El Suro

22001122

Benvinguts a la setzena edició d’El Suro!

S’acaba el curs. Aquesta és l’última edició de la revista del curs2011-2012 i coincideix amb l’acabament del tercer trimestre.De tota manera, encara s’editarà un altre Suro (en paper,però que també penjarem al web), a final de curs, que es lliu-rarà amb les notes a tots aquells que la vulguin.L’edició de final de curs és una mena de memòria on s’hi in-clouen els articles més significatius de cada trimestre i se n’a-fegeixen altres d’inèdits que no s’han publicat abans perquèningú ens els ha fet arribar, per motius diversos. Mai no hi tro-bareu tot el que es fa al centre però sí un mosaic de les activi-tats diverses que ens trameten des de cada departamentdidàctic o alguns de vosaltres.En aquesta edició hi podreu trobar, entre altres, articles d’opi-nió, entrevistes als professors Judit Comas i Daniel Leiva, unaenquesta a l’alumnat de segon cicle d’ESO, creacions literàriesoriginals i alguns estirabots divertits dels nostres companys.També hem inclòs un recull de les activitats celebrades al cen-tre per Sant Jordi i la relació dels premis literaris, dels de ma-temàtiques, i dels treballs de recerca. Tots estan subvencionatsper l’AMPA.Per poder llegir les narracions i poemes que han estat pre-miats i els còmics que van tenir una menció especial, us hau-reu d’esperar uns dies més: es publicaran a la revista de finalde curs.Volem agrair molt sincerament les aportacions d’aquellsalumnes i professors que ens heu transmès els vostres articlesd’opinió, fotografies, comentaris... i als qui ens heu facilitat lafeina permetent-nos interrompre les vostres classes per deixar-nos fer enquestes als nostres companys.En un centre com el nostre s’hi fan moltes activitats i sense lavostra col•laboració és impossible poder explicar-les totes (ifins i tot, saber que es realitzen). És per això que la vostracol•laboració és tan necessària. Moltes gràcies!

Les noies i els nois que hem fet possible El Suro d’aquest tri-mestre som:

Simona Andrulyte, 3r CPere Bel Sala, 3r ABorja Carrascal Alvaro, 3r AMourad El Ghacham, 3r AYousra El Ghazouani Riffi, 3r CEsperanza Fernández Samos, 3r AMarta Fuentes Tubella, 3r DIvan García Cortés, 3r AAintzane González, 3r CArnau Jové Castañé, 3r CInés Juárez Gamundi, 3r DSergi Magester López, 3r CLuis Miguel Molero Mellado, 3r BVíctor Moreno Ferrando, 3r CArnau Pérez Carreras, 3r ANil Rivero Bota, 3r BNil Roig Vidal, 3r CAndrada Rosa, 3r A

Els dibuixos, que trobareu en aquesta edició són creacions ori-ginals de l’Arnau Jové, en Víctor Moreno i en Nil Roig.La coordinadora d’El Suro és l’Esther Renart, però qui s’ocupade maquetar-la és en Daniel Leiva, que aconsegueix millorarsubstancialment la revista amb el disseny que crea en cadaedició; i, finalment, l’editor és en Quim Saurina.

Bona lectura!

EDITORIAL

EditorialHomenatge a Antoni TàpiesTaller a la Fundació Joan Miró de Barcelona per a 1r d’ESORosa Alsina i Magda Mur, les administratives de l’institutQuè podem fer després de l’ESO?El nostre futur immediatCantología de la poesía espanyola, un recital poèticParlem amb... Judit Comas, professora de TecnologiaRegals per als nens apadrinats de l’ÍndiaSegona trobada de Comitès Ambientals d’AlumnesConcert solidariPremis externs per als Treballs de Recerca de Martí Juanolai Marta BelParlem amb... Daniel Leiva, professor d’Educació Visual iPlàsticaLa mediació al centreTrobada de mediadorsRepresentants del Cendrassos al IV Fòrum de Treballs deRecerca de l’Alt EmpordàAlumnes del Cendrassos participen a l’English Day!Viatge de final de curs de 2n de Batxillerat a Berlín

Sota terra de ningúGent vegana, la coneixes?Mil maneres (o no) de menjar una ceba i altres curiositatsSant Jordi a l’institutPremis de l’AMPA als Treballs de RecercaPremis literarisPremis de matemàtiquesL’intercanvi de llibres i els concertsCalaix de sastre• El meu vell amic Charlie, Nil Roig• Embarbussament, Nil Roig• Tu inventes la història, Víctor MorenoSopa de lletres i mots encreuats

SUMARI

HOMENATGE A ANTONI TÀPIES

El passat 6 de febrer, ens va deixar Antoni Tàpies, undels artistes plàstics catalans i contemporanis que hatingut més ressò internacionalment. Des de Visual iPlàstica li hem volgut retre un petit homenatge. Elsalumnes de 1r d’ESO van cercar informació sobre lavida de l’artista i sobre la seva obra, vam visionar unvídeo i consultar bibliografia amb obres seves. Final-ment es va proposar als alumnes de realitzar una com-posició basada directament en una obra d’en Tàpies, ofent un treball més personal tot i intentant captar l’es-perit i la estètica de l’artista. Els alumnes es van entu-siasmar i els resultats són força concloents. Alguns hananat més enllà dels materials un xic limitats de què dis-posem a l’aula i han buscat altres suports més rígids:teles, fulloles, cartrons, o han experimentat amb mate-rials diversos per aconseguir textures i deixar parlar lamatèria espontàniament.

TALLER A LA FUNDACIÓ JOAN MIRÓ DE BAR-CELONAAlumnes de 1r d’ESO

Els dies 19 i 26 de gener, els alumnes de 1r d’ESO van re-alitzar una visita i un taller a la Fundació Joan Miró deBarcelona. El taller, anomenat “Metamorfosi”, trac-tava dels paisatges del nostre entorn, dels sentimentsque generen en nosaltres i de la relació que hi tenim.Calia preparar prèviament la visita amb dues sessions:una fent una reflexió en grups (per zones de residència)valorant diferents aspectes de llocs concrets de l’entorn(descripció, activitat que s’hi fan, sensacions o senti-ments que desperten en nosaltres) La segona sessió vaconsistir en un recorregut fotogràfic al voltant del cen-tre.Amb les fotografies que s’havien fet i altres que es pro-porcionaven al taller (imatges amb referències a con-flictes bèl•lics com bombardeigs, camp de refugiats,ciutats destruïdes etc.), els alumnes van haver de realit-zar un collage expressant el sentiment envers el seu paísen un cas hipotètic d’haver d’exiliar-se a causa d’unaguerra. Al final del taller van tenir l’oportunitat demuntar una instal•lació amb tots els treballs realitzats.

Tàpies

ROSA ALSINA I MAGDA MUR, les administratives de l’ins-titut

En les edicions anteriors, vam presentar-vos els conserges ila responsable del bar. Aquesta vegada, hem volgut pre-sentar-vos la Rosa i la Magda, les administratives de la se-cretaria de l’institut.

LA ROSA

Quant fa que treballes en aquest centre?Fa 17 anys.

T'agrada la teva feina? En què consisteix?Sí, no em desagrada.Consisteix en obrir els expedients de l'alumnat, la corres-pondència, m'encarrego de parlar amb les institucions(ajuntament) per si hem de fer alguna activitat, tramitoels títols dels alumnes, tracto amb les escoles de primària,arxivo els expedients dels alumnes un cop finalitzen l'ESO,entrego beques, imprimeixo els butlletins de les notes.També tracto temes dels alumnes, com per exemple el pasde batxillerat a la universitat, faig els tràmits de convoca-tòries, gestiono els correus electrònics i telèfons del profes-sorat, de les famílies...

Tens algun tipus de relació administrativa amb l'alumnat?No, només els veig en el moment de matricular-se.

Has tingut algun problema amb cap alumne/a?No, cap.

Explica'ns alguna anècdota que t'hagi passat professional-ment.Un dia de matriculació dels alumnes que vindrien a cursar1r d'ESO, va venir una mare i li vaig demanar el docu-ment oficial (DNI) i em va entregar una fotocòpia del car-net del club Súper 3.

LA MAGDA

Quant fa que treballes en aquest centre?Fa 20 anys.

T'agrada la teva feina? En què consisteix?La Rosa i jo fem la mateixa feina.

Tens algun tipus de relació administrativa amb l'alumnat?No, cap tipus de relació. Només els veig en el moment dela matrícula.

Has tingut algun problema amb cap alumne/a?No. Cap problema.

5. Explica'ns alguna anècdota que t'hagi passat professio-nalment.No me'n ve cap.

ROSA ALSINA I MAGDA MUR

QUÈ PODEM DESPRÉS DE L'ESO?

Per als alumnes de 3r i 4t d'ESO s'acosta l'hora detriar el que farem més endavant. Aquí us mostreminformació del que podeu triar en el nostre instituttant els que decidiu fer batxillerat com els que opteuper seguir un cicle formatiu.

S’ofereixen dos tipus de batxillerats:

Humanitats i Ciències Socials.Ciències i Tecnologies.

I aquests cicles:

Gestió Administrativa.Sistemes Microinformàtics i Xarxes.

En cas que vulgueu fer batxillerat heu de tenir pre-sent que a 4t es trien unes matèries optatives. Peròheu de tenir en compte que no són com les de 2n o 3r.Les optatives triades a 4t són anuals, i en funció delque vulgueu fer més endavant, batxillerat científic,humanístic o social haureu de triar diferents matèriesoptatives.

Si voleu fer Batxillerat les matèries comunes seran:

Llengua catalana i literatura.Llengua castellana i literatura.Llengua estrangera.Ciències del món contemporani.Educació física.Filosofia i ciutadania.Tutoria.

Depenent del tipus de batxillerat, s’han de triar dife-rents matèries de modalitat (quatre cada curs).

En cas que vulgueu estudiar Cicles Formatius, hi hacicles formatius de Grau Mitjà i Superior.

Cicles de Grau Mitjà

CFGM Gestió Administrativa

Aquest cicle formatiu va dirigit a tot aquell alumnatque no vol estudiar Batxillerat. La titulació d'aquestcicle els permet està preparats i desenvolupar una ac-tivitat professionals en bancs, caixes d’estalvi, com-panyes d’assegurances, fins i tot en la pròpiaAdministració Pública (Hisenda, Seguretat Social,Ajuntaments, etc.)

CFGM Sistemes Microinformàtics i Xarxes

Aquest cicle formatiu va dirigit a tot aquell alumnatque no vol estudiar Batxillerat. Aquests estudis capa-citen per instal·lar i mantenir serveis de xarxes fixes imòbils, serveis d’Internet i sistemes informàtics itambé per prestar suport als usuaris i usuàries.

Cicles de Grau Superior

És el mateix que el de grau mitjà però amb un nivellsuperior. Després de fer el grau mitjà es pot fer el su-perior o fer el batxillerat i passar directament al cicleque vulgueu de grau superior.

Simona Andrulyte i Andrada Rosa

QUÈ PODEMFER?

EL NOSTRE FUTUR IMMEDIAT

Volíem saber la intenció acadèmica dels nostres companys un cop finalitzem l’ESO, el futur dels joves queestem cursant segon cicle d’ESO, del que volem decidir fer més endavant. I per això hem passat una enquestaa les classes de 3r i 4t, per saber quins dels alumnes del nostre centre volen dedicar-se a estudiar i quins a tre-ballar.Amb aquesta petita enquesta ens podem fer una lleugera idea de què tenim pensat fer en el seu futur i quinsobjectius ens proposem a curt termini.

Les dades que hem obtingut són les següents:

Tenint en compte aquests resultats, podem dir que els alumnes de 3r, de moment, tenim la intenció d'estudiar,i molts de nosaltres tenim una lleugera idea del que volem fer, però també n’hi ha alguns que encara no handecidit del tot el que volen arribar a fer però saben que volen estudiar. Molts de nosaltres hem respost majori-tàriament que estudiarem i que farem batxillerat, mentre que un terç de l’alumnat té la intenció de feralgun cicle formatiu.Alguns dels nostres companys ja tenen decidit o assumit que no volen estudiar en un futur i, per tant, volenanar a treballar.

Com s’observa a les gràfiques, la gran majoria dels alumnes de 4t seguirà estudiant, i sembla que no tenengaire dubtes en comparació amb els alumnes de tercer. Saben què estudiaran si cicles o batxillerat. Segura-ment ho tenen més clar perquè el moment de decidir cada cop està més a prop.

Creiem que els resultats obtinguts en l’enquesta han estat força positius, ja que la gran majoria tenim pensatestudiar després d'acabar els estudis obligatoris de secundària. També hi ha un petit percentatge que sap queno vol seguir estudiant i té pensat d'anar a buscar feina. Estem convençudes que els alumnes del nostre centreprocuren pel seu futur, per millorar-lo.

Marta Fuentes i Yousra El Ghazouani

El 8 de març tots els alumnes de 1r de batxillerat van assistir al recital Canto-logía de la Poesía Española d’Emiliano Valdeolivas , inicialment professor deliteratura a Secundària, però des de fa temps cantautor i animador de la lec-tura.L’acte es va organitzar des del Departament de Castellà i l’alumnat en vasortir molt content. Des del primer moment Valdeolivas va saber captar l’a-tenció de l’auditori i se’l va posar a la butxaca: es va establir una complicitatimmediata entre l’alumnat i el cantautor que va anar cantant els poemesdel seu programa mentre els anava introduint.El programa del recital és aquest:- Comienza la gesta , El Cantar de Mío Cid (Épica Medieval)- Yo el maestro de Gonzalo de Berceo (Mester de Clerecía)- La doncella guerrera (Romancenovelesco-amoroso S.XV)- L a vaquera de la Finojosa y Las serranillas del marqués de Santillana- Al salirde la cárcel de Fray Luis deLeón (Renacimiento)- Soneto a una naríz de Francisco de Quevedo (Barroco)- Olas gigantes de Gustavo Adolfo Bécquer (Pre-Romanticismo)- Eres viejo Guadarrama de AntonioMachado (Generación 98)- La esposa infiel. Romance picaresco tradicional del siglo XX- Arbolé arbolé de FedericoGarcía Lorca (Generación del 27)- Cero en conducta de Gabriel Celaya (Gen.del 36 –P oesía Social)- No volveréa ser joven de J. Gil de Biedma (Generación de los 50)- El poeta sin suerte de GloriaFuertes (Para niños y jóvenes)- El Prisionero. Romance tradicional S.XX para cantar todos.- y otros...

La Gina Cortés va llegir No volveré a ser joven de Jaime Gil de Biedma.El recital es va allargar a petició de l’alumnat i gràcies a la generositat deValdeolivas, que va demostrar tenir un gran sentit de l’humor.

CANTOLOGÍA DE LA POESÍA ESPAÑOLA

JUDIT COMASL’institut que més m’agrada és el nostre

Quan vas impartir la teva primera classe?El primer any que vaig començar a fer classe vaser el 2006.

Quants anys fa que estàs fent de professora?Sis. Vaig començar el 2006, fa 6 anys que treballode professora.

Treies bones notes de petita? Quina matèria t’a-gradava mes?Era una alumna que no treia ni excel•lents, nisuspenia. Treia notes mitjanament bones: bé, no-tables...

Què voldries fer si no fossis professora?M’hauria agradat ser arquitecta.

T’agrada més llegir llibres o esperar que surti lapel•lícula, al cine, per anar a veure-la?Sóc més d’anar al cine a mirar la pel•lícula per-què no tinc prou temps per llegir.

Quin tipus de música t’agrada?M’agrada tot tipus de música, però el que mésm’agrada de tot és el rock català

Quan vas arribar a aquest institut, quina va ser lateva primera impressió?Vaig arribar al 2009 i em va impressionar moltperquè era bastant gran.

Si et toqués la loteria, què faries?Podria passar més estona amb els meu fills.

A quins instituts has treballat? Quin t’ha agradatmés?He anat a bastants instituts com el d’Olot (IES Ga-rrotxa), el de Castelló d’Empúries, el d’Arbúcies,el Santa Eugènia de Girona, el Salvador Espriu deSalt i aquest.L’institut que més m’ha agradat és el nostre, cla-rament.

Què opines sobre els alumnes del centre?En general són xerraires, però trempats alhora.Són bona gent.

Explica alguna anècdota que t’hagi passat?Vaig anar a fer una substitució i quan vaig arribara la sala de professors un dels professor em va dirque allà només hi podien entrar ells, que elsalumnes no hi tenien accés. Jo vaig dir que erauna professora i vam començar a riure.

Pere Bel, Borja Carrascal i Mourad El Ghacham

JUDIT COMAS

El dimecres 28 de març, un grup de parlamentaris verds va ajudar a empaquetar dos paquets perals nens hindús que tenim apadrinats. Els paquets estaven plens dels petits i senzills regals queels alumnes del centre havien anat dipositant Consergeria. A part dels nombrosos presents, vamincloure un parell de samarretes del Cendrassos i fotos de grup de tots els alumnes de l’any pas-sat.Com que som Escola Verda vam utilitzar material reciclat: caixes de cartró retallades i paperd’embolicar groc i taronja, que va ésser amablement cedit pels nostres companys d’Aula Oberta.A continuació d’aquestes línies, adjuntem un parell de fotografies.

Regals per als nens de l’Índia

Segona trobada de ComitèsAmbientals d’Alumnes

El passat dijous 29 de març, una representació del Parlament Verd del nostre Institut va assistir a la II trobadade Comitès Ambientals d’Alumnes, que enguany es va celebrar a l’Institut de Llançà.

Dotze membres del Parlament Verd hi van assistir acompanyats de les professores Helena Cortada i SòniaMoret:

Mariam Bowrarach 1r ADani Mena 1r COna Tribulietx 1r DMariona Tegido 2n AEduard Latino 3r ALaura Lozano 3r CMarek Waloski 4t AMireia Sierra 4t BArnau Anoro 4t DJordi Alaminos 1r BAT BÀlex Gispert 1r BAT BMariona Gibert 1r BAT C

Primerament es va realitzar una “Benvinguda i presentació de la jornada” a càrrec de la Directora del centre am-fitrió i seguidament els tres instituts participants (Ins. Llançà, Ins. Olivar Gran i Ins. Cendrassos) van exposaruna presentació explicativa de les activitats mediambientals que es porten a terme en cada centre.Un cop acabada l’exposició, el centre amfitrió va realitzar una visita guiada per diferents espais del centre com:la zona de plantes aromàtiques i la zona megalítica. Un cop acabada la visita vam dinar.

A la tarda, estava previst realitzar l’activitat d’arrencar “Carpobrotus” (espècie invasora que és molt present enaquest lloc) però que no van poder portar a terme a causa del fort vent que bufava. Aquesta activitat es va subs-tituir per una passejada fins al port de Llançà.

La valoració que els representants fan d’aquesta activitat és molt positiva, ja que ha aportat noves idees perpoder realitzar en el nostre centre i alhora oferir les nostres als altres centres.Mariona Gibert, 1r BAT C

CONCERT SOLIDARI

L'institut Cendrassos ha triat la solidaritat. El nostre institut s'ha involucrat en un Projecte: l'adopció de 2nens de l'Índia amb la fundació Vicenç Ferrer. Aquest es el segon any d’apadrinament i per tal de seguirajudant aquests nens vam decidir recaptar fons.

A principi de curs, el Parlament Verd va decidir fer una petita recollida d'objectes. Més tard, amb l'ajudade diferents professors i la voluntat dels alumnes, vam decidir fer un concert a la part alta de la plaça Ca-talunya. Ens vam organitzar força bé. A l'escenari, hi havia diversos alumnes, de tots els cursos, interpre-tant diferents estils de música. La Coral va cantar algunes de les seves cançons i, tot seguit, els clàssics vandonar un ambient de serenitat. Per acabar, alguns alumnes de 4t i batxillerat van tocar alguns temes derock. He de dir que per poder fer tot aquest muntatge, l'ajuda de la professora de música Carme Bus-quets va ser fonamental. Alguns companys, mentre la música seguia sonant, anaven amb guardioles i ex-plicaven a la gent el que volíem aconseguir, i si hi estaven d'acord podrien contribuir a ajudar-los. I altres,estaven a la parada que havíem muntat, on hi havia tot tipus de manualitats i esmorzars, a un preumolt econòmic, perquè tothom pogués posar el seu petit granet de sorra en el nostre projecte. Aquestconcert va coincidir amb un dia de mercat cosa que va fer l’estada més agradable i vam comptar ambun nombre important de públic.L'institut, com he dit abans, ha triat la solidaritat, però també l'empatia i la relacions que es poden crearentre les persones. No només hem ajudat a uns nens que ho necessiten, sinó que hem fet que la gent ensescolti i col·labori amb nosaltres, es doni la oportunitat de conèixer-se i, sobretot, que practiqui l'empatia,perquè si estiguéssim en el lloc d'aquests nens ens agradaria molt veure que hi ha un grup de gent col·la-borant i ajudant-se entre ells que intenten ajudar-nos a millorar i a tenir una vida millor.

No només ajudem els nens, sinó que ens fem més solidaris, més humans... I això té molt de mèrit.

Nay Ganga Caixàs 4t C

PREMIS

Premi al Treball de Recerca El doblatge en catalàde Marta Bel SalaEl jurat del XXXIII Concurs per a la joventut de L’Alt Empordà de treballs literaris socials icientífics va atorgar el Premi Òmnium Cultural de Llengua i Literatura, valorat en 250 €, a l’a-lumna Marta Bel Sala pel seu treball de recerca El doblatge en català i les circumstànciesque l’envolten, tutorat per Esther Renart Prat.L’entrega del premi va celebrar-se al Teatre Jardí el dia 13 de maig. La Marta també va guan-yar un dels premis als treballs de recerca que concedeix l’AMPA de l’institut.

Premi al Treball de Re-cerca Airede Martí Sánchez JuanolaEl Jurat de la sisena ediciódels Premis als Treballs deRecerca de Batxillerat dinsl’Àmbit de la Química de laSocietat Catalana de Quí-mica ha concedit una es-tada científica en el centrede Recerca del Departa-ment de Química de la Uni-versitat de Girona, al’alumne Martí SánchezJuanola de l'Institut Cen-drassos de Figueres, autordel treball Aire: acció i re-acció explosiva, tutoratper Sònia Moret Solà.Es va fer entrega dels pre-mis, mencions i concessióde les estades científiquesen el marc del XXIV Debatde Química que es va cele-brar el passat dia 18 d’a-bril a l’Institut d'EstudisCatalans (IEC).

23

DANIEL LEIVA

DANIEL LEIVAVolia ser zoòleg, perquè m’agradaven molt els “bitxos”

A quina edat vas decidir ser artista?Des de sempre m’ha agradat dibuixar, i quan vaigacabar COU vaig decidir anar a la Facultat de BellesArts.

T’agrada ser professor? Per què?Sí, m’agrada perquè s’aprèn molt i perquè el contacteamb vosaltres em dóna molta vidilla. I essent professor,pots seguir practicant el que t’agrada i, a sobre, emguanyo la vida.

Vas anar a algun lloc per aprendre a dibuixar?Vaig estar un mes en una escola de dibuix a Vic, peròon aprens més és treballant per tu mateix.

Què volies ser quan eres petit?Zoòleg, perquè m’agradaven molt els bitxos.

Quants anys fa que treballes en aquest institut?Fa tres anys i m’agrada perquè hi ha molts alumnes.

A quins instituts has treballat?A Castelló d’Empúries i a Roses.

Què t’agrada més, dibuixar en paper o fer grafits?Sobretot m’agrada la pintura.

Què fas en els teus temps lliures?Pintar

És veritat que ballaves flamenc?Sí, a l’escola de la Gemma Ruiz.

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat?Un dia, a Castelló, estava a l’aula d’informàtica i vaigveure que m’havien pres el llapis de memòria on hitenia tota la feina feta per preparar la revista. Al’hora de classe ho vaig explicar als alumnes. Totsmenys un (que era el noi que me l’havia agafat) vanrevisar les seves motxilles. Acabada la classe me’l vaigtrobar a la paperera.

Com són els teus quadres?Parteixen dels paisatges, però són una mica més abs-tractes i sobretot m’interessa el color.

Ens pots explicar on exposes les teves obres?Normalment en galeries i les exposicions duren un mes.Exposant en galeries no guanyes gaire, i no tot el queguanyes és per tu: la galeria se’n queda una part.

Tens xicota?Sí (i nosaltres afegim que se l’estima molt �).

Iván García, Arnau Pérez i Nil Rivero

LA MEDIACIÓ AL CENTRE

LAMEDIACIÓ AL CENTRE

Tal com vam explicar en l’edició anterior, durant el primertrimestre alguns alumnes del centre vam cursar l’optativa demediació, que va impartir la Dolors Vergés.Com ja sabeu, la mediació al nostre centre és un procés en elqual les persones mediadores ajuden a resoldre els conflictesentre l’alumnat del centre.

Vam començar el servei de Mediació a partir del gener, peròha estat en el tercer trimestre quan hem començat a resoldrecasos de mediació. Els diferents mediadors hem resolt quatreconflictes i s'han resolt satisfactòriament. Ha estat prou bé percomençar.

Els mediadors del nostre centre són:

Cristina Alerm, 3r AAgnès Preses, 3r AAndrada Rosa, 3r AJana Cusí, 3r BAnna Pérez, 3r BSimona Andrulyte, 3r CAintzane González, 3r CSabrina Hakmi, 3r CLaura Lozano, 3r CSergi Magester, 3r CDarya Tsiar, 3r C

Cal recordar que el Servei de Mediació és totalment confiden-cial: els mediadors no podem explicar el tema que ha originatla mediació ni esmentar les persones implicades en el conflicte;tampoc us jutjarem ni us donarem consells: simplement us es-coltarem i us ajudarem a buscar una solució al vostre pro-blema.

Per tal que us en feu una idea, qualsevol procés de mediaciósegueix aquest protocol:

S'escolten les dues parts del conflicte per separat.Els mediadors fan un resum del que ha explicat cada personaimplicada en el conflicte percomprovar que hi estiguin d’acord.Es proposa que els mateixos implicats intentin trobar algunasolució.Es busca la solució més adequada.Al cap de 15 dies es fa una nova trobada per verificar si la so-lució és l’adequada.En acabar el procés de mediació es firma un document con-forme s’ha assistit a lamediació.

US CONVIDEM A RESOLDRE ELS VOSTRES PROBLEMES ATRAVÉS DE LA MEDIACIÓ!

Andrada Rosa i Simona Andrulyte

TROBADA DE MEDIADORS

El dia 23 de maig al matí es va celebrar una Trobada de Mediació al nostre institut. Hi vam participar els mediadors de doscentres educatius: l'Olivar Gran i el Cendrassos; a més, ens van acompanyar un parell de professors de l’institut Narcís Montu-riol.La trobada va començar amb la presentació de l'alumnat convocat i el professorat present; després d’esmorzar, vam compar-tir les experiències viscudes en les mediacions realitzades. A més, es va explicar el funcionament de la mediació en cada centre.També vam participar en un taller anomenat Dansateràpia, que consisteix en aprendre a relaxar-se per poder realitzar unamediació fluïda i poder controlar el nostre cos, cosa que ens ajuda a ser neutres quan iniciem un cas de mediació.Vam acabar la trobada amb una visita al nostre centre.Pensem que la trobada va ser interessant i vam poder compartir l'experiència de ser mediadors amb un altre Centre.Simona Andrulyte i Andrada Rosa

IV FÒRUM DE TREBALLS DE RECERCA DEL’ALT EMPORDÀ

La quarta edició del Fòrum de Treballs de Recerca de l’Alt Empordà es va celebrar el dis-sabte 2 de juny a l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres.Aquesta jornada del fòrum té l’objectiu de posar de relleu, lluny de qualsevol sentit compe-titiu, la qualitat de bona part dels treballs de recerca que es fan als nostres Instituts.Com a representants de l’Institut Cendrassos van participar al Fòrum dos alumnes de segonde batxillerat: l’Adrià Descamps, com a alumne de la modalitat del batxillerat Tecnològic,amb el treball Prototip de vehicle pneumàtic, tutoritzat per Marta Sendra; i com a alumnade la modalitat de Batxillerat Científic, la Carlota Serra, amb el treball Efectes de la sobre-exposició al sol en la pell i mesures de protecció , tutoritzat per Rosa Camps. Cadascun delsparticipants va realitzar una presentació oral del treball, de 15 minuts de durada, al públicassistent.

El treball de recerca Prototip de vehicle pneumàtic, de l’Adrià Descamps, es basa en crearun prototip de vehicle pneumàtic que funcioni íntegrament amb aire comprimit, utilitzantnomés materials reutilitzables i reciclables per a la creació del cotxe, aconseguint utilitzarel vehicle de forma autònoma.

Pel què fa al treball Efectes de la sobreexposició al sol en la pell i mesures de protecció, deCarlota Serra, es fonamenta en comparar l’efectivitat dels fotoprotectors de farmàcia i desupermercat, realitzant una original pràctica, conèixer la informació que tenen els dife-rents grups de població dels riscos solars, elaborant enquestes i analitzat els resultats, en-trevistar alguns especialistes, analitzar articles científics recents sobre el tema i finalmentcrear un blog de difusió de la informació elaborada i també de promoció d’hàbits saluda-bles relacionats amb la pell i el sol.

Rosa Camps, Coordinadora deBatxillerat

ALUMNES DEL CENDRASSOS PARTICIPEN A L’ENGLISH DAY!

L'English Day és una trobada de diverses escoles que té per objectiu afavorir que els assistents utilitzin l'an-glès com a mitjà de comunicació mentre uns juguen i els altres els expliquem el funcionament del joc.Aquest any L'English Day va tenir lloc el 18 de maig al poliesportiu de Figueres i alguns dels alumnes delcentre hi vam participar. Érem en Joan Sabarí, la Xènia Costa, l'Aina Arbusà, la Cristina Alerm, l'Ed Latinoi jo mateixa, de 3r A; la Laura Rueda, la Mireia Chamorro, la Mireia Hurtós i la Jessie Birtwistle, de 3r B; i laCarla Rodríguez, l'Àgueda de Lope i en Gustavo García, de 4t A.Els participants eren nens i nenes de sisè de primària d'algunes de les escoles de Figueres, Vilafant i Roses, ies van reunir al poliesportiu. Tot seguit varen esmorzar i després els alumnes de cada escola es van dividiren dos grups: l'A i el B, i cada grup va anar al joc que tenia assignat.Nois i noies de 3r i 4t del Cendrassos vam participar-hi com a “guies”. Cada alumne va anar al joc que teniaassignat i havia d'explicar, en anglès, el funcionament del joc al grup de nens i nenes de primària. Els grupsanaven canviant cada deu minuts, aproximadament, i d'aquesta manera s'asseguraven que tots jugaven ajocs diferents.Quan van acabar els jocs, es van dividir per escoles i van sortir al camp de futbol, situat al costat del pave-lló, per dinar.Després, plens d'energia, van fer diverses gimcanes. Cada alumne del Cendrassos va ser escollit per explicarun joc diferent i el funcionament era semblant al dels jocs que es van celebrar al matí: els grups anavencanviant de gimcana cada deu minuts i els “guies” n’explicàvem les normes del joc en anglès.La jornada es va tancar cantant plegats (alumnat i professorat) l'himne de l'English Day.

Esperanza Fernández

ENGLISH DAY!

VIATGE DE FINAL DE CURS A BER-LÍNEl mes de febrer els alumnes de 2n deBatxillerat van anar de viatge de final decurs a Berlín en conserven bons re-cords. Aquests articles en són una mos-tra.

BERLÍN FOR DUMMIES

Per relatar com cal la nostra excursió definal de curs a Berlín, hauríem de sertan ràpids com ho ha estat aquestviatge: 5 dies sense parar ni un segon.Si podem resumir aquest viatge en unadjectiu és aquest: velocitat. Com la ve-locitat amb què el viatge va passar, elssemàfors que tan sols duraven 5 se-gons i ens obligaven a córrer per noperdre'ns. Les vegades que ens hemperdut i hem hagut de córrer per ajun-tar-nos, els professors que anaven a lavelocitat de la llum perquè no arribàvemal següent museu... En realitat, el viatgeno ha estat especial pel contingut, sinóper les anècdotes que ha deixat en lamemòria, en un ambient amb tanta his-tòria com ho és la ciutat de Berlín.Com que aquest text l’escriu una solapersona, no puc explicar totes les anèc-dotes, però puc donar una idea generalde la intensitat del viatge. Per exemple,el primer matí vam visitar la BerlinerMauer East Side Gallery; després d'unanit francament llarga, vam haver de re-córrer un quilòmetre de mur de Berlínamb pintades de diferents expositorsamb missatges com Peace and Love,Love eachothers... amb tanta bona sortque, en el meu cas, per ser sempre l'úl-tim, vaig arribar al final i havien desapa-regut gairebé tots els companys i elsprofessors. De fet, va ser una experièn-cia divertida: vam agafar el programa,havíem d'anar a l'illa dels museus, desdels afores al centre. Vam preguntar aun taxista com anar-hi, va posar unacara que vam entendre més tard quan,a mig camí, ens vam trobar un homeque ens deia que faltaven dos quilòme-tres a peu! El mòbil va començar asonar, eren els professors, que eren almetro cap el centre i ens preguntavenon érem. Evidentment, tot el dia cansatsper haver caminat tant, però tot i aixívam arribar abans que els altres. Vamvisitar museus com el Pergamon, onvam veure el bust de Nefertiti o elCheckpoint Charlie, un dels set puntson es podia creuar el mur.Una altra anècdota que exemplifica elviatge va ser el primer compte que vampagar en un restaurant. L'ampolla d'ai-gua ens va costar cinc euros amb sei-xanta cèntims! I innocents de nosaltres,n'havíem demanat sis. Tot això en unrestaurant alemany on l'únic anglès quehi havia era la traducció del compte enel qual havien subratllat clarament lesparaules: The service is not included,thank you. No vam deixar propina.El dia que vam visitar el camp de con-centració va ser més tranquil, entenenttranquil en el sentit literal; és a dir, quie-tud, llargues estones drets, caminantlentament. Vam entrar-hi amb molt derespecte, gairebé ni una sola foto per notrencar “la por" que semblava que enshavia encomanat. Realment, imaginar-se tots els fets succeïts i que ens havien

explicat en aquell lloc feia posar la pellde gallina. Quan vam arribar, però,també hi va haver un moment divertit jaque a les parets hi havia pintades depatates i pastanagues amb bigotis nazisque eren cuinades en cassoles; dibui-xos que els mateixos presos havien fet,donant cert humor, potser negre, a laseva realitat.També cal destacar la nostra visita alParlament, vam poder passar pel da-vant del despatx de l'Angela Merkel, ipujar a la cúpula des d'on es pot veuretota la ciutat. Hi havia una escultura fetaamb caixetes de fusta, on hi havia elnom de tots els diputats que havienpassat pel parlament i ens van explicarla història de quan es va cremar durantla Segona Guerra Mundial. Però és im-possible destacar poques coses d'unviatge com aquest, perquè he parlat delParlament, però podria haver explicat lavisita al Museu dels Jueus, un dels mésinnovadors d'Europa.Si semblen moltes coses per haver fetnomés una tarda, tres dies i un matí,imagineu-vos la rapidesa amb què ensva passar a nosaltres. Primerament,Berlín és una ciutat lletja, els edificis notenen època històrica, com pot tenirRoma. No es tracta d'una ciutat aca-bada. Però a mesura que vas visitant laciutat i et vas acostumant al laberint queés el metro, li trobes molt d'encant. Estracta d'una ciutat viva, amb ànima, comdiria un bon escriptor. Ens van dir queBerlín és la ciutat del futur, i nosaltreshem tingut l'oportunitat d'haver-la cone-guda en el passat i esperar tornar-hi enun futur.Christian Cuadrón, 2n BAT A

Viatge a Berlín

Era dimarts 21 de febrer a les 6 de lamatinada. Estàvem tots preparats percomençar el nostre viatge de final decurs a Berlín. Sabíem que era una granoportunitat per desconnectar dels exà-mens, per fer nous amics i per conèixeruna ciutat plena d'història i sorpreses.Vam agafar l'avió i al cap d'unes horesja ens trobàvem passejant pels carrersnevats de Berlín. Estàvem nerviosos iinquiets davant d'un viatge que pintavamolt bé. Vam anar a deixar el nostreequipatge a l'alberg, ens vam instal·lar ales habitacions i tot seguit, va començarla nostra visita guiada on vam podergaudir d'unes de les parts més impor-tants de la ciutat com: la porta de Bran-denburg, el memorial a les víctimes del'holocaust, la catedral, el mur de Ber-lín...Berlín va ser una ciutat especialmentdestruïda durant la Segona GuerraMundial, ja que va ser un punt molt sig-nificatiu durant el conflicte. A més, vaser víctima de la Guerra Freda i va patirla construcció del mur de Berlín, que vaseparar milers de famílies i va causar lamort de moltes persones. Per això, espot trobar història en tots els racons dela ciutat: una història trista, dura i com-movedora per a molts dels qui la recor-den.

L'endemà vam visitar l'East Sitde Ga-

llery, una secció del mur dedicada al'explotació de magnífics pintors, mésde 100 artistes.També vam visitar el Pargamunt Mu-seum, que contenia grans antiguitats ar-quitectòniques gregues i romanes, i elChekpoint Charlie, un punt de vigilànciaque va ser testimoni de grans fets dra-màtics durant la Guerra Freda.A més, vam tenir l’oportunitat de visitarun museu jueu, un edifici que preténmostrar en tots els seus aspectes (mit-jançant l'arquitectura, la fotografia, eltestimoniatge...) el que han hagut depatir els jueus al llarg de la història.

Va arribar el tercer dia de la nostra es-tada a Berlín. Havíem visitat un munt decoses, però encara ens en quedavenmoltes per veure. Aquell dia vam visitarel Reichtag (el Parlament alemany), unmodern edifici amb una cúpula al cap-damunt, on s'hi pot passejar, amb l'ob-jectiu simbòlic que els ciutadanscontrolin el que es decideix en el Parla-ment. Per acabar el dia, vam visitar elMuseu Tècnic Alemany, on s'hi podenveure locomotores, cotxes antics...

El quart ja era aquí. Que ràpid passavael temps...! Ens esperava un dia dur icommovedor, la visita d'una de les partsmés fosques de la segona Guerra Mun-dial: els camps de concentració.Prop de Berlín, a començaments de laguerra, s'hi va construir el Camp deSachsenhausen. Un camp on hi vanpassar més de 200.000 persones i onles condicions de vida eren infrahuma-nes i provocaven la mort de milers depersones cada dia. Per tant, s'havia delluitar per la supervivència diària, a tra-vés d'estratègies i del compliment de lamés mínima i insignificant norma, ja quequalsevol fet podia acabar amb lesseves vides en qualsevol moment.Després d'aquest viatge tan commove-dor, vam visitar el Berliner Unterwelter.Moltes persones passegen sobre l'esta-ció de Gesundbrunner sense saber que,a sota, s'hi oculten unes cambres on esvan refugiar moltes persones durant laguerra, sentint constantment l'aterridorsoroll de les bombes damunt seu.S'acabava un dia dur i difícil i s'acostaval'últim dia del viatge...

Aquest últim dia vam poder gaudir detemps lliure per passejar pel centre deBerlín. Finalment, vam agafar novamentl'avió, però aquesta vegada per dirigir-nos a casa. Ens quedàvem amb el re-cord d'un viatge ple de rialles, sorpresesi emocions; amb el record d'una ciutattan captivadora com la seva història iamb un grup d'amics inoblidables.

Cristina Viñas, 2n BAT A

B

E

R

L

I

N

35

El so d’una bomba a deu metres del seu cap el va desper-tar. Tot estava fosc, excepte per una petita espelma apunt d’acabar-se, el so continu de trets ressonava damuntseu. Els alemanys devien haver atacat, perquè almenysen la seva zona de trinxera no n’hi havia cap atac pro-gramat... Però no va ser el fet que probablement tots elsseus companys de trinxera s’estiguessin transformant encoladors i carn picada a la superfície el que el va preocu-par, sinó que va ser el fet d’estar completament desorien-tat, sense saber com tornar al forat infernal tambéconegut en els darrers tres mesos com a casa.En Kurt Patterson va intentar calmar-se i meditar la si-tuació, repte sincerament interesant, a causa dels avionsque ara sobrevolaven la terra de ningú. Comptava tansols amb una pala, un pic, tres cartutxos de dinamita a lamotxilla i una navalla; a menys de dos-cents metres alnord hi havia les trinxeres alemanyes i al sud les angleses.Tot semblava fàcil, tret pel petit problema de no comptaramb brúixola. Va decidir seguir el seu instint i començar acavar per la seva esquerra i, amb una mica de sort, tro-baria un túnel anglès que no estigués soterrat per sortircap a la trinxera. Al cap d’una estona els trets van cessari amb ells, la poca llum que desprenia l’espelma, però,estranyament, no es va quedar del tot a les fosques, sinóque una mica de llum davant seu es filtrava entre laterra. Va cavar amb totes les seves forces, que eren po-quetes, ja que vés a saber quantes hores feia que no men-java i es va trobar amb un túnel, una miqueta més avallque el seu, ben il·luminat, i sons de pales cavant que ve-nien, de molt lluny, a la dreta. Va saltar dins el túnel,armat amb la navalla, va córrer cap al costat oposat d’onvenien els sorolls i va acabar sortint a una trinxera. Ale-manya.− Fangen Sie den Mistekerl englischen! − va cridar un bi-gotut uniformat, cosa que va fer suposar a Kurt que es-tava a la trinxera alemanya. No va tenir gaire tempsmés de reflexió sobre les seves coordenades cartesianes, jaque una pluja de trets mal disparats i sense punteria, el

va començar a empaitar. Va tornar dintre el túnel, vaagafar una espelma d’allà a la vora i un cartutx de dina-mita, el que va passar després ja és imaginable... Mentrela metxa corria cap a la pólvora, ell corria cap a dins eltúnel, amb la navalla aferrada a una mà i una altra es-pelma a l’altra mà. Ja veia el forat per on havia saltatquan, al fons del túnel, va veure sapadors alemanys co-rrent i cridant un no sé què de paraules, alguna cosasobre una bomba a punt d’explotar i... Una bomba apunt d’explotar?! En Kurt va fer un salt cap al forat, justa temps, perquè una mil·lèsima de segon més tard, eltúnel alemany es va emplenar de foc i es va sentir un fortterrabastall.Quan va tornar a obrir els ulls, tot estava fosc, excepteper l’espelma que havia robat. En Kurt estava cansat itenia molta gana, devien haver passat cinc hores des ques’havia despertat... Però havia de continuar cavant, leshores passaven i passaven lentament, cavar era un procésllarg i feixuc. Els sons de trets sonaven cada cop més i mésa prop. Unes palades mes tard, raigs de sol entre els nú-vols, havia sortit per una vorada de tres metres d’alturasobre la terra de ningú. Uns trenta metres de mines anti-persona, filferro oxidat per les recents pluges, i un grapatde franctiradors, el separaven de la seva trinxera, on, sihi saltava, probablement li dispararien un tret al cap.Va fer l’únic que se li va ocórrer: córrer cap a la seva trin-xera cridant “Sóc anglès, sóc anglès”. Afortunadament nova trepitjar cap mina, ni va quedar atrapat en els filfe-rros ni els franctiradors alemanys el van tocar.Va saltar dins la trinxera i tres soldats el van apuntaramb els revòlvers, però en veure que era anglès, vanapartar les armes.I així va acabar l’aventura de Kurt Patterson, un soldatde la Primera Guerra Mundial amb una història, commoltes d’altres, que mereix ser explicada.Text: Nil Roig.Il·lustracions: Arnau Jové

SSoottaa llaa tteerrrraa ddeenniinnggúú

GENT VEGANA, LA CONEIXES?La gent vegana és tota aquella que viu practicant l'antiespe-cisme (no distinció entre espècies: si ho ets de veritat, no ma-taries ni a una mosca, com no mataries una persona) i peraixò no mengen carn (no és que siguin vegetarians, ja que servegetarià no és res més que seguir una determinadadieta).Per fer-ho, organitzen manifestacions, no mengen capproducte derivat de cap animal. Mengen, per exemple, tofu,verdures o amanides, entre altres. Lluiten pels animals i fan elque poden per ajudar-los.Jo conec persones veganes i encara que molta gent se'ls ima-gina negativament (no són bones persones, són desagraïts,només pensen en animals...) no és així. Són molt amables ihospitalaris. També adopten animals d'acollida perquè no elssacrifiquin; per així dir-ho, utilitzen la seva casa com de refugiper a animals; en tenen cura fins que troben algú que vulguiadoptar-los.Aquesta gent val moltíssim i en les manifestacionspoc aconsegueixen, però s'esforcen, treballen i segueixen en-davant. Són els millors i crec que es mereixen molt més delque tenen.Una noia vegana em va explicar la història delperquè es va fer vegana. A mi em va encantar:<<Un dia, la meva parella em va portar un animaló ben petiti indefens. Em pensava que moriria la primera nit, però vasobreviure. Tenia els ulls clucs i la pell nua, estava tan despro-tegit... i jo era la seva nova mare.M'aixecava a la nit quan sentia que es movia per posar-li lamanta bé i li posava de menjar cada hora. Quan venia lameva parella a veure'l, ens passàvem hores abraçats mirant-lo com dormia abans que marxés li deia les paraules més ten-

dres; “Quina sort que tens que et cuida la mama, eh? Bonanit petit, ens veiem demà...”.El tercer dia ja parlàvem de la llàstima que ens faria deixar-lo anar quan aprengués a volar; dèiem de posar-li una anellaper reconèixer l'animal. No sabíem què fer, ens en feia molta,de pena.Quan vaig anar a sopar li vaig donar menjar a la bèstia, peròno hi era, la porta estava una mica oberta. Llavors va serquan vaig sentir els crits del meu petit, vaig anar corrents a lameva habitació. Em pensava que el trobaria ferit a algunacantonada, però res de res. Normalment el gat estava al ga-ratge, però no hi era. Imaginava com es menjava el meupetit, cridant-me perquè no es podia defensar.La seva tendresa era massa temptadora i, de cop, quan men-java carn, veia imatges del gat menjant-se el meu fill i de jomenjant-me els fills dels altres. Jo també era un monstre, unabèstia devastadora, i per aquest motiu li vaig prometre quemai més menjaria carn, per ell, perquè jo no volia ser capbèstia. I així em vaig fer vegeteriana.>>Aquesta noia es diu Alba Ruiz i és un gran exemple de per-sona vegana. A més a més, he pogut comptar amb la sevaajuda per fer aquest escrit.Sergi Magester

Per començar, explicarem algunes particularitats de la pa-raula “ceba”.

“Ceba” prové del llatí CĒPA i es va trobar documentada perprimera vegada a l’any 1075.

“Ceba” té diferents significats:

• Pot ser una planta herbàcia bulbosa de la família deles liliàcies.• Pot ser una planta de fulles oblongues i de flors blan-ques.

Algunes frases fetes amb la paraula “ceba” són:

• Quina ceba li fa coure els ulls: De què es plany?• Ésser de la ceba: Dit dels adeptes del catalanisme.• Arrencar cebes: Joc popular infantil.

I ara la part que tots esperareu amb impaciència, la llista deles maneres de menjar una ceba:

- Capa a capa- A petites queixalades- Bullida- Fregida- A la planxa- A tires- Arrebossada- Caramel•litzada- Picada- Espremuda

Nosaltres ho deixem aquí. Per a més informació cerqueu pelvostre compte.

Luís Molero i Víctor Moreno

1000 MANERES DE MENJARUNA CEBAI ALTRES CURIOSITATS

A l’institut vam celebrar el dia de sant Jordiamb diversos actes que van començar cap almigdia i es van allargar fins la tarda: una firad’intercanvi de llibres; entrega dels premis del’AMPA als treballs de recerca, dels premis lite-raris organitzats des dels Departaments de Cas-tellà i Català, a més dels del Concurs deMatemàtiques; i diverses actuacions musicals.

El divendres 20, els alumnes de l’Aula Oberta jahavien organitzat, a l’hora del pati, la Fira desant Jordi on tots vam poder adquirir diversosdetalls relacionats amb aquesta festa: punts dellibre, dracs, roses... i altres objectes decoratius.Tot estava fet a mà per als alumnes de l’AulaOberta i amb material reciclat.

El dia 23, la directora de l’institut, Mercè Caste-lló va donar-nos la benvinguda a l'entrega depremis i ens va fer cinc cèntims de la història dela festa de sant Jordi, ens va recordar la coinci-dència amb la celebració del dia del llibre i lacommemoració de la mort de diversos escriptors:de William Shakespeare a Miguel de Cervantes,Josep Pla o Maria Àngels Anglada.

Tot seguit va començar l'entrega de premis, ladotació econòmica dels quals és possible gràciesa l’AMPA del nostre centre.

EELL DDIIAA DDEE SSAANNTT JJOORRDDIIAA LL’’IINNSSTTIITTUUTT

V Convocatòria PREMIS AMPA Institut Cendrassos

TREBALLS DE RECERCA 2011-2012En aquests premis de l’AMPA hi participen alumnes matriculats a 2n de Batxillerat del nostre institut que hagin pre-sentat i aprovat durant el curs 2011-2012 el Treball de Recerca.Els premis es reparteixen en dues categories: els treballs de l’àmbit Científicotècnic i els treballs de l’Humanisti-cosocial. S’estableixen dos premis per a cada categoria: el primer premi està dotat amb 400 € i el segon, en 200 €.

En aquesta edició el jurat ha estat format per Xavier Cahís, enginyer i professor de la UdG; Montse Parada, far-macèutica; Jordi Pla, filòleg i professor jubilat de l’institut Alexandre Deulofeu; i Lluïsa Vidal, directora de la bi-blioteca Fages de Climent.El jurat va valorar, en relació al conjunt dels treballs, que el nivell general és molt alt, impressionant. D’entre totsels treballs presentats destaquen els següents:

Àmbit Humanisticosocial:

1r PremiEl doblatge en català i les circumstàncies que l’envoltenAutora MARTA BEL SALA. Tutora: Esther Renart.

Valoració del jurat: Fa un exhaustiu treball de camp investigant tots els àmbits i agents implicats. S’interessa perconèixer el treball tècnic. És complet i ordenat amb una ortografia i expressió correctes.

2n Premi, ex aequo per a dos treballs:La comunicació de les persones amb síndrome d’AngelmanAutora NÚRIA COSTA GINJAUME. Tutor: Jordi Bosch.

Valoració del jurat: Fa una bona recerca personal, amb enquestes i treball de camp. Aporta un glossari molt com-plet i assoleix un alt nivell científic en el camp de la psicologia. Planteja una hipòtesi contrastada sobre la impor-tància de la comunicació no lingüística.

Presos de llibertat, es pot tancar la ferida produïda per un trauma?Autora CRISTINA VIÑAS ARNAIZ. Tutora: Anna Maria Comas.

Valoració del jurat: Fa un bon treball de camp amb sis sortides i dues entrevistes. Aplica bé el concepte psicolò-gic de resiliència. Correcta ortografia i expressió.

Àmbit Cientificotècnic:

1r PremiGrans Amics. Teràpies assistides per animalsAutora LAIA MONTORO MASÓ. Tutora Raquel Rojas.

Valoració del jurat: Introducció biogràfica on és palesa la implicació personal. Esgraona molt bé la presentació delsconeixements. Molt bona redacció amb utilització adequada de cites bibliogràfiques.

2n PremiEfectes de la sobreexposició del sol en la pell i mesures de protecció.Autora CARLOTA SERRA RAMOS. Tutora: Rosa Camps.

Valoració del jurat: Àmplia experimentació amb la utilització de diversos mitjans. Gran compilació d’informació ambenquestes de camp. Molt exhaustiu.

28

PREMIS LITERARISPREMIS EN CATALÀ

CATEGORIA A, 1r i 2n d’ESO.

1r PremiEm venc la mare, de Júlia Suñer Xarles, 1r ESO B2n Premi. Ex aequo

La família que viatjava a través deltemps, de Bruna Closa Tió, 1r ESO ALa historia de sant Jordi a Figueres, de Marta VernetCosta, 2n ESO B.

Es va fer una menció especial al còmic d’AriadnaPérez, de 2n ESO B, titulat Sant Jordi, que com la restade mencions especials, es publicarà en la propera edi-ció de la revista.

CATEGORIA B, 3r i 4t d’ESO.

1r PremiEsgarrapades, de Ferran Lambea González 4t ESO B

2n Premi. Ex aequoEl carter és un alienígena i el senyor del número quinzeés un boig, de Nil Roig Vidal, 3r ESO C

El desconcert, de Marina Blavi Guixé,4t ESO C.

També en aquesta categoria es va fer una menció es-pecial per:el còmic El Somiador d’Eduard Latino, 3r ESO Ala narració La gent del Sàhara, de Hali Mohamed, 3rESO Dla poesia Paraules, d’Anabel Piñar, 4t ESO A

CATEGORIA C, Batxillerat i Cicles Formatius.

1r PremiÚltims records, de Maria Rodríguez Arjona, 2n BAT A2n PremiLa dansa eterna del sol i la lluna, poema de Maria Pal-tré Sáez, 2n BAT B.

PREMIS EN CASTELLÀ

CATEGORIA A, 1r i 2n d’ESO.

1r PremiEl libro, d’Anna Llobet Guijarro, 1r ESO D.

2n Premi. Ex aequo

Casualidades, d’Eulàlia Baqué Valbuena, 2n ESO A.Los gatos desaparecidos, de Llum Gar-

della Ramírez, 2n ESO D.

CATEGORIA B, 3r i 4t d’ESO.

1r PremiÚltimos versos, de Lluc Valverde Ros, 4t ESO B.

2n PremiTin el calcetín, d’Aina Arbusà Roca, 3r

ESO A.

CATEGORIA C, Batxillerat i Cicles Formatius.1r PremiLa gravedad de la tierra es nueve coma ochenta y unometros dividido por segundos al cuandrado, aproxi-madamente, de Maria Paltré Sáez, 2n BAT B.

Tots els textos premiats es publicaran en l’edició definal de curs d’El Suro.

27

II Mostra de treballs de Matemàti-ques de l’Alt Empordà

El 25 de maig es va inaugurar la II Mostrade treballs de matemàtiques realitzats perl’alumnat de secundària de l'Alt Empordà.El nostre institut hi va participar amb 8 tre-balls: els cinc pòsters guanyadors del con-curs organitzat pel Departament deMatemàtiques en motiu de sant Jordi, lafractal del Triangle de Sierpinski, la CúpulaGeomètrica 5V i les fractals amb paper i ti-sores realitzats pels alumnes de 3r d’ESOdurant el segon trimestre, en la matèrial'optativa L'Altra Geometria.La Mostra es va poder visitar a la Bibliotecade Figueres fins el 15 de juny.

24

En aquestes imatges podem veure unamostra dels treballs fets per diferents ins-tituts de Figueres

INTERCANVI DELLIBRES

La Fira d'intercanvi de llibres es va realitzar a la bibliotecadel centre durant l’hora del pati. Aquesta iniciativa, orga-nitzada des de la Biblioteca, no va tenir l'èxit que s'espe-rava perquè hi va haver pocs alumnes i professors que hiparticipessin .La idea era que alumnat i professorat portessin a conserge-ria, dies abans de sant Jordi, un o més llibres per poder can-viar-los per d’altres el dia 23. Es podien canviar tants llibrescom els que s’havien portat. Els llibres es van classificar enquatre categories: 1r cicle, 2n cicle, Batxillerat i Cicles For-matius, i professorat.Nil Roig

CONCERTS DE SANT JORDI

Tant al matí com a la tarda, hi va haver diversos concerts.

Al matí, després de l’entrega de premis, va tocar el Trio Re-sident, que va oferir algunes peces de música clàssica.Aquest trio està format per en Quim Gorgot-Palau (vio-loncel), en Jordi Alaminos (piano) i la Mariona Gibert

(flauta travessera).A continuació, vam poder escoltar la música alternativad’un grup de nois format per l'Ivan Angulo i en Víctor Berja(de 4t d’ESO) i en Martí Sánchez (de 2n de Batxillerat).

Les actuacions musicals de la tarda van ser encara més va-riades:Els nois i noies de la Coral, formada majoritàriament peralumnes de 1r i 2n d'ESO, van cantar Els Segadors, entred'altres cançons.L'Aintzane González, de 3er d'ESO, va interpretar la cançóSueños rotos de la Quinta Estación, però no va poder aca-bar de cantar-la perquè les emocions la van envair.En David Turró, cantant i guitarrista; l'Ivan Angulo, quetocava la caixa; en Víctor Berja, a la guitarra; i en MartíSánchez, amb l'acordió. van cantar i tocar unes quantescançons conegudes com Soldadito Marinero de Fito i Fiti-paldis.

Espe Fernández i Aintzane González

CALAIX DE SASTRE

En motiu de la celebració del bicentanari de Charles Dickens, en Nil Roig ha escrit aquesta singular història.

EL MEU VELL AMIC CHARLIEEl contes del meu vell amic Charlie em van inspirar molt en l’esbojarrada època que avui es coneix com a dickensiana. Jo vaigser qui el va incitar a escriure, però ell ja tenia talent des de bon principi. Tenia un sentit de l’humor molt anglès, però parado-xalment no suportava el te amb pastetes. En Charlie era un bon home: ja fa temps que no el veig ... Uns dos-cents anys... Quèse n’haurà fet d’ell? Solíem quedar en un pub proper a Picadilly Circus. Érem una bona colla i ens aveníem molt. Érem enTim, en Bob, l’Arnold i jo ( que em feia anomenar Biggins), sense oblidar en Charles.En Charlie era realment una gran font d’inspiració, sabia molt bons acudits (tot i que la gran majoria eren verds). Pel que faals seus contes i còmics secrets, he de dir que jo mateix vaig il·lustrar-los i els tinc guardats a la prestatgeria del costat del meullit: són de les millors lectures que es poden veure, llegir i menjar en cas de ser un “devorador” de llibres (no sé si enteneu el jocde paraules).Els contes de Charles Dickens són una font inesgotable d’entreteniment i d’inspiració. Dickens va crear un univers que encaraavui perdura entre les masses. El seu estil d’escriure, ens mostra una societat podrida com una poma podrida per la corrupció,la pobresa i una gran i estranya quantitat de nens orfes.Nil Roig Vidal

EMBARBUSSAMENTHi havia una vegada un pingüí que es deia Pingui i que era molt bonic, saltava a corda i menjava peix. El pingüí que es deiaPingui i que era molt bonic i que saltava a corda i menjava peix un dia estava saltant a corda i menjant peix, perquè era elpingüí que es deia Pingui i que era molt bonic i que saltava a corda i menjava peix. Quan un altre pingüí que no es deia Pin-gui ni era gaire bonic ni saltava a corda ni menjava peix li va dir: “Hola pingüí que et dius Pingui i que ets molt bonic i quesaltes a cora i menges peix”, i el pingüí que es deia Pingui i que era molt bonic i que saltava a corda i menjava peix li va res-pondre: “Hola a tu també, pingüí, que no et dius Pingui i que no ets gaire bonic i que no saltes a corda ni menges peix”.Nil Roig Vidal

TU INVENTES LA HISTÒRIA!El nostre company Víctor Moreno us ha dibuixat unes vinyetes, la història que expliquen... us l’heu d’imaginar vosaltres!