El paper de la gramàtica en el marc del treball per tasques

Carme Durán

Grup GREAL (UAB)

Aprendre llengües al segle XXI Jornada formativa per a professorat del Consorci per a la Normalització Lingüística

Barcelona, 18 de juny de 2012

Quin és l’objectiu d’ensenyament i aprenentatge del català per a adults?

Quin paper hi té la gramàtica?

Un model d’adquisició i ensenyament de L2 (Ellis, 1990; citat a Camps et al., 2005)

✗–Vols un cafè?

–No, gràcies; ja he pres un a casa

n’he

Per poder revisar els textos dels estudiants amb un metallenguatge comú comprensible

- No trobo aquesta paraula al diccionari: “tot l’esporuguia”

- És clar! És un verb; n’has de buscar l’infinitiu: “esporuguir”.

Per poder consultar llibres d’estil, diccionaris i gramàtiques

L’ensenyament de la gramàtica

Ús Sistematització

Reflexió

Pragmàtica: adequació a la situació comunicativa, registre, modalitat...

Gramàtica del text: connectors, anàfores, repeticions, organitzadors textuals, correlació temporal...

Gramàtica de l’oració: categories, funcions, lèxic, derivació, ortografia, concordança...

Quina gramàtica? Quins continguts gramaticals?

Quins obstacles i dificultats ens hi trobem?

Metallenguatge no compartit

L1/L2/LE

Diferents coneixements previs

Com relacionar l’estudi de la llengua amb la interpretació i producció de textos

Tipologia de dificultats.

Principals obstacles la producció escrita (primària) Cappeau & Roubeau, 2005

• La segmentació (mots, frases): *endinsarse, *a donar se’n, la

puntuació, els connectors…

• La designació dels personatges: anàfores, substituts (pronoms,

sinònims, elements que asseguren la cohesió del text (ús dels noms

propis, dels determinants, dels complements, dels pronoms, etc.).

• Com fer parlar els personatges ( discurs directe i indirecte): ús de la

puntuació, ús dels verbs dicendi, proposicions subordinades,

concordança dels temps verbals...

• Entorn al gènere i al nombre: ortografia, comprensió del text, cohesió...

• L’ús dels temps verbals (ortografia, concordança, cohesió dins del

text...) i altres marques de temps.

• L’ortografia lexical i gramatical

Adaptat de Paolacci, 2012

La nominalització

Verb Nom

transmetre

crear

fugir

reduir

accedir

caure

adoptar

Activitat 1Forma noms, afegint el sufix que correspongui, a partirdels verbs següents. Si cal, consulta el diccionari.

Ús de les nominalitzacions(Zayas, 2011)

• Índexs i subíndexs

– La transmissió de la informació

• Cronologies

– 24 de juliol de 1974: Creació de la Junta Democràtica....

• Determinació del tema d’un text

– La fugida del capital

• Titulars de premsa

– La reducció del sou, primera inquietud dels treballadors

• Enunciats explicatius

– Un accés massiu a les xarxes dels usuaris d’Skipe va provocar la caiguda dels serveis durant tot els dia d’ahir.

• Procediment de cohesió en textos expositius i explicatius

– Hi ha dues maneres de tenir fills: els engendres o els adoptes. L’adopció...

Activitats relacionades amb l’ús(Zayas, 2011)

• Activitats de comprensió lectora

– Identificar el tema d’un text

– Esquematitzar-lo

– Afegir-hi subtítols

• Activitats de composició de textos

– Elaborar cronologies

– Redactar titulars de premsa

– Redactar exposicions i explicacions

• Activitats de manipulació

– Analitzar les proposicions d’un enunciat

– Integrar dos enunciat en un de sol

– Completar textos (espais buits) amb nominalitzacions com a procediment de cohesió.

– ...

Tipus d’activitats per aprendre gramàtica (Zayas)

1. Classificar

2. Comparar

3. Exemplificar

4. Jutjar

5. Interpretar

6. Completar

7. Manipular

8. Reescriure

9. Integrar

10. Compondre un text

OBSERVAR

MANIPULAR /PRODUIR

…en el marc del treball per tasques

Font: http://writingprompts.tumblr.com/

La metodologia que un docent adopta per

ensenyar depèn, en bona mesura, del concepte

que té del que és aprendre.

Durán i Manresa (2011: 167)

Referents teòrics

Implicació de l’estudiant a través de projectes reals

Motivació = motiu, activitats amb sentit

Vetllar pels processosInteracció

Didàctiques específiques

A partir de Camps, 1994 i 2003

Metodologies activesCentrades en l’estudiant

A partir d’una tasca, d’un projecte, d’una recerca... Una situació global que dóna sentit a les activitats

Atenció al procésInteracció entre iguals i amb l’expert

Desenvolupament d’una seqüència didàctica basada en un projecte d’escriptura (Camps, 1994)

SD La construcció d’una novel·la d’intriga (Ribas, 1998)

Què es farà?Tasca

Elaboració d’una col·lecció de petites novel·les policíaques od’intriga.

Què s’aprendrà?Objectius d’aprenentatge Conèixer les característiques del gènere novel·la policíaca per

comprendre millor aquest tipus de textos. Valorar la importància del punt de vista i de l’elecció del narrador en aquest tipus de relats. Familiaritzar-se amb els temes característics i els esquemes argumentals més freqüents. Valorar la creació i descripció de personatges i d’ambients com a elements fonamentals de la novel·la Descobrir la creació i el manteniment de la intriga com a recurs per interessar i guiar el lector. ... Reconèixer els principals valors del temps verbal en la narració i utilitzar-los adequadament en la producció dels relats propis. Saber introduir en el relat el que diuen els personatges. ...

SD El temps de la narració (Ferrer, 2006)

Què s’aprendrà? / objectius d’aprenentatge

1. Distingir entre el temps de l'enunciat i el temps de l'enunciació per comprendre el lligam entre l'un i l'altre;

2. reconèixer les manipulacions que fa el narrador en ordenar els fets;3. reconèixer els principals valors del temps verbal en la narració i utilitzar-los

adequadament en la producció dels relats propis.

Continguts d’aprenentatge

De tipus contextual De tipus textual De tipus morfològic i ortogràfic

o Distinció temps de l’enunciat / temps de l’enunciació. Identificació de díctics.

o Tria de l’eix temporal en una narració.

o Temps narrat / temps comentat. El present en els comentaris del narrador.

o Alternança perfet/ imperfet per a expressar el primer i el segon pla del relat.

o Alternança plusquamperfet / perfet / condicional en l’eix del passat.

o Alternança pretèrit indefinit / perfet / futur en l’eix del present.

Observació, manipulació i sistematització d’aspectes morfològics i ortogràfics en relació amb la conjugació de:- l’imperfet- el perfet- el plusquamperfet- el futur - el condicional

18.07.06

Plantejament del problema que

s’ha de resoldre: recerca, revisió,

comparació, descobriment de la

regularitat, de la variació dels

usos, etc.:

• Anticipació de la tasca

• Anticipació del que s’ha

d’aprendre

• Elaboració del problema

Establir procediments

d’observació i de recollida de

dades.

Recollida de dades, transcripció, establiment de corpus.

Anàlisi i organització de les dades

Consulta

esquema i

documentació

prèvia

Ampliació de

la recerca a

noves fonts

d’informació

Posada en comú de les

conclusions de cada grup.

Redacció de l’informe:

escrit, mural, explicació

oral, etc.

Aplicació a situacions d’ús

i/o exercitació per a la

consolidació d’aspectes

que cal automatitzar:

elaboració d’exercicis per

part dels mateixos

alumnes, correcció de

textos, anàlisi de nous

corpus, etc.

Activació i explicitació de

conceptes gramaticals previs,

experiències anteriors,

coneixement de procediments

relacionats, etc.

Seguiment de la tasca:

• Per part del professor: ajut als grups,

posades en comú parcials, aportació

d’informació.

• Per part dels alumnes: resums parcials,

diari, etc.

• Diversitat de situacions interactives

Avaluació final i autoavaluació de:

• Els continguts a través de les

conclusions a l’informe i

l’exposició (si n’hi ha)

• Els aprenentatges

• Els conceptes gramaticals

implicats.

Avaluació

Definició de la tasca Desenvolupament de la tasca Informe i avaluació

Les seqüències didàctiques per aprendre gramàtica (SDG) (Camps, 2003)

A partir dels

documents:

llibres de text,

textos,

esquemes,

resums, etc.

aportats pel professor.

A partir dels

coneixement

s propis

A la recerca del pronom desaparegut

Una SDG sobre el pronom hiLa construcció del coneixement gramatical a través de la recerca i el raonament

FASE 1Presentació

Exploració dels coneixements previs.Proposta de recercaa) Pregunta oberta.b) Proposta de treball de

camp.

FASE 2Desenvolupament

1. Recerca bibliogràfica.2. Elaboració de

l’instrument de recerca.3. Esquema global de

l’informe.4. Organització dels resultats

i anàlisi de les dades

FASE 3Informe final

Redacció de l’informe d’acord amb l’esquema següent:a) Què en sé? Coneixements

previs.b) Què en vull saber?

Objectius.c) Com ho puc saber

Procediment seguit.d) Què n’he après?

Conclusions.

Camps i Fontich (2003)

Tasca: treball de recerca sobre l’ús oral informal del pronom hi

Objectius d’aprenentatge:- indagar sobre els usos reals del pronom hi i detectar-ne les dificultats- conèixer i saber aplicar la normativa d’ús del pronom hi

Característiques

• Observació i anàlisi d’usos reals (i contextualitzats)

• Utilització de materials de consulta (gramàtiques, llibres de text, diccionaris...)

• Integració del discurs oral i escrit

• Integració de l’ús i de la reflexió sobre l’ús

• Participació activa dels estudiants en el seu propi aprenentatge (competència aprendre a aprendre).

• La gramàtica es presenta com una cosa viva, útil, real...

• La SDG: model d’intervenció que proposa dues tasques bàsiques, una de recerca i una altra d’aprenentatge. Els objectius: descobrir el funcionament de la llengua en algun aspecte, i l’aprenentatge d’uns continguts gramaticals específics.

• Avaluació de la SD: en el procés i en el resultat

• Avaluació del contingut gramatical objecte d’estudi: a curt termini (activitats específiques) i a llarg termini (en els seus textos, orals i escrits).

Referències bibliogràfiques

• CAMPS, A. (1994): Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 2, p. 7-20.

• CAMPS, A.; FERRER, M. (coords.) (2000): Gramàtica a l’aula. Barcelona: Graó.• CAMPS, A.; FONTICH, X. (2003): La construcció del coneixement gramatical dels alumnes de

secundària a través de la recerca i el raonament: l’ús del pronom hi en el català oral. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 31, 99-110.

• CAMPS, A. (coord); GUASCH, O.; MILIAN, M.; RIBAS, T. (2005): Bases per a l’ensenyament de la gramàtica. Barcelona: graó.

• CAPPEAU, P., ROUBAND, M.-N. (2005): Enseigner les outils de la langue avec les poductions d'élèves. París: Bordas.

• DURÁN, C.; MANRESA, M.:(2011): Seqüències didàctiques per aprendre Llengua i Literatura. Dins CAMPS, A. (coord.): Llengua catalana i literatura. Investigació, innovació i bones pràctiques (p. 167-206). Barcelona. Graó.

• FERRER, M. (2006): El temps de la narració: una seqüència de treball gramatical. Dins CAMPS, A.; ZAYAS, F. (coord.) Seqüències didàctiques per a aprendre gramàtica (p. 71-83). Barcelona. Graó.

• RIBAS, T. (1998): La construcció d’una novel·la d’intriga. A CAMPS, A.; COLOMER, T. (coords.). L'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua i la literatura en l'educació sencundària (p. 161-175).Barcelona: ICE/Horsori.

• ZAYAS, F. (2011): El lugar de la gramática en la enseñanza de la lengua. Dins RUIZ, U. (coord.): Lengua Castellana y Literatura. Investigación, innovación y buenas prácticas (p. 91-106). Barcelona: Graó.

Gràcies per la vostra atenció

@carmeduran cduran4@xtec.cat www.greal.cat