BombersEls bombers del Parc de Sant Feliu critiquen les dificultats en les que tre-ballen, una queixa gene-ralitzada als treballadors del sector públic. p.4

Acte d’ERCQueda poc més d’un any per a les eleccions maig del 2015. El candidat d’Es-querra es va presentar en societat acompanyat d’Oriol Junqueras. p. 6

Sant Feliu es disfressa

el diari de Sant Feliu

El diari dE Sant FEliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als arti-cles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE Sant FEliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels arti-cles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 27, març de 201421.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Publicitat: 609 851 703

publicitat@eldiaridesantfeliu.comAdministració: administració@eldiaridesantfeliu.comMaquetació, edició, redacció, fotografia: Anabel Raluy i LópezRedacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.comi anabel_redaccio@sfcomunicacio.cat

Disseny anuncis: David PedraEdita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631989 Dipòsit legal: L-1246-2012Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix LlobregatContacte: redaccio@eldiaridesantfeliu.comTelèfon: 936 857 683

Un conflicte sense solució

El ple de l’ajuntament del mes de fe-brer va decidir acollir-se a la reduc-ció del 15% dels valors cadastrals i incrementar el tipus impositiu, per

tal de mantenir, pràcticament, la recapta-ció que tenia previst per aquest concepte per l’any 2014. Els veïns demanen una re-ducció del rebut que paguem totes les fa-mílies similar a la rebaixa de valors, però l’alcalde va ser molt clar, no es rebaixarà la recaptació d’IBI perquè això significaria deixar de prestar serveis.

El conflicte no sembla tenir una solució satisfactòria. Certament una rebaixa del 15% de la recaptació d’IBI a Sant Feliu significa al voltant de 2 milions d’euros, quantitat for-ça important per al municipi com per poder prescindir de cop i volta d’ella. Per la seva banda, el discurs veïnal té l’aval de l’actu-al conjuntura econòmica; sembla raonable que si els valors dels habitatges han caigut i l’Estat permet adequar-los parcialment a la realitat del mercat, la imposició fiscal per aquest concepte també s’hauria d’ajustar.

Però la decisió del govern municipal ha estat gravar més les propietats, pujant el tipus, per tal que la recaptació no baixi, de manera que els veïns tindrem habitatges amb menys valor però una fiscalitat més alta. I és aquesta la segona part que tampoc entenen els veïns, com és que en temps de crisi, pugen els impostos?

La versió municipal és que si baixen els impostos no es poden mantenir els serveis, argument lògic però que perd força quan presenten el tancament de 2013 amb un su-peràvit important.

Potser el govern municipal hauria d’ha-ver fer l’exercici de presentar l’ajustament d’algunes despeses i plantejar una reducció d’IBI que, sense arribar al 15% de la recap-tació que és inviable, demostrés realment una voluntat de no gravar més a les famíli-es en aquests moments de màxima dificul-tat econòmica per a tothom, però només el discurs que no es pot fer no és suficient ni creïble i ara, més que mai, els gestor públics ho han de ser.

la foto del mes

Només per a cotxes. Una persona ha de fer una contorsió per poder passar per la voravia del túnel que hi ha entre el passeig dels Pins i Riera de la Salut. L’espai per a vianants no arriba ni als 1,70 metres d’alçada i això provoca que les persones hagin de fer malabarismes quan passen vehicles o es vegin obligades a caminar per la carretera quan no hi ha cotxes, amb tot el perill que això comporta. El responsable de solucionar el problema, qui és? Renfe, l’Ajuntament, la Generalitat, l’Estat...?

editorial

OPINIÓ2 el diari de Sant Feliu · març de 2014

CIUTAT 3el diari de Sant Feliu · març de 2014

Oriol Bossa es presenta formalment com a candidat per a les eleccions municipals del 2015

La presentació formal d’Oriol Bossa com a can-didat per a les properes eleccions municipals de

maig de 2015 es va celebrar el 6 de febrer a l’Auditori del Palau Falguera, amb Oriol Junqueras com a convidat. Un grup de bom-bers del Parc de Sant Feliu s’espe-rava amb pancartes a les portes de l’auditori per abordar el cap d’Esquerra Republicana (ERC), a qui culpen d’haver concedit el suport del seu grup parlamentari per aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2014, garantint així la governabilitat del país, el que molts col·lectius denuncien que els condemna a una situació precària [un tema que desenvo-lupem a les pàgines següents]. L’alhora cap de l’oposició i soci del govern va estar, segons di-uen els bombers, amable i conci-liador, tot i que no els va donar una resposta satisfactòria: “Que els pressupostos siguin uns no explica el repartiment que s’en fa dels diners”, es queixen.

La sala es va anar omplint fins fer pràcticament ple total, sobretot de militants i simpatit-zants del partit, però també de curiosos que no es volien per-dre l’acte on coincidien els dos Oriols. Un, Junqueras, president d’Esquerra Republicana de Cata-lunya i diputat al Parlament, i un altre, Bossa, portaveu de la for-mació a Sant Feliu des de fa més d’un any i candidat a les llistes per a les properes eleccions mu-nicipals. Dos Oriols que compar-

teixen nom de pila, són del Baix Llobregat i no porten corbata.

Des de l’organització, no no-més no es va prohibir l’ús de dispositius mòbils sinó que es va emplaçar a silenciar-los i seguir l’acte mitjançant les etiquetes de twitter #Oriols i #SF. Tot seguit, es va passar un vídeo promocio-nal amb paraules clau que volen recollir l’ideari d’ERC, com corat-ge, il·lusió o llibertat. Els joves pre-sentadors, Àlex López i Lina Ma-lagarriga, van comptar els dies que queden per a les eleccions: 473 (a la sortida de la present edició són menys de 440). López i Malagarriga van donar pas a Bossa amb un petit repàs al seu currículum, en el que es compta un màster en anàlisi política.

El jove candidat va explicar que ho és per la confiança en els seus companys, va admetre que el 23 de maig de 2011 la der-rota que va deixar ERC fora del consistori “va ser molt dura”, i va fer un balanç dels 3 anys de mandat: “Han estat anys molt durs, ens hem anat implicant amb les entitats santfeliuen-ques, ens estimem la ciutat”. Va prosseguir assegurant que han generat “un equip nou amb em-penta i il·lusió”.

El discurs d’Oriol Bossa tras-puava idealisme, amb un to regenerador i crític amb la ma-nera de fer política de les sigles actuals: “La nostra candidatura ha de ser una corretja de trans-missió de les entitats al consisto-ri, sense cap idea preconcebuda;

ens hem adonat que cal un canvi global a la relació entre l’ajun-tament i la ciutadania per recu-perar la confiança d’aquesta”, va afirmar. També va destacar mesures recents com l’anunciat canvi de web o la decisió de des-tinar a Can Bertrand uns estudis d’hoteleria. “Cal interactuar i participar en un debat del que necessita Sant Feliu, basat en tres pilars fonamentals: la par-ticipació en contraposició a la política de fets consumats, la col-laboració i l’avaluació després d’implementar una política per saber com millorar constant-ment, i la resposta, que el consis-tori sigui com una gran finestra des de la que es pot veure tot”.

“Cal participació en contraposició a la política de fets consumats”, diu Bossa

Transparència en la res publicaBossa va declamar que volen més transparència en els afers municipals, com saber a on van a parar els diners dels ciutadans -etern objecte desig- o conèixer l’estat dels tràmits. “Volem un republicanisme del segle XXI, creure en allò públic fins al fi-nal”. El candidat va posar com a exemple el Consell Municipal de Comunicació, un cavall de bata-lla dels republicans, recordant que no s’havia creat la figura

neutra i imparcial del/la cap de comunicació.

El líder republicà reconeix que hi ha problemes de liquidi-tat, “però falta iniciativa i corat-ge en les polítiques”. També va tenir temps per recordar que Es-querra va governar el municipi des de 1931 fins 1939, impulsant polítiques progressistes com l’habitatge popular, la compra del Parc Nadal per al gaudi de tothom i noves escoles. “Al 2015, fem-nos mereixedors de la vos-tra confiança”, va dir, tot recor-dant el seu lema: ‘Fem-nos me-reixedors’. Va voler acabar amb una frase cèlebre: “Els reptes es trien no perquè siguin fàcils, sinó perquè són difícils”.

Independència i patimentCom a separador entre discur-sos, Marc Olivella va oferir una petita actuació musical al teclat interpretant el sempre sofert tema d’Obrint Pas ‘La flama’. Per introduir Oriol Junqueras, els presentadors van llegir opinions positives dels veïns del munici-pi que encara governa, Sant Vi-cenç dels Horts, juntament amb CiU i ICV. El polític domina amb mestria la captatio benevolentiae i va dedicar tot el seu discurs a justificar la necessitat de la in-dependència amb una barreja entre cor i seny: “A Catalunya hi ha gent que pateix i pateix molt”, va dir. Sap de que parla, ja que Sant Vicenç és el munici-

pi de la comarca més assotat per l’atur. Va presentar la sobirania com una condició sine qua non per a la supervivència de l’estat del benestar, amb afirmacions com que “Catalunya ha d’admi-nistrar un pressupost clarament insuficient”, que “l’estat cobra el 95% dels impostos que paguem” i que “només amb la pujada de l’IVA no hauríem de patir cap retallada”.

“Amb la pujada de l’IVA no hauríem de patir cap retallada”, diu O. Junqueras

Afectat potser per la recent interpel·lació dels bombers, Jun-queras va esquitxar el discurs amb dades: “En 30 anys hem ha-gut de passar tres crisis amb més d’un 20% d’atur”, “cal invertir en sectors amb valor afegit” i “connectar el model educatiu amb el mercat de treball”. Pot-ser per espolsar-se les culpes del seu suport al pressupost, va recordar davant les càmeres de l’Agència Catalana de Notíci-es que “TV3 ha externalitzat el departament comercial amb els vots dels socialistes” i que “ERC està compromesa amb l’estabili-tat pressupostària i de governa-bilitat del país, però encara més amb la promesa col·lectiva de futur”. A la sortida, una copa de cava per tirar avall els discursos.

El santfeliuenc centra el seu discurs en la regeneració i la transparència i Oriol Junqueras parla de la independència com un remei contra la crisi

El secretari general d’UGT de Bombers, Antonio del Río, conversa amb Oriol Junqueras abans de l’inici de l‘acte. O. Bossa

ERC

CIUTAT4 març de 2014 · el diari de Sant Feliu

Bombers en peu de guerra perquè “s’estan creuant línies vermelles” en matèria de seguretat

Membres del Parc de bombers de Sant Feliu van aparèixer al Palau Falguera

per rebre el diputat Oriol Junque-ras el passat 6 de febrer. Li retre-ien el seu aval als pressupostos d’un govern que, diuen, destina part dels diners de sanitat i edu-cació a pagar el deute de la Gene-ralitat, un deute que a 2013 és de 45.536 milions d’euros (el 26,7% PIB català). El cap d’ERC els va ex-plicar que són els millors pressu-postos possibles donada la situ-ació, afirmant-los que els diners els té Madrid i que sense el dèficit la situació seria molt diferent. Els bombers, però, creuen que es po-den gestionar millor els escassos recursos existents.

Però quina és la situació que denuncien? Abans de tot, cal dir que els bombers del Parc de Sant Feliu de Llobregat cobrei-xen, a més de la pròpia ciutat, deu municipis més: Sant Vicenç dels Horts, Pallejà, El Papiol, Mo-lins de Rei, Sant Just Desvern, Vallirana, Cervelló, Corbera, La Palma de Cervelló i Torrelles de Llobregat. Aquesta extensa àrea és l’anomenada zona metropoli-

tana sud, un total de 175.475 ha-bitants segons les últimes dades de l’Idescat. És una zona calenta: estructures urbanes, extenses ur-banitzacions, zones boscoses, po-lígons industrials i autopistes. Els bombers d’aquest parc fan front a 3.000 serveis anuals.

Al Parc de Sant Feliu hi tre-ballen 34 persones més el cap de parc, és a dir, que hi ha aproxi-madament un bomber per cada 5.161 habitants, o el que és el ma-teix 0,19 bombers per cada 1.000 habitants, en compte d’1 per cada 1.000 habitants com recomanen els estàndards europeus. Per po-sar un exemple proper, a França la ràtio és de 3’8 bombers per cada 1.000 habitants.

Si extrapolem les dades a l’àm-bit català, les dades són semblants. La Direcció d’Extinció i Prevenció d’Incendis i Salvament de la Ge-neralitat (DGEPIS), depenent del Departament d’Interior, és un ser-vei mixt format per funcionaris de carrera i voluntaris: 2.481 efectius de Bombers de la Generalitat, 648 (477 efectius) bombers de l’Ajun-tament de Barcelona i gairebé la meitat del total, 2.489 bombers, que són voluntaris. Aquest total

de 5.618 bombers amb una po-blació a Catalunya de 7.571.000 habitants, dóna una ràtio de 0,74 bombers per cada 1.000 habitants.

Els Bombers de Catalunya des-contents amb la situació s’han organitzat entorn del Comitè de Bombers en lluita, que està for-mat pels sindicats UGT, CCOO i la Candidatura Autònoma de Treba-lladors i Treballadores de l’Admi-nistració de Catalunya (CATAC). Parlem amb el secretari general de la UGT de Bombers de la Gene-ralitat, Antonio del Río, que ens explica que per cobrir aquesta població, la Generalitat decre-ta que al Parc de Sant Feliu ha d’haver un mínim de sis bombers de guàrdia tots els dies de l’any durant les 24 hores del dia. Però durant molts dies la xifra ha es-tat menor: 21 dies han estat no-més cinc bombers, durant cinc dies han estat quatre i el dia 25 de gener en van ser tres. Això di-ficulta molt donar resposta a dos serveis simultanis. La situació és generalitzada, ja que els bombers catalans denuncien que en els 2 darrers mesos el 80% dels 167 parcs catalans han estat per sota dels mínims establerts pel propi departament.

Menys efectius i més horesA sobre, la DGPEIS calcula que l’any vinent hi haurà 200 places menys a causa de les jubilacions, que fa 2 anys que no es cobrei-xen, el pas d’alguns bombers a segona activitat i les excedències. Una pèrdua que se suma a la de més de 400 bombers operatius s’han perdut en els últims anys, i el govern no preveu convocar noves places fins al 2020.

Una manera de pal·liar aques-ta manca d’efectius per part del govern és augmentar-los 126 ho-res anuals, tot i que actualment ja en fan 68 hores anuals més que la resta de funcionaris. Els bombers diuen que no poden treballar més perquè la perillositat de la seva feina requereix un perfecte estat físic i mental. Diuen que hi ha dè-ficit de bombers i que amb 6 mili-ons d’aturats, el que cal és “donar feina”. Denuncien que aquesta situació posa en risc tant els ciu-tadans que es trobin en una emer-gència com als mateixos bombers. Com a protesta a l’estiu -quan es reforcen els efectius- els bombers s’han negat a fer hores extres.

InversionsMalgrat que sembli el contrari, els pressupostos de l’any 2014 del Departament d’Interior destinat als Bombers és de uns 158’7 milions d’euros, un 0,6% més que el 2013. El problema, potser, és la distribució que s’en fa: denuncien que el Departa-ment d’Interior ha gestionat el pressupost destinat a la DGEPIS “amb un criteri dubtós, fent in-versions poc necessàries”, com una plataforma informàtica de gestió de les emergències con-tractada a l’empresa Indra (10,2 milions) o el contracte de les comunicacions d’emergències a Abertis (132,3 milions) per als 10 anys següents. Aquestes inver-sions s’enduen més de la meitat del pressupost total del cos. Els bombers han demanat que es desglossin els pressupostos per veure a què s’han dedicat les partides però no els han facilitat aquesta informació.

Els efectes de la crisi no es deixen notar només en forma de retallades, sinó en els tipus de serveis que ha de prestar aquest cos. Mentre les declaracions po-lítiques diuen que la sinistralitat ha baixat a causa de la davalla-da de l’activitat econòmica, els bombers i altres cossos han de fer front a més serveis assisten-cials, com ajudar persones que cauen. Els tècnics recomanen re-forçar els serveis d’emergències per afrontar les conseqüències de la crisi i contrarestar l’aban-donament dels serveis socials. Per exemple, l’augment dels su-ïcidis, unes xifres que no surten a la llum.

Els mateixos dretsEls bombers tenen clar el que cal per solucionar aquestes mancan-ces. Demanen que es creï una co-missió que estudiï la implantació del bomber funcionari interí mit-jançant concursos-oposicions, i no d’interins, ja que suposen una solució temporal i no gosen de les mateixes condicions.

Del Río considera que “un in-terí no pot ser un agent de l’au-toritat, ja que no és un funcionari de carrera”. Insinua que volen precaritzar la gestió d’incendis per poder vendre-la al millor pos-tor, com ja ha succeït en algunes regions de Galícia, on els parcs estan privatitzats i gestionats per diverses empreses i a on, per cert, mentre que el nombre de perso-nal ha baixat, el cost del servei d’extinció ha pujat. Això signi-ficaria la desaparició del cos de funcionaris, els primers agents de l’autoritat propis que ha tin-gut Catalunya. De fet, se’ls està

el diari de Sant Feliu · març de 2014 CIUTAT 5

retallant la carta de serveis, com els de muntanya o subaquàtics. El comitè també demana que es convoquin con-cursos de trasllats per reorganitzar el personal d’acord a les seves prefe-rències, ja sigui de residencia o pro-fessionals. També volen que es dugui a terme una promoció interna a bom-bers de 1a, perquè molt personal està estancat en categories inferiors a les que els pertocaria per experiència.

Eines obsoletes i insuficientsLes deficiències materials són una de les queixes més reiterades dels sindicats. Fa mesos que alguns dels contractes de manteniment i ins-pecció tècnica d’eines bàsiques del cos estan caducats. El responsables sindicals en salut, prevenció i segu-retat laboral van denunciar “risc la-boral greu imminent” a Inspecció de Treball i al Departament d’Interior, que ha admès que els contractes no s’han renovat perquè no es van po-der pressupostar en els comptes del 2013, prorrogats de l’any anterior. Aquest afegeix, però, que està pre-vist que es puguin renovar aquest mes, tant bon punt s’aprovi la par-tida corresponent. A més, assegura que les revisions es continuen fent per garantir la seguretat.

Els materials del Parc de Sant Fe-liu que no estan al dia inclouen els equips de respiració autònoma, una porta de la cotxera que no s’obre i els extintors del parc i dels camions. En el cas dels equips d’excarceració, és especialment greu: les tisores hi-dràuliques que s’empren per extreu-re les víctimes dels vehicles en cas d’accident estan descatalogades. El

model, dels anys 80, ha perdut efec-tivitat davant el desenvolupament de la indústria de l’automòbil, que fa la carrosseria més resistent. També els equips d’intervenció que aïllen els bombers de les flames, el fum i les al-tes temperatures estan caducats des de fa un any, i en alguns casos, apeda-çats. El subdirector tècnic dels Bom-bers de la Generalitat, Albert Vilano-va, ha recordat que el govern acaba d’aprovar destinar 8 milions d’euros per renovar tots els equips de pro-tecció individual (EPI) el 2015, i que a finals d’any es compraran dinou equips d’excarceració nous per reno-var els més antics, amb una inversió de 700.000 euros. Les fonts sindicals denuncien també que els mapes no reflecteixen els canvis urbans i te-nen una escala inadequada per uti-litzar-los conduint, el que és clau per oferir un servei ràpid servei. I l’escala l’han demanar a altres parcs.

Línies vermellesEl cap de la UGT assegura que mai ha-via viscut un moment tan crític com l’actual: “És molt dur saber que no fas més perquè no tens més recursos, és el pitjor que li pot passar a un bomber i és el que ens està passant. Quan hi ha serveis simultanis arribem amb re-tard. S’estan creuant línies vermelles a nivell de seguretat i això tard o d’ho-ra tindrà conseqüències, els nostres serveis van de minuts”.

Des de l’inici de la crisi, la pèrdua de poder adquisitiu dels bombers ha estat d’un 25%, ara hauran d’acordar les noves condicions laborals perquè l’acord que tenen data del 2008, i sa-ben que els collaran per acceptar-les.

Els bombers del Parc de Sant Feliu també s'han sumat a la segona marxa comarcal d'aturats del Baix Llobregat.

La marxa, que tenia per objectiu re-clamar el dret a una feina digna i i una renda mínima garantida, va par-tir de Castelldefels i va recórrer diver-ses poblacions de la comarca durant cinc dies, un recorregut a peu de més de 100 quilòmetres amb final al Par-lament català el 27 de febrer.

El dia abans de la seva arribada a Barcelona, la quarantena de perso-nes que formava la marxa va fer una aturada a la Delegació d'Educació de la capital de Sant Feliu. Va ser a la 1 del migdia i allà s'hi van sumar veïns, col·lectius i representants po-lítics de la ciutat, als quals la coor-dinadora d'aturats va entregar el manifest. A més, representants de les AMPAs de Catalunya, així com integrants de Delta Viu i els mateixos bombers van llegir les seves reivin-

dicacions, i pel camí s'hi havien su-mat col·lectius com els iaioflautes. La marxa ha durat una setmana, fent nit a albergs i poliesportius municipals. L’endemà, els bombers van acom-panyar els aturats a manifestar-se a la plaça Sant Jaume, però aques-ta no és la primera vegada que els seus membres se solidaritzen amb les demandes socials. Se'ls ha vist amb els conductors d'autobusos, els treballadors d'ambulàncies i dels centres sanitaris, amb el professorat i amb la Plataforma d'Aturats per la Hipoteca. Des de l'any passat, els bombers es neguen a contribuir als desnonaments, ja que la llei marca que només estan obligats a obrir els habitatges en casos d'emergència. Al gener, un terç de la plantilla es va manifestar pels carrers de Barcelona denunciant la seva situació, i recen-tment han participat també a les pro-testes convocades davant del Mobile World Congress.

Compromesos amb les lluites socials

CIUTAT6 març de 2014 · el diari de Sant Feliu

L’Ajuntament presenta les dades sobre seguretat i convivència Sant Feliu està per sota de la mitjana pel que fa a accidents de trànsit i fets penals

Baixa l’accidentalitat i els delic-tes contra el patrimoni. Així es desprèn de l’informe presentat pel Consell Local de Seguretat

el passat dimarts 25 de febrer a la sala de plens. El document, elaborat per la Junta Local de Seguretat, ofereix una visió àm-plia, en tant que engloba tant la seguretat stricto sensu com la convivència.

Segon any amb menys accidentsCadascun dels comandants policials pre-sents va desgranar les dades del seu àm-bitsamb xifres davant una audiència que també van dir la seva. El primer va ser el cap de la Policia Local, l’inspector Raül Vi-dal, que va presentar les dades sobre sinis-tralitat del trànsit. Aquest 2013 ha estat el segon any amb menys accidents a la ciutat de l’última dècada, amb 45 ferits. I és que a Sant Feliu la mitjana d’accidents és de 2,8 per cada 1.000 habitants, mentre que la mitjana de deu municipis de característi-ques similars se situa en el 6,4. Quant als accidents amb víctimes, Sant Feliu està en 1,2 accidents per cada 1.000 habitants en-front la mitjana de 2,2 d’aquests municipis. Malauradament, aquest 2013 hi ha hagut un accident mortal.

Més de la meitat dels accidents tenen lloc fora dels passos de vianants. En els dinou atropellaments que hi ha hagut du-rant el 2013, els vianants n’han sortit fe-rits en el 90% dels casos. Vidal va explicar que tot i que els vehicles amb dues rodes, ja siguin bicicletes o ciclomotors, només representen el 17% dels vehicles, en canvi suposen el 66% dels ferits als accidents de trànsit, és a dir, que són molt més vulne-rables. Les causes dels accidents són, so-bretot, el no respectar la senyalització, en segon lloc, la manca d’atenció (auriculars, cansament, ús del mòbil) i en menor grau l’alcohol, ja que només un 6% dels impli-cats en accidents donen positiu, quan fa

a penes 2 anys era el doble. Per continu-ar en la bona direcció, l’Ajuntament està treballant en un pla de conscienciació de la importància de l’atenció al volant, ja que les distraccions -ja sigui a la via o al volant- són causen 3 de cada 4 accidents.

Sant Feliu compta amb alguns punts negres on la l’accidentalitat és alta: els car-rers de Comte Vilardaga, el carrer Ramón y Cajal i el carrer del Pla. L’Ajuntament ha reduït els punts negres de quinze a nou i ha practicat millores en la senyalització i de la visibilitat a les cruïlles. Això ha fet que hi hagi menys envestides i que els fregaments siguin els accidents més habituals.

La presentació també va abordar les dades sobre les actuacions en que afecten l’ordenança de civisme, 1.050 intervenci-ons (ja siguin requeriments, d’ofici o pro-gramades). La convivència comprèn més de 100 actuacions, la majoria causades per sorolls de veïns (29), gossos perillo-sos sense morrió (30) o gossos deslligats (15). Les deposicions dels gossos és un dels problemes més generalitzats i davant dels retrets dels representants veïnals que

estaven presents, Vidal va assegurar que aquesta és una falta difícil de sancionar, ja que cal que un agent presenciï els fets.

Quant a les intervencions en establi-ments de concurrència pública, la meitat del total són motivades per queixes pel soroll (528 intervencions), seguit de les terrasses (44 expedients) i les alteracions de l’ordre públic (33). Els presents van de-manar que hi hagi un seguiment tant dels locals com de les terrasses, ja que aquestes no compleixen l’horari de tancament en diversos punts de la ciutat. L’alcalde, Jordi San José, va anunciar que al febrer va fina-litzar el termini perquè el Bar Gòtic fes la mesura de decibels i que el més probable es que es clausuri temporalment.

Un lloc tranquilL’intendent de l’Àrea Bàsica Policial dels Mossos d’Esquadra, José Ramon de San Eufrasio, va agafar el relleu per parlar de la seguretat ciutadana. En general, tant els delictes com les faltes han sofert una disminució, de 1.600 casos a 1.530. Cal dir que Sant Feliu té un índex de fets penals

molt per sota de la mitja del Baix Llobre-gat i de Catalunya, 34 per cada 1.000 habi-tants, mentre que al Baix Llobregat arriba a 58, a Catalunya és de 67 i a Barcelona supera la els 107. Les detencions del 2013, la majoria de les quals les practiquen els mossos, se situa en 206, un 9% menys que a l’any anterior. Les detencions es con-centren en pocs individus, delinqüents multireincidents.

Delictes contra el patrimoniQuants als delictes contra el patrimoni, a Sant Feliu la xifra és de 34 per cada 1.000 habitants, mentre que, en general, a la Re-gió Policial Metropolitana Sud (RPMS), en la que s’inclou el municipi, és de 58 per cada 1.000 habitants. La majoria de robatoris te-nen lloc a l’interior dels vehicles, i han pas-sat de 149 el 2012 a 128 el 2013. Quant als robatoris amb força als domicilis, es xifren en 48 al 2013, vuit menys que l’any anterior. En ambdós casos es tracta de bandes que es van desplaçant pel territori.

Un dels delictes que no ha disminuït és el de la simulació de delictes, especi-alment, la simulació de robatori amb vio-lència del mòbil per cobrar l’assegurança. San Eufrasio va advertir que les persones que posen aquestes falses denúncies, 25 l’any passat, són imputades.

Per últim, el cap del Cos Nacional de Policia, l’inspector Francisco Prieto, va destacar es van expedir més passaports que el 2012. Uns han de marxar i altres no estan volen venir, ja que s’ha reduït força l’expedició dels documents per a estrangers, com les targetes de residència (2.000 menys que el 2012). A causa de la crisi, també han augmentat els serveis as-sistencials, com per exemple l’ajuda a les persones grans. Prieto també va presen-tar alguns avenços en la gestió dels DNIs, que ha reduït les cues i dóna facilitats a persones que no poden desplaçar-se.

el diari de Sant Feliu · març de 2014CIUTAT8

La larga sesión plenaria de Febrero volvió a pi-votar sobre el resbala-dizo terreno del IBI. El

equipo de gobierno dio el porta-zo definitivo a la rebaja al apro-bar la propuesta del punto 14 del Área de Economía, que proponía la modificación de la ordenanza fiscal número 1, la que regula el tipo del IBI. El consistorio anun-ció que el ajuste de los bienes inmuebles de naturaleza urba-na se haría al 0,546% del valor catastral, siguiendo la directriz marcada en el presupuesto 2014 (una subida entre el 0 y el 1%) pero sin justificar la cifra.

La continuidad del equipo de gobierno en cuanto a política fiscal no sorprendió. El concejal de Hacienda, Manel Carrión, ex-plicó que el IBI subirá a ritmo de IPC, tal y como se habían com-prometido ambos partidos en sus respectivos programas elec-torales. Obvió que para entonces se desconocía que el gobierno de Rajoy bajaría los valores catas-trales -una base para determinar el IBI- un 15% en el caso de aque-llos que se hubieran revisado en el año 2006, los posteriores in-cluso más, puerta abierta a que los ayuntamientos hagan lo mis-mo con su parte del impuesto.

La decisión gubernamental de bajar los valores catastrales de las viviendas que se habían revisado durante el boom inmo-biliario está hecha precisamente para el IBI no suba en un mo-mento el que el precio de la vivi-enda de desploma. Sin embargo, una rebaja del 15% en el tipo im-

positivo significaría 2 millones menos de euros para las arcas municipales, lo que según el res-ponsable municipal de Hacien-da, Manel Carrión, “significaría tener que recortar en la calidad de algunos servicios”, quien de-fiende que “el ayuntamiento se mueve en una horquilla baja del tipo impositivo, del 0,4 al 1,7%”.

En la misma línea de justi-ficación se expresó el alcalde, Jordi San José, quien dijo que con la rebaja “mantener el ni-vel de prestaciones es inviable”, y ante los embates de PP y PSC añadió que “si los partidos de la oposición quieren ser coheren-tes, lo incluyan en su programa electoral”. También combatió otras propuestas para ahorrar, al escudarse en que “el impor-te económico del personal del ayuntamiento no supone un 15%”, haciéndose eco de una de las propuestas de la comisión ciudadana para recortar gas-tos. Obvió que eliminar cargos de confianza es sólo una de las

propuestas de ésta para ahorrar tanto dinero de las arcas munici-pales como el que se recauda con el incremento impuesto sobre los bienes inmuebles. Tampoco parece muy lógico que el equipo de gobierno convenga subir un impuesto tan amplio y cierre el año con superávit, lo que demu-estra que el margen de maniobra existe.

Papel mojadoEl punto se presentó ante los miembros de la Comisión Ciu-dadana en contra de la subida del IBI, y se le cedió la palabra a Consuelo Martínez, quien dijo representar a más de 4.500 fir-mantes en contra de la subida del IBI, lo que supone más de la tercera parte de la población de Sant Feliu. “Entendemos que deseen aplicar su programa, pero las condiciones económicas desde que ustedes optaban a la alcaldía han sido arrolladas por la realidad”, afirmó, añadiendo que “cambian lo que les convi-

ene”. Consuelo comparó la cri-sis a un cataclismo ante el cual no habían reaccionado y agitó el papel en el que, por escrito, los responsables del consisto-rio se habían comprometido a ajustar los valores catastrales al 50% del valor del mercado, otra recomendación gubernamen-tal. “Aprovechen ya que aún ti-enen competencias”, esgrimió haciendo referencia a la Ley de Reforma y Sostenibilidad de la Administración Local (ARSAL), contra la que se había votado en bloque en un punto anterior.

La convecina aprovechó tam-bién para pedir un atril que dote de más solemnidad -y comodi-dad- las intervenciones plena-rias. La comisión también pide una ponencia que actualice la valoración de los inmuebles del municipio a la realidad, la otra medida que tienen los ayuntami-entos -además de fijar la cuantía del tipo impositivo dentro de los amplios márgenes que marca la Ley de Haciendas Locales- para

adaptar el IBI a la capacidad económica de sus ciudadanos. Como cabía esperar, el punto se acabó resolviendo con el apoyo de los socios de gobierno y el rechazo de la oposición.

La mejor política socialLa comisión ciudadana había convocado una reunión para el sábado siguiente al pleno, que transcurrió en la Sala Iberia. En ella informaron de las decisiones tomadas en la sesión plenaria e hicieron una valoración de todo el camino recorrido hasta el mo-mento. A la reunión asistieron más de 200 personas, algunas de las cuales explicaron su difí-cil situación económica y social. Allí se volvieron a repetir las de-mandas sociales, afirmando que “bajar el IBI también es política social” y pidiendo que se deje de “inaugurar plazas y dar subven-ciones a actos superfluos”. Sil-vestre fue muy concreto y pidió “un informe de las cinco parti-das susceptibles de reducirse y, a modo de ejemplo, que el alcal-de comience recortando por los 1.700 euros mensuales que cobra por asistir a las sesiones del Co-sejo y la Junta del Área Metropo-litana de Barcelona.

La entidad convoca para el jueves 27 de Marzo una concen-tración de protesta de 7 y media de la tarde a las 10 de la noche, coincidiendo así con el próximo pleno municipal. De esta manera quieren hacer llegar su descon-tento ante el inmobilismo mos-trado en este asunto por los so-cios de gobierno.

Portazo municipal a la rebaja del IBIEl Ayuntamiento no aprovecha para rebajar el tipo impositivo un 15% y lo adapta al IPC

CIUTAT 9el diari de Sant Feliu · març de 2014

Després de l'èxit de les curses solidàri-es d'anys anteriors, l’Escola Nadal ha

tornat a repetir l’experiència dins de les Jornades Culturals de l’escola el passat 26 de fe-brer. Tots els alumnes, des primer de primària fins a sisè,

van córrer per tercera vegada per una bona causa a la terce-ra cursa solidària que se cele-bra al Parc Nadal.

Per cada volta recorreguda a la cursa el centre donarà un donatiu per part de les famíli-es, i els diners que es recollin seran donats a una ONG. En-

guany l’Escola Nadal ha decidit col·laborar amb l'organització humanitària Cáritas, que tan-ta gent està ajudant a la nos-tra ciutat. L’any passat va ser l’ONG Aldeas Infantiles qui va rebre la recaptació solidària i la primera edició es va destinar a Save the Children.

L’Escola Nadal repeteix amb èxit la tercera cursa solidàriaEl centre destina la recaptació a Cáritas Sant Feliu

CIUTAT el diari de Sant Feliu · març de 201410

Vista aèria del llac i a la dreta la zona en obres on es vol construïr la zona de joc.

Més de 300 rosers a la plantada del Parc de Torreblanca150 nens i nenes participen al concurs de dibuix sobre roses

L’Associació Amics de les Roses ha organitzat novament la plantada de rosers al Parc Tor-

reblanca. L’acte va transcórrer el diumenge 9 de febrer des de les 10 del matí amb una botifar-rada popular per agafar forces abans de la plantada popular de rosers, a partir de les 11. La meteorologia va acompanyar i les persones participants van

plantar prop de 300 rosers de les varietats Gaudí, Rose Dot, Regina Pacis i Jardinero Or-tíz. La jornada estava amanida amb altres activitats, com el taller ‘Com es planta i es poda un roser’ i una visita guiada per descobrir els racons del parc a les 12 del migdia. Durant tot el matí hi havia a més parades on comprar rosers i estris de jardi-neria per cultivar-los.

També es va celebrar el con-curs de dibuix infantil ‘La rosa i el roser’ adreçat a infants entre 6 i 12 anys. Els nens i nenes par-ticipants, vora dels 150, ho van fer en dues modalitats, ‘Roses i rosers’ i ‘Jardins amb roses’. El 23 de febrer es van lliurar els premis a les pintures -dues entrades per a Port Aventura- després d’estar uns dies expo-sades a la terrassa del cigne.

ESPORTS12 el diari de Sant Feliu · març de 2014

El president número 25 del Santfeliuenc FC ens deixa a l’edat de 69 anys

El 18 de febrer va ser un dia trist per al Santfe-liuenc FC, ja que el seu president número 25,

Francisco Prieto Pizarro, va mo-rir a l’edat de 69 anys. Prieto Pi-zarro va néixer a Aracena (Huel-va) el 22 de juny de 1944 i, des dels anys 70, es vincula al club com a soci i després, a cavall dels anys 80, com a membre de la junta directiva presidida per Baltasar Martínez Egea (1978-1981). En aquesta etapa, adqui-reix l’experiència necessària que el portarà el maig de 1989 a ocupar la presidència del club amb dos objectius bàsics: tornar el Santfeliuenc a Preferent i re-ordenar la situació econòmica.

També serà recordat per ser el directiu que comandava l’entitat durant el 85 aniversari de funda-ció del club, el 1990.

Recuperació esportivaEl juny del 1985, l’equip va aconseguir el primer ascens a Regional Preferent de la seva història, una categoria que es va perdre la temporada 1988-89. Prieto Pizarro agafa les reg-nes del club amb la categoria perduda i, després d’una tem-porada de transició, la junta di-rectiva decideix contractar com a entrenador altre cop a l’ho-me que va comandar el primer ascens a Preferent, Francesc Estrada, que havia deixat l’en-

titat l’estiu de 1985 juntament amb el president, Pere Pocurull. De la mà de Prieto i Estrada, el Santfeliuenc va recuperar la ca-tegoria el 18 de maig de 1991 al camp del Sant Ildefons.

Francesc Estrada va continuar a la banqueta de l’equip durant el mandat de Prieto -dues tempora-des més- i va consolidar l’equip a Preferent. Després, el 1993, la junta va nomenar Ignacio Pérez “Iñaki” (jugador de l’Espanyol que havia jugat la final de la UEFA contra el Bayern Lever-kusen) com a nou entrenador. L’equip va jugar a Regional Pre-ferent durant 8 temporades, fins que la va perdre el 1999, passant a jugar a Primera Regional.

Tota una família vinculada al clubFerroviari de professió, Fran-cisco Prieto, a més de fites esportives, també va acon-seguir sanejar les arques del club durant el seu govern. L’actual president (el que fa 31), Alberto Prieto, és el ne-bot de Francisco Prieto, de qui ha dit que era “una per-sona seriosa i disciplinada, amb un sentit de la respon-sabilitat molt gran, realis-ta i molt treballadora”. En aquest sentit, Alberto Prieto -que reconeix que ha rebut molts consells del seu oncle per dirigir el club- ha desta-

Xavi Martí

Francisco Prieto va dirigir l'entitat entre 1989 i 1993 i durant el seu mandat es va aconseguir el segon ascens a Regional Preferent de la història del club

cat: “La meva filosofia de serio-sitat en el tema econòmic li dec al meu tiet. En Francisco sempre deia que si hem de ser respec-tats com a club, hem de complir amb la paraula que hem donat. També era partidari de no tirar cap projecte endavant sense es-tar segurs que era viable i que sortiria bé, per evitar possibles patacades, tant esportives com econòmiques”.

El pare de l’actual president, Indalecio Prieto, va formar part de la junta directiva del seu ger-mà, de la de Manuel Navarro (president 30, 2004-2007) i tam-bé ha col·laborat en el mandat del seu fill. Alberto Prieto porta els colors blanc i blau a la sang i, des de ben petit, acompanya-va al seu pare i al seu oncle als desplaçaments que feia l’equip.

També va jugar dels 4 anys fins a Juvenil amb el club i va entrenar algun conjunt del futbol base.

Un nou mandat profitósCom el seu oncle, Alberto Prieto passarà a la història pels èxits econòmics (evitar la despesa desmesurada) i esportius, ja que l’equip, en els darrers anys, ha pujat per primera vegada a Primera Catalana i també a Ter-cera Divisió. A més, tot sembla apuntar que, com que l’actual equip es manté a la part central de la taula, la temporada 2014-2015 també gaudirem de futbol de Tercera Divisió a la ciutat. De moment, 7 anys d’èxits, l’home-natge que l’Alberto li ha entre-gat al seu pare Indalecio i al seu oncle Francisco... pel seu bon mestratge.

Segona participació de Txus Fernández a l'Andalusia Bike Race

El ciclista de Sant Feliu Txus Fernández, fent equip amb Fernando Gutiérrez, va parti-

cipar, entre es dies 23 i 28 de febrer, a la quarta edició de l'Andalusia Bike Race, que és la cursa per etapes de bicicletes de muntanya més important del panorama de l'Estat espa-nyol. Fernández, que pertany a l'equip CE CORRIOL de Vilassar de Mar, era el segon cop que prenia part en aquesta dura prova, que presentava etapes

de més de 70 quilòmetres al dia. La cursa va començar a Jaén

i va acabar a Córdova i l'edició 2014 va presentar el rècord d'esportistes inscrits, 716, una quarta part d'origen extranger. La importància de l'Andalusia Bike Race es veu en el nom-bre de països on arriba el seu prestigi, amb corredors i cor-redores d'Alemanya, Argenti-na, Àustria, Australia, Bèlgica, Brasil, Dinamarca, Espanya, França, Holanda, Hondures, Irlanda, Illes Fèroe, Itàlia, Lu-

xemburg, Noruega, Polònia, Portugal, Regne Unit, Repúbli-ca Txeca, Rússia, Suècia, Suïssa i Veneçuela.

A més dels millors corredors locals i internacionals d'aques-ta especialitat del ciclisme, la cursa va comptar amb la par-ticipació del campió del món 2013 de Moto 3, Maverick Viñales, de l'alpinista Edurne Pasabán i de l'ultrafondista Jo-sef Ajram. El corredor de Sant Feliu va acabar a la posició 71 a la categoria Elite Men.

Prieto al costat de Baltasar durant l’acte del 85è aniversari del club. Manuel Gil

14 el diari de Sant Feliu · març de 2014ESPORTS

Els benjamins de la Penya Barcelonista guanyen la primera fase del Campionat de Penyes del BarçaEls infants de Sant Feliu acaben primers a un punt del segon i a quatre del tercer i amb onze partits guanyats i un empat i una derrota

Els benjamins de la Penya Barcelonista de Sant Fe-liu han acabat la prime-ra fase del Campionat de

Penyes del FC Barcelona com a campions amb 34 punts i només amb un partit perdut i un d’em-patat dels tretze disputats. A més d’aquests bons resultats, també cal destacar l’apartat anotador, amb 56 gols a favor, la qual cosa significa una notable mitjana de 4,30 dianes per partit. L’equip

només ha rebut catorze gols, 1,07 per encontre.

El dia 8 de març comença la segona fase amb una lliga a dues voltes en què hi participaran dos grups: al grup A, jugaran els equips que han quedat classificats entre els set primers i al grup B els restants. Quan finalitzi la se-gona fase, els quatre primers clas-sificats de cada grup disputaran entre ells les semifinals (els pri-mers contra els quarts i els segons

contra els tercers) i les dues finals als camps annexes al Miniestadi.

34 anys al torneigEl director esportiu de la Penya, Gabriel Pina, ha destacat que el club porta des que es va fundar jugant el Campionat de Penyes del Barça, fa 34 anys. Al grup de benjamins, han jugat aques-ta primera fase les següents penyes: Cinc Copes, Collblanc-Sants, Barceloneta, Anguera A, Prat Blaugrana, Vallirana, Sant Cugat, Sant Andreu de la Barca, Anguera B, Catalònia B, Coll-Blanc Sants D, St. Vicenç dels Horts i Ramon Llorens. Els nois de Sant Feliu disputaran la se-gona fase contra els sis primers equips d’aquesta llista, que re-produeix la classificació final.

Es tracta de tot un èxit aconse-guit pels jugadors Marc Fernán-dez, Izan, Iker, Aitor, Lautaro, Joan, Hugo, Joan Pau, Òscar, Ge-rard, James, Jordany i Marc López. Els entrenadors han estat Òscar Yeste i Antonio Sánchez. X.M.

Les noies de l’Infantil-Cadet de la Peña Recreativa guanyen la lliga a manca de quatre jornades pel final

L’afició, els tècnics i la junta directiva de la Peña Recreativa de Sant Feliu estan de celebració

aquests dies, ja que l’equip fe-mení Infantil-Cadet de futbol-7

es va proclamar campió de lli-ga el dia 23 de febrer a manca de quatre jornades pel final de la competició. L’equip de Sant Feliu ha aconseguit aquest títol de lliga amb una autoritat total-

ment aclaparadora: ha guanyat els divuit partits disputats, ha marcat 144 gols i només n’ha re-but vint. La mitjana anotadora ha estat espectacular, amb vuit gols per partit.

A manca de quatre jornades i 12 punts per disputar, el segon classificat, Escuela Bonaire de Terrassa, estava a 11 punts de la Peña Recreativa i amb només tres partits per acabar de jugar, ja que el grup compta només amb 11 equips. El tercer a la clas-sificació, el Base Vilanova la Gel-trú -amb també només 3 partits per jugar-, se situava a 12 punts de les noies de Sant Feliu, men-tre que el Suburense tenia 15 punts menys. Amb aquestes da-des, es pot afirmar que l’èxit del conjunt de la nostra ciutat ha estat memorable i quasi històric.

Més de cinc gols per partitUna de les estadístiques que cri-den l’atenció de la campanya que està fent l’equip és que 94 dels 144 gols de l’equip els ha fet Laura Fernández Villagresa, amb una mitjana de 5,22 gols per par-tit. La segona màxima golejadora del grup, a molta distància, és Laura Escofet del Base Vilanova la Geltrú, amb 52 gols.

La segona màxima golejadora de l’equip amb deu gols, Judith Saubi, és la 24ena màxima goleja-dora del grup. Els 40 gols restants de la Peña, se’ls reparteixen en-tre nou jugadores.

Futur assegurat El president, Vicente Toledano, ha destacat que el mateix grup de jugadores, “amb la incorpo-ració de quatre o cinc fitxatges,

continuarà la temporada que ve a la lliga de Cadet-Juvenil de fut-bol-11”. Així el club s’assegura un equip femení per a la temporada 2014-2015, ja que, les futbolistes juguen menys anys que els fut-bolistes. Toledano ha destacat que les 13 noies que han guanyat la lliga ja tenen “el viatge a Port Aventura assegurat”, ja que la directiva va comunicar a comen-çaments de temporada que els equips que quedessin primers o pugessin de categoria rebrien aquest premi. L’equip acomiada-rà la lliga el 23 de març a Sant Feliu de Llobregat en un partit que les enfrontarà a les jugado-res del Sant Jaume Domenys. De ben segur que l’afició, en aquest encontre de la jornada 21, els donarà el premi del reconeixe-ment i els aplaudiments. X.M.

Aconsegueixen el títol sense perdre ni empatar cap dels divuit partits disputats i sent l’equip que ha marcat més gols i que n’ha rebut menys

50 jugadors de la Penya Barcelonista de Sant Feliu van anar a veure el Barça-Almería de

la jornada 26 (2 de març) de la lliga de Primera Di-visió, un partit que va acabar amb victòria dels ho-mes de Tata Martino. L'entitat va llogar un autocar per portar els petits jugadors a veure els seus ídols i companys de colors, aprofitant que el dia 3 era festiu a les escoles. Els petits futbolistes van gaudir amb la victòria final per quatre gols a un.

Visiten el Camp Nou

el diari de Sant Feliu · març de 201416 CULTURA

Una fiesta con pica-pica y rebujito rodea-dos de amigos, socios y simpatizantes; así

es como la Peña Bética inaugu-ró su 20o aniversario y presentó las muchas sorpresas que depara la Junta para este año verdade-ramente verdiblanco. El presi-dente, Antonio González, inició los parlamentos: “Parece que fue ayer, el año 1994, cuando se jun-taron unos amigos que iban a ver el Betis y decidieron legalizar la peña”. González recordó a todos sus antecesores, incluidos vocales, presidente y otros integrantes de la junta, muchos de los cuales es-taban presentes.

El vicepresidente desde hace 3 años, Francisco Escacena, pre-sentó la celelbración: un festival de canto y baile de todas las pe-ñas béticas de Cataluña, una ex-posición de pintura, la segunda charla-coloquio sobre las peñas béticas y el beticismo en Cataluña, un torneo de fútbol sala entre las peñas béticas de Cataluña, la ter-cera edición de la liga intercultu-ral, un torneo de dominó, un en-cuentro de entidades locales en la plaza Rosas, matinales de festival

flamenco, la 1a cursa atlética de la Peña, el concierto de primavera, una molletada, un cocido andaluz y un macroconcierto en Junio (en mes en que se creó la Peña Cultu-ral Deportiva Recreativa Bética y Andaluza), un musical de los Beat-les en la Sala Iberia, una visita de la directiva del Betis, una semana infantil para los béticos más pe-queñitos, el Día de la Mujer Béti-ca y una semana cultural. Un año intenso hasta el 20 de Diciembre.

Algunos de los actos, como la cursa atlética, conllevan mucho trabajo. En otros casos, como la segunda edición del concierto de primavera, suponen un reto por el éxito que tuvieron. Aún no hay fe-chas para todo, pero sí el logo, que apareció en el acto de presenta-ción. Escacena también se hizo eco de los esfuerzos que ha supuesto sacar adelante la Peña durante todo este tiempo, conciliando la junta con el trabajo y la familia y pagando las facturas. Igual como hace el Betis, arrostrando los ma-los tiempos pero pasándolo bien. La creación de la Peña Bética tuvo lugar en el bar Florero, y desde el pasado 20 Julio ocupa de nuevo su local original, en la plaza Rosas.

La presentación tuvo lugar en un ambiente emotivo y socarrón, y los miembros de la mesa dieron la bienvenida al alcalde con va-rias bromas, apodándole El barbas y perdonándole que llegara justo a tiempo para la presentación: “Con lo grande que eres, para no perdonarte”. El alcalde, Jordi San José, concluyó la presentación del 20o aniversario reconociendo el trabajo del equipo de personas que hay detrás de la Peña Bética: “Vosotros aportáis muchísimo a Sant Feliu, el primer concierto que hicisteis el año pasado fue extraordinario, al igual que las chirigotas”. San José definió la Peña Bética como “vida cultural y asociativa hecha desde los ba-rrios” y acabó levantando el áni-mo: “El Betis está como está, pero la Peña está arriba de todo”.

ChirigotasEl segundo pregón de las chiri-gotas de Carnaval ‘Con más de 40 y sin na’ que llevarme a la boca’ tuvo lugar el viernes 28 en el Auditorio del Palau Falguera, y repitió el éxito del año preceden-te. El título hace referencia a las mujeres divorciadas que viven su segunda juventud de manera desenfrenada, y este será el se-gundo año en que los miembros se disfrazan de mujeres. Como caracteriza al género; letras pi-cantes, segundas lecturas y la dosis justa de causticidad. Las en-tradas se habían agotado en sólo dos días, exceptuando el 10% que había que reservar para taquilla. Un auditori lleno hasta los topes que se entregó de lleno al espec-táculo con sus exhortaciones. Para abrir boca, tuvo lugar la ac-tuación de la Carmen Carrasco, que interpretó cinco piezas de la canción española con coplas y alguna ranchera. Con algunos minutos de retraso se dio por fin comienzo a la alocada actuación de Clementina, Patrocinia, Geno-veva y hasta quince- chicas ves-tidas con leotardos de colores y faldas y vestidos de todo tipo, que explicaron cómo viven la cuaren-tena. Las letras, escritas todas por el presidente de la peña, de origen gaditano como las chiri-gotas, abordaban en clave de hu-mor diferentes temas; sobretodo cómo pasar la crisis, divertirse y, sobretodo, encontrar a un buen

hombre. El repertorio, sobretodo el popurrí, incluyó versiones de canciones conocidas de Mojinos Escocíos, Azúcar Moreno, María del Monte y Elvis Presley. El equi-po de gobierno y, especialmente, el alcalde, no se libraron de las puyas que le lanzaron desde el escenario (“al público inteligen-te que me comprende, -dijo el pregonero-, y a las autoridades también”). Cabe decir que todos los cargos políticos, que miraban el espectáculo desde la primera fila, recibieron las estrofas con una carcajada. También a Rajoy, aunque no estaba presente, le de-dicaron algunos piropos.

Pero también hubo espacio para cantar sobre temas más serios, como uno dedicado a to-das las mujeres afectadas por el cáncer. Asimismo, los guitarris-tas de la peña homenajearon al gaditano Paco de Lucía, fallecido pocos días antes, y lo hicieron tocando el tema que lo aupó a la fama, Entre dos aguas.

Al final, la sorpresa, y es que faltaba el galán, el hombre que todas esperaban, interpretado por uno de los fundadores de la peña y uno de los más veteranos, Manuel Estrada López, El Boys que encandiló a las muchachas y que después de las chirigotas explicó algunos chistes. Por su parte, el presidente, Antonio González El Fuerte, se arrancó con una rum-ba para acabar la velada. En ella aprovechó para cargar contra el presidente del Sevilla, encarcela-do por corrupción. Según la rum-ba, Del Nido pide ayuda a la Virgen del Rocío desde la cárcel, pero ésta se la niega porque es del Betis.

En definitiva, una velada de crítica y fiesta a partes iguales, que se reeditó el sábado siguiente incluyendo algunos temas más. 4 meses de ensayo que han dado un buen fruto. Además, los miembros de la Peña Bética celebraron el Día de Andalucía el día 2 con la coor-dinadora de peñas béticas en una masía-restaurante de Terrassa.

Lleno total en el Auditori para seguir la segunda edición de las chirigotas de la Peña BéticaEste es el primero de una serie de actos que la entidad prevé para celebrar su vigésimo aniversario

Els serveis socials tenen com a fina-

litat garantir el be-nestar i la qualitat de vida de la ciutadania, i sobretot ara, quan aquests han passat de ser necessaris a ser imprescindibles, a causa de la precarie-tat laboral i econòmi-ca que existeix. Això fa que el perfil de les persones que acudei-

xen als serveis socials sigui cada cop més ampli.

Des de el passat juliol, la Torre de Can Calders, a la plaça Laujar d'Andarax, acull els serveis socials de la zona nord de la ciutat, que comprèn Can Calders, La Salut, Mas Lluí, Les Grasses i Roses-Castellbell. Aquests barris repre-senten el 60% de la població de Sant Feliu, amb 26.235 persones, una població, a més, amb una forta proble-màtica social en alguns d’aquests barris. En el 6 mesos que porta en marxa, els serveis socials de la Torre de Can Calders han atès 1.880 persones, el 61% del total de gent atesa per tots els serveis socials de Sant Feliu.

La primera tinent d'alcaldia i regidora de Serveis Socials, Gent Gran i Salut, Rosa Maria Martí, explica que la Torre de Can Calders acull, d'una banda, dos equips d'atenció social primària que atenen a la població compresa de la via en amunt; i de l'altra, el servei d'atenció social a les persones amb dependència reconeguda, un ser-vei que dóna atenció a tota la ciutat. D'aquesta manera s'han unificat, ja que abans del trasllat els dos equips d'atenció social primària estaven ubicats al Centre de Salut Municipal i el servei d'atenció social a la depen-dència es trobava al Casal Municipal de la Gent Gran.

Unes instal·lacions dignes

La Torre de Can Calders ha estat restaurada i posa-da al dia per poder oferir una atenció adequada a les

persones, alhora que ofereix als treballadors i treballa-dores un entorn agradable i segur on desenvolupar la

seva feina. L'excel·lent equip de la Torre de Can Calders està format per quatre treballadores socials, dues educa-dores socials i una auxiliar administrativa-recepcionista, aquesta darrera contratada mitjançant un pla d'ocupació. L'equip professional valora que l'espai afavoreix el res-pecte a la dignitat de les persones, la seva intimitat i con-fidencialitat, així com les persones ateses, que valoren molt positivament la nova ubicació i també la proximitat al CAP Rambla, fet que afavoreix una més alta qualitat en l’atenció. També es valora la proximitat a la població que ha d'atendre així com la proximitat al CAP, el que redun-da en la qualitat de l'atenció.

La regidora de Convergència i Unió explica que les an-tigues instal·lacions suposaven un greuge comparatiu respecte a la població atesa a Can Ricart, on es troba la resta de serveis socials. D'aquesta manera, la reforma de Can Calders ha posat l'equipament al dia en matèria de normativa, per exemple, d'accessibilitat, el que assegura que hi hagi un lloc adequat per desenvolupar aquesta tasca de manera definitiva. A més, permet realitzar altres tipus d’intervencions socials, com el treball grupal i/o comunitari.

Creix l'atenció domiciliària i les ajudes

Des de la posada en marxa del sistema del copagament, l'atenció domiciliària està creixent. Es demostra que aquest sistema garanteix un accés universal i equitatiu, adaptant el seu pagament a les condicions econòmiques de les persones ateses. Els ajuts d'urgència social també s'han incrementat respecte de l'any passat. Els ajuts a l’escolarització com ara les beques men-jador i les sortides es-colars obligatòries han crescut de manera con-siderable, el que suposa una alta pressió assisten-cial per les professionals del departament de ser-veis socials.

Rosa Maria Martí fa un balanç positiu dels 6 mesos de funcionament dels serveis de la Torre de Can Calders

L'equipament ofereix atenció social primària i atenció a les persones amb dependència reconeguda

33 comparses al Carnestoltes més participatiuLa Salsa de l’Espriu i Las Estrellas guanyen en la categoria infantil i d’adults, respectivament

Ja ha passat el carnestoltes, el temps de les mascarades, i ho ha fet amb un gran èxit de participació. Tant la rua

com el posterior ball final a la plaça de la Vila són el plat fort de la festa, i enguany aquest plat no ha decebut. La rua ha estat composta per 33 comparses amb les seves imaginatives carrosses, 33 comparses que han mobilitzat més de 1.800 persones, una xifra rècord des que se celebra la rua

a Sant Feliu, fa 30 anys. Després de fer el seu recorregut, les com-parses van arribar a la plaça de la Vila a tres quarts de 8 i d’una en una van anar pujant a l’es-cenari per fer la seva coreogra-fia. Per pair l’espera de la gran quantitat de persones que s’es-perava, una veu feia un compen-di de la Història de la Música, ja que aquest 2014 aquest era el leit motiv del Carnaval. Després de les actuacions i mentre el jurat

del concurs de comparses 2014 deliberava, el Rei Carnestoltes va sortir al balcó proclamant-se “el menys monàrquic dels reis” i fent, com pertoca en aquestes ocasions, un discurs ben crític amb l’status quo. Va arremetre contra la monarquia, va parlar de la consulta, de la LOMCE, la reforma de l’avortament, la pre-sidenta de la Comunidad de Ma-drid, el soterrament i la pujada del transport públic, i va fer una cant a la diversió: “Feu l’amor i no la guerra fins que arribi la Quaresma, per Carnaval, tot s’hi val!”, va sentenciar.

Tot seguit, es van atorgar els premis a les sis millors com-parses, amb la presència de dos representants, un nen i una nena, del Consell d’Infants. Hi van resultar guanyadores mol-tes de les associacions de pares i mares participants. Sense anar més lluny, el 1r premi de la mo-dalitat infantil va anar a parar a l’AMPA de l’Escola Salvador Espriu, amb el tema ‘La salsa de

l’Espriu’. Un dels pares de l’AM-PA va adreçar unes paraules al públic, visiblement emocionat, explicant que se sentien molt orgullosos d’aquest premi i re-cordant que la seva filla havia superat un càncer i recordant l’Hospital Sant Joan de Déu re-cull fons per curar la malaltia.

El 2n premi el va rebre el Club d’Esplai Diversitat Lúdica per ‘Animàlia: Diversitat ani-mal’, represenant a diverses es-pècies de la selva, i el 3r li va ser concedit a una altra AMPA, la de l’Escola Monmany, que anava disfressada de peixos brillants amb el lema ‘No callem ni sota l’aigua’.

Ja en la categoria d’adults, el 1r premi lia va ser concedit a la comparsa Las Estrellas, que en lloc de ball van fer una recreació de l’atracció del Dragon Khan anomenada ‘Sant Feliu Khan’. El 2n premi va ser per a l’AMPA de l’Escola Gaudí, amb ‘Príncipes de la diversión’ i, per últim, el 3r va ser per a l’entitat dels

Amics del Carrer Santa Creu, amb el motiu ‘¿De fiesta?, ¡¡No al abordaje!!’, que encarnava un conjunt de pirates masculins i femenins molt ferotges.

El jurat de Sant Feliu conce-deix a més les mencions especi-als, reconeixent diversos aspec-tes de les comparses. Per la seva elaboració i animació el jurat va premiar l’AMPA del Col·legi Ver-ge de la Salut, amb Rockavirsa, per donar molt de joc: Asprodis disfressats de cubs de Rubik, per la seva simpatia, l’AMPA del Miquel Martí i Pol, amb ‘Saltem sempre junts...!!!’; per la seva frescor, la Peña Luis de Córdo-ba, que va enlluernar els pre-sents amb un ball ben caribeny amb ‘Macedonia Tropical’, i com a més moderna l’AMPA del Col-legi Nadal, amb ‘Al mal temps bona “wassa”’, una reproducció de diferents emoticones de la popular missatgeria instantània.

El carnaval es va tancar el dis-sabte 8 de març amb l’enterra-ment del rei Carnestoltes.

el diari de Sant Feliu · març de 2014CULTURA18

el diari de Sant Feliu · març de 2014CULTURA20

La primera sessió de Contrapunt Poètic omple l’Aula de Música i TeatreLa brillant inauguració del cicle ens regala un recital a quatre veus

L’Aula de Música i Teatre Musi-cal va inaugurar divendres 21 el nou cicle Contrapunt poètic. La combinació d’arts ha funcio-

nat al llarg de la història, i Contrapunt Poètic vol oferir aquesta amalgama de poesia, música, dansa i per oferir al pú-blic una experiència sensitiva diferent. La iniciativa s’inspira en moviments multidisciplinars sorgits als grisos anys de la postguerra, com Dau al Set o els Hot Club en els Salons de Jazz i diferents escenaris de Barcelona.

Marta Pérez i Lourdes Borrell són les organitzadores del cicle, i a la presenta-ció van voler recordar l’aniversari d’un gran poeta, Antonio Machado, que va morir el 22 de febrer del 1939. Aquesta primera sessió va combinar poesia, dan-sa i música. Per a la primera disciplina artística va comptar amb els autors Ri-card Mirabete, Josep-Ramon Bach, Sònia Moll i David Caño, cadascun dels quals va declamar una selecció dels seus poemes amb un separador musical entre els au-tors i l’autora, la magistral interpretació al piano del jove Eduard Núñez.

Mirabete va llegir poemes dedicats a Barcelona i també a Vic, ciutat on va viure 3 anys, homenatjant i inspirant-se en la novel·la per antonomàsia de la ciu-tat, Laura a la ciutat dels sants. “En va, les passes ressegueixen l’itinerari dels re-cords, / són només meves les dreceres, els carrers tallats / i les llums somortes de l’oblit dels anys. / En va la memòria inscriu un nou traçat de la ciutat, / dels carrers de la jovenesa / esvaïda pel sol del migdia [...] La boira i les fumeres de la carena / amaguen les ombres dels difunts de la ciutat / ja queden lluny els tambors de guerra / i als carrers de cendra hi ha mostres de sang mastegada”.

El següent va ser el poeta, narrador i dramaturg Josep-Ramon Bach, que crea una lírica molt original, basada en la poesia oral africana, amb una cuidada ironia humorística. Bach era el més ve-terà de tots quatre: “Em fa molta il·lusió llegir amb poetes tan joves, però jo llegiré coses antigues”, va dir. Les va dividir en tres grans temes: la vida, l’amor i la mort. Aquest últim, tema central del poema ‘La cançó dels pigmeus’: “Ei, un cavall / i la

mort? / és el Nakú / i qui se’l menjarà? / pobre Nakú / obre’l en canal i et dona-rem les tripes! / un elefant ferit de mort / qui s’emportarà els ullals? /pobre Nakú / trosseja’l i et donarem la cua!”.

Pensar, riure, emocionar-seLa poetessa i traductora Sònia Moll va ser la més intimista de totes, compartint amb els presents poemes inèdits que veu-ran la llum aquest 2014. Es tracta d’una poesia molt basada en la infantesa, en les fronteres -Moll és filla del mestissatge-, la maternitat i els sentiments, sobretot els de dolor i soledat. “M’he adonat que tots els poemes d’aquest futur poemari tenen llums i ombres d’una manera molt contrastada”, va dir. Un exemple és ‘Re-torns’: “La mare cau / reculo fins al ven-tre / desneixo sola. / Riures, la mare riu. / Llisco, follia endins, / contra el verd llum de les pupil·les. / Ploro. Forats. / M’he buscat el tel de l’ànima i l’he trobat cosit de forats. / Cada forat, una absèn-cia. / Mare, podràs avui venir a buscar-me? / Fer-se gran. I la mare és petita / i tu no saps com créixer per sostenir-la”.

I per acabar el recital, l’enèrgic David Caño, que fidel al seu estil va declamar bona part del poemari de memòria, amb ràfegues i cops d’efecte i referències molt polítiques. Amb una forma i un contingut contundents i directes, no gens exempts d’humor, també Caño va oferir un poe-mari encara no publicat, De penitents a desemparats, escrit a quatre mans amb Ricard Mirabete: “Tot és fals / tot és fals, amor / Mitòmans descreguts vam inven-tar Déu / per eternitzar la perfecció que no teníem / Fal·làcia del bon viure com a esclaus, / jo vaig veure com crucificaven Dionís / i el cel s’ennegria amb carronyai-

res al III Reich / i les marxes militars, una cabra coixa...” Caño va resumir molt bé la vetllada: “Hem pensat, hem rigut, ens hem emocionat...” i va reivindicar, com a colofó, que l’adjectiu normal no pot existir en poesia, perquè aquesta és con-flicte: “La llibertat és un hemicicle buit / un mentider mut / és treballar poc / i les calces de la cambrera fent de bandera / la llibertat és un estat permanent”.

El ballarí Pol Jiménez va posar la cire-reta a l’acte amb un ball d’inspiració fla-menca amb la música de Maria del Mar Bonet i un altre acompanyat amb vanos en honor al poeta andalús Federico García Lorca, una dansa que posava moviment als poemes d’aquest autor i també de La veu del mar de Joan Vinyoli, ja que aquest au-tor va néixer el 3 de juliol de fa 100 anys. La directora de l’Institut, Laura Borràs, va excusar la seva assistència per motius d’agenda però assistirà a la sessió dedica-da al poeta Joan Vinyoli, el 3 de juliol.

Per cert que la filla de Joana Raspall, la poetessa que assolits els 100 anys ens va deixar recentment, també hi era present, com també l’escriptor Agustí Vilar.

El cicle es farà un cop al mes fins al desembre a l’Aula de Música i Teatre Mu-sical (Laureà Miró, 41) una escola Asso-ciada a la UNESCO i que per a aquest cicle basat en la poesia compta amb el suport de l’Institut de les Lletres Catalanes (ILC). La següent cita va teir lloc dos dies abans del Dia Internacional de la Dona Tre-balladora, el 6 de març, amb un recital poètico-musical que comptà amb la par-ticipació de sis poetesses de l’Associació de Relataires en Català (ARC), ja que les organitzadores del cicle, Pérez i Borrell, han volgut primar la participació de col·lectius poètics.

Jo contemplava com gesticu-lava i encadenava el seu dis-curs, sense pauses i com si el temps de la seva vida esti-

gués a punt de finir. Era realment sorprenent escoltar els encade-naments de conceptes diferents i el to de veu que cada vegada era més i més pujat. En un mo-ment va prendre una respiració, “possiblement s’ofegava” i en tot el local es va fer el silenci. Mol-tes mirades es van entrecreuar i subtilment es podia entendre del silenci, “uf, que bé”. Pocs segons després, el seu company de cafè havia tirat les espatlles amunt, agafant aire, perquè intuïa que novament tornaria a “bombar-dejar-lo”. Ho va endevinar; no-vament tornava a començar el monòleg. Per què actuem així? Podríem contemplar algunes causes que provoquen aquests efectes. Un primer aspecte po-dria ser l’educació rebuda, que no ha fomentat el diàleg i el valor que té per comunicar-se. Un altre aspecte a considerar seria que aquesta persona per les circums-tàncies viscudes ha desenvolupat un “ego” que no li permet que l’altre l’interfereixi. També es po-dria tractar d’una persona solità-ria. Aquestes persones són dignes de compassió, perquè desconei-xen que, segons els entesos, les paraules ocupen solament un 7% de la comunicació interpersonal. I això em recorda el que va dir la psicoterapeuta Virginia Satir sobre la comunicació: “el millor regal que puc rebre d’algú és que em vegi, que m’escolti, que m’en-tengui i que em toqui”. Adéu.

Parles, parles i parles!

La Banda Sinfónica homenajea a Antonio Caballero en su 45 aniversario de casado con Mercedes GarcíaEste santfeliuense atesora 242 documentos audiovisuales sobre la historia de la ciudad

Antonio Caballero colecciona cámaras, monedas y relojes an-tiguos, pero sobretodo imáge-nes. Lleva más de 40 años pa-

sando los actos culturales y políticos de Sant Feliu por la lente de su cámara y col-gando los resúmenes editados en su canal de Youtube bajo el nombre de Toni0645,

donde se pueden ver ‘35 años de Sant Fe-liu’, ‘120 años de historia de la Unión Co-ral’, y un largo etcétera.

Siempre le ha gustado el cine y en el 77 y junto a unos amigos formó la Fun-dación de Cine Amateur, una agrupación cinéfila de la que era presidente. Uno de los objetivos de la fundación era crear un archivo filmado porque, según expli-ca, “para encontrar imágenes de la ciu-dad había que ir a fuera porque aquí no había nada, y una ciudad sin archivo no es ciudad”. Al principio filmaban con la famosa Súper 8 en 16 mm, y cuando la agrupación se disolvió él siguió con la tarea, a pesar de que no recibe ninguna ayuda económica pública. La dificultad de los cineastas modestos radica en que van con cámaras compactas y los profe-sionales no siempre les dejan hacer su tarea, pero él siempre disfruta de libre acceso para filmar. Él cursó 3 años de montaje de vídeo y documental en Bar-celona y los crea en casa, con la ayuda de su familia (títulos, música...).

Caballero ha conseguido bastir un gran archivo de 242 documentos audi-ovisuales que es testigo de la memoria audiovisual de la ciudad: ha seguido di-versas candidaturas de las elecciones municipales, la trayectoria de entidades y personajes, plenos importantes, una gran variedad de celebraciones... Duran-te el 2013 ha tomado testimonio de los actos dedicados a la poetisa Joana Ras-pall, y también de su sepelio, imágenes que ha regalado a su familia. Como fisi-oterapeuta, está comprometido con la creación de un documental sobre el Sín-drome de Rett, así como un cortometraje sobre la esclerosis múltiple, “es una ex-periencia inolvidable”.

Ha gravado también a muchas entida-des, entre las cuales a la Banda Simfònica de Sant Feliu, que el Día del Padre ofrece un concierto a las 8 de la tarde en el Au-ditori del Palau Falguera como homenaje a este hombre, que tantas horas de gra-bación les ha dedicado y sigue dedicando. El director de la Banda, Antonio Ramírez,

explica: “Él siempre ha colaborado mucho y de manera desinteresada con nosotros, así como con todas las cosas que se hacen en Sant Feliu, y ya hace varias tempora-das que nos sigue allá donde vamos, así que queríamos devolverle parte de su es-fuerzo”. Como Caballero y su esposa cum-plen sus bodas de Zafiro -45 años-, la his-torica banda quiere dedicarles la banda sonora de la época en que se conocieron, como pasodobles, boleros y tangos: “Será un concierto un poco desenfadado”, dice el director, y Caballero está muy contento por este reconocimiento.

En su afán coleccionista también tiene archivados los cinco volúmenes del But-lletí Municipal y de El Diari DE Sant FEliu desde su salida en 2011 (su amor a la le-tra escrita le viene de profesión, ya que fue litógrafo en El Periódico de Barcelona). Oriundo de la provincia de Córdoba pero llegado a la ciudad con 2 añitos, Caballe-ro afirma sentirse de Sant Feliu. Es un ciudadano más, y así es como le gustaría ser recordado.

CULTURA el diari de Sant Feliu · març de 2014 21

ENTREVISTA22 el diari de Sant Feliu · març de 2014

“No saber de l’existència de Déu fa més apassionant l’últim viatge” Leonor Parreu Escriptora, professora, documentalista

—Com ha estat la rebuda del llibre?Molt bona, a la presentació hi havia gent de totes les edats, i tot i ja m’esperava que hi hagu-és gent amb la que hi comptava -la família, les amistats...- però de debò que no tanta! A més, es van exhaurir tots els exemplars que hi havia, 40, i dels 150 que se’n van imprimir ja s’han venut tots. Potser en farem una segona edició, en funció de la deman-da, ja que n’hem deixat uns 20 exemplars a les llibreries de Sant Feliu. Segurament serà a l’abril, per Setmana Santa, que a més coincideix amb Sant Jordi.

—I abordes els mateixos te-mes?Un parla sobre l’església de Sant Llorenç de Sant Feliu i l’altra és la història d’unes noies que estu-dien una nova varietat de prés-sec a un poble on estiuejo, Bot, a prop d’Horta de Sant Joan, on també vendrem el llibre. Es trac-ta de parlar del treball de camp, d’engrescar els joves a investi-gar, ja que la recerca treballa l’esforç, l’amistat i els valors. —I què tens previst fer quan acabis això?Com que m’agrada escriure i el llibre ha tingut bona acollida, es-tic preparant un parell de relats més sobre els temes que m’inte-ressen: la fe, la recerca... En una d’aquestes històries faré parlar el Sant Crist, agafant una mica la idea del Don Camilo de Giovan-

ni Guareschi, que ajudarà uns joves en una investigació sobre l’Enriqueta Martí, l’assassina de nens que va néixer a Sant Feliu el 1863. Parlaré de com buscar informació, el procés d’anar a la biblioteca, parlar amb la biblio-tecària... Parlo de com destriar informació i anar afinant la cer-ca, i introduiré l’ordinador però demostraré que no tot està a Go-ogle, com el Sant Crist que par-la!, que el farem més savi que el Google. Són temes atrevits, i les històries seran curtes, i tothom s’hi podrà veure representat.

—Apart d’escriure, a què et dediques?Al matí col·laboro amb el perso-nal del Departament de Patri-moni del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat en tasques de patri-moni cultural. A la tarda dono classes de reforç des de fa més de 30 anys. En acabar la carrera em va semblar que era una bona feina que podia fer des de casa i s’ha convertit en una professió. I els dissabtes organitzo la bibli-oteca del Monestir de Santa Ma-ria de Montsió, a Esplugues de Llobregat.

—Per a una bibliotecària deu ser un regal organitzar aques-ta biblioteca...Va molt i molt bé. He organitzat la biblioteca de bell nou, apro-ximadament uns 10.000 exem-plars. Porto ja 3 anys i tindré feina fins aquest estiu. Es tracta d’una biblioteca privada i els do-

cuments són sobretot espirituals -hagiografies, teologia, filoso-fia-, la biblioteca pot presumir de posseir moltes obres de re-ferència, com diccionaris, enci-clopèdies generals i temàtiques (com el Diccionario Enciclopédico Hispano Americano, editat l’any 1887), narrativa, poesia, obres de cuina...

—És fàcil conjugar ciència i fe?És difícil de conjugar, i per això em fascina. Fe i raó es comple-menten: quan la raó va enda-vant, la fe queda enrere, sembla que cada descoberta científica ens aboqui a perdre la fe. Però tanmateix crec que cada avan-çament en el camp de la ciència ens demostra que som més que un conjunt de cèl·lules -i si fós-sim només això, ja seríem una meravella! Bé, aquí és on entra la fe i aquesta només ens porta al cor. —Creus que algun dia la cièn-cia demostrarà l’existència de Déu?És difícil de contestar aquesta pregunta, la ciència actual està buscant “un primer motor” -com deia Sant Tomàs-, que ho engegui tot; com el Bosó de Hig-gs, però jo prefereixo que no es pugui demostrar. Això fa més in-teressant l’últim viatge.

—T’agrada el Papa Francesc? M’agradarà si acaba aprofundint en el tema de les dones, ja que penso que ha arribat el moment

Raó i fe, humanitats i cències; Leonor Parreu no és una dona a qui agradi fugir de dicotomies aparents, és més, sempre ha sentit fascinació per conjugar-les i treure’n el millor de cadascuna. Per això és capaç de donar classes de ciències pures -matemàtiques, física i química- mentre que els seus títols van per una altra vessant, ja que és bibliotecària-documentalista i llicenciada en Història de l’Art. Les ganes de saber és un valor que ha transmès als seus fills i tots els joves a qui continua donant classes. Ara acaba de treure el seu primer llibre, que a través de la ficció dóna cabuda a tots aquests temes.

de que tinguin més protagonis-me. Si no, l’església sortirà una mica perjudicada. Aplaudeixo com afronta temes delicats per a l’església.

—Què penses, doncs, de dones de l’Església que tenen un pa-per preponderant, com Teresa Forcades, o la Victòria Molins?Trobo que la Teresa Forcades és una dona molt ben preparada; teòloga, doctora en salut públi-ca..., però em costa ubicar-la a la política. Quant a la Victòria Molins, m’agrada que dones ben preparades aportin un esperit nou a l’església.

—Tu tens una formació de lle-tres pures, història de l’art, biblioteconomia, estudis me-dievals... En canvi, ensenyes ciències. Aquesta separació entre ciència i lletres és arti-ficial? Jo crec que sí, perquè tot és com-patible i no podem tancar-nos mons. Hi ha menyspreu entre uns i els altres. Abans podies triar; encara que fessis el COU de ciències podies entrar a una carrera de lletres, ara està com-partimentat.

—De fet, l’informe PISA va revelar que l’alumnat català porta malament les ciències... A què creus que és degut això?És una suma de causes: els pares fallem, els professors tenen 25 nens per classe i no poden do-nar una atenció personalitza-da, que es passa de nivell sense

haver fet consolidat l’anterior correctament, i que s’ha abusat d’assignatures optatives. Quan jo anava a l’escola, les assigna-tures bàsiques es donaven les hores suficients. Crec que s’ha de tornar a això i deixar les optatives per després de 1r de Batxillerat, ja que amb 18 anys pots començar a saber què vols fer, però ara t’obliguen a triar als 14... També crec que amb la jornada compactada, aquells als qui no agrada estudiar te-nen una tarda massa llarga, i que les matemàtiques haurien de ser obligatòries en tots els batxillerats.

—Com fas més digeribles aquestes matèries?Provo de fer que els meus alum-nes vegin la relació entre els ensenyaments: que allò que fan amb els polinomis després sor-tirà per resoldre una equació, que pots afegir una derivada a l’equació, que fer una integral és afegir quelcom a la derivada... En definitiva, que només afegei-xes una grau de complexitat, la resta ja ho has estudiat abans, i això serveix tant per a la quími-ca, la física o les mates. A 1r de Batxillerat els temes són molt independents, cal procurar que els nanos vegin la interrelació dels ensenyaments.

—Què t’ha aportat ensenyar als joves? El meu món està amb els joves i això em manté jove!. M’han do-nat l’alegria de viure.

SUGGERIMel diari de Sant Feliu · març de 2014

Tertúlies d’ArtDimarts 11A càrrec d’M. Pedrol i A. López, que parlaran de les feministes de Guerrilla Girls, un col·lectiu artístic dels Estats Units. Serà a la Torre del Roser i organitza la biblioteca M. Roig.

Inauguració de la V Exposició ‘Amb ulls de dona’Divendres 14Al Palau Falguera a les 20 h. Al Cercle de Belles Arts.

ContraBaix: Las Migas

Al Palau Falguera a les 21 h.

Cinefòrum Divendres 14Manos arriba, esto es un contrato, un documental sobre la crisi i els productes bancaris. Amb la pre-sència de Javier Gascón, director del documental i víctima d’un d’aquests productes. Al CineBaix a les 22 h.

Música al cinema (estrena mundial): Elton John, The Millions Dollar PianoDilluns 17Al Cinebaix. Entrades anticipa-

des i socis, 8 euros; el mateix dia 10 euros (a la taquilla de Cine-Baix a partir del 21 de febrer). A les 21.30 h.

I Mostra de Cinema Llatinoamericà de Sant Feliu de LlobregatDijous 20Presentació de la I Mostra de Ci-nema Llatinoamericà de Sant Fe-liu de Llobregat que tindrà lloc del divendres 14 al dilluns 17, amb la projecció de Nostalgia de la luz, de Patricio Guzmán. Entra-da gratuïta. Lloc i organització: CineBaix. A les 19.45 h.

Performance poètica ‘Furgoneta de la poesiaDivendres 21A la plaça Montserrat Roig, la plaça de La Salut, la plaça Rafael Alberti i la plaça de la Vila. Ter-túlia Literària del bar de l’Ateneu.

Conferència: Santa Maria de Valldonzella. Monges terratinents en el Baix Llobregat al llarg dels segles.

Dijous 20A càrrec d’A. Albacete i M. Güell al CC Mas Lluí. Organitza l’Arxiu i el CECBLL. A les 10.45 h.

Espectacle literariDimecres 26Espectacle literari: ‘George Ber-nard Shaw i Oscar Wilde a la bi-blioteca de Sant Feliu’. A la bibli-oteca Montserrat Roig a les 7 de la tarda.

Cinema llatinoamericàDijous 27Dins de la I Mostra de Cinema Llatinoamericà tindrà lloc la projecció d’El lugar más pequeño, de Tatiana Huezo. Hi haurà un debat posterior amb la produc-tora, Marta Andreu, integrant de la Comissió Permanent del World Cinema Fund (Berlinale) i consultora de programació del festival suís Visions du Réel En-trada gratuïta. Lloc i organitza-ció: CineBaix.

Recital: poemes esportiusDissabte 29Estadi Municipal de Les Grases. Organitza La Penya Sentiment Immortal. A les 21.15 h.

Festa Popular: Mercat artesà Somiatruites.Diumenge 30Parades d’artistes i llibres, actu-acions musicals i recitals poètic. Als jardins del Palau Falguera.

Calçotada popular.Diumenge 30Al Casino Santfeliuenc a les 13.30 h.

Concert d’Orquestra SimfònicaDiumenge 30Presentació de la I Temporada de l’Orquestra Simfònica de Sant Feliu, amb les simfonies 40 i 41 de Wolfgang A. Mozart. A l’audi-tori del Palau Falguera.

Projecció ‘Memorias del subdesarrollo’Diumenge 30Memorias del subdesarrollo expli-ca com, en esclatar la revolució castrista, un home decideix que-dar-se a Cuba i analitzar tot el procés. El film inclou filmacions documentals dels primers anys de la revolució cubana, i és un dels títols cabdals del director de Fresa y chocolate. A les 19.45 h al Cinebaix.

agenda març

23