escoltescatalans primavera 2006

EDITORIAL

El temps és or. Aquesta és una de les centenars de frases fetes que la nostra llengua apiega al voltant de la figura del rellotge. La nostra vida és construeix a base de segons, minuts.... d'aqui la preocupació pel temps que fuig. I d'aqui també la gran importància de tots

aquells que decideixen, d'una forma altruista i valenta, dedicar part de la seva vida a una tasca com l'escoltisme i l'educació en valors.

Aquesta és l'opció deis quatre caps del reportatge de l'Efecte Fulard Es l'opció deis centenars de joves entre divuit i vint-i-vuit anys que porten endavant un deis quaranta agrupaments d'Escoltes Catalans; l'opció de milions de joves arreu del món. Tots ells saben que la seva tasca és única per a transformar la societat que han heretat en la societat en qué volen viure. El temps, ['entusiasme i l'educació son les seves eines.

No és una opció senzilla. Requereix compromís, trobar-se amb la estranyesa deis qui pregunten "Pero tu cobres, per aixó?", fer jocs de malabars per combinar estudis, feina, amics, el cau. Es cert que els i les joves no reben un céntim per aques­ta tasca; pero és fals que no guanyin res. Potser no és pot comprabilirzar amb euros, pero sí en la intensa experien­cia personal i els amics fets peí camí.

Aquesta revista vol ser un altaveu de la tasca que tots ells duen a terme, un gra de sorra perqué en el futur hi hagi menys entrecelles arrufades quan algú explica el seu compromís al cau. S'ha avançât molt, i el treball que el Govern i el Parlament estan fent per a reconèixer i donar suport a l'associacionisme educatiu n'és un exemple. Pero queda molt per fer i molts topics per enderrocar.

Voldn'em que aqüestes pagines esdevinguin com la pedra que es llença a l'estany: l'inici de l'auténtic "efecte fulard".

catalans Educant ciutadanes ¡ ciutadans

compromesos, conscients, critics

i responsables

Num. 7. Primavera 2006

Director Óscar Esteban

Redactora en cap Laura Castillo

Conseil de redacció Aina Fernández, Elena Jiménez. Josep Maria Rodés, Eduard Vallory, Joan Vila-plana, Joan Codina, Laura Castillo, Oscar Esteban.

Han collaborât en el número 7 Silvia Ayala, Jordi Bosch, Irene Colell, Arnau Cristóbal. Sonia Fuentes. Marina Gay, Marina Gracia, Adria Jacas, Caries Ja-ner, Elena Jiménez, Guifré Lloses, Geòrgia Navarro. Gerard Segú, Josep Maria Villena.

Disseny i maquetació

Faino Comunicació, SL

Edita

Fundacjo Escolta

IOSEP CAROL

C/Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 93 26891 11 www.josepcarol.org comunicacio@josepcarol.org

escoltes cata lans

C/Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 93 268 91 10 www.escoltes.org ec@escoltes.org

Dipòsit legal 44691 - 2005

ISSN 1885-4737 Membre de l'Associació de Publicacions Périodiques en Cátala

En conveni amb

lili Generalität Wh de Catalunya

Ájuntament de Barcelona

Amb el suport de

Subscripcíó anual 6 euros o adhesió a Amescoltes.

escoi catalans

Hi sortirem tots guanyant

na de les membres d'Amescoltes, la

pedagoga Rosa Guitart , fa temps que

treballa amb la idea de la no-compe-

titivitat en el j oc , ensenyant que força

vegades la cooperació dona millors résultats

que la confrontaci/). Es tracta d'una idea que

també han assenyalat experts en gestió empre-

sarial, basada en què no sempre els jocs són de

suma zero, on si un hi guanya l'altre hi perd.

El mateix passa en impulsar iniciatives que

reforcin l 'associacionisme educatiu i alhora

promoguin els serveis de Heure educatiu.

Els agrupaments escoltes són un model de

creació de teixit associatiu i de ttansmissió de

valors. Estan duts per joves de divuit a vint-i-

vuit anys, que es dediquen a la tasca educativa

en acabar les classes a la facultat, o en sortir de

la feina, préparant l'activitat del dissabte al cau

0 els campaménts d'estiu. Mai no reben ni un

euro a canvi, més aviat en gasten: com a mi­

nim, les més de cent hores de classe per fer el

curs de formació bàsica i els prop de 2 0 0 euros

que costa, pagats de la seva butxaca. Per no

parlar de les reunions i sessions normatives.

Però no es plantegen una altra opció. Saben

que el seu treball altruista requereix formació,

1 ho fan de gust perquè la tasca amb els seus

"amies" de 6 a 17 anys -e ls infants i nois i

noies de qui són "caps" o educadors- tingui

més qualitat. Saben que l'educació és un mitjà

de transformació social, i que la seva implica-

ció associativa hi contribueix. I saben també

que el seu amateurisme es compensa amb la

intensa experiència personal i la forta incidèn-

cia educativa que té la seva acciò, reforçada

pel fonament educatiu del moviment.

En paral-lel, ha anat sorgint un fenomen

d'aparença semblant: els serveis de Heure

educatiu, activitats socioculturals que duen

a terme persones remunerades. Aquests ser­

veis, com els que promou la Fundació Escol­

ta Josep Carol , donen resposta a demandes

que l 'associacionisme no pot o no vol cobrir:

propostes especifiques com menjadors i co ­

lonies escolars o estades lingüístiques, activi­

tats amb una alta periodicitat com els casáis

diaris, accions permanents en zones de pro­

blemàtica sòcio-econòmica que requereixen

especialització, etc .

äL4s!iUI \*Y. IIMI

scoltes són un model de creació de teixit ssociatiu"

Són, en efecte, serveis remunerats, en el

sentit que eis qui eis presten són rétr ibuas

per la seva feina, sense que això eis tregui

cap valor, i més quan són impulsats per en-

titats sense afany de lucre. Però tot i que

l 'aparença sigui semblant, la fundó social

és diferent. L'associacionisme educatiu no

és un servei social assistencial, la gestió del

qual l 'Administració podria donar per con­

curs. Mentre que els serveis de Heure, amb

tot el seu cont ingut educatiu, si que ho son.

Per això, el tracte i les exigencies als uns i als

altres no poden ni han de ser les mateixes.

Perquè la fragilitat de la tasca educativa que

es fa des de la gratuïtat necessita d'un reco-

neixement i t ractament especial.

La legislatura passada, l'aleshores diputat i

avui presidenr del Parlament Ernest Benach va

presentar la proposició de Liei de reconeixe-

ment i foment de l 'associacionisme educatiu.

Una Ilei per tal que l 'associacionisme educa­

tiu, que és el nom que donem a moviments

educatius eis caps del quais no cobren per la

seva tasca, tingui una regulació diferenciada i

propia per tot el que fa a titulacions i acam­

pada (sortides i campaménts) , rebi facilitats

per a obtenir locáis de qualitat i entri en una

relació de cooperació amb el treball educatiu

de les escoles.

Avui, podem dir amb satisfaccio que la posi-

ció ferma del Conseil Nacional de la Joventut

de Catalunya i la recepció positiva del Govern

de la Generalität i del Parlament està fent que

aquella idea vagi prenent forma i que, alhora,

es desenvolupin noves iniciatives per a pro-

moure l 'educació en el Heure responent a les

diferents necessitats: tant les dels serveis de

Heure educatiu com les de l 'associacionisme

educatiu. Això és el que apunta el consens

parlamentari sobre el suport a l 'educació en

el Heute que prepara el Govern. Es una molt

bona noticia, sobretot perquè no és un joc

de suma zero: si es deixen enrere els temors

i s'afronten adequadament les necessitats, hi

sortirem tots guanyant.

Josep M. Rodés i Cama President d'Escoltes Catalans

Eduard Vailory i Subira President de la Fundació Escolta Josep Carol

EFECTE FULARD 24 hores a la vida d'uns caps

La Sonia de Torredembarra, la Maria de Barcelona, l'Adria de Premia de Dalt i el Caries de Rubi tenen una cosa en cornu: tots quatre son caps de diferents agrupaments d'Escoltes Catalans. Tots fan exercicis d'equilibri per combinar els estudis, la feina, els amies i les hores al eau. Però no estan sols. Com ells, a tot el mon gairebé 40 milions de joves formen part d'un agrupament. L'escoltisme és el moviment juvenil mes gran del món però a casa nostra continua sent un gran desconegut. Per obrir una fines­tra a la realitat dels caps i les caps de l'associació, la Sonia, la Maria, l'Adrià i el Caries ens parlen del seu compromis diari.

S0NIA:

"Ser una de les persones que coordinen

l'agrupament m'ha enriquit moltíssim"

Combinar les classes de psicologia

a Tarragona, la feina a la ludoteca

de Torredembarra i les reunions

setmanals per preparar els caus i els

conseils d'un agrupament escolta no

és fácil ¡ això la Sonia ho sap molt

bé. Arribar a tot demana esforç,

però paga la pena. "Ser membre de

l'equip d'agrupament i encarregar-

me d'una part de la coordinació

tècnica del cau m'ha enriquit moltí­

ssim personalment".

Ara fa sis anys la Sonia va decidir

que volia descobrir que és això de

l'escoltisme. Per fer-ho va entrar

notificacions

pels campa-

ments..., en

d e f i n i t i v a ,

vetllar perquè

les coses es

facin bé. "Te-

nim reunions

per preparar

els consells,

els ordres del

dia, reunions

setmanals per enllestir les quatre co­

ses de l'activitat de cap de setmana,

reunions de pioners, fòrums asso-

ciatius...". Els dissabtes i diumen-

MIA fUUfíli TKILLM.

AL tir W t ( (fcn(-T*rr««>oM<0

Titti « . anvj( i (i( f i (

<*? it l'AE. fjf uutf. Lituáio +rt tu Td'coloiia i treMlo »t twMitor« « U

lM*oteí« vmmat*\ « V N p0Wt M I » ( t « t *t Torrtrftwburr«.

M ^nu ÍA »ty'r, e(folt«r wm(¡M j e|

oHtw«, (ortir «wb elf ««ici, JIT MM-

MMAlitntj... Li men koH-ie é(... el mmHI

Wo po«rm *e*i«r-v«e « (Kf «Itrt «>(«

nitrii ")«íre ttwp(. Vo t<W

«rttf i mo t( hm« (o« «tue tm flAMttsi

rtr«Mè rt MertixcM tnolt« «e«ir«oó fer |

« ttMir-lef be m «tt(e(.

major independencia económica

pero que es queden curtes per Hogar

un pis.

en aquest grup d'amies que, els

divendres tocant les onze, un cop

acabades les teunions de conseil,

aprofiten per anar a sopar o fer una

cervesa.

Manca de reconeixement Però fora del cau no hi ha tanta

comprensió. "La gent sovint em

pregunta: I cobteu per això?" La

Sonia no sent que la seva tasca esti-

gui reconeguda per les administre­

rions, ni per la societat en general.

"Hi ha una gran desconeixença de

l'escoltisme i la seva funció educa­

tiva, sovint ens veuen com la colla

de pringats que se'n van d'excursió

amb el fulard".

A vegades, tampoc els pares i mares

donen tota la importancia que me-

3K UMAflA S ' A * * * V

ZU I * > « 4 - P '4$4fl|Ç

Of MO**'* A TA***6o«A. a ejects APtoFiTA et MAX, p a AMAA'Se^ AL 6 IM M AS.

* V V >

Bri.

coya a w * * A f o K «fe í w * H | a -

d ' i M y*? 4 e d e l * d e

a la unitat de claners de

l'agrupament Els Salats del seu po-

ble, Torredembarra. Ara en te 22 ,

és cap de pioners, co-coordinado-

ra tècnica de l'agrupament i, per si

aixô no fos poc, també és responsa­

ble del seguiment pédagogie de la

Vegueria de Reus-Tarragona.

Temps i compromis Que implica ser membre de l'equip

coordinador d'un agrupament? La

Sonia coneix bé la formula: temps

i compromis. Cal tenir les coses

molt clares, pensar en les programa-

cions pédagogiques de les unitats, les

ges son exclusivament

pel cau. "Vaig força atabalada perô

estic contenta". "El mes important

son les ganes", afirma amb un ampli

somriure.

Dies de 34 hores Es lleva a les vuit i no para fins la

una o les dues de la matinada. Una

Jornada que a vegades se li fa petita.

"A vegades desitjaria tenir dies de

34 hores". Al migdia, després de les

classes, torna a casa per fer-se el di­

nar i preparar-se per ser a les 16h a

la ludoteca on treballa. S'hi esta très

hores diaries que li permeten una

La Sönia ha provat

d'emancipar-se moltes vegades pero

ara per ara ho veu complicat. Amb

una feina de mitja jornada i les clas-

ses a la Universität a Tarragona és fa

difícil. Podria treballar els caps de

setmana, pero aixó implicaría deixar

el cau i aquesta no és la seva opció:

"Prioritzo el cau" diu convencuda.

I com es combina tot aixó amb la

familia i els amics? Aixó mateix

es pregunta aquesta cap de Torre­

dembarra. La major part dels seus

amics estan o han estat al cau, per

aixó comprenen el seu compromís.

Amistat i dedicació es donen la má

reix la tasca educativa que fan els

i les caps en la formació dels seus

filis o filies. Per aixó la relació amb

ells és molt important petqué no

confonguin el cau amb una guar­

dería. "Cal transmetre ais pares i

mares que la reina que fem amb

els nens contribueix a que en el

íutur siguin persones mes com­

pro meses".

Buscar solucions a aquesta manca

de recolzament institucional és di­

fícil. L'escoltisme costa d'entendre

si no ho has viscut de prop, afirma

la Sónia. "Sempre dic que és una

experiencia que recomano a to-

thom perqué no te preu".

4

escoltes

L'any passat formava part de la

imitar de claners, l'etapa educativa

prèvia a fer de caps. Aquest any però,

l'Adria ha fet el'salt a l'equip de caps

de l'Agrupament Escolta Amon-Ra.

"Des de fora sembla que tot plegat

comporti molta menys feina -asse-

gura l'Adria-, ser cap implica més

temps. Però ho porto bé".

Un any pie de canvis Aquest darrer any ha estat pie de

canvis per a l'Adria: ha comencat els

estudis universitaris d'electrònica

industriai, les pràctiques per treure's

el carnet de conce i també ha iniciat

la seva tasca com a cap de la uni­

rai de raiers i com a responsable del

material del seu agrupament.

ADRIA:

"Des de fora sembla que tot plegat

comporti molta menys feina"

per les rutes, el transpon, el pres-

supost, l 'allotjament...". Ser cap

és bastant més estressant i impli­

ca més temps.

Només per a nens petits? Gairebé cada dimecres al vespre,

acabades les classes a la univer-

sitat, teñen reunió d'unitat per

preparar les activitats del pro-

per dissabte. Sovint els amics de

Premia de Dalt , el seu poblé, no

entenen que hi dediqui tant de

temps. "Ais meus amics que no

son de l 'agrupament se'ls fa una

mica raro que vagi al cau, ho

veuen una cosa de nens petits".

P r e c i s a m e n t ,

l'ajut per part de

'ajuntament és una

de les coses que l'Adriá

creu que facilitaría la seva

tasca. Pero no només en sentit

económic , "caldria que fossin

més receptius a l'hora d'escoltar

les propostes que venen de

agrupamenr".

El cau, sempre al cap C o m la Sónia, l'Adriá també creu

que l'escoltisme no és quelcom que

es pugui deixar a un calaix tancat

quan surts del cau. "Sempre es té

una mica al cap". El grup de raiers

del Maresme marxaran aquest es-

tiu a Mallorca i ¡a siguí anant en

moto cap a la universitat o entre

classe i classe, 1'Adriá ha d'anar

pensant en qui ha de trucar o qui­

na activitat toca preparar.

w Pero les sortides i el bon rotllo no

ho és tot. L'escoltisme pot apot-

tar moltíssim. La responsabilitat,

marcar-se objectius i poder-Ios

assolir, no desanimar-se davant

deis entrebancs, la consciéncia del

respecte vers la natura... tot aixó

son elements que formen part de

I'aprenentatge a l 'agrupament.

"Anar al cau em va comportar un

benefici.

¿ver 0 f ^ s s e >

/VtftSrTAT, AV»ATM0 t a r ò Ari& c o r t e

U&M TWA & F

4 LU lt/0or&A

¿or d '0ch'ics r x W

Però tot i que ser cap és un nou

repte, l'Adria ja és un veterà a

l 'associació. Va entrar ais dot-

ze anys, després de convencer la

seva mare per a que lapuntés .

"Tots els meus amics hi anaven".

Sis anys desprès, l 'amistat conti­

nua sent una peça clau del Con-

sell d'Agrupament.

Fer de cap en un agrupament

comporta molta responsabili­

tat i un compromis que costa

d'apreciar fins i tot quan ja has

format part de l 'agrupament

com a nen. "Jo ho veia més facil.

Quan estas fent de cap veus que

no és despertar-se un dia i tenir

l 'activitat feta, sino que cal pla­

nificar les sortides, preocupar-te

La imatge de l'escoltisme depèn del coneixement que se'n tingui Per a l'Adria, que la gent tin­

gui o no una bona imatge de

l 'escoltisme està molt lligat a si el

coneixen directament. "Qui

mai s'hi ha relacionat potser

no té tan bona imatge". Però

tot i que mai no s'ha trobat

amb ningii que ho critiqués

ober tament , creu que encara

s'ha de millorar la imatge de

l 'associacionisme educatiu,

sobretot entre Ics administ ta-

cions pùbliques. "Hi ha coses

que s'intenten moure des del

cau i de vegades als ajunta-

ments per exemple, ens posen

entrebancs".

Les sortides són el

que li agrada més de la seva tas­

ca al cau perqué "motiven molt

als raiers i fer una cosa que els

iMusiona tant t 'omple i et fa sen­

tir bé".

I aixi com a mi

m'ha aportat molt , vull que els

passi el mateix als raiers que por­

to jo" .

AL Amod-rU (H«re(wie)

T'M< n «n,f i & t K f « c n i t r i t ( t l 1 ( ( | . 0

lM*K(tnVrt Í ho «IHHIIO « M » H I U . * jut* t „ p w ( e r t í u w U r ¡ü d f

r W í . í y n M H f «"rW* He «Ult ¡ tfm ,uk

I ^ * ^ < « t f r * ü < t a . . . l W . f f 9 U l W r o .

tór t t tnot i t t t , * „ , n u U T M T K R L

5

escoltescatalans primavera 2006

MARIA : "L'educació dels infants també s'ha de dur a terme fora de l'escola"

A la Maria això d'educar li agra­

da. Sino no estaría fenr de cap en

un cau ni hauria escollit estudiar

magisteri. Per això sap molt bé

de què parla. "L'educació dels

infants també s h a de dut a ter­

me fora de l'escola" afirma amb

seguretat.

Vida nova C o m l'Adria, aquest curs va co-

mençar pie de novetats impor­

tants per a la Maria. I és que a

més d'estrenar-se com a cap a

més rerafons". La Maria comen­

ta que sempre están intentant

adaptât el seus objectius educa-

tius als problèmes que detecten

en el grup d'infants. "A l'inici del

segon trimestte vam détectât que

haviem de treballar la intercultu-

ralitat. I amb això estem"

A cooperar al Senegal La Maria va entrar a l'equip dels

motivats i motivades de l'Area

ment amb eis escoltes senegale-

sos" explica il-lusionada.

Poe sofà Tot i la feina que comporta la

facultat, el cau, la coopetació i

d'altres coses que està fent com el

carnet de conduir, la Maria està

contenta: " M ' h o pue combinar

bé, tot i que a vegades trobo a

faltar una mica el sofà". Va entrar

(ЗА.

ТЛЛ0Л

v*»**, fe.

"Un dia em van dir: a tu se't nota que ets de cau. Perqué será?"

La Maria creu que l 'escoltisme

dona una determinada manera

d actuar i de veure les coses. Creu

que el fet de pertányer a un grup

confereix una visió col-lectiva

i t 'ensenya a compartir , a viure

i a conviure. Igualment afirma

que "és molt important que la

gent aprengui a respectar-se i a

acceptar la manera de ser dels

altres." I confia en la seva tasca

a l 'agrupamenr per poder tre­

ballar aquest aspecte amb els

infants.

La Maria troba a faltar temps

la unitat

de follets (6 -8 anys) de l 'AE Wé

Ziza de Sant Gervasi (Barcelona) ,

també ha començat a estudiar la

carrera de Magisteti a la Univer­

sität Autònoma de Barcelona.

Per si no fos poc, a més la

Maria també és la responsa­

ble del matetial fungible del

seu agrupament i s'ha posar a

l 'equip dels motivats i moti­

vades de l'Area de Coopera­

d o d'Escoltes Catalans. Un

equip crear amb l 'objectiu de

fer un projecte de cooperació

al Senegal aquest proper es-

tiu.

Fer de cap "Portar unitat m'agrada molt

però és que a més al conseil

hi ha molt bon rotilo" explica

la Maria que afegeix que segura-

ment aquesta és la clau per fer

una bona feina.

D e moment , aquest primer any

de cap l'ha sorprès molt . "Quan

era raiera o pionera pensava que

fer de cap era preparar 4 activitats

i ja està. Ara veig que hi ha molt

de Cooperació ani­

mada per gent de l 'agrupament

que també s'hi va apuntar i del

Pere Rosselló, l 'agrupament que

va crear el Wé Ziza al desdoblar­

se, ara fa 5 anys.

Amb aquest projecte la Maria

espera formar-se, conéixer i

descobrir el màxim de coses al

Senegal i poder-ho transmetre

al màxim de gent possible un

cop torni. "Alla ajudarem a

construir un centre per a do­

nes i farem diferents activitats

sobre sensibilització junta-

ai cau animada

per la seva mare

que havia estat

cap d'un agru­

pament escolta.

"A casa em diuen

que no paro pero están contents.

A vegades li explico coses del cau

a la meva mare i en parlem". Els

col-legues ja li fan més retrets tot

i que quan els explica el que fa

a l 'agrupament i a l'equip dels

motivats els agrada molt, espe-

cialment a les amigues de la uni-

versitat.

«AMA <*A(|A m m

A t Wí ZÍT* ( í r t e l o * * )

« T M N

y a k а (es Ж k wiwsíkK

i mes formacio per ter les coses millor. T a m b é troba a faltat més reco-neixement social de .la seva tasca i que la gent conegui més la feina que realitzen els agru-paments d ' E C .

fe

Ш

escoltescatalans

CARLES: "El que més m'agrada de la meva tasca és veure com els

infants es van fent grans i cada cop se'ls nota més tot el que han interioritzat de l'escoltisme.

Les setmanes del Carles

están absoluta-mentmil-Iimetrades.

Entre la carrera, la feina, el eau, l'equip d'Internet

d'Escoltes Catalans, l'Esbart Dansaire de Rubí i els Minyons

de Terrassa li queda рос temps per respirar, però ja li esta bé. "Tot el

que faig ho faig perqué m'agrada i,

per tant, ja quedo satisfet". Amb

una mica d'organització tot és

possible.

Tot un veterà Amb només 20 anys el Caries és tot

un veterà a l'AE Guspira de Rubí. I

és que a més de ser cap de Hops tam­

bé és cap d'Agrupament.

coordinadora del conseil. "Un cap

d'agrupament ha de saber repartir

les tasques a realitzar i vetllar, junta-

ment amb la resta del conseil, per a

que l'agrupament dugui a terme el

projecte educatiu d'Escoltes Cata­

lans de la millor manera possible".

Tôt i les moites tasques tècniques

per les que ha de vetllar, al cap i a la

fi tôt es redueix a la tasca educativa

amb els infants i joves. Aixô li ser-

veix de força motriu per continuar

sentint-se il-lusionat amb el eau.

"El que més m'agrada de la meva

tasca és veure com els infants es

van fent grans i cada cop se'ls nota

més tôt el que han interioritzat de

l'escoltisme".

cot¿

dicacio. Creu que els valors que s'hi

potencien fan molta falta en la socie-

tat actual, sobretot la defensa d'una

mirada critica.

Mirant amb esperit critic Durant aquests anys, el que més

aprecia el Caries és precisament

l'esperit critic que ha desenvol u-

pat mitjançant l'escoltisme. "M'ha

ajudat a plantejar-me el perquè de

les coses i d'aquf n'he pogut treure

unes conclusions propies". El topic

d'un altre mon és possible és ben

cert, afirma, perô afegeix que no

costaria tant millorar-lo si tothom

hi posés una mica d'esforç.

Perô també hi ha coses que facili-

tarien aquest esforç. La feina que

realitzen ell i la resta de membres

del conseil del Guspira, que aquest

curs célébra el seu 25è aniversari,

podria ser més fàcil si tinguessin

un local en millors condicions.

"El nostre local té moites def ic ien­

cies. Se'ns ha quedat

< м ш J A V E * ìmimz A f - биртГя (им)

Tim ГЛ MFJÍ i ( « <«f de l 'At (MÍFÍRN. £(<v«,«Uo (Hqm'tyrm ternit* си itr/orwwtw* M 6r(tió i (MUIVMT lHltiwié«liA. ТЯТН trtMIo

СИ И И ИКИ)я4оГ i ÍOOr<*ÍHAHt Cl( fX.tTA((<0-| * Г ( «Гиия г(<о1я.

VI( Л tabi ЛШЬ 1я vnevA wwrc í IA wevA ЯСГУИАИА. Tm< ИМЯ «0((А <\Щ Сj <1|'Ц t>AWA i

(ó< (Afteller «te IA rati* MÍHV¡OH( «te ТСГГА((А i

MUrí «le fefbArt <t*M(*írt «te Мч'. Soe ни*

fer(oHA activa í (owfrovtKfA Awb el «гие JA. M'AijrAdA itwlt el "<А*лои«1ео", Пип c( ни*

«le let (o((f и*| (Л1И«АН(( i iwfort«utt(.

El Caries és membre de l'equip d'Internet, de l'Area de Comuni-cacio, des de fa més de dos anys. Hi va enttar рос a рос. Va començar рос a рос, créant i ad­

ministrant els forums

pagina web de 1 associació.

Tot plegat li compotta molta res-

ponsabilitat, pero ell ho porta bé.

"La responsabilitat que em genera

el cau em fa créixer com a perso­

na" afirma amb seguretat. El Catles

explica que és d'aquelles persones

que constantment teñen el cau

al cap i que té molt clares quines

son les seves funcions com a figura

D'això ja fa dos anys i el Caries

ho valora molt positivament. "Des

de l'equip d'Internet pue ajudar manera,

a que més infants i joves puguin

conéixer el projecte d'Escoltes". A

més, la participado a l'associació

li ha reportât més coses de les que

s'esperava. "He pogut conéixer gent

petit i no ofereix bo-

de la nes condicions per a que pugtiem

realitzar la nostra activitat amb

garanties". A més, quan se sutt

de l'entorn del cau hi ha poc co-

neixement del que es fa i de quina

"Hi ha amies que em diuen "ftiky

del cau", perquè no ho entenen.

I la meva familia està contenta, tot

i que ma mare comença a estar-ne

molt maca que d'una altra manera una mica cansada" explica el Car-

no hagués pogut conéixer."

Com tots els altres caps, el Caries

dedica moites hores al cau. No li sap

greu, està convençut que la tasca a

l'agrupament es mereix aquesta de­

les amb un posât entre divertit i ti­

mid, just abans de marxar corrents

per no fer tard a una teuniô.

7

f î i

E L P U N T DIARI INDEPENDENT, CÁTALA, COMARCAL I DEMOCRATIC

Desd'aquí ho veurás tot

• Des de la independencia defensa com a • La informado mes propera i la mes principis editorials la catalanitat i la democracia llunyana, sempre amo referents Catalans

Un diari mes proper i mes objectiu

Tot el que passa al món, a Catalunya, a la teva ciutat

Ambuna visió catalana de l'actualitat

Una visió actual i catalana del món Un diari mes proper i mes objectiu. Un diari que ens parla en la nostra l lengua. Un diari que sap el que passa a Catalunya, a Europa i al

món. Un diari que ens informa de totes les not ic ies i de corn ens afecten. Un diari amb una visió actual i catalana del món.

GENT D'AM ESCOLTES

Entrevista amb:

catalans

Arcadi Oliveres Gemma Xarles

L'escoltisme és un moviment educatiu, però també formatiu i informatiu"

\

Gemma Xarles i Jubany

i Empresari d'haver estât la responsable de la cam-panya "Adéu a les armes" d'Intermon-Oxfam ¡ també de ser la primera se­cretaria general de la Fundado Escolta Josep Carol, avui és la coordinadora de l'Escola de Desenvolupament Huma per a América Llatina i el Carib del Pro­grama de Nacions Unides per al Desen­volupament Huma (PNUD).

Arcadi Oliveres i Boadell uesi pro­

da de la UAB. Expert en relacions nord-sud, comerç internacional, deute extern i economía de defensa, és président de la Federa­do Catalana d'ONG per la Pau, de Justi­cia i Pau i del Conseil Cátala de Foment de la Pau. Ha estât un dels impulsors de la Uni­versität Internacional de la Pau (Sant Cugat), la fundado de la quai presideix,

il f S i [£>• K •¿T*H [ tir. i KVrc i r; 1 h 1 irï i es mem d'Economia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Collabora habitualment amb diversos moviments socials en tas­ques de divulgació ¡ sensibilització, i en aquesta línia va protagonizar la cloen-da de la passada Assemblea General d'Escoltes Catalans.

Ambdós han estat entre les 100 prime-res persones adherides a Amescoltes, la Xarxa de Suport a Escoltes Catalans.

m m

Al III Congrès d'Escoltes Catalans (1999) es recordava que la nostra tasca educativa "només té sentit en el medi social, treballant des de dins per transformar-lo',' i que "la transformació no es dona per gene-ració espontània. Cal implicar-se"

Per a transformar, però, cal conèixer perquè la nostra societat no és prou justa. I d'això n'han parlât l'Elena J i -ménez, cap de Gestió d'EC, i en Jor- N

di Bosch, patró de la nostra Funda-ció, amb la Gemma Xarles i l'Arcadi Oliveres.

Elena J iménez (lì) A la societat sentim a dir

que com a individus no podem fer res per canviar

el món. De quina manera creieu que l'escoltisme

pot canviar aquesta reali tat?

Arcadi Oliveres (A): L'escoltisme és un movi-

ment de caire educatiu, per tant cal que prepa­

ri les persones per a treballar en eis àmbits del

compromis individual i col-lectiu. Tal com vaig

dir a la cloenda de la vostra Assemblea el passât

mes de novembre, penso que hi ha alnienys cinc

àrees on l'escoltisme té molt a dir: l'austeritat,

la Solidarität, l'acolliment migratori, l'educació

per la pau i la lectura crítica de la reali tat.

Jordi Bosch ( J B ) : Quan parles de lectura crí­

tica de la realitat, et refereixes a questionar la

informado que ens ambapels mitjans de comu­

nicado?

A: Sí, avui és imprescindible, sobretot en una

societat on la iníormació que tenim és esbiaixa-

da. Si no coneixem el mon, dih'cilment podrem

canviar-lo. El moviment escolta és un moviment

educatiu, però també formatiu i in­

formatiti. La set-

mana passada eis

diaris explicaven

una noticia es-

garrifosa: el 6 0 %

dels ciutadans de

lestât espanyol

no volen mes im­

migrants. Desprès

eis preguntaven

quants immigrants

hi havia i la majo-

ria responien que el

2 0 % de la poblado

quan en realitat el percen-

tatge d'immigrants que hi ha és del 9%.

A: En efecte, l'augment de les diferencies entre

eis ries i pobres requereix una formado en la So­

lidarität. 1 aquest treball entre eis joves el pot fer

l'escoltisme. A mes, l'emigració continuará exis-

tint, per tant, fem-ho de forma que eis immigrants

no hagin d'arriscar la seva vida per arribar...Però

tot això només es farà quan eis governs se sentin

pressionats, i això només passarà quan hi hagi una

opinió pública favorable a la immigració.

IB: Com es pot conjugar la defensa de la Identität

nacional i la gestió de la diversitat cultural?

A: Avui dia ja hi ha molta gent que ho ha dit amb

una frase molt encertada: "pensa globalment i

actúa localment". Quan mes ciutadans del món

som, mes ciutadans de casa nostra ens sentim.

Treballar en favor de l'equilibri mundial, del des-

envolupament, voi dir que la Solidarität també

l'hem d'entendre a casa nostra. Si demanem drets

humans a Colombia, també ho haurem de fer a

Catalunya. De totes formes hi ha una cosa que em

preocupa. Estic totalment d'acord amb la voluntat

de crear un Estât, excepte que l'Estat sigili igual

que eis que

ex i s tei xe n

ara. Fa sis o

set anys, a la Uni­

versität Catalana d'Estiu

van venir uns insubmisos

per fer una enquesta als

assistents sobre la inde­

pendencia. Quan van

repartir eis résultats i

vaig llegir quina seria la

seva Catalunya indepen-

dent ideal em va caure

l'anima als peus. Només

calia agafar Espanya i canviar-ho

per Catalunya. Et trobaves exactament el

mateix: un exèrcit, una bandera, una potencia

econòmica... Escolti, jo, per aquesta lluita, no

EJ : Això enllaça també amb el tema delpaper hi vaig. La il-lusió per la independencia de Cata-

que pot fer l'escoltisme quant a cohesió social i lunya ha de ser una il-lusió per una independèn-

acolliment migratori, no? eia totalment diferent.

"Des dels estats i la cooperació internacional

sempre es parla de negociado o d'intervenció

militar. La pau no passa per aquest simplisme.'

"La millor cooperació és la informado i la sensibi

lització i és fantastic que una associació que educa

en valors com Escoltes Catalans treballi

en aquest ambit"

J B : Potser aquí esta una mica el repte, no? So-

vint eis moviments socials per un altre model de

desenvolupament s'han sentit incomodes amb la

defensa de la identitat nacional, peí que tu dius.

Creus que es pot assumir que ambdues coses son

compatibles?

A: Cal ser maximalista pels dos costats. No vull

dir perdre la identitat per treballar mes en la So­

lidarität internacional. Ni perdre Solidarität in­

ternacional per defensar la identitat nacional. No

shan de rebaixar replantejaments. Per tant, no

només és compatible, sino necessari. Com mes

defenses aquesta identitat teva, mes forca tens

després per parlar d'interculturalitat.

Gemina Xarles (G): Parlant d'identitat nacional,

com diu l'informe del 2004 del P N U D , el teñir

dret a que siguí respectada la teva identitat na­

cional és part del desenvolupament huma. Igual

que América Llatina es parla de multiculturalitat

amb el tema indígena, aquí també tenim un estat

multicultural.

EJ: Enllacant amb la qüestió del desenvolupa­

ment huma, una campanya de Nacions Unides

que és molt visible és la deis eis vuit Objectius del

Mil-lenni. Creieu que és essencialment una cam­

panya mediática?

G: En certa manera sí, perqué es tracta de treure

el problema al carrer. Ara tothom está parlant dels

objectius del mil-lenni, i com deia l'Arcadi, tot el

que sigui donar informació del que esta passant

a la gent és positiu. Pero el treball no es limita

a aixö. Eis objectius del mil-lenni son fites amb

indicadors peí 2015 sobre genere, medi ambient,

pobresa, etc., que demanen una amplia implica­

do per aconseguir un major desenvolupament

humä a tot el planeta.

J B : Nacions Unides rep critiques de dues ban-

des: dels qui diuen que no és un organisme útil, i

d'altra banda hi ha paisos que l'obvien i actúen

unilateralment...

10

escoltescatalans

escoltescatalans

G : No és un model ideal, cal reformar-lo. I

l'ideai seria un altre sistema, més democratic,

però aquests canvis són dilicils de fer. El pro­

blema és que és una institució exageradament

gran, i que també depèn de les persones, és a dir,

quan hi entres ningû et pregunta la ideologia, i

per tant, hi ha gent i projectes ideològicament

molt diferents. De totes formes cal diferenciar

entre l'Assemblea, on hi ha els représentants dels

estais membres, i el treball que fan les agencies

al terreny, com A G N U R , U N I C E E . . Per exem­

ple, des dels estais i la cooperano international

sempre es parla de negociació o d'intervenció

militar. En canvi, el P N U D està dient que la

pau no passa per aquest simplisme, sino per un

altre concepte de pau, que té a veure amb el des-

envolupament huma. Com diem al P N U I ) de

Colombia, si no dónes "opeiones de la gente,

por la gente, para la gente", hi continuarà ha-

venr conflicte armât.

JB: Llavors, poden les Nacions Unides ser un

instrument itti!per reduir les desigualtats?

A: S i , haurien de ser-ho. El món, l'economia, el

transport, la cultura... ha agafat dimensions glo-

balirzades. El que domina és l'interès privât: les

grans agencies de premsa, els grans senyors que

fan software, les grans multinationals i les grans

produccions de Hollvwood. La història demos-

tra que el capitalisme pot haver générât creixe-

menr i progrés tecnologie, però el que segur ha

générât és desigualtat. Per això els governs s'han

préparât per frenar les desigualtats i han creai

sistemes fìscals. I per això suposadament els rics

han de pagar més i els pobres tenir més serveis

socials; perquè Testât ha de fer un paper com­

pensatori. Avui aquest paper es trasllada a nivell

europeu i per això els alemanys i anglesos acos-

tumen a pagar. Doncs si això som capaços de

fer-ho a nivell estatai i eutopeu, ara que tenim

una economia mundialitzada necessitem instru­

ments per fer-ho a nivell mundial. I la institució

que s'hauria d'encarregar d'aquesta feina és les

Nacions Unides.

EJ : Però els qui preñen décisions a nivell econo­

mie san organitzacions internacionals de caire

economie, moites vegades sota els interessos de

gratis multiuacionals, no?

A: Per això cal que les NU siguin una institu­

ció democràtica perquè sino, per exemple amb el

tema del deute extern, acaba prenent les décisio­

ns el Fons Monetari Internacional i aconsegueix

que els països pobres ens enviïn molts més diners

que no pas els que nosaltres els cedim en ajudes.

Quants membres té l 'FMI? Deu tenir uns 170.

Quants són rics? Deuen ser uns 30 . Quants són

pobres? 140. Com és que l'organització de 170

països membres acaba prenent décisions a favor

deis 30 països rics? Scnzillament

perqué

el seu

sistema de

funcionament no

és démocratie, perquè

els vots van en funció

de les quoces que es

paguen. Per això a mi

m'agrada dir que ais

polirics els hem de fer

sortir els colors a la cara.

Perquè quan treballen a

nivell cátala o espanyol

et diuen que són demo

crates. 1 també t'ho diuen quan fan un

viatge a I'Havana i demanen a Fidel Castro que

es democratitzi, però un cop han superar lanada

a L'Havana, van a Washington i no sels ocorrc

obrir la boca per dir que els Fons Monetari sha

de democratitzar.

EJ : / davant de tot això, que podem fer des de

l'escoltisme? Dona la sensació que està més de

moda o és més fidi implicarse en campanyes

puntuáis que no pas implicarse a les organitz/i-

cions que hi ha al dañera...

A: Que la gent tingui moments que respongui a

déterminais impulsos forma part de la normalitat

"La història demostra que el capitalisme p

générât creixement i progrés tecnologie, p<

segur ha générât és desigualtat."

del comportament huma. Ara, el que és evident

és que si tcns un sentiment solidari li has de do­

nar una certa continuitat. 1 en aquest sentit hi

ha una cosa que em fa moka por: la marató de

T V 3 . La marató de T V 3 és el netejador de cons-

ciéncies deis catalans. No dic que sigui injust re-

captar diners peí cáncer, per l'alzheimer o peí

que convingui, pero valdría més la pena teñir una

continuitat en la militáncia solidaria.

G: Pensant en veu alta aixó que deia l'Arcadi,

cree que tot és un procés. Moltes vegades aqües­

tes campanyes serveixen. I pensó en mi, jo vaig

comencar amb la campanya per Bosnia. I molta

gent, que ara está en els trenta, va co­

mencar amb aquelles

mobilitzacions. Hi ha

tic tot, gent que deixa

el rema del voluntatiat

i de l'associacionisme

i es queda amb aque­

lla experiencia de

l'any 9 3 ; i d'altrcs

que arrel d'aquclla

experiencia es van

vinculant de diferents

1 Penso que hi ha almenys cine àrees on I escoltisme

té molt a dir: l'austeritat, la Solidarität, l'acolliment

migratori, l'educació per la pau i la lectura critica

de larealitat."

i pot haver

però el que

numeres o entrant a

una entitat com a vo-

untari o acabant labo-

ralment en aquest món com

és el meu cas. Pero sí que és veritat que hi

ha el bum del Nadal. Ilavors está tot el trcball

per explicar que la solució no és la marató, no és

apadrinar un nen.

J B : Escolteu, ¿que enteneu per cooperado? Hi ha

la sensació que cada cop hi ha més cabuda per

una cooperado empresarial que no trenca amb les

desigualtats sitió que les perpetua.

G: El tema de la cooperado ha estat molt lligat ais

intetessos de qui l'ha ofert pero continuo creient

que és necessária. Pero no qualsevol cooperado,

sino aquella on és la propia gent qui diu quin

tipus de cooperació vol. No és fer un hospital

i1

escoltescatalans

a América Llatina perqué tinc empreses que

construeixen hospitals, sino que potser el que

necessiten és recolzament perqué els merges

puguin continuar les seves carreres o que les

empreses farmacéutiques treguin la patent i els

medicaments siguin accessibles a la majoria de

la gent.

J B : La reivindicado de l'ajut del 0,7% conti­

nua vigent? Es suficient?

A: Avui dia el 0,7 ja és ¡nsuficient. Quan es va

marcar aquesta xifra ais anys 70 podia cobrir les

diferencies que hi havia entre el nord i el sud,

pero ara, 35 anys després, el ventall de diferen­

cies sha fet extraordináriament mes gran. I tot

i així, a mes a mes, seguim estant al 0,25 %!

EJ: Per a Escoltes Catalans l'important de la

cooperado per al desenvolupament no és tant

l'accio que es fa, en base a la demanda del país

corresponent, sino ¿'experiencia viscuda per i la gent que prepara elprojecte durant un any

i que després el duen a terme conjuntament

amb els escoltes d'alia, i la sensibilització que

faran després al cau i al seti municipi, en el seu

dia a dia. Com veieu aquesta línia de treball?

G: La millor cooperado, tal com està el món

avui, és justament aquesta línia: la informació

i la sensibilització, i és fantastic que una asso-

ciació que educa en valors com Escoltes Cata­

lans treballi en aquest a m b i t . En el moment

que veus les dificultáis que teñen els habitants

de Senegal, quan et trobes un senegalés aquí

entens molí bé qué és el que està passant.

A: Jo només voldria afegir una anécdota. El

primer president de Tanzania, contrariameli!

al que va passar amb la majoria dels primers

presidents d'Àfrica, era honrat. Un grup

d ' O N G s briràniques va fer una recapració de

fons especial per tal de promoure el desenvo­

lupament. Amb molt bon criteri, van agafar

els diners i Ii van portar al president perqué eis

hi mereixia confiança, i ell era qui podia saber

en que era millor invertir-los. Ell va agafar els

diners i amb un somriure els hi va tornar. Els

va dir que la millor inversió era que sels em-

portessin a Anglaterra per explicar als britànics

com mantenien un comerç injust amb Tanza­

nia, com les seves empteses mineres explota-

ven els seus recursos, com els esraven cobrant

un deute extern abusiu, com es quedaven els

seus millors enginyers... Ciar que aixô no es

por aconseguir d u n dia per fahre i si de mo­

ment cal construir un hospital, ho haurem de

fer. Pero almenys, tal com ja feu a Escoltes

Catalans, que sigui com ho necessitin ells, no

com ho volem nosaltres.

r u s t r í a c o o p e r a r

Serveis generals d'arts gràfiques: • disseny • filmaciô • tecnologia C T P • enquadernaciô

manipulats i acabats de tota mena transport i logistica arreu d'Europa

F e r n b o n a i m

'A*TS G R A F I O ^

Especialistes en tot tipus d'impressions: llibres revistes catàlegs cartells calendaris aqendes

CL C o r d e r s , 2 2 - 2 8 • 0 8 9 1 1 B a d a l o n a Te l 9 3 3 8 9 9 4 6 0 F a x 9 3 3 8 9 9 5 4 2

l e c t r ô n i c : g r a m a g r a f @ g r a m a g r a f . c o m

CAN BARO e s c o l t e s c a t a l a n s

U N A C O N S T A N T E V O L U C I O C A P A L A C O H E R E N C I A

Enguany, l'Agrupament Escolta Can Barò hem estat accep-tats per l'Assemblea General d'Escoltes Catalans per entrar a formar part de l'associació. Aquest pas és la culminació d'un procés de maduresa que ha realitzat l'agrupament en els ul­ti ms Wanys.

L'Agrupament Escolta Can Baró va ser fundat

pel pare Nadal l'any 1974 pertanyent a l'associ-

ació Scouts d'Espanya. Quatre anys mes tard,

l'agrupament passa a formar part de Minyons

Escoltes ¡ Guies Sant Jordi de Catalunya, l'as-

sociació escolta confessional católica de

Catalunya, on hi ha viscut la gran part de la

seva historia.

Repensant l'agrupament L'any 1995 hi va haver un canvi generacional

important dins del conseil d'agrupament i fruit

de les aportacions dels nous membres es van co-

mençar a plantejar els conceptes d'educació en

els quais es basa l'agrupament. Dins d'aquest

projecre es va canviar la promesa scout pel com­

promis, on tothom, al seu pas, podia dur-lo a

terme. També es van elidir els "rangs" a les uni-

tats (cap de patrulla, segon de patrulla, sisener...)

per una repartició de carrees i responsabilitat

per igual a les unitats. A poc a poc s'adaprava la

metodología escolta a l'actualitat del moviment

i anàvem fent de l'agrupament un espai mes in­

tegrados Així, des d'aquell moment, com a pro­

jecre de creixement de l'entitat dins el barri es

decideixen fer campaments oberts.

Ja en un segon moment, a l'any 2000 , l'agrupa­

ment va seguir la seva evolució i es plantejà uns

eixos pedagogics transversals amb els que es van

fer els projectes.d'unitat de l'agrupament que

son: educado per la pau, educado per la salut,

educado en valors, interculturalitat, coeducació

i sostenibilitat. A partir d'aquí es van retirar les

camises i es van potenciar els colors de les uni­

tats, tot créant riquesa a través de la diferencia, i

es va fer un treball de fons per potenciar el fu-

lard propi com a simbol d'identitat de l'agrupa­

ment.

Ja finalment, en una tercera fase a l'any 2004 , es

va comencar a donar forma al Projecte Educatiu

d'Agrupament (PEA) fruit de tot el bagatge i co-

neixement que haviem après del funcionament

de Г agrupament durant tots aquests anys. En el projecte s'han debatut tots els elements de l'agru­pament, la seva definició i els seus trets distin-

tius, la seva vessant pedagògica i el treball a les

branques i les seves relacions exteriors. Aquest

procés ha durar més de dos anys de treball molt

intens.

Agrupament escolta, entitat laica, entitat catalana Fruit de les conclusions de tot aquest treball,

l'agrupament ja tenia clara la seva tasca с о т a entitat educativa en el lleure infantil i juvenil i es defineix de la segiient manera: com a agrupa­ment escolta, com a entitat laica i com a entitat catalana. En aquest moment, l'any 2005 el Con-sell d'Agrupament i l'Assemblea de Pares van acordar entrar a formar part d'Escoltes Catalans, tant per la laicitat que identifica el seu projecte com per la proximitat de l'associació als seus

agrupaments.

És per tot això i pet coherència educativa, que

després de reunions de coneixenca i proximitat el

setembre de 2006 l'agrupament va culminar

aquest llarg carni sol-licitant l'ingrés a Escoltes

Catalans, l'associació que es defineix igual com

ho fa l'agrupament al final de tot el seu exercici

de redefinició.

Arnau Cristóbal

Cap de Pioners de ГАЕ Can Baró

Amb veu propia Edgar Cristóbal i Gema Sebastiàn, caps d'agrupament de l'Ai. Can Baró, donen el seu puntde vista sobre l'estat del seu cau.

Quin és l'estat actual de l'A.E. Can Baró? En aquest moment , l 'agrupament està format

per 85 infants i joves d'entre 5 i 17 anys i 18

caps. Tenim totes les unitats obertes i estem

en procés de creació de la unitat de pares.

Què és el que us ha sorprès més del vostre

ingrés a Escoltes Catalans?

La part icipació dels membres de l 'associació

en el dia a dia, i sobretot a l 'Assemblea.També

ens ha sorprès tot el desp legament mediàt ic

que realitza l 'associació i la bona imatge

corporativa cap a fora.

Fins a quin punt els pares van ser particips

de la decisió d'entrar a Escoltes Catalans? Un cop el consell havia decidit que apostava

per la proposta d'Escoltes Catalans faltava el

recolzament dels pares. Per aquest motiu es

va fer una assemblea amb els pares i mares on

es va demanar el seu vot de suport.

I els projectes de futur?

Cont inuar creixent i treballant en el dia a dia

del barri de Can Baró. A més curt termini vo-

lem seguir lluitat per aconsegui r millores per

a l 'agrupament i uns bons locals estables

///////////////////////// 13

escoltescatalans У,

NOTICIES »

El compromis, repte pendent de la societat Prop de 200 persones es van reunir el passât 13 de desembre al Cen­tre de Cultura Contemporània de Barcelona en la presentado del lli-bre Escoltisme laie i transformado social. Els cinc ponents, membres d'Amescoltes, van analitzar la vigencia deis principis de compromis, lli-bertat, educado, coherencia i transformado de l'escoltisme laie.

La dïficultat pel compromis és un dels pro­blèmes mes seriosos de la societat actual, va diagnosticar Josep M. Lozano, director de l'Institut Persona, Empresa i Societat d'ESADE. Lozano va elogiar la tasca d'Escol-tes Catalans per educar en la participado social, perqué "si no ni ha practiques quoti-dianes, el diseurs dels valors no té sentit'.'

"Nomes la llibertat és educativa" Raül Adroher, coeditor del llibre, va remar­car la importancia de defensar la llibertat en una societat on es tendeix a canviar-la per seguretat. Per la seva banda, el peda-gog i vicerector de la Universität de Barcelona Artur Parcerlsa va insistir en la multiplicltat d'éléments que conflueixen en el projecte educatlu d'Escoltes Catalans, del quai en va formar part.

Coherencia i transformació El periodista Manel Lucas, antic cap d'agru-pament, va denunciar la manca de cohe­rencia d'un mon que "imposa la pau per la vida de la guerra"i va apostar per un perio-disme mes honest. I finalment, la secretaria

general de Joventut, Marta Rosas, va insistir en el potencial de transformació social de la tasca que cada dissabte duen a terme eis i les caps al eau.

Un llibre que recull experièneies El llibre és una "destil-lació d'expenèneies, somnls I realitats" va afirmar Laia Alcober, vicepresidente d'EC, que va remarcar que recollia les vivèneies dels dirigents associa-tlus i que quedava pendent analitzar la his­toria dels agrupaments.

L'acte tampoc no va estar mancat de reco-neixements. Des de la seva vinculado a l'escoltisme corn a pare, Lozano va agrair la tasca "increíble i difícil" dels caps dels agrupaments, i Laia Alcober va recordar que l'aportació que pot fer Amescoltes és "vital per a garantir la independencia de l'associació"

Entre eis assistents hi havia el président del Parlament, Ernest Benach; el rector de la Universität de Vie; David Serrât; i l'exconse-llera d'Educació, Carme-Laura Gil.

Escoltisme laic i transformado social. L'experiéncia d'Escoltes Catalans

Raül Adroher, Elena Jiménez i Eduard Vallory (editors)

Eumo Editorial (collecció Intersección;)

Per molts anys! Enguany I Agrupament Guspira de Rubi celebra el seu 25è av­versari. Per commemorar el quart de segle s'han programat tot un seguit d'activitatsal llarg del curs, entre elles la festa "el dia del 25è" el passât més de marc. La festa, que estava oberta a tota la ciutat, va comptar amb una xocolatada, tallers, jocs, grups d'animació i rom cremat al so dels grups Babilonia i Kayo Malayo.

Però els del Guspira no són els unies que han de bufar espelmes. L'AE Wé Ziza (Sant Gervasi, Barcelona) festeja que ara fa cine anys que es va formar a partir de del segon desdoblament de ГАЕ Pere Roselló; mentre que ГАЕ Galzeran (Baix Llobregat-Vallès) i l'AE Els Salats (Torredembarra) han célébrât els deu anys de vida.

Trobades de branques Aquest mes de maig s'han célébrât dues de les trobades per bran­ques de l'Associació que es fan periòdicament cada dos о très anys. Es tracta de la TREC, la trobada de raiers i raieres (12-14 anys), i la Piosfera, la trobada bianual de pioners i pioneres (15-17 anys).

La Piosfera va tenir Hoc el cap de setmana del 6 i 7 de maig, mentre que els raiers i raieres es van reunir dues setmanes desprès, el 20 i 21 de maig. Les dues trobades van coincidir en la temàtica, la sos-tenibilitat, tot i que donant-ll un enfoc diferent, i en el Hoc: la Riba. Precisament el riu Brugent va ser l'escenari de les dinàmiques i jocs de simulació per tractar la contaminano ambientai.

Es crea la Comissió d'estudi de l'educacio en el Heure

La nécessitât de donar resposta als nous reptes educatius i regular millor l'àmbit de l'educacio no formai ha dut el Govern a crear la Comissió d'estudi de l'educacio en el Heure (décret 8/2006 de 31 de gêner). La iniciativa, que parteix de la base que l'educacio en el Heure és d'interès public, ha d'assessorar la Generalitat en l'impuls d'un Pía d'actuació que abordi les nécessitais que afecten tant els agents educatius com la propia gent jove.

El perfil de la Comissió, presidida pel conseller primer, mostra la implicado interdepartamental en el futur Pla:a més de Joventut hi son présents Educado, Benestar i Familia, Immigració, Partici­pado, Medí Ambient, Universitats, Treball i Justicia. També hi ha représentants dels ens locáis, del Conseil Nacional de la Joventut i experts universitaris.

Reconeixement de l'escoltisme Aquesta iniciativa enllaça amb les demandes que s'han vingut fent des de l'escoltisme, altres associacions éducatives i el propi Conseil Nacional de la Joventut de Catalunya. En la justificado del décret es reconeix explicitement la importancia del treball pédagogie de l'escoltisme en "el camp de l'educacio en valors, en el foment d'una cultura de participado ciutadana i fins i tot en l'adquisició d'aptituds i capacitáis"

14

escoltescatalans

En record de Francese Ferrer i Girones

En Francese, al mig de la Taula.

En Francese Ferrer va dedicar la seva vida a la recuperado del cátala, i també a documentar els innombrables casos de perse-cucló i repressici lingüística perpetrats en els darrers tres segles per poders polítíes de tots els colors ¡ époques. Molta d'aquesta tasca la va fer en els setze anys que va ser senador independent per Girona (1977-93), però també la va dur a la práctica amb la creado, el 1986, de l'Associacíó d'Amies de la Bressola.

L'any 1980, en Francese ¡ altres amies van començar a fer cam-panyes de suport a l'escola la Bressola, una petita iniciativa d'escolarització laica en cátala prop de Perpinyà impulsada el 1976 per Úrsula Ferrer i a la quai el 1979 s'hi va sumar Joan Pere Le Bíhan. Aquesta iniciativa va comptar amb l'oposíció perma­nent de les instítucíons franceses, que la van intentar ofegar econòmicament.

El 17 de febrer passât en Francese Ferrer i Girones va morir, des-prés d'una Marga malattia. Però els somnis no moren. L'any 1997, en Francese va ser un dels 25 diputats del Parlament de Catalunya que va constituir l'Associacíó Parlamentària Escolta de Catalunya (ANPEC). De petit, havia pertangut a un agrupament escolta de Girona, i potser va ser aleshores quan es va començar a pregun­tar qué significa deixar el món millor de com l'hem trobat. No hi ha cap dubte que va trobar la seva resposta.

Es reconeix

la tasca de

cooperado d'EC a

la Barcelona velia

El projecteTa Murga - Pel

dret a un habitatge digne','

premi d'Educació en el Lleure

2006 de la Fundado Lluís

Camila.

El projecte te una Marga tradició.-ja fa mes de 10 anys que nois i noies de 15 a 19 anys de diferents agrupaments escoltes hi participen.

Cooperar en la rehabilitació de Ciutat Vella L'equíp de La Murga col-labora en la míllora de les condicions d'habítatges que es troben en sítuacions precàries de Ciutat Ve­lla, un dels district.es amb m e s problèmes socials de Barcelona.

L'objectíu no només és míllorar els pisos, sino també crear un espaí de relació entre les famílíes i els joves. A partir d'aquesta experiencia, es treballa la sensíbílització ¡ el coneíxement sobre la realítat social que els envolta, ¡ es genera una actitud crítica davant les condicions de vida ais barris mes degradats.

10 anys, 500 joves, 30 pisos rehabilitáis Des de l ' inici del projecte, l'any 1996, hi han participât mes de 500 joves. Al llarg d'aquests deu anys s'han réhabilitât una tren-tena de pisos.En l'actualítat,el projecte consta de tres camps de treball, un a la primavera per a membres de d'Escoltes Catalans, ¡ dos a l'estiu de carácter oberts ¡ ¡nternacionals.

Els premís d'Educació en el Lleure de la Fundado Lluís Camila, dotats amb 4.000 euros, están destinais a promoure projectes i a reconèixer i difondre expériences de carácter educatiu díns de l'àmbit de l ' e d u c a c i o en el lleure.

V i n e a A n d o r r a i e q u i p a ' t a

WINTERSPORT Centre Comercial River,

ctra, d'Espanya s/n. St. Julia de Loria Telefon: +376 800 914

Av. Carlemany, 61. Escaldes-Engordany

Teléfon: +376 800 911

y i N T E R V O R T I

Av. Santa Coloma, 118. Andorra la Vella

Telefon: +376 800 916

Av. Meritxell, 110. Andorra la Vella

Telefon: +376 800 805

i a r a

t a m b é ,

K i l V I L Av. Carlemany, 64. Escaldes-Engordany

Telefon: +376 800 918

i [ i l . f J tT:

i Assemb Prop de 400 joves, entre caps dels agrupaments i claners/es van envair Rubí durant el cap de setmana del 19 i 20 de novembre.

Fidels a l'esperit democratic de l'As-

sociació, la nota dominant de tota

la trobada va ser l'elevada participa­

do. Representáis de tots els agrupa­

ments, un total de gairebé 4 0 0 jo-

ves, entre caps deis agrupaments i

claners/es -l'etapa formativa prèvia

a caps- van reunir-se al Teatre la Sa­

leta de Rubí. Durant l'Assemblea

General, el maxim organ de decisió

de l'Associació, es van valorar i sot-

metre a votació totes les memories i

els programes dels diferents ambits

de l'associació.

El reconeixement de la tasca feta

però també deis reptes pendents, va

ser la tònica de la jornada de dissab-

te. Treballar mes en la cohesió del

territori perqué la distancia física no

sigui un impediment; millorar l'im-

pacte d 'EC ais mitjans "perqué mes

persones coneguin el projecte

d'EC"; i fer créixer la xarxa de su­

pon, Amescoltes, van ser algunes de

les línies desracades peí president

d'EC, Josep M. Rodés.

Després deis debats, els agrupa­

ments van aprovar les memóries

deis diferents ámbits. La jornada va

concloure amb les votacions deis re-

lleus a la Junta Permanent. Un a un,

les candidates a cap de Gestió i a

cap Pedagógica i el candidat a cap

de Vegueries van explicar la seva

candidatura i els seus objectius peí

proper exercici.

Diumenge es van aprovar els pro­

grames deis diferents ámbits, en-

cap9aJats per la presidencia. Els pro­

grames, que com a novetat s'han

elaborar de forma mes transversal,

enguany teñen com a objectius

principáis potenciar la qualitat edu-

Fidels a l'esperit

democratic de

l'Associació,

la nota dominant de

tota la trobada va

ser l'elevada

participado.

cativa, la complicitat associativa, la

visibilitat de l'escoltisme laic i la im­

plantado social i territorial. Aquesr

ha estât el darrer any d'implementa-

ció del Pía Triennal 2 0 0 3 - 0 6 .

Tres nous agrupaments

El creixement d 'EC es constata de

nou amb la incotporació de tres

nous agrupaments. Es tracta de

ГАЕ Ferran Tallada (Carmel) i ГАЕ Can Baró (Guinardó), tots dos de Barcelona, i ГАЕ La Coma, de Vilallonga del Camp (Tarragonés).

Dissabte, représentants deis tres

agrupaments van pujar a l'escenari

per presentar-se davant 1'AssembÍea.

Tots tres teñen orígens diferents!

L'AE Ferran Tallada va sorgir per

iniciativa deis responsables del cicle

formatiu d'animació sociocultural

16

e s c o l t e s c a t a l a n s

de TII'.S Ferran Tallada, del barri del Carmel de Barcelona.

L'AE Can Baró s'uneix a Escoltes Catalans després de 30 anys de vida dins de Minyons Escoltes i Guies

Sant Jordi de Catalunya, l'associa-ció escolta católica catalana. L'agru-pament esta plenament consolidât i esta fotmat per quasi 100 infants i una vintena de caps.

Per la seva banda, ГАЕ la Coma ha nascut a iniciativa d'un grup de jo-

ves de Vilallonga del Camp (Tarra-gonés) amb ganes de crear un espai de trobada pels infants i joves del poblé. Amb només uns mesos de vida, ГАЕ La Coma ja compta amb una vintena de nens i nenes.

Reconeixement social

"Els joves som el present, no vo-lem ser un horitzó que no arriba"

va afirmar Marta Rosas, sectetária

general de Joventut del Govern i

antiga presidenta d'EC durant la

inauguració. Rosas va animar l'as-

sociació a continuar treballant

"per un reconeixement com cal

per a l'associacionisme educatiu".

Però no va ser Túnica en reconéi-

xer la tasca d'EC. Atcadi Oliveres,

president de Justicia i Pau i raem-

bre d'Amescoltes, va felicitar els i

les assistents pet la seva tasca edu­

cativa. Oliveres, que va ser convi-

dat a l'acte de cloenda de l'AGO,

va qualificar el treball educatiu

d'EC de "compromès, multiplica­

dor i de transformado social ".

"¿Para qué sirve la utopia?"

L'assemblea tampoc no va estar

exempta d'un toc de poesia. An-

gels Piédrola, vicepresidenta del

Consell Nacional de la Joventut de

Catalunya, va donar el tret de sor-

tida citant el poeta Eduardo Gale-

ano. En l'obertura de l'Assemblea,

Piédrola va animar els presents a

recordar la frase de Galeano quan

els nostres objectius semblen una

utopia: "¿Para qué sirve la u t o ­

pía?... Para avanzar".

Nous carrees, nous reptes La Junta Permanent d'EC la formen set persones electes per l'Assemblea General. Très d'elles han estât escolli-des aquest curs després de defensar les sèves candida­tures davant l'Assemblea General: la Laia Martinez per a l'Àmbit Pedagogie; el Victor Müntes per a l'Àmbit de Vegueries i l'Elena Jiménez per a l'Àmbit de Gestio

Josep Maria Rodés i Cama, Te 31 anys i és diplomat en Magisteri i estudian:

d'Humanitats. És mestre d'educació física a una escola de

primaria. Ha estat cap d'agrupament, veguet del Barcelo­

nés, coordinador de Formado, cap Pedagogie i coordinador

de la T R O C A , i és vicepresident de la Federació Catalana

d'Escoltisme i Guiatge.

Laia Alcober i Morte, Té 30 anys i és llicenciada en Medicina. És metges-

sa de familia a l'Hospitalet de Llobregat. Ha estat cap

d'agrupament i coordinadora de Seguiment Pedagógic, va

impulsar el Casal d'lnfants i Joves Quico Sabaté i va ser

responsable del projecte de cooperado Rosa del Desert ais

campaments sahrauís.

Laia Martínez i Tribó, Té 27 anys i és llicenciada en Biología i estudiant de Ma-

gisteri. És mestra a un instituí d'educació secundaria. Ha

estat cap d'agrupament i ha tingut diverses responsabilitats

a rAmbit Pedagógic, on va impulsar el Pía de Formació

d'Escoltes Catalans. També va ser responsable del projecte

de cooperació a Benín.

Víctor Muntés i Mulero, Té 27 anys i és enginyer informátic. Es doctorant en engin-

yeria a la UPC, on dona classes. Ha estat cap d'agtupament i

veguer del Barcelonés, i ha impulsat dos nous agrupaments.

També va ser coordinador del projecte Txapapote a Galicia

i del contingent cátala a la trobada Roverway a Portugal.

Marina Gay i Faura, Té 29 anys i és enginyeta de camins, canals i ports. Ha

estat cap d'agrupament, responsable de Política Local de

Joventut i coordinadora de Relaciqns Escoltes/Guies. Va

ser représentant al Consell de la Joventut de Barcelona i

va participar en diversos projectes de cooperació a Senegal

i a Benín.

Elena Jiménez i Botias, Té 2 8 anys i és llicenciada en Dret i estudiant de Ciències

Politiques. Ha estat cap d'agrupament, coordinadora de Po­

lítica de Joventut i responsable del projecte de cooperació

amb Bosnia. Va ser vicepresidenra del Forum Europeu de

la Joventut i és représentant externa de la Regió Europa de

Guiatge.

Economic Ricard Garcia i Martínez, Té 33 anys i és Director de Recursos i Processos duna em­

presa privada. Ha estat cap d'agrupament i va ser membre de

l'Ambit Pédagogie i responsable del projecte "Gran Caimán"

a Cuba. És membre de la Comissió d'assessorament écono­

mie del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

2006

de l'Assemblea General van ser els unies protagonistes de

'AGO 2005. L'Assemblea no hauria

estât possible sense el treball deis 26

caps del Conseil d'Agrupament de l'AE

Guspira de Rubí; i sense la col laboració

imprescindible deis Guspirons (la uni-

tat de pares i mares) I l'ajuda de les

unitats de Clan i Pioners.

"Han estât onze mesos de preparació",

aclareixen Raquel Villarroya i Caries Ja -

ner de l'AE Guspira. Onze mesos d'esforç

i treball rera bambolines: reunions amb

l'Ajuntament per informar i aconseguir

espais, reunions amb la Regidoría de

Joventut, deis caps... A partir de setem-

bre, quan "les coses tècniques ja estaven

mig lligades, es va posar mes èmfasi en

l'ambientació i en l'organització de la

gent durant el cap de setmana: conser­

ves, claus, micros, Guspirons, caps, pio­

ners, claners, agrupaments... i la ciutat

en general". Expliquen des de IAE Guspi­

ra. "I això -puntualitzen- combinat amb

que ens havíem de preparar l'Assemblea

uant a votacions!"

Is Guspirons, alla on se'

Batejada com Tassemblea de amor"

durant les primeres reunions, l'AGO va

comptar amb la col-laboració especial

deis pares i mares de l'agrupament. "La

veritat és que sempre están alia on cal

quan el Guspira els nécessita -reco-

neixen la Raquel i el Caries- i aquest cop

no van ser menys". ,

Des de la primera reunió per parlar com

aniria el cap de setmana i explicar-los lâ

idea de l'ambientació, els Guspirons van

recolzar la idea amb ganes. "La setmana

segúent ja havien quedat per comencar

a fer les disfresses, que va ser cosa total-

mentseva" -

La tasca deis Guspirons va ser essencial.

Malgrat que tot el funclonament, tant

de les taques mes tècniques. com les

d'ambientació, estava coordinat pels

caps; els pares i mares "van ajudar molt

a descarregar feina ja que es van res-

ponsabilitzar de coses molt importants

-afirmen la Raquel i el Caries- i així els

caps.estàvem molt tranquils"

Pero l'organitzaciô tampoc va estar man-

cada de moments de tensiô. Un dels mo­

ments mes diffcils'va ser quan només hi

havia un Hoc per fer la festa de la nit i

no ens el delxaven" expliquen des del

Guspira. Quatre dies abans de l'AGO els

van comunicar que no podia ser perquè

estaven en obres."No m'ho podia creure

-diu la Raquel-. Per sort vam aconseguir

un altre espai en un altre institut".

Malgrat les diftcultats, pe:: > organització

va resultar un éxit. "Ens s • rn molt or­

gullosos que en general - anat bé

perqué és el resultat de l'e re que ha

dedicat la gent de l'agrupament :joves,

caps i Guspirons", afirmen la Raquel Vi­

llarroya i el Caries Janer. "Han estat com-

promesos, constants... totalment insu­

perables".

La Raquel Vilarroya i el Caries Janer son caps

d'agrupament de l'AE Guspira de Rubí.

II P R E M I S D ' E D U C A C I Ó E N E L L L E U R E Veredicte

Dotats amb 4.000 euros cadascun, están destinais a promoure projectes i a reconèixer experíencies de carácter educatíu díns l'ambít de l'educació social i del Meure.

P R O J E C T E S

Projecte de dinamització infantil a El Desván Centre de dinamització infantil El Desván Barcelona

Xarxa Fundado Privada Catalana Akwaba L'Hospitalet

La colla d'amics d'Astrid Fundado Síndrome de Down de Girona i Comarques-Astrid 21 Girona

EXPERÍENCIES

El racó de la infánda i l'adolescéncia Fundació Social del Raval Barcelona

La Murga Escoltes Catalans Barcelona

Lluís Canilla 6 e n j e Generalital de Catalunya Département de la Presidencia Secretaria General de Joventut

18

catalans

D 'una manera o altra les organitzacions d'edu­

cado en el temps lliure han estât sempre for-

tament vinculades a la formació ideològica

de la joventut. En difetents moments de la histo­

ria, tant les societats mes démocratiques com els

règims totalitaris han après a valorar l'eficàcia que

teñen en aquest camp les activitats de Heure.

En aqüestes activitats, la vinculació directa amb la

vida i amb l'acció, el contacte amb l'aire lliure i el

protagonisme juvenil involucren capacitats intel-

lectuals, emocionáis i relacionáis deis infants i deis

joves que hi participen. Així, les experiències que

s'hi viuen s'insereixen en els circuits mes pregons

de la personalitat, perqué incideixen amb força en

la formació de la personalitat deis nois i noies,

marcant la seva visió del món i tenint un gran pes

en la configurado de les sèves opinions i valors.

Per aixó les organitzacions de Heure educatiu po­

den esdevenir amb facilitât instruments de forma-

ció ideológica fins i tot més enllà del que el respec­

te per la llibertat i l'autonomia deis nens i nenes

que s'eduquen faria desitjar. A casa nostra, el fei-

xisme se'n va adonar ben aviat i per això una de les

primeres ordres que va signar el Ministre de Go-

vernació Serrano Suñer (9 de maig de 1940) pro-

J

hibia ais ajuntaments i diputacions organitzar co­

lonies escolars i obligava a deixar aquesta tasca en

mans del Frente de Joven tudes.

Educar en valors és una tasca delicada. En una so-

cietat democràtica, l'educació ètica no es pot limi­

tar a transmetre una moral o codis de conducta

tancats considerats "els bons" o "els nostres", sino

que ha de situar eis nois i noies davant de dilemes

moráis que els convidin a clarificar, contrastar i

desenvolupar els seus propis valors, amb situaci-

ons de vida que augmentin la seva consciència

sobre la cohetència o incoherencia entre alió que

afirmen voler i ser i alió que es desprèn deis seus

actes, emprenent el Ilarg i tottuós camí del desen-

volupament moral i la construcció de la propia

identitat.

Per tot això ctec que, en democracia, només es

pot educar en valors des de la laïcitat. I el valor

de l'escoltisme laie és justament, sent conscient

de la seva capacitat d'influir en la formació ideo­

lògica, posar aquesta capacitat al servei de la lli­

bertat de cada nen i de cada nena. Aquesta és la

seva grandesa.

No tot s'hi val. Educat en valors des de la laïcitat

és adquirir un compromis amb els valors moráis

i cívics que suposen el denominador comú per

tota la ciutadania, i que defineixen un marc d'in-

clusió i pertinença. Tanmateix, educar en valors

des de la laïcitat és també respectar la diversità!

de creences, trajectóries culturáis i maneres de

pensar; facilitât la comunicado i l'intercanvi en­

tre totes les creences religiöses o no religiöses,

entenent que formen part de la llibertat de les

petsones i deis grups socials i aprenent a exptes-

sar-les mitjançant el diàleg i l'argumentació.

Per això, el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC)

de Barcelona, del que Escoltes Catalans és associ­

a c i coMaboradora, ha assumit la laïcitat com un

deis seu objectius ptiotitatis, entenent que aques­

ta assumpció comporta el compromis d'educar

en la convivencia i la llibertat de creences, el des-

envolupament deis valors compartits, el conreu

del pensament crític, i el coneixement i respecte

de les cultutes i deis Drets Humans.

En la dedatació que recull aquest compromis es

defineix la societat laica que volem com a aquella

que fomenta la convivencia entre creients i no cre-

ients, reconeix el pluralisme i garanreix la igualtat

de drets i llibertats, entén els ciutadans com a

iguals en llibertat. Igualment, diu que la societat

laica que volem es compromet activament en

l'educació ética d'infants i joves en tots els àmbits,

promovent el civisme i l'educació en valors démo­

craties com a base de la convivencia.

"Voldria reconèixer el mestratge ¡ la tasca pionera d'Escoltes Catalans en aquesta manera oberta d'entendre la societat i l'educació"

Amb aqüestes radies voldria reconèixer el mes-

ttatge i la tasca pioneta d'Escoltes Catalans en

aquesta manera oberta d'entendre la societat i

l'educació, començant per la seva propia for­

mulado com a moviment educatiu. Aixó mi­

rant enrera.

Mitant cap al futur, voldria demanar el compro-

mis d'Escoltes Catalans en transferir aquest im-

mens patrimoni pédagogie a la resta de la comu-

nitat educativa, perqué si en el passât la laïcitat ha

estât un élément clau per la construcció de la soci­

etat democrática, de cata al futur, ara que apren-

dre a viure junts des de la divetsitat es planteja

com un deis nostres principáis reptes, la laïcitat

esdevé l'únic camí possible per a la convivencia.

Araceli Vilarrasa i Cunillé

Dra. en Didáctica de les Ciències Socials

Directora de Planificació estratégica del PEC de Barcelona

Membre del Conseil Assessor d'Escoltes Catalans

D P'itiüses-77 FA ANYS.

El compromis per la defensa de la natura

a natura mantenen de sempre una estreta relació, en tant que el movi-a el medi naturai com l'espai idoni on realitzar les sèves activitats educa-un dels eixos fonamentals de la formació escolta és el coneixement del sa de la natura. Un dels documents bàsics d'Escoltes Catalans, el Dossier hem d'ésser conscients que la natura és font de vida, aixidoncs cal estimar-

D es de la seva fundació, l'escoltisme com-

parteix l'opinió de molts sociòlegs, éco­

nomistes, biòlegs... que denuncien la cret-

xent agressivitat dels humans contra la natura.

La consecuencia ha estât la progressiva destruc-

ció de la naturalesa fruit d'un desenvolupament

économie desaforat que entte molts alttes fac­

tors es basa en l'especulació de la terra i l'obten-

ció abusiva de recursos, com si aquests fossin

inesgorables.

El nostre món és cada dia un xic menys habita­

ble. Eivissa és un cas vivent de l'avaricia de po­

litics que endeguen projectes desproporcionats

i d'empresaris sense escrúpols que per intéres­

ses particulars malmeten els interessos de l i l la.

i c a c i o n s p o l i t i q u e s

entais

EC ha estât siempre sensible a aquesta situado i

ha participar activament en tota mena d'acci-

ons en defensa de la natuta. Eis anys de la tran­

sido van sei d'incerteses^però també de recu­

perado de la democracia i, per tant, prolífics en

reivindicacions politiques, civiques, culturáis i

també écologiques. Entre aqüestes hi havia les

etmanes de Salvaguarda» de la Natura o la

nya per a. la Salvaguarda del Patrimoni

Natural de l'any ^ 9 7 7 . Va ser aleshores quan

l'Assoctació d'Amics de les Nacions Unides

d'Eivissa i de Barcelona van organitzar la Set-

mana internacional de Solidarität ecológica Na­

tura i Tècnica, a Eivissa. En aquest marc, E C va

decidir participar-hi amb un camp experimen­

tal ecologie: E C O - C A M P Pitiüses-77

Va ser el primer campament d'aquest estil que

organitzava EC. Feia només dos anys de la seva

fundació i l'organització del camp significava

un rente important per a la nostra entitat.

L'objectiu del campament era prendre consci-

ència que la natura és font de vida, que cal

establir-hi telacions que no comportin la seva

desttucció i que cal un compromis per trobar

solucions alternatives al consum excessiu

d'energia i a la degradado del medi ambient.

La convocatoria del camp deia: "... prenent

una actitud bel-ligerant i col-lectiva, fruit d'un

treball de descoberta, d'anàlisi i aprofundiment

en un terreny nou: la Solidarität de l'home amb

la natura".

El camp va engrescar els agrupaments i va esde­

venir un exit de convocatoria. Van assistir-hi

prop de 5 0 0 nois i noies d'uns 18 agrupaments

i représentants escoltes internacionals,.com els.

Eclaireuses et Eclaireurs de France.

El dia 4 de juliol del 1977 ens vani embarcar

(mai mes ben dit) en el vaixell Monte Castillo-

Bilbao de la CompanyiaTrasmeditetrània i vam

deixar Barcelona en direcció a Eivissa. El vaixell

estava noliejat exclusivament pet als passatgets

del camp. A l'arribada al port d'Eivissa ens es­

perava una renglera de camions de l'exèreit, que

en aquells moments va estar molt col-Iaborador

i ens van desplaçar fins el campament.

xerrades i grups de treball

El camp estava plantejat com un campament

experimental per prendre consciència de la nos­

tra relació amb la natura i aprendre a viure amb

harmonía amb ella. Es realitzaven tallers pràc-

tics, aules i itineraris de natura, grups de treball

i xerrades per aprendre a rnantenir l'equilibri

ecologie, respectar el medi naturai i ser més sos-

tenibles.

escoi catalans

Un del tallers que va despertar més interès va

ser la construcció de cases de cartró. El paisatge

es va transformar per uns dies oferint dues

imatges: a un costat tendes tradicionals cana-

denques i a l'altte un paisatge singular de cases

geodèsiques de diferents estils que donaven al

campament cert aire futunsta.

La xafogor pròpia de Testiu no va ajudar gaire a

les demostracions d'un improvisât pluviomètre

o a l'exhibició del moli de vent, instal-lat per a

l'ocasió per presidir les activitats del camp, però

van servir suficientment per explicar les possi-

bilitats de l'energia eòlica o l'aprofitament de

l'aigua de pluja.

Pioners en la utilització de l'energia solar

L'aplicació de l'energia solar a Tus domèstic va

centrar l'interès general dels expedicionaris amb

la construcció i funcionament d'aparells o

instal-lacions diverses, que van resultar pràcti-

ques per al mateix camp: un forn solar fet amb

un paraigùes folrat de plaques metàl-liques on

hi fregiem ous ferrats, la construcció d'un cir­

cuit d'aigua calenta per les dutxes a l'aire lliure,

Tus de plaques solars per l'obtenció d'energia

elèctrica o uns senzills encenedors solars de

butxaca. La utilització d'energies renovables va

cridar l'atenció de molts que descobrien per

primera vegada l'obtenció de gas combustible a

partit dels excréments d'animals.

El consum i l'alimentació van estar tractats amb

un curs de cuina macrobiòtica i xerrades sobre

els aliments naturals.

"Aquell any vam viure una aventura

col-lectiva engrescados. L'esforç per

superar els problèmes i la complicitat

que es va generar va acabar sent el

motor que va impulsar amb força els

següents anys de 1'associació"

autors. A la nit les activitats continuaven a la

llum de la lluna amb un bany a la platja o amb

sessions de cinema a cel obett. Les pel-Iícules

que es projectaven eren sobre els temes socials

més rellevants en aquells temps, com La ley del

silencio, El tribunal Russell, Vietnam, Ana y los

lobos, Inmersión, Septiembre chileno i Objeción

de conciencia.

En tot campament escolta és important conèi-

xer l'entorn físic i huma, fer-ne una descoberta,

observar la vegetado i els costums i tradicions

dels seus habitants. Eivissa va ser el marc ideal

per fer-ho amb excursions a peu i amb bicicleta,

intercalades amb visites al mercat i xerrades

d'especialistes o simplement patlant amb la

gent de Tilla. Un taller de submarinisme i algu-

nes immersions van permetre iniciar-se en la

descoberta i l'observació del fons marí.

Tant el viatge dañada com el de tomada van

ttanscórrer en un ambient distens, animât i en

una atmosfera emotiva. La brisa del mar a la

cara i l'acompanyament de la guitarra van fer

que a la coberta del vaixell es revises tot el re-

pertori del cançoner.

En Torganització i la realització d'un campa­

ment d'estiu cal il-lusió i treball en equip. Piti-

üses 77 va ser un repte important per EC, i no

tot van ser flors i violes. Del 4 al 10 de juliol

Una tenda de productes natu-

rals amb llibtes, productes diversos i sues na­

turals complementaven Toferta a l'entorn dels

hab i t s alimentafis.

La vida al campament

Llevar-se i anar a dormir son dos moments im­

portants en la vida d'un campament. Despettat

amb el so de la guitarra, el corn o la flauta dolça

feien més suau aquest difícil moment i els que

ho desitjaven podien assistir a una sessió de

ioga. L'equip de redacció, équipât amb una

combaten: ciclostil, treballava fins ben ayanca­

da la nit per poder distribuir a Thora d'esmor-

zar XEco-diari, que donava a conèixer les notici­

es, el programa del dia o les opinions sobre el

campament expressades lliurament pels seus

d'aquell any vam viure una aventura col-lectiva

engrescadora amb problèmes inclosos. L'esforç

per superar-los i la complicitat que es va gene-

tat entte els caps va acabar sent el motot que va

impulsar amb força els següents anys de I'enti-

tat. L'Eco Camp va esttènyet Ilaços d'amistat

entte molts de nosalttes que ttenta anys després

encara perduren.

Josep M. Villena i Segura

Antic comissari general d'EC

L'interès per la naturalesa i el conjunt dels és-

sers vius és manifesta al llarg de la historia. És

especialment emotiva la llarga carta del 1819

que el cap indi Seattle va adrecar a James

Monroe, president dels Estats Units. Fer-ne

una lectura dona idea de com entenien l'eco­

logia el pobles natius d'America del Nord del

que us oferim aquest fragment: "... nosaltres

estimem aquestpais com el nen estimo el bate-

gar el cor de la seva mare.... "

El medi natural és l'espaí idoni de formació

del mètode escolta. L'aire lliure és un Hoc de

privilegi on el règim de llibertat permet fer

descobertes, redescobrir els ritmes naturals i

desenvolupar la creativitat. Les sortides, ex-

cursions o acampades serveixen per sensibi-

litzar ais nois ¡ noies sobre el seu entorn, a

desenvolupar la seva personalitat amb lliber­

tat, a respectar la natura, a conservar-la, i a

aprendre formes de viure més sostenibles.

El moviment escolta mundial celebra les sè­

ves activitats collectives amb activitats a la

natura com els Jamboree i Rover Moot (troba-

des mundials) o els Eurojam I abans Eurokolk

(trobades europees). A Escoltes Catalans, l'Eco

Camp el 1977, les trobades d'unitats sota els

noms de Folletades, Mogollops, Trees o Piosfe-

res,o activitats commemoratives com 30 anys,

30 cims en són una mostra.

anys després de la fundació d'Escoltes atalans, l'Eco Camp va significar un acte de

presentació pública a la societat catalana i va

donar a conéixet l'exísténcia d'un escoltisme laic emergent amb voluntat de treball comú.

El mateix any es va constituir la Federado Ca­talana d'Escoltisme i Guiatge fruit de la unifi­

cado de l'escoltisme i el guiatge catalans.

De l 'Eco-Camp Pitiüses 77 van quedar molts

deures per fer; en aquests anys molts topics i

molts conceptes han canviat pero els pro­

blèmes del medi ambient i la nécessitât de

defensar la natura continúen vigents.El 2007,

trenta anys després, seria un bon moment

per revisar la situació d'EC en la defensa de la

natura, l 'Agenda 21 o la sostenibil itat.Orga-

nitzem un segon Eco Camp? Qui accepta el

repte?

I N S C R I P C I O N S A partir del dia 25 d'abril

cada dia de IO a 14 i de 17 a 20

Urquinaona

Mare de Déu del Pilar, 18

08003 Barcelona

ESCOLTES CATALANS:

Campament d'estiu del Foc Nou

Ruta per l'Ait Empordà

25 anys d'aventures

A la cerca del Mon Perdut 11 II

Mar i muntanya a Andalusia

Serra de Rocacorba: descobrint els límits del Pla de l'Estany

FUNDACIO JOSEP CAROL: s*

camps de d'intercanvi: C O M P ^ O M ' f

Miravet, el carni dels templers

Coves ¡ voltors a Tremp

Fent carni per Aigüestortes

Punta de la Mora

Coopera amb Barcelona 2

Festival Internacional Mùsica a Cantonigròs

Tres turons, bunkers i canons

Coopera amb Barcelona

eslades i viotges: A P H.Ç N E NTTATG E Amb esclops per Holanda 1, 2 i 3

Castells i kitts al cor d'Escòcia 1, 2 i 3

Txèquia , el cor de la velia Europa

Bemvindo em Lisboa

Galicia, meigas e conxuros

Kaixo Euskal Herria 1 i 2M

Granada, el cor d'Ai Andalús

rutes ¡ aventura: DEf C O R E U T A

Pieu Urriellu, un paisatge bestial

Menorca a cop de pedal 1, 2 i 3

Pirineus, aventures per muntanyes mítiques 1 i 2

Muntanyes de guerrillers

eslades tècniques: CÊ -EAT / V / T A T Ruta de teatre a l'Empordà

Puja a l'escenari a Sant Bartomeu

Cinema, càmera i acciò 1 i 2

Universität Jove

& '

intercanvisinternacionals: CfPEíUT C * - / T / C Mil i una nits a Turquía

U n e s t i u f e t

4$ w w w . o r g

Fundado Escolta JOSEP C A R O L

esco l tes ca ta lans

CAIXA CATALUNYA ^

- CHUT"""

Generalität de Catalunya

Ajuntament de Barcelona

COMRàdio Xârxë Local

E L P U N T 3

escoltescatalans

Trobada de formado d'Escoltes Catalans

Treballant des de I'esperit critic

B asant-nos en el respecte com a valor

tant en les nosttes relacions socials com

amb el medi i amb nosalttes mateixos,

a Escoltes Catalans creiem en la nécessitât

de desenvolupar projectes de suport que

entiqueixin el nostre rol i la nostra práctica

educativa, i que responguin a nccessitats

actuáis deis i les caps.

"Volem que aqüestes jornades de

formado siguin un primer pas per

a consolidar-les com a punt de

referencia associatiu respecte a la

formado deis i de les caps"

És per aixô que el cap de setmana del 4 i 5 de

marc vam celebrar a Viladecans la primera

•trobada de formació d 'Escoltes Catalans. La

problemática del consum de drogues entre

els joves, el treball de la interculturali tat ais

agrupaments, i la natura i l 'excursionisme

van ser els tres eixos de treball durant les

jornades.

El cap, un réfèrent educatiu Peí que fa a la problemática de la relació en­

tre drogues i joves, es va emfatitzar la impor­

tancia que teñen els caps i les caps en el seu

dia a dia com a educadors. És important que

els caps siguin conscients que son un réfè­

rent per ais infants i joves i que, de manera

conseqüenr, dcscnvolupin un rol educador

responsable i coherent amb el projecte edu­

catiu que compat t im. Cal generar espais de

reflexió i formació, on donar resposta a les

mancances que lian manifestat els i les caps.

Lógica nacional i global! Peí que fa a la interculturalitat, s'ha des­

tacar especialment les possibilitats que ofe-

reix l 'escoltisme com a moviment de caire i

presencia mundial , a l 'hora de fer un treball

educatiu que des de la doble lógica nacional i

global mostt i la importancia i l 'enriquiment

de la diversitat cultural en la convivencia en

societat. Cal donar un fon impuls a la forma-

ció intercultural, per tal de generar recursos i

eines de treball ais i les nostres caps per aten­

dré les noves realitats socials.

En referencia a l 'excursionisme, el t rebalP

que s'ha fet ha permés ais caps redescobrir

les seves potencialitats educatives del medi

natural mit jancant una práctica que poten­

cia tant l'esforc individual com el treball en

grup. Una vegada mes ens plantegem generar

formació en aquest camp, realitzar un curs

de muntanya i donar eines pedagógiques per

treballar les excursions a les unitats.

Un punt de trobada i creixement Petó a m e s a mes de treballar continguts de

gran interés per la nostra tasca educativa,

volem que aqüestes jornades de formació si­

guin un primer pas per a consolidar-les com

a punt de referenda associatiu

respecte a la formació dels i de

les caps.

Pretenem que aquestes troba-

des siguin un espai anual on els

caps i les caps hi tinguin molt

a dir i molt a aprendre. Perquè

per a millorar la qualitat educa­

tiva dia a dia cai que no ens fai -

tin mai aquests espais de debat,

d'intercanvi i d'aprenentatge,

perquè s o n , sense dubte, espais

de creixement.

Tal i com ens plantejava en Ri -

card Alonso en fac te de pre-

senració de la trobada, tots som

membres d'una tripulació a

bord de vaixells que van rumb

a la felicitai. Tenim instruments

per navegar amb seguretat i amb

decisió, i que ens permeren es-

quivar petits o grans esculls; no-

més ens cai desenvolupar-los.

Som-h i , per tant: Inflem les

veles! Q u e les nostres trobades

de formació siguin la força del venr i, aixi,

quan vingui maregassa o temps de calma

no ens falti mai l 'empenta i l 'interès per fer

llargs viatges, descobrir nous ports i arribar

ben lluny!

Georgia Navarro

Coordinadora de Formació

L a J o r n a d a e n x i f r e s

Eixos de formació

23

e s c o l t e s c a t a l a n s

L'escoltisme és el moviment juvenil mes gran del món. En son membres 38 milions de persones que treba-llen per uns objectius comuns: educar per a una ciutadania compromesa. El moviment s'estén per 216 paísos i territoris i s'articula al voltant de dues organitzacions: l'Associació Mundial de Guies Escoltes (WAGGGS) i l'Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM), de les quals Escoltes Catalans en forma part.

L'escoltisme mundial esta estruc-

turat entorn dues organitzacions,

creades ais anys 2 0 ; l 'Associació

Mundia l de Guies Escoltes

( W A G G G S ) i l 'Organi tzació

Mundial del Mov imen t Escolta

( W O S M ) .

To t i que el primer escolt isme a

Anglatetra va ser un moviment

pensât inicialment per a nois,

de manera immediata va haver

de donar resposta a la demanda

d'entrada de noies. Per aixó es va

crear una associacio per a nois i

una per a noies basades en els

mateixos principis: l 'escoltisme

i el guiatge.

A m b els anys, moites associacio-

ns guies i escoltes, especialment

europees, es van fusionar, com

és el cas d 'Escoltes Catalans. I

aixó ha dut a que des deis anys

7 0 W O S M comencés a accep-

tar l 'entrada de noies. Pero en

molts altres països on la dona és

legalment constreta, [ 'existencia

d'associacions només per a do­

nes permet que aqüestes puguin

desenvolupar el seu lideratge i

impulsar així el canvi social.

Avui, les associacions que per-

tanyem alhora a la W O S M i a

la W A G G G S donem suport a

l 'object iu explícit del guiatge

d'ajudar les noies a desenvolu­

par tot el seu potencial de ciu-

tadanes del món , i ho fem no

tan sois des del compromís amb

la coeducació s i n o també pro-

movent que W O S M assumeixi

cada cop m e s la necessitat de

prioritzar la igualtat de genere

c o m a proposta social .

Les conferencies mundials de les

dues organitzacions es reuneixen

cada tres anys en un país diferent,

i escullen un comi té mundial

per sis anys que és el responsable

de liderar l 'organització. A m b -

dues organitzacions demanen

un únic inter locutor per país.

Quan en un país existeix mes

Fundado Escolta IOSEP CAROL ESCOLA FORCA

Mes de 20 anys transformant (a Societat

Cursos de monitors/es, directors/es , formació especializada, monografics, formació a mida.

Fa deu anys que treballem amb associacions d'idees Ens agraden les idees compromeses Ens agrada pensar-les i realitzar-les en associació amb vosaltres

CENTRE UNESCO DE CATALUNYA - F E D E R A D O DORGANITZACIONS CATALANES INTERNACIONALMENT RECONEGUDES - LINGUAPAX - F E D E R A D O CATALANA DORGANITZACIONS N0 GOVERNAMENTALS P E L S DRETS HUMANS - ESCOLTES CATALANS - C E N T R E CÁTALA DE PROSPECTIVA - E C 0 C O N C E R N - ASSOCIACIÓ P E R A LA INNOVADO SOCIAL - CONSELL NACIONAL DE LA JOVENTUT DE CATA­LUNYA C U L T U R E S DEL MÓN - ACCA, ASSOCIACIÓ CATALANA DE C I É N C I E S AMBIENTALS - FUTUR S O S T E N I B L E - LESTACIÓ. CENTRE DTNTERPRETACIÓ DE L E N T O R N - FUNDADO ESCOLTA J O S E P CAROL • E 5 C 0 L A FORCA - AMESCOLTES - EL G A R B E L L • F E D E R A D O CATALANA D'ESCOLTISME I GUIATGE • UBUNTU.

Imatges Corporatives 'Materials de Difusió "Projectes Web 'Campanyes de Comunicació "Imatge de Congressos Bulletins i Revistes •Projectes Exposítius "Projectes Editorials

r Espais per gandir, respectar i viure ia natura

Telefon d'informacíó i reserves. 9 3 2 6 8 91 ri

A C A M P A D A

Figueral, 8 08530 La Garriga (Valles Orientali 93 871 86 68 : fainoOfaino.com • wvvw.faino.com i • hl 1 i- i: i ' , ' i • B J ,

catalans

d'una associació, c o m en

el cas català, és neces­

sària una federació. Per

això existeix la Federació

Catalana d 'Escol t isme i

Guiatge.

Una fradicio més pe­dagògica L'extraordinària diver-

sitat de l 'escoltisme

mundial des dels seus

orfgens i la seva forra

adaptació a les realitats

socials on es troba ha fet

que hagi arrelat de ma-

nera diferent en funció

de la fradicio de cada

pais. Una de les prin-

cipals tradicions ha es-

tat l 'escoltisme d'arrel

anglosaxona, més

centrat en l 'estètica

i en l 'adquisició

d'habilitats, mentre

que, pel contrari , l 'escoltisme de

ttadició més francofona ha pri-

mat el discurs social i la reflexió

pedagògica.

El món és divers i l 'escoltisme

també, per això cap de les dues

tradicions pot prescindir de

l'altra. His tòr icament , però,

l 'escoltisme al nostre pais ha es-

tat més vinculat a l 'escoltisme

d'arrel francofona, del qual va

rebre moltes influències peda-

gògiques i, en el cas d 'Escoltes

Catalans, a més, el model

d'escoltisme laic. Fins al punt

que, des de 1 9 8 9 , E C forma part

de la Cooperació Francófona de

l'Escoltisme Laic ( C O F R A S L ) ,

formada per associacions laiques

d'Europa i África.

El reconeixement de l'escoltisme cátala L'escoltisme cátala té teconeixe-

ment internacional des de 1 9 6 9

( W A G G G S ) i 1 9 7 8 ( W O S M ) a

través d u n a estructura confede­

ral amb les associacions de guiat­

ge i d'escoltisme d'ámbit espan-

yol. En el cas de W O S M , pero,

recentment es va reconéixer un

canvi d'estatus que

s i n g u l a r , i t z a

l'escoltisme cátala.

L'any 2 0 0 0 es va sig­

nar sota garant de

W O S M un conveni

s'associació entre la

Federació Catalana

d'Escoltisme i Guiat­

ge i la Federación de

Escultismo en Espa­

ña que estableix que

'escolt isme practicat a

Catalunya sigui repre-

sentat exclusivament

per la federació carala-

na: és l'anomenat prin-

cipi de territorialitat.

Aixó implica, d u n a ban­

da, que tot l'escoltisme

teconegut per W O S M

que es practiqui a C a ­

talunya ha de pertán-

yer necessáriament a la

F C E G , que esdevé Túnica in-

terlocutora legítima;

i d u n a altra, que no

es pot otganitzar cap

esdeveniment escol­

ta en tettitoti cátala

sense l'autorització

de la F C E G .

Al ma.teix temps, es­

tipula que a les con­

ferencies de la regió

europea i de la mun­

dial dos dels sis vots

de l'Estat espanyol

corresponen a la federació cata­

lana, que d'aquesta forma parti­

cipa amb veu propia, així c o m

regula que la F C E G es represen-

ti en qualsevol esdeveniment in­

ternacional amb els seus propis

símbols com a país.

La federació catalana El reconeixement internacional

de la F C E G ha estat una reivin­

d i c a d o que Escoltes Catalans ha

promogut des de fa anys. E C és

Túnica de les tres associacions

que no pertany a cap de les asso­

ciacions escoltes espanyoles exis-

tents; mentre que la pluricon-

ressional Acció Escolta forma

part de TAsociación de Scouts

de España ( A S D E ) , la católica

Minyons Escoltes Guies Sant

Jordi forma part del Movimien­

to Scout Catól ico ( M S C ) .

L i n k s

El repte de la realitat L'escoltisme te una clara vocació de trans­

formar la realitat. Aquesta vinculació amb

l'entorn social més proper, amb el barri i la

ciutat, suposa també un repre important: in­

tentar donar resposta ais problèmes socials i

lluitar contra les desigualtats.

Aquest és el repte que van haver d'afrontat

els escoltes laics francesos davant els aldarulls

ais suburbis d'aquest hivern. Els Eclaireuses

et Eclaireurs de France van declarar la "total

reprovació ais actes de violencia" en un co-municat de premsa, però denunciant també les causes dels aldarulls.

"Tots els análisis ens porten a les mateixes

explicacions dels fets: l'expressió i manifes­

t ado del ressentiment d'una població amb

dificultáis, que pateix discriminado a nivells

d'educació, d'accès al treball, a Toci...". Amb

aquesta frase, l'escoltisme laic francés denun­

ciava la desigualtat que pateixen els suburbis

francesos, amb taxes d'atur i de fracas escolar

molt per sobre de la mitjana.

L'associació va reclamar la posada en prácti­

ca d'una "política de joventut ambiciosa on

les associacions i xarxes nacionals tinguin el

seu Hoc" i va questionar que declarar Tesrar

d'excepció fos una solució per a barris que, "ja

están estigmatitzats" per l'excepció. La solució, segons els Eclaireuses et Eclaireurs de France no pot ser la retallada de fons que han vingut denunciant les organitzacions que treballen en aquests barris; sino l'educació en els valors de responsabilitat i ciutadania, la'i-citat, humanisme i tolerancia que defensa l'escoltisme.

La societat canvia, evoluciona i en aquest canvi

está sotmesa a moltes tensions. "El petit Maig

del 68 dels suburbis", que va catalogat Le

Monde, ja no ocupa pottades. Ara és el Con­

tracte del Primer Treball. Tant a Franca com

a Catalunya, com arreu, l'escoltisme continua

buscant respostes ais problèmes socials amb un

esperit crític i voluntat de transformado so­

cial. Els valors de l'escoltisme continúen més

vigents que mai.

25

escoltescatalans y//////////////,

primavera 2006H

. f j ì amesco l tes I ^TT'^^J xarxa de suport a escoltes catalans

Amescoltes ha célébrât el seti primer any de

vida amb l'adhesió de 7 0 nous membres.

Es tracta de tots els Ganàpies del Vendre -

11, el grup d'antics membres de l 'agrupament

Tant C o m Pue, que és la primera adhesió d'un

grup local a la Xarxa de Suport a Escoltes Ca­

talans. Son els pioners d'una iniciativa que

es pretén estendre a tots els grups de pares i

mares dels agrupaments d'Escoltes Catalans

( E C ) .

El febrer de 2 0 0 6 , a un any de la seva presen­

tado , ja eren mes de tres-centes les persones

que s'havien unit a la Xarxa.

Limitar la dependencia econòmica Un dels objectius d'Amescoltes és tecolzat

econòmicament projectes que responguin a les

Adhesions

c - _ - _ j „ _ . , ¡ A Amb donació sense donacio 80,69%

Teixint xarxa necessitats i rej^tes d'Escoltes Catalans, i aug­

menta! així la independencia de l'associació

respecte deis ajuts públics, sumant-se a les

quotes que paguen eis associats.

La Xarxa de Suport a Escoltes Catalans ha re-

captat gairebé 6 . 0 0 0 euros en el seu primer

any de vida. Malgrat que hi ha diverses apor-

tacions considerables, la major part de les ad-

hesions s'han realitzat sense aportació econó­

mica inicial. Fins avui, només un 2 0 % deis

adherits han optat per realitzar alguna contri-

bució económica, tot i que s'espera que aquest

percentatge s'incrementara. Les aportacions es

destinen íntegrament a donar suport a pro­

jectes impulsats per E C .

Amescoltes beca la formado deis i les caps Gairebé el 5 0 % de les donacions s'han des­

tinar a la formado de caps. Durant el darrer

any, Amescoltes ha destinat 2 . 8 3 4 euros a

becar eis cursos de caps d'unitat i de caps

d'agtupament de membres d'Escoltes Cata­

lans, així com als monogräfics d'escoltisme

que s'han dut a terme. Un total de 18 caps

d 'EC s'han beneficiat d'aquestes beques

i es calcula que aquesta xifra podra aug­

mentar a mida que s'incrementin les con-

tribucions a Amescoltes.

Les beques a la formació son un projecte

conjunt d'Escoltes Catalans i la Funda-

ció Escolta Josep Carol per tal de facilitar

que eis caps educadors/es rebin tant la

formació necessäria per a dur a terme la

séva tasca educativa així com la titulació

oficial que atorga la Generalität als caps

d'unitat (monitpt/a) i aïs caps d'agrupamenr

(director/a).

Millorar els recursos educatius Les aportacions a Amescoltes també s'han

destinât a millorar el fons de recursos biblio-

gràfics (llibres, mapes) i tècnics (equips multi­

média, otdinadors) del Centre de Documen­

t a l o i Recursos ( C R i D ) d'Escoltes Catalans.

El C R i D és un espai didàctic i interactiu al

servei de tots els agrupaments escoltes, que

ara ampliata les sèves instal-lacions a la nova

extensió de la seu central.

A V A N T A T A

T L Z p e t i t a d o n a c i ó n °

sajuda a l assocació a poder dur a ter­me els seus projectes amb mes indepen-S Q

f i L r q u e t a m b é ^ t e " » ^

S e d ^ r n S , â U d 4 ^ d e 2 3 Els donatius dineraris i les donacions de bens a fundacions i associacions decla

r a d " d u t ' " t a t Police tenen una deduc <*> de. 250/0 pel que fa a / - i m p o s t a

7 d a ' l d e , ^ % p e r a n m p o S t d e ^ a

tats que ban de pagar les empèses

L'objecció fiscal, una aposta per la pati

F ormar part d'Amescoltes i compartir els

valots de pau que Escoltes Catalans pro-

mou també possibilità sumar-se a les

iniciatives d'objecció fiscal a les despeses de

preparació de la guerra i manteniment dels

exètcits.

L'objecció fiscal consisteix en la desviado

d'una part de la declaració de la renta, la que

seria dedicada a pressupostos militars, cap a

projectes d'utilitat social, com poden set pro­

jectes d'Escoltes Catalans. D'aquesta maneta,

es contribueix a reduir les despeses militars i

alhora es d o n a suport a projectes de construc-

ció social i So l ida r i t ä t , projectes que permeten

enfortir la pau.

Encara que sembli estrany, l 'objecció fiscal es

fonamenta en un buit legal, i cada cop mes

persones s'hi sumen. Si enlloc de les gairebé

2 . 0 0 0 persones que a Catalunya mostren en

seu desacord a m b la despesa militar en fóssim

2 0 . 0 0 0 , o 2 0 0 . 0 0 0 , les repercussions serien

m o l t mes importants.

Avui, divetses persones adherides a Amescol­

tes ja estem destinant els diners de l 'Objecció

Fiscal a Escoltes Catalans a través de la nostra

adhesió, donant així supott a un projecte que

permet titat endavant iniciatives que teñen

un interés social infinitament mes gran que el

manteniment de l'exércit.

Gerard Segú

Antic coordinador de Relacions Escoltes/Guies

•

Es pot trabar mes informado i assessorament sobre l'objecció fiscal

a la pagina web www.objecciofiscal.org

26

Y//////////////////////////////////////////////////////////////// Y//////,

escoltescatalans

Perqué m'he adherit a Amescoltes?

Pilar Malla, sindica de Greuges de Barcelona. Quan vaig conèixer eis Es­

coltes francesos un dels seus

lemes era: "El mes fort de­

fensa el feble". Aquesta vo-

cació de servei ais alttes i

d'educar la voluntat de les persones és el que m'ha

fet considerar el moviment escolta com una excel­

lent escola de formado en eis valors.

Santi Eizaguirre, guitarris­ta de Cheb Balowsky. Quan vaig attibar al cau,

buscava alguna cosa. El que

hi vaig trobar encara ara ho

tinc. L'exercici de teixir de

manera col lectiva una tera-

nyina de vivències et dona la possibilitat de veute

donar llum dins reu coses que ni sabies que hi

eren. Suposo que aixô és el que mes m'agrada

d'aquest compromis. Estar convençut que una

xarxa d'agraïment com Amescoltes és una esplén­

dida manera de seguit buscant com fer possible

un món millor.

Francesc Sanhauja, prési­dent del Club Excursionista de Gracia. Per propia experiencia, en la

majoria de casos l'escoltisme

ha donat com a résultat ho­

mes de convicció en el res-

pecte, la solidatitat i la defensa dels valots de la

democracia. La formado no reglada, el compartir

inquietuds, eis objectius comuns dins del món

escoltisme i la seva filosofía adaptada a l'esperit

del nostre pais, ens ha permès que milers dels nos-

ttes joves hagin consolidât el seu tatannà, i també

la seva pteocupació per la conservado del medi, la

Solidarität i la participació en la democracia.

Marta Aymerich, secreta­ria d'Estratègia del Depar tament de Salut Deia Agusti d 'Hipona que

"sempre et desagradi el

que ets pet tal que un dia

siguis el que encara no ets,

perqué el dia que deixis d'avançar i diguis:

'fins aquí prou', aquell dia estarás mort". No

he estât mai escolta, pero sí que he crescut

avançant cap el que encata no sóc gtàcies a

l'associacionisme; i formar part d'Amescoltes

significa continuar 'desagradant-me'!

Màrius Serra, escriptor. M ' h i vaig adherir perqué

les xarxes laïques son cada

cop mes necessàries en la

societat que ens estem

ptocutant . Xarxes per pa­

rar molts dels cops que

reben els joves d'avui. Laiques per vacunar­

los contra l 'àmplia gamma de fanatismes que

tenen a l'abast.

v i

t ' i

^**¥r:t*/1&- P e r e Calí, economista.

• Quan els meus tres filis es

van incorporar al cau em

vaig adonar de la importan­

cia que ha tingut a l'hora de

forjar la seva personalitat i

sedimentai els seus valots

mes essencials (independencia, respecte, treball,

amistat, responsabilitat, llibertat, esforc, solidari-

tat...). Adherir-me a la Xarxa ha estat pet a mi un

gest de suport i reconeixement ais caps que cada

setmana fan de les nostres filies i filis persones

mes compromeses amb la societat on viuen.

Rosa María Pujol, antiga

presidenta d'EC.

Amescoltes va néixet amb la

vocació de fer costat, de re-

colzar. Escoltes Catalans.

Cree que cap de les petsones

que hem passat per l'associa-

ció no podem restar indiferents a aquesta acció.

Confio que l'esforc donará els resultats que el po­

tencial del projecte mereix.

Vu11 col-laborar amb els projectes de suport a l'escoltisme que impulsa Amescoltes

O Col-laborant com a expert en

O Realitzant una aportado material de (exemple: eedint o donant un be immoble, cedint o donant un tereny d'acampada - )

O Realitzant una aportado económica de

O 30 € (representa 0,08 € dia/any)

O 60 € (representa 0,16 € dia/any!

O 100 € (representa 0,27 € dia/any)

O 300 € (representa 0,82 € dia/any)

luna altra quantitat)

Forma de pagament

O Un sol cop

0> Faré una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

Per domiciliado bancària (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O Anualment Només per domiciliado bancària. Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportaciò econòmica. Si desitges donar de baixa la donació anual envia un mail a amescoltes@¡osepcarol.org o truca al 93 268 91 11.

Domiciliado bancària

Banc o Caixa:

Núm. de compte: j i Oficina DC Codi de compte

Signatura

<9r amescoltes xarxa de suport a escoltes catalans

C o n t r i b u i n t a e d u c a r e n l a c i u t a d a n i a

escoltes catalans l'associació laica de l'escoltisme cátala

h t t p : / / w w w . e s c o l t e s . o r g

d h e r e i x - t ' h i ! Com adherir-se a Amescoltes

> per internet: www.amescoltes.org (adhesió en línia)

>teléfon: 93 268 91 11 fax: 93 268 91 12

> per correu postal: Amescoltes-Xarxa de a Escoltes Catalans Fundado Escolta Josep Mare de Déu del Pilar 1 08003 Barcelona

Suport k

i Carol K

6-18 m

Fundado Escolta

J O S E P C A R O L

h t t p : / / w w w . j o s e p c a r o l . o r g

Amb el suport de:

O b r a S o c i a l Fundado "laCaixa"

But l le ta d'adhesió a Amescoltes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom ¡ Cognoms

Entitat "

Si actúes en nom d'una entitat, empresa o organització, introdueix aquí el seu nom complert ¡ a partir d'aleshores inlrodueix el formulari amb les srves dades.

I F o C I F * Per la teva desgravado fiscal nccessitem el NIF o CIF i l'adrcca

Data de naixement

Adreca

Població

Codi Postal

Telefons

Telefon

Correu electronic

Professici

Podem posar el teu nom en el llistat de membres d'Amescoltes

publicat en la plana web? ^ ^ Q

Si has estat mai escolta o guia omple les següent preguntes:

Quina és la teva associació escolta d'origen?

Quin és el teu agrupament d'origen?

O Vul l rebre la revista escoltes Catalans La revista esco/res Catalans s'edita dos cops a l'any i recull informacions i articles d'opinió sobre les principals activitats i projectes d'Escoites Catalans i Amescoltes

Vull rebre el bu ti I etí electronic d'Amescoltes *

El butlleti electronic ('informa trimcstalment sobre els principals projectes d'Amescoltes

Les teves dades s' incorporaran a un

f i txer automati tzat i conf idencial

d 'Amescoltes. Quan ho desitgis,

podrás aceedir -h i , rect i f icar- les o

cancel- lar- les trucant al 932689111

0 per correu ordinari al C/Marc de

Deu del Pilar, 1 6 - 1 8 , 0 8 0 0 3 ,

Barcelona.

Amb la teva adhesió decideixes donar

suport públic ai projecte assoclat iu

1 educatiu d 'Escoi tes Cata lans.

L'adhesió és un acte voluntari de

suport i no obl iga a realitzar cap

donado .

O