Raúl Jiménez Delgado Enginyer Tècnic Industrial

Col·legiat núm. 19.890 Març 2017

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA PER LA INSTAL·LACIÓ

D’UNA ESTACIÓ D’EMMAGATZEMATGE DE GLP PEL SUBMINISTRAMENT DE GAS PROPÀ

CANALITZAT PEL MUNICIPI DE CALDERS I LA URB. LA GUÀRDIA

Emplaçament:

Crta. N-141c de Manresa a Vic Polígon 4, Parcel·la 94 T.M. Calders 08.275 (Moianès) Barcelona

Peticionari i Titular:

GAS DE GUIXÈS, S.A.

1.- INTRODUCCIÓ

1.1.- Antecedents. 1.2.- Objectius de l’estudi. 1.3.- Descripció de l’emplaçament.

1.4.- Descripció del paisatge. 1.5.- Descripció del projecte.

2.- DIAGNOSI DEL POTENCIAL IMPACTE

2.1.- Impactes ambientals. 2.2.- Repercussions sobre el paisatge. 2.3.- Repercussions sobre la fauna.

3.- PROPOSTA DE MESURES CORRECTORES

3.1.- Mesures correctores. 3.2.- Reportatge fotogràfic.

4.- LLICÈNCIA AMBIENTAL

5.- PLÀNOLS

1.- INTRODUCCIÓ

1.1.- Antecedents.

L’estudi tracta del possible impacte paisatgístic i de les mesures correctores a emprendre, per la instal·lació de dos dipòsits de Gas Propà (G.L.P.) i les instal·lacions complementaries de GAS DE GUIXÈS, S.A., al terme municipal de Calders (Moianès) en una zona aïllada allunyada del nucli de població, concretament a la finca Polígon 4, Parcel·la 94, amb front a la Crta. N-141c de Manresa a Vic, amb referència cadastral 08034A004000940000UL.

1.2 Objectius de l’estudi D’acord amb els criteris de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, l’objecte d’aquest estudi d’impacte i integració paisatgística, és preveure les conseqüències sobre el paisatge de l’actuació proposada i definir els criteris adoptats per la correcta integració paisatgística. L’estudi demostrarà que els criteris previstos són els adequats i suficients per la integració en el paisatge. En la implantació de la Estació d’emmagatzematge no s’afectarà a cap servei existent. L’Ajuntament haurà de portar la previsió del servei elèctric i d’aigua a peu de la parcel·la on s’ubicarà la Estació d’emmagatzematge, ja que seran necessaris en un futur per tal de fer funcionar l’equip de vaporització forçada.

1.6.- Marc legal El Decret 343/2006, de 19 de setembre, que desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, regula el contingut dels estudis i informes d’impacte i integració paisatgística. Estableix que aquests documents són l’instrument que ha de garantir la consideració dels impactes en el paisatge de certes actuacions, projectes d’obres o activitats. Per la seva banda, el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, el Decret 305/2006, de 18 de juliol, que desenvolupa la llei d’urbanisme, i les normatives dels Plans directors urbanístics i dels Plans territorials parcials, estableixen el segui de supòsits en què determinades actuacions d’interès públic i d’iniciativa privada que previsiblement poden comportar canvis en el paisatge incorporin en el seu procés de tramitació un EIIP.

1.3.- Descripció de l’emplaçament.

El municipi de Calders està situat l'extrem Oest de la comarca del Moianès, al límit amb el Bages. Limita a l'est amb Moià; al nord, amb Artés i Horta d’Avinyó; a l'oest amb Navarcles, i al sud, amb Monistrol de Calders i Talamanca.

Figura 1: Mapa municipis

Figura 2: Entorn municipal de l’àmbit d’estudi

1.4.- Descripció del paisatge.

Finca ubicada al Paratge de Racó del Jordi, parcel·la cadastral 94 del polígon 4 del municipi de Calders a la comarca del Moianès.

L’esmentada parcel·la cadastral es una finca rústica de 1.097 m2, ocupada per sotabosc, pins, i alguna alzina. A la parcel·la adjacent es troba una benzinera, la qual correspon a l’activitat de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària.

La carretera principal d’accés és la N-141c, la qual passa per la banda sud-est de la parcel· la. Per la banda nord-oest de la parcel·la trobem un corriol el qual s’haurà d’adequar i fer-lo connectar al camí que surt a la carretera principal N-141c, i que d’aquesta manera sigui l’accés natural a parcel·la.

Aquest camí una vegada s’acondicioni amb terra compactada, serà el que doni el servei d’accés a la estació d’emmagatzematge projectada, i d’aquesta manera l’impacte visual serà mínim.

L’actual proposta consisteix en l’adequació d’aquest corriol a un accés pel pas de vehicles privats pel servei d’abastiment de gas propà a la estació d’emmagatzematge destinada al subministrament de gas al municipi de Calders i la Urb. La Guàrdia.

Coordenades XML: Latitud 41º 47’ 46,9’’ N Longitud 1º 59’ 58,1’’ E Coordenades UTM: fus 31 X = 416.874,73 m Y = 4.627.649,29 m

Figura 3: Plànol Cadastral

Ref. Cadastral: 08034A004000940000UL Polígon 4, Parcel·la 94 Superfície finca: 1.097 m2

Des de la zona on es vol situar l’estació d’emmagatzematge, es pot veure cap el sud-est una barrera vegetal en una cota més alta, que limita i amaga la visió de la carretera N-141c.

També en una cota més alta, i tant al nord com a l’est, trobem la parcel·la destinada a la benzinera amb l’activitat de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària.

Tant al nord com a l’oest, trobem un paisatge característic de la zona format per vegetació de marge característic del Moianès. En direcció sud-oest, trobem un camp el qual serveix per la pastura d’animals bovins.

Figura 4. Vista en planta de la situació del centre d’emmagatzematge de GLP.

1.5.- Descripció del projecte.

De forma general, el projecte consisteix en situar una Estació d’emmagatzematge de Gas Propà a la zona esmentada. Els detalls son els que apareixen al projecte tècnic realitzat en el seu dia per GAS DE GUIXÈS, S.A. El centre d’emmagatzematge estarà format per dos dipòsits de superfície, de més de 8 m de llargària i 2,2 m de diàmetre. Tot el centre d’emmagatzematge estarà limitat per mitjà d’una tanca de 2 m d’alçada de filferro galvanitzat. Els elements que comporten incidència paisatgística són els dipòsits, de gran format i color blanc.

2.- DIAGNOSI DEL POTENCIAL IMPACTE

2.1.- Impactes ambientals.

Les Estacions d’emmagatzematge de G.L.P. son instal·lacions les quals en la seva explotació no produeixen cap tipus d’impacte sobre el medi ambient, donat que no es produeixen emissions de líquids, sorolls ni sòlids. Cal indicar que el gas propà no es un element tòxic ni nociu pel medi ni les persones. Per una altra banda, la instal·lació està dotada de les mesures contra incendis que exigeix la Norma UNE 60.250 per la instal·lació en funció de la seva classificació segons l’annex “B”. 2.2.- Repercussions sobre el paisatge.

Probablement la mida dels dipòsits i la seva situació en un entorn rústic i abundant de vegetació, pot ser l’impacta més significatiu a nivell visual, ja que produeixen l’efecte de discontinuar el paisatge introduint un element que no li pertany, que l’hi es incongruent, per un costat i per l’altre, el que produeix tota instal·lació de volum important, amb un color discordant amb el de l’entorn. Mirant des de la carretera N-141c, els dipòsits quedaran totalment tapats per la barrera vegetal existent, ja que es trobaran a una distància aproximada a 35 m. i a una cota inferior. L’entorn on s’han d’ubicar els dipòsits es troba en una zona aïllada i allunyada com per ser vist si no ens apropem a la zona de la instal· lació. Però tot i això, l’entorn es prou capaç d’absorbir el volum, però el color destaca del fons verd i terra. 2.3.- Repercussions sobre la fauna. El progressiu deteriorament dels ecosistemes naturals per la històrica i progressiva ocupació del territori pels assentaments humans i, en conseqüència, la transformació del territori ha suposat una regressió notòria de la fauna original. Això ha comportat la modificació dels hàbitats faunístics, amb la conseqüent simplificació de la biodiversitat. Es pot dir que en territoris altament antropitzats, la fauna present és la lligada o més fàcilment adaptable als condicionants ecològics imposats pel desenvolupament social i cultural de l'espècie dominant, en definitiva, per l'home. En aquest procés de canvi, el grup dels grans vertebrats ha estat el més afectat. Donada la proximitat d'àrees molt poblades, el grup dels mamífers és el que més ha patit la pressió de l'home, reclosos a àrees més inaccessibles. Per tot això la fauna existent al llarg de l'espai on té lloc l'actuació és bàsicament de tipus antropòfil, bastant banal i amb un marcat caràcter d'adaptació als mitjans humanitzats.

3.- PROPOSTA DE MESURES CORRECTORES 3.1.- Mesures correctores.

No es aquest un cas aïllat. En l’entorn rural, de pobles allunyats de les grans infraestructures, on cal dotar de gas canalitzat a les poblacions i no hi arriben els conductes de distribució soterrats, es la única alternativa possible la col·locació de dipòsits de gas, a les afores de la població que permetin dotar-la dels serveis necessaris, especialment en poblacions que estan en creixement i en zones aïllades, on les formes d’energia, especialment per la calefacció, cal que es diversifiquin. L’impacte d’aquestes instal·lacions, d’altre part netes i prou segures, es el visual, sovint més pel color que pel volum, sense que aquest deixi de ser important. Es habitual veure en poblacions aquestes instal·lacions vorejades d’una barrera vegetal que minimitzi l’impacte visual sobre l’entorn, especialment des del poble. Així doncs, tenint en compte que l’impacte visual pot ser mínim degut a la zona on s’han d’ubicar els dipòsits; amb una barrera vegetal en una cota superior, la qual no deixa veure els dipòsits des de la carretera, i a que estarà allunyat del nucli urbà, no pensem que sigui necessària cap mesura correctora. Com es pot veure, des de la carretera els dipòsits no es veuran donat que estaran a una distància aproximada de 35 m. i a una cota inferior a aquesta, i a que estaran totalment tapats pels arbres existents a la barrera vegetal a peu de carretera. En tot cas, podríem adoptar com a mesura correctora per tal de minimitzar la visió dels dipòsits degut al color blanc el qual destacaria en l’entorn, amb la incorporació d’una malla ventilada de color verd lligada al voltant de tot el tancament metàl·lic, per impedir la visió de l’interior. S’afegeixen a aquest estudi, diferents plànols, per donar a conèixer la situació dels dipòsits en relació al poble de Calders, i l’impacte visual que pot oferir des de els diferents punts de vista des dels que han estat realitzades les fotografies.

Igualada, Març de 2.017

Raúl Jiménez Delgado Enginyer Tècnic Industrial Col·legiat núm. 19.890

3.2.- Reportatge fotogràfic. Foto 1. Vista Nord-Est de la zona on es situarà l’Estació d’emmagatzematge de GLP. Foto 2. Vista Sud-Oest de la zona on es situarà l’Estació d’emmagatzematge de GLP.

Foto 3. Vista a l’Oest de la zona on es situarà l’Estació d’emmagatzematge de GLP. Foto 4. Vista de la diferència d’alçades entre parcel·les.

Foto 5. Vista des de el bancal superior de la parcel·la de la benzinera. Foto 6. Vista de la zona on iniciarà l’Estació de GLP.

4.- LLICÈNCIA AMBIENTAL Sense perjudici de la autorització administrativa exigida per la normativa sectorial, la instal·lació d’una Estació d’emmagatzematge de G.L.P. també obliga a la tramitació d’altres procediments administratius. A la Comunitat Autònoma de Catalunya, la Llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats, de 4 de desembre, i demés disposicions legals concordants obliga a sotmetre al procediment de llicència ambiental:

• Per estar inclosa al seu Annex II, (epígraf 12.10), a les instal· lacions amb dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos (productes químics, productes petrolers, gasos combustibles i altres productes perillosos), amb una capacitat superior a 50 m3, a excepció de les instal·lacions expressament excloses de tramitació en la reglamentació de seguretat industrial aplicable.

La Llei 3/1998 derogada per l’actual Llei 20/2009, va suposar a la Catalunya la assumpció a nivell autonòmic del principi del control integrat de la contaminació establert a nivell europeu a la Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre, relativa a la prevenció i control integrats de la contaminació, coneguda com a Directiva IPPC. Així, amb aquesta llei s’integren les autoritzacions i els sistemes de control mediambientals sectorials com medi per poder realitzar un repàs integrat al procediment de valoració dels distints tipus d’emissions a l’aigua, a l’aire i al terra, evitant que es produeixi una transferència de contaminació d’un medi a un altra.

Llei 20/2009, estableix un sistema d’intervenció integral, atenint-se a la major o a la menor incidència ambiental de les activitats, però limitat únicament als aspectes ambientals. La intervenció administrativa per raó d’altres matèries, com ara la seguretat i la salut de les persones, es regeix per la legislació de règim local i per la normativa sectorial corresponent. D’altra banda, encara que la llei regula règims d’intervenció de caràcter estrictament ambiental, també reconeix que cal establir mecanismes que permetin tramitar simultàniament el conjunt d’intervencions preceptives respecte a una mateixa activitat. És també un objectiu d’aquesta llei establir, d’una manera clara, que la responsabilitat sobre les instal·lacions, i l’obertura i el funcionament de les activitats, correspon tant a les persones titulars i al personal tècnic de l’activitat com a les persones que n’han de controlar el funcionament.

4.- PLÀNOLS