Costa i Can Campanyà del XVIII. Els amfitrions van oferir carquinyolis, galetes, pastes i pastissos i variats beures.

14 el diari de Castellbisbal · abril de 2013

“Tenir unes dents boniques és senyal de bona salut”Els implants dentals són un mètode ràpid, fiable i cada vegada mes econòmic de recuperar el somriure.

La pèrdua o falta d’una o més dents et canvia la forma del riure, de parlar, de menjar. Els implants actuen com arrels

artificials de titani que permeten recuperar gran part de la qualitat de vida perduda. Habitualment, els implants es col·loquen

amb una intervenció mínimament invasiva i queden integrats a l’os fermament i de forma duradora.

A Art Dental utilitzem les millors marques i la millor qualitat, que juntament amb l’experiència dels nostres doctors,

asseguren l'èxit del tractament amb implants.

Et garantim el millor tractament al millor preu, vine i comprova-ho.

Deixa’t cuidar per unes mans amigues !!

Segueix-nos a

www.facebook.com/clinicadentalartdental

15CUINA I AGENDAel diari de Castellbisbal · abril de 2013

L’elixir de l’amor

Seria fantàstic tindre sempre a mà l’elixir de l’amor, que hi fos als su-permercats, per poder-

ne comprar i prendre’n unes gotes quan estem enfadats amb el veí, amb la parella, amb el go-vern, amb l’església o amb Déu, i zas problema resolt. Però quins components haurien de com-pondre aquest elixir? Aquesta és la gran incògnita, o no? S’ha escrit tant sobre la naturalesa de l’amor que se’m fa difícil donar una sola recepta. Però conec alguns ingredients per pròpia experiència que sé amb tota seguretat que funcionen. N’hi ha un que és clau per començar la fórmula i és disposar d’unes flors d’autoestima que, ben pi-cades en el morter, prepararan un bon llit per anar-hi afegint unes gotes de confiança que ja li donen un toc que ens allunya de les pors. Si ho veieu molt gris poseu-hi un polsim de compren-sió que sempre va bé si esteu molt rígids, per cert ara me n’oblidava, una bona cullerada de flexibilitat per poder estovar l’ànima. Amb paciència remeneu sense donar cops massa forts al morter, perquè us podeu fer mal i no millorareu l’elixir final. Deixeu-ho reposar i us ho podeu mirar amb ulls dolços, sí, amb ulls que no estiguin sucats de ràbia amb la finalitat de fer-ho més transparent... Així, ara sí que m’agrada! Bé, ja ho teniu. A partir d’aquest moment quan trobeu el personatge o la situa-ció en qüestió que us emmalal-teix i/o us altera, preneu-ne un traguet, espereu una mica i a gaudir de la vida. Fins aviat. Adéu

Va de viReceptes i escrits de Xesco Bueno

La cuina d’en Xesco

Darrerament, quan sortim en alguna ocasió a dinar o sopar de restaurant, vinc observant amb especial atenció com

tenen cura en cada casa del servei de vi. En restaurants de preu mitjà, on no preval un servei exquisit, prefereixo

servir el vi jo mateix, decidint d’aquesta manera la quantitat i el moment just, sense sentir-me observat ni interromput durant el menjar. Ara bé, en els restaurants de categoria, en què el preu inclou un servei elegant i professional la cosa es complica, el grau d’exigència és major i les expectatives també. Succeeix amb freqüència que el servei del vi i de les begudes en general està molt per sota del que s’espera. Això resulta sorprenent, ja que mai hem tingut tanta formació a l’abast de tots ni tanta informació disponible. Es tracta d’un restaurant exquisit o no, el vi mereix un respecte i el client també. És evident que no esperem l’excel·lència en una tasca o en un bar de tapes de diari, com tampoc l’espero en un restaurant amb servei de menú, on l’important és l’agilitat i practicitat del servei. De tota manera una mica més de coneixement sempre és d’agrair.

Aquestes són algunes de les males pràctiques a les que faig referència i que s’estan popularitzant més del convenient si és que volem seguir millorant. Estem d’acord que no sempre és així i no en tots els restaurant succeeix. Però queda molt per fer i més per aprendre.

Sovint podem veure a cambrers transportant les copes cap per avall, entre els dits, com si de llonganisses es tractés, xocant entre elles i oferint un sorollet molest. Ho

trobo un gest de poc tacte, descuidat i sense afecte. Un altre costum molt estès és deixar la carta tancada sobre la taula sense oferir-la al client o quan el somalier assenyala un dels vins amb el dit en demanar ajuda, consell o suggeriment. En excés és dolorós veure com el cambrer de torn es guarda el tap a la butxaca del davantal o encara pitjor, dels

Vino y porrón. Sara Maga.

Poesia a la botigaFins al 10 de maig Mostra de poemes d’en Miquel Martí i Pol als aparadors de les botigues del poble. Una selecció de poemes, o fragments de les seves poesies, acompanyades de fotografies de diversos veïns i veïnes del poble. Organitza el Col·lectiu Capbreu Castellbisbal amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castellbisbal.

pantalons, amb la càpsula i l’obridor, com si li pertanyés. En moltes ocasions l’anyada de l’ampolla no correspon amb la demandada, l’etiqueta està defectuosa, humida i il·legible. I per acabar i no fer-me pesat un últim detall. És de rigor i respecte que després de l’aprovació d’un vi per part de l’amfitrió o tastador de la taula, serveixi el sommelier a la resta dels comensals de la taula i en últim lloc l’amfitrió.

“La ignorancia y la dejadez en el servicio conducen, inexorablemente, a la destrucción del placer. Y un bebedor infeliz –por ejemplo, usted, cuando no le sirven bien- puede llegar a ser muy, muy, peligroso.” (Arturo Pardos Batiste, Duque de Gastronia, 2013).

Si tens dubtes a l’hora de cuinar o vols la recepta d’una poció màgica escriu un correu al nostre consultori gastronòmic

gastro.mimix@gmail i poc després veuràs aquí publicada la resposta. Ara també al twitter @gastromimix.