ELS ROMANS I LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA VIDA … · [24 ] vida quotidiana el naixement el matrimoni...

[24 ]

VIDA QUOTIDIANA

� El naixement� El matrimoni� La mort

ELEMENTS ROMANS EN USOS I COSTUMS ACTUALS

L’EDUCACIÓ DELS ROMANS

ELS ROMANS I LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA

� La xarxa viària i els ponts� Els aqüeductes, l’abastament

d’aigua i el clavegueram

LLENGUA

PRONUNCIACIÓ DEL LLATÍ

CARACTERÍSTIQUES DE LES LLENGÜES FLEXIVES

URBANISME

ELEMENTS ROMANS EN L’URBANISME ACTUAL

ENGINYERIA ACTUAL D’INSPIRACIÓ ROMANA

TRADICIÓ CLÀSSICA

MITOLOGIA I PINTURA

ESCULTURA: FORMES I TEMES CLÀSSICS

� Els materials i les tècniques constructives romanes

ARQUITECTURA CONTEMPORÀNIA D’INSPIRACIÓ CLÀSSICA

LLATI_1_BTX_02_CNOU.indd 24LLATI_1_BTX_02_CNOU.indd 24 5/3/08 17:41:585/3/08 17:41:58Cian de procesoCian de procesoMagenta de procesoMagenta de procesoAmarillo de procesoAmarillo de procesoNegro de procesoNegro de proceso

[25 ]

BLOC UNITAT

21ELS ROMANS I LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANAQui ho diria, que hi ha tantes coses de la nostra vida de cada dia que són herència directa d’aquells homes i dones que fa uns vint segles van poblar (i conquerir) tot el litoral mediterrani!

Des del naixement, passant per l’educació i el matrimoni fi ns a arribar a la mort; des de l’educació fi ns al dret; des del disseny i l’urbanisme fi ns a l’enginyeria o l’arquitectura, són molts els àmbits de la vida moderna que tenen empremtes dels romans, un poble eminentment pràctic i in fl uent.

A més, en aquesta unitat pre sentarem la manera de pronunciar el llatí i les carac-terístiques bàsiques de les llengües fl exives, com el llatí i el grec.

També farem una primera aproximació a un text llatí que conté una recepta de cuina extreta de l’obra culinària d’Apici.

Finalment, presentarem la tradició clàssica ro ma na en les arts plàstiques contem-porànies, és a dir, com ha infl uït i encara infl ueix la cultura llatina en

les diferents arts dels segles XX i XXI: la pintura, l’escultura, l’ar-quitectura…

Ens acabarem de convèncer, per tant, que realment som hereus dels romans.


UNITAT 2B1

[26 ]

VIDA QUOTIDIANA

Elements romans en usos i costums actuals: celebracions del cicle de la vida

El naixementEn totes les societats, el naixement d’un nou ésser és motiu d’una festa d’acolliment en la comunitat. A Roma, aquesta festa consistia a posar el nom a l’infant, a oferir un sacrifi ci als déus i a preparar un àpat per als familiars. Aquest dia també es penjava al coll de l’infant una mena de capseta amb forma de bola (bu lla), plena d’amulets perquè el protegissin dels mals esperits durant la infància.

Quan els nois arribaven als setze o disset anys se celebrava una cerimònia en què aquells feien ofrena als déus de la bulla i de la toga pretexta, que havien dut durant la seva infància, i es vestien amb la toga viril, és a dir, la que durien a partir d’aleshores. Les noies no feien ofrena del seu vestit d’infància fi ns al dia del casament.

Els nens que eren ciutadans romans en néixer rebien tres noms: el praenomen, el nomen i el cognomen. El praenomen era el que singularitzava cada home d’una ma-teixa família. Els praenomina es reduïen a una vintena, que s’anaven passant de pares a fi lls sense gaires variacions.

El nomen s’aplicava a tots els individus que pertanyien a les famílies d’un mateix clan i es transmetia per via masculina, mentre que el cognomen era el patronímic de cada una de les branques d’una família. Així trobem, per exemple, la família dels Corneli Lèntul, la dels Corneli Escipió, la dels Corneli Dolabel·la o la dels Corneli Sul·la. Aquest costum s’ha perpetuat fi ns a l’actualitat. En efecte, a Catalunya encara conservem els tres noms per identifi car les persones, tot i que no refl ecteixen exactament la distribució romana.

A Roma, les noies només portaven un nom, que era el nomen del clan en femení, com Cornèlia, Júlia, etc.

1 Assimila els costums romans esmentats amb els que nosaltres tenim: la festa del naixement d’un infant, la inscripció en el registre civil, el fet de dur penjada una medalla, el berenar del natalici...

2 Relaciona els mots amb què algunes llengües ro màniques designen la fi liació i el mot llatí que n’és l’o rigen:

a prénom (fr.) b nome (it. i port.) c apellido (cast.) d cognom (cat.) e nombre (cast.) f nom (cat. i fr.) g cognome (it.) h Name (al.)

1 appellare

2 nomen

3 praenomen

4 cognomen

activitats

Representació d’un nen amb una bulla, recipient on s’introduïen amulets que pro-tegien el nen dels mals esperits.



[27 ]

3 Els homes romans podien afegir als seus tres noms un agnomen relatiu a alguna qualitat de l’individu o a alguna gesta que aquest hagués fet. Llegeix el nom sencer d’alguns membres de la família dels Escipions i esbrina’n el praenomen, el nomen, el cognomen i l’agnomen. Sabries postular l’origen dels agnomina que hi apareixen?

4 Aparella cada antropònim llatí amb la traducció cor responent:

a Lepidus 1 El sisè fi ll. b Pulcher 2 Gras. c Graccus 3 Cigró. d Claudius 4 Que brama com un ase. e Sextus 5 Alegre. f Cicero 6 La tercera fi lla. g Mugillanus 7 Amb veu de gaig. h Tertia 8 Nascut a la matinada. i Manius 9 Pulcre, bell. j Crassus 10 Coix. k Ahenobarbus 11 Semblant a un porc. l Porcius 12 De barba bronzina.

5 Completa les columnes de més avall amb cognoms catalans que estiguin relacionats amb els temes que et proposem:

Relacionats amb una peculiaritat física

Relacionats amb una peculiaritat moral

Relacionats amb l’estat d’ànim

Relacionats amb els sentits

Garrell Noble Alegre Salat

activitats

Cornèlia i els seus fi lls Gracs parlant amb una amiga. Stuttgart (Alema nya).

Cnaeus Cornelius Scipio Asina

Cnaeus Cornelius Scipio Caluus

Cnaeus Cornelius Scipio Nasica

Cnaeus Cornelius Scipio Nasica Corculus

Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio

Lucius Cornelius Scipio

Publius Cornelius Scipio

Lucius Cornelius Scipio Asiaticus

Lucius Cornelius Scipio Barbatus

Publius Cornelius Scipio Africanus


UNITAT 2B1

[28 ]

El matrimoniA Roma, abans de la cerimònia del casament se celebrava una festa de compromís dels joves (sponsalia) en presència dels pares i dels amics respectius, en què el promès regalava a la noia un anell que aquesta es col·locava al dit anular (el quart).

El dia del casament, la núvia anava vestida amb una túnica blanca talar, sobre la qual duia una mena de mantell rectangular groguenc. Es cobria els cabells amb un vel trans-parent de color carabassa que li tapava també el rostre, i damunt d’aquest duia una corona trenada de fl ors naturals.

El nuvi i els seus familiars i amics anaven a buscar-la a casa seva i, en comitiva, es diri-gien al lloc de la cerimònia, que començava amb el sacrifi ci d’un animal, de caràcter propiciatori. Una vegada comprovats els bons auguris, una dona que només hagués tingut un marit agafava la mà dreta dels nuvis i els prenia testimoni de fi delitat.

Abans d’aquest acte solemne, els nuvis –en presència de deu testi monis– havien fi r-mat un contracte matrimonial per tal que quedés constància legal de la seva voluntat de conviure. Un cop acabada la ce rimònia religiosa es feia el convit de noces i, després, a l’hora foscant, els convidats simulaven un rapte. Aga fa ven la noia i formaven un se-guici per acompanyar-la a casa del nuvi. Uns músics amenitzaven el recor regut i uns portadors de torxes li il·luminaven el camí. Ella llançava als nens i les nenes les nous amb què havia jugat de petita. Havent arribat a la nova casa, dos amics del nuvi alçaven en braços la noia i creuaven el llindar de la porta, segurament per evitar que el primer dia, en entrar, ensopegués, cosa considerada un senyal de mal averany. Les seves tres millors amigues la introduïen a la casa i, després que el nuvi li hagués ofert aigua i foc, una d’elles la deixava a la cambra nupcial.

Relleu d’un sarcòfag que representa un matrimoni romà; el difunt s’acomiada d’un ésser estimat, en aquest cas, la seva dona.

6 Cerca en l’arbre genealògic de la teva família el nom dels primogènits i de les pubilles de cada branca familiar, a partir d’un ascendent comú, per exemple, el teu rebesavi. Hi ha gaire varietat de noms? Quan comença la diversifi cació? A quina realitat creus que responen les dites catalanes: «De Joans, Joseps i ases, n’hi ha a totes les cases» i «De Tonis, Peres i ases, n’hi ha a totes les cases»?

Història de la llengua

De la paraula llatina nuptiae de-riven el mot culte 'núpcies' i el patrimonial 'noces'.

activitats

7 Quin creus que és l’origen del fet que el quart dit de la mà rebi, en les llengües romàniques, els noms anular (cast., cat.), annulare (it.), annulaire (fr.) i annular (port.)?

8 Les cerimònies actuals del matrimoni segueixen les romanes gairebé fi l per randa. Fes correspondre a cada un dels passos que hem descrit l’equivalent actual. Quines són les que actualment han passat de moda? Esbrina quin era el ritual a l’època dels teus avis i compara’l amb el ritual actual.

9 Què simbolitzava oferir aigua i foc a una persona?

10 Associa els mots llatins del requadre amb les paraules catalanes següents : 1 nuvi. 2 casador. 3 espòs. 4 casament. 5 marit. 6 noviatge. 7 talar. 8 uxoricida. 9 maridatge. 10 destalonar.

activitats

a casa (‘barraca’) b nouus (‘nou’)

c sponsus (‘promès’) d talus (‘taló’)

e mas (‘mascle’) f uxor (‘esposa’)



[29 ]

La mortEn aquest recorregut per la vida de la persona arribem a l’hora de la mort. Quan algun personatge important moria, el seu cadàver –un cop arranjat– era exposat a la casa, per tal que els familiars i coneguts li retessin l’últim homenatge. El fèretre era envoltat de canelobres i hi feien ofrenes de fl ors. Paral·lelament, un pregoner anunciava pública-ment la mort, com també el dia i l’hora de les exèquies, que es feien abans de l’enterrament o de la inhumació, amb més o menys solemnitat segons la importància del difunt. La cerimònia consistia en el trasllat solemne del fèretre descobert al lloc de sepultura. Els esclaus que havia alliberat el mort, o bé els parents, el duien a les espatlles, precedint un seguici de músics, de ploracossos, mims, etc., i de familiars vestits de negre. Ar ri bats al fòrum, el fi ll o el parent més proper del difunt en feia un elogi públic i seguidament la comitiva continuava fi ns a la necròpolis.

Allí, després d’obrir-li i tancar-li els ulls i de fer-li un petó, el difunt era enterrat o incinerat, i les seves restes es dipositaven en grans mausoleus o en nínxols, d’acord amb la seva impor tància.

Passats vuit dies hi havia una cerimònia de purifi cació familiar i un gran àpat fúnebre. El dia de l’aniversari del traspàs del difunt els familiars li duien fl ors a la tomba, i tres vegades l’any se celebrava una festa en honor dels morts.

A més, el record dels difunts era permanent en les cases romanes, ja que totes tenien un racó amb una mena d’armari de fusta on s’amuntegaven les imatges dels avantpassats fetes de cera, d’argila o bé pintades sobre fusta.

En el món romà, les necròpolis estaven situades sempre fora del recinte emmurallat i constituïen una mena de ciutat dels morts, en contraposició amb la ciutat dels vius. Les necròpolis antigues, però, vorejaven l’entrada i la sortida dels nuclis habitats, i feien ben present la mort als qui hi entra -ven o en sortien.

Sarcòfag de l’antiga ciutat d’Afrodísias (Turquia).

Necròpolis romana de la plaça de la Vila de Madrid, a Barcelona.

11 Assimila els següents fets actuals al corresponent fet romà: la cerimò-nia religiosa o civil de l’enterrament; la cerimònia religiosa dels fune-rals; la presència de fotografi es d’avantpassats en un lloc vistós de la casa; la visita al cementiri el dia de Tots Sants; l’ofrena habitual de fl ors a la tomba del fi nat; el record laudatori del difunt per part d’algun amic; l’homilia del sacerdot; la publicació d’esqueles als diaris; l’obertura del fèretre just abans de l’enterrament; la vetlla a la casa del difunto a les capelles mortuòries; les corones de fl ors; vestir-se amb colors foscos el dia de l’enterrament i mantenir el dol durant algun temps.

12 Esbrina si allò que avui ja no és habitual, ho era a l’època dels teus avis. T’hi ajudarà la consulta de l’obra de Joan Amades Costumari català, en l’apartat corresponent als dies 1 i 2 de novembre. Si vius en un poble petit, potser encara són habituals alguns ritus que han desaparegut en els ambients urbans. Quins?

13 Has anat mai al cementiri de la teva població? On està ubicat? N’és visible l’interior, des de fora? Si vius en una ciutat gran, probablement hi ha més d’un cementiri: tots són fora de l’espai habitat? Com justifi ques que algun d’aquests cementiris estigui situat dins el nucli urbà? Després d’observar la ubicació i l’estruc-tura d’un cementiri actual, qui creus que tenien més present la mort, els romans o nosaltres? Per què?

activitats

Urnes funeràries en forma de caba-na. Antiquari del fòrum, a Roma.


UNITAT 2B1

[30 ]

L’educació dels romansEdat

(anys) Educació romana(no obligatòria)

Sistema educatiu1954-1970

Sistema educatiu1970-2000

Sistema educatiuactual

0-3Educació Infantil

4-5 ParvulariEducació preescolar

6Ensenyament primari

(obligatori)Educació General Bàsica

(obligatòria)Educació primària

(obligatòria)

7Ludus litterarius

(ensenyament primari)

8-9

10 Batxillerat elemental

11

12Schola grammatici

(ensenyament secundari)Educació Secundària

(obligatòria)

13

14Batxillerat superior

(no obligatori)

Batxillerat / Formacióprofessional

(no obligatori)

15

16 PreuniversitariBatxillerat / Mòduls

professionals (no obligatori)

17Schola rhetoris

(ensenyament superior)Ensenyament

superiorCurs d’Orientació

Universitària

18Ensenyament

superiorEnsenyament

superior

19-21

22

14 Exposa per escrit la teva impressió després d’haver fet totes les activitats que t’hem proposat en aquest capítol sobre les celebracions referides al cicle vital.

activitats



[31 ]

Els nens i les nenes que assistien al Ludus litterarius aprenien a escriure i a llegir a força de repetir, de copiar i de memoritzar: primer les lletres, després les síl·labes, després els mots i, fi nalment, les frases; primer les ma-júscules i després les minúscules o cursives. Un cop sabien llegir, aprenien les quatre regles de càlcul, ja sigui amb els dits, amb pedretes (calculi), o amb un instrument anomenat abacus. Els alumnes, que depenien d’un únic mestre, estaven dividits en grups (classes) d’acord amb el nivell d’aprenentatge en què es trobessin.

L’ensenyament secundari consistia bàsicament en l’estudi de la literatura i de la gramà-tica. Els textos escollits, una vegada llegits pel professor, eren repetits pels alumnes i, després, co men tats. Segons quin fos el contingut dels textos, s’ensenyaven també no-cions d’història, de geografi a, d’as tronomia i d’altres matèries. Paral·lelament, s’estudiava la gramàtica, dividida en fonètica, morfologia i sintaxi.

L’ensenyament superior consistia en l’estudi de la retòrica, mitjançant la qual l’alumne aprenia a elaborar un discurs.

No era gens habitual que les noies passessin de l’escola primària, tot i que algunes –de bona família– continuaven l’educació a casa i han passat a la història com a persones molt cultes: per exemple Cornèlia, la fi lla d’Escipió l’Africà, o Sulpícia, una poetessa elegíaca.

No es coneix cap construcció específi ca per a una escola, ja que un simple local podia servir per a impartir ensenyaments primaris i secundaris. Els ciutadans pertanyents als nivells benestants de la societat no solien tenir en gaire consideració els professionals de l’ensenyament. Tanmateix, alguns grammatici arribaren a ser famosos per la seva tasca educativa.

15 A partir de l’observació de la taula, respon les qüestions següents:

a Quina és la gran diferència entre l’educació a Roma i els sistemes educatius moderns? b Quina és la gran diferència estructural entre el sistema educatiu actual i els dos anteriors?

activitats

16 Relaciona cadascun dels mestres següents amb les tres etapes de l’ensenyament a Roma: ludi magister, grammaticus, rhetor. Quins són els seus homòlegs actualment?

17 Dels romans ençà, quin és el nivell educatiu que ha experimentat menys canvis quant als continguts que s’hi ensenyen? Quina creus que n’és la causa?

18 A Roma, els mestres encarregats de l’escola primària eren molt mal con-siderats. En molts casos ensenyar els pàr vuls era una feina pròpia d’es-claus o de persones de classe molt baixa o de capacitat limitada, que no tenien cap possibilitat d’ascendir en l’escala social. Sovint els mes tres vivien dels obsequis dels pares dels alumnes. Els professors dels altres nivells eren més considerats. Amb tot, la seva feina no era gaire ben re-tribuïda. Creus que la nostra societat té una percepció diferent de la feina dels ensenyants?

Estàtua de bronze que representa Aulus Metel, l’arringatore (orador). Museu ar-que o lògic de Florència (Itàlia).

activitats

Cap de l’emperador Dioclecià. Museu Arqueològic d’Istanbul (Turquia).


UNITAT 2B1

[32 ]

URBANISME

Elements romans en l’urbanisme actual:disseny de la ciutat i espais d’ociSi mai has pogut veure una ciutat moderna des d’un avió o des d’un globus, segurament recordaràs que els carrers i els edifi cis estan disposats en línia recta d’una manera sem-blant a la de la fotografi a aèria de Barcelona que pots veure a la pàgina següent.

En el cas de Barcelona, el pla de l’Eixample, basat en una xarxa viària oberta i uniforme d’illes de cases, es deu a l’urbanista i polític Ildefons Cerdà (1815 –1876). L’engraellat de carrers, com podràs comprovar, s’assembla molt al que van idear els romans per a la colònia romana de Bàrcino situada dalt del turonet, que a l’edat mitjana era anomenat mont Tàber. Totes les ciu-tats romanes de nova creació eren concebudes segons aquest model. En el cas de la ciutat de Roma, però, no es van aplicar aquests criteris a causa de la seva antigor.

El disseny de les ciutats amb carrers paral·lels i perpendiculars fou ideat per l’urbanista grec Hipòdam de Milet. Els enginyers mi litars romans van tenir en compte els seus criteris a l’hora d’aixe car els campaments (castra). Amb el temps, molts d’aquests campaments esdevingueren ciutats; moltes ciutats foren dissenyades amb els mateixos criteris perquè eren erigides per a soldats llicen-ciats amb la fi nalitat que hi fundessin una nova colònia i no tornessin a Itàlia.

Al centre de les ciutats modernes hi sol haver la plaça més àmplia amb els edifi cis nobles, destinats a seu de govern. Si ens fi xem en Barcelona, a la plaça de Sant Jaume i als seus voltants immediats hi ha els edifi cis des d’on es go-verna Catalunya, la ciutat i la diòcesi. Aquest criteri de centralitzar els òrgans de govern deriva de la idea romana de situar al centre d’un campament la resi-dència de la màxima autoritat militar, i al centre d’una ciutat el fòrum amb el

19 En el segle III dC, l’emperador Dioclecià va promulgar un decret en què, entre altres coses, es fi xaven els salaris dels ensenyants. Fes correspondre el nom llatí amb què són anomenats els mestres i la tasca a la qual es dedicaven.

a magister litterarum b architectus magister c grammaticus latinus d geometra e orator f calculator g librarius h notarius

1 Mestre que ensenyava les quatre regles. 2 Mestre de taquigrafi a. 3 Mestre de geometria. 4 Mestre d’arquitectura. 5 Mestre de cal·ligrafi a. 6 Mestre que ensenyava a llegir i a escriure. 7 Mestre de retòrica i d’oratòria. 8 Mestre de literatura i de gramàtica llatines.

20 Demana a una persona gran o als teus avis que t’expliquin les seves vivències escolars. Fins quan van anar a l’escola? Quan tes noies del seu barri o del seu poble cursaren estudis secundaris? Si tenen estudis superiors, quantes noies recorden de la universitat? Des de quan a les aules de col·legis i instituts hi ha nois i noies junts?

activitats

Planta de la Bàrcino romana.



[33 ]

21 Assenyala les diferències entre el traçat dels carrers dels barris que coneixes o bé on resideixes, i el nucli originari. Quin traçat s’assembla més al de les ciutats romanes de no va crea ció?

22 Assenyala els edifi cis de caràcter públic i religiós que hi sol haver a la plaça principal de les ciutats actuals i compara’ls amb els edifi cis que hi havia al fòrum d’una ciutat romana.

23 Què et sembla que substitueix els rostra en una ciutat actual?

24 Un mot llatí amb un signifi cat semblant al de castrum era castellum, ‘fortifi cació’. En català han quedat bas-tants topònims formats a partir d’aquest darrer mot llatí, tot i que sempre fan referència a construccions medievals. Esmenta’n uns quants. En castellà, en canvi, hi ha bastants topònims que comencen pel mot llatí castrum. Indica’n alguns.

25 Heus ací una defi nició breu del que era un amfi teatre romà: edifi ci de forma circular o ovalada amb grades superposades per als espectadors, que envoltava un espai anomenat are na, on se celebraven combats de gladiadors i de feres, i també simulacres de batalles navals si s’omplia d’aigua. Quin edifi ci d’oci actual s’hi assembla més pel que fa a la forma? I pel que fa als espectacles que s’hi fan? En un teatre modern, què és l’amfi teatre? Què és un amfi teatre anatòmic? I un amfi teatre morènic?

26 Entre els romans, un circ era un espai pla rectangular voltat de grades per als espectadors, on es feien curses de carros i, eventualment, altres jocs gimnàstics. Quins edifi cis actuals s’hi assemblen més pel que fa a la forma? I pel que fa als espectacles representats? Què és per a nosaltres un circ ambulant? I un circ lunar?

temple principal, la basílica per administrar la justícia, la cúria o seu del govern local, i els rostra o plataformes elevades des d’on els governants es podien dirigir al poble o als soldats.

Si haguéssim de fer una llista dels llocs d’oci comunitaris dins d’una ciutat moderna, de segur que no hi faltarien els següents: camps de futbol, cinemes, teatres, palaus d’esports, piscines, discoteques, pistes d’atletisme, auditoris de música, saunes, etc. Els romans ja van preveure que on hi ha una concentració humana considerable cal ubicar-hi llocs d’esbargiment variats per tal de satisfer les necessitats dels habitants. En les ciutats romanes més grans, no hi faltaven gairebé mai circs, amfi teatres, tea-tres ni termes.

Fotografi a aèria de Barcelona.

activitats

Amfi teatre de Tàrraco.

Reconstrucció del circ de Tàrraco.


UNITAT 2B1

[34 ]

27 Els teatres romans eren tots descoberts. En coneixes algun de modern que sigui semblant?

28 Les termes eren establiments públics de banys on, a més de poder-se banyar amb aigua calenta, tèbia i freda, es podia fer esport, llegir i passar l’estona xerrant. Tenint en compte això, digues què es feia al cal-dari, al tepidari, al frigidari, a la palestra, al pòrtic i a la biblioteca d’unes termes grans. Quins són els edi-fi cis d’oci actuals que equivalen a unes termes romanes?

29 L’evolució del mot llatí castra (‘campament’) a chester, en anglès, demostra que molts campaments van es-devenir fundacions estables i, fi nalment, ciutats. Bus ca en un mapa de la Gran Bretanya ciutats que acabin en aquest mot d’origen llatí i fes-ne una llista.

activitats

Enginyeria actual d’inspiració romana

La xarxa viària i els pontsDes dels temps més antics, els humans han viatjat amb més o menys comoditat i rapidesa. Fixem-nos que actualment encara no estem prou satisfets dels nostres mitjans de comuni-cació i es parla de fer noves autovies i carreteres, com també de construir altres infraestruc-tures per al transport. Aquesta mania d’anar de pressa, l’hem heretada dels romans. Si mai llegeixes l’obra de Cèsar veuràs que constantment explica que actuava amb la màxima ce-leritat, entesa en la mesura del seu temps. Els romans van esmerçar grans esforços en la construcció d’una xarxa viària efi cient per transportar tropes i controlar militarment tot l’espai geogràfi c que era al seu abast. L’encarregat de construir les vies era l’exèrcit. Així, podem saber quines legions van erigir el pont romà de Martorell gràcies a les empremtes deixades en al-guns dels seus carreus. La primera gran via que feren els romans fou la Via Àpia el 312 aC, essent censor Api Claudi. Aquesta via de 211 quilòmetres unia Roma amb Càpua.

Moltes vies eren enllosades (uiae stratae). L’enllosat es feia d’una manera semblant a com es fa el ferm de les nostres carreteres i autopistes. Constava de quatre capes: la inferior o statumen, formada per pedres i terra; la segona o rudus, amb pedruscalla i morter; la tercera o nucleus, a base de sorra, grava o rajoles triturades, i, fi nalment, la superior o summum dorsum, amb lloses de pedres.

A partir del segle II aC es va veure la necessitat d’erigir, a intervals al costat de les vies, mil·liaris, és a dir, senyalitzacions en forma de pilars de pedra que podien arribar gaire-bé a tres metres d’alçada. Tenien una base més o menys cúbica per poder ser soterra-da i un cilindre damunt el qual pintaven el nom de qui havia fet construir o reparar la via, i també les milles que separaven un lloc d’un altre. Cal dir que una milla romana equivalia a 1.481,5 m. Al fòrum de Roma, August erigí el Milliarium Aureum, una co-lumna en la qual foren inscrites les distàncies entre la capital i altres ciutats d’Itàlia.

La construcció de vies suposa, de tant en tant, haver d’aixecar ponts per poder creuar els rius. Si els rius no eren gaire cabalosos es construïen ponts rudimentaris, com el que ens és descrit en aquest fragment:

L’historiador Tit Livi ens en dóna testimoni:

Aquest any (312 aC), la censu-ra d’Api Claudi i de Gai Plauti fou memorable. Tanmateix, per a la posteritat, el nom d’Api serà el més recordat, perquè va cons truir una via i va fer arribar l’aigua a Roma.

TIT LIVI, 9, 29

Cèsar, havent arribat al riu Betis i no podent travessar-lo per causa de la seva fon-dària, hi féu submergir unes senalles plenes de pedres, i al damunt hi féu posar taulons. Així, construït el pont, hi va fer passar les tropes en tres columnes fi ns al campament.

CÈSAR, Guerra d’Hispània, 5, 1

DOCUMENT



[35 ]

A mesura que els romans dominaren amplis territoris de manera estable, desenvolu-paren tècniques molt perfeccionades per construir ponts fi xos. Podem saber, per exemple, com feien els pilars dels ponts llegint l’obra del gran enginyer i arquitecte Vitruvi:

Cal col·locar en el lloc escollit uns encofrats dobles lligats ambdós amb taulons i cadenes, i, entre els suports, cal omplir-los amb cabassos d’argila fets de canya. Quan estigui ben atapeït i tan dens com sigui possible, llavors cal buidar el recinte marcat per l’espai tancat, mitjançant màquines de drenatge, i assecar-lo, i ja hi po-dem excavar els fonaments.

VITRUVI, Sobre l’arquitectura, 5, 12, 5 Pont de Pol·lència, a Mallorca.

30 Al pont romà de Martorell (Ad fi nes), hi podem llegir textos breus com: L(egio) IIII, L(egio) VI, L(egio) X. Explica què volen dir.

31 Posa el nom llatí a cadascun dels estrats d’aquest esquema de l’enllosat d’una via romana.

32 Quina paraula llatina que ha aparegut anteriorment en el text et fa pensar que és l’origen de les paraules: street en anglès, strasse en alemany i strada en italià?

33 Què tenim a les nostres carreteres i autopistes semblant als mil·liaris romans?

34 Llegeix el contingut de la inscripció d’un mil·liari romà tro-bat a Palau Sacosta i conservat al museu de Sant Pere de Galligants de Girona:

Aquesta n’és la traducció: «Tiberi Cèsar August, fi ll del diví Au-gust, nét del diví Juli Cèsar, pòntifex màxim, saludat vuit vegades com a emperador, cònsol per cinquena vegada, en la seva trenta-vuitena potestat tribunícia. Via Augusta. Quaranta-vuit milles».

Fes correspondre les paraules de la traducció amb les del text llatí. Per l’emperador que hi és citat, esbrina en quin se gle fou gravada la inscripció. Digues si quan fem servir xifres romanes escrivim com els romans el nombre quatre.

activitats

Esquema de l’enllosat d’una via.

Dipòsit d’aigua, a Putèolos (Itàlia).

TI(berius) [CAES(ar) DIVI AVG(usti) FIL(ius)][D]IV[I IVLI NEP(os) AVGVSTVS] PO[NT(ifex) MAXIMVS IMP(erator) VIII]CO(n)S(ul) V [TRIBV]NIC[IA][P]OTESTA[TE XXXIIII]VIA AVGVSTAXLVIII


UNITAT 2B1

[36 ]

35 Completa els noms de les ciutats i les parades (mansiones) que hi havia en el traçat de la Via Augusta, als ac-tuals territoris de Catalunya i la Co-munitat Valenciana. Els noms, els pots treure de la reproducció d’un dels quatre vasos de plata trobats a les Aquae Apollinares de Vicarello, prop de Roma.

Tot seguit, contesta aquestes pregun-tes: hi ha actualment objectes sem-blants als vasos apol·linars de Vicare-llo? Què hi ha avui dia a les nostres autopistes semblant a les mansiones? El traçat de l’autopista litoral, segueix més o menys el mateix traçat que la Via Augusta?

36 Quins elements posem a les senya-litzacions de les nostres carreteres i autopistes que recorden el contingut dels mil·liaris romans?

37 Els mil·liaris, anomenats també stela, columna, meta o fi ta, les mansiones o stationes, lloc on el correu ofi cial feia el canvi de cavall (mutatio), i les tabernae que hi havia a les vies romanes han donat lloc a nombrosos topònims de les nostres contrades. Tenint present això, intenta esbri-nar quin és l’origen d’aquests topònims:

El Mèdol, l’Estela, Santa Coloma (nom santifi cat no derivat de co-lumba), les Medes, Montsó, Pedrafi ta, Mudagons, la Quart (Ad quartam mansionem), Tavèrnoles i Taixó.

38 En llatí hi ha diverses paraules per indicar camins: cursus, uia, strata, uereda... Tenint en compte això, digues quin és l’origen de topònims com Breda, l’Estrada, Bianya, les Corts, Tírvia i Vereia.

39 Mira de saber com es fan ara els peus dels ponts en els rius cabalosos i compara-ho amb la manera com els feien els romans.

activitats

R

INI

CGA

S

SA

BARCINOAD

PALTA

D

INIL

AD

SAGEDETA

VAL

SAETABIS

ILICI

DIANIVM

LVCENTVM

EBVSVS

PALMA POLLENTIA

IAMNO

MAGO

EMPORIAE

La Via Augusta, al seu pas per Catalunya i la Comunitat Valenciana.

Els aqüeductes, l’abastament d’aigua i el clavegueram

Es diu que la nostra societat és eminentment urbana i que a tot el món la vida campero-la disminueix cada vegada més a favor de les grans concentracions. En aquest aspecte, la humanitat segueix una tendència molt arrelada en la societat romana, que s’inclinà deci-didament per viure en grans centres urbans. Aquest fet exigeix que les ciutats disposin de bones comunicacions per fer-hi arribar provisions, d’aigua abundosa per satisfer les necessitats dels habitants i de condicions higièniques efi cients, la més important de les quals és la que proporciona el clavegueram. Els romans eren gent pragmàtica que es

Vas de Vicarello.



[37 ]

preocupava sobretot de donar una fi nalitat pràctica a les grans obres. Observa aquest testimoni:

Els aqüeductes eren conduccions per canalitzar l’aigua des del lloc de captació fi ns als centres de consum. Un aqüeducte podia ser subterrani (cuniculus), com els cent metres que se n’han conservat a Badalona, o bé una canalització o specus damunt arcs, com les restes dels aqüeductes de Barcelona que podem veure a la plaça Nova i al carrer de Duran i Bas.

Una vegada l’aigua arribava a la ciutat, hi havia un dipòsit de reserva que ara anome-nem torre d’aigües –castellum aquae per als romans–, des d’on l’aigua era distribuïda a la ciutat seguint sempre les pautes asse nyalades per Vitruvi.

Actualment, la higiene de la ciutat i de l’hàbitat s’aconsegueix sobretot amb una xarxa de clavegueres i amb grans depuradores d’aigües residuals que eviten la contaminació dels rius i de la mar. Els romans van solucionar el primer aspecte d’una manera gairebé semblant a la nostra. Un geògraf grec ens descriu així la Cloaca Maxima de Roma:

Els romans dirigien les aigües residuals cap a rius i rieres, i d’aquesta manera s’ha seguit fent durant gairebé dos mil·lennis. Les conduccions d’aigua cap a les fonts públiques, les termes i les cases particulars eren fetes mitjançant tubs de plom o de terra cuita, anomenats fi stulae. En època imperial, la construcció i la conservació de la xarxa de distribució d’aigua corrent a Roma eren confi ades al càrrec públic anomenat curator aquarum.

Tapa de claveguera romana denominada Bocca della Verità, a Roma.

40 A partir del que has llegit de Frontí, posa qualifi catius a aquestes grans cultures de l’antiguitat: els egipcis, els grecs i els romans.

41 Assabenta’t de com se soluciona el subministrament d’aigua al lloc on resideixes i digues quines semblan-ces i diferències hi veus en relació amb la manera com els romans feien arribar l’aigua a les ciutats.

42 L’aqüeducte més ben conservat de tot Catalunya és l’anomenat pont de les Ferreres, a l’entrada de Tarra-gona. Té uns 200 metres de longitud i arriba 36 metres d’altura. Observa’n aquesta representació i digues quants pisos té i quantes arcades hi ha en cada pis.

activitats

Esquema de l’aqüeducte de Tàrraco.

Vés comparant amb les masses tan nombroses i tan necessàries de tants aqüeduc-tes, les piràmides que evidentment no serveixen per a res o altres obres dels grecs, inútils, però celebrades arreu.

FRONTÍ, Els aqüeductes de la ciutat de Roma, 16, 1

Les clavegueres, cobertes per una volta amb pedres travades, deixen, en alguns llocs, espai sufi cient per passar-hi carros carregats de palla… Són com rius que corren a través de la ciutat en les clavegueres.

ESTRABÓ, Geografi a, 5, 3, 8

A la torre d’aigües es col·lo quen tres canonades que distribueixen de manera uniforme l’aigua en els tres receptacles, comunicats de manera que, quan dos dels ex trems estan plens, l’aigua cau en el del mig. Així, en aquest, s’hi connecten les conduccions que van a basses i a fonts; del se gon surten les que van als banys públics…; les que van a les cases privades surten del ter-cer, per tal d’evitar que en man-qui per als usos públics.

VITRUVI,

Sobre l’arquitectura, 8, 6, 1-2

DOCUMENT


UNITAT 2B1

[38 ]

43 Com justifi caries la denominació llatina de cuniculus per indicar les conduccions subterrànies a les mines?

44 Altres llocs on s’han conservat aqüeductes de caràcter rural són Pineda de Mar (Maresme), Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), Xelva (Serrans) i Altea (Marina Baixa). Si tens ocasió de visitar algun d’aquests llocs, fes una descripció de les restes que s’hi han conservat.

45 En l’edat mitjana molts aqüeductes van caure en desús. En el cas de Barcelona sabem que, en que dar els arcs vells inservibles, un aqüeducte va deixar el nom del carrer dels Arcs, i un altre va ser vir de paret mit-gera i de fonament de cases. La necessitat de disposar d’aigua se soluciona va amb pous i cisternes. Visita edifi cis civils i religiosos d’aquesta època i esbrina en cada cas com solucionaven el subministrament d’aigua.

46 A Barcelona, quan es van deixar d’usar els aqüeductes, es va solucionar el subministrament d’aigua amb la construcció del Rec Comtal. Cerca’n informació en una enciclopèdia i digues quant de temps va estar en funcionament, el lloc de captació de l’aigua, el seu recor regut i quin servei fa actualment.

47 Esbrina si hi ha alguna torre d’aigües a la teva localitat. Assabenta’t de quan fou construïda i descriu-la.

48 Si se sap que les clavegueres estaven –i encara solen estar– soterrades al mig dels carrers, què poden deduir els arqueòlegs sobre urbanisme quan en troben alguna?

49 Com són les clavegueres de les grans ciutats? Seria vàlida encara la descripció que va fer Estrabó per a una gran ciutat moderna? Si l’haguessis de descriure tu, quines coses canviaries perquè fos més actual?

50 Assabenta’t d’on van a parar les aigües residuals del lloc on vius. Compara la solució que s’ha adoptat en relació amb la que van trobar els romans.

51 Observa la fotografi a que representa la part central de l’aqüeducte de Segòvia i contesta les preguntes que et formulem a continuació:

activitats



[39 ]

a Damunt de la cornisa de quin pis dels arcs pots veure un sotabanc o diverses fi lades de carreus des de les quals s’alcen les dues arrencades de dos arcs i les arrencades laterals de cadascun dels arcs del costat?

b Quantes fi lades de carreus té el sotabanc a més de la cornisa? c Si observes bé el sotabanc, t’adonaràs que hi ha forats que van servir per aguantar unes lletres de bronze, actual-

ment desaparegudes, que, segons els estudiosos, eren IMP(erator) NERVA CAESAR. Consulta l’apartat dedicat a la història de la unitat 8, i digues en quina època va ser construït.

d Tot observant cadascun dels pilars dels arcs de la part inferior, digues quantes cornises hi veus que separen els trams de carreus. Quants carreus hi ha en el tram inferior que mesura 3,60 metres? I en el tram superior que mesura 5,10 metres?

e On veus emprada la tècnica d’opus quadratum, és a dir, obra construïda amb carreus ben tallats en forma de paral·lepípede?

f On veus emprada la tècnica d’opus incertum, és a dir, obra construïda amb pedres no gaire grosses barrejades amb morter o conglomerat fet amb una mescla de calç, sorra i aigua que s’endureix al cap d’un cert temps?

g Què hi veus en molts dels carreus que permet creure que foren alçats amb uns ganxos en forma de tisora amb l’ajut de grues de fusta?

52 Tot observant el mapa d’Hispània amb les principals vies romanes, digues quin és el nom actual dels topò-nims llatins catalanitzats que hi ha a sota:

a Astúrica Augusta g Cartago Nova m Lucus d’August b Bàrcino h Gerunda n Lègio c Bètulo i Híspalis o Pompelo d Brigàncium j Ilerda p Olisipo e Gades k Íl·lici q Tàrraco f Cesaraugusta l Íria Flàvia r Metel·línum

activitats

TTTaaagggususus FlFlFluuummmeeennn

DDDuuurrriiiususus FlFlFluuummmeeennn

AAAnananasss F

lFlFluuummm

eeennn

BBBaetisaetisaetis FlFlFluuummmeeennn

SSSicoricor

icorisisis

FlFlFluuummm

eeennn

IIIbbbeeerusrusrus FlFlFluuummmeeennn

SSSucucucrororo FlFlFluuummmeeennn

TTTuuurrriaiaia FlFlFluuummmeeennn

RRRuuubbbrrrica

icaicatututummm

FlFlFluuummmeeennn

BRIGANTIVM

LVCVS AVGVSTI

IRIA FLAVIA

BRACARA AVGVSTA

OLISIPO

LEGIOASTVRICAAVGVSTA

SALMANTICA SEGOVIA

TOLETVM

CORDVBA

HISPALIS

ITALICA

GADESMALACA

EMERITAAVGVSTA

NVMANTIA

OSCA

CAESARAVGVSTA

DERTOSA

ILERDA

TARRACO

BARCINO

BAETVLO

GERVNDA

RHODAEMPORIAE

VALENTIASAGVNTVM

CARTHAGO NOVA

LVCENTVMILLICI

DIANIVM

CLVNIA

FLAVIOBRIGA

POMPAELO

SEGOBRIGATITULCIA

CASTVLO

ABDERA

METELLINVM

EBORA


UNITAT 2B1

[40 ]

53 Associa els noms geogràfi cs de la Hispània antiga amb els de l’actualitat:

a Itàlica 1 Coruña del Conde b Clúnia 2 Roses c Lucèntum 3 Guadalquivir d Roda 4 Alacant e Betis 5 Santiponce f Iber 6 Guadiana g Anas 7 Segre h Rubricàtum 8 Saélices i Sícoris 9 Ebre j Segòbriga 10 Dènia k Diànium 11 Llobregat

54 Digues quin nom donaren els romans a la mítica Via Heraclea en record de la gesta d’Hèracles a la recerca de les pomes de les Hespèrides, la qual anava des dels Pirineus fi ns a Gades passant per Càstulo i Còrduba.

55 Algunes vies romanes esdevingueren camins durant un parell de mil·lennis, fet pel qual han rebut diversos noms. Tot seguit, digues quins són els noms de les ciutats per les quals passen:

a Via Atlàntica, per on transitaren Dècim Brutus i Juli Cèsar per arribar a Brigàncium. b Via de la Plata, que passa damunt del riu Tagus pel famós pont d’Alcàntara. Tant el nom Plata com Alcàntara

són topònims àrabs, ja que en àrab balat signifi ca ‘argent’ i qantara, ‘pont’. c Via dels pelegrins de Sant Jaume de Galícia, que sortia tant des de l’est com des de l’oest dels Pirineus fi ns a

Santiago de Compostel·la.

56 Compara la xarxa de vies romanes de la península Ibèrica amb la xarxa de carreteres actuals i digues quines diferències pots observar-hi.

57 Observa la reproducció del pont romà d’Alcàntara i contesta les preguntes:

a Quantes arcades té? b Quins són els pilars que sempre estan envoltats d’aigua? c Quina fou l’època de la construcció si sabem pel contingut d’una inscripció que fou dedicat a l’emperador Trajà?

Pots consultar l’apartat de la unitat 8, dedicat a la història.

activitats



[41 ]

LLENGUA

Pronunciació del llatíLa llengua llatina, com la resta de llengües en qualsevol època, no tenia una pronun-ciació única, ja que era parlada en espais geogràfi cs molt diversos i molt llunyans els uns dels altres. Amb tot, podem restituir bastant bé la pronunciació de l’època clàssica, que feien servir les persones cultes del segle I aC i del segle I dC.

Els romans utilitzarem les mateixes lletres que nosaltres, llevat de la j i la v. Cal tenir present, però, que la V és la vocal u majúscula.

Les consonants eren pronunciades si fa no fa com en català, tret de les diferències següents:

La c davant vocal, fi ns i tot davant de e i i, és pronunciada [k]: Cicero, Celtica.

La g, fi ns i tot davant de e i i, és pronunciada [g] com davant de a, o i u: Ganges, Gigantes.

En els grups gu i qu, davant de e i i, la u sempre sona: anguilla, unguentarius, aqui-la, quercus.

La ll sona com la nostra l·l: axilla, Gallia.

El llatí no té accent gràfi c; en canvi, té accent prosòdic. Cal recordar tres normes:

En llatí gairebé no hi ha mots aguts, llevat dels monosil·làbics.

Els mots bisil·làbics són tots plans.

En els mots de més de dues síl·labes, l’accent prosòdic depèn de la quantitat sil·làbica de la penúltima síl·laba. Una síl·laba és llarga o bé per naturalesa, quan conté un diftong (ae, au, oe) o una vocal llarga, la qual en els diccionaris apareix indicada amb el signe

_ , o bé per posició, quan va seguida de dues consonants, llevat dels grups

consonàntics formats per consonant oclusiva i una líquida (-cl-, -dr-, -tr-, etc.). La vo-cal breu pot estar indicada en els diccionaris amb el signe ˘. Cal tenir en compte que, generalment, una vocal davant una altra vocal és breu. Així, doncs, en un mot de tres o més síl·la bes, l’accent recau:

– damunt la penúltima síl·laba si és llarga;– sobre l’avantpenúltima síl·laba si la penúltima és breu.

Ara amb inscripció funerària del s. II dC, a Tàrraco.

Via romana de la ciutat de Cartago.

58 Tenint en compte les normes anteriors, llegeix correctament els mots llatins que hi ha a continuació i jus-tifi ca la col·locació de l’accent prosòdic:

Aethiopia Barcıno epodos Heraclitus missıl(em) quadrigaArchimedes cathedra Spartacus Iluro monolıth(um) Rauennaathleta Cyclop(em) Euphrates Helena Olympiade(m) reptıl(em)augur conclaue exedra ligur(em) Pegasus Tarracoaureola duumuır(um) Gallia medulla pentathlum SicorisBaetulo elephantus Gorgona metopa Perıcles Vercingetorix

59 Compara les síl·labes tòniques dels mots llatins amb les de la forma catalana i assenyala’n les semblances i diferències.

activitats


UNITAT 2B1

[42 ]

Característiques de les llengüesfl exivesEl llatí pertany al grup de les llengües fl exives. La fl exió és un procediment morfològic amb què una llengua expressa les funcions sintàctiques per mitjà de morfemes desi-nencials afegits al radical d’un mot o bé a l’arrel i a un sufi x. Cadascuna de les diverses formes que pot revestir un nom, un adjectiu o un pronom segons la seva funció sintàc-tica dins l’oració és anomenada cas:

Manus manum lauat. SÈNECA

En aquesta frase veiem una mateixa paraula amb dos morfemes desinencials comple-tament diferenciats. Els morfemes -s i -m ens indiquen que el mot, en el primer cas, fa la funció sintàctica de subjecte i que, en el segon cas, desenvolupa la funció de complement directe.

En llatí hi ha sis casos, cadascun dels quals té una funció sintàctica pròpia:

Nominatiu subjecte i atribut

Vocatiu funció exclamativa

Acusatiu complement directe

Genitiu complement del nom

Datiu complement indirecte

Ablatiu complement circums tancial

Cadascun d’aquests casos té un morfema per al singular i un altre per al plural.

La llengua llatina presenta tres tipus de noms als quals correspon un tipus de fl exió diferent:

Noms de tema en -a: prouincia.

Noms temàtics o de tema en -o, perquè entre l’arrel i el morfema casual interposen una -o/e, anomenada vocal temàtica.

arrel – vocal temàtica – morfema casualocul – o – mpuer – o – m

Cal dir que aquesta vocal temàtica o es va tancar en u. Per tant, la forma que trobem en els textos és: oculum, puerum.

Noms atemàtics, és a dir, noms que no tenen interposada cap vocal temàtica -o/e entre l’ar rel i el morfema casual:

1. Consonàntics: labials Cyclop- gutural reg- dental uirtut- líquida consul- praetor- region- sibilant cinis-

2. Vocàlics: en -i turri- en -u manu- en -e die-

Recorda

El cas gramatical és un proce-diment lingüístic que manifesta la funció sintàctica que un nom o un sintagma nominal té dins de l’oració.

Polifem cegat. J. Jeffreys.



[43 ]

60 Sabent que la marca de nominatiu singular és precisament l’absència de morfema per als temes en -a i per als temes consonàntics líquids, mentre que per als altres temes la marca és -s; i que la d’acusatiu singular és -m, tria la forma de nominatiu o d’acusatiu en les frases següents:

a aperit (revela). (ueritas, ueritatem ) (dies, diem) b non facit. (uestis, uestem) (uir, uirum) c non facit. (habitus, habitum) (monachus, monachum) d iuuat (ajuda). (fortis, fortem) (fortuna, fortunam) e agitat. (mens, mentem) (moles, molem) f regit. (uita, uitam) (fortuna, fortunam) g mutat, non . (lupus, lupum) (pilus, pilum) (mens, mentem) h non tollit . (abusus, abusum) (usus, usum)

61 Imita la construcció de la frase inicial posant els morfemes casuals en el tema que fi gura entre parèntesis:

Manus manum lauat. docet. (die-) parat. (gratia-) ducit. (caeco-) cognoscit. (bestia-) parit. (nummo-) fricat. (asino-)

62 Classifi ca els temes dels noms següents d’acord amb la distribució feta anteriorment:

calculo- anno- copon-puella- ueritat- fl uuio-soror- re- agro-exercitu- leg- pani-naui- laud- tabula-

63 Associa les expressions llatines de l’esquerra amb la traducció corresponent de la dreta:

activitats

Moneda del s. I dC.

a adicies aquam 1 agafi color b dimidia coctura decoques 2 el col·loques en una plata c coloret 3 els poses en una olla d imponis in lance 4 hi afegeixes aigua e includis in olla 5 els fas coure mitja cocció f uinum mittis 6 el treus g anatem lauas 7 aclareixes amb vinagre h leuas 8 hi poses vi i teres piper 9 rentes un ànec j aceto temperas 10 tritures pebre


UNITAT 2B1

[44 ]

64 Llegeix aquest text, que conté una recepta de cuina romana:

Un cop l’hagis llegit atentament, completa’n la traducció:

Rentes una grua o i els . Hi afegeixes , , anet i els fas coure mitja cocció. Quan agafa consistència, els i novament els amb

i gàrum, amb un feixet d’ . Quan gairebé està cuit hi aboques una mica de , perquè . , levístic, comí, coriandre, d’assafètida, ruda, vi dolçi i ho aclareixes . Ho col·loques tot .

65 Tria el títol que posaries al fragment llatí que acabem de treballar:

a Quomodo anatem et gruem coques? b Quando anatem et gruem in ollam mittis? c Quando anatem et gruem in lance imponis?

66 Observa la il·lustració, on trobaràs la majoria dels noms que han aparegut abans en cas nominatiu. Fes-ne una llista per ordre alfabètic. A continuació, escriu la forma en la qual apareixen en el text i digues quina funció sintàctica hi fa cadascun d’ells.

activitats

12 1.

2.3.4.5.6.

7.8.9.

10.11.12.13.14.15.16.17.18.

ANETHVMCORIANDRVMCVMINVMLIGVSTICVMMELFASCICVLVSORIAGINS ET CORIANDRIRVTASALRADIX LASERISOLLALANXANASOLEVMACETVMAQVAVINVMCAROENVMLIQVAMEN

3 45

67

8 9

10

11

12

13 14 15

16 1718

Gruem uel anatem lauas et includis in olla. Adicies aquam, salem, anethum, et dimidia coctura decoques. Dum obdura-tur, leuas et iterum in ollam mittis cum oleo et liquamine, cum fasciculo origani et coriandri. Prope cocturam uinum modice mittis, ut coloret. Teres piper, ligusticum, cuminum, coriandrum, laseris radicem, rutam, caroenum, mel, et aceto temperas. Imponis in lance.

APICI, 6, 2, 1



[45 ]

67 Si consultes el signifi cat d’un substantiu al lèxic, hi trobaràs l’enunciat format pel nominatiu i el genitiu singular del nom en qüestió, el gènere i les diverses accepcions. Tot seguit, completa l’enunciat dels subs-tantius i escriu el tema al qual pertanyen.

a ollae f. Tema en b fasciculi m. Tema en c lancis f. Tema en d anatis f. Tema en e salis m. Tema en f radicis f. Tema en g mellis f. Tema en h rutae f. Tema en i uini n. Tema en j liquaminis n. Tema en

68 Completa cadascuna de les sèries de la taula i tindràs alguns dels substantius anteriors fl exionats en diversos casos del singular:

nominatiu acusatiu genitiu ablatiu

a olla

b fasciculum

c lancem

d sale

e anate

f aqua

g uinum

h radice

i ruta

j oleum

k fortuna

l mens mente

m ueritas ueritate

n lex legis

69 Tria la forma correcta en cada cas:

a Lauas . (anas, anatem, anatis, anate) b Imponis in lance. (anas, anatem, anatis, anate) c Lauas partes . (anas, anatem, anatis, anate) d Includis in olla. (anas, anatem, anatis, anate) e Mittis gruem cum in ollam. (anas, anatem, anatis, anate) f magna est. (anas, anatem, anatis, anate) g Adicies salem cum origani. (fasciculus, fasciculum, fasciculi, fasciculo) h Adicies aquam et origani. (fasciculus, fasciculum, fasciculi, fasciculo) i origani magnus est. (fasciculus, fasciculum, fasciculi, fasciculo) j Adicies partem origani. (fasciculus, fasciculum, fasciculi, fasciculo) k Lauas . (grus, gruem, gruis, grue)

activitats


UNITAT 2B1

[46 ]

70 Tria l’opció correcta entre les que s’ofereixen en cada cas:

a Antequam aquam et salem et anethum adicias, necesse est ... lauare anetem/ terire piper/ imponere in lance b Antequam anatem in lance imponas, necesse est... uinum bibere/, anatem lauare/, anatem coquere c Vt (= perquè) auis colorem habeat, quid facere debes? uinum modice bibere/ uinum modice mittere/ uinum lauare d Vbi (= on) impones anatem uel gruem? in sale/ in oleo/ in uino/ in lance e Cuius fasciculum in ollam mittis cum anate? anatis et gruis/ ollae et lancis/ origani et coriandri/ olei et uini

71 Escriu l’enunciat del mot llatí del qual deriven aquestes paraules:

72 La paraula làser és la forma catalanitzada del conjunt de lletres inicials del grup de mots següents: light amplifi cation by stimulated emission of radiation. Tot seguit, tria el nom tècnic que es pot fer servir en comptes del mot sigla:

a topònim c sinònim e acrònim b corònim d antònim f parònim

73 Digues quina és la interpretació correcta de cadascuna d’aquestes sentències:

a Auarus ipse causa est miseriae suae. 1 La mateixa misèria és la causa de l’avarícia. 2 El miserable avar és la causa de la mateixa misèria. 3 El mateix avar és la causa de la seva misèria.

b Benefi cium accipere est libertatem uendere. 1 Acceptar la llibertat és vendre un benefi ci. 2 Acceptar un benefi ci és vendre la llibertat. 3 La llibertat és vendre i acceptar un benefi ci.

c Etiam capillus unus habet umbram suam. 1 També una ombra té el seu cabell. 2 La seva ombra també té el seu cabell. 3 Un cabell també té la seva ombra.

d Crudelem medicum intemperans aeger facit. 1 El metge cruel fa el malalt intemperant. 2 El malalt cruel fa el metge intemperant. 3 El malalt intemperant fa el metge cruel.

e Crudelis est non fortis, qui infantem necat. 1 No és fort qui mata un infant cruel. 2 No és cruel qui mata un infant fort. 3 És cruel, no fort, qui mata un infant.

activitats

a àtids b ànet c pipiràcies d mel·lifl u e petroli

f laserpici g radical h fascicle i rutàcies j acetàbul

k grua l vinagre m olla n sal o aigua



[47 ]

TRADICIÓ CLÀSSICA

Mitologia i pinturaEls mites clàssics són narracions fantàstiques, contraposades a les argumentacions rao-nades, que intenten justifi car o il·lustrar conviccions religioses, fi losòfi ques o d’altra mena. L’art modern ha emprat sovint aquests mites, amb els quals ha recreat la cultura grecoromana, que li servia de referent d’identitat.

Una obra d’art pot ser innovadora en la forma reiterant un contingut vell o, a l’inrevés, tractar un contingut nou amb maneres antigues. La majoria dels grans pintors con-temporanis són innovadors en la forma de tractar els temes, però no obliden gens el passat clàssic. A continuació en veurem alguns exemples.

74 Segons un mite molt conegut, Pasífae, l’es posa de Minos, rei de Creta, es va enamorar d’un toro per volun-tat dels déus. L’arquitecte Dèdal va construir una vedella de fusta dins la qual es va amagar Pasífae per unir-se carnalment amb l’animal. D’aquesta unió nasqué el Minotau re, monstre que tenia el cap de toro i la resta del cos d’home. Menjava carn humana i amb aquesta fi nalitat li eren lliurats nois i noies atenesos. Estava tancat al laberint. Finalment, el Minotaure va ser mort per l’heroi Teseu.

Observa les fotografi es que tracten d’aquest tema:

a Fes una descripció completa del mosaic del Mu seu del Bardo. Explica els personatges i la resta d’elements que hi apareixen. b Esbrina en quin any aproximadament van ser pintats aquests quadres. c Comenta el dibuix d’André Masson. Qui na interpretació hi donaries?

activitats

B

C5

F

A Minotaure. Museu Arqueològic d’Atenes. B Minotaure i laberint, d’André Masson. C Coberta de la revista Minotaure, de René Magritte. D Cap de toro amb cara humana, de Picasso. Madrid. El Laberint d’Horta, a Barcelona. F Teseu mata el Minotaure. Mosaic del Museu del Bardo. Tunis.

Com en altre temps, diuen, a la Creta muntanyo sa, el laberint tenia el camí ocult entre parets cegues, un embolic enga-nyós de mil passadissos, de mane ra que els seus revolts, inextricables i sense tornada desorientaven qui hi anava…

VIRGILI, Eneida, 5, 588-591

A

DE


UNITAT 2B1

[48 ]

75 Ordena de més antiga a més moderna les fotografi es se güents, que representen les tres Gràcies, deesses de la bellesa.

Fes un breu comentari sobre l’evolució de les fi gures d’aquestes divinitats al llarg del temps.

76 Cerca en un llibre d’art més obres modernes que tractin mites clàssics. Et suggerim alguns noms d’artistes: Dalí, Klimt, Alberto Savinio, Ossip Zadkine. Tria una obra de tema mitològic, copia’n la fotografi a i busca informació del mite al qual fa referència. Seguidament, resumeix el contingut del mite i fes un breu comen-tari sobre el tractament que li dóna l’artista.

activitats

Escultura: formes i temes clàssicsL’art modern també ha tractat dels temes clàssics a la manera tradicional. És a dir, con-tinuem trobant obres que representen un mite clàssic seguint els cànons antics. Això és especialment freqüent en el tractament escultòric dels déus de l’Olimp grecoromà.

Un dels déus més presents als carrers de les ciutats catalanes, sobretot de Barcelona, és Mercuri (Her mes, per als grecs), que protegia els comerciants i els viatgers. El seu atribut és el caduceu, a més del barret i les sandàlies amb ales. De vegades porta una bossa, on guarda els seus guanys.

La sèrie de fotografi es que trobaràs a continuació et servirà per veure els diversos tractaments que s’han donat a aquest déu.

A Rubens. Museu del Prado. Madrid. B Botticelli. Galleria degli Uffi zi. Florència (Itàlia). C Escultura romana del s. III, a Siena (Itàlia). D Man Ray. Museu d’Art Contemporani. París. E Relleu grec, a l’Acròpolis d’Atenes. F Francis Picabia.

A B C

D

E

F



[49 ]

77 Compara breument el tractament de Mercuri en les fotografi es següents:

78 A la dreta tens una reproducció de l’estàtua eqüestre de l’emperador Marc Au re li, que a partir del segle XVI va col·locar-se a la plaça del Capi-toli de Ro ma, i que ara es troba als Museus Capitolins. A partir del Re-naixe ment, aquesta es tà tua va inspirar els artistes posteriors. Si on vius, o a prop, hi ha alguna es tà tua eqües tre, vés a veure-la, fotografi a-la o di-buixa-la i compara-la amb la de l’emperador Marc Aureli. Al parc de la Ciutadella de Barcelona tro baràs la del general Prim, feta per Lluís Puig-janer el 1887, destruïda el 1936, i refeta el 1945 per l’escultor Frederic Marés. També a Palma i a València, entre altres ciutats, pots trobar estàtues eqüe-stres del rei Jaume I.

79 L’escultor català Josep Clarà va fer unes estàtues que tenien per nom Deessa, una de les quals és al parc de la Ciutadella de Barcelona. Compa-ra les dues deesses. Creus que el tractament que dona Clarà a aquest tema és innovador, o be és tradicional?

activitats

Marc Aureli. Museus Capitolins. Roma.

A B C

A Mercuri, al parc de la Ciutadella. Barcelona. B Mercuri, de Giambologna. Museu Nacional de Florència. C Mercuri. Rockefeller Center. Nova York.

BA

A Venus. Museus Capitolins. Roma.B Deessa, de Josep Clarà, a Barcelona.


UNITAT 2B1

[50 ]

80 Observa atentament aquest seguit de fotografi es. Si reconeixes algun dels edifi cis o elements arquitectònics que hi ha representats, escriu-ne el nom i la ciutat on es troben.

81 Si analitzem la fotografi a de la dreta d’aquesta sèrie, un edifi ci cons-truït a Barcelona fa pocs anys, veurem que és una façana amb una es-calinata frontal i una entrada emmarcada per columnes que aguanten un frontó, l’element triangular que remata l’entrada.

Fes ara una senzilla descripció dels altres edifi cis representats a la sèrie. Coincideixen en alguna cosa?

activitats

Arquitectura contemporània d’inspiració clàssicaAlguns assoliments de l’arquitectura grecoromana han fet sentir la seva infl uència en molts edifi cis posteriors al llarg de tots els temps, de manera que hi podem percebre la presència del passat clàssic.

En l’antiguitat, l’arquitectura grega va infl uir decididament en l’arquitectura romana. Els romans adoptaren molts elements i li conferiren una grandiositat i magnifi cència que no tenia, per tal de convertir-la en una eina de propaganda dels ideals romans.

Sovint, la simplicitat i l’harmonia de l’art clàssic han estat els factors decisius que els han donat prestigi, així com la capacitat de ser reinterpretats i adaptats d’acord amb la ma-nera de veure les coses en cada moment històric.



[51 ]

82 Deus haver observat que, tot i que els edifi cis són diferents, segueixen una mateixa línia bàsica. Ara inten-ta identifi car cada un d’aquests edifi cis seguint la descripció que te’n donem. Escriu el nom de l’edifi ci i la ciutat on és, a mesura que ho vagis esbrinant.

1 El Pànteon de Roma és un edifi ci de façana octastila. Sembla que al frontó hi havia una àguila de bronze amb les ales desplegades, però no en queden restes. És un edifi ci del segle I dC, re construït al segle II.

2 L’església de Sant Carles de Viena fou construïda a la primera meitat del segle XVIII per Fischer, que hi va afegir a banda i banda de la façana hexastila dues columnes gravades com les columnes honorífi ques romanes de Trajà o de Marc Aureli.

3 El temple de Minerva, a la ciutat italiana d’Assís, té façana hexastila amb columnes d’ordre corinti; construït a principi del segle I, ha quedat inclòs entre les construccions modernes i actualment és una es glé sia catòlica.

4 La Madeleine de París, una església convertida per Napoleó en temple de la Glòria, té una façana octastila. 5 L’església reformada de Covent Garden, a Londres, va ser construïda al segle XVII utilitzant la senzillesa i sobrie-

tat de l’ordre dòric en la façana tetrastila. 6 La Maison Carrée de Nimes, a França, és un temple d’ordre corinti i de façana hexastila, amb una gran escalina-

ta frontal. És de l’època d’August. 7 La façana de l’INEFC de Barcelona, a Montjuïc, recorda l’ordre dòric. 8 El Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, té una aparença de temple clàssic.

Aquests edifi cis són la demostració que el llenguatge arquitectònic heretat de Roma s’ha usat a gairebé tot el món civilitzat durant els cinc segles que separen el Re-naixement dels nostres dies. Tenen elements decoratius que provenen de forma directa o indirecta del voca bulari arquitectònic del món antic. Aquests elements es poden reconèixer fàcilment: columnes de cinc varietats esta-blertes, maneres estàndard de tractar espais, portes i fi -nestres, etc. Malgrat que tots aquests usos s’allu nyen contínuament del model ideal, segueixen essent identi-fi cables en tots els edifi cis que podem qualifi car de clàs-sics.

La fi nalitat de l’arquitectura grecoromana va ser obtenir una harmonia entre les di-ferents parts de l’edifi ci. Aquest objectiu s’aconseguia aplicant unes determinades proporcions als elements diversos, de manera que les relacions entre les parts de l’edifi ci fossin funcions aritmètiques simples, i que els quocients resultants fossin sempre els mateixos o similars. L’ús dels ordres també servia per aconseguir un efecte harmònic.

En l’arquitectura romana, els ordres dels capitells de les columnes foren emprats sobre-posats en les façanes de molts edifi cis, com en el cas del Colosseu. L’ordre dòric sol aparèixer a la planta baixa, el jònic al primer pis, i el corinti al segon.

Història de la llengua

L’adjectiu llatí classicus, que en prin cipi era aplicat a ciutadans de rang superior i a grans autors lite-raris, actualment fa referència a una obra que es té com a model digne d’imitació en la literatura i en l’art.

Taller Masriera, al carrer de Bailèn de Barcelona.


UNITAT 2B1

[52 ]

83 La fotografi a A mostra una columna dò rica del temple d’Hera a Olímpia, Grècia. No té ba se, i el capitell és una estructura llisa formada per l’àbac i l’equí. A la part superior del fust hi sol haver unes estries horitzontals que s’anomenen collarí. L’entaulament està dividit en tríglifs, o rectangles on apareixen uns solcs verticals, i mè topes, on hi pot haver representa-cions fi guratives en relleu. Tens un model d’entaulament dòric, a la il·lustració B, en què es pot veu re una de les sales de la Vil·la Adriana de Tí vo li, a Itàlia.

A la fotografi a D trobaràs la representació d’unes columnes d’ordre jò-nic que pertanyen al temple de Portú de Roma. Els capitells tenen l’àbac molt més reduït i l’equí presenta volutes. Aquesta columna té base. L’entaula ment està format per bandes horitzontals llises.

A la fotografi a E tens una mostra de l’ordre corinti de les columnes del fòrum local de Tarragona. Els capitells són molt més alts i estan decorats amb fulles d’acant.

Observa ara la resta de fotografi es. Relaciona-les amb cadascuna de les anteriors.

activitats

A Columna del temple d’Hera, a Olímpia (Grècia). B Arquitrau de la Vil·la Adriana, a Tívoli (Itàlia). C Edifi ci del carrer de Pau Claris, a Barcelona. D Temple de Portú, a Roma. E Fòrum local de Tàrraco. F Edifi ci del carrer de Balmes, a Barcelona.

B

A

C

FED



[53 ]

84 En la sèrie següent de fotografi es tens representada una entrada amb columnes que aguanten un frontó. Descriu-ne els capitells. A quin ordre pertanyen? Comenta breument l’última fotografi a. Què té de pecu-liar, aquesta entrada?

85 Treball de camp. Busca, allà on resideixes o a prop, sis edifi cis amb algun element clàssic. Fotografi a’ls o dibui-xa’ls i assenyala’n aquests ele-ments, tot identifi cant-los. Com més gran sigui la locali-tat, més probabilitats tens de trobar-ne.

86 Identifi ca tots els elements clàssics de la façana princi-pal de l’Ajuntament de Bar-celona.

activitats

A Frons scenae del teatre romà de Palmira, (Síria) B Edifi ci de la rambla de la Llibertat, a Girona. C Parc del Laberint d’Horta, a Barcelona. D Entrada d’un edifi ci del carrer d’Avinyó, a Barcelona.

A B C D

G Edifi ci del carrer de Sant Eusebi, a Barcelona. H Edifi ci del carrer del Consell de Cent, a Barcelona.

G H


UNITAT 2B1

[54 ]

Els materials i les tècniques constructives romanes

En observar qualsevol edifi ci actual en construcció –si n’exceptuem les construccions prefabricades– t’adonaràs que, per aixecar parets, cal una sèrie d’elements, d’utensilis i de màquines imprescindibles: el que constitueix el cos de la paret, que solen ser els maons o bé l’ànima de l’encofrat; l’element cohesionador, que anomenem morter o ciment; l’estructura externa de l’encofrat, de fusta o de metall; la plomada o el nivell; un escaire; les grues que eleven els materials, etc.

El material més habitual en les grans construccions romanes és la pedra, que s’obté de les pedreres que envolten qualsevol ciutat antiga. L’argila, assecada al sol o cuita en forns apropiats, en forma de pans o de maons, és el substitut de la pedra en les cons-truccions més modestes. Tots dos materials eren ja coneguts per les societats antigues predecessores de la romana.

De fet, el gran descobriment dels romans pel que fa a la tècnica de construcció fou la utilització de la calç com a element base del morter, que era el cohesionador dels elements d’una fi lada de maons. La calç s’obtenia per fusió de roques calcàries a 1.000 graus de temperatura. Per aconseguir un morter de qualitat es barrejaven una mesura de calç, dues mesures de putzolana i el 20 % d’aigua. La putzolana, que és una pedra volcànica molt porosa, podia ser substituïda per sorra i, a la barreja resultant, s’hi podia afegir una mesura de teules triturades.

Per fer murs gruixuts, normalment es construïen dues pa rets paral·leles de maons o de carreus i s’omplia l’interior amb el caementum –una barreja de morter, pedres de di-verses mides, teules triturades, etc.–, que esdevenia l’ànima de l’edifi ci. Habitualment, els romans també usaven la tèc ni ca de l’encofrat de fusta, que consistia a substituir les dues parets de maons per unes estructures de fusta. Un cop farcides de caementum, aquestes estructures es desmuntaven i es revestien d’un parament decoratiu.

Altres elements arquitectònics molt usats pels romans són els arcs i les voltes. Foren precisament aquests els que aportaren a la història de l’arquitectura l’ús sistemàtic de l’arc i de la volta dovellats, i de la volta de mig punt realitzada amb la tècnica de l’encofrat.

Els romans van dominar també la tècnica de construcció de cúpules. En efecte, un dels mo numents més singulars de l’art romà és el Pànteon de Roma, que presenta una cúpula de 43,30 m de diàmetre interior, mesura mai més superada, ni tan sols per la cúpula de Sant Pere del Vaticà (42 m). És curiós comparar-la amb altres cúpules famoses: Santa Sofi a de Cons tantinoble (32,60 m), la catedral de Florència (42,20 m), els In vàlids de París (27,60 m); Sant Pau de Londres (38,80 m); el Mausoleu de Cent-celles (10,60 m)…

Recorda

El terme llatí opus, ‘obra’, ‘aparell’, és usat en arqueologia per indicar els diversos tipus de paraments per construir murs.

Relleu d’una farga. Museu Arqueològic d’Aquilea (Itàlia).



[55 ]

87 Descriu totes les feines, els instruments i les màquines que apareixen en la imatge central de la pàgina anterior, sobre el relleu d’una farga.

88 Observa el dibuix de sota que decora el monument funerari de Luci Alfi Estaci. Hi ha algun estri que desconeguis? Han canviat gaire les seves formes i els seus usos?

89 Tot seguit tens una sèrie de mots llatins re la cionats amb la construcció. Esbrina amb quin concepte català es pot relacionar ca das cun d’ells. Observaràs que alguns han man tingut la mateixa arrel evolucionada,mentre que d’al tres han estat substituïts per mots d’arrel diversa.

a caementum 1 mall b mortarium 2 escaire c calcem 3 ciment d malleum 4 calç e perpendiculum 5 compàs f circinum 6 nivell g normam 7 morter

activitats

Estela de Luci Alfi Estaci, on es veuen estris de construcció.

Per a la construcció dels grans edifi cis, els romans empraren diferents tipus d’aparell com els següents:

L’opus quadratum, o aparell format per blocs de pedra paral·lepipèdics disposats en fi lera. (imatge A)

L’opus incertum, o aparell incert, constituït per pedres col·locades de forma irregular i sense encaixar, mig recobertes de morter. (A)

L’opus reticulatum, o aparell reticulat, constituït per fi leres de petites piràmides de base quadrada encaixades en el ciment interior com si fossin rombes d’una forma similar a la d’una xarxa. (B)

L’opus latericium, o aparell de maons, format per l’arrenglerament de maons. (B)

L’opus spicatum, o aparell espigat, fet de rajoles disposades en forma d’espiga. (C)

També trobem l’opus cyclopeum, o aparell ciclopi, utilitzat per civilitzacions anteriors a la dels romans, consistent en l’amuntegament, més o menys ordenat, de blocs de pedra mal tallats.

A B C

Opus quadratum i incertum. Opus latericium i reticulatum. Opus spicatum.


ELS ROMANS I LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA VIDA … · [24 ] vida quotidiana el naixement el matrimoni...

Documents

Transcript of ELS ROMANS I LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA VIDA … · [24 ] vida quotidiana el naixement el matrimoni...