Estrips i retalls 2012

2

Abans que l’home adquirís la capacitat del l lenguatge articulat ja tenia la necessitat decomunicar-se. Com a membres d’una espècie gregària que som, la comunicació ocupa unespai primordial en la nostra existència humana, fins a tal punt que pràcticament totes lesnostres activitats i accions fan ús de la comunicació. Des de les primitives pintures rupestres, elssenyals de fum, el repic de campanes, la impremta, la fotografia, la publicitat, el cinema, el diari ,la ràdio i la televisió, fins a l ’ internet i les xarxes socials de l ’actual itat… la nostra societat noseria com és sense la comunicació. La nostra vida seria un caos. Us imagineu una ciutat sensesenyals de trànsit? Cotxes sense intermitents ni matrícules? Poblacions sense nom als carrers isense plaques a les bústies? Podríem passar sense la telefonia fixa o sense mòbil? Podríemviure sense transmetre el que pensem? Estem tan acostumats a les eines que ens permeten lacomunicació i estan tan introduïdes en la nostra vida quotidiana, que no en som conscients. Usimagineu una vida sense ll ibres, sense art, sense música?

Controlar la comunicació ha estat durant segles una prioritat dels governs per evitar lapropagació d’idees contràries als mandataris. La comunicació ha ajudat a guanyar i perdrebatal les o enderrocar dictadures. Aquest segle XXI , per exemple, les revolucions socials del ’anomenada Primavera àrab no haurien estat possibles sense la comunicació de milers deciutadans a través de les xarxes socials. Fins i tot en l ’àmbit esportiu, és ben conegut que unabona comunicació dins un vestidor aporta un bon joc al camp.

Amb motiu de la setmana cultural, els alumnes de l’escola s’han endinsat en les diferentsfacetes de la comunicació. L’han anomenada COMUNI.CAT. Han fet teatre, mim, ombresxineses, danses, cançons, còmics, acròstics, codis escrits, anuncis publicitaris… Han pogutcomprovar que la comunicació és molt més que passar un correu electrònic o tenir un perfi l alfacebook. Els estudiants del centre han nascut a l ’era digital i , per tant, no poden tancar-se a lesnoves formes de comunicació que la tecnologia els ofereix, però això no els ha de fer oblidar lacomunicació personal: la que fan cada dia a l ’aula amb els mestres, amb els amics al pati i acasa amb les famíl ies. Aquesta no s’ha de perdre mai.

Olga Rodríguez

COMUNI.CAT-COMUNICA’T

Estrips i Retalls 3

Els nens i nenes d’educació infanti l hem participat a

les diferents activitats i festes celebrades a l’escola.

A la tardor va arribar la castanyera carregada de fruits

de tardor i sobretot de castanyes. Com que feia un dia

plujós vam anar a la sala d’actes on vam poder gaudir

de la seva companyia i escoltar un conte. A la tarda

ens ho vam passar molt bé amb una actuació musical

al pavelló mentre els pares i mares coïen les

castanyes que vam emportar-nos a casa per menjar.

Eren boníssimes!

Els de P4 i P5 vam anar al circ a Girona.

Com cada any, arribat el desembre, els de P4 i P5

vam anar a Can Roseta a veure el pessebre. La

senyora Remei ens el va ensenyar i després ella i la

seva famíl ia ens van obsequiar amb xocolata calenta i

melindros. Els nens i nenes de P5 van pujar i baixar

pel mig del bosc amb els nens i nenes de cicle mitjà.

El tió, tan entremaliat com sempre, va aparèixer a

l ’escola. Aquesta vegada tenia molta gana i el vam

trobar molt a prop de la cuina. Durant uns dies l i vam

anar donant menjar fins que va cagar moltes

l laminadures.

També vam anar a l 'Espai la Pineda a veure els de 6è

com representaven els Pastorets. Els de P5 vam

estar especialment contents perquè vam poder veure

els nostres padrins.

Tots plegats vam anar al pavelló a cantar nadales i

recitar poemes. Aquest any, com a novetat, els i les

mestres juntament amb el personal de l ’escola i els

patges dels reis ens van delectar amb una cançó

nadalenca.

Com a activitat d’anglès, els nens i les nenes de P4 i

P5 acompanyats pels de CM vam anar a la pineda a

buscar els ous de xocolata que ens va deixar el

conil let de Pasqua. Com que feia molta calor alguns

ous es van desfer, però tot i així la xocolata era

boníssima.

Per primera vegada els nens i nenes de P5 vam anar

de colònies i ens ho vam passar molt bé!

Aquest any la Setmana Cultural va començar el dia de

Sant Jordi i vam anar a l 'Espai la Pineda a veure la

presentació de les diferents activitats preparades per

tots els nens i nenes de l’escola amb l’ajuda dels i les

mestres.

Durant la setmana vam anar a visitar l ’escola i vam fer

les presentacions del nostre treball als més grans. El

dia de portes obertes les nostres famíl ies van poder

gaudir-ne.

Agraïm la col•laboració de tothom que va participar

amb molt de gust a les activitats de lectura viva i

famíl ia-escola. Ens va agradar molt!

Durant el curs també hem fet petites sortides pel poble

i hem assistit a diferents obres de teatre que les

nostres mestres han escoll it.

Hem gaudit de totes les activitats que hem fet durant

tot l ’any.

Educació infantil

4

Els nens i nenes de 1 r:

A la classe de 1 r A ha vingut l ’Ernest que anava a P4.

És molt l lest per tenir 6 anys! Li agrada molt jugar a

bàsquet.

L’Ernesto va començar el curs de 1 r uns dies més tard

que nosaltres. Venia d’Hondures. Ha après molt ràpid

el català i és molt trempat.

En Joan de la classe de 1 r B, va marxar el mes de

febrer cap a Barcelona. El trobem molt a faltar, però

quan ve a Sant Gregori el veiem.

Aquest any hem après moltes coses. Estar a 1 r és

molt divertit i el temps passa volant.

Aquest curs els de 1 r hem fet excursions. El primer

trimestre vam anar a les coves prehistòriques de

Serinyà i a Banyoles. El di jous gras vam pujar

caminant a Sant Grau. Ens va fer molt bon temps i hi

havia molt bona vista. També vam visitar una granja de

vaques a Franciac. Ens va agradar molt perquè vam

poder estar amb els vedells petits. I fa pocs dies vam

fer un recorregut per alguns carrers de Sant Gregori

per veure quines botigues hi ha. Ens vam guiar amb

un plànol del poble per identificar el noms dels carrers

per on passàvem.

Els nens i nenes de 2n:

Aquest curs han començat tres nens nous: en Marc,

l ’Alan i la Jordina.

La Mar i en Pol han tingut germanets: en Joan i la

Lena. En Wilfrid també en tindrà.

Hem estudiat els animals, n’hem portat a classe i hem

fet murals.

Estem aprenent a multipl icar.

L’Anna Mari ens porta tot sovint manualitats fetes a

casa. Moltes gràcies!

Estem estudiant la Vall de Llémena i per això la visitem

i hem anat seguint el curs del riu Llémena des del

naixement fins a la desembocadura al riu Ter.

Per la setmana cultural hem fet una obra de teatre “la

Gorga de les Bruixes”, uti l i tzant diversos l lenguatges

comunicatius.

I per acabar bé el curs, hem anat de colònies a

Calabuig, a Bàscara.

I el curs vinent ja serem al cicle mitjà. Que bé!

Tots els nens i nenes de cicle inicial :Pel di jous gras vam pujar a Sant Grau; ens vam

cansar molt perquè feia molta pujada però ens va

agradar molt el paisatge.

Abans de Setmana Santa, una tarda vam anar a la

pineda a buscar els ous de xocolata que el conil let

ens havia amagat entre els arbres i les herbes.

Cicle inicial

Estrips i Retalls 5

Els alumnes de cicle mitjà hem realitzat les següents

sortides tots junts:

El mes de desembre vam anar a veure el pessebre de

Can Roseta i vam acompanyar als de P5. Vam fer una

caminada molt l larga. Vam veure el pessebre, hi havia

les esglésies de la vall , catedrals, i fins i tot, uns trenta

caganers! ! ! Al final ens van donar xocolata desfeta i

era boníssima !! !

Vam anar al Teatre Municipal de Girona a veure Gats,

era una divertida obra musical que ens ensenya a

respectar-nos.

Al final de curs anirem al Cosmocaixa a Barcelona.

Els nens i nenes de 3r:

El mes de novembre vam anar a la Pineda a veure

una obra de teatre d'anglès “ Rudolph”.

El di jous l larder vam anar tot el dia a la Font Groga.

Allà varem tenir temps de ballar amb música, fer

cabanes, córrer. . . Ens ho vam passar molt bé!

El mes d'abri l vam anar a Girona a fer un tal ler sobre

les l legendes de Girona. Vàrem escoltar amb molta

atenció totes les curiositats que ens van explicar. I a

més a més ens van regalar un l lapis amb les mosques

de Sant Narcís!

Aquests curs han arribat nens nous a l 'escola: en Martí

Porta i la Nerea Barco.

Els alumnes de 4t:

El novembre vam anar a la Pineda a veure una obra

de teatre en anglès “The Treasure Island”. Ho vam

entendre tot i vam cantar totes les cançons.

El mes de gener vam anar a la Fontana d’Or de

Girona a fer uns tal lers. Un tractava de la l lum i el

color. Ens van explicar moltes coses: com funcionava

la l lum, que cada animal hi veu diferent, que hi ha

diferents tipus de llum, etc. L’altre era de poesia; es

deia “Poesia Encantada”. Ens van llegir poesies i

nosaltres vam haver de posar melodia a uns poemes.

Mentre els cantàvem ens van gravar.

El mes de febrer vam anar a Sant Esteve de Llémena

a visitar la fàbrica de pernils. Ens vam posar una bata,

una gorra i ens vam desinfectar les mans i els peus

per entrar a la fàbrica. Vam veure com etiquetaven els

pernils, els salaven i els emmagatzemaven. Feia molta

olor! Vam anar a dinar a la Planta, un parc que està a

la vora de la riera de la Llémena.

Vàrem anar a Sant Aniol a veure la fàbrica. Ens van

ensenyar com es feien les ampolles d’aigua i com

s’omplien. Quan vam marxar ens van donar uns

obsequis.

Les dentistes ens han revisat les nostres dents. Alguns

nens tenen càries, ens han explicat què hem de fer

per mantenir-les sanes.

També farem altres sortides com visitar la pedra de

Girona, el bosc de Can Serra i fer un tal ler sobre

electricitat a la Caixa.

A finals de febrer en Dimenson se’n va anar cap a

Haití. Li vam fer una festa de comiat.

Aquest curs ens han arribat dos companys nous: en

Phil ipp (4t A) i en Pau (4t B).

Cicle mitjà

A principi de curs van arribar dues companyes noves a

les classes de cinquè, la Paula i la Míriam. La Paula

però, el mes de març, va tornar a marxar. A sisè també

ha arribat un alumne nou: en Franklin, que ha vingut

de Colòmbia.

El di jous gras vam fer una sortida amb un recorregut

molt l larg: des de St. Gregori fins a Bescanó i l lavors

per les Deveses de Salt fins al pavelló de Fontajau.

Tornant, vam passar pel camí ral. Ens ho vam passar

molt bé.

Al pati , vam descobrir un rusc d’abelles. Degut al risc

que comporta, el vam haver de treure. Han hagut de

desmuntar el rocòdrom del pati perquè era peri l lós.

Uns quants companys ja s’hi han fet mal. Ens sap

greu, però pensem que és mil lor així.

Els alumnes de CS vam anar al Teatre Municipal a

veure l ’obra de teatre "La camisa de l’home feliç" de

Lleó Tolstoi. Les actrius ho van fer molt bé i el tema de

l’obra també ens va agradar molt.

Aquest any ens va tocar als de sisè fer “Els Pastorets”.

No us imagineu la feinada que vam tenir per poder

fer-los i que us agradessin: aprendre’ns el paper,

saber situar-nos dalt de l ’escenari, . . . La comissió de

mares ens va ajudar amb el material , maquil latge,

roba. . . , i els hem d’agrair la seva col· laboració. Ens va

sortir molt bé i ens van fel icitar.

6

Cicle superiorEntre els municipis de Girona i Sant Gregori s’està

construint una sortida de l’autopista. Aquestes obres

han permès la localització de restes arqueològiques

de gran importància. S’hi ha trobat més de cinc mil

peces de quan els homes de Neandertal ocupaven les

nostres terres. Els alumnes de cinquè vam tenir el

privi legi de poder visitar les excavacions, vàrem tocar

les eines i estris que uti l i tzaven, vam observar in situ el

treball dels arqueòlegs i vam gaudir de les

explicacions de l’Albert Aulines.

Al costat de la nostra escola, en un espai de 660

metres quadrats, s’està construint la nova bibl ioteca

de Sant Gregori. Ocuparà els baixos d’un bloc de tres

pisos i comptarà amb diferents àrees de lectura:

infanti l , juvenil , adults. . .

El passat 1 3 de maig es va fer una cursa popular de

1 0 km per diversos indrets de Sant Gregori.

A punt d’acabar el segon trimestre els alumnes de sisè

vam anar al Parlament de Catalunya. Ens va agradar

molt veure en directe el que normalment veiem

només a la televisió.

A Educació Física en Pere ens va proposar participar

amb altres escoles en els “reptes cooperatius” durant

unes setmanes. Vam proposar jocs a la web i vam

agafar idees que altres escoles ens proposaven .

Estrips i Retalls 7

Els nens i nenes de primer tot seguit explicarem com vam viure la setmana cultural d’aquestany.

El di l luns 23 d’abri l , festa de Sant Jordi, molt contents vam iniciar la Setmana Cultural a laPineda. Un senyor va fer la presentació i ens va dir que sortiríem a la tele.Després de veure unes imatges molt boniques que explicaven el que farien els nens de l’escola,cada curs va llegir diferents textos escrits a la classe. Els nens i nenes de primer vam llegir unsrodolins que parlaven de Sant Jordi.

Durant la setmana vam anar a visitar els treballs que havien fet tots els nens i nenes de l’escola:

Ens va agradar molt anar a veure l ’exposició de “Land Art” que van fer els de P3 i P4 perquè hihavia materials de la natura: del mar, del bosc, . . . Les exposicions de fotos de P5 eren moltdivertides, sobretot les endevinal les.

Quan vam anar a 3r hi havia unes caixetes amb unes paraules molt boniques. Va ser moltemocionant poder-les obrir i l legir-ne algunes.A 4t ens va agradar molt perquè ens van fer uns jocs d’endevinal les de còmics. També ens vanensenyar com havien fet el coet d’en Tintín i el personatge del Capità Haddok.

Els de cicle superior ens van explicar què volia dir fer publicitat. Ens van explicar moltes coses ivam veure uns anuncis que havien fet sobre l ’escola. Va ser d’al lò més divertit l ’anunci d’unamarca d’aigua que feien uns nadons amb patins i que ballaven. Ens vam fer un tip de riure.

I nosaltres vam fer una obra de teatre que es deia “La gorga de les bruixes”. Tots els nens inenes de l’escola van venir a veure la nostra representació. Va ser una obra molt divertida. Totsvam triar un personatge i el vam haver de representar. Vam estar molt contents amb elpersonatge que representàvem.

A punt per actuar Bruixes i Bruixots

Una setmana cultural molt divertida!

8

Abans de cada actuació ens posàvem les disfresses i les senyoretes ens van maquil lar de bruixes,bruixots, geperuts i narradors. Ens va agradar tant que tenim ganes de fer una altra obra de teatre.

Ens maquillem

El dimecres al matí vam fer un tal ler d’escriptura àrab amb l’oncle de l 'Ayman. Vam escriure elsnostres noms en àrab i els vam penjar a la classe. A la tarda amb unes mares, vam anar a visitar laràdio de Sant Gregori. Va ser molt interessant.

Visita a l’estudi de la Ràdio Sant Gregori

Per acabar la setmana, el divendres vam fer una festa a la Plaça del Poble. Nosaltres vam feruna dansa i vam acabar amb una xocolatada. La xocolata era boníssima.

Estrips i Retalls 9

Els contes de segon

EL BOSC MÀGIC

Era un bosc màgic, les ful les feien una olor especial, els troncs eren de coloraines, hi haviamolts bolets, també hi havia moltes flors màgiques que canviaven de color (vermell , groc, blau,l i la,…).Era un bosc molt net. Els arbres no perdien les ful les i els ocellets vivien molt fel iços entremigde les seves ful les i branques.

L’encarregat de cuidar i vigi lar el bosc era el fol let Pau, que vivia en un bolet, el bolet més macoi preciós de tot el bosc. En Pau tenia unvestit màgic que el feia invisible i així podiavigi lar el bosc sense que ningú no el veiés.Un dia uns l lenyataires van arribar al bosc.Anaven carregats amb destrals i serres, iportaven una camioneta per carregar elstroncs. Van baixar de la camioneta i es vanposar a dinar. Van treure una carmanyolaamb macarrons. Després van menjarpollastre.

Tot el que els queia es quedava a terra.Vanbeure aigua i l ’ampolla es va quedar al terrajuntament amb els ossos de pollastre, elsplats de plàstic,… El fol let Pau estavaespiant i es va enfadar molt. Va cridar elsanimals del bosc perquè l’ajudessin a fer fora aquells maleducats que no estimaven el bosc.

El fol let i els animals es van reunir i van decidir que farien una torre d’animals per espantar elsl lenyataires. El l lop va pujar damunt de l’ós, la guineu damunt del l lop, el conil l damunt la guineui la formiga damunt del conil l . Així feien veure que eren animals gegants i ferotges.Mentrestant els l lenyataires es preparaven per començar a tal lar els arbres. Ja tenien la serra iles destrals a les mans a punt de tal lar el primer arbre. En aquell moment en Pau acompanyatamb els animals que havien fet la torre, van saltar i van anar a sobre dels l lenyataires que vanfugir com van poder.

Des d’aquell dia no van tornar mai més ni aquells l lenyataires ni d’altres, perquè la història es vaanar escampant per tot el món. Els animals i el fol let van viure molt fel iços per sempre més. Iaquell bosc va estar sempre net i cuidat.

PERDUTS EN EL DESERT

Una famíl ia travessava el desert amb una avioneta. Hi anaven els pares amb el seu fi l l Arnau i laseva fi l la Maria. Quan ja portaven unes quantes hores de vol, va venir una tempesta de sorra iel pare, que feia de pilot, no va poder veure res i l ’avioneta es va estavellar en ple desert.Per sort no es van fer mal, però es van trobar abandonats en un lloc solitari amb poc menjar ipoca aigua.

1 0

Van decidir abandonar l ’avioneta accidentada i van començar a caminar sense saber a on anar.Feia molta calor i estaven molt cansats. A la motxil la hi portaven una tenda, la van clavar, van menjaruna mica i van descansar.

Quan es va fer fosc la temperatura va començar a baixarràpidament i van aprofitar la tenda per pensar en la seva difíci lsituació i intentar dormir una mica.Estaven molt preocupats perquè no sabien com se'n sortirien.L’Arnau i la Maria ploraven desconsoladament. Al final,esgotats, es van quedar adormits.Van tenir un somni molt dolç: estaven a casa seva banyant-setranquil · lament a la piscina. Però quan es van despertar vancomprovar amb tristesa que tot havia sigut un somni i queseguien perduts al mig del desert. El sol ja tornava a estar benalt i cremava molt. De sobte, enmig del si lenci, es va sentir elsorol l l lunyà del motor d’una avioneta.

Ràpidament van trencar una ampolla i amb un vidre van ferreflexos l luminosos amb el sol perquè els veiessin. Per sort elstripulants de l’avioneta es van adonar dels senyals, els vanlocalitzar amb uns prismàtics i van baixar per a rescatar-los.Així va ser com la nostra famíl ia va poder sobreviure i van prometre no fer mai més cap viatge quehaguessin de sobrevolar el desert. L’Arnau i la Maria van tornar a plorar, però aquesta vegada erad’alegria.

EL MISTERI DELS ANIMALS

No hi havia ningú en les grans muntanyes, a les verdes muntanyes, a les muntanyes rodones isense cap arbre ni cap animal. Però un dia calorós, tres homes, que venien de molt l luny i que erenpobres, van decidir construir una cabana de pedra.

Els tres homes que es deien Joan, Martí i Jordi, de seguida van trobar-se animals amagats. Totperseguint els animals van trobar un barranc molt fondo, amb aigua on hi havia cocodri ls i piranyes.Era el barranc del castel l de la bruixa malvada, que es menjava el cor de les persones que queien adins.

En Joan hi va caure, però per sort es va agafar en una branca. Va cridar tan fort que ressonava totfent un gran eco. Amb aquell eco es va obrir una porta secreta que portava cap al castel l de labruixa.

En Joan, molt espantat, va entrar pel passadís i es va trobar tota una colla d’animals engabiats.Llavors va venir la bruixa amb els seus ajudants per agafar en Joan i posar-lo en una gàbia. De cop ivolta van aparèixer en Martí i en Jordi, i van agafar la bruixa i la van tirar al barranc on se la vanmenjar els cocodri ls i les piranyes.

Després van agafar les claus de les gàbies i van salvar els animals i es van quedar a viure a lacabana de pedra.

Estrips i Retalls 1 1

Els acròstics de tercer

Un ull l lagrimós.Llarg, l lefiscós.Llum per tots cantons.Sense adonar-me'n em surt tristesa.Tremolo de por en el fons del meu cor.Retrobo l'esperança de riure.I si no la trobo, és mala sort.Sí,sí,sí. . . que la trobaré.Totes les l làgrimes són gotes de tristesa.Orgul lós seré si la trobo.Sempre tindré l 'esperança.

Aleix Rigat 3rA

Començar a confiar.O. . .estimar per confiar.Necessites confiar en algú per treure el quetens en el cor.Fixar la confiança dins el cor.I si no tens amics, demostra’ls-hi que ets de fiar.Al là hi ha respostes que han de sortir del cor.Necessites confiança!Ça, ça, ça. . . fa el sorol l CONFIANÇA.ACULL I . . .CONFIA.

Nídia Paradinas 3rA

Alegria són rial les de la boca.Les alegries són més maques que els plors.És una emoció.Gràcia especial.Rial les és com alegria.I les alegries han d’existir.Ai ! Has de tenir alegria!

Maria Yang Saurina 3rA

1 2

Aplaudim quan fem coses ben fetes.Piano, piano, un pianista toca una cançó i aplaudim.Lianes i l ianes d'aplaudiments.Aplaudir no només es fa en teatres.Uti l i tzo aplaudir quan m'agrada una cosa.Demostro que m'agrada alguna cosa aplaudint.I aplaudim també quan tenim deus.Rial les i rial les quan aplaudim.

Cesc Coromines 3rB

Cuidar m'agrada, sobretot les paraules.Unir tot el que és bo també és divertit.Infi ltrant-me i guiant-me pel món lector.Decidint-me pel camí correcte.Aquell dia florejat de l letres pertot arreu.Realitzar la meva fantasia em fa fel iç.

Maria Llauger 3rB

Acoll ir una persona és molt important.Com obrir un cor nou a una persona.Oh! , persones acoll ides com es sentiran.Les llavors creixen amb cada amic nou.Les llavors creixen amb cada nova vida.I ara ja tinc molts amics.Rebé,que bé!

Oumayma Torqui 3rB


El còmic: els nostres tallers de quart

EL RACÓ DE TINTÍN

En aquest racó hem posat els personatges més rel levants dels còmics d'en Tintín. A més a més,hem fet, amb l’ajut d’unes mares, el capità Haddock i el coet amb paper encolat. Aquí vam ferun tal ler que es deia QUI ÉS QUI. Els nens i nenes havien d’endevinar els personatges quetenien relació amb en Tintín a partir d’unes pistes que llegíem.

EL CAPITÀ HADDOCK I EL COET

Vam uti l itzar: paper de diari, cinta aïl lant,cartró gruixut, cola, pintura, vernís i pinzel ls.Per grups i amb l’ajuda d’unes mares vamfer boles de paper de diari, col· locant-les alcapità Haddock i enganxant-ho tot amb cintaaïl lant.Un altre dia vam uti l itzar cola per enganxartires de paper en la forma del capità.Després vam pintar-lo tot de negre. I perúltim vam pintar la samarreta, la cara,sabates. . . , i vam col· locar-l i una pipa com atoc final.Vam seguir el mateix procés per fer el coet.

1 4

ELABORACIÓ D’UN CÒMIC

A partir d’un dossier que vam treballar a classe vam elaborar el nostre còmic. En aquesta fotoen teniu una mostra. En vam fer de moltes classes: de por, d’amor, de l ’espai, . . .

DIBUIXOS DE PERSONATGES DE CÒMIC

Hem dibuixat, pintat i retal lat personatges de còmic. Ho heu vist? Recordeu qui hi ha? Sí, moltbé! ! ! ! En Patufet, en Tom i Jerry, en Popeye, la Pantera Rosa, en Mortadelo i en Filemón,l 'Astèrix i l 'Obèlix, els Barrufets, en Tintín, en Milú i en Superman.Amb aquests personatges vam fer el tal ler QUI SÓC?, que consistia en endevinar quinpersonatge era, a través de la seva música. Aquest tal ler el vam fer pels alumnes de 1 r, 2n i 3r.

PASSAPARAULA

És un joc que hem preparat per als nens i nenes de cicle superior que ens han vingut a veure.Es tracta d'un concurs amb preguntes per saber què saben sobre el còmic.Si mireu la fotografia, volant per damunt dels nostres caps hi ha un projecte que hem fetd’anglès. Ens hem convertit amb súper herois i súper heroïnes.


Benvinguts a l'escola


Els nens i nenes de P4 hem treballat el "Land Art"

Estrips i Retalls 21


La fotografia i la comunicació a P5

26

Anem de colònies

Estrips i Retalls

Com ja sabeu, aquest curs la comunicació ha estat l ’eix central de la nostra Setmana Cultural. Acicle superior hem aprofundit en el tema de la publicitat i fins i tot ens hem atrevit a crear elsnostres propis anuncis publicitaris.

Vam començar, aprofitant el bombardeig publicitari del Nadal, a fer la recerca dels diferentstipus d’anuncis i dels propòsits d’aquests. Vam poder observar que cada cop hi ha mésproductes per vendre i maneres molt efectives de cridar la nostra atenció per fer-nos comprar.Vam copsar que l’objectiu de la publicitat és conquerir nous mercats i augmentar el beneficieconòmic.

Reflexionant sobre els recursos que uti l i tza la publicitat (fama dels protagonistes, exageració deles qualitats del producte . . . ), vam parar esment en la seva “peri l lositat” i en com mostrar unaactitud intel· l igent davant dels anuncis.

També ens vam adonar, però, que existeix un altre tipus de publicitat que fuig dels estereotipscomercials i que intenta promoure bons hàbits de salut, de seguretat, d'eficiència energètica. . . iel nostre treball es va encarar en aquest àmbit: volíem crear anuncis que promoguessin imil loressin la nostra convivència dins i fora de l’escola.

Per a la realització d’aquests anuncis vam seguir tot un procés:

Primer, a nivel l tècnic, vam treballar els plans fotogràfics (primer pla, pla mitjà, pla general, picat,contrapicat . . . )

Seguidament, per grups, vam pensar quin missatge volíem transmetre a l’anunci i ens vaminventar una historieta.

A continuació vam elaborar el nostre guió. Allà cal ia decidir: el títol de l ’anunci, les diferentsparts o seqüències, el diàleg, l ’escenari amb l’ambientació corresponent i l ’eslògan

El pas següent va ser fer les fotografies de cada anunci. I per acabar, cada grup va fer el seupropi muntatge a l’hora d’informàtica.Les il · lustracions de la plana següent són un muntatge-resum dels nostres anuncis.

Per acabar, cal dir que fer aquest treball ens ha resultat molt interessant i profitós. Esperem,però, que ens ajudi a aconseguir l ’objectiu que ens vam fixar: mil lorar la nostra convivència.

27

La publicitat a cicle superior


Conferències sobre publicitat

Un parel l de setmanes abans que comencés la Setmana Cultural va venir en Javier Soto, elpare de dos nens de l'escola, que és ajudant de direcció i la seva feina en el camp de lapublicitat és molt tècnica: fi lmar les imatges, buscar els actors adients, muntar la història demanera que el producte que s’anuncia transmeti un missatge a l’espectador, que el predisposicap aquell producte. Com que ell és publicista, ens va explicar com ho van fer per gravar dosanuncis, un de la casa Nike i un altre del detergent Ariel.

Perquè ho entenguéssim ens va passar els dos anuncis. Primer, ens va dir que el més importantera pensar una bona idea i desenvolupar-la. Tot semblava molt fàcil fins que ens va explicar laresta, l lavors te n'adones que no és tan fàcil . Cal local itzar l locs, contractar personatges, fi lmarles escenes, que no sempre són al l loc on representa que són; i després muntar les imatges pera construir una història que tingui sentit.

L’anunci de Nike, és el que es va passar per les televisions de tot el món abans del mundial defutbol de Sudàfrica. Hi sortien jugadors que tenen contracte publicitari amb Nike com en Ribéry,en Drogba i en Roonie, jugant a futbol amb les seves seleccions en una hipotètica final. Al ’anunci es potencia sobretot les emocions que senten els jugadors durant el joc, per captar al ’espectador pel costat emocional. L’anunci d’Ariel , que aquella mateixa setmana s’estrenava,feia referència als jocs olímpics d’aquest estiu. Què hi pot tenir a veure un detergent amb elsjocs olímpics?. . . Els atletes han estat nens i nenes que s’han esforçat per aconseguir-ho. Hoaconsegueixen, però a darrera del seu esforç hi ha també l’esforç de les mares.Amb el senyor Soto vam aprendre molt, i tot el que ens va explicar ens va servir de model perexplicar la publicitat a la resta de companys de l'escola.

30

Alumnes de sisè

Durant la setmana cultural va venir l 'Anna Carbonell . L’Anna no ens va explicar com es fa unanunci sinó quin tipus de publicitat hi ha. Ens va anar classificant els diferents tipus de publicitatsegons com es presentava el producte i quina és la intencionalitat.

També ens va explicar com aconseguir diferents resultats segons el tipus de publicitat: publ icitatdirecta, publicitat indirecta, màrqueting, merchandising, publicitat enganyosa, tele-màrqueting. . .Sense adonar-nos-en vam aprendre molt, sobretot com analitzar els anuncis, de manera quehauríem de saber veure el que hi ha, el que diu i com es diu per tal d’aconseguir vendre opromocionar el producte que ens interessa. Ens va posar exemples de com a vegades amb unainversió molt petita es podien aconseguir resultats molt importants. El que ens va agradar moltés el que van fer en un poble petit de Suïssa per captar turisme. Ho van fer a través deFacebook, creant un grup d’amics del poble.

L'Anna ens va fer participar molt a tots. Va ser una conferència molt dinàmica i va quedar moltclar que domina el tema de la publicitat, sobre tot pel que fa a les relacions personals.

Gràcies a l 'Anna Carbonell i en Javier Soto ara ja sabem molt més sobre la publicitat i algunsens mirem els anuncis d’una altra manera.


Benvolguts,Adéu escola Agustí Gifre. Ens ha arribat l ’hora de marxar, ens toca acomiadar-nos de totsvosaltres, serà molt difíci l obl idar aquests nou anys: els patis, els amics, els mestres. . .Ara mirem enrere i veiem tot de records, anècdotes i vivències que hem tingut al l larg dels anys.Vam començar a infanti l , on molts de nosaltres ja ens coneixíem de la l lar d’ infants. El primer diaestàvem més aviat esporuguits, érem tan petits que no arribàvem ni a la taula de la mestra.Però a mesura que passava el temps anàvem guanyant confiança i de seguida ens vam trobarcom a casa. Quins anys més meravellosos! Ens encantava fer cabanes amb les rodes,emplenar-nos les butxaques de la bata de sorra fina, fer migdiada i que ens expliquessincontes. . . En fi, el paradís!

Però la bona vida es va acabar, ja que vam començar cicle inicial i van arribar els primersdeures, vam superar les sumes i les restes i no va ser fàcil , però tot orgul losos ens dirigíem acicle mitjà. Llavors teníem deures cada dia, com els grans, i això ens feia sentir importants. Arala nostra l luita eren les taules de multipl icar. Que divertits els patis! Compartíem l’espai amb elsgrans: futbol, rocòdrom.. . Que guai!I finalment cicle superior. Som els grans! Què importants que ens sentíem! Tants anys admirantals grans de l’escola i ara érem nosaltres. Increïble!Això sí, més responsabil itats, més deures i treballar de valent per estar ben preparats.

Hem fet activitats molt divertides: pastorets, apadrinament dels nens de P5, colònies. . . Mai nopodrem oblidar els moments viscuts a la nostra escola. Ara ens toca marxar i començar un nouviatge cap a l’ institut. Tornem a estar una mica esporuguits, però com que ens heu ajudat tantdurant aquests anys, estem convençuts que ens en sortirem.Trobarem a faltar molt l ’escola i recordarem amb nostàlgia els magnífics moments viscuts aquí.

Volem donar les gràcies a tots els mestres, companys, conserge, administrativa, monitors,cuineres. . . , per tot el temps que ens heu dedicat i que ens han ajudat a créixer i valorar la nostraescola.

Fins aviatNens i Nenes de 6è

A reveure, Agustí Gifre

32

EASTER EGG HUNT

Abans de Setmana Santa (Easter) ens vavenir a veure el conil let de Pasqua (Easter Bunny)tal i com ha fet altres anys.Ens va portar ous, conil lets i pol lets de xocolatapels nens i nenes de P4, P5, 1 r, 2n, 3r i 4t perquècom que sabem molt i molt d’anglès està moltcontent!Aquest conil let és de color grisós i té unes orel lesmolt l largues. Li encanta espiar-nos quanbusquem tot al lò que ens ha amagat.Aquest any estava molt trapella i ens ho ha deixattot una mica enfi lat als arbres de la pineda deSant Gregori.

LITTLE RED RIDING HOOD

Volem donar les gràcies als alumnes de4t que voluntàriament han participat enuna obra d’anglès que han representata la bibl ioteca de Sant Gregori i al Caude la Vall a Llorà.Gràcies: Little Red Riding Hood, Cels iAlexandra; Mummy, Laia F i Carla;Gradma, Irene i Mireia; Hunters, Atena,Isabela i Núria H; Rabbit, Àlex P i LaiaH; Wolf, Iker i Laia R i Narrator, Mar.

XERRADES INTERCULTURALS

Cal aprofitar totes les oportunitats per escoltar ixerrar amb gent de parla anglosaxona. Gràciesa una famíl ia de Sant Gregori que acullestudiants estrangeres això ha estat possible.Una noia de Nova Zelanda i una altra deCanadà ens han vingut a explicar les seveshistòries i hem pogut practicar la l lengua queestem aprenent des de fa uns quants anys. Lacomunicació entre persones de diferents l locs ésgenial. Ara ja sabem perquè és tan importantsaber l lengües! ! ! ! COMUNI. CAT

TREASURE ISLAND

Els alumnes de 4t, 5è i 6è hem anat aveure l ’obra de teatre en anglès de l’ i l ladel tresor.Ens ha agradat molt. Una de lescançons la podem escoltar amb enSponge Bob Square Panths.


Projecte "Formigues Cooperatives"

Aquest any tots els nens i nenes de primària hem treballat els reptes cooperatius a l 'educaciófísica. Un repte cooperatiu és una prova on es necessiten tots els components del grup per talde poder-la superar. Vam fer 4 sessions de reptes on vam intentar superar 20 reptes diferents.Per a poder superar els reptes no n'hi havia prou amb l'habil itat física, sinó que prenienimportància les habil itats socials, ja que calia prendre decisions per tal de superar-los! ! !

A més a més, els més grans de l'escola vam participar al projecte telemàtic "HormigasCooperativas", un projecte interdiscipl inar entre educació física, informàtica i l lengua castel lanaon participaven diferents escoles del país. Tots els centres participants van treballar els reptescooperatius a la seva escola i en van inventar de nous per a penjar a la pàgina web del projecte.Nosaltres vam provar reptes cooperatius d'altres escoles i els vam donar feedback sobre compensàvem que els podríem mil lorar, si ens havia agradat. . . I a nosaltres també ens van valorarels reptes que havíem penjat! ! !

34

DANSA DELS AMICS A INFANTIL

Els alumnes de P3, P4 i P5 vam estar preparant la “Dansa dels amics” per a la cloenda de laSetmana Cultural. Ho vam passar molt bé ballant i vam aprendre que un amic és moltimportant ja que amb ell podem fer un munt de cosesdivertides!

Un amic per la mà dreta,el saludo amb la mà esquerra,junts ens belluguem i l i faig dos petons al nas.

Caminem, les mans enllaçades,caminem i el cul remenem.

Una volta cap aquí i una volta cap allà,l ’abraço ben fort per tornar a començar.

EL CÒMIC I LA MÚSICA A CICLE MITJÀ

Els alumnes de 4t vam estar treballant el còmic per la Setmana Cultural i des de música vampreparar diferents audicions sobre els personatges que sorgien en les seves activitats.

Es van crear unes piruletes amb els dibuixos dels personatges, i es va realitzar un joc auditiu.Cada alumne havia de tenir una piruleta a la mà amb un personatge determinat i cada vegadaque sonés la música del seu personatge havien d’aixecar amunt la piruleta.

Per altra banda, també vam aprendre a tocar la cançó d’en "Popeye el mariner" amb la flauta.

Dansa dels amics i el còmic i la músicaLa dansa dels amics i el còmic i la música


Aquest curs, des de l’àrea de rel igió catòl ica, hem treballat amb diferents activitats per preparar-nos com a persones i com a ciutadans. Hem aprofundit en les tradicions culturals del nostre paísque, com sabem, moltes vegades tenen una arrel cristiana. En l’aprenentatge de cada diamirem de descobrir el fet rel igiós de manera global i d’aprofundir en les actituds de solidaritat,respecte, companyonia, estima i perdó.

Hem participat en el Concurs bíbl ic i en el de dibuix. Hi han enviatels seus treballs els/les alumnes de cicle superior. Tots rebran unDVD pel sol fet d’haver-hi participat. Però aquest curs estemespecialment contents perquè l’Anna Costa de 5èB ha obtingut unaccèssit personal. Hi concursen gairebé 40.000 participants de totCatalunya. Per aquest motiu, hem decidit que us expliqui el lamateixa en què consisteix el treball que va enviar-hi: A classe vamaprendre a buscar citacions en el Nou Testament, seguint unqüestionari amb el tema La vida és un do de Déu i un servei als

altres. També hi havia una poesia que es titulava Gràcies senyor per la

vida que havíem de llegir i , amb tot plegat, havíem de fer un dibuix sobre el tema que ensagradés més. Jo vaig enviar-ne un de relacionat amb el poema del qual havia escoll it la frase:Que sàpiga que la felicitat es troba més donant que no pas rebent. Vaig triar-la perquè ésimportant saber ser fel iç a través dels altres”. Enhorabona, Anna!No volíem acabar sense fel icitar la Júl ia, la mestra de rel igió, que ha estat mare amb l’arribadaal món de la Clàudia. Per molts anys a totes dues!

Concurs biblic

Per aquest curs escolar 2011 -201 2, l ’encarregada de tirar endavant aquest servei escolar haestat la Comissió de Bibl ioteca, formada per mestres representants de cadascun dels cicles del’escola. Això ha estat així perquè, a diferència dels cursos anteriors i degut a les retal lades delDepartament d’Ensenyament, no s’ha pogut continuar disposant d’una persona específicadestinada a la nostra bibl ioteca.Malgrat tot, s’han portat a terme les activitats més imprescindibles per a un normalfuncionament: adquisició de novetats, folrat, etiquetatge i registre al programa informàticepergam d’aquestes adquisicions i d’altres l l ibres ja existents (en l ’actual itat la bibl ioteca comptaamb 1 .567 títols registrats). També s’han fet col•laboracions puntuals amb els cicles de l’escolaa l ’hora de prestar l l ibres a les aules, o a l ’hora d’orientar títols per a lectures col•lectives o perparticipar en el premi Atrapall ibres del Consell Català del Ll ibre Infanti l i Juvenil .

A partir del segon trimestre, i com a seguiment del curs passat, s’ha continuat real itzant elservei de préstec de ll ibres d’imaginació i de coneixement a l ’alumnat de Primària. Enguany hemincorporat i actual itzat aquest servei amb l’adquisició d’un lector digital per als codis de barres,la qual cosa ens ha facil itat i agi l itat la feina d’enregistrar i portar el control de préstecs. Alhoratambé hem incorporat aquests codis de barres als nous carnets-punt de l l ibre, que s’hanelaborat per a cada nen i nena de primer fins a sisè.Aquest servei de préstec s’ha estat portant a terme cada dijous, al migdia, amb una bonaacceptació i ús per part de l ’alumnat.Si voleu obtenir més informació, podeu consultar l ’apartat de la bibl ioteca escolar, al web del’escola http: //www.xtec.cat/ceip-agusti-gifre

Concurs bíblic

Comissió de biblioteca i servei de préstec

36

Tothom ha sentit alguna vegada que la comunicació és fonamental en tots els àmbits peraconseguir els objectius que ens plantegem. En el món de l’educació, tant a l ’escola com a casa,establir bons canals de comunicació és una gran eina per a fer front als petits i grans reptes decada dia. Des de fa un parel l d’anys que dediquem aquest espai de la revista a comunicar-vosquines són les estratègies de la junta de l’AMPA per a fer front a un dels grans reptes que tenimavui: la situació econòmica i les retal lades que hem sofert i , previsiblement, patirem en el futurimmediat en serveis públics com l’educació. L’objectiu no és afegir arguments al desànim, si noincidir en les prioritats que ens estem establint i en les iniciatives que mirarem de tirar endavantamb imaginació i el suport voluntari que rebem de moltes famíl ies per tal de garantir la mil loroferta educativa.

Primerament, la junta de l’AMPA sempre ha mantingut la postura que els serveis que esconsideren fonamentals pel bon funcionament de les famíl ies es mantinguin. En aquest sentit,tenim constància que el proper curs no podrem disposar de subvencions pels serveis d’acoll idamatinal o de la tarda, però es faran tots els esforços possibles per a conservar-los mirantd’afectar el mínim les famíl ies. Així mateix, considerem que la col· laboració amb les necessitatsde l’escola ha de ser també una de les nostres prioritats. És per aquest motiu que l’AMPA aquestany ha contribuït en l ’adquisició d’ordinadors nous per tal que l’escola pogués realitzar una mil lortasca educativa uti l i tzant aquestes metodologies de comunicació. L’AMPA també participarà demanera activa en tots aquells projectes que haurien de continuar perquè han demostrat tenir unamolt bona acceptació, com el de reuti l i tzació de ll ibres. No podem permetre que per manca desubvencions, perdem iniciatives que funcionen de manera molt positiva en molts sentits. Peraixò, potser ens caldrà no sols imaginació, bon humor i paciència, si no col· laboració activa, queestem segurs que anirem rebent, com fins ara, de moltes famíl ies. Rebem mostres continuadesde la participació de moltes famíl ies quan es fan propostes que tenen un cost econòmic molt baixsi el comparem amb els beneficis que se n’obté a nivel l educatiu i de cohesió per la mainada. Ensón exemples el tal ler de Nadal o la participació a la mini cursa, que aquest any s’ha dut a termeamb plena col· laboració entre l ’equip educatiu de l ’escola i l ’AMPA. Són aquest mena d’accionsles que ens poden ajudar a navegar enmig d’una situació més adversa del que voldríem.

De cares al proper curs, volem precisament potenciar les eines de comunicació actualsper tal de reduir costos i feines. Per exemple, ens agradaria que cada dia fos més habitualuti l i tzar sistemes d’inscripció i de comunicació a través d’internet. Voldríem també fomentar elconeixement de les famíl ies sobre les activitats, accions i decisions que es prenen a la juntad’AMPA. En podeu ser partíceps venint a les nostres assemblees, però també es procuraràcontinuar amb la línia de fer reunions informatives de temes específics (del menjador,d’extraescolars. . . ), així com posar a disposició de tothom aquelles informacions que consideremúti ls, via internet.

Conscients que no és fàcil concil iar la vida famil iar i la laboral, no volem acabar senseENGRESCAR-VOS A PARTICIPAR DES DE L’AMPA en la vida escolar de la vostra mainada.Entre tots plegats segur que podem anar trobant més fórmules per a mantenir una molt bonaoferta educativa a molts nivel ls, malgrat tot. I recordeu que sovint no és Ítaca el més important,sinó tot el que podem aprendre, tant grans com petits, recorrent aquest camí.

Comunicació, una eina bàsica en tots els sentits


Busca en aquesta sopa de lletres 1 2 personatges d'en Tintín.

Aparel la cada imatge amb la seva parel la

38

P3 P3

P4

P3

P4 PAULA MASCLANSP5A

ABIGAIL FUENTESP5B

JOSEP SABORIDOP5C

NIL ORTEGA1 A

DAMIÀ CARBONELL1 B


MARTINA SEGOVIA2A

ANA MARI HINOJOSA2B

JÚLIA MOTERA2C

PAU PALLAROLS3A

MARIA LLAUGER3B

JESÚS FONT4A

XEVI PALOMÉ4B

IMMA TORRENT5A

PATRÍCIA MATAMOROS5B

IRATXE MARISCAL6A

JÚLIA CASADEVALL6B

PASQUAL VIDAL

Estrips i retalls 2012

Documents

Transcript of Estrips i retalls 2012