Traemos una entrevista a Santiago Agustina, jefe de estudios del Col·legi Illes Columbretes de Burriana, Castellón.

En ella, nos hablará sobre la situación real que vive día a día en el centro en el que trabaja sobre la coeducación, los posibles prejuicios que puedan existir y, con ello, las marginaciones que conllevan.

Entrevistadora: ¿En tu opinión hasta qué punto se cumple con la atención a la diversidad?

Santiago Agustina: Al centre complim tot el que marca la llei i, la veritat, és que és prou, perquè, per exemple, a 1er d’ESO tenim cinc alumnes, dels 31, en ACIS (Adaptació Curricular Individualitzada Significativa). Aquests requereixen una feina molt gran. Adaptar-li tot el material. Hi ha uns que estan a nivell de 3er de primària, un altre a nivell de 2on de primària i l’altre a nivell de 4t de primària. Requereix adaptar-li tot el material i, a més, a classe, donar-los una atenció individualitzada.

D’altra banda, tenim cinc o sis alumnes amb dificultat d’aprenentatge que porten un endarreriment molt gran també. Per tant podem dividir en tres blocs: la gent que, en principi, va, un grup molt fluixet molt fluixet, però que encara no són necessitats significatives i cinc persones amb ACIS.

A primària també existeixen casos, però no tan greus i, inclús, s’està estudiant un cas de superdotació.

E: ¿Qué recursos aportas al alumnado para solucionar las dificultades que existen en nuestra sociedad?

SA: Volent referir-te a desigualtats, de què tipus?

E: Centrándonos sobre todo en desigualdades de género.

SA: Intentem sempre evitar de tota manera, via pedagògica o, inclús, via cognitiva, que seria l’aplicació de reglament de règim intern, qualsevol consideració, menyspreu que es faça d’un alumne de cara a altre, per raons de sexe. Qualsevol discriminació de tipus sexual, està marcada i intentem evitar-les.

Les classes són totalment mixtes, a l’hora de fer grups de treball mai deixe que siga tot un grup de xiques i tot un grup de xics. A la classe d’Educació Física, intentem mai fer activitats més pròpies, és a dir, que els xiquets juguen a una cosa i les xiques a altra. No, busquem un suport on la diferència física entre home i dona implique el menys possible les desigualtats. S’intenta evitar-les de tota manera, tot i que l’alumnat quant més majors es fan més comportaments sexistes observes. En xiquets xicotets no ho veus, però sí en alumnes adults i crec que estem avançant molt poc en eixos comportaments, que caldria plantejar una assignatura, introduir més continguts per treballar la coeducació, perquè jo m’adone que els xiquets ixen de la majoria de les escoles, encara, amb una sèrie de prejudicisde tipus sexual molt gran.

E: Entonces, ¿eres consciente de los prejuicios que existen?

SA: Sí, sí. Hi ha prejudicis de molts tipus i molts ja vénen també. El xiquet reflexa el que veu a casa. Si preguntes: “a veure, ací, a quants la mare els fa el sopar? I el pare què fa?” la resposta és està al bar, mirant la televisió o l’ordinador... Això es reprodueix encara en gent de 40 anys.

E: Con esto ya me estás contestando a otra de la preguntas que venía más adelante. Era si creía que en las casas se trabaja la coeducación o no.

SA: Home! Jo crec que no. Jo crec que estem igual que fa 30 anys. A l’àmbit social, doncs moltes vegades sí que s’intenta, o bé per por a la llei o bé per por al que diran, però dins de casa se segueixen reflectant tendències masclistes. Hi ha faenes d’homes i faenes de dones.

Per exemple, ací a parlar amb mi, com a tutor, com a cap d’estudis, de cada 10 mares que vénen, vénen 2 pares. És a dir, la educació és cosa de la mare.

E: ¿Qué usos crees que se le está dando a la cultura en la era global?

SA: A la cultura... doncs l’ús que esteu fent, que la nostra societat, els nostres alumnes, per exemple, és la generació d’alumnes que més informació té al seu abast i més desinformada està. És a dir, la cultura no saben el que és.

Un alumne de avui no valora la cultura que nosaltres entenem com a cultura. No valora la música, no valora la pintura, no valora el cine..., és ad ir, la seua cultura és la cultura del videojoc. Aquest és manipulatiu i la cultura, ja no de la televisió, perquè no saben tampoc d’aquesta. Tú els preguntes “què has vist a la tele? RES” És la cultura de les xarxes socials, és la que mana. “ Què has fet avui? He estat al Tuenti o al Facebook o al Twitter fins les 4 del matí”. No és com abans que estaves fins la mateixa hora però mirant la televisió. Tenies cultura cinematogràfica o cultura televisiva, però ara és cultura de xarxa social. De parlar, de parlar i de parlar.

E: E, incluso, con los videojuegos podemos decir que ahora también son bastantes sexistas.

SA: Exactament! Hi ha de tot i en eixe món de les xarxes socials el tema de la coeducació no existeix de cap manera. Si no el vocabulari que s’utilitza, la manera de discriminar-se, la manera en que parlen ells... és totalment ofensiu tot de cara a la dona.

E: ¿Cuáles son los desafios más grandes con los que te has encontrado?

SA: Per a mi l’atenció a la diversitat. L’atenció a la diversitat perquè, clar, dins d’aquesta està tot i és el repte més gran que trobe i que un mestre li costa més de solucionar, ja que has de ser capaç de que una classe de 29 alumnes, dónes 29 classes a la vegada, perquè cada alumne és divers.

Jo llegia una entrevista al Ministeri d’Educació de Finlàndia en que li van preguntar “allí com tenen regulada l’atenció a la diversitat?” i no sabien que era perquè ho donaven per suposat

que el /la docent tenia tants alumnes i havia de donar totes les classes en una i ho tenien assolit dins del sistema. Nosaltres pareix que siga un afegit. Programem i ara atenem a la diversitat i es que això arranca i és dificilíssim, és molt difícil.

E: Y, ¿cuál crees que sería el objetivo principal de la escuela?

SA: L’objectiu hauria de ser formar a ciutadans competents, el que marca la llei. Si agafem la LOE i llegim el preàmbul ens diu això, formar individus competents per a la vida, per a viure en societat i això, nosaltres fem el que podem, però si la societat no ens ajuda un poc des de fora, ho dic sempre als pares “ací un xiquet està 5h. n’està 19h. fora”. Clar en 5h. no podem suplir les altres restants. Per tant en 5h. no podem, veig que no.

E: Y, si encuentras alguna dificultad para comunicarte con el alumnado ¿qué haces? ¿Cómo actúas?

SA: Normalment, dificultats de comunicació n’existeixen. Pensem que ací un mestre no actua, moltes vegades, com una entitat única. Ací treballem en equip. Hi ha alumne que tal vegada, jo trobe el llenguatge de comunicació, però un altre company no el troba, aleshores aquell és el que intenta entrar-li. És a dir, utilitzar-ho tot perquè en aquest xiquet a dos companys no els ha anat bé amb ell i, en canvi, a mi m’escolta, em respecta i s’intenta tirar la mà moltes vegades del grup de professors que l’eduquem o de la psicopedagoga, algú que sàpiga com encarar-li, encara que dificultats de comunicació n’existeixen. Moltes vegades hi ha una barrera generacional també amb l’alumne.

E: Me has dicho que hay alumnos/as de diferentes culturas... ¿Observas si se dan diferencias?

SA: sí. Les diferències culturals són molt grans. En l’alumnat romanès no es noten quasi, encara que la que porten els àrabs sí que es nota i s’ha de treballar molt en la coeducació.

E: Y a la hora de introducirse con sus iguales, ¿se produce marginación?

SA: Ací jo no observe comportaments de tipus racista. Això és fruit de la diversitat també. Aquestos xiquets porten molts anys ací i se coneixen i se respecten. Jo no veig un insult racista ni res. El que sí que veig en els xiquets d’origen àrab són les tendències masclistes. Aquestes són molt més grans i molt més difícils de curar també.

Per exemple, m’he trobat amb una alumna àrab que vols ensenyar-li a llegir i no et mira als ulls, no et mira a la cara, perquè eres home...

E: Para acabar, ¿la solidaridad la trabajais en clase?

SA: Sí, es treballa també. Valors com el de la solidaritat, el respecte als companys...això es treballa.

E: ¿Qué metodología utilizáis?

SA: No se treballa com un contingut, “ara anem a treballar la solidaritat”, però no ho sé. En els comportaments que veus a classe a l’hora de, per exemple, fer un exercici. “Tú has acabat la feina, tens un company al costat, doncs ajuda-li a fer-la”, en el cas dels més menuts.

Altre exemple és, quan estan aprenent alguna cosa, com ara a sumar, si un la sap fer, se li diu que la explique a altres que no han après. Així s’intenten ajudar dins de l’aula entre ells.

E: Sí, y además fomentas también que adquieran mejor ese conocimiento.

SA: Molt bé! Perquè el verbalitzen i el trauen.