Número 13 // 5.000 exemplars // novembre 2013 // Castellbisbal

L’Ajuntament dóna impuls al comerç amb accions concretes

Creativitat per vendre. L’Àrea de Comerç ha endegat una sèrie d’accions mensuals amb l’objectiu d’ajudar al sector de comerç i la restauració en una època en què, malgrat les previsions, el consum encara trontolla. S’apropa el Nadal i l’objectiu del consistori és dinamitzar l’activitat econòmica del poble, aprofitant que el comerç local compta amb una clientela fidel.

La gent aplaudeix els i les joves models que desfilen amb motiu de la Passarel·la Castellbisbal. A.R.

Treballant a l’ArxiuL’Isaac Álvarez és el responsable de l’Arxiu Municipal de Castellbisbal, un lloc desconegut per a la majoria de ciutadans. Parlem amb ell de la seva feina i d’algunes de les joies que hi podem trobar. p. 8 i 9

Serigrafia, un artEl castellbisbalenc Vicenç Ribas, amb formació artística, s’ha fabricat el seu propi taller de serigrafia a casa. Són vàries les entitats i penyes del poble, inclòs l’Ajuntament, que han utilitzat les seves creacions. p. 14

OPINIÓ2 el diari de Castellbisbal · novembre de 2013

el diari de CastellbisbalEl diari dE CastEllbisbal no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE CastEllbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 13, novembre 20135.000 exemplars Imprès a Bermont Catalonia

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Edició, redacció, fotografia i maquetació:

Anabel Raluydiaridecastellbisbal@sfcomunicacio.catPublicitat: publicitat@sfcomunicacio.catTelèfon: 936 857 683

Director comercial: Pau Ramell 674 359 203 Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889Dipòsit legal: L-1046-2011Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix Llobregat

editorial

El comerç local molt actiu, motor de desenvolupament

Aquest mes dues activitats han tingut el comerç com a prota-gonista. El Castanyoween, a on el comerç local ha compartit el

protagonisme de la festa amb les activi-tats més culturals, amb parades al carrer i aparadors guarnits de més de quaranta establiments, i diferents promocions.

La Passarel·la ha estat l’altra de les acti-vitats comercials d’aquest mes d’octubre, amb la participació de quinze comerços locals dels sectors de la moda, els comple-ments i l’estètica.

Dues activitats amb un objectiu comú, promocionar el comerç local. El teixit co-mercial de Castellbisbal és un sector molt actiu, ple d’iniciativa i molt dinàmic. En un moment en que el consum familiar, que hauria de ser un dels motors de la re-cuperació econòmica, no passa pels seus millors moments, cal destacar l’empenta i decisió del sector comercial que, amb el suport de l’Ajuntament, busca contínua-

ment la manera d’apropar-se a la ciutada-nia i fer més atractius els seus productes i serveis.

Castellbisbal té un sector comercial des-tacat en relació a municipis de les seves característiques i aquesta ha de ser una de les fortaleses de la població. Amb diversi-tat de productes i sectors, bona qualitat i preus acceptables, l’oferta genera un pol d’atracció pels veïns i veïnes, que no tenen la necessitat de desplaçar-se a altres muni-cipis per troba el que també es troba a Cas-tellbisbal. A més, sembla que l’Ajuntament ha decidit donar suport decididament el sector, fins i tot organitzant totalment la Fira de Nadal que fins ara organitzava l’As-sociació de Comerciants.

Cal ser conscients de la importància del comerç de proximitat per als pobles i ciu-tats com a generador de riquesa i ocupa-ció i a Castellbisbal, en aquests moments, amb un comerç actiu, pot esdevenir en motor de desenvolupament local.

la foto del mes

Situació insostenible. El 80% de les farmàcies catalanes va seguir la vaga convocada per al dia 7 de novembre, com aquesta de la plaça Lluís Companys de Castellbisbal. Els professionals del sector van anar a la Delegació del Govern per protestar pel deute de 416 milions d’euros que l’Estat té contret amb les farmàcies per les factures dels medicaments amb recepta.

Si vols fer-nos arribar les teves fotografies, ja sigui so-bre una notícia, o sobre algun tema que vulguis de-nunciar o que et cridi l’atenció, pots fer-ho enviant-la al correu: diaridecastellbisbal@sfcomunicacio.cat

CIUTAT 3el diari de Castellbisbal · novembre de 2013

Artur Mas visita la nova planta de CelsaÉs la segona visita del president català a empreses instal·lades a Castellbisbal en 5 mesos

Cinc mesos després de la visita a Jotun, el president de la Ge-neralitat, Artur Mas,

ha tornat a visitar el terme de Castellbisbal amb la presència de Conxi Llurba, aquest cop en qualitat de tinent d’alcalde, ja que l’alcaldessa, Dolors Conde, tenia altres compromisos. En concret, Mas es va desplaçar fins al polígon de Sant Vicenç per visitar la seu de l’empresa Celsa, la més important del país dedicada al sector del metall. El motiu? malgrat els seus proble-mes financers, Celsa Group ha posat en marxa una nova àrea, en la qual hi ha invertit 5,8 mi-lions d’euros per adaptar seves instal·lacions i obtenir un major rendiment energètic.

De manera semblant a quan va assistir al 50è aniversari de l’empresa de pintura, també capdavantera, Jotun, la visita de Mas per la indústria es va allar-gar una hora i mitja. Va ser el dia 30 d’octubre, el cap de l’executiu

va tenir paraules d’ànims al fu-tur empresarial i per extensió, econòmic, català. Mas va afirmar que Catalunya sortirà de la crisi, en part gràcies a que compta amb -va dir- unes empreses punteres que engrandeixen el país i que han sabut actualitzar-se amb el pas del temps, modernitzar la maquinària i saber fer les gesti-ons necessàries per poder seguir endavant. Mas també va afegir que cal que les empreses catala-nes “tinguin la mentalitat oberta cap a l’exterior”, una de les claus de la supervivència actual de moltes empreses a Catalunya.

Amb unes obres que s’han allargat 1 any, l’empresa side-rúrgica ha adaptat la seva plan-ta de càrrega en calent per es-talviar 96 Gwh de gas natural a l’any. Per fer-se una idea, aques-ta quantitat equival al consum anual d’una ciutat de 100.000 ha-bitants, per la qual significa una reducció gens menyspreable en l’emissió de CO2 a l’atmosfera. El nou sistema permet que les

barres d’acer pas-sin directament en calent a la següent fase del procés productiu, el que millora la produc-tivitat i la compe-titivitat. En el fi-nançament també hi han participat el Ministeri d’Indús-tria i l’Institut Ca-talà d’Energia.

Crisi internaMalgrat les pa-raules del presi-dent català i de la modernització de la planta, però, no tot és de color de rosa a la Celsa. La si-derúrgia, que a l’Estat espanyol, Celsa dóna feina a 4.450 persones de manera directa a tot Espanya, està immersa encara en un con-flicte amb els treballadors a la seva planta del País Basc (Celsa Atlantic), a causa dels EROs que vol dur a terme i que els jutges

ja han desestimat en dues oca-sions, mentre que a Xixó vol aplicar rebaixes salarials. Artur Mas va aprofitar per fer-ne al-lusió, encara que de gairell, en afirmar que si tant Celsa com Catalunya han passat dificultats, ambdues s’ens sortiran, abans de compartir una copa de cava

amb els treballadors. Aquests acomiadaments no són més que el resultat de la difícil situació per la que passa l’empresa, que ha recorregut a refinançar el seu deute amb diverses entitats ban-càries. A Castellbisbal, la planta ja va resoldre els seus conflictes laborals l’any passat.

Artur Mas a la planta recentment reformada. Generalitat

CIUTAT4 el diari de Castellbisbal · novembre de 2013

La moda de Castellbisbal surt a la passarel·laEls castellbisbalencs omplen de gom a gom la Sala d’Actes del Casal per veure la roba i articles de la llar que ofereix el comerç de la vila

La Sala d’Actes del Casal Cultural i Recreatiu i de la vila reconvertida en passarel·la de moda. Di-

versos comerços de Castellbis-bal van poder mostrar el passat diumenge 20 d’octubre la seva oferta en roba i complements, com paraigües i ulleres, per a aquesta tardor i hivern. Es trac-ta de la Pasarel·la Castellbisbal, que en concret va mostrar les línies de quinze comerços que es van afegir a la iniciativa: Cal-çats Nuuk, Pep i Pepa, Sabateria Nins, La barretina llibres, Òpti-ca Castellbisbal, Martin’s, Joiera Puig Alsina, La gata i el belitre, Fet per tu, Ferreteria drogueria Roure Juni SL, sabateria L’Arte-sà, llenceria merceria Marina, Balneari i Perruqueria Tints. Tot i que la moda és més fàcil de mostrar en una passarel·la, -incloses sabates, pijames, joies i a grat del públic, llenceria-, en aquesta també es van poder contemplar diferents articles de parament de la llar i, fins i tot, manualitats.

La Passarel·la va mostrar els articles de moda i complements de quinze comerços

La passarel·la, que va emu-lar reeixidament les d’alta cos-tura -amb música, llum i una speaker que explicava el que duien posat els i les models- va obtenir una gran acollida en-tre la gent que s’hi va acostar a l’acte, i que va omplir la sala fins a dalt. També van comptar amb molt d’èxit els models fe-menins i masculins, a més dels

infantils, els que van inaugurar la passarel·la. Models petits i grans que van remenar els seus cossos amb gran desimboltura per la passarel·la central de la sala malgrat tractar-se de cas-tellbisbalencs sense experièn-cia en desfilades prêt à porter.

L’actuació de les alum-nes del Centre de Dansa Marta Salgado va omplir el descans de 10 minuts.

“Els vam fer la proposta i vam treballar tots moltíssim de manera molt entregada”, diu Conxi Llurba

L’experiència de la re-gidora de Comerç, Con-xi Llurba, en el món de l’empresa, fa que compti amb una intuïció especial per saber cap a on enca-minar les seves accions per revitalitzar-lo. I tot i que la proposta va sor-gir de manera espontània durant una reunió entre la regidora i els comer-ciants, el que va fer los que preparar-ho tot a contrarrellotge, el cert és que el balanç és molt bo.

La regidora de Co-merç, Conxi Llurba, ex-plica com va anar: “Tot arrenca el 27 de setem-bre, quan vam fer una reunió amb els comerci-ants per veure què po-díem fer per promocio-nar-los, ja que penso que és necessari, tal i com està l’economia. Els vam

fer la proposta i tot i que al principi va haver reticències, després tots es van posar en contacte entre ells i vam treba-llar tots moltíssim de manera molt entregada, treballant-hi cada dia. Ens vam tirar a la piscina perquè era molt pre-

cipitat, només 15 dies, però va sortir molt bé”. Així que de ben segur que la iniciativa arrelarà al poble, i abans de la primave-ra-estiu podrem comptar amb una altra desfilada per avan-çar-nos el que podem trobar a les botigues del poble.

Ahir passejant per la pla-ça de Catalunya la meva companya em diu: mira

qui hi ha! I en el mateix mo-ment, vaig fer cent vuitanta graus en la trajectòria i vaig continuar en sentit oposat. Us ha passat alguna vegada? A mi sí, no és la primera, i penso que és un bon tema per reflexionar. Per què amb algunes persones ens llancem als seus braços i en d’altres les esquivem tot just quan notem la seva presència? Per no ser políticament incor-recte diria que depèn del “per-fum” que captem o coneixem de l’altre. Algunes actituds que ens allunyaran dels altres po-den ser: si per norma utilitzem la provocació en el debat de les idees, si constantment en la nostra interrelació toquem o colpegem el nostre interlocutor, si la crítica és la nostra bandera de les relacions, si tot ho veiem des de l’òptica de la derrota i el pessimisme, si quan trobes algú t’han de donar l’excusa perti-nent perquè els deixis en pau i puguin marxar... Possiblement tu n’afegiries algunes més i no t’equivocaries. Per tant, si vo-lem desprendre un bon “per-fum” i rebre abraçades, rialles i bon rotllo el primer que hau-rem de fer és canviar tots els paràmetres anteriors en positiu i aprendre a respectar el nostre interlocutor com a persona di-ferent a nosaltres, permetent el diàleg i allunyant-nos del nos-tre monòleg per fer que la tro-bada sigui agradable i còmoda de tal forma que just després d’acomiadar-nos hi hagi desig d’un nou retrobament. Practi-quem? Adéu.

Quin perfum rebem?

Una actuació conjun-ta de les àrees de Comerç i Cultura de l’Ajuntament ha

ofert una potent oferta bateja-da amb un nom que pretén re-collir les dues cares de la festa: Castanyoween. Tot i que és més una festa familiar, el vessant comercial ha involucrat més de quaranta establiments de Cas-tellbisbal durant els dies 30 i 31 d’octubre, vehiculats en una campanya comercial que tenia, com la passarel·la, l’objectiu

d’apropar els veïns al comerç local amb la posada de parades als carrers, on es podien con-sultar les promocions. Això ha estat acompanyat de la possibi-litat de participar en el sorteig de trenta vals de 10 euros per gastar en els comerços adherits a la campanya, amb la condició d’haver comprat a quatre llocs distints, al qual hi van partici-par unes 50 persones. La majo-ria dels comerços van guarnir els seus aparadors amb motius de la festa celta de Halloween.

Tot i que són mesos fluixos, la intenció de l’Àrea de Comerç és fer una actuació encaminada a dinamitzar el comerç local cada mes. Al novembre, més enfocat als establiments de restauració, la campanya promocionarà les rutes de tapes.

La vessant lúdicaPer la seva banda, el nom de Castanyoween ja era una de-claració d’intencions per unir la celebració tradicional amb la nouvinguda, sense defugir la controvèrsia. La vessant cultu-ral i escolar de Castanyoween va consistir en una castanyada organitzada conjuntament per les escoles Benviure, Els Arenys i Mare de Déu de Montserrat, que van assistir el dia 31 d’octubre al matí al parc Folch i Torres, amb activitats per als 776 escolars, la venda de castanyes dels pares i mares dels alumnes de 6è de primària de l’escola Montser-rat i la companyia Alehop, que va representar dues sessions de l’obra La Gran Festa de la Cas-tanyada, una a les 10 del matí i una altra a un quart de 12 del migdia, explicant-los la història de la castanyera. L’Institut Esco-la Les Vinyes no va participar en aquesta jornada festiva perquè està immersa en la cocreació dels nous patis, un procés que va començar el passat dijous 30 d’octubre i que consistí en una festa al pati per conèixer el pro-jecte de renovació, votar els lo-gos i els eslògans, a més de cele-brar la castanyada plegats.

A la tarda, a la Plaça de l’Esglé-sia, petits i grans van poder tas-tar la coca de castanyes, escoltar el conte de la castanyera i parti-cipar als tallers de tardor. Totes les activitats han estat organitza-

des pel Casal Infantil el Mirador, l’entitat de la Gent Gran, la llar d’infants Blau Cel, l’Esplai Gatza-ra i les escoles junt amb les seves AMPAs. És la primera vegada que les escoles junt amb les seves AM-PAs participen a una festa pròpia de la castanyada, una celebració que l’Àrea d’Educació vol repetir en el futur.

Tabalada de malsonLa versió jove del Castanyowe-en va començar amb el Grup de percussió dels Diables de Cas-tellbisbal que van fer una cer-cavila pels carrers del poble, partint des de l’Illa Esportiva. Un cop van arribar a la plaça de l’Església, un grup d’alumnes de l’institut Castellbisbal va repre-sentar una obra de teatre amb monstres, bruixes i altres perso-natges típics de Halloween que segrestaven la castanyera. Un centenar de persones va veure l’espectacle a la plaça, reconver-tida en un cementiri, i quan va acabar un altra cercavila va gui-ar-los fins al Casal, on arribada la mitjanit, MolinaKa va presentar el seu nou treball i Dj Richard UHL va punxar alguns temes. Pel carrer es podia veure la invasió terrorífica de bruixes, monstres i personatges típics del cine de de zombies i assassins.

La plaça de l’Església es va convertir en un cementiri

Per últim, el diumenge dia 3 de novembre va tenir lloc el ball de la castanyada també al Casal. I cal no oblidar que la Casa Andalucía ja va celebrar la seva jornada de castanyes i moniatos amb ball, també al Casal, el dissabte 26.

Al poble es van viure altres maneres, poc ortodoxes, de ce-lebrar Tots Sants. Per exemple, el bar El Racó dels Arcs va cele-brar-ho a la manera tradicional mexicana, amb una ofrena de morts sorprenent, dedicada a la memòria de dues grans de la cançó espanyola: Rocío Jurado i Rocío Durcal, que van morir el mateix any (2006). L’activitat estava organitzada per l’Associ-ació de Mexicans d’Esparreguera i voltants i els clients van ser ob-sequiats amb el típic Café de Olla mexicà. Un altre establiment, en aquest cas el restaurant Cal Pupinet, va comptar amb l’ac-tuació del darrer guanyador del Concurs de DJs, el DJ Grego Castro, que va fer de la revetlla del Dia de Difunts una nit d’estil electro i techno. Sens dubte, la castanyada viu nous temps.

6 el diari de Castellbisbal · novembre de 2013CIUTAT

Castanyes i carbasses per CastanyoweenComerços i entitats s’uneixen per oferir una oferta atractiva a grans i joves

Aleix Mateu

CIUTAT 7el diari de Castellbisbal · novembre de 2013

Responsables del Consell Comarcal el Vallès Occidental i del Departament

de Joventut de la Generalitat van visitar Castellbisbal el 24 d’octubre. El conseller co-marcal responsable de les po-lítiques de Joventut, Guillem Llord, així com el director ge-neral de Joventut de la Gene-ralitat, Toni Reig, i el coordi-nador Territorial de Joventut, Oriol Martín, van visitar el municipi dins d’una ronda de visites que van fer a diversos pobles del Vallès Occidental per conèixer de primera mà les polítiques de joventut a la comarca, observant els dife-rents equipaments i parlant de les accions municipals dedica-des al jovent de cada lloc.

Els tècnics es van reunir amb els responsables munici-pals, que els van explicar totes les actuacions en matèria de Jo-ventut que hi ha a Castellbisbal, ja sigui en l’àmbit lúdic, forma-tiu o informatiu: l’Aula Oberta i el Tastet d’Oficis, suport al PQPI, el concurs de DJs, exhi-bicions d’skate, concursos de hip-hop, jornada de cultura ur-bana, la beca de joves viatgers, Joves amb empenta (dedicat el 2013 a les noves tecnologies), xerrades per a la recerca de fei-

na...Els llocs on es duen a terme aquestes activitats es repartei-xen entre el Punt d’Informa-ció Jove, el foyer d’Els Costals, l’Auditori, l’Esplai i Centre de Dia, els bucs d’assaig, el Casal Cultural, l’skatepark del Parc de l’Ermita...

Una de les mancances en un municipi ric en oferta juvenil és precisament un espai físic on centralitzar les activitats, un Casal de Joves. El regidor de Joventut, Gerard Bas, va explicar a aquest diari que els van traslladar als responsables aquesta necessitat, però que es tracta d’una demanda que cal-drà posar en espera a falta de diners per a infraestructures per part del govern català.

Sortosament, el poble compta amb prou equipa-ments que estan a disposició de l’Àrea de Joventut i que pot aprofitar el jovent del po-ble. Això fa el Casal “necessa-ri però no indispensable”, en paraules del mateix regidor. “El Casal ens faria guanyar visualització i una referència clara”, explica. La tècnica de Joventut, Sònia Melus, creu que el Casal els atorgaria “una programació més estable ja que ara estem limitats per l’ús dels altres espais”. De fet, ha aparegut una nova entitat,

l’Envelat, integrada dins de la Xarxa dels Casals de Joves i que es proposa com a nou Casal de Joves de facto a falta d’una alternativa municipal, i malgrat que no disposarà d’un espai físic. L’Envelat heretarà l’activitat Nadal Tropical de la Granja Garrafot incorpo-rant-hi nova gent.

Ara, una de les prioritats del Departament de Joventut, apart de seguir en la línia de la programació i la participació que porten fins ara, és “poten-ciar el talent jove que hi ha a Castellbisbal”, a través d’actua-cions i concursos on puguin ve-hicular els seus coneixements.

L’Àrea de Joventut està for-mada per sis persones: dos dinamitzadors, una persona responsable del Tastet d’ofi-cis, un psicòloga, el regidor, el tècnica. “Es tracta d’un equip molt complet i molt professi-onal”, diu Bas. S’espera que al mes de novembre es traslla-din les conclusions de la visita comarcal a la Taula comarcal de Joventut on participaran representants de tots els mu-nicipis de la comarca i de la Generalitat de Catalunya, on es presentarà el Pla Nacional de Joventut i es debatrà les prioritats estratègiques de la comarca en aquest àmbit.

El director de Joventut i responsables del Consell Comarcal visiten CastellbisbalProperament se celebrarà la Taula Comarcal per abordar les necessitats del jovent a la comarca

30 anys esplai gatzara

A pocs mesos de que Castellbisbal deixi enrere el seu Any del Patrimoni, val la pena

fixar la mirada en un dels ele-ments que conformen un dels seus pilars fonamentals, el patri-moni documental, testimoni del passat i present de la vila.

Llicenciat en Història i Màster d’Arxivística i Gestió de docu-ments, Isaac Álvarez és el guar-dià i únic treballador de l’Arxiu Municipal des de l’abril del 2011. Va estudiar a l’Escola d’Arxivís-tica de Catalunya, on s’ensenya la ciència de trobar documents, des dels pergamins del segle XV als PDFs del XX, i també a generar-los. La seva formació en Història li permet relacionar cada do-cument amb la seva època, perquè el context sempre l’ha de posar l’historia-dor, relacionant cada document amb els altres i fent així un quadre de conjunt.

Suport inter-departamentalLes consultes a aquest servei pro-venen sobretot dels mateixos departa-ments municipals, mentre que les con-sultes directes dels ciutadans i ciutada-nes, sumen només una seixantena anu-al. Normalment els ciutadans acudeixen a l’Arxiu per una necessitat documental concreta. De la resta de departa-ments de l’ajuntament, en canvi, l’arxiu registra 1.300 préstecs, normalment per tramitar ex-pedients, segons explica l’Isaac. I per trobar, és bàsic haver dut

a terme correcta-ment la feina prèvia d’emmagatzematge, classificació i inven-tari, una obsessió professional dels documentalistes.

Apart de donar resposta a les sol-licituds d’infor-mació, l’Issac ha d’ocupar-se també d’arxivar tota la do-cumentació retor-nada, posar al dia el

catàleg de l’arxiu i transferir do-cuments a altres departaments... El que més li agrada, però, és in-vestigar: “És divertit quan em demanen alguna informació i he de fer la cerca, per fer-la bé hi ha la tasca prèvia que també m’agrada molt de classificació, és l’eina inicial i bàsica per a tot”. I és que en l’Era d’Internet i la informació immediata, enca-ra hi ha persones que s’estimen més l’encant de capbussar-se als lligalls per trobar aquella dada que necessiten i ensumar l’olor d’un paper antic, abans que no pas veure’l en pantalla. A aquest historiador també li agrada prou

la tasca de difusió. Des de fa un temps, el butlletí municipal Castellbisbal publica l’’Arxiu del Mes’, una secció que dóna visi-bilitat a l’arxiu i parla d’alguns dels documents més importants que conté. Així doncs, l’arxiu continuarà combinant les dues

tasques, la silenciosa intramurs, i la de difusió, amb més exposi-cions que donin continuïtat a l’Any del Patrimoni. Un dels de-partament al que l’arxiu hi dóna suport habitualment és el de Cultura, per tal de documentar les mostres.

Un arxiu modernEl dipòsit consta de dues sales, la gran conté 3.712 caixes i unes 500 l’altra. Aquestes caixes po-sades en fila ocuparien més d’un quilòmetre. El catàleg inclou uns 50.000 documents, però cal tenir en compte que hi ha do-cumentació sense inventariar. Aquesta extensió és més pròpia d’un municipi amb una població de 20.000 habitants, ja que l’ac-tivitat industrial genera molt volum documental. No cal pre-ocupar-se, ja que l’arxiu encara té marge per acollir documents a les seves prestatgeries. Tan-mateix, no tota la documentació es guarda, ja que alguns docu-ments s’eliminen quan s’acaba la seva validesa jurídica o ad-ministrativa si no tenen interès històric.

Els arxius estan pensats com unes càmeres del temps, amb unes característiques òptimes per conservar els arxius per sempre. En aquest sentit, el res-ponsable de l’Arxiu Municipal considera que quan l’Ajunta-ment va estrenar les seves no-ves instal·lacions i emplaçament

l’any 1996 ho va fer molt bé: “Molts ajuntaments, fins i tot posteriors, no preveien un espai digne per a l’arxiu, i aquí sí, des del principi es va pen-sar en unes instal-lacions adequa-des”, diu. Aquest espai comprèn armaris metàl·lics compactes, que es poden moure grà-cies a un sistema de tracció muntat al llarg d’uns carrils, movent un petit volant. La tempe-ratura i la humitat també estan con-trolades perquè siguin les més adequades per a la conservació dels arxius. La humitat garan-teix la flexibilitat del material; si l’ambient és molt sec, tant el paper com el pergamí es trenca-rien, si hi ha massa humitat els fongs poden aparèixer, així que la humitat mai ha de superar el 65% i un deshumidificador amb sensors s’ocupa de mantenir l’equilibri. La temperatura tam-bé està controlada, al voltant dels 22-23 graus, i hi ha compro-vació de plagues de manera bi-mensual, i un sistema contra in-cendis, amb portes antiincendis que asseguren l’estanquitat dels dipòsits. L’Arxiu de Castellbisbal

està al registre d’arxius de Cata-lunya perquè compleix tots els requisits d’un arxiu homologat, i un dels requisits que compleix és el de les instal·lacions.

Quant a la valoració dels do-cuments, es fa segons el valor administratiu, jurídic i històric dels mateixos, tot i que en molts casos aquesta consideració pot coincidir. Els de valor adminis-tratiu fan referència sobretot a documents relacionats amb la gestió econòmica, ja que el control dels diners és la docu-mentació més regulada al llarg de la història. Abunden els do-cuments d’aquest tipus del segle XIX, moment en què els ajunta-

REPORTATGE8 el diari de Castellbisbal · novembre de 2013

El nou Arxiu Municipal, al servei de El fons de l’Arxiu és major del que correspondria a municipi de la dimensió de Castellbisbal,

Memòria del poble a l’abast de tothom

L’Arxiu Municipal ha enriquit el seu fons documental gràcies a la restauració de vuit pergamins redactats durant la bai-xa Edat Mitjana, que

se sumen als set que ja s’ha-vien restaurat l’any passat i ara podran estar disponibles per la consulta dels histori-adors. La delicada tasca ha estat obra d’una empresa externa, seguint un mètode que no dista tant del que se-guiria un metge forense. El cost de la restauració ha es-tat assumit per la Diputació de Barcelona dins del Pro-grama de restauració de la Xarxa d’Arxius Mu-nicipals, amb una petita aportació municipal.Ara cal interpretar-losAra cal procedir a la seva traducció del llatí. Aquests documents són relativament fàcils

d’interpretar ja que la lletra emprada és d’es-til carolingi, una tipografia pròpia del Renai-xement molt més clara que la d’estil gòtic. La

lletra s’inspira en la que s’utilitzava al segle XI per part de l’Imperi Carolingi, i es va posar de moda al Re-naixement perquè hi im-perava el gust per tot allò medieval.

Una altra curiositat és que la lletra està escrita sobre pergamí. Tot i que en aquesta època el paper ja era d’ús habitual, els do-cuments més importants

normalment es plasmaven sobre aquest ma-terial provinent del cuir, perquè estava consi-derat més noble que el paper i, per tant, més adient per a documents més formals. Al segle XVII, però, aquest costum cau en desús.

ments s’encarregaven de recaptar tots els im-postos. De fet, el document de tipus municipal més antic que conté l’Arxiu són unes llibretes cobradores del segle XVIII, una relació que por-taven els cobradors per cobrar el cadastre.

Digitalització de les actesL’Arxiu Municipal de Castellbisbal no pretén digi-talitzar tot el seu material, una tasca que per vo-lum és impossible, i per tant ha de fer una selecció. Alguns dels elegits són les actes del plens munici-pals, una digitalització que precisament s’està fent ara, i que comprèn des de l’acta més antiga, que data del 1853, fins a l’any 2004, moment a partir del qual aquestes es generen directament en su-port digital i s’en fa un resum. Els documents que ja es creen de manera digital simplifiquen el pro-

cés i estalvien espai, però tenen el desavantatge de que “cal de demostrar que el document no s’ha modificat o falsificat”, explica l’arxiver. Aquesta digitalització és interessant perquè l’adminis-tració local dels pobles petits tractava molts as-sumptes només al ple, així que aquests documents permeten esbrinar molt sobre el que succeïa a la vila i seguir la seva evolució històrica. Ara, gràci-es a la digitalització, l’ajuntament podrà difondre aquests documents històrics.

Apart de la feina diària, actualment l’Isaac està treballant en elaborar el quadre de classifi-cació, l’estructura ordenada que ens diu el que hi ha a l’Arxiu, una eina electrònica bàsica per cercar el que volem abans d’haver d’acudir-hi en persona. L’Arxiu és un servei públic, i l’accés als documents sempre ho és, excepte quan les dades

que trobem entrin en conflicte amb el dret a l’honor (que perdura varis anys després de morts els afectats o bé el pot exercir una persona que hagués coincidit en vida amb aquesta persona), a la intimitat (dades de caràcter personal de gent viva) o al se-cret industrial d’una empresa. Cada docu-mentació té una regulació específica i per consultar qualsevol arxiu cal demostrar un interès lícit, i “no sempre és fàcil dilucidar el nivell d’accés que pot tenir un ciutadà normal”, explica l’Isaac. Amb aquestes ex-cepcions, l’Arxiu Municipal és un centre de documentació, un lloc que dota d’eines per a la investigació i que assegura el dret a la informació de la ciutadania.

REPORTATGEel diari de Castellbisbal · novembre de 2013 9

Castellbisbal des de l’any 1996amb més d’un quilòmetre de documents

Pep i Ferran Sastre corredors de motociclisme

ESPORTS el diari de Castellbisbal · novembre de 201310

“No sé si m’hi dedicaré professionalment, però mentre pugui i em segueixi agradant seguiré amb la moto”

—Quan vas començar i per què vas començar en el món del motociclisme?(F.S.) Als 4 anys amb una moto mini, una piwi. (P.S.) Va co-mençar com tota la canalla, imitant el que fa el pare. Jo sempre he anat amb moto i tre-ballo al món de la moto. Per a mi, el fet d’anar amb moto és una distracció més i un hobby, i per a ells -perquè el seu ger-mà gran també corre-, també ho és. Amb 14 anys vaig tenir la primera moto i vaig començar a competir a nivell amateur. Des-prés vaig començar a treballar d’això. Ara sóc responsable tèc-nic i de competició de Kawasaki Espanya; he aconseguit fer una feina d’una afició, una manera de viure.

—El Ferran va començar amb la moto al circuit de Castell-bisbal.(F.S.) Aquí, al circuit, el meu pare m’agafava la moto des de darrera i feia que no caigués. Després, quan vaig tenir més experiència, fent colla amb els amics anàvem al circuit els dissabtes. I a mida que he anat creixent, la moto ha anat crei-xent amb mi.

—Abans de guanyar aquest Trofeu Català de Supermotard havies participat en altres proves?(F.S.) Vaig participar en una carrera de costellada, però res més. Fa dos anys vam començar al Supermotard amb una 65cc i vam pensar en fer el campionat català. Però amb l’edat que te-nia, no podia córrer a la cate-

goria de 65cc i vaig transformar la meva 85cc en Supermotard per fer el primer campionat. La meva és de motocròs amb rodes d’asfalt i el Supermotard és una categoria amb circuits formats pel 80% d’asfalt i el 20% de sor-ra. Les proves d’enguany del Su-permotard han estat 5: a Móra d’Ebre (dues), Alcarràs (dues) i Menarguens. (P.S.) El Ferran va començar l’any passat a “com-petir”, va fer curses per primer cop: va tenir bastants caigudes, va acabar poques curses i en va aprendre molt.

A mida que he anat creixent, la moto ha anat creixent amb mi

—Com vas viure cada cursa?(F.S.) Crec que he après més co-ses quan m’he caigut que aquest any quan he guanyat. L’any pas-sat vaig aprendre més coses. Enguany, he après a agafar el ritme de la cursa i a evolucionar quan estic a sobre de l’asfalt. L’any anterior vaig aprendre a fer les sortides, a frenar més tard a les corbes, a adaptar-me als neumàtics llisos en els trams de sorra perquè sempre havia anat amb tacs... (P.S.) Es ‘fotia’ unes òsties al terra! (F.S) Recor-do que durant la meva primera cursa vaig sortir quasi l’últim i vaig caure a la sorra, però vaig pujar altre vegada a la moto i la vaig acabar. A la segona màne-ga, vaig sortir millor però em va tocar la roda del davant a la sorra i vaig caure; vaig acabar la volta, vaig entrar a boxes i li vaig dir al meu pare que ja no

volia córrer més. (P.S.) No és el mateix anar en moto que fer una carrera, perquè competint pateixes estrès. Per aquest mo-tiu, jo mai vaig voler que quan era molt petit fes curses, ha es-tat ara, quan ja tenia 13 anys, quan s’ha fet més gran, que l’he animat. Amb 6 o 7 anys, que és quan comencen alguns nens, encara no estan preparats, i això et pot fer avorrir el moto-ciclisme. La seva mare només va venir a veure la primera cur-sa... cap més! El va veure tantes vegades per terra... —Però caure no t’ha fet agafar por a la moto, no t’has rendit.(F.S.) Mai he tingut por a la moto. Començant de petit agafes con-fiança i encara que caiguis... És a dir, portes més temps confiant amb la moto que desconfiant-ne.

—Penses dedicar-t’hi professi-onalment?(F.S.) No ho sé, però mentre em segueixi agradant i ho pugui fer seguiré corrent. (P.S.) Jo sempre li he dit que no serem campi-ons del món de res i, per aquest motiu, hem d’aprofitar per gau-dir-ne i passar-ho bé. És un es-port car i mentre ho puguem fer! Sempre dic que si un cap de setmana no ens ho passem bé, ens estem equivocant. Cal pas-sar-s’ho bé.

— Es tracta de gaudir de la moto, no de buscar la compe-titivitat... (P.S.) Es tracta de gaudir d’un esport i d’un ambient que està molt bé. També ens hem d’esfor-çar a fer-ho bé, però si el Ferran

El castellbisbalenc Ferran Sastre (14 anys) es va proclamar -el 27 d’octubre al circuit d’Alcarràs (Lleida)- campió del Trofeu Català de Supermotard 85cc, que organitza la Federació Catalana de Motociclisme i que va constar de 5 curses de dues mànegues. Aquesta És la segona competició oficial que disputa aquest estudiant de l’Institut de Castellbisbal i ja sap que és pujar al podi. Això d’agafar una moto li ve de família: el seu pare, en Pep (48 anys), va fer motocròs i enduro i va participar al Campionat de Catalunya i en alguna prova del Campionat d’Espanya. Parlem amb els dos d’una passió familiar.

un dia se’n cansa ho deixarem, clar que sí! Ens agrada a tots dos, però tenint en compte que això és un hobby.—No formeu part de cap es-cuderia, tot ho feu vosaltres com a família, no?(P.S.) Tot és domèstic. El Super-motard, de totes les modalitats del motociclisme, és la menys cara, però no és econòmica. Tot són diners, però és assumible. La velocitat i el motocròs són modalitats més cares.

“Si un cap de setmana no ens ho passem bé, ens estem equivocant”

—El mecànic és el pare?(P.S.) On treballo puc aconse-guir molta informació i ajudes que una altra persona no podria tenir, però no és una modalitat cara. (F. S.) Corro amb una Ka-wasaki. (P. S.) Conec molt bé la mecànica d’aquesta màquina i, a més, tenim uns descomptes que no tindríem amb altres marques.

—I l’any que ve?(F.S.) Pujaré de categoria perquè tindré més edat. Portaré una 2,5 quatre temps. M’hauré d’acostu-mar a la nova moto. L’any que ve farem Supermotard 2, a la cate-goria Sub-18.

— Quan entrenes? (P.S.) Fer motocròs quan pugui, però no cada setmana; anar a provar la moto al circuit de Cas-tellolí, que és el que està més proper (una o dues vegades en-tre una cursa i una altra), i molt

patinet i molta bicicleta per po-sar-se fort!. I que mengi bé per què farà feliç a la seva mare! No és una preparació a nivell pro-fessional. No ha de ser un motiu de vida, ha de ser un afegit. No vull que deixi de fer res del que ha de fer als 15 anys per culpa de la moto.

—Quins corredors t’agraden més?Des de petit, m’agrada el Rossi pel seu caràcter i la manera de donar-li emoció a les curses.

—Després de guanyar, què t’han dit?(F.S) M’ha agradat guanyar el campionat però no ho veig com un gran triomf. A la meva edat, tenir un triomf com aquest no significa gaire perquè no em sen-to com un campió... no he canvi-at gaire, tot i que he millorat. Em queda molt per aprendre!

—Pep, suposo que formes part d’Esport Motor Castellbisbal... (P.S.) Vaig ser un dels fundadors i president durant uns quants anys. Va néixer com una neces-sitat. Aquí sempre hem tingut un circuit de motocròs que el gestionaven entre unes quantes persones a títol individual, no hi havia una entitat que ho fes. Va arribar un moment que calia fer les coses de forma més seriosa i es va crear per vigilar el que es feia dins del circuit de Castell-bisbal. A partir d’aquí, ja es van organitzar altres activitats. En el fons, som una colla d’amics que fem sortides i altres coses. A Castellbisbal, hi ha molta afició a l’enduro i el motocròs.

Xavi Martí

ESPORTSel diari de Castellbisbal · novembre de 2013 11

El Juvenil de la UE rep el Trofeu CampionsL'equip es va proclamar campió de lliga durant la temporada passada i va aconseguir un ascens que feia 26 anys que s'esperava

El Juvenil de la Unió Espor-tiva va fer història la tem-porada passada, ja que va guanyar la lliga del grup

31 de Segona Divisió Juvenil i va aconseguir un ascens que, segons el president del club, Xavier Arjo-na, “feia 26 anys que s'esperava”. La gran campanya que van fer els castellbisbalencs ha permès que a l'octubre d'enguany rebessin un

dels guardons del Trofeu Campi-ons, organitzat per “Mundo De-portivo” y El Corte Inglés. Aquest trofeu ha arribat aquest any a la seva trentena edició i serveix per reconèixer aquells equips que han estat campions en els seus esports sense tenir en compte la seva ca-tegoria. Això vol dir que durant la gala coincideixen equips d'elit amb conjunts modestos.

A la festa, que va reunir a Bar-celona més de 500 persones, 215 equips catalans i 26 disciplines esportives, hi van assistir els re-presentants del Juvenil i el presi-dent del club per rebre el premi. Va ser el primer cop que la Unió Esportiva obtenia aquest premi; aquest any, a més, ha estat pos-sible perquè l'organització no només ha entregat premis als primers equips de cada entitat, sinó que ha ampliat els guardons també als equips juvenils.

Els jugadors es queden a CastellbisbalEl Juvenil va acabar la lliga com a campió amb 68 punts (1 més que el segon i 15 més que el tercer), 22 victòries, 2 empats i només 2 derrotes. En l'apartat golejador, els números també van ser molt bons, amb 98 gols a favor i 41 en contra. El liderat de la temporada passada ha permès que l'equip pugui jugar aquest any a Primera Divisió Juvenil,

una fita que, segons Xavier Ar-jona, és molt positiva pel club: “Al jugar en una categoria més elevada, molts jugadors castell-bisbalencs que havien marxat a d'altres clubs per jugar en lli-gues de més nivell, han tornat al nostre club”.

Aquest fet, també permet, segons el president, que “els juvenils, quan ho deixin de ser,

es quedin a Castellbisbal per ju-gar amb l'Amateur”. Enguany, al grup 6 de Primera Divisió, el Juvenil també està fent una molt bona campanya. Després de 6 jornades eren líders amb 12 punts. Arjona manifesta que “es tracta d'un conjunt molt bo” i que si les coses continuen com fins ara, “pujar a Preferent seria una passada”. X.M.

Els jugadors del Juvenil amb el trofeu de campions de Lliga a les mans El president i membres de l’equip durant l’entrega de premis

La Pedalada Nocturna es converteix en un clàssic amb més de 250 ciclistesLa prova arriba a la seva onzena edició i supera en nombre de participants a l'edició de l'any passat

El punt de sortida d'aques-ta prova que es va cele-brar el 9 de novembre i que no presenta filosofia

de competició va estar situat al parc Folch i Torres. Des d'aquest punt, un total de 270 homes i do-nes, armats amb les seves bici-cletes i la seva equipació ciclista, van sortir per fer el tradicional recorregut pels camins de terra i les trialeres (camins estrets amb forts desnivells) del nostre terme municipal. Enguany, la prova ha arribat als onze anys de vida i s'ha convertit en tot un clàssic en el ciclisme català. El fet que demos-tra aquesta dada és que, respecte l'any 2012, el nombre de ciclis-

tes inscrits ha augmentat en deu persones. La cursa va oferir dos recorreguts diferents, un de fàcil i un altre més difícil, i es va acabar a les 10 de la nit al mateix parc. Un cop van arribar tots els corre-dors i corredores, es va celebrar el tradicional sopar que posa punt i final a la pedalada.

Inicis entre amicsLa prova va ser organitzada pel Club Ciclista Castellbisbal, tot i que encara compta amb el suport d'Esport Motor Castellbisbal, els membres de la qual van ser els primers en iniciar aquesta pe-dalada ara fa més d'una dècada. Des del Club Ciclista, Josep Roig

va destacar que “la prova va co-mençar com una activitat on hi participaven un grup d'amics que després de fer una mica d'esport ho acabaven celebrant a l'Hort de Peguera amb un sopar”. Ara fa quatre anys, segons Roig, la prova va fer un pas cap endavant i es va convertir en una cursa “'més or-ganitzada'” que ja no era “només una vetllada per passar l'estona i trobar-se amb els companys”.

Camins i galetesUn dels primers impulsors de la sortida i membre d'Esport Motor Castellbisbal, Pep Sastre, ha co-mentat que una de les curiositats de la Pedalada Nocturna és que a

les trialeres les bategen amb noms com Cuétara, Birba o Trias, ja que es tracta de punts del recorregut difícils on és molt fàcil “fotre's

una bona galeta”. Enguany, s'ha inaugurat una nova trialera, que d'ara en endavant es coneixerà amb el nom de Birba. X.M.

ESPORTS12 el diari de Castellbisbal · novembre de 2013

La cooperació de Mindundis Team arriba a EtiòpiaL'entitat esportiva ja suma cinc viatges solidaris gràcies al seu projecte ‘Un cim, un somriure’

Els membres de Min-dundis Team Domingo Alonso i Sandra García, juntament amb dos co-

rredors més, van fer, entre la darrera quinzena de setembre i la primera d'octubre, el cinquè viatge solidari que organitza l'entitat esportiva de Castell-bisbal. Aquest any, van aterrar a Etiòpia per coronar un cim i aportar el seu granet de sorra particular per ajudar a les per-sones autòctones del país on de-

cideixen fer esport. El projecte, que porta el nom d'Un cim, un somriure i que està patrocinat per l'empresa Chip Running, va servir aquest 2013 per entregar més 100 quilos de roba, material escolar i joguines (una part van ser aportats per les botigues Ca-pitán i Cap i Cua) a una escola-alberg que acull un total de 800 nenes, que són un dels col·lectius més castigats i menys atesos del país. A més de tot això, també van entregar un aparell per me-surar les pulsacions del cor en un altre poble etíop. I és que el viatge de Mindundis va passar per tot el país africà, coneixent les tribus del sud, el desert, la zona de Libela (on hi ha esglésies esculpides a la roca) i les mun-tanyes del nord.

Anys de solidaritatEl primer viatge solidari de Mindundis el van fer al Nepal i després van passar pel Marroc, Uganda i Rwanda. La seva so-lidaritat no s'atura i ara estan pensant en tornar a Etiòpia al febrer o al març per entregar

diners per instal·lar una bom-ba d'aigua per un pou i llibres de medicina en anglès al po-ble d'Awara, situat al nord. Per aquest nou repte, Chip Running i Mindundis ja s'han posat en contacte amb l'Ajuntament per mirar de col·laborar plegats.

S'asseguren que arribi i que sigui útilDomingo Alonso ha destacat que l'entitat “s'assegura que arribi l'ajuda als seus destina-taris facturant el material en el mateix avió on viatgen els esportistes” i entregant-lo ells mateixos. A més d'això, abans de marxar, Mindundis fa una feina prèvia que consisteix en

posar-se en contacte amb esco-les, ONG o orfenats de la zona on aniran “per preguntar quin és el material que més els fa fal-ta”. I la feina no s'acaba aquí, perquè després l'entitat també fa una feina de seguiment per comprovar que allò aportat s'hagi utilitzat per a qui anava dirigit amb visites a la zona o l'entrega de fotografies i proves per part dels destinataris.

Mindundis Team és qui orga-nitza la Cursa Popular de Festa Major, on la solidaritat també hi és present. Alonso indica que “un euro de cada inscripció s'entrega per a finalitats solidàries”. Es-port i solidaritat que van de la mà i no s'aturen. X.M.

Tret de sortida per al nou Club de Triatló CastellbisbalLa primera prova on participaran atletes amb el nom d'aquesta recent entitat esportiva serà la cursa Jean Bouin del 24 de novembre

Castellbisbal compta, des de fa ben poques setmanes, amb una nova entitat esporti-

va. Es tracta del Club Triatló Castellbisbal, que en aquests moments suma una vintena de socis, tot i que el seu pre-sident, Isidre Ot, ha mani-festat que “és un projecte de futur que creixerà en nombre de membres”. La idea de crear aquest club es va començar a parlar al setembre entre alguns atletes del poble que es coneixien de sortir a entrenar junts des de fa un parell o tres d'anys. Aquests esportistes par-ticipaven en proves at-lètiques, duatlons o triatlons per tot Catalunya de forma in-dividual, però a partir d'ara ho faran amb el nom del club, de-

fensant els colors comuns de les seves equipacions, que ja se sap que seran el lila i el negre.

El president ha avançat que la primera prova que comptarà amb la participació d'atletes cas-tellbisbalencs amb el nom ofi-

cial de Club Triatló Castellbisbal serà el 24 de novembre a Barce-lona, on es disputarà l'edició 90 de la cursa Jean Bouin. Aques-

ta competició comptarà amb la participació d'una desena d'atletes de la nova entitat. La intenció del nou club és parti-cipar a curses atlètiques durant els mesos d'hivern, a duatlons durant el febrer i el març i a

triatlons quan arribi la primavera, ja que la temporada d'aquesta disciplina comença a l'abril.

Els membres del club entrenen els di-lluns i els dimecres a la piscina coberta i tre-ballen les disciplines del triatló, natació, ci-clisme i córrer. De mo-ment, hi ha dues possi-bilitats per posar-se en

contacte amb l'entitat: el correu triatlocastellbisbal@hotmail.com i el Facebook Club Triatló Castellbisbal. X.M.

En temps de la producció seriada, en que la majo-ria vestim i comprem la mateixa roba i els ma-

teixos complements, hi ha una manera de personalitzar el que portem, afegint-nos imatges que parlin per boca nostra. Això és possible amb la serigrafia, una tècnica que tant serveix per im-primir en sèrie com per crear imatges úniques.

El castellbisbalenc Vicenç Ri-bas s’ha muntat el seu propi taller de serigrafia tèxtil a casa. Tot va començar fa 1 any i mig, quan el

que dissenyava no coincidia amb el resultat final de la impremta: “Per a mi com a dibuixant era molt frustrant fer un disseny per portar-lo, i que la impremta no plasmés exactament el que volí-em”. Després d’algunes decepci-ons amb el resultat de les samar-retes que es feien les penyes per a la Festa Major, va decidir fer-ho pels seus propis mitjans.

Un mètode artesanalGràcies a l’ajuda d’un amic seu que que coneixia aquest tècnica, en Vicenç va poder fabricar amb les seves mans tots els elements necessaris per fer serigrafies a casa, excepte la impressora: els marcs, les planxes, la insola-dora, el suport per sostenir les planxes... Per fer una serigrafia, primer hem de triar una imatge -ja sigui una foto o un dibuix- en blanc i negre, sense grisos ni co-lor. Amb una fotocopiadora là-ser s’imprimeix el fotolit sobre paper transparent.

El pas següent és agafar una malla especial, amb una trama molt fina (més de 50 fils per cen-tímetre quadrat) que deixarà passar la tinta sense que es mar-quin els forats. Aquesta malla es tensarà al màxim a dins d’un marc i l’untarem amb una emul-sió fotosensible que reaccionarà, com si es tractés d’una fotogra-fia analògica, a llum vermella. Es deixa assecar la malla durant un parell de dies i es fica a sobre del fotolit a dins d’una insoladora; el pes i una bombeta halògena de 300 watts fan la feina d’impri-mir la imatge de la serigrafia a la malla. La part on hi toqui la llum s’assecarà mentre que la resta de la tinta la podrem treure amb un raig d’aigua a pressió. Així, la part del dibuix queda descober-

ta, no reservada.Cada color s’ha de trac-

tar com un dibuix indepen-dent, repetint el procés. Al taller casolà del Vicenç s’en pot fer un disseny de fins a quatre colors. Malgrat la complicada explicació, és una tècnica prou assequi-ble: “Cal tenir paciència i bones mans, però és una tècnica que està a l’abast de tothom, explica en Vi-cenç, el més car és el ma-terial, la malla on s’ha de fer la serigrafia i les laques especials”. És un gravat molt versàtil, que permet

estampar sobre molts suports, mentre no siguin molt rugosos, com la llana, ni hagi costures pel mig o sigui massa elàstic.

L’art surt al carrerLa seva afició per la il·lustració va portar el Vicenç a estudiar aquesta matèria a la que llavors era l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona (ara ha canviat el seu nom), més co-neguda com La Llotja. Situada al carrer Avinyó, és el mateix lloc on van estudiar artistes que han deixat marca, com Joan Miró o Picasso. Tot i haver tocat diver-ses tècniques artístiques -tam-bé dibuixa quadres-, una de les seves preferides va resultar la serigrafia, potser perquè aplega la fotografia, la il·lustració i el disseny en un sol art, diu. El seu estil de dibuix és figuratiu però no busca el realisme extrem, i sovint conté un missatge crí-tic, simpàtic o humorístic. Com a la majoria d’artistes, el que li agrada és que l’art es trobi en el seu context: “Gràcies a això pots plasmar els teus dibuixos i el teu art surt al carrer”, diu, i afegeix que “els dibuixos donen molta feina i fa pena tenir-los guardats a casa; d’aquesta manera viuen”.

Fa temps que aquest vilatà fa encàrrecs per a amics i entitats del poble, sobretot per a les pe-nyes: “De petit, ja feia samarre-tes per als col·legues de manera més rudimentària, amb planti-lles, una cartolina tallada amb cúter i després feia el dibuix amb esprai”. Dues de les seves propostes creatives van guanyar dos anys seguits el concurs del cartell de la Festa Major de Cas-tellbisbal, el 1992 i el 1993. Tam-bé va fer un dibuix per celebrar el 25è aniversari de La Cuca i el Correfoc, que ara es pot veure transformat en un mural sobre ceràmica al cor del poble, al car-rer Pi i Margall, i el disseny dels set capsigranys amb el nom dels dies de la setmana. Però sobretot ha imprès samarretes, dessuado-res, pantalons i pedaços que es poden veure pel poble: “Moltes entitats m’expliquen la idea del que volen, i a partir d’aquesta jo faig el disseny”, explica. Penyes com La Granja, Cal Collons o El Ternal han comptat amb diverses creacions seves. Aquest pota-roig s’ho pren com una afició, però no descarta professionalitzar-se si li calgués algun dia.

CULTURA novembre de 2013 · el diari de Castellbisbal14

“L’art ha de sortir al carrer”El castellbisbalenc Vicenç Ribas es dedica de manera amateur a la serigrafia de samarretes

15SUGGERIMel diari de Castellbisbal · novembre de 2013

Arròs caldós de calamars i cepsReceptes i escrits de Xesco Bueno

La cuina d’en Xesco

Una recepta sense quantitats ni temps. Sense els arrossos la nostra cuina no seria

el mateix.Aquest arròs neix d’uns cala-

mars amb ceba que em tornen boig des de ben petit. Aquest encebollado serveix també de base per a les croquetes de calamars de les què en par-larem un altre dia .

Abans de res haig de dir que jo li poso el ma-teix volum de ceba tallada que de calamars tallats, només per orientar-se. El cas és que tot comença amb un refregit d’alls i ceba fet en cassola. Tot tallat a petitíssims trossos i fet en abundant oli d’oliva. Amb el foc alegre i remenant amb gràcia mentre la ceba i l’all ballen sobre l’oli. Avortem el sofregit amb un raig de vi blanc jove i afegim uns perfums na-turals de llorer, farigola, safrà i un bitxo escalfador. El vi es cou i les aromes es concentren. En aquest precís instant li afegim uns calamars trossejats i allarguem la cocció fins que els cefalòpodes esti-guin tendres. Només llavors tindrem un encebolla-do fascinant. Això de la sal va a gust: abans, durant o després. I així va començar tot.

Els ceps apareixen en el refregit quan són fres-cos, durant la cocció del encebollado si són conge-

lats i juntament amb el brou quan són secs.El brou. Amb un bon brou és difícil fer un mal

arròs. L’aigua és un bon brou en aquest cas. De totes maneres un brou de peix suau, de rap, lluç i calamars pot millorar molt el resultat. També pot servir un brou d’au. Es a dir, podem triar.

L’arròs. Amb un mal arròs el desastre està asse-gurat. Per fer un arròs caldós us recomano la vari-etat Carnaroli o l’Arborio, encara que amb un arròs Bomba també pot sortir ben bo. De totes maneres és important triar un bon arròs, de gra resistent a la

cocció, que segurament és una mica més car però no us en penedireu. El grau de picant és important que sigui el tolerable per la majoria encara que és necessari que escalfi el cos i reconforti l’ànima en els freds dies d’hivern.

El color. Des del sofregit es va mostrant un color daurat torrat molt agradable, que va del groc marró a l’ocre i que val la pena conservar fins al final. No és una feina gens fàcil però és un bon símptoma d’èxit.

Quantitat. Aquí la mare dels ous. Caldós, res d’ sucós, cremós ni melós, que no: cal-dós. Tampoc és una sopa d’arròs, però gairebé. Al plat la compo-sició ha de trobar l’equilibri amb un just repartiment de forces. Un terç per a cada part: l’encebollado, el brou i l’arròs cuit.

Ingredients: sofregit, brou i arròs. Procediment: ajuntar brou i sofregit: bullir. Afegir l’arròs, coure. Esperar fins cocció de l’arròs. Reposar si hi ha pa-ciència i menjar calent. Això últim és molt important.

Potser m’oblidi d’algun ingredient o d’algun pas, que a vegades passa. Prego als amables lectors, tinguin a bé comunicar qualsevol cosa que creguin necessari per a la noble execució de l’arròs de ca-lamars i ceps. Un dels secrets més ben guardats de Ca l’ Esteve. Podeu posar-vos en contacte amb mi través del correu, gastro.mimix@gmail.com o a través de twitter: @gastromimix