Els hàbits lectors dels adolescents
-
Upload
mireia-manresa -
Category
Education
-
view
2.761 -
download
0
Transcript of Els hàbits lectors dels adolescents
Els hàbits lectors dels adolescents Efectes de les actuacions escolars en les pràctiques de lectura
10 de setembre de 2009 Direcció: Teresa ColomerMireia Manresa Potrony
estudis
treball de recerca 2004
estudis
estudis
heterogenis
estudis
heterogenis estancs
Marc previaplegar interpretar
heterogenis estancs
estudis
campanya municipal de promoció de la lectura
treball de recerca 2004
llibres llegits autopercepció
llibres llegits programació de l’escola
una bona manera d'analitzar què llegeixen els joves durant tres cursos escolars era basar-nos en els llibres llegits i no en el temps que els joves
diguessin que dediquen a la lectura setmanalment o diàriament
recerca sociològica
➡ es basa en els fets
recerca sociològica
➡ es basa en els fets
➡ és longitudinalrecerca sociològica
➡ es basa en els fets
➡ és longitudinal
➡ distingeix entre la lectura personal i la lectura escolar
recerca sociològica
recerca educativa
efectes d’una acció educativa en els hàbits lectors
marc previ
implicacions escolars
disseny d’un projecte de lectura
recerca empírica
Marc previ Recerca empírica
Establir algunes implicacions, en forma de línies programàtiques, dels resultats sobre
hàbits per a la planificació de les obres completes a la secundària
Establir antecedents significatius sobre els hàbits lectors dels joves a través dels resultats de diferents recerques sobre aquests hàbits en diferents contextos geogràfics.
Establir antecedents significatius sobre la influència que aquests hàbits reben de l’entorn (familiar i escolar) segons els resultats de la recerca en diferents contextos geogràfics.
Descr i u re l a configurac ió i l’evolució dels hàbits lectors d’un grup de vuitanta adolescents durant els seus tres primers anys a la secundària obligatòria.
Descriure els efectes que poden tenir certes actuacions escolars de promoció de la lectura en l’evolució dels hàbits lectors d’aquests joves.
Estudis:
➡ establir índexs de lectura
➡ establir tipologia d’obres preferides
➡ establir modalitat d’adquisició de textos
➡ establir influències de tria
Hàbit lector
Quantitat
Tipologia Valoració
Del lector De l’escola
MostraDocumentació i entrevistes
Documentació i entrevistessegons intervenció escolar:
àmbit de les modalitats de lectura
Grups de control:•Grup lector (A)•Grup poc lector (B)
Grup de contrast(C)
Eix temporal1r, 2n, 3r d’ESOCanvis pràctiques lectores Canvis actuacions escolars
Evolució
✓Diari de lectura (LEO,
LEC, LP)
✓Fitxes valoratives de
lectures complementàries
✓Qüestionaris
✓Entrevistes segons
tipologies de lectors
✓Llista de textos
programats (LEO, LEC, LP)
✓Organització de les
lectures
✓Ús de les obres a l’aula
✓Qüestionaris
Documentació i entrevistes
✓Diari de lectura (LEO,
LEC, LP)
✓Fitxes valoratives de
lectures complementàries
✓Qüestionaris
✓Entrevistes segons
tipologies de lectors
Documentació i entrevistes
✓Diari de lectura (LEO,
LEC, LP)
✓Fitxes valoratives de
lectures complementàries
✓Qüestionaris
✓Entrevistes segons
tipologies de lectors
•Lector: trets sociobiogràfics (edat, sexe, nivell sociocultural
familiar)
•Text: ✓gènere
✓cronologia de les obres
✓destinatari de les obres
✓paràmetres de mercat
Categoritzacions:
Comentaris valoratius: segons l’aproximació
al text com a artifici literari
•Nivell 1, experiencial:
•Identificatiu-emocional
•Pràctic VQ
•Pràctic Ac
•Nivell 2, intermedi:
•Argumental
•Intuïtiu
•Nivell 3, textual:
• Literari
•Analític
Com són i com evolucionen els hàbits lectors personals dels joves?
•Descriure els hàbits personals de lectura dels joves de la
mostra en les seves tres dimensions principals:
✓quantitat de llibres
✓tipus de textos
✓tipus de valoració en fan
•Establir els tipus de lectors adolescents segons la quantitat de
lectura segons els tipus de llibres que llegeixen i el tipus de
valoració que en feien
•Establir evolucions
extrema vulnerabilitat, feblesa, inseguretat i inestabilitat del lector juvenil quant als seus hàbits personals de lectura
0%
22,5%
45,0%
67,5%
90,0%
55%64%
86%
1r ESO 2n ESO 3r ESO
Baixada de la lectura: la dependència escolar
0%
2,5%
5,0%
7,5%
10,0%
1,6%
5,5%
1r ESO 2n ESO 3r ESO
0%
12,5%
25,0%
37,5%
50,0%
45,0%
37,0%
14,0%
Evolució dels tipus de lectors
forts no lectors
Evolució de sexes
0%
1,25%
2,50%
3,75%
5,00%
Primer Segon Tercer
1,1%
1,8%
3,4%
1,7%
2,3%2,4%
nois noies
Origen sociocultural familiar
0%
20%
40%
60%
80%
Lectors forts Estàndards Febles No lectors
25,0%
65,0%
10,0% 9,4%
73,0%
12,2%
2,7%
Alt Baix
Lector sòlid• llegeix una quantitat alta de llibres de manera continuada
• els textos que llegeix són diversos quant a diferents paràmetres (gèneres, temàtiques, graus de complexitat, escrits en diferents èpoques i contextos culturals, etc.)
• sap valorar el que llegeix (parlar o referir-se a les seves lectures) perquè ho sap comparar, contextualitzar i conceptualitzar
Hàbit lector
Quantitat
Tipologia ValoracióDiversitat Textualitat
Constància
Constància?
0%
10%
20%
30%
40%39,7%
23,2%20,5%
8,2%8,2%
Excel·lents Forts Estàndard Febles Molt febles
Constància?•5 llibres de lectura personal a l’any
0%
10%
20%
30%
40%39,7%
23,2%20,5%
8,2%8,2%
Excel·lents Forts Estàndard Febles Molt febles
Constància?•5 llibres de lectura personal a l’any•per arribar a la xifra de 9 llibres llegits per curs
0%
10%
20%
30%
40%39,7%
23,2%20,5%
8,2%8,2%
Excel·lents Forts Estàndard Febles Molt febles
Constància?•5 llibres de lectura personal a l’any•per arribar a la xifra de 9 llibres llegits per curs•lectors forts
0%
10%
20%
30%
40%39,7%
23,2%20,5%
8,2%8,2%
Excel·lents Forts Estàndard Febles Molt febles
Constància?•5 llibres de lectura personal a l’any•per arribar a la xifra de 9 llibres llegits per curs•lectors forts
0%
10%
20%
30%
40%39,7%
23,2%20,5%
8,2%8,2%
Excel·lents Forts Estàndard Febles Molt febles
només un 16,4% dels joves
Diversitat?
40%
6%
54%
Internacionals Locals Altres
Diversitat?•crosses socials
40%
6%
54%
Internacionals Locals Altres
Diversitat?•crosses socials•no tenen gustos propis sinó apropiats de l’entorn
40%
6%
54%
Internacionals Locals Altres
Diversitat?•crosses socials•no tenen gustos propis sinó apropiats de l’entorn•popularitat social dels textos
40%
6%
54%
Internacionals Locals Altres
Diversitat?•crosses socials•no tenen gustos propis sinó apropiats de l’entorn•popularitat social dels textos
40%
6%
54%
Internacionals Locals Altres
només un 15% dels joves
Diversitat de gèneres?tan sols una petita part dels joves llegeixen llibres que
pertanyen a diferents gèneres (quatre o més, diversitat alta)
5%3%5%
18%
39%
31%
realisme fantasia aventurespolicíacs CF terror
Diversitat de gèneres?tan sols una petita part dels joves llegeixen llibres que
pertanyen a diferents gèneres (quatre o més, diversitat alta)
només un 13% dels alumnes de la mostra
5%3%5%
18%
39%
31%
realisme fantasia aventurespolicíacs CF terror
Seguiment de sagues
0%
12,5%
25,0%
37,5%
50,0%
20%
39%44%
1r ESO 2n ESO 3r ESO
Seguiment de sagues
0%
12,5%
25,0%
37,5%
50,0%
20%
39%44%
1r ESO 2n ESO 3r ESO
•força mediàtica d’aquests títols
Seguiment de sagues
0%
12,5%
25,0%
37,5%
50,0%
20%
39%44%
1r ESO 2n ESO 3r ESO
•força mediàtica d’aquests títols•comoditat que suposa llegir productes coneguts
Seguiment de sagues
0%
12,5%
25,0%
37,5%
50,0%
20%
39%44%
1r ESO 2n ESO 3r ESO
•força mediàtica d’aquests títols•comoditat que suposa llegir productes coneguts•fan que els joves se sentin lectors competents
•un 70% s’encasellen en llibres molt coneguts
•un 87% s’encasellen en llibres actuals
•un 90% s’encasellen en un o dos gèneres
la meitat dels lectors constants s’encasellen en tipus de llibres molt similars.
Aquesta situació fa que no evolucionin en la seva experiència de lectura perquè no poden contrastar diferents productes.
Textualitat?
0%
12,5%
25,0%
37,5%
50,0%
22,2%28,3%
49,5%
N. experencial N. intermedi N. textual
Textualitat?El discurs que els joves formulen sobre els textos per articular una opinió sobre el que han llegit se centra essencialment en la relació entre els textos i l’experiència quotidiana del lector (49,5%)
0%
12,5%
25,0%
37,5%
50,0%
22,2%28,3%
49,5%
N. experencial N. intermedi N. textual
Textualitat?El discurs que els joves formulen sobre els textos per articular una opinió sobre el que han llegit se centra essencialment en la relació entre els textos i l’experiència quotidiana del lector (49,5%)
0%
12,5%
25,0%
37,5%
50,0%
22,2%28,3%
49,5%
N. experencial N. intermedi N. textual
Només un 22,2% dels arguments se situen en el nivell textual
Només un 3% són arguments analítics
0%
5%
10%
15%
20%
3,0%
19,2%
Literari Analític
Nivell textual
Patrons evolutius
0%
12,5%
25,0%
37,5%
50,0%
11,5%
50,0%
38,5%
lectors estables lectors a la baixa lectors a l’alça
• La meitat dels joves disminueixen la lectura amb el pas del temps
• de l’altra meitat, la majoria es mantenen estables• i només una minoria augmenta el volum de llibres
llegits com a lectura personal (un 11,5%)
Lectors estables
0%
3,75%
7,50%
11,25%
15,00%
11,6%
13,5%
5,7%4,8%
estàndards febles molt febles no lectors
Lectors a la baixa
0%
5%
10%
15%
20%
12,5%
1,9%1,9%
17,0%
14,0%
1,9%1,9%1,9%
d’excel·lent a feble de fort a estàndardd’estàndard a molt feble de feble a molt feblede molt feble a no lector d’excel·lent i fort a no lectord’estàndard a no lector de feble a no lector
Lectors a l’alça
0%
1,9%
3,8%
5,7%5,7%
4,8%
de molt feble a feble de no lector a molt feble
Però, en quina mesura l’escola pot incidir en els hàbits?
projecte d'extensió de la lectura
dos grups de control i un grup de contrast
efectes que produïa aquest projecte de lectura en els hàbits lectors dels joves
augmentar els hàbits de lectura de textos literaris dels joves de la mostra
augmentar la diversitat d'obres llegides i millorar la capacitat de formular valoracions sobre els
textos
ampliar l'oferta de llibres a l'abast dels joves
Relació entre les línies programàtiques establertes i el projecte de lectura programat
Combinació de modalitats
diferents de lectura
Atenció als perfils
Espais de conversa sobre
textos: recomanar
textos diversos
Atenció a les habilitats lectores prèvies
Escolarització dels textos
populars llegits pels joves
Ampliació de les maneres de
llegir
Oferta de lectura a més a
més de la lectura
obligatòria.
Adaptació al ritme i als
gustos de cada lector i
possibilitat de cobrir les
necessitats de cada perfil.
Recomanació o rebuig dels
textos llegits, oralment
davant els companys; a mesura que
coincidien en els títols llegits
s’establia conversa.
Segons la tria dels textos:
s’adaptava al nivell de
lectura dels alumnes.
Podien proposar
llibres personals i la selecció dels
textos de l’oferta atenia a aquest criteri, parcialment.
reflexió sobre el que s’ha
llegit a partir de l’exercici de recomanar als companys les
lectures.
Triar els llibres i llegir de manera autònoma
Compartir els textos llegits: contagiar
L’incentiu (motivació extrínseca)
Alguns problemes: elements millorables
Variacions del projecte: més extens i menys proper
efectes
De l'oferta a la demanda
0
100
200
300
400
1r ESO Mitjana per alumne7
184
12
250
13
324
Grup A (control) Grup B (control) Grup C (contrast)
Llibres llegits en un curs. Primer ESO
(LEC, LEO, LP). Primer d’ESO
0%
22,5%
45,0%
67,5%
90,0%
Excel·lents Forts Estàndard Febles No lectors
8%
88%
4%
48%
28%24%
Grup A (control) Grup C (contrast)
Diferències control/contrast
1r 2n 3r
A 20 18,3 36,5
B 9,5 77,8 53,4
C 8 19 47,8
No lectors
Altres efectes
Lector Trimestres LP LEC
Sara 1 1 12 0 23 0 3
Adrià 1 0 12 0 13 0 2
Clara 1 0 22 0 03 1 2
Altres efectes
•Fa que molts joves tinguin contacte (continuat) amb els textos literaris:
Lector Trimestres LP LEC
Sara 1 1 12 0 23 0 3
Adrià 1 0 12 0 13 0 2
Clara 1 0 22 0 03 1 2
el fet que augmenti el nombre de llibres llegits provoca que un major nombre de joves tingui la lectura com una activitat constant però això afecta de diferent manera els diferents tipus de lectors
•Excel·lents i forts: prevenció de l’abandó
el fet que augmenti el nombre de llibres llegits provoca que un major nombre de joves tingui la lectura com una activitat constant però això afecta de diferent manera els diferents tipus de lectors
•Excel·lents i forts: prevenció de l’abandó
•Estàndards: salva els moments en què no llegirien res més que la lectura obligatòria
el fet que augmenti el nombre de llibres llegits provoca que un major nombre de joves tingui la lectura com una activitat constant però això afecta de diferent manera els diferents tipus de lectors
•Excel·lents i forts: prevenció de l’abandó
•Estàndards: salva els moments en què no llegirien res més que la lectura obligatòria
•Febles: cobreix uns mínims de lectura
el fet que augmenti el nombre de llibres llegits provoca que un major nombre de joves tingui la lectura com una activitat constant però això afecta de diferent manera els diferents tipus de lectors
Efectes compensadors
0
20
40
60
80
E Fo M Fe NL
20,0
80,0
4,0
40,040,0
20,025,0
41,633,4
Grup A Grup B Grup C
0
25
50
75
100
E Fo M Fe NL
20,0
100,0
4,0
66,8
16,616,6
42,8
28,628,6
Nivell 1 Nivell 3
Efectes compensadors•Origen sociocultural
0
20
40
60
80
E Fo M Fe NL
20,0
80,0
4,0
40,040,0
20,025,0
41,633,4
Grup A Grup B Grup C
0
25
50
75
100
E Fo M Fe NL
20,0
100,0
4,0
66,8
16,616,6
42,8
28,628,6
Nivell 1 Nivell 3
Efectes compensadors•Origen sociocultural
•s’estableix una diferència entre els grups que tenien accés a més textos des de l’escola i el grup que no hi tenia accés; segons això podem afirmar que l’escola pot compensar diferents punts de partida sociofamiliars
0
20
40
60
80
E Fo M Fe NL
20,0
80,0
4,0
40,040,0
20,025,0
41,633,4
Grup A Grup B Grup C
0
25
50
75
100
E Fo M Fe NL
20,0
100,0
4,0
66,8
16,616,6
42,8
28,628,6
Nivell 1 Nivell 3
Efectes en la diversitat
0
10
20
30
40
1er trimestre
10,08,3
32,8
Título de categorías
Primer cursSegon cursTercer curs
0%
22,5%
45,0%
67,5%
90,0%
4,6%
81,8%84,6%
Título de categorías
Excel·lentsFortsEstàndards
I aquesta diversitat és un efecte de l'augment de l'oferta de lectura
0%
25%
50%
75%
100%
Alta Mitjana Baixa Nul·la
100,0%
33,0%33,0%25,0%
8,3%14,0%14,0%
71,0%
17,0%
83,0%
Título de categorías
Excel·lents Forts Estàndards Febles
Grup de control A
I aquesta diversitat és un efecte de l'augment de l'oferta de lectura
0%
25%
50%
75%
100%
Alta Mitjana Baixa Nul·la
100,0%
31,0%
59,0%
4,5%4,5%
100,0%
Título de categorías
Excel·lents Forts Estàndards Febles
Grup de contrast
Compensacions i diversitat
Compensacions i diversitat
La lectura escolar complementària provoca els canvis següents:
Compensacions i diversitat
La lectura escolar complementària provoca els canvis següents:
•Que els nois llegeixin llibres realistes. Un 77,7% dels nois llegeixen llibres realistes dins de la proposta escolar (recordem que en la seva tria personal només un 27% dels nois llegien realisme).
Compensacions i diversitat
La lectura escolar complementària provoca els canvis següents:
•Que els nois llegeixin llibres realistes. Un 77,7% dels nois llegeixen llibres realistes dins de la proposta escolar (recordem que en la seva tria personal només un 27% dels nois llegien realisme).
•Que les noies llegeixin realisme diferent del que llegeixen fora de les aules. Un 74% de les noies llegeixen realisme dins de la proposta escolar (recordem que un 75% ho feia en el seu espai privat de lectura).
Efectes en la valoracióS'estableix una frontera clara
entre els grups de control i els de contrast
0%
15%
30%
45%
60%
Grups control Grup contrast
19,8%22,9% 24,4%
29,2%
55,8%
47,5%
Título de categorías
Total nivell 1 Total nivell 2 Total nivell 3
Evolucions i històries de lectors
Tipus Perfils segons evolució i influència escolar (comportament lector)
Excel·lentsSòlids
Vulnerables
FortsEstables
Estabilitzats
Estàndard
Enfortits
Salvats
Perduts
Febles Estancats
Evolucions i històries de lectors
4%9%
43%
4%
14%
4%
16%
7%
Sòlids VulnerablesEstables EstabilitzatsEnfortits SalvatsPerduts Estancats
Evolucions i històries de lectors
4%9%
43%
4%
14%
4%
16%
7%
Sòlids VulnerablesEstables EstabilitzatsEnfortits SalvatsPerduts Estancats
•La lectura personal dels joves.
Evolucions i històries de lectors
4%9%
43%
4%
14%
4%
16%
7%
Sòlids VulnerablesEstables EstabilitzatsEnfortits SalvatsPerduts Estancats
•La lectura personal dels joves.
•El grau d’adhesió a la lectura complementària escolar.
Evolucions i històries de lectors
4%9%
43%
4%
14%
4%
16%
7%
Sòlids VulnerablesEstables EstabilitzatsEnfortits SalvatsPerduts Estancats
•La lectura personal dels joves.
•El grau d’adhesió a la lectura complementària escolar.
•L’evolució que segueixen durant els tres cursos en totes les modalitats de lectura.
l’A!a
Llegeix 26 "ibres a
primer, 17 a segon i 10 a
tercer
Llegeix diversitat de gèneres i de
nive"s de complexitat: des de
propostes de consum realistes per a
jovenetes, a "ibres actuls inscrits
en la fantasia a "ibres clà#ics
d'adults o poesia
Com l'A!a, només un 5% de la població juvenil
La Maia
Llegeix 28 "ibres a primer,
8 a segon i 4 a tercer
S'encase"a en "ibres juvenils
realistes adreçats a les noies i de
consum actuals, que diversifica
quan "egeix "ibres a l'escola
Com e"a, un 17% de la mostra
El Marc
Llegeix 3 "ibres a
primer, 0 a segon i 0 a
tercer
Només "egeix de l’oferta de lectura
escolar
Com e", un 10% de la mostra
La cruïlla
Ruptura
Dependència
Llegeixen LP
1r 2n 3r
A 80% 81,7% 63,5%
B 90,5% 22,2% 46,6%
C 92% 81% 52,2%
Conclusions
Conèixer el lector per fonamentar la planificació de la lectura escola
1. El lector juvenil es presenta com un lector feble perquè no té assegurat un mínim bagatge de lectures, ni un mínim de diversitat i que aquesta feblesa no li permet ubicar i explicitar les característiques dels llibres que llegeix
2. Capacitat de la institució escolar per influir positivament en la millora dels hàbits lectors dels joves i per tant en la seva formació com a lectors (efectes de les actuacions escolars).
Línies obertes
• Estudis de casos de lectors febles i de lectors excel·lents en el moment en què es produeix la baixada de l’activitat lectora (segon d’ESO) per investigar a fons aquest procés de disminució de la lectura.
• Aprofundiment en els gustos lectors dels joves en relació al tipus de lectors.
• Concreció de les característiques dels textos que el lector juvenil aprecia especialment.
• Recerques etnogràfiques sobre el factor social: seguiment de casos de lectors de context social baix.
• Efectes de la lectura digital en els hàbits de lectura literària
Sobre el lector:
• Efectes de l’aplicació continuada d’un programa de lectura.
• Repercussió de les lectures obligatòries en el bagatge lector dels joves.
• Efectes de la selecció dels textos en cada tipus de lector.
• Encaix entre la lectura obligatòria i la lectura complementària en els efectes produïts en els hàbits i en la formació del lector.
• Implicacions: molts dels resultats d’aquesta recerca poden esdevenir un punt de partida, o si més no una fonamentació, per a la programació de la lectura a l’escola.
Sobre els efectes d’una actuació escolar:
Agraïments