Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Anoia 2004 · La capital és Igualada, situada al bell...

� Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Anoia 2004Novembre del 2004

© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Elaboració de contingutsAutors:Jordi Pons i Novell i Modest Guinjoan i FerréConsulting Barcelona Economia, SL

Supervisió i coordinació:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Supervisió lingüística:LinguaCom, SL

Direcció editorial:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Disseny gràfic:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Autoedició i fotocomposició:Anglofort, SA

Impressió:Ingoprint, SA

Dipòsit legal: B-50335-2004

La Cambra no comparteix necessàriament les opinions signades pels autors.

Imprès en paper ecològic de 115 g/m2

2

ESTUDI SOCIOECONÒMIC

DE LA COMARCA DE L’ANOIA 2004

Des de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona volem agrairla col·laboració de:

� Jordi Balcells, Desigual, SA� Bernat Biosca, Biosca Riera, SA� Marc Castells, Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal de l’Anoia� Víctor Fabregat, CITYC� Xavier Fabregat, Depunt, SA� Francesc Fontanellas, Fontanellas y Martí, SA� David Garcia, FAGEPI� Jordi Huguet, Servei d’Innovació i Promoció de Serveis de la Cambra Oficial de

Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona � Fernando Justo, FITEQA-CC.OO.� Joan Lladó, Cerámicas Calaf, SA� Antoni Olivé, Industrias Valls 1, SA (Punto Blanco)� Josep M. Palau, Servei de Promoció Econòmica i Desenvolupament de l’Ajuntament

d’Igualada� Pere Pascual, catedràtic d’història econòmica de la Universitat de Barcelona� Pere Prat, Vives Vidal Vivesa, SA� Ramon Roig, Servei d’Estudis de Caixa Catalunya� Jaume Roma, Consell Comarcal de l’Anoia� Josep Sancho, Biosca Riera, SA� Maria Segarra i Rosa Marín, Servei de Comerç, Turisme i Serveis de la Cambra Oficial

de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona� Josep Sellarés, Sellarés Alegre, SA� Joaquim Solé, catedràtic d’hisenda pública de la Universitat de Barcelona� Josep Solé, Solbru, SA� Francesc Torres, secretari general de la Unió Empresarial de l’Anoia� Joan Tort, Grafopack, SA� Josep Vallès, president del Consell de la Delegació de la Cambra Oficial de Comerç,

Indústria i Navegació de Barcelona a l’Anoia� Juan Luis Zalbidea i Alicia Casart, Servei d’Infraestructures de la Cambra Oficial de

Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Agraïments �

3

AGRAIMENTS

� Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

� Fonts i bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

� 1. Definició i delimitació del territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

� 2. Situació i evolució socioeconòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152.1. Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152.2. Activitat i renda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222.3. Ocupació i mercat laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 282.4. Indicadors socials i de qualitat de vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

� 3. L’activitat econòmica al territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 493.1. Estructura econòmica: trets principals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

Les principals empreses de l’Anoia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52El desenvolupament de l’economia anoienca: una perspectiva històrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

3.2. Agricultura i ramaderia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 613.3. Indústria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

Industrias Valls 1, SA (Punto Blanco) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70Grafopack, SA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71Fontanellas y Martí, SA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

3.4. Construcció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74Cerámicas Calaf, SA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

3.5. Serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80Igualada com a centre comercial de l’Anoia . . . . . . . . . . . . . . . . 82El potencial turístic de l’Anoia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87

� 4. Factors determinants de la localització de l’activitat . . . . . . . . . . . . 934.1. Especialització i diversitat del teixit productiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

Dinamisme residencial i diversificació econòmica a l’Anoia . . . . . 964.2. Disponibilitat de sòl industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 994.3. Inversió pública i dotació d’infraestructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

Centres tecnològics a l’Anoia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1134.4. Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà . . . . . . . . . . . . 1174.5. Entitats i polítiques de promoció econòmica territorial . . . . . . . . . . . 122

Diagnosi estratègica de l’Anoia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128

� 5. Estudi monogràfic: Situació i perspectives del sector tèxtil a l’Anoia 131

� 6. Síntesi i conclusions principals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

Índex �

5

ÍNDEX

� L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Anoia 2004 s’emmarca dins la col·lecciód’estudis econòmics comarcals que la Cambra de Comerç de Barcelona va iniciarl’any 2003 amb l’estudi dedicat a Osona. Aquesta col·lecció neix amb el propòsit desatisfer una demanda d’informació cada vegada més exigent per part de les nostresempreses sobre l’àmbit territorial més proper en el qual desenvolupen la seva activitateconòmica.

L’objectiu de l’Estudi socioeconòmic de la comarca l’Anoia 2004 és copsar la realitateconòmica i social de la comarca per donar-la a conèixer a la societat, al mónempresarial i als responsables polítics, de manera que faciliti la presa de decisions enbenefici del progrés econòmic de la comarca i del país en conjunt. A més, pretén serun instrument de diàleg, de reflexió i de debat entre els agents econòmics i socialssobre el futur de l’Anoia en un moment de canvis econòmics importants com l’actual.Per això, hem volgut comptar amb la col·laboració de diverses institucions depromoció econòmica de la comarca, amb l’experiència real d’alguns empresaris, i ambl’opinió de tècnics experts i coneixedors de la realitat econòmica de la comarca, queens han donat la seva visió personal sobre el futur de l’Anoia. A tots i totes, moltesgràcies.

En definitiva, amb aquest Estudi ens hem proposat explicar el passat, situar el present,projectar escenaris de futur i recomanar camins de millora per a l’economia de l’Anoia.

Els vostres suggeriments i les vostres aportacions enriquiran aquest Estudi fent lesedicions futures encara més interessants.

Miquel Valls i MasedaPresident de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Presentació �

7

PRESENTACIÓ

Fonts �

� Agència de Residus de Catalunya

� Caixa Catalunya

� Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, «la Caixa»

� CITYC: Centre d’Informació Tèxtil i de la Confecció

� Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

� FAGEPI: Agrupació Comarcal de Fabricants de Gènere de Punt d’Igualada

� Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

� IDESCAT: Institut d’Estadística de Catalunya

� INCASOL: Institut Català del Sòl

� INE: Institut Nacional d’Estadística

� Institut Cartogràfic de Catalunya

Bibliografia �

� Caixa Catalunya (2004). Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 2004. Estimaciódel PIB comarcal 2003. Barcelona.

� RS Pro-commerce (2001). Estudi del sector comercial d’Igualada. Barcelona.

� Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona (2004). Informe territorialde la província de Barcelona. Barcelona.

� Comissió de les Comunitats Europees (2003). El futuro del sector textil y de laconfección en la UE ampliada. Brussel·les.

� Consell General de Cambres de Catalunya (2004). Memòria econòmica deCatalunya 2003. Barcelona.

� Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (2001).Les multinacionals industrials catalanes, 2001. Barcelona.

� Departament de Treball i Indústria de la Generalitat (2003). Anuari estadístic 2003.Barcelona.

� Fabregat, V. (2003). «La internacionalización del sector textil/confección». BoletínEconómico de ICE, n. 2768.

� Fomento de la Producción (2003). España 30.000. Barcelona.

� Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2000). Enquesta de la regiómetropolitana de Barcelona (ERM). Barcelona.

� «la Caixa» (2004). Anuario Económico de España. Barcelona.

Fonts i bibliografia �

9

FONTS I BIBLIOGRAFIA

� Lleonart, P.; Garola, À.; Arús, J. M. (2003). El impacto de la liberalización de losintercambios comerciales en el sector textil. Barcelona.

� Monés, M. A. (dir.) (2003). La inversió pública per nivells de govern (1991-2002).Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

� Nueno, J. L.; Mora, C.; Montserrat, J. (2003). «El sector de la distribución textil enEspaña». Boletín Económico de ICE, n. 2768.

� Pacte territorial per a l’ocupació de l’Anoia (2002). Polígons industrials a la comarcade l’Anoia. Igualada.

� Pacte territorial per a l’ocupació de l’Anoia (2004). Diagnòsi estratègica de l’Anoia.Igualada.

� Palau, J. M. (coord.) (2003). Informe Econòmic Anual, l’Anoia 2003. Ajuntamentd’Igualada.

� Piqué, J. M. (coord.) (2002). La inversió de l’Administració central a la província deBarcelona en el període 1995-2000. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Barcelona.

10



L’Anoia és una comarca de l’interior de Catalunya, situada a l’extrem oriental de laDepressió Central Catalana en contacte amb el Sistema Mediterrani Català. El segle XIX

havia estat anomenada Baixa Segarra i no va ser fins a la divisió territorial promulgadaper la Generalitat de Catalunya republicana l’any 1936 que va passar a anomenar-secom avui és coneguda. El nom, el pren del riu que travessa la comarca de nord-oest asud-oest, afluent del Llobregat, on aporta la seva aigua ja al Baix Llobregat.

La comarca de l’Anoia limita, al nord, amb el Solsonès, a l’est, amb el Bages i el BaixLlobregat, al sud, amb l’Alt Penedès i l’Alt Camp i, a l’oest, amb la Segarra i la Concade Barberà.

1. Definició i delimitació del territori �

11

DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ

DEL TERRITORI

Mapa 1.1. L’Anoia. Mapa de Catalunya comarcal �Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

L’Anoia té una superfície de 866,6 km2. La capital és Igualada, situada al bell mig de laconca d’Òdena, a 315 m sobre el nivell del mar. Igualada s’ha vist reforçada per lacentralitat de la seva situació amb relació al conjunt de la comarca. A més de la capitalcomarcal, l’Anoia és formada per 32 municipis més. Pràcticament no hi ha hagut nifusions ni segregacions dels municipis des que va ser creada, l’any 1936. L’únic fetimportant, com a conseqüència de l’aplicació de la Llei d’ordenació del territori,aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 1987, va ser que el municipi de la Molsosa,que pertanyia a la comarca de l’Anoia, al partit judicial de Solsona i a la província deLleida, va ser annexionat a la comarca del Solsonès l’any 1989.

12



� Mapa 1.2. L’Anoia. Mapa municipalFont: Institut Cartogràfic de Catalunya

1 Argençola

2 Bellprat

3 Cabrera d’Igualada

4 Calaf

5 Calonge de Segarra

6 Capellades

7 Carme

8 Castellfollit de Riubregós

9 Castellolí

10 Copons

11 El Bruc

12 Els Hostalets de Pierola

13 Els Prats de Rei

14 Igualada

15 Jorba

16 La Llacuna

17 La Pobla de Claramunt

18 La Torre de Claramunt

19 Masquefa

20 Montmaneu

21 Odena

22 Orpí

23 Piera

24 Pujalt

25 Rubió

26 Sant Martí de Tous

27 Sant Martí Sesgueioles

28 Sant Pere Sallavinera

29 Santa Margarida de Montbui

30 Santa Maria de Miralles

31 Vallbona d’Anoia

32 Veciana

33 Vilanova del Camí

Solsonès

Bages

VallèsOccidental

BaixLlobregat

Alt Penedès

Baix Penedès

Alt Camp

Conca de Barberà

Segarra

8

5 28

13

4

2724

32

1025

2115

1

20

2629

14

33 17

9

11

12

19

23

3

316187

22

16

230

La comarca comprèn el sector central, conegut per la Conca d’Òdena, una gran fossaovalada de 500 m de profunditat on es troba la major part de la població i la capital,Igualada; l’altiplà segarrenc, que abraça el sector nord i occidental de la comarca,dinamitzat pel municipi de Calaf; i el sector de Capellades i Piera, encarat a la depressiódel Penedès. Les zones central, nord i oest pertanyen a la Depressió Central Catalana,i la zona de l’estret de Capellades i de Piera pertany al Sistema Mediterrani Català.Aquestes tres àrees també defineixen tres models diferenciats de relació amb lescomarques veïnes. La Conca d’Òdena té forts lligams amb el Barcelonès, l’altiplàsegarrenc, conegut com Alta Anoia, està molt interrelacionat amb el Bages, mentre quela part sud-est de la comarca, denominada Anoia Sud, amb Capellades i, especialment,Piera com a nuclis aglutinadors, manté una estreta relació amb el Penedès i el BaixLlobregat.

La Conca d’Òdena comprèn actualment Igualada i un conjunt de municipis de la sevaàrea d’influència (el Bruc, Castellolí, Jorba, Òdena, la Pobla de Claramunt, Sant Martíde Tous, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí). L’Alta Anoia agrupa elsmunicipis d’Argençola, Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons,Montmaneu, els Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sant Martí Sesgueioles, Sant PereSallavinera i Veciana. Finalment, l’Anoia Sud engloba els municipis de Bellprat, Cabrerad’Igualada, Capellades, Carme, els Hostalets de Pierola, la Llacuna, Masquefa, Orpí,Piera, Santa Maria de Miralles, la Torre de Claramunt i Vallbona d’Anoia.

La topografia actual de la comarca és constituïda per l’alineació de serres i vallsdeterminades per la xarxa fluvial. L’altitud màxima de l’Anoia s’assoleix a la muntanyade Montserrat, a 1.298 m. La part central de la comarca està formada per una concad’erosió excavada pel riu Anoia, que rep el cabal d’un conjunt de rieres. El riu ha tinguthistòricament un paper predominant en la configuració actual de la comarca, atès queha determinat l’establiment d’assentaments urbans, d’activitats industrials com el tèxtil,les adoberies o les relacionades amb el paper, i també el traçat de les principals viesde comunicació.

El clima de la comarca és de transició, entre el típic mediterrani i el més cru i irregularde la Depressió Central, amb influències continentals. La duresa climàtica de l’altiplà deCalaf, a la zona propera a la Segarra, queda suavitzada per les serres que limiten laConca d’Òdena. La Serralada Prelitoral, per la seva banda, intercepta els efectessuavitzadors de la influència marítima; mentre que, per l’altre cantó, igual que en el casdel Bages, el Sistema Mediterrani Català presenta una obertura pel congost deCapellades per on arriben les influències marítimes, tot i que molt debilitades. Aixòexplica, en part, que a l’Anoia no s’enrigistrin els mínims tèrmics que hi ha en una altrazona interior, a la plana de Vic.

De la combinació de les característiques tèrmiques i pluviomètriques de la comarcaresulta el domini d’un clima bastant sec, amb un dèficit d’aigua de maig a setembre, ien cap mes de l’any hi ha excés d’aigua. Els vents dominants són el ponent, quesol portar pluges perquè té com a origen les baixes pressions mediterrànies, el ventdel nord-oest provinent de la Segarra, i la marinada que s’endinsa pel congost deCapellades, tot i que amb poca influència en el clima dominant a la comarca �

13

DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ

DEL TERRITORI

2.1. PoblacióEvolució demogràfica: trets principals �

Segons la darrera revisió del padró corresponent a l’any 2003, la comarca de l’Anoiatenia 98.581 habitants, distribuïts en 33 municipis. Igualada, Piera, Santa Margarida deMontbui i Vilanova del Camí concentraven el 66,2 % de la població de la comarca. Lapoblació de l’Anoia ha augmentat de 20.380 persones en els darrers 22 anys, querepresenta una diferència relativa del 26,1 % entre els anys 1981 i 2003. Durantaquests anys el ritme de creixement quinquennal de la població s’ha anat accelerant,des de l’1,8 % del subperíode 1981-1986, fins al 7,5 % del subperíode 1996-2001;mentre que els últims dos anys, des del darrers cens de l’any 2001, la població hacrescut el 5,4 % (veg. quadre 2.1.1.).

La població de l’Anoia ha guanyat pes en relació amb el conjunt de Catalunya, i hapassat de representar l’1,31 % el 1981 a l’1,47 % el 2003, fet que posa de manifest uncreixement més ràpid de la població de la comarca, que ha estat de l’1,1 % anualacumulatiu davant del 0,5 % del conjunt de Catalunya. El diferencial de creixementpositiu s’ha mantingut fins al 2001, mentre que a partir d’aquest any, i fins avui,s’observa que la població de la comarca creix una mica menys que el conjuntde Catalunya. Un tret comú de l’evolució de la població de l’Anoia i del conjuntde Catalunya és que des de l’any 1996 en ambdós àmbits hi ha hagut una acceleraciónotable del creixement demogràfic. Així, en el període 1996-2003, la població del’Anoia ha crescut, en termes anuals acumulatius, l’1,8 %, i en el conjunt de Catalunya,l’1,4 %.

El comportament demogràfic de la comarca de l’Anoia cal emmarcar-lo en el procés dereequilibri territorial de la població de Catalunya que es va iniciar a la dècada delsvuitanta. Aquest procés s’ha caracteritzat per una pèrdua de pes de l’entorn deBarcelona i del Barcelonès, mentre que el comportament més favorable ha tingut lloc ales zones de l’àmbit metropolità. Entre els anys 1996 i 2001 també hi va haver unatendència al reequilibri territorial, ja que mentre que 32 comarques van augmentar de

2. Situació i evolució socioeconòmica �

15

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.1.1. Població. Període 1981-2003. Nombre de persones �

Anoia Catalunya Anoia/Cat. %

1981 78.201 5.956.414 1,311986 79.594 5.978.638 1,331991 82.450 6.059.494 1,361996 86.964 6.090.040 1,432001 93.529 6.343.110 1,472003 98.581 6.704.146 1,47

Creix. 1986/1981 1,8 0,4Creix. 1991/1986 3,6 1,4Creix. 1996/1991 5,5 0,5Creix. 2001/1996 7,5 4,2Creix. 2003/2001 5,4 5,7Creix. 2003/1981 26,1 12,6

Font: IDESCAT, padrons municipals d’habitants 1986, 1996, 2003, i censos de població 1981, 1991, 2001

població, tan sols 9 van patir una reducció del nombre d’habitants. En aquests anys elcreixement màxim de la població s’ha situat al llarg del corredor litoral i prelitoral ques’estén des de l’Alt Empordà fins al Baix Camp, amb penetracions a l’Anoia i Osona.Un últim aspecte que cal remarcar al voltant de l’evolució de la població catalana enaquests anys és que el creixement demogràfic s’ha localitzat fonamentalment en elsmunicipis de mida mitjana.1

Com ja s’ha comentat, l’Anoia té una superfície de 866,6 km2 i representa el 2,7 % delterritori català. La densitat geogràfica de la comarca és de 114 h./km2, clarament persota dels 210 h./km2 de Catalunya. No obstant això, cal tenir en compte les importantsdiferències de densitat demogràfica de l’Anoia, fruit de l’elevada concentració a laciutat d’Igualada (amb una densitat geogràfica de 4.070 h./km2), en detriment dela resta de municipis de la comarca (veg. quadre 2.1.2.).

� Evolució demogràfica per municipis

El creixement de la població en el període 1981-2003 als municipis de l’Anoia hapresentat tendències diferents. La comarca es pot dividir, segons la seva dinàmicageogràfica, en dues parts clarament diferenciades (veg. quadre 2.1.3. i mapa 2.1.1.).Un total de 19 municipis han guanyat població en aquest període. Els municipis quemés han crescut (per sobre de la mitjana de la comarca, que ha estat de l’1,1 % anualacumulatiu) estan ubicats al sud-est de la comarca, llindant amb el Baix Llobregat i l’AltPenedès: Cabrera, amb la taxa de creixement acumulatiu més alta de la comarca, atèsque es tracta d’un municipi petit en què molts habitatges de segona residència hanpassat a ser de residència principal; Masquefa, que pràcticament ha triplicat lapoblació; Piera, la Torre Claramunt, el Bruc i els Hostalets de Pierola, que fonamentenla seva economia en l’activitat industrial, i on les urbanitzacions de segona residènciasón molt importants. Aquest grup de municipis amb un creixement demogràfic méssignificatiu cal afegir-hi un segon grup, al voltant d’Igualada, amb increments anualsacumulatius per sobre també de la mitjana comarcal en el conjunt del període (1,1 %),que s’han beneficiat de la saturació de la població a la capital comarcal: Jorba iVilanova del Camí. Finalment, amb augments també positius, però inferiors a la mitjanacomarcal, apareixen la Llacuna, Santa Margarida de Montbui, Pujalt, la Pobla deClaramunt, Igualada, Vallbona d’Anoia, Òdena, Capellades, Santa Maria de Miralles,Sant Martí de Tous i Carme.

16



� Quadre 2.1.2. Densitat de població. Any 2003


Població 98.581 6.704.146 1,5Superfície (km2) 867 31.985 2,7Densitat de població (h./km2) 114 210 54,2

Font: IDESCAT

1 Vegeu l’article de Joaquim Capellades «Població i territori a Catalunya», Memòria econòmica de Catalunya 2002,publicada pel Consell General de Cambres de Catalunya.

Els 14 municipis restants han perdut població en aquests 22 anys. Aquests municipis,amb l’excepció de Calaf, es caracteritzen pel fet de tenir una població molt reduïda (persota dels 1.000 habitants) i d’estar propers a la Segarra, el Solsonès i la Conca de Barberà, fonamentalment. Les pèrdues de població més significatives, superiors al’1 % anual acumulatiu, s’han esdevingut a Montmaneu, Veciana i Castellfollit deRiubregós.

17


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.1.3. Població per municipis Anoia. Nombre de persones �

1981 1986 1991 1996 2001 2003 1981-2003diferència

Argençola 221 192 195 163 192 202 –19Bellprat 107 93 89 87 90 92 –15Bruc, el 652 707 753 876 1.234 1.379 727Cabrera d’Igualada 139 251 216 341 658 727 588Calaf 3.231 3.205 3.207 3.148 2.975 3.110 –121Calonge de Segarra 199 195 197 185 197 192 –7Capellades 4.883 4.917 5.031 5.021 4.881 5.111 228Carme 717 697 679 685 674 721 4Castellfollit de Riubregós 276 275 250 238 222 217 –59Castellolí 452 440 435 424 430 441 –11Copons 324 309 262 265 278 281 –43Hostalets de Pierola, els 841 838 921 1.138 1.454 1.611 770Igualada 31.532 30.878 31.855 32.512 33.049 34.391 2.859Jorba 471 498 513 561 605 599 128Llacuna, la 729 740 792 842 836 884 155Masquefa 2.287 2.483 2.653 3.369 5.500 6.209 3.922Montmaneu 309 282 236 217 178 193 –116Òdena 2.586 2.581 2.534 2.656 2.691 2.737 151Orpí 158 151 154 149 143 145 –13Piera 4.730 5.215 6.013 7.574 10.048 10.869 6.139Pobla de Claramunt, la 1.683 1.685 1.635 1.687 1.790 1.874 191Prats de Rei, els 619 584 562 552 537 530 –89Pujalt 170 182 176 179 188 191 21Rubió 136 136 117 121 123 131 –5Sant Martí de Tous 1.027 1.002 946 946 998 1.037 10Sant Martí Sesgueioles 415 399 363 371 353 350 –65Sant Pere Sallavinera 183 194 185 167 146 153 –30Santa Margarida

de Montbui 8.178 9.088 9.308 9.113 9.064 9.236 1.058Santa Maria de Miralles 98 98 108 96 98 102 4Torre de Claramunt, la 1.220 1.424 1.545 2.011 2.519 2.794 1.574Vallbona d’Anoia 1.049 1.054 1.040 1.037 1.027 1.111 62Veciana 211 192 163 173 157 168 –43Vilanova del Camí 8.368 8.609 9.317 10.060 10.194 10.793 2.425

Anoia 78.201 79.594 82.450 86.964 93.529 98.581 20.380% s/Catalunya 1,31 1,33 1,36 1,43 1,47 1,47 2,73

Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.343.110 6.704.146 747.732

Font: IDESCAT

18



� Mapa 2.1.1. Creixement de la població. Període 1981-2003.Taxa de creixement anual acumulatiu, en percentatgeFont: IDESCAT i elaboració pròpia

� Quadre 2.1.4. Població per àrees. Nombre de persones

1981 1986 1991 1996 2001 2003 1981-2003diferència

Conca d’Òdena 54.949 55.488 57.296 58.835 60.055 62.487 7.538Alta Anoia 6.294 6.145 5.913 5.779 5.546 5.718 –576Anoia Sud 16.958 17.961 19.241 22.350 27.928 30.376 13.418Anoia 78.201 79.594 82.450 86.964 93.529 98.581 20.380

En % total AnoiaConca d’Òdena 70,3 69,7 69,5 67,7 64,2 63,4 –6,9Alta Anoia 8,0 7,7 7,2 6,6 5,9 5,8 –2,2Anoia Sud 21,7 22,6 23,3 25,7 29,9 30,8 9,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 –

Notes: La Conca d’Òdena inclou els municipis del Bruc, Castellolí, Igualada, Jorba, Òdena, la Pobla de Claramunt, SantMartí de Tous, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí. L’Alta Anoia inclou els municipis d’Argençola,Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons, Montmaneu, els Prats de Rei, Pujalt, Rubió, SantMartí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana. L’Anoia Sud inclou els municipis de Bellprat, Cabrerad’Igualada, Capellades, Carme, els Hostalets de Pierola, la Llacuna, Masquefa, Orpí, Piera, Santa Mariade Miralles, la Torre de Claramunt i Vallbona d’Anoia.

Font: IDESCAT i elaboració pròpia

Superior a l’1,10 %(mitjana Anoia)

Del 0,0 % a l’1,1 %

Del –1,0 % al –0,01 %

Inferior al –1,0 %

En termes absoluts, els municipis que més han incrementat la població (per sobre dels1.000 h.) en el període 1981-2003 han estat Piera (6.139 h.), Masquefa (3.922 h.),Igualada (2.859 h.), Vilanova del Camí (2.425 h.), la Torre de Claramunt (1.574 h.) i SantaMargarida de Montbui (1.058 h.). En el cantó oposat, els municipis que més población’han perdut han estat Calaf (121 h.), Montmaneu (116 h.) i els Prats de Rei (89 h.).

Aquesta evolució de la població posa de manifest que el comportament de les tresgrans àrees en què es poden agrupar els municipis de la comarca ha estat molt diferenten el període 1981-2003 (veg. quadre 2.1.4.). Així, la població de l’Anoia Sud, que l’any2003 representava el 30,8 % de la població comarcal, ha crescut el 2,7 % anualacumulatiu aquests anys; la conca d’Òdena, amb el 63,4 % dels habitants de l’Anoial’any 2003, ha incrementat la població el 0,6 % anual acumulatiu; mentre que l’AltaAnoia, amb el 5,8 % de la població de la comarca l’any 2003, ha experimentat en elperíode considerat un descens del nombre d’habitants del 0,4 % anual acumulatiu. Enaquest període s’ha incrementat el pes de la zona de l’Anoia Sud en la distribució dela població, mentre que les àrees de la conca d’Òdena i de l’Alta Anoia n’han perdut.

Característiques demogràfiques �

L’estructura de la població per sexe i edat de la comarca de l’Anoia és força similar ala del conjunt de Catalunya (veg. gràfic 2.1.1.). Això no obstant, la piràmide d’edats del’Anoia reflecteix que la població de la comarca està una mica menys envellida que lamitjana de Catalunya, atès que el 14,9 % dels habitants de la comarca tenen l’any 2003menys de 15 anys, mentre que aquest percentatge és del 13,8 % a Catalunya. D’altrabanda, el 46 % de la població de l’Anoia està en la franja dels 15 a 44 anys (45,9 % a Catalunya), el 22,5 %, entre 45 i 64 anys (23,2 %), i el 16,6 % té 65 o més anys (17,1 %). Pel que fa a la distribució de la població per sexes, a l’Anoia pràcticament hiha el mateix nombre d’homes (50,3 %) que de dones (49,7 %), mentre que al conjuntde Catalunya el percentatge de dones (50,6 %) és lleugerament superior al d’homes(49,4 %). En els dos casos el predomini de les dones s’accentua en la franja de lespersones de més de 64 anys.

19


SOCIOECONÒMICA

Gràfic 2.1.1. Piràmide de la població per sexe i edat. Any 2003 �Font: IDESCAT

012345

>8480-8475-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-145-90-4

0 1 2 3 4 5

Edat

% Homes % Dones

Els darrers anys, igual que al conjunt de Catalunya, però de manera menyspronunciada, hi ha hagut un procés d’envelliment de la població de l’Anoia. L’índexd’envelliment, que relaciona el total de població de més de 64 anys amb la de menysde 15 anys, té un valor de 111, inferior a la mitjana de Catalunya (124 %). Aixòsignifica que per cada 7 persones més grans de 64 anys hi ha 6 persones menors de15. La resta d’indicadors demogràfics del quadre 2.1.5. assoleixen uns valors similarsa l’Anoia i al conjunt de Catalunya, amb l’excepció de l’índex de recanvi de lapoblació d’edats actives, és a dir, els habitants de 60 a 64 anys per 100 habitants de15 a 19 anys, que és més reduït a la comarca, fet que confirma que la població del’Anoia està menys envellida que la de Catalunya i que el nombre de persones perefectuar el relleu en el mercat laboral, en termes percentuals, és superior a l’Anoiaque a Catalunya.

En el període 1990-2002, l’expansió demogràfica de l’Anoia s’explica, sobretot, per laimmigració procedent de la resta de Catalunya, tot i que els darrers anys es palesa uncreixement de les persones provinents de l’estranger, especialment de l’Àfrica id’Amèrica del Sud i Central. El creixement vegetatiu de la població ha estat modest enel conjunt d’aquest període, malgrat que a partir de 1998 s’observa una tendència al’augment del nombre de naixements (veg. quadre 2.1.6.). Cal esmentar també que,segons la Secretaria per a la Immigració del Departament de Benestar i Família, i ambdades de l’any 2003, el 5,5 % de les persones que viuen a l’Anoia és de procedènciaestrangera, mentre que al conjunt de Catalunya és del 10 %. L’Anoia, juntament ambel Ripollés (4,1 %), el Priorat (5 %), el Berguedà (5,4 %) i el Pallars Jussà (5,8 %), sónles comarques catalanes amb menys estrangers residents.

Una altra característica demogràfica rellevant per definir una àrea geogràfica ésla composició de la població segons el lloc de naixement. El 71,5 % dels residents a lacomarca l’any 2003 han nascut a Catalunya, mentre que al conjunt de Catalunyaaquest percentatge se situa en el 66 %. En els darrers anys, no obstant això es palesaun descens de les persones que viuen a l’Anoia i que hi han nascut, un augment de les

20



� Quadre 2.1.5. Indicadors d’estructura d’edats. Any 2003

Anoia Catalunya

Índex d’envelliment1 111 124Índex d’infantesa2 15 14Índex de dependència juvenil3 22 20Índex de dependència senil4 24 25Índex de recanvi de la població d’edats actives5 75 86Relació de nens per dones en edat fèrtil6 21 19

1 Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 15 anys2 Habitants de 0 a 14 anys i més per 100 habitants del total de població3 Habitants de menys de 15 anys per 100 habitants de 15 a 64 anys 4 Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de 15 a 64 anys5 Habitants de 60 a 64 anys i més per 100 habitants de 15 a 19 anys6 Habitants de 0 a 4 anys per 100 dones de 15 a 49 anys

Font: IDESCAT

nascudes a la resta de Catalunya, un descens de les provinents de la resta de l’Estatespanyol i un increment de les persones estrangeres, tot i que el percentatge delsresidents a la comarca nascuts a l’estranger se situa per sota del percentatge delconjunt de Catalunya (veg. quadre 2.1.7.).

21


SOCIOECONÒMICA

(*) Acumulats.d. sense dades

Font: IDESCAT

Quadre 2.1.7. Població segons el lloc de naixement. En percentatge �

1991 1996 2003

AnoiaMateixa comarca 55,1 54,3 49,6Una altra comarca 16,9 18,4 21,9Resta de l’Estat 27,3 25,9 23,2Estranger 0,7 1,4 5,4Total 100,0 100,0 100,0

CatalunyaMateixa comarca 50,8 50,3 47,0Una altra comarca 16,7 18,1 19,0Resta de l’Estat 30,8 28,8 24,7Estranger 1,7 2,8 9,3Total 100,0 100,0 100,0

Font: IDESCAT

1990 818 696 122 407 89 496 11 29 6 5 51 547 6691991 798 664 134 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.1992 836 705 131 330 -23 307 14 17 20 3 54 361 4921993 818 720 98 515 -45 470 12 26 12 4 54 524 6221994 797 713 84 708 -25 683 10 15 16 0 41 724 8081995 766 760 6 542 18 560 17 16 19 0 52 612 6181996 749 729 20 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.1997 742 750 -8 528 -5 523 43 22 28 4 97 620 6121998 846 834 12 842 -79 763 51 22 13 2 88 851 8631999 861 810 51 961 16 977 63 61 41 2 167 1.144 1.1952000 939 799 140 1.432 92 1.524 125 142 58 7 332 1.856 1.9962001 979 881 98 1.076 63 1.139 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.2002 1.063 851 212 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.1990-2002(*) 11.012 9.912 1.100 7.341 101 7.442 346 350 213 27 936 7.239 7.875

Naix

emen

ts

Defu

ncio

ns

Sald

o na

tura

l

Rest

a de

Cat

alun

ya

Rest

a d’

Espa

nya

Sald

o m

igra

c. in

t.

Àfric

a

Amèr

ica

Euro

pa

Altre

s

Tota

l im

mig

r. es

t.

Sald

o m

igra

cion

s

Sald

o to

tal

Moviment natural Moviment migratori

Migracions internes Immigracions estrangeres

Quadre 2.1.6. Fluxos de població. Període 1990-2002. Nombre de persones �

Síntesi

L’any 2003 l’Anoia tenia 98.581 habitants. En el període 1981-2003, la poblacióde la comarca ha crescut més que el conjunt de Catalunya, l’1,1 % anualacumulatiu, davant del 0,5 % de Catalunya. En aquests anys hi ha hagut unincrement del pes de la zona de l’Anoia Sud en la distribució de la poblaciócomarcal (l’any 2003 concentra el 30,8 % de la població comarcal), mentre queles àrees de la conca d’Òdena (63,4 %) i de l’Alta Anoia (5,8 %) n’han perdut.

L’estructura de la població per sexe i edat de l’Anoia és força similar a la delconjunt de Catalunya, tot i que la piràmide d’edats reflecteix que la població dela comarca està una mica menys envellida que la mitjana de Catalunya.

En els darrers anys es palesa un descens de les persones que viuen a l’Anoia ique hi han nascut i també de les provinents de la resta d’Espanya. En canvi, haaugmentat el nombre de persones procedents de la resta de Catalunya i del’estranger, malgrat que el pes de la immigració estrangera encara és inferior alde la mitjana de Catalunya. També s’observa una tendència a l’augment delnombre de naixements a partir de l’any 1998.

2.2. Activitat i renda� Evolució de l’activitat

Durant el període 1998-2003, el PIB de la comarca de l’Anoia va créixer de mitjanainteranual el 2,3 %, segons les estimacions comarcals de la Caixa Catalunya, un ritmelleugerament inferior al conjunt de Catalunya en el mateix període, que va ser del 2,9 %. Aquest diferencial de creixement ha provocat que l’Anoia hagi patit una lleugerapèrdua de pes en relació amb el Principat, atès que ha passat de representar l’1,15 %del PIB el 1998, a l’1,11 % el 2003.

22



� Gràfic 2.2.1. Creixement del PIB. Taxa de de variació interanual, en percentatgeFont: Caixa de Catalunya

Anoia Catalunya

3,00

3,70

2,10

1,20

0,80

3,20

2,90

3,90 3,80

2,80

2,20

1,70

5

4

3

2

1

0

1998 1999 2000 2001 2002

Taxa

de

varia

ció

inte

ranu

al e

n %

2003

3,2

3,9 3,8

2,8

2,2

1,7

2,93,0

3,7

2,1

1,2

0,8

En la fase expansiva del cicle de l’economia catalana entre els anys 1998 i 2000,l’Anoia va assolir un creixement del PIB, amb l’excepció de l’any 1999, molt pròxim aldel conjunt del país. En canvi, en l’etapa de desacceleració econòmica que es va iniciarel 2001, i que s’ha prolongat fins avui, l’economia comarcal ha estat menys dinàmicaque la del conjunt de Catalunya (veg. gràfic 2.2.1.).1

Cal destacar que durant el període 1998-2003 el sector industrial, especialment a partirde l’any 2001, va mostrar una capacitat de creixement relativament baixa, encomparació amb Catalunya i també en relació amb les taxes assolides per laconstrucció i pels serveis (veg. quadre 2.2.1.). Aquest dinamisme inferior de la indústriade la comarca, influenciat sobretot per la situació desfavorable del sector tèxtil i laconfecció, és el principal factor explicatiu del diferencial de creixement entre l’Anoia iCatalunya en el període considerat.

Aquestes pautes de comportament també s’han complert l’últim any de referència, el2003, en què el PIB de la comarca ha crescut el 0,8 %, enfront de l’1,7 % del’economia catalana. Aquest reduït creixement de l’economia de l’Anoia el darrer anys’explica per la caiguda del valor afegit en el sector primari (8 %) i en la indústria (2 %).En canvi, els serveis i, especialment la construcció, van contribuir positivament a l’evolució del PIB comarcal, atès que han enregistrat un creixement del 2,2 % i del 7,6 %, respectivament. Amb l’excepció de la construcció, l’any 2003 tots els sectorsproductius han tingut una evolució menys favorable que al conjunt de Catalunya.

23


SOCIOECONÒMICA

1 Les dades de creixement del PIB emprades en aquest estudi no incorporen els impostos. Així, per exemple, en el casd’haver-los considerat, el creixement del PIB del conjunt de Catalunya l’any 2003 hauria estat del 2,1 %, enlloc de l’1,7 % que es mostra en el gràfic 2.2.1.

Quadre 2.2.1. PIB sectorial. Període 1998-2003. Taxa mitjana de variació interanual, en percentatge �

Anoia Catalunya

Primari1998-2000 0,7 –0,92001-2003 –4,4 –1,01998-2003 –1,9 –0,9Indústria1998-2000 2,9 4,22001-2003 –0,8 1,11998-2003 1,1 2,7Construcció1998-2000 7,3 6,52001-2003 5,3 4,01998-2003 6,3 5,2Serveis1998-2000 3,0 3,02001-2003 2,8 2,71998-2003 2,9 2,8Total1998-2000 3,3 3,52001-2003 1,4 2,21998-2003 2,3 2,9

Font: Caixa Catalunya

� Producció i renda per habitant

L’any 2003, el PIB per càpita de la comarca de l’Anoia, calculat a partir de lesestimacions de PIB de la Caixa de Catalunya, ha estat de 10.712 €, un 24,6 % menysque la mitjana catalana (14.198 €). Aquest diferencial s’ha eixamplat lleugerament desdel 1998, atès que en aquests anys el PIB de l’Anoia ha crescut menys que al conjuntde Catalunya, mentre que la població ha augmentat més a la comarca que al Principat(veg. quadre 2.2.2. i gràfic 2.2.2.).

Quan es fa la comparació entre Catalunya i l’Anoia en termes de renda familiar brutadisponible (RFBD), els resultats són lleugerament diferents, atès que quan la unitatterritorial és reduïda, com és el cas de la comarca, les transferències interterritorials iels desplaçaments diaris poden tenir un pes decisiu que desvirtua en part l’ús del PIB

24



� Quadre 2.2.2. Evolució del PIB. Euros constants del 1995

PIB PIB/càpita

Anoia Catalunya Anoia/Cat. Anoia Catalunya AnoiaMEUR % Milers €/h. Índex Cat.=100

1998 950 82.604 1,150 10,8 13,4 80,41999 979 85.844 1,140 11,0 13,8 79,92000 1.014 89.075 1,138 11,3 14,2 79,32001 1.035 91.571 1,130 11,2 14,4 77,92002 1.048 93.580 1,120 11,0 14,4 76,62003 1.056 95.184 1,109 10,7 14,2 75,4

Font: Elaboració pròpia a partir de Caixa Catalunya i l’IDESCAT

� Gràfic 2.2.2. PIB per càpita. Anoia. Índex Catalunya = 100Font: Elaboració pròpia a partir de la Caixa Catalunya i de l’IDESCAT

80,4

79,9

79,3

77,9

76,6

75,4

81

80

79

78

77

76

75

74

73

721998 1999 2000 2001 2002 2003

80,479,9

79,3

77,9

76,6

75,4

Índe

x

per càpita com a indicador del nivell econòmic d’un territori. Malauradament, aquestaanàlisi només es pot fer fins al 1996, que és l’últim any de la sèrie que publica l’Institutd’Estadística de Catalunya (IDESCAT). Amb tot, al quadre 2.2.3. s’observa que entre el1986 i el 1996, segons les dades de l’IDESCAT, l’índex de renda per càpita a l’Anoias’ha anat apropant progressivament a la mitjana catalana. Així, si s’assigna cada anyun índex igual a 100 a la renda per càpita de Catalunya, l’Anoia se situava l’any 1986en un valor igual a 86,1, és a dir, un 13,9 % per sota de la mitjana catalana, mentre quel’any 1996 assolia un valor de 93,3, tan sols un 6,7 % per sota de Catalunya.

Aquest procés d’apropament progressiu a la mitjana catalana en termes de renda perhabitant, tot i l’allunyament en termes de producció per càpita fins a l’any 2003,s’explica, en gran mesura, pel fet que una part significativa de la renda de les famíliesresidents en el territori de l’Anoia no es produïa a la comarca, tal com posa de manifestl’elevada mobilitat laboral que s’observa en aquesta comarca. Com es pot veure alquadre 2.2.4., una part significativa de la població resident a la comarca, ons’enregistra la RFBD, treballa en una altra comarca, on s’enregistra la seva aportació alPIB. Així, l’any 1996 sortien per motius de treball 4.728 residents a l’Anoia, el 5,4 % dela població comarcal, i hi entraven també per motius laborals 2.708 residents a altrescomarques, el 3,1 % de la població de l’Anoia. Aquesta asimetria en la mobilitatintercomarcal pot ajudar a entendre per què l’Anoia s’ha apropat a la mitjana catalanaen termes de RFBD per habitant, però se n’ha allunyat quan es mesura la riquesarelativa en termes de PIB per habitant.

L’anàlisi de la mobilitat obligada per desplaçaments per motiu de treball posa demanifest que l’any 1996 les persones que sortien de l’Anoia per treballar en unacomarca veïna es dirigien principalment al Barcelonès (24,8 %), al Baix Llobregat (23,6 %),a l’Alt Penedès (8,7 %), a la Segarra (7 %) i al Vallès Occidental (6,3 %). D’altra banda,les persones residents en altres comarques que treballaven a l’Anoia provenienmajoritàriament del Baix Llobregat (24,9 %), del Barcelonès (20,5 %), de l’Alt Penedès(9,6 %), del Bages (9,3 %) i del Vallès Occidental (6,6 %).

25


SOCIOECONÒMICA

Font: IDESCAT

Quadre 2.2.3. Renda familiar bruta disponible (RFBD) �

RFBD RFBD/h. Anoia

Any Anoia Catalunya Anoia Catalunya RFBD/h.MEUR Euros Índex Cat.=100

1986 270 23.535 3.384 3.931 86,11987 304 26.312 3.787 4.381 86,41988 342 29.252 4.225 4.856 87,01989 382 32.004 4.689 5.301 88,41990 456 37.831 5.550 6.251 88,81991 513 42.080 6.200 6.930 89,51992 548 44.775 6.571 7.350 89,41993 594 47.929 7.075 7.861 90,01994 619 49.393 7.311 8.102 90,31995 675 53.442 7.903 8.763 90,21996 763 57.287 8.777 9.406 93,3

26



� Quadre 2.2.5. Evolució de la RFBD als municipis de més de 1.000 h.

1997 2002

Bruc, el1 – 7Calaf 6 7Capellades 6 6Hostalets de Pierola, els 6 6Igualada 6 7Masquefa 6 6Òdena 6 6Piera 6 6Pobla de Claramunt, la 6 7Sant Martí de Tous1 – 6Santa Margarida de Montbui 5 5Torre de Claramunt, la 6 7Vallbona d’Anoia 6 6Vilanova del Camí 6 5

Catalunya 7 8

Creixement anual acumulatiu

Expressat en euros del 2002 1997-2002, en %

Anoia 8.894 11.013 4,4Catalunya 10.217 12.650 4,4

1Aquests municipis l’any 1997 tenien menys de 1.000 h.

Nota: Els equivalents en euros als índexs econòmics creixen lleugerament cada any.L’any 2002 els índexs econòmics al quadre corresponen als valors següents (euros del 2002):5: RFBD entre 9.700 i 10.800 €6: RFBD entre 10.800 i 11.500 €7: RFBD entre 11.500 i 12.300 €8: RFBD entre 12.300 i 13.000 €

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Anuario Económico de España, de “la Caixa”

� Quadre 2.2.4. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball. Any 1996

Entren a l’Anoia Surten de l’Anoia

Total desplaçaments entre comarques 2.708 4.728% població 3,1 5,4

Destinació/origenBarcelonès 555 1.173Baix Llobregat 674 1.115Alt Penedès 261 411Segarra 162 331Vallès Occidental 180 300Bages 252 180Conca de Barberà 64 100Altres 560 1.118

Font: IDESCAT

Un altre indicador per estudiar la renda per càpita territorial és el que s’inclou a l’AnuarioEconómico de España, editat pel Servei d’Estudis de la Caixa d’Estalvis i Pensions deBarcelona. En aquest anuari s’estima un índex de nivell econòmic per a tots elsmunicipis de més de 1.000 habitants que va d’1 a 10. El quadre 2.2.5. presenta lesestimacions d’aquest indicador corresponents als anys 1997 i 2002 per als 14 municipisde l’Anoia que tenen més de 1.000 habitants.

Segons aquestes dades, tan sols un municipi empitjora la posició relativa entre 1997 i2002 (Vilanova del Camí) i quatre la milloren (Calaf, Igualada, la Pobla de Claramunt i laTorre de Claramunt). També es posa de manifest que el nivell de renda per càpita detots els municipis de la comarca de més de 1.000 habitants és inferior a la mitjana delconjunt del Catalunya.

Si a cada un dels índexs de nivell econòmic, que oscil·len entre 1 i 10, s’hi assigna unnivell de renda equivalent al punt mitjà de l’interval al qual fan referència (veg. quadre2.2.5.), es comprova que del 1997 al 2002 la renda per càpita dels municipis de l’Anoiade més de 1.000 habitants ha passat de 8.894 a 11.013 €, que significa un creixementanual acumulatiu del 4,4 %, igual que al conjunt de Catalunya. També es posa demanifest que l’any 2002 la renda per càpita de l’Anoia era un 15 % inferior a la delconjunt de Catalunya (11.013 € davant dels 12.650 € del Principat).

Finalment, cal esmentar la informació relativa a ingressos de l’Enquesta de la RegióMetropolitana de Barcelona, elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitansde Barcelona. Els resultats d’aquesta enquesta corresponents a l’edició de l’any 2000indiquen que el nivell d’ingressos nets anual de tots el membres de la llar a l’Anoia éssimilar al del conjunt de Barcelona i la regió metropolitana de Barcelona. Així, l’11,8 %de les llars de l’Anoia van declarar uns ingressos nets anuals iguals o inferiors

27


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.2.6. Nivell d’ingressos nets anuals (l’any anterior de l’enquesta) de totsels membres de la llar i per tots els conceptes. Any 2000. En percentatge �

Anoia Regió Provínciametropolitana de Barcelonade Barcelona

Menys de 1.500 €/any 0,0 0,1 0,0de 1.500 a 3.000 €/any 0,7 0,2 0,3de 3.001 a 6.000 €/any 5,0 4,4 4,4de 6.001 a 10.000 €/any 6,1 8,4 8,2de 10.001 a 15.000 €/any 13,9 18,4 18,5de 15.001 a 21.000 €/any 19,3 19,7 20,1de 21.001 a 30.000 €/any 20,0 18,0 17,9de 30.001 a 42.000 €/any 7,5 8,5 8,6de 42.001 a 54.000 €/any 2,9 3,4 3,3Més de 54.000 €/any 2,1 2,1 2,1NS/NC 22,5 16,8 16,4

Total 100,0 100,0 100,0

Font: Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

als 10.000 €, el 53,2 % de les llars se situaven en uns ingressos nets entre 10.000 i30.000 € l’any, mentre que el 12,5 % de les llars declaraven uns ingressos netssuperiors als 30.000 € anuals (cal tenir en compte que el 22,5 % de les personesenquestades van preferir no respondre —o no van saber-ne—) la pregunta inclosa enl’enquesta referida al nivell d’ingressos de la seva unitat familiar).

Síntesi

Des de l’any 1998 fins al 2003, el PIB de l’Anoia va assolir un creixement mitjàinteranual del 2,3 %, un ritme lleugerament inferior al conjunt de Catalunya en elmateix període, que va ser del 2,9 %. Aquest diferencial de creixement haprovocat que l’Anoia hagi patit una lleugera pèrdua de pes en termes de PIB enrelació amb el Principat. El menor dinamisme de la indústria de la comarca,influenciat sobretot per la situació desfavorable del sector tèxtil, és el principalfactor explicatiu del diferencial de creixement entre l’Anoia i Catalunya en elperíode considerat.

L’any 2003 el PIB per càpita de la comarca de l’Anoia era de 10.712 €, un24,6 % menys que la mitjana catalana del mateix any (14.198 €). Aquestdiferencial s’ha eixamplat lleugerament des del 1998, atès que en aquests anysel PIB de l’Anoia ha crescut menys que al conjunt de Catalunya, mentre que lapoblació ha augmentat més a la comarca que al Principat.

Segons les dades de l’IDESCAT, del 1986 al 1996 (darrer any disponible) larenda per càpita de l’Anoia s’ha apropat progressivament a la mitjana catalana.

D’altra banda, altres fonts indiquen que del 1997 al 2002 la renda per càpitadels municipis de l’Anoia de més de 1.000 habitants ha augmentat el 4,4 %anual acumulatiu, el mateix percentatge que al conjunt de Catalunya.

2.3. Ocupació i mercat laboral� Estructura i evolució de l’ocupació

Durant els darrers anys l’increment de l’activitat econòmica a la comarca de l’Anoias’ha traduït en un creixement notable de l’ocupació. En el període 1991-2003, elnombre d’afiliats a la comarca ha augmentat el 27,9 % acumulat (que significa uncreixement anual acumulatiu del 2,1 %), una taxa lleugerament inferior al 32,7 % delconjunt de Catalunya (és a dir, un creixement anual acumulatiu del 2,4 %). En aquestsanys, el creixement del nombre d’afiliats al règim de la Seguretat Social ha estatsuperior al de la població tant a la comarca de l’Anoia com a Catalunya, fet que haprovocat un increment del percentatge d’assalariats respecte a la població. En concret,mentre que l’any 1991 el 26,2 % de la població de la comarca estava afiliada a laSeguretat Social, el 2003 aquest percentatge era del 28 %. Això no obstant, l’any 2003el percentatge de la població assalariada de la comarca se situava clarament per sotadel 35,7 % assolit pel total de Catalunya (veg. quadre 2.3.1.).

28



En aquests anys el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a la indústria a la comarca del’Anoia ha disminuït el 0,3 % anual acumulatiu, mentre que en la construcció i elsserveis l’evolució dels assalariats ha estat molt favorable. En concret, a la construcció,el nombre d’afiliats s’ha incrementat un 6,6 % anual acumulatiu, i en els serveis, elcreixement anual acumulatiu ha estat del 4,9 %. En la indústria, són especialmentremarcables els augments del nombre d’afiliats a la Seguretat Social en el sector delcautxú i plàstic (amb un creixement anual acumulatiu del 24,7 %) i en el de la fabricacióde material de transport (21 %). En canvi, les pèrdues més significatives en nombred’assalariats han tingut lloc en els sectors de l’alimentació, begudes i tabac (amb un

29


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.1. Treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Socialper sectors. Dades del quart trimestre de cada any �

Creixement interanual %Anoia Catalunya Anoia Cat. Anoia/Cat.%

1991 2003 1991 2003 1991-2003 1991 2003

Agricultura 78 95 6.085 9.682 1,7 3,9 1,28 0,98

Indústria 13.634 13.116 642.604 565.392 –0,3 –1,1 2,12 2,32Act. extractives, energia i aigua 101 133 20.566 15.305 2,3 –2,4 0,49 0,87Alimentació, begudes i tabac 513 352 63.825 64.302 –3,1 0,1 0,80 0,55Tèxtil, confecció, cuir i calçat 6.893 5.411 119.978 73.090 –2,0 –4,0 5,75 7,40Fusta i suro (*) 473 166 29.649 13.331 –8,4 –6,4 1,60 1,25Paper, edició i arts gràfiques 1.541 1.869 50.713 51.747 1,6 0,2 3,04 3,61Química 272 271 65.033 56.893 0,0 –1,1 0,42 0,48Cautxú i plàstic 52 737 26.812 29.174 24,7 0,7 0,19 2,53Minerals no metàl·lics 702 693 26.628 22.687 –0,1 –1,3 2,64 3,05Metal·lúrgia i productes metàl·lics 1.844 1.510 104.446 80.551 –1,7 –2,1 1,77 1,87Maquinària i equip. mecànics 606 603 30.473 37.315 0,0 1,7 1,99 1,62Equip. elèctric, electrònic i òptic 579 799 52.267 45.221 2,7 –1,2 1,11 1,77Fabricació material de transport 46 452 45.236 52.841 21,0 1,3 0,10 0,86Fabricació manufactures diverses (*) 12 120 6.978 22.935 21,2 10,4 0,17 0,52

Construcció 1.241 2.687 163.878 216.642 6,6 2,4 0,76 1,24

Serveis 6.600 11.723 989.096 1.603.178 4,9 4,1 0,67 0,73Comerç i reparació 2.656 4.186 324.016 446.940 3,9 2,7 0,82 0,94Hoteleria 662 808 64.432 118.364 1,7 5,2 1,03 0,68Transports i comunicacions 682 780 83.434 121.027 1,1 3,1 0,82 0,64Intermediació financera 95 135 79.962 72.180 3,0 –0,8 0,12 0,19Educació 537 1.259 59.394 96.253 7,4 4,1 0,90 1,31Sanitat 680 1.388 60.591 149.089 6,1 7,8 1,12 0,93Administracions públiques 201 1.189 71.498 145.153 16,0 6,1 0,28 0,82Altres serveis 1.087 1.978 245.769 454.172 5,1 5,3 0,44 0,44No classificats 58 21 3.257 930 –8,1 –9,9 1,78 2,26

Total 21.611 27.642 1.804.920 2.395.824 2,1 2,4 1,20 1,15% s/població 26,2 28,0 29,8 35,7 – –

(*) Els afiliats al subsector de “Fabricació de mobles” estan inclosos l’any 1991 en el sector de la “Fusta i Suro” i l’any 2003

en el sector de “Fabricació de manufactures diverses”.

Font: Registre d’afiliats de la Seguretat Social, Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

descens anual acumulatiu del 3,1 %), del tèxtil, confecció, cuir i calçat (2 %) i de lametal·lúrgia i els productes metàl·lics (1,7 %). Pel que fa als serveis, totes les activitatsincloses en aquest sector han tingut una evolució favorable del nombre d’afiliats a laSeguretat Social. Així, el nombre d’afiliats a les administracions públiques ha assolit uncreixement anual acumulatiu del 16 %, a l’educació, del 7,4 %; a la sanitat, del 6,1 %;en els altres serveis (inclou serveis prestats a les empreses, lloguer de béns mobles iimmobles, assistència social, serveis recreatius i culturals, serveis personals i serveisdomèstics) del 5,1 %, i en el comerç i reparació, el 3,9 %.

El percentatge d’afiliats al règim de la Seguretat Social a la comarca de l’Anoia en relacióamb el conjunt de Catalunya no ha variat excessivament en aquest període (l’1,20 %

30



� Quadre 2.3.2. Estructura dels treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social. Dades del quart trimestre de cada any, en percentatge

Anoia Catalunya

1991 2003 1991 2003

Agricultura 0,4 0,3 0,3 0,4

Indústria 63,1 47,4 35,6 23,6Act. extractives, energia i aigua 0,5 0,5 1,1 0,6Alimentació, begudes i tabac 2,4 1,3 3,5 2,7Tèxtil, confecció, cuir i calçat 31,9 19,6 6,6 3,1Fusta i suro (*) 2,2 0,6 1,6 0,6Paper, edició i arts gràfiques 7,1 6,8 2,8 2,2Química 1,3 1,0 3,6 2,4Cautxú i plàstic 0,2 2,7 1,5 1,2Minerals no metàl·lics 3,2 2,5 1,5 0,9Metal·lúrgia i productes metàl·lics 8,5 5,5 5,8 3,4Maquinària i equip. mecànics 2,8 2,2 1,7 1,6Equip. elèctric, electrònic i òptic 2,7 2,9 2,9 1,9Fabricació material de transport 0,2 1,6 2,5 2,2Fabricació manufactures diverses (*) 0,1 0,4 0,4 1,0

Construcció 5,7 9,7 9,1 9,0

Serveis 30,5 42,4 54,8 66,9Comerç i reparació 12,3 15,1 18,0 18,7Hoteleria 3,1 2,9 3,6 4,9Transports i comunicacions 3,2 2,8 4,6 5,1Intermediació financera 0,4 0,5 4,4 3,0Educació 2,5 4,6 3,3 4,0Sanitat 3,1 5,0 3,4 6,2Administracions públiques 0,9 4,3 4,0 6,1Altres serveis 5,0 7,2 13,6 19,0

No classificats 0,3 0,1 0,2 0,0

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

(*) Els afiliats al subsector de “Fabricació de mobles” estan inclosos l’any 1991 en el sector de la “Fusta i suro”i l’any 2003 en el sector de “Fabricació de manufactures diverses”.


respecte del total de Catalunya l’any 1991 i l’1,15 % l’any 2003). Això no obstant,aquests percentatges se situen per sota del pes de la població de la comarca respecteal conjunt de Catalunya, que l’any 1991 era de l’1,36 %, i el 2003, de l’1,47 %.

En aquest període, la indústria ha patit una pèrdua de pes en l’estructura productiva del’Anoia, atès que l’any 1991 representava el 63,1 % dels afiliats al règim de la SeguretatSocial, mentre que el 2003 aquest percentatge se situava en el 47,4 %. En canvi, laconstrucció (que l’any 2003 ocupava al 9,7 % dels assalariats de la comarca) i elsserveis (amb el 42,4 % dels afiliats a la Seguretat Social a la comarca el 2003), hanaugmentat considerablement la importància en l’estructura productiva de l’Anoia (veg.quadre 2.3.2.).

31


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.3. Índex d’especialització productiva de l’Anoia �

1991 2003

Agricultura 107,1 85,0

Indústria 177,2 201,1Act. extractives, energia i aigua 41,0 75,3Alimentació, begudes i tabac 67,1 47,4Tèxtil, confecció, cuir i calçat 479,8 641,7Fusta i suro (*) 133,2 107,9Paper, edició i arts gràfiques 253,8 313,0Química 34,9 41,3Cautxú i plàstic 16,2 219,0Minerals no metàl·lics 220,2 264,8Metal·lúrgia i productes metàl·lics 147,5 162,5Maquinària i equip. mecànics 166,1 140,1Equip. elèctric, electrònic i òptic 92,5 153,1Fabricació material de transport 8,5 74,1Fabricació manufactures diverses (*) 14,4 45,3

Construcció 63,2 107,5

Serveis 55,7 63,4Comerç i reparació 68,5 81,2Hoteleria 85,8 59,2Transports i comunicacions 68,3 55,9Intermediació financera 9,9 16,2Educació 75,5 113,4Sanitat 93,7 80,7Administracions públiques 23,5 71,0Altres serveis 36,9 37,7

No classificats 148,7 195,7

Total 100,0 100,0

(*) Els afiliats al subsector de “Fabricació de mobles” estan inclosos l’any 1991 en el sector de la “Fusta i suro” i l’any 2003 en el sector de “Fabricació de manufactures diverses”.


El sector productiu més important i amb més tradició a la comarca agrupa les activitatsdel tèxtil, de la confecció i de l’adoberia. L’any 2003, aquest sector ocupava el 19,6 %dels treballadors de l’Anoia i representava el 41,3 % dels afiliats a la Seguretat Socialen la indústria. Això no obstant, en el període 1991-2003 aquest sector ha patit unapèrdua significativa de pes en l’estructura productiva de l’Anoia, atès que l’any 1991representava el 31,9 % del total d’assalariats. Altres subsectors industrials productiusamb una presència important en la comarca són el paper, edició i arts gràfiques (el 6,8 %dels assalariats de la comarca) i la metal·lúrgia i productes metàl·lics (5,5 %). En elsserveis descata el nombre d’afiliats al comerç i reparació (el 15,1 % dels assalariats de la comarca), els altres serveis (7,2 %), la sanitat (5 %), l’educació (4,6 %) i lesadministracions públiques (4,3 %).

L’índex d’especialització productiva permet de valorar la presència dels sectorsproductius a la comarca de l’Anoia i al conjunt de Catalunya i completar la informaciódel quadre 2.3.2. mitjançant l’ús de l’expressió:

on Lij són els assalariats en el sector i a l’Anoia, Lj són els assalariats totals de lacomarca, Li són els assalariats en el sector i a Catalunya, i L són els afiliats a laSeguretat Social al conjunt de Catalunya. Si el valor que s’obté està per sobre de 100,significa que la comarca està més especialitzada que el conjunt de Catalunya en el

Lij / LjIEij = –––––– · 100Li / L

32



� Quadre 2.3.4. Concentració dels assalariats als municipis de l’Anoia. Any 2002.En percentatge

Assalariats totalsIgualada 51,8Piera 6,6Capellades 5,7Total 64,1

Assalariats indústriaIgualada 45,6Capellades 8,6Òdena 7,9Total 62,1

Assalariats construccióIgualada 34,2Piera 12,1Vilanova del Camí 10,4Total 56,7

Assalariats serveisIgualada 62,7Piera 6,6Vilanova del Camí 4,8Total 74,1

Font: Informe territorial de la província de Barcelona 2004, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegacióde Barcelona

sector, atès que el pes del sector és superior a la comarca que al conjunt de Catalunya.En cas contrari, si l’índex és inferior a 100, indica que a la comarca el sector té unmenor pes en l’estructura productiva que al conjunt de Catalunya.

Els resultats que es mostren al quadre 2.3.3. posen de manifest que l’Anoia té unaespecialització productiva més elevada en la indústria i (encara que menys), en la construcció que el conjunt de Catalunya, mentre que el pes del sector serveis a lacomarca és clarament inferior que al conjunt de Catalunya. El valor més elevat de l’índexl’any 2003 s’obté en el sector del tèxtil, confecció, cuir i calçat (aquest índex és igual a 641,7, que és el quocient multiplicat per 100 entre el pes del sector en l’estructuraproductiva de la comarca —19,6 %— i el pes del sector en l’estructura productivacatalana —3,1 %—). Altres activitats industrials amb més especialització a la comarcaque a Catalunya l’any 2003 són el paper, edició i arts gràfiques (313), els minerals nometàl·lics (264,8), el cautxú i plàstic (219), la metal·lúrgia i productes metàl·lics (162,5),l’equipament elèctric, electrònic i òptic (153,1), la maquinària i equipaments mecànics(140,1) i la fusta i suro (107,9). En canvi, pel que fa als serveis, la comarca noméspresenta més especialització productiva que el conjunt de Catalunya en l’educació.

L’activitat econòmica està molt concentrada a Igualada, Piera i Capellades. Igualadaapareix com a gran pol productiu amb el 51,8 % dels assalariats de la comarca, mentreque entre aquests tres municipis acumulen el 64,1 % dels afiliats a la Seguretat Social al’Anoia. Al quadre 2.3.4. es mostren els tres municipis que tenen més assalariats encada un dels sectors productius. Es pot observar que Igualada concentra la major partdels assalariats en la indústria (45,6 %), en la construcció (34,2 %) i en els serveis(62,7 %).

33


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.5. Distribució comarcal de l’ocupació per dimensió de l’empresa. Pes dels afiliats sobre el total de Catalunya a cada tram de dimensió

de l’empresa, en percentatge �

Anoia Barcelonès

Gran empresa (més de 500 treb.)Pes comarcal 1996 0,4 69,6Pes comarcal 2003 0,2 65,8Canvi 1996-2003 –0,2 –3,8

Empresa mitjana (de 51 a 500 treb.)Pes comarcal 1996 1,3 41,5Pes comarcal 2003 1,3 40,5Canvi 1996-2003 0,0 –1,0

Empresa petita (d’11 a 50 treb.)Pes comarcal 1996 1,3 37,1Pes comarcal 2003 1,4 33,9Canvi 1996-2003 0,1 –3,2

Empresa molt petita (de 0 a 10 treb.)Pes comarcal 1996 1,3 37,6Pes comarcal 2003 1,4 34,1Canvi 1996-2003 0,1 –3,5


En la distribució de l’ocupació per dimensió d’empresa, mesurada en relació amb elconjunt de Catalunya, no hi ha hagut canvis significatius entre el 1996 i el 2003 (veg.quadre 2.3.5.). El pes relatiu de l’ocupació en grans empreses (> 500 treballadors) haperdut dues dècimes respecte del conjunt de Catalunya, mentre que a les empresesmitjanes (de 51 a 500 treballadors) el pes s’ha mantingut constant. En canvi, s’haguanyat una dècima en el pes de les empreses petites (d’11 a 50 treballadors) i en lesmolt petites (de 0 a 10 treballadors).

� Distribució i evolució de l’atur

Les dades d’atur registrat a les oficines de l’INEM assenyalen que a la comarca del’Anoia hi havia 4.025 persones aturades l’any 2003, el 2 % del total català,lleugerament per sobre de l’1,5 % que representa la població de l’Anoia en el totalcatalà. D’altra banda, cal destacar que l’any 1983 l’atur a la comarca representava l’1,1 % del de l’economia catalana, per la qual cosa en aquests 20 anys l’evolució del’atur registrat ha estat més desfavorable a l’Anoia que al conjunt de Catalunya.

L’any 2000 es va assolir un nivell mínim històric de 2.596 aturats, xifra que representaval’1,5 % del total de Catalunya. Al gràfic 2.3.1. es pot comprovar que la variació interanualde l’atur registrat a la comarca té un comportament similar al de Catalunya, tot i que apartir del 1999 l’evolució de l’atur registrat a la comarca ha estat més desfavorable queal conjunt de Catalunya. Es pot observar que en els períodes de creixement econòmiccompresos del 1987 al 1990, d’una banda, i del 1995 al 2000, de l’altra, l’atur registratva disminuir considerablement, tant a l’Anoia com a Catalunya. D’altra banda, en elsperíodes 1993-1994 i 2001-2003, anys de desacceleració de l’activitat econòmica,l’atur ha crescut de forma significativa en aquests dos àmbits territorials.

Pel que fa a la distribució de l’atur per sexes, amb dades referides a l’any 2003, de les4.025 persones en situació d’atur registrat, el 37 % eren homes i el 63 %, dones. Val adir que el pes de l’atur femení a l’Anoia supera significativament la mitjana de Catalunya,on el 56,5 % de les persones aturades l’any 2003 eren dones. El fet que l’atur femení

34



� Gràfic 2.3.1. Atur registrat. Dades del mes de març de cada anyFont: IDESCAT

40

30

20

10

0

–10

–20

–30

1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Anoia Catalunya

Taxa

de

varia

ció

inte

ranu

al e

n %

superi significativament l’atur masculí és una pauta de comportament habitual tant al’Anoia com al conjunt de Catalunya, però en el cas de l’Anoia s’hi afegeix la importànciadel sector tèxtil a la comarca, una activitat amb una marcada presència femenina i queha evolucionat negativament en el mercat de treball. Aquest tret diferencial pot ajudar aentendre l’absència d’un procés de convergència entre les taxes d’atur femení i masculíels darrers anys a l’Anoia, a diferència del conjunt de l’economia catalana.

Pel que fa a la composició de l’atur per nivells de formació, el 78,4 % de les personesaturades tenen un nivell educatiu equivalent al certificat o graduat escolar, lleugeramentper sobre del percentatge que representen aquests col·lectius en la composició del’atur en el conjunt de Catalunya. D’altra banda, únicament el 2,4 % dels aturats a lacomarca tenen estudis universitaris, mentre que a Catalunya aquest percentatge sesitua en el 5,8 % de les persones aturades.

Per sectors d’activitat econòmica, l’atur es concentra als sectors industrial i de serveis,que sumen el 81,7 % de l’atur de la comarca. Quan es compara la distribució sectorialde l’atur entre l’Anoia i Catalunya s’observen algunes diferències significatives, com elfet que els aturats del sector industrial representen el 41,2 % de l’atur total de lacomarca, mentre que a Catalunya representa únicament el 24,7 %. En contrapartida, elpes de l’atur a la construcció i, de manera especial, al sector serveis, és inferior al’Anoia que al conjunt de l’economia catalana (veg. quadre 2.3.6.).

35


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.6. Atur registrat per sexe, per nivell de formació i per sectord’activitat econòmica. Any 2003. Dades del mes de març. En percentatge �

Anoia Catalunya

Aturats 4.025 201.694

Per sexeHomes 37,0 43,5Dones 63,0 56,5Total 100,0 100,0

Per nivells de formacióSense estudis 0,0 0,1Estudis primaris 6,1 2,4Certificat escolar 50,4 39,7EGB / batx. elem. / grad. esc. 28,0 33,9BUP / batx. superior / COU 6,6 7,6FP 6,5 10,5Titular de grau mitjà 1,3 2,4Titulat de grau superior 1,1 3,4Total 100,0 100,0

Per sector d’activitat econòmicaAgricultura 0,6 0,7Indústria 41,2 24,7Construcció 7,1 9,0Serveis 40,5 57,9Sense ocupació anterior 10,6 7,7Total 100,0 100,0

Font: IDESCAT i Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Per a un nivell superior de desagregació territorial, al quadre 2.3.7. es mostra com haevolucionat l’atur registrat als municipis de la comarca del 1983 al 2003. Els municipisamb un descens més pronunciat de l’atur en aquest període han estat Igualada (353persones), Calaf (72), Capellades (58) i Santa Margarida de Montbui (54). En canvi, elsincrements més significatius de l’atur registrat en aquests anys s’han produït en elsmunicipis de Masquefa (100 persones), Piera (71), la Torre de Claramunt (71) i Vilanovadel Camí (68). D’altra banda, tal com s’esmentava anteriorment per al conjunt de lacomarca, des de l’any 2000 fins avui l’atur registrat ha augmentat de manera forçasignificativa a la majoria de municipis de l’Anoia.

36



� Quadre 2.3.7. Atur registrat per municipis. Nombre de persones. Dades del mes de març de cada any

Creixementabsolut

1983 1990 1995 2000 2003 1983-2003

Argençola 1 22 9 3 3 2Bellprat 0 5 1 2 2 2Bruc, el 37 28 23 14 42 5Cabrera d’Igualada 2 5 21 12 28 26Calaf 153 111 102 78 81 –72Calonge de Segarra 5 2 6 3 4 –1Capellades 244 203 271 127 186 –58Carme 24 21 16 19 13 –11Castellfollit de Riubregós 0 0 2 0 0 0Castellolí 9 7 16 10 17 8Copons 31 10 14 9 11 –20Hostalets de Pierola, els 24 39 47 32 37 13Igualada 1.703 1.121 1.614 889 1.350 –353Jorba 13 10 31 17 22 9Llacuna, la 12 20 18 9 11 –1Masquefa 150 93 165 137 250 100Montmaneu 6 0 5 1 0 –6Òdena 163 99 181 83 136 –27Orpí 4 4 5 2 5 1Piera 323 231 415 254 394 71Pobla de Claramunt, la 56 59 62 44 66 10Prats de Rei, els 19 10 9 17 13 –6Pujalt 2 11 1 2 0 –2Rubió 2 1 4 1 1 –1Sant Martí de Tous 17 28 54 32 28 11Sant Martí Sesgueioles 12 8 10 4 5 –7Sant Pere Sallavinera 3 5 4 3 2 –1Santa Margarida de Montbui 577 564 697 323 523 –54Santa Maria de Miralles 0 1 1 0 4 4Torre de Claramunt, la 61 36 133 87 132 71Vallbona d’Anoia 77 60 67 29 52 –25Veciana 0 5 4 4 7 7Vilanova del Camí 532 468 621 349 600 68Anoia 4.262 3.287 4.629 2.596 4.025 –237% s/Catalunya 1,09 1,18 1,43 1,52 2,00 –Catalunya 392.551 278.575 323.489 170.606 201.694 –190.857

Font: IDESCAT

La informació referida a la taxa d’atur registrat, obtinguda com el quocient entre l’aturregistrat i la població activa, posa de manifest que la situació de l’Anoia és menysfavorable que la del conjunt de Catalunya. Això no obstant, aquestes xifres relatives ala taxa d’atur cal valorar-les amb cautela, atès que s’han obtingut com el quocient entrel’atur registrat l’any 2003 i la població activa de l’any 2001, darrer any per al qual es disposad’aquesta informació de les comarques catalanes. Aquest fet pot provocar que les taxesd’atur obtingudes siguin superiors a les reals, atès que amb tota probabilitat la poblacióactiva de les diferents comarques catalanes entre els anys 2001 i 2003 ha augmentat.

L’any 2003 la taxa d’atur de l’Anoia era del 8,4 %, mentre que al conjunt de Catalunyaera del 6,4 %. Un total de 10 comarques catalanes tenien l’any 2003 un atur que sesituava per sobre de la mitjana del conjunt de Catalunya: l’Anoia (8,4 %), el Baix Camp(7,3 %), el Vallès Occidental (7,3 %), el Berguedà (7 %), el Tarragonès (7 %), el Bages(6,8 %), el Barcelonès (6,8 %), el Garraf (6,7 %), el Maresme (6,5 %) i el Vallès Oriental(6,5 %). En canvi, les comarques amb una taxa d’atur més reduïda eren la Conca deBarberà, el Solsonès, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell, el Pla del’Estany, l’Alt Urgell, la Cerdanya, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, totes amb un atur persota del 4 % de la població activa.

Els municipis amb una taxa d’atur que l’any 2003 superava la mitjana comarcal són Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Vallbona d’Anoia, la Torre deClaramunt, Òdena, Cabrera d’Igualada, Veciana i Masquefa. D’altra banda, elsmunicipis amb una taxa d’atur més reduïda són els que tenen menys habitants i estansituats, majoritàriament, a l’Alta Anoia (veg. mapa 2.3.1., en què s’han agrupat elsmunicipis en tres grups segons si la taxa d’atur és superior a la de la comarca

37


SOCIOECONÒMICA

� Mapa 2.3.1. Taxa d’atur per municipis. Any 2003. Dades del mes de març

Nota: La taxa d’atur s’ha obtingut com el quocient entre l’atur registrat de l’any2003 i la població activa de l’any 2001.

Font: IDESCAT

Superior al 8,4 % (mitjana Anoia)

Entre el 6,4 % (mitjana Catalunya)i el 8,4 % (mitjana Anoia)

Inferior al 6,4 % (mitjana Catalunya)

—8,4 %—, si se situa entre la taxa d’atur del conjunt de Catalunya —6,4 %— i lacomarcal, o si és inferior a la taxa d’atur catalana).

Quan s’analitza l’evolució de l’atur registrat de les tres grans àrees en què es podenagrupar els municipis de la comarca, es posa de manifest que del 1983 al 2003 l’AltaAnoia, amb un decens anual acumulatiu de l’atur del 3 %, és la que ha mostrat un

38



� Quadre 2.3.8. Atur registrat per àrees. Nombre de persones. Dades del mes de març de cada any

Creixement anualacumulatiu

1983 1990 1995 2000 2003 1983-2003

Conca d’Òdena 3.107 2.384 3.299 1.761 2.784 –0,5Alta Anoia 234 185 170 125 127 –3,0Anoia Sud 921 718 1.160 710 1.114 1,0Anoia 4.262 3.287 4.629 2.596 4.025 –0,3Catalunya 392.551 278.575 323.489 170.606 201.694 –3,3

Notes: La Conca d’Òdena inclou els municipis del Bruc, Castellolí, Igualada, Jorba, Òdena, la Pobla de Claramunt, Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí. L’Alta Anoia inclou els municipisd’Argençola, Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons, Montmaneu, els Prats de Rei, Pujalt,Rubió, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana. L’Anoia Sud inclou els municipis de Bellprat,Cabrera d’Igualada, Capellades, Carme, els Hostalets de Pierola, la Llacuna, Masquefa, Orpí, Piera, Santa Mariade Miralles, la Torre de Claramunt i Vallbona d’Anoia.

Font: IDESCAT

� Gràfic 2.3.2. Taxa d’atur per àrees. Any 2003. Dades del mes de març, en percentatge

Nota: La taxa d’atur s’ha obtingut com el quoficient entre l’atur registratde l’any 2003 i la població activa de l’any 2001.

Font: IDESCAT

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0Conca d’Òdena Alta Anoia Anoia Sud Anoia Catalunya

Taxa

d’a

tur,

en %

8,9

4,7

8,1 8,4

6,4

comportament més favorable. En el mateix període, la Conca d’Òdena ha tingut undescens anual acumulatiu de l’atur del 0,5 %, mentre que l’Anoia Sud ha enregistrat un creixement anual de l’atur de l’1 % (veg. quadre 2.3.8.). Pel que fa a la taxa d’aturregistrat en aquestes tres àrees, l’Alta Anoia (taxa d’atur del 4,7 %) se situa per sota dela mitjana de Catalunya, mentre que la Conca d’Òdena (8,9 %) i l’Anoia Sud (8,1 %)estan clarament per sobre de la mitjana de l’atur registrat a l’economia catalana(veg. gràfic 2.3.2.).

Dinàmica de la contractació �

L’any 2003 es van formalitzar 20.875 contractes a l’Anoia, que representa l’1 % delscontractes signats a Catalunya aquest any, lleugerament per sota de l’1,5 % querepresenta la població de l’Anoia en el total català. Aquesta xifra significa un descensdel 29 % respecte del 2000, any en què es va assolir un nivell màxim històric delnombre de contractes signats a la comarca. Els darrers sis anys el percentatge decontractes indefinits signats a la comarca s’ha situat al voltant del 12 %, mentre queaproximadament el 88 % han estat temporals. La distribució del nombre de contractesentre indefinits i temporals a la comarca ha estat en aquest període similar a la delconjunt de Catalunya (veg. quadre 2.3.9.).

Expedients de regulació d’ocupació �

Els expedients de regulació d’ocupació a la comarca de l’Anoia han afectat 1.805treballadors en el període 1997-2003, que significa l’1,7 % dels treballadors afectats peraquesta contingència al conjunt de Catalunya. L’any en què es van registrar mésexpedients autoritzats de regulació d’ocupació (17, amb 531 treballadors afectats), va serel 2002, que assenyala el punt més crític de la desacceleració de l’activitat econòmicainiciada l’any 2000 a la comarca i al conjunt de Catalunya (veg. quadre 2.3.10.).

L’any 2003 s’observa una certa recuperació de la situació del mercat de treball a lacomarca, atès que el nombre de treballadors afectats en els nou expedients deregulació d’ocupació autoritzats va ser tan sols de 118, el 0,8 % dels treballadors quees van trobar en aquesta situació al conjunt de Catalunya.

39


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.9. Nombre i tipus de contractes. Anoia �

Contractes Indefinits Temporals Anoia/Cat.% % %

1998 19.956 13,0 87,0 1,01999 24.122 13,6 86,4 1,12000 29.388 12,8 87,2 1,32001 21.799 14,8 85,2 1,02002 21.844 13,8 86,2 1,02003 20.875 12,3 87,7 1,0

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Síntesi

L’increment de l’activitat econòmica assolit per l’Anoia els darrers anys s’hatraduït en un creixement notable de l’ocupació. En el període 1991-2003, elnombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Social ha augmentat el 2,1 %anual acumulatiu, mentre que a Catalunya aquest increment ha estat del 2,4 %.

En aquest període de temps, el nombre d’assalariats a la indústria ha baixatlleugerament, mentre que a la construcció i als serveis ha augmentat de maneraconsiderable. Això ha provocat que la indústria hagi patit una pèrdua de pes enl’estructura productiva de l’Anoia, i hagi passat de representar el 63,1 % del’ocupació assalariada l’any 1991 al 47,4 % el 2003.

Tot i la pèrdua de pes els darrers anys, el sector productiu amb un nombresuperior d’assalariats a la comarca és el del tèxtil i la confecció (el 19,6 % deltotal). Altres subsectors industrials amb una presència important a l’Anoia són elpaper, edició i arts gràfiques (el 6,8 % dels assalariats de la comarca) i lametal·lúrgia i productes metàl·lics (5,5 %). En els serveis destaquen el comerç ireparació (el 15,1 % dels assalariats de la comarca), els altres serveis (7,2 %), lasanitat (5 %), l’educació (4,6 %) i les administracions públiques (4,3 %).

L’activitat econòmica està molt concentrada a Igualada, Piera i Capellades, queacumulen el 64,1 % del afiliats a la Seguretat Social de la comarca.

L’Anoia és una de les comarques catalanes amb la taxa d’atur més elevada. Toti així, els darrers 20 anys l’atur registrat a la comarca ha mostrat un descensanual acumulatiu del 0,3 %.

40



� Quadre 2.3.10. Expedients de regulació d’ocupació autoritzats

Anoia Catalunya

Expedients Treballadors Expedients Treballadorsautoritzats afectats autoritzats afectats

1997 3 110 702 29.4991998 10 288 523 13.6071999 3 95 500 7.8012000 7 276 542 8.3542001 11 387 654 18.7172002 17 531 720 15.3942003 9 118 606 13.885

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

2.4. Indicadors socials i de qualitat de vida

En aquest apartat s’estudien un conjunt d’indicadors que poden ajudar, més enllà deles dades d’activitat productiva, renda i mercat de treball, a determinar la qualitat devida de la població de l’Anoia: ensenyament no universitari, cultura i esport, sanitat iserveis socials, habitatge, seguretat pública, parc de vehicles i entitats financeres.L’anàlisi d’aquests indicadors permet de concloure que, en termes generals, la poblacióde l’Anoia gaudeix d’un nivell de qualitat de vida força similar al del conjunt de Catalunya.Això no obstant, en comparació amb la mitjana de Catalunya, es constata la menordotació per habitant de places en residències per a gent gran, que s’explica perl’escassa oferta de places d’iniciativa mercantil a la comarca en relació amb el conjuntdel país.

La informació relativa a la qualitat de vida de l’Enquesta de la Regió Metropolitana deBarcelona (ERM), en l’edició de l’any 2000, elaborada per l’Institut d’Estudis Regionalsi Metropolitans de Barcelona, permet de concloure que la valoració que fan elsresidents a l’Anoia sobre el nivell de vida existent al seu municipi és lleugeramentsuperior que el del conjunt de la província de Barcelona i dels municipis de la regiómetropolitana de Barcelona (RMB). Així, el 51,2 % dels residents a l’Anoia opinen quela qualitat de vida al seu municipi és molt elevada (al conjunt de la província aquestpercentatge és del 30,9 %, i a la RMB, del 29,9 %); mentre que el 44,4 % assenyalaque és elevada. D’altra banda, únicament el 4,4 % dels residents a l’Anoia opinen queel nivell de vida del seu municipi és baix o molt baix (mentre que al conjunt de laprovíncia ho pensa el 6,3 % dels ciutadans, i a la RMB, el 6,7 %). La valoració globaldel nivell de vida que fan els habitants de l’Anoia (del 7,1 en una escala d’1 a 9) se situaper sobre de les valoracions mitjanes dels residents al conjunt de comarques de laprovíncia de Barcelona (6,7) i de la RMB (6,6).

41


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.4.1. Valoració que fan les persones enquestades sobre el nivell devida existent al municipi de residència. Any 2000. En percentatge �

Anoia Regió Provínciametropolitana de Barcelonade Barcelona

Qualitat de vida molt elevada 51,2 29,9 30,9Qualitat de vida elevada 44,4 61,1 60,7Qualitat de vida baixa 4,0 5,5 5,2Qualitat de vida molt baixa 0,4 1,2 1,1NS/NC 0,0 2,3 2,1Total 100,0 100,0 100,0

Valoració mitjana1 7,1 6,6 6,7

1 La valoració mitjana s’ha obtingut a partir d’una escala de l’1 al 9: qualitat de vida molt elevada (8, 9), elevada (6, 7),baixa (3, 4), molt baixa i NS/NC, i s’han desestimat els que han contestat 5.

Font: Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

� Ensenyament no universitari

En el curs 2001-2002 a l’Anoia hi havia 65 centres d’ensenyament no universitari, el 68 % d’ensenyament públic (una mica per sobre de Catalunya, on aquesta xifra sesituava en el 62 %) i el 32 % d’ensenyament privat. En els darrers cinc anys haaugmentat en una unitat el nombre de centres públics, mentre que els de titularitatprivada han baixat de 27 a 21. Aquesta evolució del nombre de centres ha provocatque s’hagi reduït el nombre total de centres, que ha passat de 71 l’any 1995 a 65 el2001, descens que s’explica, sobretot, pel tancament de centres privats en quès’impartia únicament educació infantil (veg. quadre 2.4.2.).

El nombre d’alumnes que estudien en centres públics també és superior al dels centresprivats. Dels 15.445 estudiants que hi havia el curs 2001-2002, el 64 % eren alumnesde centres públics (lleugerament per sobre del 58 % corresponent al conjunt deCatalunya) i el 36 % ho eren de centres privats. Això no obstant, aquests percentatgeseren lleugerament diferents segons el tipus d’ensenyament. Així, estudiaven en centrespúblics el 53 % dels alumnes d’educació infantil, el 64 % dels alumnes d’educacióprimària i el 69 % dels alumnes d’educació secundària (veg. quadre 2.4.3.).

La distinció d’alumnes per tipus d’ensenyament mostra que els que van rebre algunensenyament obligatori —primària o ESO— el curs 2000-2001 són el 63 % delsalumnes. Quant als ensenyaments no obligatoris, destaca la preponderància del nombred’alumnes d’educació infantil, que representen el 22 % del total; mentre que delsalumnes que continuaven estudiant després de l’educació obligatòria (que signifiquen el15 % dels alumnes del curs 2000-2001), el 69 % van estudiar batxillerat i el 31 % vancontinuar estudis dels cicles formatius, que substitueixen l’antiga formació professional.

Finalment, cal esmentar que el nombre d’estudiants a la comarca ha anat augmentantininterrompudament des de l’any 1990, amb un creixement anual acumulatiu del 2 %,mentre que el creixement anual acumulatiu de la població a la comarca ha estat en elperíode 1990-2001 de l’1,2 %.

42



� Quadre 2.4.2. Centres, segons el tipus d’ensenyament. Anoia

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Només infantil 3 3 3 4 4 4 4Infantil i primària 33 33 33 32 32 32 32Només secundària 7 8 8 8 8 8 8Infantil, primària i secundària 0 0 0 0 0 0 0Només educació especial s.d. 0 0 0 0 0 0Total públic 43 44 44 44 44 44 44

Només infantil 10 10 8 6 6 6 6Infantil i primària 7 5 6 6 5 5 5Només secundària 4 4 4 4 2 2 2Infantil, primària i secundària 6 7 6 6 7 7 7Només educació especial s.d. 1 1 1 1 1 1Total privat 27 27 25 23 21 21 21

Total centres 70 71 69 67 65 65 65

Font: IDESCAT

Equipaments culturals i esportius1 �

L’any 2000 a la comarca de l’Anoia hi havia 14 biblioteques finançades per entitats iinstitucions diverses, que representa un percentatge de 0,15 biblioteques per cada1.000 habitants, xifra pràcticament idèntica a la del conjunt de Catalunya (0,14). L’Anoiatambé té 2 arxius, 7 museus o col·leccions, 7 sales de cinema i 3 teatres o auditoris. Encomparació amb el conjunt de Catalunya, l’Anoia gaudeix d’una millor dotació de museusi col·leccions, així com de teatres i auditoris, mentre que a la resta d’àrees culturals l’índexper 1.000 habitants és lleugerament inferior a la comarca que al conjunt del Principat.

Els museus de l’Anoia són un exponent clar de l’especialització industrial de lacomarca. Sobresurten el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, i el MuseuMolí Paperer, de Capellades. D’altra banda, entre els arxius destaca l’Arxiu HistòricComarcal de l’Anoia. La comarca té un patrimoni cultural molt notable, sobretot d’estilromànic, entre el qual es pot destacar l’església parroquial i el convent dels franciscansa Calaf, la Tossa de Montbui, el retaule de Rubió i la capella de Santa Càndia d’Orpí.També cal esmentar que el gruix del patrimoni arquitectònic correspon als segles de laindustrialització, amb una important representació del modernisme i de construccionsrelacionades amb el procés d’industrialització de la comarca, entre les quals es potesmentar el barri adober i el conjunt del Rec a la ciutat d’Igualada.

Dintre del camp esportiu, destaca l’elevat nombre d’instal·lacions esportives: pistespoliesportives a l’aire lliure (76), pistes de tennis (51), frontons (12), camps de futbol(31), poliesportius en pavellons (15), espais esportius en sales (58), piscines a l’airelliure (44) i cobertes (4), pistes d’atletisme (1) i altres pistes convencionals i singulars(70). En la majoria d’equipaments esportius, l’Anoia té una dotació per habitant superiora la mitjana de Catalunya.

43


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.4.3. Alumnes, segons el tipus d’ensenyament. Anoia �

Sector públic Sector privat

Educ. Educ. Educ. Educ. Educ. Educ.infantil primària sec.1 Total infantil primària sec.1 Total TOTAL

1990 1.090 5.649 s.d. 6.739 1.223 4.538 s.d. 5.761 12.5001991 1.123 5.354 346 6.823 1.328 4.341 0 5.669 12.4921992 1.420 5.035 719 7.174 1.298 4.104 0 5.402 12.5761993 1.547 4.854 978 7.379 1.377 3.606 458 5.441 12.8201994 1.639 4.612 1.806 8.057 1.411 3.387 833 5.631 13.6881995 1.705 4.452 2.452 8.609 1.484 3.165 1.170 5.819 14.4281996 1.787 3.917 3.634 9.338 1.368 2.586 1.643 5.597 14.9351997 1.734 3.271 4.343 9.348 1.421 2.222 2.136 5.779 15.1271998 1.701 3.308 4.362 9.371 1.447 2.149 2.278 5.874 15.2451999 1.716 3.363 4.242 9.321 1.416 2.091 2.136 5.643 14.9642000 1.714 3.448 4.331 9.493 1.573 2.045 2.090 5.708 15.2012001 1.833 3.521 4.457 9.811 1.606 2.021 2.007 5.634 15.445

1 ESO, batxillerat, CFGM i CFGS.s.d. sense dades

Font: IDESCAT

1 Els comentaris d’aquest epígraf i els següents es basen en la informació estadística recollida al quadre 2.4.4.

� Sanitat i serveis socials

L’any 2002 hi havia a l’Anoia 2 centres hospitalaris, amb 410 llits, que representa uníndex de 4,27 llits/1.000 h., un percentatge lleugerament inferior al de Catalunya (4,78 llits/1.000 h.). Un d’aquests centres, la Fundació Sanitària d’Igualada, amb el 61 %dels llits hospitalaris de la comarca, forma part de la Xarxa Hospitalària d’UtilitzacióPública de Catalunya (XHUP), i és l’hospital de referència de la major part de la poblacióde l’Anoia i d’alguns municipis de les comarques de la Segarra i del Solsonès; mentreque l’altre centre, de caràcter privat, és la Mútua Igualadina de Previsió Social. Els habitantsde l’Anoia també disposaven de 62 centres extrahospitalaris (especialment consultorisde medicina general o pediatria, consultoris especialitzats i clíniques dentals), querepresenta un índex de 0,65 centres/1.000 h., pràcticament el mateix percentatge queel conjunt de Catalunya. D’altra banda, a la comarca hi havia 35 oficines de farmàcia,que representa un índex de 0,36 farmàcies/1.000 h., una mica per sota del conjunt deCatalunya (0,45 farmàcies/1.000 h.).

L’any 2002 la comarca tenia 500 places de residència per a la gent gran (el 62 %d’iniciativa pública o social, i el 38 % d’iniciativa mercantil), que representa 5,26 places/1.000 h., una mica inferior a les 6,41 de Catalunya. Hi havia 9 centres dedia per a la gent gran (el 78 % d’iniciativa pública o social, i el 22 % d’iniciativamercantil), amb 178 places. En calcular l’índex del nombre de centres i de places per1.000 habitants, l’Anoia està més ben dotada que la mitjana de Catalunya en aquesttipus d’equipament social. Finalment, a la comarca de l’Anoia l’any 2002 hi havia 2 centres residencials, d’iniciativa social, per a persones amb disminució, amb 46 places.En aquest cas, l’índex de centres i de places per 1.000 habitants a la comarca éssimilar al del conjunt de Catalunya.

� Habitatge

L’any 2003 es va iniciar a la comarca de l’Anoia la construcció de 1.597 habitatges,més del doble dels iniciats l’any 1992 (603 habitatges). Del 1992 al 2003 el creixementanual acumulatiu dels habitatges iniciats a l’Anoia ha estat del 16,2 %, lleugerament persobre del conjunt de Catalunya, on el creixement anual acumulatiu en aquest període haestat del 15,8 %. Així mateix, l’any 2003 es van iniciar a la comarca 16,2 habitatges/1.000 h.,percentatge clarament superior al del conjunt de Catalunya (13,2).

D’altra banda, l’any 2003 va finalitzar la construcció de 1.013 habitatges, que significaun índex de 10,3 habitatges acabats/1.000 h., el mateix valor que el del conjunt deCatalunya. En el període 1992-2003, el nombre d’habitatges acabats a l’Anoia haassolit un creixement anual acumulatiu de l’11,2 %, mentre que a Catalunya ha estatdel 13,3 %.

Segons les dades de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge, l’any 2003 el preudel metre quadrat d’habitatge nou construït a Igualada va ser de 1.542 €, que significaun increment notable del 39,3 % respecte a l’any anterior. D’altra banda, el preu delmetre quadrat d’habitatge nou construït l’any 2003 va ser més del doble que el de l’any 1996 (677 €). En comparació amb la mitjana de Catalunya, excloent-ne la ciutatde Barcelona, el preu a Igualada és un 7 % inferior (veg. quadre 2.4.4.). No obstantaixò, cal tenir en compte que l’any 2003 els preus a Igualada van augmentar el 39,3 %,mentre que a Catalunya, sense considerar Barcelona, van augmentar el 13,9 %.

44



Seguretat �

L’any 2003 hi havia a l’Anoia 110 policies locals, davant dels 93 de l’any 1993, quesignifica una relació d’1,16 policies locals/1.000 h., un índex molt inferior a l’1,43/1.000 h.del conjunt de Catalunya. D’altra banda, l’any 2000 es va iniciar el desplegament delsMossos d’Esquadra a la comarca, que actualment disposa de 36 agents.

Parc de vehicles �

El parc de vehicles de l’Anoia era l’any 2001 de 62.202 unitats, xifra que significa uníndex de motorització de 665 unitats/1.000 h., lleugerament superior al del conjunt deCatalunya (veg. quadre 2.4.4.). Segons la tipologia del vehicle, s’observa que l’índex demotorització més alt es dóna a la categoria de turismes (468 turismes/1.000 h.), seguitdels camions i de les furgonetes (123) i de les motocicletes (54).

Entitats financeres �

L’any 2001 a la comarca a l’Anoia hi havia 96 entitats financeres, el 80 % de les qualseren caixes, i el 20 %, bancs. La xifra relativa d’entitats financeres per 1.000 habitantsera 1,03, xifra lleugerament inferior a la del conjunt de Catalunya (1,12) �

45


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.4.4. Indicadors socials i de qualitat de vida �

Nombre % Per 1.000 h.

Any Anoia Catalunya Anoia/Cat. Anoia Catalunya

Equipaments culturalsBiblioteques 2000 14 865 1,6 0,15 0,14Arxius 2001 2 225 0,9 0,02 0,04Museus i col·leccions 2002 7 357 2,0 0,07 0,05Sales de cinema 2002 6 758 0,8 0,06 0,12Teatres i auditoris 2001 3 131 2,3 0,03 0,02

Equipaments esportius i de lleurePistes poliesportives a l’aire lliure

(>400 m2) 2002 76 3.837 2,0 0,79 0,59Pistes de tennis (>400 m2) 2002 51 3.418 1,5 0,53 0,52Frontons (>200 m2) 2002 12 483 2,5 0,12 0,07Camps de futbol, rugbi, hoquei, etc.

(>400 m2) 2002 31 1.173 2,6 0,32 0,18Poliesportius en pavellons (>400 m2) 2002 15 651 2,3 0,16 0,10Espais esportius en sales (>50 m2) 2002 58 3.963 1,5 0,60 0,61Piscines a l’aire lliure (>50 m2) 2002 44 3.286 1,3 0,46 0,50Piscines cobertes (>50 m2) 2002 4 386 1,0 0,04 0,06Pistes d’atletisme (200, 300 i 400 m2) 2002 1 104 1,0 0,01 0,02Altres pistes convencionals (esquaix,

petanca, etc.) 2002 43 5.121 0,8 0,45 0,78Altres pistes singulars (esquí,

camps de golf, etc.) 2002 27 1.888 1,4 0,28 0,29

46



Nombre % Per 1.000 h.

Any Anoia Catalunya Anoia/Cat. Anoia Catalunya

Equipaments sanitarisOficines de farmàcia 2002 35 2.917 1,2 0,36 0,45Centres hospitalaris 2002 2 208 1,0 0,02 0,03Llits d’hospitals 2002 410 31.204 1,3 4,27 4,78Centres extrahospitalaris 2002 62 4.292 1,4 0,65 0,66

Equipaments de serveis socialsPlaces en residències per a gent gran,segons naturalesa jurídicaIniciativa pública 2002 105 6.710 1,6 1,10 1,03Iniciativa social 2002 207 12.040 1,7 2,18 1,85Iniciativa mercantil 2002 188 22.937 0,8 1,98 3,53Total 2002 500 41.687 1,2 5,26 6,41Centres de dia per a gent granEntitat privada d’iniciativa mercantil 2002 6 313 1,9 0,06 0,05Entitat privada d’iniciativa social 2002 1 82 1,2 0,01 0,01Entitat pública 2002 2 123 1,6 0,02 0,02Total 2002 9 518 1,7 0,09 0,08Nombre de places en centresde dia per a gent granEntitat privada d’iniciativa mercantil 2002 114 4.094 2,8 1,20 0,63Entitat privada d’iniciativa social 2002 20 1.695 1,2 0,21 0,26Entitat pública 2002 44 2.586 1,7 0,46 0,40Total 2002 178 8.375 2,1 1,87 1,29Centres residencials per a personesamb disminucióEntitat privada d’iniciativa mercantil 2002 0 5 0,0 0,00 0,00Entitat privada d’iniciativa social 2002 2 43 4,7 0,02 0,01Entitat pública 2002 0 19 0,0 0,00 0,00Total 2002 2 67 3,0 0,02 0,01Nombre de places en residènciesper a persones amb disminucióEntitat privada d’iniciativa mercantil 2002 0 480 0,0 0,00 0,07Entitat privada d’iniciativa social 2002 46 1.576 2,9 0,48 0,24Entitat pública 2002 0 843 0,0 0,00 0,13Total 2002 46 2.899 1,6 0,48 0,45

HabitatgeHabitatges iniciats1 2003 1.597 88.649 1,8 16,2 13,2Habitates acabats1 2003 1.013 68.798 1,5 10,3 10,3Preu del m2 d’habitatge nou construït (en €)2 2003 1.542 1.654 93,2 – –

SeguretatPlantilla orgànica de les policies locals 2002 110 9.113 1,2 1,16 1,43Mossos d’Esquadra 2002 36 7.374 0,5 0,38 1,16

Parc de vehiclesTurismes 2001 43.748 2.935.388 1,5 468 463Motocicletes 2001 5.090 417.754 1,2 54 66Camions i furgonetes 2001 11.475 661.094 1,7 123 104Tractors industrials 2001 311 21.893 1,4 3 3Autobusos i altres 2001 1.578 85.948 1,8 17 14Total 2001 62.202 4.122.077 1,5 665 650

Entitats financeres, per tipusCaixes 2001 74 4.725 1,6 0,79 0,74Bancs 2001 22 2.405 0,9 0,24 0,38Total 2001 96 7.130 1,3 1,03 1,12

1 Projectes visats pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya.2 En el cas de l’Anoia es considera el preu de l’habitatge a la ciutat d’Igualada, i en el cas de Catalunya no s’inclou

la ciutat de Barcelona.

Font: IDESCAT i Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

� Quadre 2.4.4. Indicadors socials i de qualitat de vida (continuació)

Síntesi

L’anàlisi de diferents indicadors socials referits a l’ensenyament no universitari,la cultura, l’esport, la sanitat, els serveis socials, l’habitatge, la seguretat pública,el parc de vehicles i el nombre d’entitats entitats financeres, permet deconcloure que, en termes generals, la població de l’Anoia gaudeix d’un nivell dequalitat de vida força similar al del conjunt de Catalunya.

La valoració del nivell de vida que fan els residents a l’Anoia (7,1 en una escalad’1 a 9) és superior a la valoració mitjana que fan els habitants del conjunt de laprovíncia de Barcelona (6,7) i de la regió metropolitana de Barcelona (6,6). El 51,2 %dels residents a l’Anoia opinen que la qualitat de vida al seu municipi és moltelevada, el 44,4 % assenyala que és elevada, mentre que tan sols el 4,4 % opinaque el nivell de vida del seu municipi és baix o molt baix.

47


SOCIOECONÒMICA

3.1. Estructura econòmica: trets principals

L’activitat productiva de l’Anoia es caracteritza per quatre trets principals:

� Un sector primari amb un pes més elevat que el del conjunt de Catalunya i queno ha perdut pes en l’estructura productiva comarcal des de l’any 1991 fins avui.

� Un teixit industrial molt important i motor de l’economia, però en retrocésrelatiu, amb un pes relatiu en la producció comarcal molt superior al del conjuntde Catalunya.

� Un sector de la construcció en expansió, amb un pes en l’estructura productivamolt superior a la del conjunt del país.

� Un sector serveis relativament menys desenvolupat que al Principat, però enexpansió constant.

La població assalariada i l’estructura del PIB a l’Anoia l’any 2003 reflecteixen laimportància que actualment té la indústria a la comarca. El 41,6 % del PIB i el 47,4 %dels afiliats al règim general de la Seguretat Social pertanyen a aquest sector, mentreque els serveis ocupen el 42,4 % dels assalariats i generen el 44,2 % de la producció.El sector de la construcció representa el 12 % del PIB i ocupa al 9,7 % dels assalariats,mentre que el sector primari genera el 2,2 % de la producció comarcal.

En comparació amb el conjunt de Catalunya, a l’Anoia el sector primari, la indústria i laconstrucció tenen una presència més elevada en l’estructura productiva, atès que laseva aportació al PIB comarcal és superior, mentre que el sector serveis se situa moltper sota que el conjunt de Catalunya (veg. quadre 3.1.1.).

3. L’activitat econòmica al territori �

49

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Quadre 3.1.1. Estructura sectorial del PIB. Pes sobre el total del PIB,en percentatge �

Diferència1991 1996 2003 1991-2003

AnoiaPrimari 2,5 2,7 2,2 –0,3Indústria 52,6 43,9 41,6 –11,0Construcció 6,7 6,9 12,0 5,3Serveis 38,2 46,5 44,2 6,0Total 100,0 100,0 100,0 –

CatalunyaPrimari 2,2 2,0 1,6 –0,6Indústria 34,1 31,0 31,2 –2,9Construcció 8,2 6,8 7,8 –0,4Serveis 55,5 60,2 59,4 3,9Total 100,0 100,0 100,0 –

Font: IDESCAT (1991 i 1996) i Caixa Catalunya (2003)

En el període 1991-2003, la indústria ha patit una pèrdua significativa de pes enl’estructura productiva comarcal, en passar de representar el 52,6 % al 41,6 % de la producció. En canvi, la construcció i els serveis han augmentat el seu pes en laproducció de l’Anoia, mentre que l’aportació del sector primari s’ha mantingutpràcticament constant.

La distribució del valor afegit brut (VAB) per sectors econòmics als cinc municipis demés de 5.000 habitants (Capellades, Igualada, Piera, Santa Margarida de Montbui iVilanova del Camí, que representen el 71,4 % de la població de la comarca), es mostraal quadre 3.1.2. Els municipis de Capellades i Vilanova del Camí tenen unaespecialització industrial superior a la del conjunt de la comarca. En canvi, Igualada iSanta Margarida de Montbui estan més especialitzats en els serveis. Finalment, Pieramostra més especialització en agricultura, a l’igual de Santa Margarida de Montbui, itambé en el sector de la construcció.

El futur de l’activitat econòmica a l’Anoia requereix una potenciació del sector serveis,especialment de les activitats relacionades amb el turisme (hoteleria, comerç,transports, etc.), que actualment estan poc desenvolupades a la comarca. Com s’haesmentat a l’epígraf 2.3, amb l’excepció de l’educació, totes les activitats relacionadesamb els serveis tenen menys presència relativa en l’estructura de l’ocupació de lacomarca que en el conjunt de Catalunya, per la qual cosa els propers anys elsincrements de la producció i de l’activitat a l’Anoia hauran d’estar estretamentrelacionades amb el dinamisme de les activitats terciàries.

Els propers anys, el pes del sector tèxtil i la confecció, el més important actualment enl’estructura productiva de l’Anoia, seguirà minvant fruit de la reestructuració que hauràd’emprendre el sector per fer front a la crisi que està patint actualment. La pèrdua depes del tèxtil i la confecció a la comarca probablement no serà compensada per unaugment de la importància d’altres sectors industrials, fet que provocarà que siguiindispensable un increment de l’aportació de les activitats terciàries a l’economia del’Anoia.

50



� Quadre 3.1.2. Distribució del VAB a preus de mercat per sectors dels municipis de més de 5.000 h. Any 1996. En percentatge sobre el total

Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Capellades 0,3 61,1 4,4 34,2 100,0Igualada 0,4 40,7 4,8 54,1 100,0Piera 5,1 43,2 11,2 40,5 100,0Santa Margaridade Montbui 3,8 29,4 8,7 58,1 100,0

Vilanova del Camí 0,5 51,4 9,5 38,6 100,0

Anoia 2,7 43,9 6,9 46,5 100,0

Font: IDESCAT (només disponible per als municipis de més de 5.000 h.)

La construcció ha assolit forts creixements de l’activitat els darrers anys, sobretotl’edificació d’habitatges. Aquest fet comportarà que en el futur l’aportació de laconstrucció a la generació de riquesa a la comarca no pugui seguir creixent com elsdarrers 15 anys.

Finalment, el sector primari probablement perdrà pes en l’estructura productiva del’Anoia, ja que els conreus emergents, com la vinya i els fruiters de clima temperat, aixícom les activitats ramaderes, no podran compensar la caiguda probable de laproducció de cereal una vegada s’hagi reformat la política agrària comuna. D’altrabanda, en el futur s’accentuaran les tendències observades els darrers anys pel que faa la reducció del nombre d’explotacions agràries i a l’augment del treball a tempsparcial al sector primari.

Síntesi

L’activitat productiva de l’Anoia es caracteritza pel fet de tenir un teixit industrialmolt important, motor de l’economia, però en un cert retrocés, amb un pesrelatiu en la producció comarcal molt superior que el del conjunt de Catalunya;un sector de la construcció en expansió; un sector serveis relativament menysdesenvolupat que al Principat, però en expansió constant, i un sector primariamb una presència més destacada a la comarca que al conjunt del país.

El futur de l’activitat econòmica a l’Anoia requereix una potenciació del sectorserveis, especialment de les activitats relacionades amb el turisme (hoteleria,comerç, transport, etc.), que avui estan poc desenvolupades.

El sector del tèxtil i de la confecció, el més important actualment en l’estructuraproductiva de l’Anoia, seguirà perdent pes en el teixit productiu de l’Anoia fruitde la reestructuració que haurà d’emprendre el sector per fer front a la crisi queestà patint. La pèrdua de pes del tèxtil i la confecció a la comarca probablementno serà compensada per un augment de la importància d’altres sectors industrials.

El sector primari amb tota probabilitat perdrà pes en l’estructura productiva dela comarca, mentre que, finalment, l’aportació de la construcció al PIB de l’Anoiano podrà seguir creixent en el futur com ho ha fet els darrers anys.

51


AL TERRITORI

Les principals empreses de l’Anoia

L’any 2001 hi havia registrades a la comarca de l’Anoia 122 empreses amb un volum de vendes superior a 1 MEUR, xifra que representa l’1,6 % de les 7.879 empresescatalanes amb aquest volum de facturació. D’aquestes 122 empreses, 22 tenien més de100 treballadors, també l’1,6 % de les 1.366 empreses catalanes que complien aquestesdues característiques. Atès que el pes del PIB de l’Anoia en el conjunt de Catalunya ésde l’1,1 %, es posa de manifest una important presència relativa d’indústries amb unafacturació elevada a la comarca, fruit de la tradició industrial de l’Anoia.

52



� Quadre 1. Nombre d'empreses, per municipis. Any 2001

Vendes superiors a 1 MEUR Vendes superiors a 1 MEURi més de 100 treballadors

Nombre % Nombre %

Argençola – – – –Bellprat – – – –Bruc, el 4 3,3 – –Cabrera d’Igualada – – – –Calaf 6 4,9 1 4,5Calonge de Segarra – – – –Capellades 8 6,6 2 9,1Carme 1 0,8 – –Castellfollit de Riubregós – – – –Castellolí – – – –Copons – – – –Hostalets de Pierola, els 1 0,8 – –Igualada 62 50,8 10 45,5Jorba 3 2,5 – –Llacuna, la – – – –Masquefa 3 2,5 1 4,5Montmaneu – – – –Òdena 11 9,0 3 13,6Orpí 1 0,8 – –Piera 4 3,3 1 4,5Pobla de Claramunt, la 4 3,3 1 4,5Prats de Rei, els 2 1,6 – –Pujalt – – – –Rubió – – – –Sant Martí de Tous – – – –Sant Martí Sesgueioles – – – –Sant Pere Sallavinera – – – –Santa Margarida de Montbui 1 0,8 – –Santa Maria de Miralles 1 0,8 – –Torre de Claramunt, la 4 3,3 1 4,5Vallbona d’Anoia 1 0,8 – –Veciana – – – –Vilanova del Camí 5 4,1 2 9,1Anoia 122 100,0 22 100,0Catalunya 7.879 – 1.366 –% Anoia / Catalunya 1,6 – 1,6 –

Font: Elaboració pròpia a partir d’España 30.000, Fomento de la Producción (2003)

Les empreses més grans de l’Anoia es concentren sobretot a la zona de la Concad’Òdena al voltant d’Igualada. Igualada concentra 62 de les 122 empreses amb unesvendes superiors a 1 MEUR i, en total, a la Conca d’Òdena se situen 90 empreses,el 73,9 % del total (veg. quadre 1. i 2.). D’altra banda, també destaquen els municipisd’Òdena (amb 11 empreses), Capellades (8), Calaf (6) i Vilanova del Camí (5).

Si considerem només les 22 empreses que tenen més de 100 treballadors, 10 estanlocalitzades a Igualada, 3 a Òdena, 2 a Capellades, 2 a Vilanova del Camí, i alsmunicipis de Calaf, Masquefa, Piera, la Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt,una. D’aquestes, 16 empreses estan situades a la conca d’Òdena (72,7 % del total),5 a l’Anoia Sud (22,7 %) i una a l’Alta Anoia (4,6 %) (veg. quadre 1. i 2. ).

Quant al sector d’activitat al qual pertanyen les empreses amb més volum defacturació de l’Anoia, al quadre 3. es posa de manifest el predomini dels sectorsde la confecció i gèneres de punt (17 empreses) i de la pell, calçat i adobaments(15 empreses). També hi ha una presència important d’empreses amb vendessuperiors a 1 MEUR en els sectors del paper i l’embalatge (10 empreses),de l’energia (7, principalment benzineres), dels materials de construcció (7), deltèxtil (6), dels comercials de l’automoció (5), de la química i diversos (5) i de lasiderometal·lúrgia (4).

En el cas de la confecció i gèneres de punt, les empreses instal·lades a l’Anoiarepresenten el 10,4 % de les establertes a Catalunya en aquest sector ambuna facturació superior a 1 MEUR. Així mateix, el 19,2 % de les empresescatalanes del sector de la pell, cuir i adobats amb aquest volum de vendes estansituades a l’Anoia. Aquestes xifres palesen la rellevància d’aquestes dues activitatsa l’Anoia i el seu pes important en el conjunt de Catalunya. D’altra banda, tambédestaca l’elevat percentatge d’empreses catalanes localitzades a l’Anoia en elssectors de l’energia (el 7,7 % de les empreses catalanes del sector), del paper iembalatge (6,7 %), de la siderometal·lúrgia (5,3 %) i dels materials de construcció(5,1 %).

53


AL TERRITORI

Quadre 2. Nombre d'empreses, per àrees econòmiques. Any 2001 �

Vendes superiors a 1 MEUR Vendes superiors a 1 MEURi més de 100 treballadors

Nombre % Nombre %

Conca d’Òdena 90 73,8 16 72,7Alta Anoia 8 6,6 1 4,6Anoia Sud 24 19,6 5 22,7Anoia 122 100,0 22 100,0Catalunya 7.879 – 1.366 –% Anoia / Catalunya 1,6 – 1,6 –


Al quadre 4. es presenten les 122 empreses de l’Anoia amb un volum de facturaciósuperior a 1 MEUR l’any 2001, ordenades de major a menor nombre de treballadors.S’indica el nom de l’empresa, la població on està situada, el volum de vendes, elnombre de treballadors i el sector d’activitat al qual pertanyen. Així, les 10 empresesamb un nombre de treballadors més elevat són Vives Vidal Vivesa, SA (Igualada,confecció i gèneres de punt), Hispano Mecano Elétrica, SA (Capellades, materialelèctric), Industrias Valls 1, SA (Igualada, confecció i gèneres de punt); Fundiciones de Ódena, SL (Òdena, siderometal·lúrgia), Biosca Riera, SA (Igualada, confecció i

54



� Quadre 3. Empreses amb vendes superiors a 1 MEUR, per sector d’activitat. Any 2001


Confecció i gèneres de punt 17 164 10,4Pell, calçat i adobaments 15 78 19,2Paper i embalatge 10 149 6,7Energia 7 91 7,7Materials de construcció 7 137 5,1Tèxtil 6 415 1,4Comercials-automoció 5 270 1,9Química-diversos 5 240 2,1Siderometal·lúrgia 4 76 5,3Alimentació-begudes 3 202 1,5Alimentació-diversos 3 272 1,1Comercials-siderúrgiques 3 86 3,5Construcció i immobiliàries 3 312 1,0Construccions mecàniques-maquinària 3 196 1,5Distribució-grans magatzems i botigues 3 185 1,6Material elèctric 3 219 1,4Mitjans de comunicació 3 249 1,2Alimentació-carns i escorxadors 2 344 0,6Comercials-química 2 152 1,3Distribució-supermercats 2 132 1,5Metal·lúrgia no fèrria 2 80 2,5Alimentació-olis 1 27 3,7Alimentació-pesca i conserves 1 79 1,3Comercials-maquinària 1 175 0,6Comercials-materials de construcció 1 93 1,1Comercials-paper i papereria 1 64 1,6Comercials-diversos 1 180 0,6Construccions mecàniques-components automoció 1 104 1,0Distribució-diversos 1 132 0,8Electrònica 1 68 1,5Fusta, suro i mobles 1 171 0,6Hoteleria-agències de viatge 1 59 1,7Hoteleria-hotels 1 121 0,8Hoteleria-diversos 1 118 0,8Altres sectors 1 2.439 0,0

Total 122 7.879 1,6


gèneres de punt), Ignacio Carner, SA1 (Igualada, confecció i gèneres de punt), Furas, SA(Piera, material elèctric), Grafopack, SA (Òdena, paper-embalatge), Gres Catalán, SA(Calaf, materials de construcció) i Findlay Industries España, SL (Masquefa,construccions mecàniques-components d’automoció).

55


AL TERRITORI

1 Aquesta empresa l’any 2004 ha presentat un expedient de regulació d’ocupació que ha afectat tota la plantilla.

Quadre 4. Empreses amb vendes superiors a 1 MEUR, per nombre de treballadors. Any 2001 �

Empresa Població Vendes Treballadors Sector(MEUR)

1 Vives Vidal Vivesa, SA Igualada 111,94 781 Confecció i gèneres de punt2 Hispano Mecano Eléctrica, SA Capellades 103,43 687 Material elèctric3 Industrias Valls 1, SA Igualada 41,21 524 Confecció i gèneres de punt4 Fundiciones de Ódena, SL Òdena 33,89 375 Siderometal·lúrgia5 Biosca Riera, SA Igualada 25,48 331 Confecció i gèneres de punt6 Ignacio Carner, SA (*) Igualada 17,31 331 Confecció i gèneres de punt7 Furas, SA Piera 32,98 208 Material elèctric8 Grafopack, SA Òdena 23,47 203 Paper-embalatge9 Gres Catalán, SA Calaf 19,49 200 Materials de construcció

10 Findlay Industries España, SL Masquefa 38,79 180 Cons. mecàniques-components automoció11 Riverwood España, SA Òdena 23,29 173 Paper-embalatge12 Talleres Felipe Verdés, SA Vilanova del Camí 20,81 165 Construccions mecàniques-maquinària13 Inoxfil, SA Igualada 42,65 153 Siderometal·lúrgia14 Fontanellas y Martí, SA Igualada 34,56 135 Pell, calçat i adobats15 Torradas, SA Vilanova del Camí 12,80 132 Confecció i gèneres de punt16 Virtisú, SL Torre de Claramunt, la 25,92 130 Paper-embalatge17 Suministros Homs, SA Igualada 17,29 122 Comercials-diversos18 Juan Romaní Esteve, SA Pobla de Claramunt, la 22,87 120 Paper-diversos19 Guasch Hermanos, SA Capellades 8,55 119 Tèxtil20 Xavier Bisbal, SL Igualada 20,83 106 Comercials-siderúrgiques21 Vila, Vaqués i Pelfort, SA Igualada 27,40 103 Pell, calçat i adobats22 Carlomagno, SA Igualada 4,19 102 Confecció i gèneres de punt23 Empresa Constructora Familiar, SA Igualada 20,19 95 Construcció i immobiliàries24 Unión Industrial Papelera, SA Pobla de Claramunt, la 55,19 93 Paper-diversos25 Esteve Aguilera, SA Igualada 7,88 81 Confecció i gèneres de punt26 Gamma Textil, SA Igualada 4,04 80 Confecció i gèneres de punt27 Vidal Bosch, SA Igualada 16,33 80 Pell, calçat i adobats28 Romanyà-Valls, SA Capellades 3,84 79 Mitjans de comunicació29 Depunt, SA Igualada 5,18 77 Confecció i gèneres de punt30 Maquinaria Agrícola, SL Calaf 6,09 70 Construccions mecàniques-maquinària31 Meritem, SA Igualada 7,73 70 Hoteleria-diversos32 José Guitart Castellví Prats de Rei, els 2,29 70 Distribució-grans magatzems i botigues33 Constructora de Calaf, SA Calaf 12,11 66 Construcció i immobiliàries34 Petromiralles, SL Santa Maria de Miralles 59,46 65 Energia35 TGB, SA Capellades 6,93 60 Mitjans de comunicació36 Laypun, SA Igualada 2,66 59 Confecció i gèneres de punt37 Telas y Fabricados no Tejidos, SA Piera 9,96 59 Tèxtil38 Dismol Masquefa, SL Masquefa 7,63 55 Metal·lúrgia no fèrria39 Berneda, SA Capellades 3,11 50 Pell, calçat i adobats40 Curtidos Farrés, SA Igualada 8,19 50 Pell, calçat i adobats41 Ibérica de Papel, SA Igualada 10,58 50 Paper-diversos42 Especialidades Textiles Igualada, SA Vilanova del Camí 2,67 50 Tèxtil43 Curtidos Badía, SA Igualada 8,99 48 Pell, calçat i adobats44 Cerámicas Calaf, SA Calaf 8,41 45 Materials de construcció45 Aldo Martín's, SA Igualada 6,06 45 Confecció i gèneres de punt46 Proquip, SA Vilanova del Camí 10,15 45 Química-diversos47 M. Codina, SA Torre de Claramunt, la 5,66 44 Siderometal·lúrgia

48 Martín Enrich, SA Igualada 9,38 43 Pell, calçat i adobaments49 Productos Agrícolas Macasa, SL Igualada 11,45 43 Química-diversos50 Pedro Carner, SA Igualada 1,75 40 Confecció i gèneres de punt51 Texerco, SL Igualada 2,87 40 Confecció i gèneres de punt52 Cerámica Piera, SL Piera 2,80 40 Material de construcció53 Planning Punt, SL Igualada 2,73 38 Distribució-grans magatzems i botigues54 Cerámica Sant Genís, SA Igualada 4,79 36 Materials de construcció55 Sant Feliu Motors, SL Igualada 13,66 36 Comercials-automoció56 Fabricación Cápsulas Especiales, SA Masquefa 3,06 36 Metal·lúrgia no fèrria57 Suministros Industriales Martí, SA Igualada 13,10 35 Comercials-química58 Decoexpo, S.l. Torre de Claramunt, la 4,71 35 Construcció i immobiliàries59 Hotel Bruc, SL Bruc, el 2,27 32 Hoteleria-hotels60 Oteman, SA Òdena 3,74 32 Construccions mecàniques-maquinària61 Cerámica Elías, SA Bruc, el 3,36 31 Materials de construcció62 Tintes Igualada, SA Capellades 2,30 30 Tèxtil63 Colom Bisbal, SA Igualada 1,51 30 Confecció i gèneres de punt64 Fundición Dúctil Fábregas, SA Igualada 5,71 30 Siderometal·lúrgia65 Gráfica Puig Bosch, SA Igualada 3,12 30 Mitjans de comunicació66 Tonipell, SA Igualada 4,19 30 Pell, calçat i adobaments67 Garaje Montserrat, SA Igualada 9,70 27 Comercials-automoció68 Navia C Grup, SL Igualada 1,59 26 Confecció i gèneres de punt69 Estación de Servicio El Bruc, SA Bruc, el 1,25 25 Energia70 Kartogroup España, S.L Igualada 13,28 25 Comercials-paper i papereria71 Vidos, SA Igualada 6,51 24 Pell, calçat i adobaments72 Acabatex, SA Igualada 4,02 23 Tèxtil73 Baldosas Vallés, SL Bruc, el 1,86 22 Materials de construcció74 Miret, SA Igualada 5,03 22 Pell, calçat i adobaments75 Twinset, SA Igualada 6,76 22 Confecció i gèneres de punt76 Unigraf Anoia, SA Igualada 1,85 22 Paper i embalatge77 Font d'Abaix, SL Orpí 1,34 22 Alimentació-begudes78 Terracuita Jorba, SA Jorba 3,32 20 Materials de construcció79 Productos Dietéticos Vilanova del Camí 1,75 20 Alimentació-diversos80 Precocinados La Bona Cuina, SL Igualada 1,60 19 Alimentació-diversos81 Proposició 92, SA Igualada 3,12 19 Distribució-grans magatzems i botigues82 Embalajes Vallter, SL Jorba 3,13 19 Paper i embalatge83 Peixos Rafael, SL Òdena 3,60 19 Alimentació-pesca i conserves84 Quimser, SA Òdena 3,01 19 Química-diversos85 Punt Mabras, SL Pobla de Claramunt, la 3,33 19 Confecció i gèneres de punt86 Dab, SA Igualada 6,06 18 Comercials-automoció87 Supermercats Super Mas, SL Igualada 4,03 18 Distribució-supermercats88 Planell, SA Calaf 3,40 17 Comercials-materials de construcció89 Papelera Munné, SA Capellades 3,78 17 Paper-diversos90 Preparados Alimenticios Simat, SL Hostalets de Pierola, els 3,16 17 Alimentació-diversos91 Ubarsi, SA Igualada 4,70 16 Energia92 Viajes Abelux, SA Igualada 1,95 16 Hoteleria-agències de viatge93 Envases y Expositores, SL Òdena 1,43 16 Paper i embalatge94 Gomfil Conductores Eléctricos, SA Piera 3,40 16 Material elèctric95 La Forestal Tánica, SA Sta. Margarida de Montbui 2,54 16 Química-diversos96 Escorxador Ind. de Conills J. Grau, SL Calaf 4,64 15 Alimentació-carns i escorxadors97 Combalía, SA Igualada 3,49 15 Pell, calçat i adobaments98 Distribuidora de Primeras Marcas, SA Igualada 6,18 15 Alimentació-begudes99 Despell, SA Igualada 2,82 14 Pell, calçat i adobaments

100 Miguel Farrés, SA Igualada 5,11 14 Pell, calçat i adobaments

56




� Quadre 4. Empreses amb vendes superiors a 1 MEUR, per nombre de treballadors. Any 2001 (continuació)

Finalment, cal destacar l’escassa presència internacional de les empreses amb seu al’Anoia, atès que només cinc empreses tenen establiments productius a l’estranger.

Aquestes empreses tenen la seu a Calaf, Igualada, Piera, Vallbona d’Anoia i Vilanovadel Camí. Els establiments que aquestes empreses tenen a l’estranger estan situats aFrança, Mèxic, Sud-àfrica, el Marroc, Xile i el Brasil, i pertanyen als sectors de laceràmica per a la construcció, de les connexions i cable elèctric, dels gèneres de punti confecció, dels sistemes del metall i mecànics per a l’electrònica i de la maquinàriaceràmica (veg. quadre 5.).

57


AL TERRITORI

(*) Aquesta empresa ha presentat l’any 2004 un expedient de regulació d’ocupació que ha afectat tots els treballadors.


101 Saitek, SA Vallbona d'Anoia 4,35 14 Electrònica102 Bodegas Anoia, SA Carme 1,64 13 Alimentació-begudes103 Sagarra Bascompte, SA Òdena 5,94 12 Alimentació-olis104 Dernova, SA Igualada 2,92 11 Pell, calçat i adobaments105 Parrynthon Post, SL Òdena 6,46 11 Tèxtil106 Resmar Ibérica, SA Igualada 1,82 10 Comercials-automoció107 Estación de Servicio Jorba, SL Jorba 1,18 10 Energia108 Mido Sintéticos y Derivados, SA Pobla de Claramunt, la 4,24 10 Química-diversos109 Igualada Comercial, SA Igualada 1,45 9 Comercials-siderúrgiques110 Interviande, SL Òdena 7,92 9 Alimentació-carns i escorxadors111 Asis. y Téc. para la Ind. Cerámica, SA Igualada 1,78 8 Comercials-maquinària112 Curtidos Lancina, SA Igualada 1,91 8 Pell, calçat i adobaments113 Estación de Servicio Casas, SA Igualada 4,50 8 Energia114 Ramon Solsona, SL Igualada 5,74 8 Comercials-automoció115 Aixam Mega Ibérica, SL Igualada 15,79 7 Vehicles116 Cereales y Abonos Casamitjana, SA Prats de Rei, els 4,94 7 Comercials-química117 Supermercats Castells, SL Capellades 1,21 6 Distribució-supermercats118 Estación de Servicio Igualada, SL Igualada 4,71 6 Energia119 Parques y Jardines Fábregas, SA Igualada 5,99 6 Fusta, suro i mobles120 Unió Comercial de Gasoils, SL Igualada 3,38 5 Energia121 Cofunco, SA Òdena 10,59 5 Comercials-siderúrgiques122 Elgón Internacional, SL Torre de Claramunt, la 5,17 5 Distribució-diversos


Quadre 5. Multinacionals industrials catalanes a l’Anoia. Any 2001 �

Font: Les multinacionals industrials catalanes, 2001. Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya

Població Empresa Sector Establiments a l’estranger

Calaf Cerámicas Calaf, SA Ceràmica per a la construcció 1 FrançaIgualada Ignacio Carner Gèneres de punt i confecció 1 MarrocPiera Furas Connexions-cable elèctric 1 Mèxic i 1 Sud-àfricaVallbona d'Anoia Saifor Sistemes metall i mecànics per a l’electrònica 1 XileVilanova del Camí Talleres Felipe Verdés Maquinària ceràmica 1 Brasil

Quadre 4. Empreses amb vendes superiors a 1 MEUR, per nombre de treballadors. Any 2001 (continuació) �

El desenvolupament de l’economia anoienca: una perspectiva històrica

En el curs de les èpoques medieval i moderna, en l’espai geogràfic anoienc s’hi vaconcentrar una mà d’obra especialitzada en el treball de les fibres tèxtils, de la pell, dela fusta i del ferro. Un artesanat que, com arreu del país, es va agrupar en confraries ien gremis, que van dotar l’organització del procés productiu d’una estructuracorporativista jerarquitzada. En el cas d’Igualada i d’altres localitats, com era habitual atotes les poblacions manufactureres de l’època preindustrial, els oficis relacionats ambles indústries tèxtils van assolir un desenvolupament més acusat que les altres. És lògicque fos així, perquè eren activitats orientades a produir articles que tenien unademanda per càpita relativament més elevada pel fet de satisfer una necessitat humanaelemental: la de cobrir el cos. Per tant, entre els gremis anoiencs va destacar el delsparaires —artesans que van vertebrar la producció de teixits de llana— i a Igualada, amés, el dels adobers; però a la capital comarcal hi havia altres oficis agremiats (elsbarreters, teixidors, sastres, velers, etc.) i unions gremials d’oficis diversos: fusters,ferrers, serrallers, mestres de cases, courers, argenters, boters, cadiraires,espardenyers, etc.

Durant la segona meitat del segle XVIII, la manufactura tèxtil va assolir un creixementmolt notable. En aquest procés hi va tenir un paper rellevant, sens dubte, el fet que perla comarca hi passés la carretera que unia Barcelona amb Saragossa, Madrid il’Espanya interior. El trànsit de viatgers i traginers i les seves estades als hostals van seruna constant font d’informació sobre els nous corrents intel·lectuals, la situació políticadel país, les modes i els mercats. Els paraires van desenvolupar àmplies xarxes detreball domiciliari rural i van captar els excedents de força de treball existents a les llarspageses per filar llana a baix cost. Mentrestant, alguns mestres paraires van aconseguirde fabricar draps fins de qualitat, que eren comercialitzats en mercats de l’Espanyainterior: Saragossa, Madrid, Valladolid, etc., en estreta col·laboració amb traginerscomarcals i amb corresponsals (sovint familiars o coneguts) establerts com anegociants a les ciutats i als mercats agrícoles de la resta d’Espanya. L’especialitzacióde la indústria de la llana igualadina en la producció de draps fins es va consolidar alsvoltants del 1760 i, a banda de Barcelona, només dues localitats catalanes més,Terrassa i Olot, tenien una producció de teixits de llana d’una qualitat comparable a lad’Igualada. L’expansió de l’àrea de mercat (i la de la procedència de la llana, la primeramatèria) va comportar que un segment dels paraires igualadins es diferenciés, cadavegada més, de la resta de membres del gremi, fins a esdevenir fabricants sensefàbrica —com els va anomenar Jaume Torras. El desenvolupament manufacturer va determinar l’acceleració del creixement demogràfic. L’augment de població es vaveure, a més, esperonat per la intensificació de l’agricultura comarcal relacionada ambla creixent especialització vitícola —orientada, en principi, a la producció d’aiguardentsdestinats als mercats exteriors—, que va viure el màxim esplendor durant el segle XIX,la qual cosa va determinar, en aquestes contrades, una reculada secular del cultiu decereals de baixa productivitat en relació amb la vinya.

La draperia, que tan decisivament havia contribuït al desenvolupament manufactureranoienc, va entrar en crisi al començament del segle XIX, però va ser contrarestada,arreu de les poblacions manufactureres de la comarca, pel ràpid desenvolupament de la producció de teixits de cotó iniciat a les darreres dècades del segle XVIII. Aquesta

58



transformació va comportar que Igualada, Capellades i altres poblacions anoienquesesdevinguessin, al llarg de la primera meitat del segle XIX, centres rellevants de lamanufactura cotonera. La indústria cotonera comarcal va viure moments d’esplendor,però aviat es va veure amenaçada —a partir de la dècada del 1830-1839— per laràpida mecanització d’aquesta activitat. Aquest procés va determinar que l’Anoia esconvertís, en pocs anys, en un reducte sense futur de la berguedana —màquina de filarmoguda per força humana— i del tissatge manual. El medi geogràfic anoienc vaesdevenir inadequat per a la localització industrial en la fase de mecanització de laindústria cotonera: els recursos hidràulics eren força migrats i es tractava d’una zonaallunyada del litoral i del port de Barcelona, lloc d’arribada de la primera matèria (el cotóen floca) i del combustible: l’hulla anglesa que alimentava les màquines de vapor.Tanmateix, l’aïllament ferroviari que va patir la comarca va ser tan o més determinanten l’enfonsada industrial de la segona meitat del segle per les causes que acabemd’esmentar. A la frustració que va significar que la línia de Barcelona a Saragossaes construís, finalment, per Manresa, s’hi va afegir que no s’arribés a construir —acausa de la profunda crisi financera del 1866— el ramal d’Igualada a Sant Sadurníd’Anoia. Tot plegat va abocar la comarca a una profunda crisi industrial.

Però, malgrat la davallada, la indústria cotonera no va desaparèixer. El minso i irregularcabal del riu Anoia —que en el passat havia subministrat energia per moure els batansi les masses dels molins paperers— va oferir energia per mantenir en funcionament uns30.000 fusos mecànics en filatures hidràuliques escampades al llarg del curs del riu iels seus afluents localitzades als termes de la Pobla de Claramunt, la Torra deClaramunt, Orpí, Carme, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia, etc. La produccióanoienca de filats va contribuir a abastir, en una proporció significativa, l’activitat de lesfàbriques dedicades al tissatge d’Igualada i Capellades, i a evitar la desaparició totald’aquesta indústria de la comarca.

Una altra de les activitats manufactureres d’arrels ancestrals és la indústria adobera, laqual, contràriament a la tèxtil, des d’antic va estar totalment concentrada a Igualada.L’adobament de pells requeria un cert consum d’aigua —no per a l’obtenció d’energia,atès que la mecanització d’aquesta activitat va ser molt tardana, sinò consumida en elprocés de transformació—, que es captava del Rec, petit canal industrial igualadí.Aquesta indústria encara es caracteritzava, a mitjan segle XIX, per un grau de dispersiónotable en diferents indrets de Catalunya, i va ser durant la segona meitat del segle XIX

i primeres dècades del segle XX quan es va concentrar, a Igualada, una proporció moltelevada de la capacitat productiva del país en l’adobament de pells, arran de ladesaparició d’aquesta activitat de moltes viles de Catalunya.

La indústria paperera és la tercera indústria manufacturera de la comarca que vasuperar el repte de la mecanització i ha esdevingut una activitat industrial amb unconsiderable pes específic dins l’economia anoienca actual. La seva gènesi —com lesque hem examinat anteriorment— també està estretament relacionada ambl’aprofitament dels migrats recursos hídrics de la zona. L’aigua és un elementindispensable en la producció de paper i també, en l’època preindustrial, per moure elsaparells dels molins paperers. L’expansió d’aquesta especialització productiva va estarrelacionada —com en el cas de la manufactura tèxtil— amb una penetració creixent enmercats llunyans: el mercat interior espanyol i els mercats colonials americans. La sevadependència de l’aigua va implicar que es localitzés, de bon principi, als diferents

59


AL TERRITORI

indrets on aflora l’aqüífer de Capellades. Els nuclis més importants han estat el deCapellades i el de la Pobla de Claramunt i, a la riera de Carme, els de la Torre deClaramunt, Carme i Orpí.

Els problemes energètics i de manca d’infraestructures de transport eficients que vanllastrar negativament el desenvolupament industrial anoienc en el decurs del segle XIXvan tendir a desaparèixer a partir del final d’aquest segle. L’entrada en servei (el 1893)del ferrocarril de via estreta d’Igualada a Martorell va contribuir a pal·liarl’estrangulament dels elevats costos dels transports, i l’avanç del procés d’electrificacióva eliminar el desavantatge comparatiu que havia significat la conjunció de carbó apreus gairebé inassequibles i recursos hidràulics aprofitats fins al límit, peròcomparativament escassos. El fet que la crisi hagués deixat l’herència d’uns salarisnominals relativament baixos va potenciar el desenvolupament industrial en aquestesnoves condicions. L’avanç del procés de motorització va significar un nou abaratimentdels costos de transport i va comportar que, com havia succeït fins a mitjan segle XIX,un dels fluxos mercantils més importants de Catalunya tornés a passar per l’Anoia através de la carretera nacional de Madrid a Barcelona i França. En aquestescircumstàncies, durant el primer terç del segle XX hi va haver una gran expansió de laindústria cotonera (concentrada entre el 1900 i el 1917) limitada al tissatge i alsacabats, que va implicar l’aixecament de grans fàbriques a Igualada i a Capellades i defàbriques de petites dimensions a molts pobles de la comarca; l’afirmació, amb laintensificació del procés de mecanització, de la indústria adobera a Igualada, que va acaparar —arran de la seva gran expansió els anys de la Primera Guerra Mundial—una proporció molt elevada del mercat espanyol de l’adobament de pells de vacum pera sola, i l’aparició i el primer desenvolupament a Igualada d’una nova indústria tèxtil, ladel gènere de punt. Els antics molins paperers de les valls inferiors de l’Anoia també esvan mecanitzar en aquest període i van iniciar l’especialització en qualitats de papermenys subjectes a la competència de la producció de les noves grans plantespapereres.

En el decurs de la segona meitat del segle XX —una vegada superada la ruptura de laGuerra Civil espanyola— va devallar la indústria tèxtil tradicional (la cotonera), afectadaper una descapitalització creixent en un context caracteritzat per la diversificació de lademanda de gèneres tèxtils i per l’expansió del consum de les noves fibres artificials.El degoteig del tancament d’empreses d’aquest sector va començar al final de ladècada de 1960-1969, es va intensificar en el decurs de la de 1970-1979 i es vaconsumar la pràctica desaparició a tota la comarca en la de 1980-1989. L’altraindústria tèxtil, la del gènere de punt, va continuar molt concentrada en les gransfàbriques d’Igualada i va tenir una gran expansió del 1950 al 1970, fins a acaparar unaproporció elevada de la producció espanyola de teixits de punt. En definitiva, el ràpidcreixement d’aquesta indústria va compensar, amb escreix, el declivi de la indústriacotonera al llarg d’aquests anys.

Ara bé, el creixement industrial anoienc de l’època de l’anomenat desenvolupament esva efectuar sobre la base de la indústria del gènere de punt i de les indústriestradicionals de la pell i del paper, que es van anar modernitzant. El sector industrialanoienc es va apartar, així, de les pautes que van caracteritzar el català durant aquestperíode: un ràpid desenvolupament de la metal·lúrgia i de la química i una intensificacióde la diversificació de la producció industrial. A la comarca, el desenvolupament del

60



sector metal·lúrgic va ser molt dèbil —malgrat l’aparició d’alguna empresa quesemblava que havia de tenir grans possibilitats—, i el de la indústria química va serpràcticament inexistent. La diversificació de la producció industrial anoienca tampoc noha tingut la intensitat suficient per pal·liar el declivi de les velles indústries en les últimesdècades del segle XX. Una de les poques activitats industrials que han assolit un certgruix ha estat la d’arts gràfiques, impulsada, als orígens, per la producció de capses i etiquetes per a la comercialització d’articles de la indústria de gènere de punt iafavorida per l’existència de la indústria paperera a la comarca.

Al llarg de les dues darreres dècades s’han vist negativament afectades les duesindústries igualadines predominants, abocades a assumir el difícil repte imposat per lapolítica comercial de la Unió Europea. L’adobera ha resistit millor la crisi —malgrat eltancament de nombroses empreses petites que operaven a una escala inadequada i estrobaven molt descapitalitzades— a causa de la seva desaparició de molts païsoseuropeus, que l’han considerada excessivament contaminant, i de l’oferta creixent depells generada pels escorxadors europeus. En qualsevol cas, la seva subsistència estàcondicionada, sobretot, a la resistència a la competència externa de les indústriestransformadores de la pell a altres zones espanyoles —molt intensives en mà d’obra,com les del calçat, la marroquineria, etc. Per contra, la indústria del gènere de punt estroba entre les indústries madures —amb tecnologies fàcilment assimilables per païsosen desenvolupament— i presenta, a més, l’handicap de ser una activitat intensiva enmà d’obra, factor d’alt cost en el context europeu. L’opció de les empreses del sectord’externalitzar la producció amb xarxes de treball domiciliari —per abaratir costos—semblava una alternativa vàlida per adaptar-se a la nova situació del mercatintraeuropeu, però darrerament aquesta via s’ha vist qüestionada per les maquiladoresque han aparegut en polígons industrials magrebins.

Pere Pascual i Domènech

Catedràtic d’història econòmica de la Universitat de Barcelona

3.2. Agricultura i ramaderia

L’any 2003, l’activitat agrària i ramadera representava el 2,2 % del PIB de l’Anoia,clarament per sobre del pes que té al conjunt de Catalunya (l’1,6 %). Des de l’any 1991,el pes del sector primari en l’estructura productiva de l’Anoia s’ha mantingutpràcticament constant, mentre que al total de Catalunya ha anat perdent pesprogressivament. Tanmateix, en els darrers anys el PIB agrari de l’Anoia ha crescutsubstancialment per sota del creixement assolit pel conjunt de l’economia comarcal.

Al quadre 3.2.1. es mostra l’estructura de la producció del sector primari a la comarcade l’Anoia per productes l’any 2003, tot comparant-la amb la del conjunt de Catalunya.L’agricultura va representar el 62,7 % del PIB agrari de la comarca; la ramaderia, el33,3 %, i la fusta, el 4 %.

Dins de l’agricultura destaca l’aportació al PIB de l’agricultura de productes com el vi isubproductes (el 32,4 % del PIB agrari), els cereals (12,7 %), la fruita seca (5,5 %), leshortalisses (4,7 %) i la fruita fresca (3,9 %). En el cas de la ramaderia, l’any 2003 destacal’aportació del sector porcí (el 18,4 % del PIB agrari comarcal) i el boví (9,9 %).

61


AL TERRITORI

Segons les dades del Cens agrari del 1999, a la comarca de l’Anoia el 34,1 % de lasuperfície (29.586 ha) està dedicada a terres de conreu, mentre que els prats i lespastures n’ocupen només el 0,7 % (645 ha), i la zona forestal, el 25,2 % (27.828 ha).En conseqüència, la superfície agrària representa el 34,8 % del conjunt de la comarca,davant del 39,7 % del total de Catalunya (veg. quadre 3.2.2.).

L’Anoia és una comarca de secà, amb predomini dels conreus de secà i on el regadiuté poca importància (325 ha, és a dir, l’1,1 % de les terres conreades). Els conreusprincipals de secà són l’ordi i el blat, als quals segueixen en importància la vinya, elsfruiters de clima temperat, la fruita seca i, menys, els conreus farratgers, els conreusindustrials (com el gira-sol o la colza) i l’olivera.

Els darrers anys hi ha hagut un abandonament gradual del conreu de l’olivera i del’ametller, en benefici dels cereals. Aquesta transformació és comuna a la de moltesaltres comarques catalanes. El cereal ocupa actualment pràcticament tres quartes

62



� Quadre 3.2.1. Estructura del PIB al sector primari per productes. Any 2003. En percentatge

Pes s/Anoia Pes s/Cat.

Cereals 12,7 7,1Lleguminoses 0,5 0,3Tubercles per a consum humà 0,3 0,2Cultius industrials herbacis 0,9 0,4Farratges 0,0 1,6Hortalisses 4,7 11,2Fruita fresca (no cítrics) 3,9 17,9Fruita seca 5,5 2,9Cítrics 0,0 1,9Vi i subproductes 32,4 10,2Oli d’oliva i subproductes 1,2 2,3Flors i plantes ornamentals 0,0 5,0Llavors i planters 0,6 1,7Altres productes agrícoles 0,1 0,3Agricultura 62,7 63,0

Boví 9,9 6,6Oví i cabrum 0,9 0,4Porcí 18,4 15,7Aviram 1,4 1,0Altres animals 0,6 0,2Llet 1,3 3,3Ous 0,7 0,3Altres productes ramaders 0,2 0,2Ramaderia 33,3 27,7

Fusta 4,0 4,2

Pesca marítima i continental 0,0 5,1

Total 100,0 100,0


parts de la superfície conreada. Aquest predomini del cereal s’explica per l’aptitudclimàtica del terreny, la fàcil mecanització d’aquest conreu i la dedicació a temps parcialdels agricultors, que opten per conreus que no comporten una gran inversió en màd’obra.

El conreu dels fruiters, especialment del presseguer i del cirerer, s’ha incrementat moltels darrers anys, no tan sols en l’extensió, sinó també en la productivitat. La vinya és eltercer conreu en importància pel que fa a extensió cultivada, i el raïm és dedicat a laproducció de vi, amb denominació Penedès.

Els cereals es cultiven preferentment a la zona de l’Alta Anoia i també s’han imposatprogressivament a la Conca d’Òdena. El conreu de la vinya es localitza principalment aÒdena i a Sant Martí de Tous; el presseguer i el cirerer es cultiven a les terres de la zonasud-occidental de l’Anoia (els Hostalets de Pierola i Piera) i l’olivera es localitza a lazona de Piera. A Capellades, la Pobla de Claramunt i Piera, vora el riu Anoia, hi haalgunes superfícies regades, però la producció de fruita, patates i hortalisses és moltpoc significativa.

El règim de tinença de la terra predominant és la propietat, igual que a tot Catalunya.No obstant això, el sistema de parceria té molta més importància que en el conjunt deCatalunya, mentre que els últims anys estan augmentant les terres en règimd’arrendament. Darrerament també s’observa una davallada del nombre d’explotacionsagràries causada per la disminució de mà d’obra al camp, l’increment del pes de laindústria i els serveis, i l’augment del treball agrícola a temps parcial.

La comarca no ha tingut mai una vocació ramadera destacada, atès que la climatologiano permet un conreu farratger generalitzat. Actualment l’Anoia, tot i no ser una comarcatípicament ramadera, té unes produccions de porc (88.061 caps el 2002) i de pollastres(608.260 caps segons les dades del darrer cens agrari de l’any 1999) considerables,localitzades, principalment, a la zona de l’Alta Anoia. També cal remarcar el sector boví(2.933 caps el 2002), amb només algunes granges d’engreix a Jorba, Tous i Masquefa.

63


AL TERRITORI

Quadre 3.2.2. Superfície agrària per tipus. Any 1999 �

Anoia Catalunya

ha % ha %

Superfície agrària utilitzada (SAU) 30.231 53,1 1.156.828 50,2Terres llaurades 29.586 97,9 817.031 70,6secà 29.261 98,9 588.400 72,0regadiu 325 1,1 228.631 28,0

Pastures permanents 645 2,1 339.797 29,4

Superfície forestal 21.896 38,5 838.663 36,4

Altres terres (erm, espartar, matoll, etc.) 4.818 8,5 308.488 13,4

Total 56.945 100,0 2.303.979 100,0

Font: IDESCAT

L’oví i el cabrum tenen una certa importància, amb 19.653 caps l’any 2002. Calesmentar, finalment, l’apicultura, que s’ha desenvolupat gràcies a l’abundor d’espígol,romaní i farigola a les terres calcàries de l’Anoia.

Síntesi

L’any 2003 l’activitat agrària i ramadera representava el 2,2 % del PIB de l’Anoia,clarament per sobre del pes que té al conjunt de Catalunya (l’1,6 %). En elsdarrers anys, el PIB agrari de l’Anoia ha crescut substancialment per sota delcreixement assolit pel conjunt de l’economia comarcal.

L’Anoia és una comarca de secà, amb predomini dels conreus de secà i on elregadiu té poca importància. Els conreus principals són l’ordi i el blat, als qualssegueixen en importància la vinya, els fruiters de clima temperat i la fruita seca.

La comarca no ha tingut mai una vocació ramadera destacada, tot i que té unesproduccions de porc i de pollastre considerables, localitzades, principalment, ala zona de l’Alta Anoia. Cal remarcar també el sector boví, amb algunes grangesd’engreix a Jorba, Tous i Masquefa.

Els darrers anys s’ha observat, com en el conjunt de Catalunya, una disminuciódel nombre d’explotacions agràries causada per la disminució de mà d’obra alcamp i per l’augment del treball agrícola a temps parcial.

3.3. Indústria

El sector econòmic amb més tradició a l’Anoia és la indústria, tot i que els darrers anysha anat perdent pes a causa de la reconversió de la indústria tèxtil i de la confecció ide la progressió relativa del sector terciari. L’any 2003, el sector industrial representa el41,6 % del PIB comarcal, per sobre del 31,2 % de l’economia catalana, malgrat que enel període 1991-2003 la indústria ha perdut pes en l’estructura productiva de l’Anoia,ja que l’any 1991 representava el 52,6 % de la producció.

Al quadre 3.3.1. es mostra l’estructura del PIB de la indústria l’any 2003 a l’Anoia i alconjunt de Catalunya. El tèxtil, cuir i calçat (que genera el 29,1 % del PIB industrialde la comarca), el paper i arts gràfiques (18 %) i la metal·lúrgia i productes metàl·lics(10,4 %), són les branques industrials amb més pes en l’estructura productivacomarcal. Pel que fa a la resta de subsectors industrials, quatre aporten lleugeramentmés del 5 % de la producció de la indústria a la comarca (els altres minerals nometàl·lics, el material de transport, la maquinària i equipament mecànic i l’alimentació,begudes i tabac), mentre que la resta tenen una presència menor en l’estructuraindustrial de l’Anoia (la química, el cautxú i plàstic, l’equipament elèctric, electrònici òptic, la fusta i suro, les indústries manufactureres diverses i l’energia, aigua iextractives).

Quan es compara el pes de les diferents branques industrials en el conjunt del PIB al’Anoia i a Catalunya es posa de manifest que la comarca està més especialitzada enel tèxtil, cuir i calçat, en el paper i arts gràfiques, en la metal·lúrgia i productes

64



metàl·lics, la fusta i suro, la maquinària i equipament mecànic i en els altres minerals no metàl·lics. En canvi, tenen una presència relativa en l’estructura del PIB industrialmolt menor a l’Anoia que a Catalunya l’energia, aigua i extractives, els aliments,begudes i tabac, la química, l’equipament elèctric, electrònic i òptic, cautxú i plàstic, elmaterial de transport i les manufactures diverses.

Pel que fa als assalariats, al quadre 3.3.2. del capítol del mercat de treball s’ha posat demanifest que l’any 2003 el 47,4 % dels afiliats a la Seguretat Social de l’Anoia treballena la indústria, molt per sobre del 23,6 % que representen al conjunt de Catalunya. Lespautes de comportament del nombre d’assalariats entre 1991 i 2003 són similars a lesobservades en estudiar la producció industrial de la comarca. Així, entre aquests dosanys hi ha hagut una pèrdua de pes relatiu de la indústria en l’estructura ocupacionalde la comarca, que passa del 63,1 % dels assalariats de la comarca l’any 1991 al47,4 % el 2003. El tèxtil, confecció, cuir i calçat (amb el 19,6 % dels assalariats totalsde la comarca), el paper, edició i arts gràfiques (6,8 %) i la metal·lúrgia i productesmetàl·lics (5,5 %), són les branques industrials amb més assalariats a la comarca.

En el període 1991-2003, el nombre assalariats a la indústria a l’Anoia ha patit undescens anual acumulatiu del 0,3 %, mentre que a Catalunya ha estat de l’1,1 %. Elssubsectors industrials amb un descens més pronunciat han estat l’alimentació,begudes i tabac (3,1 %), el tèxtil, confecció, cuir i calçat (2 %) i la metal·lúrgia iproductes metàl·lics (1,7 %). En canvi, han mostrat un gran dinamisme, tot i que el seupes en l’estructura productiva comarcal, amb l’excepció del paper, és relativamentreduït, el cautxú i plàstic (amb un creixement anual acumulatiu del 24,7 %), la fabricacióde material de transport (21 %), l’equipament elèctric, electrònic i òptic (2,7 %), lesactivitats extractives, energia i aigua (2,3 %) i el paper, edició i arts gràfiques (1,6 %).

Per analitzar més acuradament la indústria manufacturera a l’Anoia s’han agrupat elssubsectors industrials en tres grans grups a partir de les seves característiquesproductives i competitives. Segons la classificació de l’OCDE s’han agrupat les

65


AL TERRITORI

Quadre 3.3.1. Estructura del PIB al sector industrial. Any 2003. En percentatge �

Anoia Catalunya

Energia, aigua i extractives 0,9 11,4Aliments, begudes i tabac 5,7 11,3Tèxtil, cuir i calçat 29,1 7,4Fusta i suro 2,4 1,7Paper i arts gràfiques 18,0 8,7Química 4,5 15,4Cautxú i plàstic 4,3 5,6Altres minerals no metàl·lics 7,7 5,5Metal·lúrgia i productes metàl·lics 10,4 7,6Maquinària i equipament mecànic 5,5 5,3Equipament elèctric, electrònic i òptic 3,8 7,5Material de transport 6,4 9,2Indústries manufactureres diverses 1,4 3,3Indústria 100,0 100,0


manufactures industrials en avançades, intermèdies i tradicionals. Les activitatsavançades es caracteritzen pels trets següents: tenen un ús intensiu de la tecnologia;disposen d’una mà d’obra molt qualificada; desenvolupen intensament les activitats derecerca; presenten nivells de productivitat elevats i tenen una demanda de producteselevada. En una situació totalment oposada es troben les manufactures tradicionals,que tenen uns processos productius menys desenvolupats, amb uns nivells dequalificació de la mà d’obra baixos, una activitat de recerca feble, una productivitatreduïda i una demanda de productes estancada. Les manufactures intermèdies sesituen entre les activitats tradicionals i les avançades.

Les activitats predominants a l’Anoia són les de manufactures tradicionals, amb el 78,2 %dels assalariats de la comarca, mentre que aquest percentatge se situa en el 60,8 %al conjunt de Catalunya. En canvi, les manufactures intermèdies i les avançades tenen unpes menor en l’estructura productiva industrial de l’Anoia que en el conjunt de Catalunya,i és especialment significativa la diferència en el cas de les manufactures intermèdies,atès que a l’Anoia representen el 15,7 % dels assalariats i a Catalunya, el 31,2 %.

Tot i el predomini de les manufactures tradicionals a l’Anoia, en el període 1991-2003l’evolució de l’estructura productiva de la comarca ha estat més favorable que en elconjunt de Catalunya, atès que les manufactures intermèdies i avançades hanguanyat més pes a la comarca que al conjunt de Catalunya. En aquests anys, al’Anoia hi ha hagut un descens de més de 10 punts percentuals en el pes de lesmanufactures tradicionals en l’estructura productiva industrial, mentre que aquestdescens ha estat únicament de 5 punts al conjunt de Catalunya. Aquesta pèrdua depes de les manufactures tradicionals en l’estructura productiva de l’Anoia s’hacompesat per un pes creixent de les manufactures avançades i, especialment, de les intèrmedies, que han multiplicat per dos el pes en la indústria comarcal (veg.quadre 3.3.2.). Les activitats avançades i intermèdies que han guanyat pes han estatl’equipament elèctric, electrònic i òptic, la fabricació de material de transport, i elcautxú i el plàstic.

66



� Quadre 3.3.2. Assalariats per grans branques industrials. En percentatge

Anoia Catalunya

1991 2003 1991 2003

Manufactures avançades 4,2 6,1 8,1 8,0Manufactures intermèdies 7,2 15,7 26,1 31,2Manufactures tradicionals 88,6 78,2 65,8 60,8

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Manufactures avançades: equipament elèctric, electrònic i òpticManufactures intermèdies: química, cautxú i plàstic, maquinària i equipament mecànic i fabricació

de material de transportManufactures tradicionals: activitats extractives, energia i aigua, alimentació, begudes i tabac, tèxtil, confecció,

cuir i calçat, fusta i suro, paper, edició i arts gràfiques, minerals no metàl·lics,metal·lúrgia i productes metàl·lics i fabricació de manufactures diverses

Font: Elaboració pròpia a partir del registre d’afiliats de la Seguretat Social. i Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

En termes de distribució territorial de la indústria a l’Anoia, es posa de manifest que elsassalariats en les manufactures avançades es concentren a la zona de l’Anoia Sud,atès que Capellades, Piera i Vallbona d’Anoia tenen el 86,7 % dels ocupats en aquestesactivitats. Els assalariats en les manufactures intermèdies estan més repartits per totala comarca, tot i que Igualada en concentra el 35,3 %. Els assalariats en manufacturestradicionals (especialment en el tèxtil, la confecció, l’adoberia i el paper i l’embalatge)es concentren a la zona de la conca d’Òdena, on Igualada, Òdena i la Pobla deClaramunt tenen el 66,7 % dels assalariats comarcals (veg. quadre 3.3.3.).

El sector industrial més important i amb més tradició a la comarca agrupa les activitatsdel tèxtil, la confecció i l’adoberia. L’any 2003 aquest sector ocupava el 19,6 % delsassalariats de la comarca i el 41,4 % dels assalariats a la indústria, i representava el29,1 % del PIB industrial. Els darrers anys, el pes d’aquest sector en l’estructuraproductiva de l’Anoia ha minvat de manera significativa, ja que l’any 1991 donava feinaal 31,9 % dels assalariats de la comarca i al 50,6 % dels ocupats a la indústria.

El sector del tèxtil i la confecció actualment està en una fase de reconversió per fer fronta la crisi viscuda els darrers anys, fruit de la competència dels productes provinents delsud-est asiàtic; aquesta competència es podria intensificar amb l’eliminació de quotesa partir de l’any 2005, que permetrà als productors asiàtics d’exportar productes aEuropa sense limitacions pel que fa a les quantitats. A la vegada, a la cimera de Doha

67


AL TERRITORI

Quadre 3.3.3. Concentració dels assalariats de la indústria als municipisde l'Anoia. Any 2002. En percentatge �

Font: Informe territorial de la província de Barcelona 2004, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Assalariats indústriaIgualada 45,6Capellades 8,6Òdena 7,9Total 62,1

Assalariats manufactures avançadesCapellades 48,3Piera 31,0Vallbona d’Anoia 7,4Total 86,7

Assalariats manufactures intermèdiesIgualada 35,3Calaf 16,2Masquefa 15,3Total 66,8

Assalariats manufactures tradicionalsIgualada 50,4Òdena 8,7Pobla de Claramunt, la 7,6Total 66,7

es va proposar reduir el 50 % els aranzels d’entrada de productes tèxtils a Europa (enel cas dels productes de confecció, els aranzels actualment són del 12 % i passarien aser del 6 %), mentre que la resta de països de l’OMC no reduiran els seus aranzels deforma equiparable, fet que reduirà les oportunitats del tèxtil català i de l’Anoia a l’horad’exportar. D’altra banda, els hàbits de consum de la població pel que fa al tèxtil i laconfecció estan canviant, i els productes amb preus molt reduïts estan aconseguintcada vegada una quota de mercat més elevada, fet que provoca una davallada delconsum dels productes que tradicionalment s’han confeccionat a l’Anoia i que lessèries llargues de producció es fabriquin en països amb uns costos, especialment demà d’obra, molt inferiors als de Catalunya i l’Anoia. El sector, tot i el tancament l’any2004 de l’empresa Ignacio Carner, SA i d’altres empreses més petites, està fent ungran esforç per millorar la productivitat dels processos productius, per innovar en elsproductes, la gestió i els models comercials, per tenir un accés més directe al client(millorant la distribució dels productes) i per incrementar les exportacions, amb lafinalitat d’assegurar-se la supervivència.1

Les empreses principals,2 amb més de 100 treballadors l’any 2001, del tèxtil, laconfecció i de l’adoberia ubicades a l’Anoia són Vives Vidal Vivesa, SA (Igualada, 781 treballadors), Industrias Valls 1, SA (Igualada, 524 treballadors), Biosca Riera, SA(Igualada, 331 treballadors), Fontanellas y Martí, SA (Igualada, 135 treballadors),Torradas, SA (Vilanova del Camí, 132 treballadors), Guasch Hermanos, SA (Capellades,119 treballadors), Vila, Vaqués i Pelfort, SA (Piera, 119 treballadors) i Carlomagno SA(Igualada, 102 treballadors).

Un altre sector emblemàtic a la comarca és la indústria del paper, l’embalatge, l’ediciói les arts gràfiques, que l’any 2003 ocupava el 6,8 % de la població assalariada de lacomarca i representava el 18 % del PIB industrial de l’Anoia. En aquest sector haaugmentat el nombre d’ocupats a un ritme de l’1,6 % anual acumulatiu des de l’any1991 fins avui. Les empreses més grans en aquest sector, amb 50 o més treballadorsl’any 2001 són Grafopack, SA (Òdena, 203 treballadors), Riverwood España, SA(Òdena, 173 treballadors), Virtisú, SL (la Torre de Claramunt, 130 treballadors), JuanRomaní Esteve, SA (la Pobla de Claramunt, 120 treballadors), Unión Industrial Papelera,SA (la Pobla de Claramunt, 93 treballadors) i Romanyà-Valls, SA (Capellades, 70 treballadors).

El tercer sector industrial en importància a la comarca és el de la metal·lúrgia i elsproductes metàl·lics, que l’any 2003 ocupava el 5,5 % dels assalariats de l’Anoia irepresentava el 10,4 % del PIB industrial comarcal. Aquest activitat manufactureratradicional també està perdent pes en l’estructura productiva comarcal, atès que l’any1991 donava feina al 8,5 % dels afiliats a la Seguretat Social de l’Anoia. En aquestsector les empreses amb més treballadors l’any 2001 eren Fundiciones de Ódena, SL(Òdena, 375 treballadors) i Inoxfil, SA (Igualada, 153 treballadors).

Altres sectors amb una presència significativa a l’Anoia són les construccionsmecàniques, amb empreses com Findlay Industries España, SL (Masquefa, 180 treballadors l’any 2001), Talleres Felipe Verdés, SA (Vilanova del Camí, 165 treballadors) i Maquinaria Agrícola, SL (Calaf, 70 treballadors); l’elèctric i

68



1 En el capítol 5. es fa una anàlisi detalallada de la situació del sector tèxtil i de la confecció a la comarca i els reptesque haurà d’afrontar els propers anys.

2 En l’apartat 3.1. es presenten de manera detallada les empreses principals de la comarca.

electrònic, on destaquen Hispano Mecano Eléctrica, SA (Capellades, 687 treballadors)i Furas, SA (Piera, 208 treballadors); els materials de construcció, amb empreses com Gres Catalán, SA (Calaf, 200 treballadors) i Cerámicas Calaf, SA (Calaf, 45 treballadors); la metal·lúrgia no fèrria, on destaca l’empresa Dismol Masquefa, SL(Masquefa, 55 treballadors) i el químic, amb la presència d’empreses com Proquip, SA(Vilanova del Camí, 45 treballadors) i Productes Agrícoles Macasa, SL (Igualada, 43 treballadors).

Síntesi

La indústria és el sector econòmic amb més tradició a l’Anoia, tot i que en elsdarrers anys ha anat perdent pes a causa de la crisi d’algunes manufacturestradicionals com el tèxtil i la confecció, i la progressió relativa del sector terciari.

Les branques industrials amb més pes en l’estructura productiva comarcal sónel tèxtil, la confecció i l’adoberia (que genera el 29,1 % del PIB industrial de lacomarca), el paper i arts gràfiques (18 %) i la metal·lúrgia i productes metàl·lics(10,4 %).

Les activitats industrials predominants a l’Anoia són les corresponents a lesmanufactures tradicionals, amb el 78,2 % dels assalariats de la comarca, unpercentatge superior al del conjunt de Catalunya. En canvi, les manufacturesintermèdies i les tradicionals tenen un pes menor en l’estructura productivaindustrial de l’Anoia que a Catalunya.

Tot i el predomini de les manufactures tradicionals a l’Anoia, en el període1991-2003 l’evolució de l’estructura productiva industrial de la comarca haestat més favorable que la del conjunt de Catalunya, atès que les manufacturesintermèdies i avançades han guanyat més pes a la comarca que al conjunt deCatalunya, i, al contrari, les manufactures tradicionals han perdut més pes al’Anoia que a Catalunya. Les activitats avançades i intermèdies que més pes hanguanyat aquests anys han estat l’equipament elèctric, electrònic i òptic, lafabricació de material de transport, i el cautxú i el plàstic.

69


AL TERRITORI

Industrias Valls 1, SA (Punto Blanco)

Els antecedents del procés d’industrialització de la comarca de l’Anoia es troben en eldesenvolupament de la indústria de la llana, que més tard va donar pas a la indústriadel cotó, i aquesta, a partir aproximadament del 1950, a la indústria dels gèneres depunt, que actualment és la indústria més important de la comarca. Després de la crisidel sector durant la Guerra Civil del 1936-1939 i la postguerra, els anys cinquanta vacréixer espectacularment el nombre de fàbriques de gèneres de punt, mitges, mitjons iconfecció. En la dècada dels anys vuitanta la fabricació de gèneres de punt va patir unadavallada considerable, en què algunes empreses van fer suspensió de pagaments i lamajoria van reduir el personal, alhora que canviaven radicalment la tecnologia. Desprésd’uns anys en què va haver-hi una revifada important del sector, avui la indústria delsgèneres de punt es troba en una fase de transformació per fer front a la competènciacreixent dels productes del sud-est asiàtic, a la manca de xarxes de distribució pròpiesi als canvis d’hàbits de consum de la població pel que fa al tèxtil i la confecció.

Un exemple d’empresa del sector i exponent de la tradició innovadora dels empresarisde la comarca és Industrias Valls 1, SA, que va ser fundada l’any 1948 a Igualada perManuel Valls i Rius, un emprenedor fill d’un fabricant de mitges de la mateixa ciutat, unhome de perfil eminentment tècnic, preocupat per incorporar màquines de darrerageneració, a les quals introduïa modificacions perquè s’adaptessin correctament a lesnecessitats de la producció específica de la seva empresa. Valls i Rius va formar partd’una generació d’empresaris igualadins innovadors que, en una època plena dedificultats, van crear i fer créixer negocis que incorporaven tecnologies desconegudesfins llavors a l’Estat espanyol.

Malgrat que el fundador sempre va treballar a l’empresa, al final dels setanta, en unadecisió relativament innovadora en el context del sector i de la comarca, va incorporarcom a director general de la companyia un professional extern a la família. Aquestapràctica de directius externs segueix avui. L’empresa pertany a la CorporacióEmpresarial Valls, SA (VALLSCORP), que inclou altres empreses de confecció, gènerede punt, filatura i arts gràfiques, i és propietat al 100 % de la família.

Industrias Valls 1, SA produeix i comercialitza dues línies de productes: la de mitjons,que és la més característica de l’empresa i que representa el 65 % de les vendes, i lade roba interior, roba d’estar per casa i bany, que representa l’altre 35 %. Les vendestotals de l’empresa pugen a 38 MEUR, i té 485 empleats. Les marques amb què operasón Punto Blanco, Marum i Point.

El 85 % de les vendes es fan a l’Estat espanyol, i el 15 % restant són exportacions amés de 50 països, entre els quals destaquen els membres de la Unió Europea, ambPortugal, França, Itàlia i Grècia al capdavant.

Les característiques principals que han fet possible el desenvolupament de l’empresaIndustrias Valls 1, SA han estat un compromís creixent amb la qualitat del producte, una aposta decidida per la creació de marca, que ha anat acompanyada d’unacomunicació totalment innovadora engegada a la televisió als anys seixanta icontinuada posteriorment, més encara després que l’empresa s’hagi introduït ambforça en la nova línia de productes de roba interior i bany.

70



Industrias Valls 1, SA, així com el conjunt de la indústria del gènere de punt, opera enun sector caracteritzat per la irrupció de grans cadenes de distribució que practiquenla moda permanent, el domini de la logística i la captura d’informació en el punt devenda, que permet precisament de fer propostes de moda contínua. En aquest context,l’empresa, igual que la resta del sector, té plantejats un conjunt de reptes amb vista alfutur: potenciar la marca; donar resposta als canvis profunds que s’estan produint enla distribució; continuar invertint en les tecnologies que permeten d’automatitzarprocessos productius mantenint els estàndards de qualitat propis de l’empresa, igestionar l’obertura definitiva dels mercats a la competència, que té com a datasimbòlica l’1 de gener de 2005, fet que comportarà un replantejament de les estratègiesproductives i de distribució, sense perdre el fort arrelament que l’empresa té a lacomarca i a la ciutat d’Igualada.

Grafopack, SA

La indústria del paper ha tingut històricament un pes rellevant a l’Anoia. L’existènciade molins paperers, que aprofitaven les aigües de l’Anoia, ja estava ben arrelada alssegles XVI i XVII. Durant el segle XVIII la comarca va ser molt activa en la fabricació depaper i Capellades es va convertir en la capital paperera catalana. L’esplendoreconòmic del sector dels segles XVII i XVIII no va tenir continuïtat al segle XIX, per laGuerra del Francès, les guerres carlines, les dificultats que va tenir el sector perexportar els seus productes i la manca de fonts energètiques per mecanitzar laindústria. Després de la Guerra Civil del 1936-1939 el sector va experimentar una crisiprofunda per l’escassetat de primeres matèries, i no va ser fins a la dècada delsseixanta, amb la mecanització total del sector i la diversificació de la producció, que elsector va poder evolucionar favorablement. Amb la crisi del principi dels vuitanta laindústria del paper a l’Anoia va quedar molt afectada, però d’aleshores ençà hamantingut un important dinamisme en l’economia de la comarca.

Pel que fa a les arts gràfiques, la primera impremta que es va instal·lar a Igualada vaser la de Joaquim Abadal, el 1833, dedicada a la confecció de llibres, que durant elsegle XIX va ser la més important de Catalunya. Als anys setanta del segle XX el sectorva assolir una important renovació i les empreses es van especialitzar en el campeditorial i la indústria de gràfica de l’envàs.

Un exemple d’empresa pionera del sector arrelada al territori des dels seus inicis i queha aconseguit una gran expansió tant en els mercats nacionals com internacionals ésl’empresa Grafopack, SA. El director general de la companyia, Joan Tort, explica queGrafopack, SA és continuadora d’una petita empresa de tipografia, que va iniciarl’activitat al principi del segle XX i que cobria el mercat de la ciutat d’Igualada i la sevaàrea d’influència. L’any 1967 es va fundar Gráficas Florensa, amb una participació del50 % del capital a càrrec de la família Valls. Amb uns objectius tecnològics i comercialsmolt més ambiciosos, s’introdueix plenament en la tecnologia de l’òfset, es vacomençar a treballar en un mercat de caire industrial, es va ampliar l’àrea geogràficad’influència i es va orientar principalment cap a l’embalatge (fabricació d’envasos per adiferents productes comercials).

71


AL TERRITORI

L’any 1975 l’empresa va traslladar les seves instal·lacions als afores d’Igualada, alterme municipal d’Òdena, on aglutina la totalitat de les seves seccions productives,serveis i oficines. Posteriorment, l’any 1977 la família Valls, propietària de la conegudamarca Punto Blanco i d’altres empreses tèxtils de la comarca de l’Anoia, adquireix el100 % de la societat, passant ja a denominar-se Grafopack SA. Actualment, laCorporació Empresarial Valls SA (VALLSCORP) és l’accionista únic de la societat.

La Corporació Empresarial Valls també és accionista únic d’una altra empresa delsector del paper i embalatge, Novograf, SA, amb seu a Múrcia; i té, a través deGrafopack, SA, el 40 % de les accions de l’empresa Pack Services, SA, ubicada aBarcelona. Les activitats desenvolupades en aquest sector representen,aproximadament, el 35 % de la facturació total de les empreses del grup Valls.

Als darrers anys Grafopack, SA ha assolit un creixement sostingut del volum defacturació i del nombre de treballadors. L’any 1980 l’empresa facturava 5 MEUR i tenia85 treballadors, mentre que l’any 2003 la facturació va ser de 25,5 MEUR i ocupava190 treballadors. Les exportacions, sobretot a països europeus com França,representen al voltant del 10 % de la facturació de l’empresa.

Els últims anys, Grafopack, SA s’ha ampliat progressivament i ha efectuat un procéscontinu de modernització dels béns d’equipament, tant pel que fa als mitjans deproducció com als equips de tractament d’imatge. En aquest procés d’expansiól’empresa ha aconseguit ser capdavantera en alguns mercats, com en l’embalatge pera les begudes i l’alimentació d’alta qualitat. A la vegada, amb l’objectiu d’aconseguirmés presència en els mercats internacionals, Grafopack, SA ha signat una aliançaestratègica amb l’empresa sueca A & R Carton, una de les primeres empreseseuropees del sector de l’embalatge.

L’empresa encara els propers anys amb optimisme, atès que l’embalatge és cadavegada més important al món del comerç, i amb garanties sòlides en estar preparadaper fer front als reptes d’un sector molt dinàmic amb transformacions contínues enl’àmbit tecnològic. Per aconseguir-ho, Grafopack, SA destina una mitjana de 3 MEURcada any a la innovació, especialment en els àmbits de l’automatització i la digitalitzaciódels processos productius, i en la millora del disseny dels productes per ordinador.

En opinió de Joan Tort, el sector de paper i de l’embalatge a la comarca afrontafavorablement el futur. Entre els factors que poden limitar el creixement de l’empresa iel sector a la comarca els propers anys, cal esmentar l’efecte que pot tenir ladeslocalització d’empreses d’altres sectors productius a Catalunya i Espanya en lacartera de comandes de la indústria gràfica de l’Anoia.

72



Fontanellas y Martí, SA

La indústria de les adoberies o del cuir és una de les activitats amb més tradició a lacomarca, que tot i que havia estat practicada arreu del país, avui es concentraprincipalment a les comarques de l’Anoia i d’Osona. La primera informació que esdisposa sobre una fàbrica d’adobs a la comarca es remunta al 1340 a la ciutatd’Igualada, i es conserven contractes d’aprenentatge de blanquers del 1349. Durant elsegle XIX aquesta indústria va mantenir una evolució favorable, fins al primer quart delsegle XX, en què va culminar l’expansió gràcies a la demanda generada per l’esclat dela Primera Guerra Mundial. Els anys trenta van significar l’inici de la davallada del sector,que es va veure agreujada per l’esclat de la Guerra Civil. A partir dels anys cinquanta elsector, que s’havia dedicat bàsicament a la fabricació de soles de sabata, es vadiversificar, i es va dedicar a la marroquineria, el serratge, la tapisseria i la pelleteria.Avui la comarca, i especialment Igualada, és un dels principals nuclis de l’Estatespanyol de producció de cuir per a soles de calçat i per a marroquineria.

Fontanellas y Martí, SA és un exemple d’empresa del sector amb una forta presènciaals mercats internacionals. Francesc Fontanellas, director comercial de l’empresa,explica que Fontanellas y Martí, SA va ser fundada l’any 1954 pel seu pare, FrancescFontanellas i Guix, que tenia un taller de fabricació de mitjons i que als16 anys vadecidir iniciar la seva activitat en el sector de la pell. Juntament amb la família Martí vanconstituir l’empresa que avui manté el nom de les dues famílies, per bé que la propietati la continuïtat del negoci estan centrades en la família Fontanellas, que controla el100 % del capital.

Actualment Fontanellas y Martí, SA és proveïdor de primeres marques mundials delssectors del calçat i marroquineria, factura uns 24 MEUR i dóna feina a 145 empleats. Alfinal de la dècada dels vuitanta l’empresa va fer un salt comercial de primera magnituden passar a ser proveïdor d’un gran client nord-americà. A partir d’aquell punt el procésd’internacionalització no ha fet més que accentuar-se, fins que actualment les vendesfora d’Espanya representen el 55 % de la facturació, i els Estats Units són el primer paísclient, seguit d’Espanya, França i Itàlia. Actualment l’empresa disposa de magatzems dedistribució a Madrid i a Ubrique, un important centre de fabricació del sector.

En un sector amb una pressió competitiva creixent dels països amb mà d’obra ambsalaris baixos, amb exigències mediambientals nul·les o molt laxes, i amb un sectorclient (fabricants de marroquineria i de calçat) amb tendència a deslocalitzar la sevaproducció cap a l’Extrem Orient, Fontanellas y Martí, SA ha donat resposta alsreptes que tenia plantejats fent una aposta clara i decidida per la qualitat, lainternacionalització i la professionalització dels seus treballadors.

Fontanellas y Martí, SA desenvolupa una gran activitat en un centre d’R+D propi, fet queli permet d’assegurar tant la qualitat de les novetats en articles i en colors, com laqualitat del producte fabricat i el seu lliurament a temps d’acord amb els requerimentsdel client. D’altra banda, un dels fonaments de la fabricació amb criteris de qualitat vedel rigor i la precisió en les anàlisis, des de la recepció dels cuirs fins als controls desolidesa, resistència, flexibilitat i acabat final dels seus productes. Precisament, sent laqualitat de la matèria primera un factor crític de competitivitat, Fontanellas y Martí, SA

73


AL TERRITORI

obté les pells d’una empresa pròpia, Catalana del Cuir, SA, especialitzada en larecollida de la pell dels escorxadors i en el primer tractament.

En opinió de Francesc Fontanellas, els reptes que té plantejats l’empresa i més engeneral el sector són: reforçar la vessant exportadora, bàsicament perquè les empresesclients del sector es localitzen cada vegada més a països amb salaris baixos, sobretotla Xina, i amb exigències mediambientals menors; apostar per la qualitat en un mercatcada vegada més exigent, i potenciar els processos d’obtenció de pell tractada ambprocediments ecològics.

3.4. Construcció

El sector de la construcció ha assolit un fort dinamisme els darrers anys a l’Anoia. Enel període 1991-2003, l’aportació del sector a la producció de la comarca ha passat del6,7 % l’any 1991 al 12 % l’any 2003. D’altra banda, des de l’any 1998 fins avui el sectorde la construcció ha aconseguit un creixement anual mitjà del PIB del 6,3 % a lacomarca, superior al 5,2 % assolit pel conjunt de Catalunya. Aquest increment del’activitat s’ha traduït en un augment molt notable del nombre de treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social. En concret, en el període 1991-2003 el nombre d’assalariats al sector a la comarca ha crescut el 116,5 %, i ha passat dels1.241 assalariats l’any 1991 als 2.687 l’any 2003. En canvi, a Catalunya l’incrementd’assalariats en la construcció en aquest període ha estat del 32,2 %.

L’any 2003, el nombre d’assalariats a la construcció representava el 9,7 % dels afiliatsal règim general de la Seguretat Social a l’Anoia, lleugerament per sobre del 9 % quesignificaven al conjunt de Catalunya. Entre 1991 i 2003 el pes del sector a la comarca,en termes d’assalariats, s’ha incrementat quatre punts percentuals, mentre que aCatalunya ha estat pràcticament constant. Això no obstant, els assalariats de laconstrucció a l’Anoia representaven l’any 2003 l’1,2 % dels afiliats en el sector alconjunt de Catalunya, lleugerament per sota de l’1,5 % que representava la poblacióde la comarca respecte al total de Catalunya.

L’evolució del nombre d’habitatges acabats a l’Anoia confirma que la comarca haassolit, igual que el conjunt de Catalunya, un important creixement del sector de laconstrucció en la dècada dels anys noranta. Així, mentre que l’any 1981 es vanfinalitzar a l’Anoia 4,3 habitatges/1.000 h., l’any 2003 aquesta xifra es va situar en 10,3 habitatges acabats per 1.000 h., i l’any 2001 el nombre de habitatges relativitzatpel nombre d’habitants va ser el més elevat (12,2 habitatges/1.000 h.).

En el període 1981-2003 es van acabar a la comarca de l’Anoia 14.351 habitatges,l’1,6 % dels que es van acabar al conjunt de Catalunya (veg. quadre 3.4.1.). Aixòsignifica que en aquests 23 anys es van construir a la comarca 146 habitatges/1.000 h.,mentre que a Catalunya es van finalitzar 138 habitatges/1.000 h.1 En aquest període, elritme de creixement del nombre d’habitatges acabats a l’Anoia (creixement acumulatiuanual del 5,1 %) ha estat clarament superior al del conjunt de Catalunya (3,4 %).Finalment, al gràfic 3.4.1 es palesa que els darrers 20 anys l’evolució del nombred’habitatges acabats a la comarca ha oscil·lat més que en el conjunt de Catalunya.

74



1 Per efectuar aquests càlculs s’ha emprat la població de l’any 2003.

75


AL TERRITORI

Quadre 3.4.1. Habitatges acabats �

Anoia Catalunya Anoia/Catalunya %

1981 338 32.897 1,01982 513 34.126 1,51983 397 29.383 1,41984 328 27.022 1,21985 383 29.136 1,31986 422 29.665 1,41987 412 31.735 1,31988 427 34.573 1,21989 449 37.623 1,21990 584 36.369 1,61991 462 32.640 1,41992 515 30.938 1,71993 728 33.579 2,21994 550 32.814 1,71995 673 36.547 1,81996 687 39.812 1,71997 691 40.490 1,71998 841 47.449 1,81999 763 49.875 1,52000 907 57.368 1,62001 1.142 65.556 1,72002 1.126 65.538 1,72003 1.013 68.798 1,5

Total 14.351 923.933 1,6

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

Gràfic 3.4.1. Evolució dels habitatges acabats. Taxa de variació interanual, en percentatge �


60

50

40

30

20

10

0

-10

-20

-30

82

Anoia Catalunya

Taxa

de

varia

ció

inte

ranu

al e

n %

0284 86 88 90 92 94 96 98 0083 85 87 89 91 93 95 97 99 01 03

El preu de l’habitatge nou, mesurat en €/m2 construït, s’ha incrementat el 127,7 % a la ciutat d’Igualada en el període 1996-2003. Aquest increment ha estat similar al de ciutats com Manresa (125,5 %) i Vic (118 %), però lleugerament inferior a l’incrementdels preus de l’habitatge nou a la ciutat de Barcelona (142,4 %). Pel que fa al nivell depreus, l’any 2003 ha estat similar a Igualada (1.542 €/m2), a Manresa (1.520 €/m2) i aVic (1.552 €/m2), mentre que a Barcelona s’ha situat en 3.476 €/m2 (veg. quadre 3.4.2.).

Pel que fa al mercat de lloguer, al quadre 3.4.3. es posa de manifest que els preus a laciutat d’Igualada se situaven l’any 2003 en 306 €/mes, xifra similar a la de Manresa(313 €/mes) i a la de Vic (298 €/mes), però molt inferior a l’assolida a la ciutat deBarcelona (639 €/mes). D’altra banda, l’evolució del preu del mercat de lloguer aIgualada ha estat més moderada que el de l’habitatge nou, atès que en el període2000-2003 el preu del lloguer ha augmentat el 15 %, davant del 65,6 % del del’habitatge de nova construcció.

El percentatge d’habitatges de protecció oficial acabats a l’Anoia en relació amb elconjunt d’habitatges acabats en el període 1996-2002 ha estat del 4,5 %, davant del10,8 % assolit pel conjunt de Catalunya. D’altra banda, els darrers tres anys elpercentatge d’habitatges de protecció oficial acabats a la comarca no ha superat el2,5 % del total d’habitatges acabats, fet que posa de manifest el poc pes delshabitatges de protecció oficial en l’activitat constructora residencial de l’Anoia. D’altra

76



� Quadre 3.4.2. Preu de l’habitage nou. €/m2 construït

Igualada Barcelona Manresa Vic

1996 677 1.434 674 7121997 690 1.457 795 7271998 714 1.569 833 8271999 837 1.913 915 9412000 931 2.165 970 1.0162001 1.042 2.500 1.095 1.0902002 1.107 2.931 1.211 1.0902003 1.542 3.476 1.520 1.552


� Quadre 3.4.3. Preu de l’habitatge de lloguer. €/mes

Igualada Barcelona Manresa Vic

2000 266 449 242 3352001 278 518 265 2852002 322 579 286 3822003 306 639 313 298


banda, del 1996 al 2002, del total d’habitatges de protecció oficial acabats aCatalunya, únicament el 0,7 % s’han construït a la comarca de l’Anoia (veg. quadre 3.4.4.).

Els habitatges acabats a l’Anoia tenen una tipologia lleugerament diferent a la delshabitatges acabats del conjunt de Catalunya (veg. quadre 3.4.5.). Així, l’any 2002, el37,7 % dels habitatges acabats a la comarca eren unifamiliars, mentre que al conjuntde Catalunya aquesta xifra era del 23,4 %. Entre els habitatges unifamiliars a l’Anoiatenen un pes similar els habitatges aïllats i els adossats, mentre que a Catalunya elshabitatges adossats construïts representen el doble dels habitatges aïllats. Per contra,a la comarca de l’Anoia els habitatges plurifamiliars en bloc representen el 62,3 % delshabitatges acabats, davant del 76,6 % del conjunt de Catalunya.

Una altra característica que diferencia els habitatges acabats a l’Anoia i a Catalunya ésla superfície. Així, amb la informació referida a l’any 2002 recollida al quadre 3.4.6.,s’observa que únicament el 18,5 % dels habitatges acabats a l’Anoia tenen unasuperfície igual o inferior als 100 m2, mentre que al conjunt de Catalunya aquestpercentatge és del 33,7 %. D’altra banda, el 43,7 % dels habitatges acabats a l’Anoiatenen més de 150 m2, davant del 21,7 % de Catalunya.

77


AL TERRITORI

Quadre 3.4.4. Habitatges de protecció oficial acabats �

Anoia Catalunya Anoia/Cat.Nombre % habitatges Nombre % habitatges %

acabats acabats

1996 70 10,2 6.798 17,1 1,01997 54 7,8 5.972 14,7 0,91998 54 6,4 5.547 11,7 1,01999 29 3,8 5.875 11,8 0,52000 16 1,8 5.280 9,2 0,32001 29 2,5 5.384 8,2 0,52002 28 2,5 4.543 6,9 0,6

Total 280 4,5 39.399 10,8 0,7


Quadre 3.4.5. Tipologia dels habitatges acabats. Any 2002. En percentatge �

Anoia Catalunya

Unifamiliars 37,7 23,4Aïllats 17,3 7,7Adossats 20,4 15,7

Plurifamiliars en bloc 62,3 76,6

Total 100,0 100,0


Síntesi

El sector de la construcció a l’Anoia ha estat més dinàmic que al conjunt deCatalunya en el període 1998-2003. Com a conseqüència, el pes del sector enel conjunt de l’economia s’ha incrementat fins a representar el 12 % del PIB i el9,7 % dels afiliats al règim general de la Seguretat Social de la comarca.

L’evolució del nombre d’habitatges acabats i iniciats confirma aquest dinamismedel sector a la comarca. Així, del 1981 al 2003 el nombre d’habitatges acabats/1.000 h. ha passat de 4,3 a 10,3.

L’increment del preu de l’habitatge a Igualada ha estat espectacular els darrersanys, però similar a l’enregistrat per altres capitals de comarca de la segonacorona de Barcelona. D’altra banda, els darrers anys el preu del mercat delloguer a Igualada ha crescut menys que el de l’habitatge nou.

El percentatge d’habitatges de protecció oficial acabats a l’Anoia en relació ambels habitatges acabats és molt inferior al del conjunt de Catalunya. Finalment, elshabitatges acabats a l’Anoia tenen una tipologia lleugerament diferent a la delsacabats al conjunt de Catalunya, atès que a la comarca s’hi construeixen, enpercentatge, més habitatges unifamiliars i, en conseqüència, la superfíciemitjana dels habitatges acabats és superior.

78



� Quadre 3.4.6. Habitatges acabats segons superfície. Any 2002. En percentatge

Anoia Catalunya

Fins a 50 m2 0,4 1,4Entre 51-75 m2 2,2 7,8Entre 76-100 m2 15,9 24,4Entre 101-125 m2 21,8 29,3Entre 126-150 m2 16,1 15,3De més de 150 m2 43,7 21,7

Total 100,0 100,0


Cerámicas Calaf, SA

El sector del material de construcció té una gran tradició a la comarca de l’Anoia,especialment a la zona de l’Alta Anoia per les característiques de la terra. Així, lamajoria de les bòbiles es concentren a Calaf, Jorba, Piera i el Bruc, on hi ha instal·ladesempreses dedicades a la fabricació de totxo vist i teules, gres, rajola rústica de terrat icairons. L’evolució d’aquest sector està estretament lligada a la dinàmica del sector dela construcció. Aquest va sofrir l’impacte de la crisi econòmica a la dècada dels anysvuitanta, tot i que al principi dels anys noranta la situació del sector es va estabilitzar iels darrers anys ha assolit un gran creixement gràcies al boom immobiliari.

Un clar exponent d’empresa del sector arrelada al territori des dels seus inicis ésCerámicas Calaf, SA. El conseller delegat de l’empresa, Joan Lladó, comenta queCerámicas Calaf, SA procedeix d’una tradició familiar de ceramistes, iniciada al principidel segle XX, i convertida en societat l’any 1966; avui és un dels grups més importantsd’Espanya.

L’origen de l’empresa cal situar-lo als anys cinquanta del segle XX quan Antoni Almirall,nét d’un fabricant de ceràmica que es va instal·lar a Terrassa al principi del segle XXprovinent de Galícia, després d’haver viatjat per l’estranger per conèixer els processosproductius més innovadors en el sector dels materials de construcció, va fundar ambla família Margenat, terratinents agricultors de Sant Cugat, les empreses SUCERAM iALMAR, especialitzades en la fabricació de totxo vist per a façanes.

L’any 1966 Antoni Almirall va decidir introduir-se en la fabricació de rajoles i per fer-hova associar-se amb la família Servitje, que tenia una petita bòbila a la vila de Calaf. Fruitd’aquesta associació, neix l’actual Cerámicas Calaf, SA. En la dècada dels vuitanta lafamília Margenat es va separar del Grup Almirall tot i seguir mantenint una part de lesaccions de Cerámicas Calaf, SA. Posteriorment, l’any 2002, les famílies Margenat iServitje van vendre la seva participació en el capital de l’empresa i actualmentCerámicas Calaf, SA està controlada pel Grup Almirall, la família Lladó i un grup ceràmicamb forta presència a Veneçuela.

L’empresa es va instal·lar a Calaf, a l’Alta Anoia, pel fet que la zona és rica en argilesmolt especials, d’un color rogenc i amb una elevada plasticitat i poca contracció, quepermeten d’obtenir rajoles i productes ceràmics a uns preus molt competitius. Desde la creació de Cerámicas Calaf, SA el producte estrella de l’empresa ha estatl’anomenada rajola Barcelona, que és d’ús molt habitual als terrats, especialment a laciutat de Barcelona. Amb el pas dels anys, l’empresa va diversificar la producció, i demanera especial des del 1980 amb la construcció d’unes noves instal·lacions per ferfront al repte d’automatitzar els treballs pesats i millorar la productivitat i la qualitat.Actualment, la meitat de la seva facturació prové de la fabricació de rajoles i altrespeces de gran format per a la construcció, i l’altra meitat prové de paviments gresificatselaborats amb argiles foranes.

Els darrers anys l’empresa ha aconseguit un creixement sostingut del volum defacturació. L’any 1990 l’empresa facturava aproximadament 6 milions d’euros, mentreque l’any 2003 la facturació ha estat de 8 milions d’euros. El nombre de treballadors noha variat excessivament en aquest període, i actualment és de 45 persones. El mercat

79


AL TERRITORI

català representa el 55 % de les vendes de l’empresa, el mercat espanyol, el 40 %, iles exportacions, al voltant del 5 %.

En opinió de Joan Lladó, el sector del material de construcció a la comarca encara elfutur amb bones perspectives, tot i que és molt sensible a la dinàmica del sector de laconstrucció. Cerámicas Calaf, SA i la resta d’empreses del sector hauran d’afrontar elspropers anys el repte de dissenyar nous productes, d’aprofundir en els processosd’automatització de la producció i d’adaptar-se a les necessitats canviants del mercat.

3.5. Serveis

En termes de producció, el sector serveis representava l’any 2003 el 44,2 % del PIB del’Anoia, molt per sota del 59,4 % del conjunt de Catalunya, però mostrava un potencialde creixement molt rellevant, atès que l’any 1991 la seva aportació a la producciórepresentava el 38,2 % del PIB comarcal. Al quadre 3.5.1. es mostra l’estructura delPIB al sector serveis l’any 2003 a l’Anoia i al conjunt de Catalunya, i es posen demanifest certes diferències entre ambdós àmbits territorials. El comerç i reparació, lesadministracions públiques, la sanitat, l’educació, les immobiliàries i els serveis aempreses són els subsectors més rellevants, i representen el 74,2 % del PIB del sectorserveis a l’Anoia, mentre que al conjunt de Catalunya aquest percentatge se situava enel 65,8 %. En canvi, els transports i comunicacions tenen un pes molt superior aCatalunya que a la comarca de l’Anoia, on l’aportació d’aquest subsector a laproducció dels serveis se situava tan sols en el 6 %. Finalment, l’hoteleria, laintermediació financera i les altres activitats socials i serveis tenen un pes en el PIB delsector serveis similar a la del conjunt de Catalunya.

Pel que fa als treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social, al quadre2.3.2. del capítol anterior s’ha posat de manifest que l’any 2003 el 42,4 % delsassalariats a l’Anoia treballen en el sector serveis, molt per sota del 66 % querepresenten al conjunt de Catalunya. No obstant això, en el període 1991-2003, igualque en el cas de la producció, el pes dels assalariats en el sector serveis a l’Anoiaha assolit un creixement considerable, atès que l’any 1991 tan sols el 30,5 % dels

80



� Quadre 3.5.1. Estructura del PIB al sector serveis. Any 2003. En percentatge

Anoia Catalunya

Comerç i reparació 25,3 20,5Hoteleria 12,1 12,1Transports i comunicacions 6,0 12,8Intermediació financera 2,3 2,4Immobiliàries i serveis a empreses 20,4 24,3AP, sanitat i educació pública i privada 28,5 21,0Altres activitats socials i serveis 5,2 6,9

Serveis 100,0 100,0


assalariats a la comarca pertanyien al sector serveis. En aquest període de temps, elnombre d’afiliats a la Seguretat Social en el sector a la comarca ha crescut el 77,6 %,per sobre de l’increment del 62,1 % assolit al conjunt de Catalunya. Des de l’any 1991fins avui els serveis que s’han mostrat més dinàmics en la creació d’ocupació han estatles administracions públiques (amb un creixement anual acumulatiu del nombred’assalariats del 16,1 %), l’educació (7,4 %), la sanitat (6,1 %), els altres serveis (5,1 %)i el comerç i reparació (4,9 %).

Comerç �

Els assalariats del sector del comerç i reparació representen l’any 2003 el 15,1 % deles persones afiliades al règim general de la Seguretat Social a l’Anoia. La capital de la

81


AL TERRITORI

Quadre 3.5.2 Establiments d’empreses de comerç al detall. Any 2002 �

Nombre % Per 100 h.

Argençola 0 0,0 –Bellprat 0 0,0 –Bruc, el 17 1,1 1,31Cabrera d’Igualada 5 0,3 0,77Calaf 70 4,4 2,27Calonge de Segarra 2 0,1 1,01Capellades 87 5,5 1,72Carme 7 0,4 1,04Castellfollit de Riubregós 2 0,1 0,89Castellolí 2 0,1 0,46Copons 1 0,1 0,35Hostalets de Pierola, els 13 0,8 0,89Igualada 774 49,0 2,32Jorba 4 0,3 0,65Llacuna, la 15 1,0 1,75Masquefa 80 5,1 1,40Montmaneu 3 0,2 1,67Òdena 18 1,1 0,66Orpí 0 0,0 –Piera 164 10,4 1,61Pobla de Claramunt, la 15 1,0 0,83Prats de Rei, els 8 0,5 1,43Pujalt 0 0,0 –Rubió 0 0,0 –Sant Martí de Tous 11 0,7 1,07Sant Martí Sesgueioles 8 0,5 2,25Sant Pere Sallavinera 2 0,1 1,34Santa Margarida de Montbui 103 6,5 1,13Santa Maria de Miralles 2 0,1 2,04Torre de Claramunt, la 16 1,0 0,62Vallbona d’Anoia 9 0,6 0,83Veciana 0 0,0 –Vilanova del Camí 140 8,9 1,34Anoia 1.578 100,0 1,66Catalunya 115.640 – 1,78% Anoia/Catalunya 1,4 – –

Font: IDESCAT

comarca concentra una gran part de l’activitat comercial de l’Anoia, gràcies a la tradicióen aquest terreny i la condició de mercat principal en la seva àrea d’influència. Enconcret, al quadre 3.5.2 es posa de manifest que el 49 % dels establiments comercialsde la comarca estan a Igualada, fet que representa 2,32 establiments/100 h., per sobredel conjunt de la comarca (1,66) i de Catalunya (1,78).

Igualada com a centre comercial de l’Anoia

Els antecedents sobre l’evolució del comerç a la capital de l’Anoia han estat valoratspels serveis tècnics de la Cambra de Comerç de Barcelona a partir de la informacióhistòrica d’aquesta localitat fruit del marc de col·laboració que es va establir amb el Plade dinamització comercial que es va engegar al març de l’any 1999.

El Pla incorporava ja des de l’inici la figura d’un dinamitzador comercial, com aprofessional encarregat de la gestió del pla d’actuació, i establia un marc decol·laboració amb la principal entitat associativa, la Unió de Botiguers i Comerciantsd’Igualada, amb 315 associats en aquells moments.

L’objectiu de la Cambra de Comerç de Barcelona en aquest Pla fou fonamentalmentoferir pautes de treball i una informació acurada de l’estat de l’oferta i delcomportament dels hàbits de compra de la població. Per això, en el marc del Pla dedinamització comercial, la Cambra de Comerç va presentar l’any 2001 l’Estudi delsector comercial d’Igualada, amb l’objectiu de conèixer en profunditat el comerç i elconsum de la ciutat, i fer les propostes adients per potenciar aquest sectoreconòmic.

Els resultats de l’estudi fan èmfasi en els aspectes següents:

� L’alta densitat de l’oferta de superfície comercial

� La forta concentració de la superfície comercial d’alimentació, amb poquesmarques comercials

� La capacitat d’atracció que té el centre d’Igualada com a àrea d’atracciócomercial, tant de la ciutat com de la comarca

� Les dificultats d’accés que té aquesta zona.

L’estudi elaborat en aquell moment ens plantejava una situació de fet: el centrecomercial era l’única zona de la ciutat amb una clara concentració de comerç, però demanera força dispersa.

Pel que fa a l’anàlisi dels hàbits de compra i consum, es demostra que, en compra dequotidians alimentaris, el 60 % de les compres es concentren en les dues marquescomercials que operen a la ciutat, i que ofereixen tres valors clau en el comerç: accés,aparcament i horari; tot en detriment d’altres equipaments comercials alimentaris, comara el mercat de la Masuca, que pel seu estat i situació no pot acomplir una funció demotor del comerç al centre de la població.

L’estudi també revela que més de la meitat dels igualadins utilitzen el cotxe per anar acomprar, fet que afavoreix la compra en gran superfície, com a format que disposa de

82



més accessibilitat i aparcament en detriment del comerç de centre ciutat, on lacirculació es demostra com un dels factors que més preocupa els compradors.

L’informe final planteja, per tant, cinc propostes que es van incorporar com a accions agestionar dins el pla de dinamització, i en destaca algunes que actualment són ja una realitat:

� Potenciar el centre comercial a cel obert, millorar la circulació i evitar laproliferació de cotxes a les illes de vianants

� Millorar el conjunt de l’oferta comercial

� Actuar decididament al mercat de la Masuca perquè recuperi el paper de motordel comerç de la ciutat

� Les botigues de fàbrica com a motor del comerç de la ciutat.

83


AL TERRITORI

Quadre 1. Nombre d’establiments i superfícies, per zones �

Zona Zona Eix del Total del del Poble

Establiments Igualada centre % mercat % Sec % Resta %

Alimentació fresca 147 29 19,7 31 21,1 11 7,5 76 51,7Alimentació seca 58 10 17,2 12 20,7 7 12,1 29 50,0Total alimentació 205 39 19,0 43 21,0 18 8,8 105 51,2Quotidià no alimentari 41 9 22,0 2 4,9 1 2,4 29 70,7Comerç mixt 1 – 0,0 – 0,0 – 0,0 1 100,0Equipament de la llar 153 38 24,8 6 3,9 12 7,8 97 63,4Equipament de la persona 169 88 52,1 15 8,9 4 2,4 62 36,7Lleure i cultura 78 28 35,9 2 2,6 6 7,7 42 53,8Automoció i carburants 60 2 3,3 – 0,0 3 5,0 55 91,7Maquinària i altres 23 6 26,1 – 0,0 1 4,3 16 69,6

Total establiments 730 210 28,8 68 9,3 45 6,2 407 55,8

Zona Zona Eix del Total del del Poble

Superfície, m2 Igualada centre % mercat % Sec % Resta %

Alimentació fresca 6.510 1.569 24,1 642 9,9 692 10,6 3.607 55,4Alimentació seca 12.569 583 4,6 1.374 10,9 763 6,1 9.849 78,4Total alimentació 19.079 2.152 11,3 2.016 10,6 1.455 7,6 13.456 70,5Quotidià no alimentari 3.104 521 16,8 67 2,2 28 0,9 2.488 80,2Comerç mixt 3.000 – 0,0 – 0,0 – 0,0 3.000 100,0Equipament de la llar 20.660 3.064 14,8 694 3,4 1.735 8,4 15.167 73,4Equipament de la persona 12.518 6.522 52,1 1.025 8,2 325 2,6 4.646 37,1Lleure i cultura 4.741 2.240 47,2 105 2,2 268 5,7 2.128 44,9Automoció i carburants 11.605 143 1,2 – 0,0 422 3,6 11.040 95,1Maquinària i altres 1.573 355 22,6 – 0,0 11 0,7 1.207 76,7

Total superfície 76.280 14.997 19,7 3.907 5,1 4.244 5,6 53.132 69,7

Font: RS Pro-commerce. Estudi del sector comercial d’Igualada, gener del 2001

Igualada es podria definir en aquests moments com un important

centre comercial comarcal

La ciutat té 730 establiments, que sumen 76.280 m2 dedicats al comerç, xifres que ensdonen una mitjana de 44 h./establiment (per al conjunt de Catalunya aquesta xifra ésde 56). Aquesta diferència es pot atribuir al fet que Igualada és capital de comarca iatrau clients del conjunt del territori pel tipus d’oferta i la seva funció. Si calculem elnombre d’establiments segons el nombre d’habitants de l’Anoia, la mitjana seriapràcticament com la del conjunt del país.

Tant des del punt de vista global com per sectors, quantitativament el comerçd’Igualada supera la mitjana catalana.

La informació existent fins avui ens confirma que l’àrea d’influència d’Igualada és unade les més importants de la província de Barcelona. Una dada que sovint es té encompte a l’hora de valorar els estudis d’atracció comercial és el percentatge querepresenten les fugues de despesa comercialitzable, especialment cap a centralitatsamb un alt potencial comercial, com es el cas de Barcelona. De fet, i si analitzemmunicipis més propers a Barcelona, o l’àrea metropolitana, les fugues habitualmentoscil·len entre el 10 %-15 % de la despesa comercialitzable.

En aquest sentit, l’estudi del sector comercial d’Igualada ens dóna una evasió de ladespesa comercialitzable per al 2001 del 8 %. De tota manera, els darrers canvis enl’oferta i en la configuració comercial d’Igualada podrien, sens dubte, aminorar cadacop més aquesta despesa.

84



H./establiments Establiments/ Superfície 10.000 h. de venda/1.000 h.

Igualada Cat. Igualada Cat. Igualada Cat.

Quotidià alimentari 156,7 148,0 63,8 67,6 593,9 332,0Quotidià no alimentari 783,6 951,0 12,8 10,5 96,6 53,0Comerç mixt * 1.453,0 * 6,9 * 149,0Equipament de la llar 210,0 330,0 47,6 30,3 643,1 322,0Equipament de la persona 190,1 292,0 52,6 34,3 389,7 174,0Lleure i cultura 411,9 628,0 24,3 15,1 147,6 78,0Automoció 535,4 1.410,0 18,7 7,1 361,2 152,0Maquinària i altres 1.396,8 1.540,0 7,6 6,1 49,0 51,0

Total 44,0 56,0 227,2 179,0 2.374,4 1.310,0

*No és representatiu.


� Quadre 2. Anàlisi de la densitat comercial per sectors

En la mateixa línia, i com a sentiment generalitzat de la població, sempre s’haviasostingut una percepció en relació amb l’atracció comercial i amb els efectes del’evasió de compradors que podien tenir localitats com ara Manresa, tal vegada afavoritper una accessibilitat millor. L’estudi va desmitificar aquesta percepció, ja que vademostrar que tan sols hi havia una evasió del 2 % de la despesa comercialitzable capa aquest municipi.

L’estat del comerç i l’atracció comercial d’Igualada presenta una situació força positivai diferent a la que es plantejava l’any 1999.

Els darrers cinc anys, Igualada s’ha anat consolidant com a centre comercial de l’Anoia.La centralitat territorial prejutjava aquesta situació, no obstant això, comercialment laconfiguració i el posicionament comercial que té Igualada no és ni més ni menys que elresultat del treball conjunt i coordinat de totes les entitats i les institucions implicadesen el desenvolupament de l’activitat comercial.

De fet, la configuració del comerç en general d’Igualada ha anat canviant els darrersanys.

En primer lloc destacaríem un augment del dinamisme associatiu. Les actuacions quela mateixa Unió de Botiguers i Comerciants d’Igualada ha anat desenvolupant, com arales accions de promoció i comunicació, o la gestió del projecte de dinamitzaciócomercial, han donat com a resultat que la Direcció General de Comerç de laGeneralitat de Catalunya li hagi atorgat el Premi a la iniciativa comercial del 2004, quevalora la capacitat de desenvolupar projectes de cooperació empresarial.

Igualment la configuració del centre comercial ha anat canviant substancialment. Enaquest sentit ens trobem amb l’aparició d’establiments comercials com ara cadenesfranquiciades i sucursalistes amb implantació en els principals eixos i ciutats

85


AL TERRITORI

Quadre 3. Lloc de compra principal per sectors. En percentatge �

Alimentació Alimentació Quotidià no Equipament Equipament Lleure ifresca seca alimentari personal llar cultura

Compra al seu barri 42,3 48,6 48,0 10,3 23,7 21,1Compra a un altre lloc 57,7 51,4 52,0 89,7 69,4 73,1No existeix lloc de compra 0,0 0,0 0,0 0,0 6,9 5,7Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Compra a un altre barri 18,3 34,0 30,6 4,0 6,6 2,0Compra a les àrees comercials 38,0 16,3 19,4 72,3 50,0 58,9Zona centre (Rambles) 6,9 2,9 6,3 66,9 46,0 56,3Zona mercat 31,1 13,4 13,1 5,4 4,0 2,6Compra a una altra població 1,4 1,1 2,0 13,4 12,9 12,3Barcelona 0,0 0,3 0,3 8,9 5,4 8,6Manresa 0,0 0,0 0,3 2,3 2,6 1,4


comercials, que han donat més dinamisme al centre comercial, i han incrementat lavarietat i la diversificació de l’oferta, tot consolidant el centre comercial d’Igualada.

Un altre aspecte que cal considerar pel que fa a l’atracció, és l’existència des de faanys de tota una activitat de fàbriques de punt i confecció a l’entrada dels polígonsd’Igualada, que generava una important captació de compradors cap a aquesta ciutat.No obstant això, han estat fonamentalment les botigues de fàbrica, com a botiga a peude carrer, les que han contribuït a la consolidació del comerç en la trama urbana. Enaquesta línia, l’estudi encarregat en el seu moment per la Cambra de Comerç deBarcelona proposava en el pla de dinamització actuar ràpidament al carrer de SantaCaterina. Actualment és una realitat la densitat comercial d’aquestes botigues al llargdel carrer de Santa Caterina i de l’avinguda de Balmes.

En la mateixa línia, i pel que fa al comerç autòcton, cal destacar les millores de l’ofertacomercial, com ara l’increment d’actuacions en la modernització dels establimentscomercials i la modernització del mercat de la Masuca; així com l’activitatd’assessorament individual comercial que, com a gabinet tècnic i a petició de lesempreses comercials, està desenvolupant la Cambra de Comerç de Barcelona enaquesta localitat.

També han contribuït a la consolidació del centre comercial d’Igualada tot un seguitd’actuacions adreçades a adequar l’entorn comercial per fer-lo còmode, accessible iatractiu. Totes les actuacions d’urbanisme comercial que s’han anat materialitzant handonat resposta a les necessitats dels consumidors i a l’assoliment dels objectius propisd’un comerç d’atracció.

En aquest sentit, ja hi ha projectes finalitzats, com ara el pàrquing de la plaça de la Creui del passeig de les Cabres, les actuacions per restringir la circulació dels carrers ipavimentar-los amb estructura de vianants, per fer més còmoda la compra, així com lesaccions de senyalització comercial per millorar la percepció i l’atracció del centrecomercial.

El futur immediat d’Igualada es planteja cada cop més com una ciutat amb una claravocació de centre comercial i de serveis de la comarca. Caldrà veure en aquest sentitcom els darrers canvis en l’activitat industrial poden afectar la dinàmica del consum i lacapacitat de reacció i d’adaptació dels diferents sectors.

Comerç, Turisme i Serveis

Cambra de Oficial de Comerç,

Indústria i Navegació de Barcelona

� Turisme

Pel que fa al turisme, l’any 2003 el 2,9 % dels assalariats a la comarca treballen en elsector de l’hoteleria. Aquest any l’Anoia tenia 18 establiments hotelers, amb 807places; 1 càmping, amb 63 places, i 106 restaurants i 19 cases de pagès, amb 121places (veg. quadre 3.5.3.). Cal destacar que els darrers anys hi ha hagut un incrementsignificatiu del nombre de cases de pagès, especialment a la zona de l’Alta Anoia, fetque pot dinamitzar l’activitat turística a la comarca els propers anys.

86



El potencial turístic de l’Anoia

Quan un vol explicar —amb poques paraules— el què i el com de la comarca del’Anoia, amb el risc que tota simplificació comporta, diem que geogràficament estàcentrada per la Conca d’Òdena, conca formada pels municipis d’Igualada, Vilanova,Santa Margarida de Montbui i Òdena. Aquest espai representa el 12 % del territori dela comarca, però hi viu el 60 % de la població. Com a espai central, és creuat perl’autovia Barcelona–Lleida, eix on vénen a parar totes les carreteres importants de lacomarca.

Els recursos turístics principals d’aquesta zona giren al voltant del paisatge i de l’entornrural, i Igualada, com a ciutat de comerç i serveis. El patrimoni industrial que representael Museu Molí Paperer de Capellades, on també s’està treballant amb el parcarqueològic de l’abric Romaní, i a Igualada, el Museu de la Pell i l’antiga adoberia deCal Granotes, complementen l’oferta turística.

Les activitats principals són esports d’aventura, activitats de lleure a l’aire lliure, festesi esdeveniments, gastronomia, excursions, el comerç a l’entorn del gènere de punt i lesbotigues de fàbrica i els globus aerostàtics, entre d’altres.

Actualment no hi ha una especialització definida, si bé els elements que configurenaquest espai permeten d’estructurar una oferta atractiva al voltant de les activitatsesportives, el lleure actiu i la gastronomia. En procés de consolidació, Igualada podriaser l’element vertebrador d’aquest espai.

En segon lloc, l’Alta Anoia, situada al nord de la Conca, en contacte amb la Segarra,s’ha guanyat un espai per dret propi en el món del turisme rural. És formada per13 municipis, que sumen més del 40 % de la superfície de la comarca i poc més del 7,5 % delsseus habitants. El Consorci de Turisme de l’Alta Anoia, amb seu als Prats de Rei,participat per la Diputació de Barcelona i pel Consell Comarcal de l’Anoia, actua com aens coordinador.

87


AL TERRITORI

Quadre 3.5.3. Establiments turístics, per tipus. Nombre i places �

Establiments hotelers Càmpings Restaurants Cases de pagèsEstabliments Places Establiments Places Nombre Establiments Places

Anoia1996 17 681 1 63 95 s.d. s.d.2000 16 676 1 63 99 11 672003 18 807 1 63 106 19 121

Catalunya1996 2.820 230.529 362 256.264 13.001 433 4.0352000 2.557 231.938 370 256.767 13.986 645 5.5582003 2.614 245.191 360 246.153 16.142 1.132 9.066

s.d. sense dades

Font: IDESCAT i Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya

L’accessibilitat d’aquesta zona és bona, amb vies de comunicació com l’Eix Transversali la N-II. A l’interior de l’espai, en canvi, les carreteres són de segon ordre.

Els recursos turístics principals són el paisatge i l’entorn rural. A més, Calaf actua coma mercat i centre de serveis indiscutible d’aquest espai.

Els actius turístics principals en aquesta zona són la variada oferta de senders, enprocés de senyalització, per fer a peu, a cavall, amb BTT i en vehicles, i el turisme rural.Aquest és un espai en procés de desenvolupament turístic i d’estructuració, basat eniniciatives particulars impulsades amb suport públic. Actualment no hi ha unaespecialització definida, si bé els elements que configuren l’espai poden permetred’estructurar una oferta atractiva al voltant del turisme rural i cultural i el lleure actiu. Pelque fa a la demanda, no és gaire elevada i procedeix majoritàriament de la ciutat deBarcelona i la seva àrea metropolitana, així com de comarques dels voltants, amb unclar predomini dels fluxos d’excursionisme d’un dia i de caps de setmana.

En tercer lloc, al sud de la Conca, amb un clima que ens recorda força el veí Penedès,se situen 13 pobles més. Disposen de poc menys del 40 % del territori comarcal iacullen el 30 % dels habitants. Piera i Masquefa, amb una forta dependència industrialde l’àrea del Baix Llobregat, en són les poblacions més importants. Dins d’aquestazona destaquen uns municipis que tradicionalment han tingut en la indústria del paperuna font de riquesa, ajudats per l’aigua procedent de la riera de Carme i el riu Anoia,La capital tradicional d’aquest darrer espai és Capellades.

Dins d’aquest ràpid esbós de la comarca, ens queda la part anoienca de la serraladade Montserrat, que afecta el terme municipal del Bruc. Representa el 6 % del territoricomarcal i acull poc més d’un miler de persones.

En iniciar la Diputació de Barcelona, l’any 1993, a través de l’Agencia de PromocióTurística, aleshores recentment creada, els treballs i les reunions per elaborar el Pla dedesenvolupament turístic per a la província de Barcelona, es va obrir una finestra quepresentava a la comarca de l’Anoia un panorama econòmic ben diferent del que finsaleshores estàvem acostumats a veure. La intenció, en aquells moments, era disposard’unes prioritats i d’uns programes de treball per promoure les zones i els productesturístics del territori anoienc i poder-ne explotar les oportunitats i les possibilitatsturístiques, tot avaluant-les, per formular les estratègies adients i establir programesd’actuació futurs.

Deu anys després és evident que tot ha canviat molt, i l’estructura productiva de lacomarca s’ha vist sacsejada per molts canvis, no per previsibles menys importants. Elsfactors positius i negatius s’han barrejat intensament i han donat fonament i continguta un debat encara viu, que procura trobar la raó dels deures que caldria fer avui perpoder assegurar un demà millor.

No són pas moments d’estabilitat, sinó més aviat d’incerteses. La globalització mundial,l’ampliació de la Unió Europea i les seves conseqüències econòmiques, la crisi galopantque afecta el sector tèxtil, l’aplicació de la llei del medi ambient, la possible remodelaciódels àmbits territorials comarcals i les inseguretats dels ciutadans, són una llista inacabablede factors que portaran unes conseqüències difícilment previsibles.

88



Des de la realitat d’avui és fa ben difícil entreveure cap on anirà el futur i, pel que fa alcas, el futur turístic de la comarca de l’Anoia. Per posar un exemple senzill dels canvisproduïts els últims 10 anys, són evidents els efectes de la creació, la millora o elmanteniment d’unes bones vies de comunicació. L’arribada de l’Eix Transversal a Calaf,la millora de la carretera de Vilafranca, el final de l’eternitzada construcció de l’autoviaBarcelona–Lleida, la futura realitat d’una nova carretera Igualada–Manresa, la millora dela carretera de Jorba a Ponts, han estat obres d’infraestructura importants, llargamentdemanades i esperades, que han portat canvis i riquesa.

Els beneficis d’aquestes modernes vies de comunicació influeixen en tots els sectorseconòmics presents a la comarca, però d’una manera especial incideixen sobre elturisme i les seves possibilitats. Així ho van entendre a la zona alta de la comarca, l’AltaAnoia, que —ja ho hem dit— avui s’ha convertit en una reconeguda destinació dins elmón del turisme rural. Així ho han patit punts de parada o repòs tradicionals, que hanvist com l’augment de la velocitat, o l’escurçament de les distàncies, han fetinnecessàries aturades programades, que s’han traslladat a altres punts més distants.

A la comarca de l’Anoia, com moltes altres, els recursos turístics són els que són, ambpossibilitat de ser ampliats per a projectes futurs. Gestionar els recursos disponibles,amb visió d’oferta al mercat del negoci turístic, és un repte pendent, que necessita eldiàleg, la col·laboració i la coordinació dels esforços privats i públics. Particulars,empresaris i Administració estan condemnats a emprendre un camí comú. No hi hareceptes màgiques ni senzilles. Evidentment, és qüestió de treball, esforç, imaginació,risc i iniciativa, confiant que alguna vegada també hi ajudi la sort o les circumstànciesdel moment. De fet, avui, en el sector del turisme hi ha tantes o més possibilitats queles que van tenir en el seu moment els avantpassats empresaris que, davant deconjuntures que presentaven tant o més risc que les actuals, es van obrir camí i vanconsolidar no sols el seu negoci, sinó tota una àrea industrial que durant molts anys hadonat vida i prosperitat a la comarca.

També és evident que l’Anoia té com a recursos la muntanya mitjana, alguns espaisamb un envejable entorn natural, poblacions amb un interessant patrimoni cultural imonumental i un determinat clima, que ofereix, com altres llocs, paisatges deprimavera, estiu, tardor i hivern, amb les seves singularitats. Juntament amb aquestsrecursos hi tenim uns allotjaments determinats —menys dels necessaris—, algunesactivitats organitzades—menys de les que voldríem—, alguns guies especialitzats ipunts i persones que poden donar informació. En molt pobles i en totes les ciutats espot gaudir d’una variada gastronomia.

La comarca disposa d’una senyalització adequada dels pobles i de les masies, de lesesglésies i de les ermites. Té camins i senders (GR–PR i rutes per a bicicleta)senyalitzats i té també alguns equipaments per muntar a cavall (Òdena, Sant Martí deTous, Castellolí i els Hostalets de Pierola). Les poblacions més grans ofereixen mercat,comerços, serveis i restaurants de qualitat, i disposen d’una diversitat d’oferta lúdica iesportiva.

En síntesi, l’Anoia té com a potencialitats el paisatge i el patrimoni cultural i industrial;la proximitat dels mercats emissors, bàsicament l’àrea metropolitana de Barcelona; lamillora dels accessos i de les comunicacions externes i internes, que ha fet augmentar

89


AL TERRITORI

el nivell de fluxos turístics de pas; l’existència d’iniciatives per desenvolupar productesi estructurar ofertes; l’atractiu comercial d’Igualada, i la singularitat dels museusd’Igualada i Capellades.

Per contra, la comarca també presenta vulnerabilitats importants en aquest àmbit, comés el predomini del turisme de dia (excursionisme) per la proximitat als seus mercatsprincipals i del turisme de pas; les portes més conegudes cap a Montserrat estan alBages; la falta d’atractius turístics potents per generar turisme d’estades; la tradició ila vocació industrial de la comarca i la manca de mentalitat turística; l’escassa oferta iel baix nivell de l’allotjament, i la dependència excessiva del mercat barceloní.

Per tant, el futur dels negocis turístics i del lleure s’enfronta a una sèrie de canvis itransformacions de l’entorn general (econòmic, social, cultural, tecnològic, etc.), del’entorn de mercat específicament turístic i de les motivacions i dels comportamentsdels consumidors. Que, a la pràctica, els canvis i les transformacions representin unaoportunitat o es converteixin en amenaces dependrà de la capacitat del sistema turísticper aprofitar els aspectes positius i neutralitzar els aspectes negatius que portenimplícits.

No hi ha dubte que s’han fet coses, i moltes s’han fet bé. Però queda molt camí perrecórrer i coses per canviar. La promoció turística justificada més per interessos políticsque per sentit comú, s’encareix, es limita i se’n dificulta la difusió. Tot plegat té molt aveure amb la quantitat i la qualitat de l’entorn físic, amb l’estètica de l’entorn urbà, ambla percepció d’una identitat pròpia en la població local, amb la sensació de sentir-seben acollit, i amb la qualitat de les emocions rebudes pel turista en gaudir d’unasimbologia estètica i amb forta personalitat.

Davant de tot això hi ha el tarannà propi de la comarca, de les seves poblacions i de laseva gent. És d’aquí d’on han de sortir nous projectes, propostes creatives o serveisatractius, que han d’entrar en el macromercat dels sentits i de les sensacions, on unvariat cúmul de idees tradicionals i renovades són posades dia a dia en competènciaper obtenir el premi de ser la destinació mereixedora de la confiança del consumidorper recuperar-se de la quotidianitat del dia a dia.

La indústria del negoci turístic, quan n’hi ha, és relativament recent. És un sector jove queestà en formació, on l’experiència acumulada és encara escassa i poc sistematitzada. Elturisme no és ni la vocació ni l’activitat principal de la comarca. D’altra banda, la petitadimensió de les empreses individuals dificulta l’accés a eines i tecnologies avançades enàmbits de planificació, organització i execució de l’acció de màrqueting, la qual cosa faque l’assignació de recursos, públics i privats, no sigui l’òptima.

No obstant això, el futur és aquí, oferint oportunitats, a les quals tenim el deure de norenunciar-hi. El turisme sostenible és un sector ple d’atractius pel que representa demillora de la qualitat de vida; no sols per al turisme visitant sinó per als mateixosciutadans que troben, en l’augment dels productes i serveis, una millora de la qualitatde vida.

Jaume Roma Alsina

Técnic de turisme del Consell Comarcal de l’Anoia

90



Altres serveis �

En el sector serveis també destaca el nombre d’afiliats a la Seguretat Social en elsaltres serveis (inclou, entre d’altres, les immobiliàries i els serveis a empreses), querepresenta el 7,2 % dels afiliats a la Seguretat Social a la comarca de l’Anoia, la sanitat(5 %), l’educació (4,6 %), les administracions públiques (4,3 %), l’hoteleria (2,9 %), i elstransports i comunicacions (2,8 %).

Els sectors de l’ensenyament, de la sanitat i de les administracions públiques han estatels que han assolit una taxa de creixement més ràpida durant els darrers anys, tot i queen termes d’ocupació la seva presència en l’estructura productiva de l’Anoia és inferiorque al conjunt del país.

El nombre d’entitats financeres de la comarca relativitzat pel nombre d’habitantsés similar al del conjunt de Catalunya. Així, la xifra relativa d’entitats financeres/1.000 h.a l’Anoia és igual a 1,03, mentre que Catalunya és d’1,12 �

Síntesi

Els serveis representen el 44,2 % del PIB de l’Anoia, molt per sota del 59,4 %del conjunt de Catalunya, però mostren un potencial de creixement molt elevat,ja que els darrers anys ha anat augmentant la seva aportació a la producciócomarcal. Les activitats terciàries que generen més riquesa a l’Anoia són elcomerç i reparació, les administracions públiques, la sanitat, l’educació, lesimmobiliàries, els serveis a empreses i l’hoteleria.

La capital de la comarca concentra una gran part de l’activitat comercial del’Anoia, gràcies a la tradició en aquest terreny i la condició de mercat principalen la seva àrea d’influència. En els darrers anys a Igualada ha augmentat eldinamisme associatiu entre els comerciants, s’ha diversificat l’oferta, s’hanmodernitzat els establiments comercials i s’han dut a terme tot un seguitd’actuacions adreçades a adequar l’entorn comercial.

Pel que fa al turisme, l’Anoia té com a potencialitats el paisatge i el patrimonicultural i industrial; la proximitat dels mercats emissors, bàsicament l’àreametropolitana de Barcelona; la millora dels accesos i de les comunicacionsexternes i internes; l’existència d’iniciatives per desenvolupar productes iestructurar ofertes; l’atractiu comercial d’Igualada, i la singularitat dels museusd’Igualada i Capellades. D’altra banda, en els darrers anys s’ha incrementatsignificativament el nombre de cases de pagès, especialment a la zona de l’AltaAnoia.

91


AL TERRITORI

93

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

En els capítols anteriors s’ha posat de manifest que l’estructura productiva de lacomarca de l’Anoia ha experimentat importants canvis durant els darrers anys. Elsfactors que poden explicar aquests canvis són de caire molt divers i tenen molt a veureamb la capacitat de la comarca d’atraure noves activitats econòmiques o d’ampliar itransformar les existents. En aquest capítol s’analitzen cinc factors que han contribuïta determinar la localització de l’activitat i l’ocupació a la comarca durant els últims anys,i que en poden condicionar les perspectives futures: l’especialització i la diversificaciódel teixit productiu; la disponibilitat de sòl industrial; la dotació d’infraestructures; ladisponibilitat de mà d’obra qualificada i de capital humà i, finalment, la xarxa institucionalde promoció econòmica i suport empresarial.

4.1. Especialització i diversitat del teixit productiu

El primer factor que es tracta són els avantatges competitius associats amb elsprocessos d’especialització i diversificació de les activitats productives en el territori.Els estudis sobre la localització de l’activitat econòmica consideren que els teixitsproductius ubicats en un territori poden obtenir avantatges de localització per la viade l’especialització o, de manera alternativa, de la diversificació d’activitats.L’especialització, per exemple, afavoreix les economies d’escala, les sinergies entreempreses localitzades en un mateix territori i la difusió dels avenços tècnics.

L’evolució de l’especialització productiva a l’Anoia en relació amb Catalunya mostraque del 1991 al 2003 el teixit productiu de la comarca s’ha diversificat d’una maneraconsiderable i, a més, ho ha fet especialitzant-se en algunes manufacturesconsiderades avançades (equipament elèctric, electrònic i òptic) i intermèdies (cautxú iplàstic). Al quadre 4.1.1.1 es posa de manifest que l’any 1991 l’Anoia presentava unaespecialització productiva más elevada que el conjunt de Catalunya en indústriestradicionals (tèxtil, confecció i gèneres de punt, cuir i calçat, paper, edició i artsgràfiques, minerals no metàl·lics, metal·lúrgia i productes metàl·lics i fabricació demanufactures diverses) i en una indústria intermèdia (maquinària i equipamentsmecànics). L’any 2003 l’Anoia continua presentant una especialització productiva máselevada en aquests sectors, i s’afegeix la fabricació de manufactures diverses (queinclou la fabricació de mobles, joies, instruments musicals, articles d’esport i joguines,reciclatge, etc.), malgrat que tots han disminuït el seu pes en l’estructura ocupacionalde l’Anoia. Però la novetat principal és que l’any 2003 l’Anoia també mostra unaespecialització productiva més elevada en els sectors del cautxú i plàstic, del’equipament elèctric, electrònic i òptic, de la construcció i de l’educació. Per contra,l’Anoia té una especialització menor que el conjunt de Catalunya en totes les branquesdels serveis, excepte en l’educació, malgrat que el pes de l’ocupació en els serveis del1991 al 2003 ha augmentat considerablement.

Un altre aspecte que permet de caracteritzar els sectors productius de la comarcaconsisteix a estudiar si el seu creixement és més o menys intens a l’Anoia que alconjunt de Catalunya. Així, un sector es considera competitiu a l’Anoia si el seucreixement és superior al del mateix sector en el conjunt de Catalunya. Al quadre 4.1.2.

4. Factors determinants de la localització de l’activitat �

1 Per construir els quadres 4.1.1. i 4.1.2. s’ha emprat el nombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Social elsanys 1991 i 2003. No s’ha inclòs en l’anàlisi l’agricultura, atès que no es disposa del nombre d’afiliats al règim especialagrari. Això no obstant, les dades de producció presentades en el capítol 2 posen de manifest que el pes del sectorprimari a la comarca és reduït, tot i que superior al que té en l’economia catalana, i que no ha variat excessivamentdel 1991 al 2003. D’altra banda, per homogeneïtzar les dades, els afiliats al sector de la fusta i suro s’han inclòs en elsector de la fabricació de manufactures diverses.

es presenten els sectors productius de l’Anoia agrupats en primer lloc, segons si del1991 al 2003 el nombre d’assalariats en el sector ha augmentat, ha estat constant oha disminuït i, en segon lloc, segons si el sector és competitiu o no, és a dir, si la sevaevolució en aquest període ha estat millor o pitjor, en termes de creació d’ocupació,que la del sector en el conjunt de Catalunya.

La classificació dels sectors productius de l’Anoia atenent a aquests dos criteris permetde concloure, en primer lloc, que del 1991 al 2003 10 sectors productius hanaugmentat el nombre d’assalariats a l’Anoia i, a més, es poden considerar competitius,atès que la seva evolució ha estat millor que en el conjunt de Catalunya. Entre aquestssectors hi ha indústries avançades (equipament elèctric, electrònic i òptic), indústriesintermèdies (cautxú i plàstic i fabricació de material de transport), indústries tradicionals(activitats extractives, energia i aigua i paper, edició i arts gràfiques), la construcció idiferents activitats terciàries (comerç i reparació, intermediació financera, educació iadministracions públiques). En segon lloc, hi ha tres indústries tradicionals (tèxtil,confecció, cuir i calçat, minerals no metàl·lics i metal·lúrgia i productes metàl·lics) que,tot i haver destruït llocs de treball en el període considerat, n’han perdut menys que enel conjunt de Catalunya. En tercer lloc, hi ha un conjunt d’activitats terciàries (hoteleria,transports i comunicacions, sanitat i altres serveis) que han generat llocs de treball a lacomarca, però a un ritme inferior al del conjunt del país. Finalment, dues indústriestradicionals (alimentació, begudes i tabac i fabricació de manufactures diverses) hanperdut llocs de treball i ho han fet a un ritme superior al de Catalunya.

94



� Quadre 4.1.1. Evolució de l’especialització productiva a l’Anoia

Especialització productiva a l’Anoia. Any 2003

SÍ NO

Tèxtil, confecció, cuir i calçat Fabricació manufactures diversesPaper, edició i arts gràfiques

SÍ Minerals no metàl·licsMetal·lúrgia i productes metàl·licsMaquinària i equipaments mecànics

Especialitzacióproductiva Cautxú i plàstic Act. extractives, energia i aiguaa l’Anoia. Equipament elèctric, electrònic i òptic Alimentació, begudes i tabacAny 1991 Construcció Química

Educació Fabricació material de transportComerç i reparació

NO HoteleriaTransports i comunicacionsIntermediació financeraSanitatAdministracions públiquesAltres serveis

Nota: L’Anoia està especialitzada en un sector si el seu pes en l’estructura productiva de la comarca és superior que el delconjunt de Catalunya.

Font: Elaboració pròpia a partir del registre d’afiliats de la Seguretat Social i del Departament de Treball i Indústria de laGeneralitat de Catalunya

95



Síntesi

Entre els anys 1991 i 2003 el teixit productiu de la comarca s’ha diversificatd’una manera considerable i, a més, ho ha fet especialitzant-se en algunesmanufactures considerades avançades (equipament elèctric, electrònic i òptic) iintermèdies (cautxú i plàstic), a més de la construcció i l’educació. En aquestperíode les industries tradicionals, amb un forta presència en l’estructuraproductiva comarcal, han perdut pes a l’Anoia.

D’altra banda, si considerem com a sectors competitius els que hanevolucionat millor que el conjunt de Catalunya i que han augmentat l’ocupacióen el període 1991-2003, a l’Anoia destaquem 10 sectors competitius: hiha indústries avançades (equipament elèctric, electrònic i òptic), indústriesintermèdies (cautxú i plàstic i fabricació de material de transport), indústriestradicionals (activitats extractives, energia i aigua i paper, edició i artsgràfiques), la construcció i diferents activitats terciàries (comerç i reparació,intermediació financera, educació i administracions públiques). Cal esmentartambé que la resta de branques terciàries també han creat ocupació enaquest període, però ho han fet a un ritme inferior que en el conjunt deCatalunya.

Quadre 4.1.2. Competitivitat dels sectors productius de l'Anoia �

Competitivitat

SÍ NO

Act. extractives, energia i aigua HoteleriaPaper, edició i arts gràfiques Transports i comunicacionsCautxú i plàstic SanitatEquipament elèctric, electrònic i òptic Altres serveis

Positiva Fabricació material de transportConstruccióComerç i reparació

Evolució dels Intermediació financeraassalariats Educacióa l’Anoia. Període Administracions públiques1991-2003

Neutra Química Maquinària i equipaments mecànics

Tèxtil, confecció, cuir i calçat Alimentació, begudes i tabacNegativa Minerals no metàl·lics Fabricació manufactures diverses

Metal·lúrgia i productes metàl·lics

Nota: Un sector és competitiu a l’Anoia si en el període 1991-2003 ha crescut més que en el conjunt de Catalunya.

Font: Elaboració pròpia a partir del registre d’afiliats de la Seguretat Social i del Departament de Treball i Indústria de laGeneralitat de Catalunya

Dinamisme residencial i diversificació econòmica a l’Anoia

Assumint el moment de transformació i de crisi que ara viu l’economia anoienca, quanem demanen una opinió a partir de les dades generals, crec que també es pot fer unaanàlisi esperançadora i amb perspectives de futur positives.

En primer lloc, com podem observar al quadre 1., l’Anoia se situa al capdavant de lescomarques amb més creixement residencial de Catalunya durant el quinquenni 1996-2001, una tendència que de ben segur continua fins avui. Per exemple, a Igualada elnombre d’habitatges, en aquest període, ha augmentat el 31,67 %, per sobre del 20 %de mitjana de la província de Barcelona. Al mateix temps, la comarca de l’Anoia, en setanys, ha guanyat 11.617 habitants, i ha passat dels 86.964 del 1996 als 98.581 delfinal del 2003.

Vivim, per tant, un procés de transformació econòmica, però al mateix tempstambé ens afecta un dinamisme residencial positiu. Molta gent considera la nostracomarca un lloc interessant per establir-s’hi, i això és positiu perquè aporta recursoshumans, consumidors i dinamisme econòmic al territori. Així, entre el 1996 i el 2001,l’Anoia ha passat de 39.356 a 47.736 persones actives laboralment, és a dir, unaugment de 8.380 persones en cinc anys, que considerem una dada claramentpositiva.

Aquesta intensa aportació de recursos humans i de població activa, també té efectesmenys positius, perquè pot aportar tensions al mercat de l’habitatge (gran augment depreus) i al mercat de treball. De fet, aquesta gran quantitat de nova població activa, elsmercats de treball comarcals sovint no la poden absorbir de forma immediata, sobretotsi tenen una feble demanda de treball com l’actual de l’Anoia, perquè està passantun període de profunda transformació econòmica. En circumstàncies determinades,aquest fort dinamisme residencial pot ser una font d’augment de la taxa d’atur.De fet, entre les nou comarques amb la taxa d’atur més alta de Catalunya a l’abril del2004, n’hi ha sis (Anoia, Vallès Occidental, Maresme, Vallès Oriental, Garraf i BaixLlobregat) que justament són sis de les comarques més dinàmiques de Catalunyademogràficament i residencialment.

96



� Quadre 1. Creixement demogràfic. Període 1996-2001. En tant per mil

Comarca

Garraf 32,5Vallès Oriental 21,8Maresme 20,3Baix Llobregat 13,5Anoia 13,2Vallès Occidental 13,1

Font: IDESCAT

Un cop feta l’anàlisi de l’evolució demogràfica, que, com hem comprovat, és positivaper a l’Anoia, sobretot a mitjà termini, quan tota la nova població activa aconsegueixifeina, ara cal analitzar l’evolució econòmica.

En primer lloc, que l’Anoia sigui des de fa molts mesos la comarca amb la taxa d’aturmés alta de Catalunya, i que, amb l’actualització de la població activa del padró del2001 respecte la del cens de 1996, continuem al capdavant de les taxes d’aturcomarcals de Catalunya (el 8,75 % a l’abril del 2004), ens indica un clar símptoma defeblesa del dinamisme econòmic anoienc durant els dos darrers anys.

La causa principal d’aquesta feblesa econòmica és la crisi del sector econòmic en quès’havia especialitzat i concentrat fins ara l’ocupació a la nostra comarca. L’any 1999,un any de màxim creixement tèxtil, dels 24.755 assalariats que tenia l’Anoia, 5.705treballaven en el sector tèxtil i confecció (23,04 %). Un altre sector, l’adobament de pell,també ha entrat en un procés de reestructuració, tot i que l’impacte en l’ocupaciócomarcal és molt menor: ocupava 605 assalariats (2,18 %) al final del 2003.

Però també hi ha una dinàmica empresarial positiva. Des de fa anys, la nostra comarca,i també la seva àrea central de la conca d’Òdena, ja han iniciat un incipient camí cap ala diversificació econòmica. Durant el mateix període 1999-2003, en el qual la indústriatèxtil i confecció ha reduït ocupació (899 llocs de treball assalariats), altres sectorsindustrials anoiencs, sovint de nova implantació al territori, han demostrat una certacapacitat de creació d’ocupació: la indústria del cautxú i el plàstic (410 llocs de treball),la indústria metal·lúrgica i de construcció de maquinària (133), la indústria de fabricaciód’equips de transport (164) i la indústria del paper (112). L’ocupació industrial totalgairebé es manté en xifres absolutes (una pèrdua de 70 llocs de treball), i el que és mésimportant, és diversifica. El pes relatiu en l’ocupació total de l’Anoia del sector tèxtil iconfecció al final del 2003 ja només és del 17,38 %, que, tot i ser elevat, és menor queel 23,04 % del 1999.

Apareixen altres sectors industrials que compensen part de les pèrdues d’ocupació deltèxtil i confecció i que guanyen pes relatiu dins el teixit industrial anoienc. Un exempleparadigmàtic d’aquest procés de diversificació industrial és el desenvolupamentdel polígon industrial Plans d’Arau, a la Pobla de Claramunt. L’any 1996, abans deldesenvolupament d’aquest polígon, el municipi de la Pobla de Claramunt tenia unsescassos 419 llocs de treball industrials, concentrats en les indústries papereres ide tèxtil i confecció. Actualment, al final del 2003, amb el polígon ja desenvolupat, elmunicipi té 1.285 llocs de treball industrials, amb un important pes de la indústriadel cautxú i plàstic (404 llocs de treball, el 31,43 %) i de la metal·lúrgia i construcció demaquinària (258 llocs de treball, el 20,07 %), sectors abans inexistents al municipi.

L’altra gran font de diversificació econòmica és el desenvolupament constant del sectordels serveis. En aquest mateix període 1999-2003, l’ocupació en sectors terciaris hagenerat 2.185 llocs de treball, amb un fort pes del comerç al detall (305 llocs de treball),els serveis i activitats per a empreses (285), el comerç a l’engròs (185) i el transport icomunicacions (177), a part de totes les ocupacions relacionades amb eldesenvolupament dels serveis a les persones, sovint d’iniciativa o d’impuls públic(educació, sanitat, activitats socials, culturals i esportives, etc.), que han generat 1.140llocs de treball durant aquests darrers quatre anys.

97



Com es pot comprovar en el quadre 3, en conjunt, durant els darrers quatre anys, a lacomarca s’han creat 2.887 llocs de treball, si hi comptem també els 746 del sector dela construcció.

Per als agents socials de l’Anoia, és evident que cal un compromís públic i privat permillorar les nostres perspectives de futur com a comarca. El gran repte és recol·locaral més aviat possible les persones a l’atur que treballaven a les indústries quedisminueixen llocs de treball (tèxtil i confecció, adobament de pell, etc.), i sortir delcapdavant de les taxes d’atur de Catalunya.

L’estratègia, a mitjà i llarg termini, és accentuar i accelerar aquest procés dediversificació econòmica que ja s’està produint, i augmentar la capacitat de creaciód’ocupació dels sectors econòmics emergents a l’Anoia. El sector del tèxtil iconfecció anoienc preveu reduir 1.800 llocs de treball durant els propers anys; dels4.806 ocupats del final del 2003 es podria passar a uns 3.000 al final del 2007. Sil’ocupació comarcal en els altres sectors segueix creixent al mateix ritme que durantaquests darrers anys, en aquella data el pes de l’ocupació en el tèxtil i confecció serànomés del 9,48 %, és a dir, ja haurem avançat força cap al procés de diversificacióde l’economia i l’ocupació comarcal, fet que ens permetrà no ser tan dependents decap sector concret.

Per accentuar aquest procés de diversificació, una de les condicions bàsiques és lamillora de les infraestructures, tant l’execució d’infraestructures viàries internes(ronda sud de la conca d’Òdena), com la finalització de les externes (carreterad’Igualada a Manresa). Capítol a part mereix l’anàlisi de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena, com a infraestructura que pot ser motor d’un important desenvolupamentindustrial i terciari (indústria i oci aeronàutic), o bé el tren a Lleida i el metro regionalcap a Barcelona. L’accés ferroviari en 30 minuts a Barcelona permetria d’accedir atots els anoiencs als més d’1,5 milions de llocs de treball que hi ha localitzats a l’àreade Barcelona.

Una altra condició per fomentar el desenvolupament econòmic és comercialitzar nousòl industrial d’iniciativa pública (INCASOL), amb un compliment rigorós dels terminis

98



� Quadre 2. Evolució de l’ocupació assalariada per sectors econòmics.Anoia. Període 1999-2003

1999 2003 Diferència

Agricultura 90 95 5Indústria 13.186 13.116 –70Construcció 1.941 2.687 746Serveis 9.538 11.744 2.206

Total assalariats 24.755 27.642 2.887

Font: INSS

per realitzar-hi l’activitat industrial a fi d’evitar possibles episodis d’especulacióimmobiliària. Per al període 2005-2006, es posaran en el mercat més de 100 hectàreesa la comarca, i a partir d’aquell moment caldrà planificar molt bé el nou sòl, per evitartant la manca d’espai industrial que hi ha hagut durant determinats moments com laurbanització i la destrucció excessives del nostre territori natural.

No cal oblidar, però, les iniciatives en l’àmbit del sòl i sostre terciari. Projectes com arael desenvolupament de l’eix empresarial de serveis a l’avinguda de Catalunya d’Igualada,amb el qual, en diferents fases i terminis, es comercialitzaran més de 53.000 m2 de sostreper a l’activitat terciària, segur que també contribuiran intensament al desenvolupament del’economia i l’ocupació comarcal.

Una gran part d’aquesta nova activitat, tant industrial com terciària, probablement seràen nous sectors, fins ara poc presents a l’Anoia, i amb un nivell de qualificació delpersonal mitjà i alt. Tenim uns quants exemples d’empreses ja plenament consolidadesa la conca d’Òdena, que han encetat aquesta dinàmica en diferents àmbits industrialsi en les noves tecnologies de la informació. Això no vol dir que els sectors tradicionalsde l’Anoia hagin de desaparèixer. Tots els sectors, tant els tradicionals com els de novaimplantació, desenvoluparan a l’Anoia, i a Catalunya, la part del procés productiu mésespecialitzada i amb més nivell de qualificació i sofisticació, i deslocalitzaran una granpart de la producció que fins ara feien aquí.

Per tant, per aconseguir recol·locar les persones amb baix nivell de qualificació queprovenen del sector tèxtil i confecció i de l’adober, caldrà també fer una forta apostade formació i requalificació professional, i donar suport al desenvolupament deserveis que puguin absorbir també aquest perfil de treballadors (serveis a lespersones, comerç, turisme, etc.). Per això treballem tant en la planificació del futur(infraestructures, sòl industrial, sòl terciari, etc.) com en estratègies específiques per ales persones concretes que es queden sense feina.

Josep M. PalauCoordinador de l’Informe Econòmic Anual, L’Anoia

4.2. Disponibilitat de sòl industrial

La dotació de sòl per a usos productius és un factor determinant de la capacitat decreixement d’una àrea geogràfica. Una disponibilitat més gran de sòl implica méspossibilitats d’atracció d’activitats productives i d’usos residencials a uns costosrelativament menors, en comparació amb altres àrees més congestionades.L’encariment relatiu i l’escassetat per oferir nova superfície a l’àrea metropolitana deBarcelona representen una oportunitat per a les comarques del seu entorn. Els darrersanys l’edificació de nous polígons industrials ha augmentat considerablement a lescomarques limítrofes a l’àrea metropolitana de Barcelona, però en el cas de l’Anoia noha estat suficient, tot i que actualment hi ha una quantitat de sòl industrial programatmolt remarcable. Tal vegada, també s’observa una reorientació de l’activitat des de lescapitals de comarca al seu entorn més proper.

99



Les competències en matèria d’ordenació urbanística corresponen als ajuntaments i,en conseqüència, aquests han estat els impulsors principals, conjuntament ambl’Institut Català del Sòl (INCASOL), de polígons industrials situats al seu territori, ambels objectius d’atreure nous projectes empresarials que generin llocs de treballs per ala població resident, aconseguir ingressos per a les hisendes locals i descongetionar elsnuclis urbans. Això no obstant, la planificació de l’oferta de sòl industrial amb unaperspectiva exclusivament municipal pot generar ineficiències en no tenir plenament encompte factors estratègics d’escala supranacional, fet que pot generar undesaprofitament de sinergies entre els municipis d’una mateixa comarca o d’una àreaeconòmica.

� Inventari dels polígons industrials

La Unió Empresarial de l’Anoia, en el marc del Pacte territorial de promoció econòmicai ocupació de l’Anoia, i amb la col·laboració del Consell Comarcal i diversosajuntaments i entitats de la comarca, ha identificat 20 polígons industrials a la comarca,repartits en 15 municipis (veg. quadre 4.2.1.).

100



� Quadre 4.2.1. Identificació dels polígons industrials de l’Anoia

Municipi Polígon Sòl ocupat Sòl disponible Sòl programatm2 m2 m2

Calaf Les Garrigues I 189.067 0Capellades Pla de la Barquera 47.000 0 17.0001

Hostalets de Pierola, els Camp de la Serra 124.3281 0Igualada Igualada Industrial 1.068.670 21.173Masquefa La Pedrosa 189.092 36.890Òdena Pla de les Gavarreres 263.514 109.311Piera Pol Industrial 229.823 17.076Pobla de Claramunt, la Plans d'Arau 364.731 0Sant Martí de Tous Carretera d’Igualada 41.883 0 48.2371

Sant Pere Sallavinera Polígon industrial 330.350 0 244.276Torre de Claramunt, la La Torre de Claramunt 47.271 13.320Vallbona d'Anoia La Plana 5.870 64.983Vilanova del Camí Pla de Rigat 170.196 79.695

Calaf Les Garrigues II 217.632Castellolí Can Parera 212.0001

Hostalets de Pierola, els Mas d’en Pi 136.2981

Òdena Sant Pere 274.392Piera El Bedorc 166.2791

Piera Can Cairot 132.4921

Santa Margarida de Montbui Plans de la Tossa 172.447

Total 3.071.795 342.448 1.621.053

1 A aquestes superfícies, cal restar-hi el sòl destinat a usos públics.

Font: Pacte territorial de promoció econòmica i ocupació de l’Anoia (2002), Unió Empresarial de l’Anoia

Actualment la proporció de sòl industrial ocupat representa el 0,35 % de l’extensióde la comarca. Els polígons industrials amb una quantitat més elevada de sòl ocupates concentren, sobretot, als municipis de més dimensió, a la zona de la Concad’Òdena (veg. mapa 4.2.1.): Igualada (1.068.670 m2), la Pobla de Claramunt(364.731 m2), Sant Pere Sallavinera (330.350 m2), Òdena (263.514 m2) i Piera(229.823 m2).

Tot i que aquests moments hi ha una quantitat remarcable de sòl industrial programat(1.621.053 m2, el 80,9 % en nous polígons i el 19,1 % restant en l’ampliació depolígons ja existents), que equival al 52,8 % del sòl industrial ocupat actualment,l’escassetat de sòl industrial és un dels principals problemes que ha d’afrontar lacomarca, atès que el sòl disponible, 342.448 m2, representa únicament el 0,04 % de lasuperfície total de l’Anoia. Per tant, l’ampliació dels polígons actuals i la creació de méssòl específicament industrial esdevé una prioritat per dinamitzar l’economia de l’Anoia,atès que permetria de desplaçar en condicions molt favorables la indústria actualmentubicada en els nuclis urbans dels municipis i, sobretot, faria possible atreure novesinversions en sectors diversificats en una comarca amb una taxa d’atur elevada, on, amés, la depèndencia estructural de sectors manufacturers tradicionals com el tèxtil ésmolt pronunciada.

101



Mapa 4.2.1. Sòl industrial ocupat per municipis �Font: Pacte territorial de promoció econòmica i ocupació de l’Anoia (2002),

Unió Empresarial de l’Anoia

Més de 500.000 m2

Entre 200.001 i 500.000 m2

Entre 100.000 i 200.000 m2

Menys de 100.000 m2

� Política de sòl industrial de l’Institut Català del Sòl

L’INCASOL és l’organisme autònom del Departament de Política Territorial i ObresPúbliques de la Generalitat de Catalunya amb competència en la creació de sòlurbanitzat per a ús residencial, industrial i de serveis. Les actuacions es desenvolupen,principalment, amb recursos propis, tot i que algunes vegades també s’utilitzen altressistemes d’execució que permeten de compartir els costos de la urbanització, com lesjuntes de compensació, consorcis, sistemes de cooperació i sectors d’urbanitzacióprioritària.

El quadre 4.2.2. mostra l’import de les operacions d’adquisició, d’urbanització i devenda de sòl industrial efectuades per l’INCASOL a la comarca de l’Anoia i al conjuntde Catalunya, durant el període 1992-2002. En aquests anys, l’import de lesadquisions de sòl industrial de l’INCASOL a l’Anoia van representar el 3,7 % del totalde Catalunya, les obres d’urbanització, el 4,7 %, i el sòl industrial venut, el 8 % ensuperfície i el 4,3 % en valor. Aquestes xifres cal valorar-les tenint en compte quel’extensió de la comarca representa el 2,7 % del total català, i la superfície de sòlurbanitzable, l’1,7 %, amb dades referides a l’any 2002. D’altra banda, la superfície desòl no urbanitzable a la comarca de l’Anoia representa el 2,7 % del conjunt deCatalunya (veg. quadre 4.2.3.). Tot i que cal valorar positivament les actuacionsefectuades per l’INCASOL, cal tenir en compte que la tradició industrial de l’Anoia faindispensable que les diferents institucions públiques s’esforcin més per dotar lacomarca de més sòl industrial.

102



� Quadre 4.2.2. Sòl industrial

Adquisició (€) Urbanització (€) Venda (m2) Venda (€)

Any Anoia Catalunya Anoia/ Anoia Catalunya Anoia/ Anoia Catalunya Anoia/ Anoia Catalunya Anoia/Cat.% Cat.% Cat.% Cat.%

1992 679.618 24.533.014 2,8 2.727.832 31.011.203 8,8 0 256.751 0,0 0 23.109.030 0,01993 5.259 14.113.159 0,0 1.630.564 28.674.275 5,7 4.612 60.777 7,6 236.132 3.963.254 6,01994 111.109 8.245.934 1,3 988.653 21.436.671 4,6 4.459 277.841 1,6 203.863 19.628.394 1,01995 871 10.720.565 0,0 395.803 15.607.431 2,5 15.836 204.510 7,7 539.733 13.571.803 4,01996 116.646 5.340.049 2,2 150.354 20.717.431 0,7 125.568 488.345 25,7 3.661.933 32.782.818 11,21997 11.281 11.957.388 0,1 835.791 23.113.699 3,6 75.577 669.920 11,3 2.776.050 62.848.372 4,41998 13.463 12.225.997 0,1 192.270 14.727.736 1,3 31.611 849.264 3,7 1.099.305 48.562.487 2,31999 47.258 12.578.997 0,4 1.147.500 20.968.657 5,5 83.787 1.018.597 8,2 2.990.011 75.911.579 3,92000 24.492 11.503.053 0,2 377.622 12.239.726 3,1 77.420 990.450 7,8 3.595.771 71.545.851 5,02001 3.513.420 31.434.846 11,2 755.515 14.105.926 5,4 50.985 1.205.599 4,2 1.502.688 68.355.550 2,22002 2.010.285 33.661.948 6,0 1.149.063 18.999.788 6,0 77.688 797.513 9,7 3.015.222 36.651.580 8,2

Total 6.533.702 176.314.950 3,7 10.350.967 221.602.543 4,7 547.543 6.819.567 8,0 19.620.708 456.930.718 4,3

Font: INCASOL

Finalment, el quadre 4.2.4. presenta una relació de les operacions de sòl industrial del’INCASOL que actualment estan en marxa a diferents municipis de la comarca del’Anoia: Calaf, Castellolí, Igualada, la Pobla de Claramunt, Sant Martí de Tous, SantaMargarida de Montbui i Vilanova del Camí.

Síntesi

L’escassetat de sòl industrial és un dels problemes principals que ha d’afrontarla comarca, atès que el sòl disponible, 342.448 m2, representa únicament el 0,04 % de la superfície total de l’Anoia.

Avui hi ha una quantitat remarcable de sòl industrial programat (1.621.053 m2,el 80,9 % en nous polígons i el 19,1 % restant en l’ampliació de polígons jaexistents), que equival al 52,8 % del sòl industrial ocupat.

L’ampliació dels polígons actuals i la creació de més sòl específicamentindustrial esdevé una prioritat per dinamitzar l’economia de l’Anoia, atès quepermetria de desplaçar en condicions molt favorables la indústria actualmentubicada als nuclis urbans dels municipis i, sobretot, faria possible atreure novesinversions en sectors diversificats.

Malgrat que les actuacions d’adquisició de sòl industrial efectuades perl’INCASOL els darrers anys s’han de valorar molt positivament, no es pot oblidarque la tradició industrial de l’Anoia fa indispensable que les diferents institucionspúbliques s’esforcin més per dotar la comarca de més sòl industrial, fet queajudaria a dinamitzar-ne el teixit productiu.

103



Quadre 4.2.3. Classificació del sòl. Any 2002. En hectàrees �


Superfície total 86.666 3.189.430 2,7Sòl urbà 3.367 110.899 3,0Sòl urbanitzable 918 54.942 1,7

Programat 901 35.816 2,5No programat 17 9.988 0,2

Sòl no urbanitzable 82.381 3.019.589 2,7

Font: INCASOL

Quadre 4.2.4. Actuacions programades de sòl industrial per l’INCASOL a l’Anoia �

Nom de l’actuació Municipi Tipus Estat de l’actuació

Les Garrigues Calaf Industrial ExhauridaEl Rentador Calaf Industrial En preparacióCan Parera Castellolí Industrial En preparacióIgualada Industrial Igualada Industrial ExhauridaEls Plans d’Arau Pobla de Claramunt, la Industrial ExhauridaLa Carretera d’Igualada Sant Martí de Tous Industrial ExhauridaPlans de la Tossa Santa Margarida de Montbui Industrial En preparacióRiera de Castellolí Vilanova del Camí Industrial En preparació

Font: INCASOL

4.3. Inversió pública i dotació d’infraestructures

La dotació d’infraestructures de transport i comunicacions és un dels principals factorsdeterminants en les decisions de localització d’activitats productives al territori. Unbon nivell d’infraestructures redueix els costos per a les empreses que decideixeninstal·lar-se en un territori determinat, facilita l’accés als mercats, tant de primeresmatèries com de finals i, en conseqüència, fa que les expectatives de rendibilitat de lesinversions projectades pels agents privats augmentin. La major part de la dotaciód’infraestructures d’un territori és el resultat de la inversió pública que genera un estocde capital públic en aquest territori, que afavoreix el desenvolupament econòmic isocial, atès que cal esperar una relació elevada entre el nivell assolit per l’estoc decapital públic per habitant en un territori i els nivells de productivitat i de renda percàpita de la població establerta en el territori.

� Esforç inversor de l’Administració central

El quadre 4.3.1. mostra els projectes d’inversió directa finançants per l’Administraciócentral que es poden assignar a municipis de l’Anoia, durant el període 1997-2000,amb l’import i el concepte de despesa.1 Cal esmentar que s’ha inclòs el projecte de lavariant Cervera-Santa Maria del Camí, ja que, malgrat que una part d’aquesta obra s’haexecutat fora de la comarca de l’Anoia,2 forma part de l’autovia A-2 que connectaLleida amb Barcelona passant per Igualada.3 Es pot observar que tots els projectesfinançants per l’Administració central en aquest període a l’Anoia corresponen al’autovia A-2 i que l’import total d’aquests projectes d’inversió va ser de 10.560 milersd’euros, que representa el 2,7 % de tots els projectes regionalitzables per provínciesfets a la província de Barcelona, lleugerament per sobre del pes que té la població del’Anoia en el conjunt de la província (1,8 %).

Segons l’estudi esmentat a peu de pàgina (Piqué, 2002), durant el període 1997-2000l’Administració central va transferir a la Generalitat 721,2 MEUR, 66,1 dels quals sóndirectament assignables a la província de Barcelona. Aquestes inversions corresponen,majoritàriament, a operacions urbanístiques de rehabilitació urbana i subvencions al’habitatge, una part de les quals ha estat destinada a la comarca de l’Anoia.

També cal fer referència a la inversió efectuada per l’Administració central viaAdministració local, que representa una quantia molt menor. Així, durant el període1997-2000, els ajuntaments de la província de Barcelona van rebre aproximadament el3 % de la inversió executada per la Generalitat i poc més del 4 % de la inversióexecutada directament per l’Administració central. En general, l’Administració centralfinança una part molt petita de la inversió dels municipis, que representaaproximadament el 0,15 % del pressupost total dels ajuntaments.

104



1 Aquestes dades provenen de La inversió de l’Administració Central a la província de Barcelona en el període 1995-2000,Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, coordinació i continguts de Joan Miquel Piqué Abadal,gener 2002, p. 53-59.

2 Correspon a la comarca de l’Anoia el tram entre la Panadella i Santa Maria del Camí, que representa aproximadamentla meitat del tram Cervera-Santa Maria del Camí.

3 L’últim tram que quedava per executar de l’autovia A-2 es trobava a la comarca de l’Anoia, precisament al tram laPanadella-Santa Maria del Camí, que va entrar en servei l’estiu del 2004.

Aquests fluxos d’inversió cal valorar-los en el context de la inversió efectuada perl’Administració central a Catalunya i a la província de Barcelona, en particular. Tal coms’afirma a l’estudi esmentat anteriorment, les «dades mostren que un habitant de laprovíncia de Barcelona va rebre, al llarg del període 1995-2000, el mateix que unhabitant mitjà de l’Estat espanyol en un any» (p. 34). D’altra banda, un estudi recent4

assenyala que des del 1991 i fins a l’any 2002, la diferència entre el que ha invertitl’Administració central a la província de Barcelona i a la comunitat autònoma de Madrides quantifica en 6.155 MEUR (més d’un bilió de pessetes) menys per a la província deBarcelona. En aquest estudi també s’indica que la diferència d’inversió Barcelona-Madrid dels darrers anys ha augmentat de manera progressiva.

Esforç inversor de la Generalitat de Catalunya �

El quadre 4.3.2 recull les inversions reals (capítol 6 del pressupost) liquidades de laGeneralitat de Catalunya, total i per càpita, de 1994 a 2001, a la comarca de l’Anoia ial conjunt de Catalunya. Les inversions totals a la comarca de l’Anoia en aquest períodehan estat de 57,8 MEUR, que representa l’1,7 % del total comarcalitzat d’aquestesinversions al conjunt de Catalunya (3.471,2 MEUR).5 En termes per càpita, l’Anoia harebut en aquests vuit anys un volum d’inversions de la Generalitat de Catalunyaequivalent a 679 €/h., lleugerament superior als 568 €/h., del conjunt del país. En elgràfic 4.3.1. es mostra l’evolució de la inversió real liquidada per càpita de la Generalitata l’Anoia i al conjunt del país. Amb l’excepció dels anys 1996 i 1997, la inversió percàpita a l’Anoia ha estat superior que al conjunt de Catalunya.

105



Quadre 4.3.1. Projectes d’inversió de l’Administració central a l’Anoia. Període 1997-2000 �

Any Concepte Sector de despesa Import(en milers d’€)

1997 Tram Santa Maria del Camí-Igualada Ministeri de Foment 2401999 Tram Santa Maria del Camí-Igualada Ministeri de Foment 7512000 Tram Santa Maria del Camí-Igualada Ministeri de Foment 5532000 Variant Cervera-Santa Maria del Camí Ministeri de Foment 9.0151

1 Només correspon a la comarca de l’Anoia el tram la Panadella-Santa Maria del Camí, aproximadament la meitat deltram total.

Font: La inversió de l’Administració Central a la província de Barcelona en el període 1995-2000, Institut d’EstudisRegionals i Metropolitans de Barcelona

4 Monés, M. A. (dir.) (2003): La inversió pública per nivells de govern (1991-2002). Ajuntament de Barcelona.5 Cal tenir en compte, no obstant això, que en aquest període la Generalitat havia pressupostat inversions a la comarca

de l’Anoia per un import de 265,6 MEUR i, al conjunt de Catalunya, de 5.546 MEUR.

En el quadre 4.3.3 es recullen les inversions del Departament de Política Territorial iObres Públiques a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya, durant elperíode 1991-2001. A la comarca de l’Anoia el volum d’inversions a la xarxa decarreteres ha estat de 103,7 MEUR, que representa el 4,8 % de la despesacomarcalitzada per aquest concepte al conjunt de Catalunya.

106



� Quadre 4.3.2. Inversions reals de la Generalitat de Catalunya. Valors liquidats

Any Anoia Catalunya Anoia/Cat. Anoia Catalunya Inversió h.milers d’€ % €/h. Cat=100

1994 9.352 623.616 1,5 113 103 109,71995 8.114 531.872 1,5 98 88 111,41996 2.693 440.975 0,6 31 72 43,11997 4.490 421.135 1,1 52 69 75,41998 7.335 377.782 1,9 84 62 135,51999 6.572 359.106 1,8 76 59 128,82000 9.971 347.847 2,9 115 57 201,82001 9.280 368.844 2,5 101 58 174,1

Total 57.805 3.471.177 1,7 670 568 118,0

Nota: Es consideren les inversions fetes per les diverses direccions generals, ens autònoms administratius, comercials ifinancers, gestors de la Seguretat Social i el Servei Català de la Salut.


� Gràfic 4.3.1. Inversions reals per habitant de la Generalitat de Catalunya.Valors liquidatsFont: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat

de Catalunya

140

120

100

80

60

40

20

0

Anoia Catalunya

€/h

.

1998 1999 2000 20011997199619951994

Situació i desenvolupament de les infraestructuresde transport (a setembre del 2004) �

Xarxa de carreteres

La xarxa viària bàsica de la comarca de l’Anoia és integrada pels eixos següents: l’EixTransversal (C-25), que travessa la comarca per la zona nord (Calaf), i n’afavoreix lacomunicació amb Manresa i el Bages; la futura autovia A-2, que travessa l’Anoiapassant per Igualada i connecta la comarca amb Barcelona i Cervera; l’eixValls-Igualada-Manresa (C-37), i, finalment, l’eix Igualada–Vilafranca del Penedès-Vilanova i la Geltrú (C-15).

Pel que fa a l’Eix Transversal (C-25), el Pla de carreteres només en preveu eldesdoblament entre Manresa i Vic. Actualment estan aprovades per la Comissióde Política Territorial del Parlament de Catalunya dues proposicions no de llei perampliar la totalitat de l’eix en els dos sentits de circulació abans de l’any 2008, i perdeclarar aquestes obres d’interès general (la qual cosa permetrà de demanarfinançament estatal al Ministeri de Foment). Actualment, estan en execució lesobres corresponents al tram Cervera-les Olugues i han sortit a informació pública elsestudis informatius corresponents als trams Manresa-Artés i Gurb-Calldetenes. Eldesdoblament de la resta de l’Eix es troba en diferents fases de redacció de l’estudiinformatiu o previ.

L’autovia A-2 és la nova via desdoblada paral·lela a l’antiga N-II, que connectaBarcelona amb Lleida, passant per Igualada. L’últim tram que quedava per executar estrobava a la comarca de l’Anoia, entre la Panadella i Santa Maria del Camí, i va entraren servei durant l’estiu del 2004.

107



Quadre 4.3.3. Inversions a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya. Valors liquidats, en milers d’€ �

Any Anoia Catalunya Anoia/Cat.%

1991 2.200 217.328 1,01992 8.009 242.809 3,31993 10.166 231.484 4,41994 9.706 326.021 3,01995 4.562 300.590 1,51996 973 191.813 0,51997 24.606 173.060 14,21998 17.875 84.578 21,11999 14.762 143.907 10,32000 7.385 128.648 5,72001 3.486 124.923 2,8

Total 103.730 2.165.161 4,8


Quant a la carretera C-37, està planificada la construcció de la nova carretera entreIgualada i Manresa (Eix Diagonal), en tres trams: Igualada–Castellfollit del Boix (estudiinformatiu en procés de redacció), Castellfollit del Boix-Sant Salvador de Guardiola (enexecució d’obra) i Sant Salvador de Guardiola–enllaç C-25 (projecte constructiu enredacció). El tram actualment en execució es projecta com una via de 80 km/h develocitat i una secció tipus 1+1, amb carrils de 3,5 m i vorals d’1,5 m. S’espera ques’acabi el mes d’agost del 2005.

Pel que fa a la carretera C-15, s’han portat a terme als trams de carretera quetravessen la comarca de l’Anoia diverses obres de millora de la via, que no han implicatun canvi destacat en la secció de la via. En el tram Vilafranca del Penedès-Vilanova,en canvi, els nivells actuals de trànsit sí que han justificat la programació d’undesdoblament, que es troba en diferents fases de redacció de l’estudi informatiu i delprojecte, segons el tram de què es tracti.

S’ha d’esmentar una altra actuació, lligada molt estretament a les connexions de laxarxa bàsica entorn de la capital de la comarca: la Ronda sud d’Igualada. Connectaràla nova carretera C-15, al tram d’Igualada per sota de l’antiga N-II, amb la C-37, aSanta Margarida de Montbui, vorejant la població per la banda sud. Servirà perdescarregar de trànsit les vies internes d’Igualada, així com la carretera N-II. Es projectacom una carretera convencional d’un carril de 3,5 m d’amplada per sentit, amb voralsd’1,5 m, i una velocitat de 80 km/h. La construcció s’ha previst en tres fases: la primerafase correspon a la connexió per l’oest d’Igualada de la C-37, passant per SantaMargarida de Montbui; en una segona fase es construirà el tram entre Santa Margaridade Montbui i Vilanova del Camí, i en una tercera i última fase es construirà la Rondasud-oest, que tancarà tota l’anella sud d’Igualada. No es preveu l’inici de les obrescorresponents a la primera fase fins a l’estiu de l’any 2005.

Quant a la xarxa comarcal de carreteres, dóna servei al trànsit generat entre les capitalscomarcals i els nuclis urbans i municipis de segona importància de la comarca ocomarques veïnes, així com al trànsit entre els mateixos municipis secundaris i lesconnexions entre aquests i la xarxa bàsica.

El Pla de carreteres preveu la potenciació de la carretera B-224, que, mitjançant laconstrucció d’una variant i d’altres actuacions de millora, connectarà els municipis deCapellades, Vallbona d’Anoia, Piera, Masquefa i Martorell i constituirà un nou eix decomunicació de la Conca d’Òdena amb la regió metropolitana de Barcelona pel sud-est de la comarca, paral·lel a l’antiga N-II. S’han executat algunes millorescorresponents a aquesta via, però encara està pendent la construcció de la variant dePiera i Vallbona d’Anoia.

S’han executat obres de millora i condicionament a la carretera C-1412 (Jorba-Calaf-Torà), però convindria potenciar-la encara més, per establir-hi l’eix de comunicació queli manca a la comarca des d’Igualada cap al nord, com a continuació de la C-15.

108



Xarxa de transport col·lectiu per carretera

A la comarca de l’Anoia, el servei de transport de viatgers per carretera cobreix trestipus diferents de relacions:

� Internes a la comarca. La major part dels serveis connecten els municipis de laConca d’Òdena i Igualada. La resta de poblacions de la comarca de l’Anoia,que representen una demanda de mobilitat menor, disposen d’una oferta detransport públic més reduïda.

� Intercomarcals, en especial, Igualada-Barcelona. També hi ha línies quecomuniquen l’Anoia amb el Bages, per Igualada i Calaf, i d’altres comarquescom el Baix Llobregat (Martorell), el Tarragonès o el Vallès Occidental (UAB).

� D’aportació al ferrocarril (FGC), entre Hostalets de Pierola i diferentsurbanitzacions del municipi de Piera amb l’estació dels FGC de Piera, així comentre el nucli urbà de Capellades i la seva estació.

109



Mapa 4.3.1. Mapa de carreteres de l’Anoia �Nota: Actualment ja està en servei l’autovia A-2 (antiga N-II) entre Igualada i Cervera

Font: Base cartogràfica de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

Aquest mode de transport és l’única alternativa de servei públic que cobreix, almenysterritorialment, el conjunt de relacions de mobilitat de la comarca, atesa la limitadacobertura territorial de la xarxa ferroviària de la comarca.

El Pla de transports de viatgers de Catalunya (PTV)6 preveu una sèrie d’actuacions demillora del transport públic col·lectiu per carretera a la comarca de l’Anoia, queimpliquen no només un increment d’oferta (en especial per a les relacions d’Igualadaamb Manresa, Martorell i Sant Feliu de Llobregat), sinó també una coordinaciómés gran amb el ferrocarril i l’estructuració de les xarxes urbana i interurbana a Igualada.

És necessari, a més, incrementar serveis que connecten la comarca amb Barcelona,així com els serveis de tipus més metropolità (Igualada-Santa Margarida de Montbui,per exemple).

D’altra banda, s’haurien d’establir unes freqüències mínimes de servei entre elsmunicipis de l’Anoia i la capital de la comarca, que actualment no existeixen, i que enalguns casos s’haurien d’implantar amb serveis segons la demanda.

Xarxa ferroviària

Per l’Anoia passen dues línies ferroviàries: la dels FGC, la línia Llobregat-Anoia, que surtde Barcelona-plaça d’Espanya i connecta per Martorell amb Igualada i Manresa, i lalínia de Renfe, que connecta Barcelona i Lleida per Manresa, i ofereix tres trensregionals diaris que travessen l’Alta Anoia amb estacions a Sant Pere Sallavinera, Calafi Sant Martí de Sesgueioles.

Pel que fa a la línia dels FGC Llobregat-Anoia, que és la que capta gairebé tots elsviatgers que es desplacen amb ferrocarril entre l’Anoia i la regió metropolitana deBarcelona, es poden distingir dos serveis: el suburbà i el de rodalies. El servei suburbàcomprèn la línia L8 del metro urbà a Molí Nou, que en hores punta es prolonga fins aCan Ros com a línia S33; la línia S7 al Palau, la S8 a Martorell i la S4 a Olesa deMontserrat. El servei de rodalia l’integren les línies R6 a Igualada i R5 a Manresa.

La línia funciona, entre Martorell i plaça d’Espanya, com un servei semidirecte (solaments’atura a Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Almeda, l’Hospitalet i IldefonsCerdà) i, entre les capçaleres (Igualada i Manresa) i Martorell, com un servei de rodaliesamb aturada a totes les estacions. Hi ha un tren cada hora per cada ramal i a l’horapunta del matí s’ofereix un servei addicional descendent semidirecte en els ramals ambun interval de 30 minuts.

Pel que fa a l’evolució del nombre de viatgers de la línia Llobregat-Anoia, al quadreadjunt es mostra la sèrie corresponent al període 1992-2002, on es distingeix els serveiscorresponents al Metro del Baix Llobregat dels de rodalia (a Igualada i Manresa).

Hi ha hagut increments molt destacats del nombre de viatgers del Metro del BaixLlobregat, ja que durant el quinquenni 1997-2002 gairebé s’ha duplicat. Actualment,aquest servei es troba per sobre dels 14 milions de passatgers anuals. El Metro delVallès té actualment al voltant de 25 milions de viatgers.

110



6 El PTV és un pla director realitzat per la Generalitat de Catalunya (Departament de Política Territorial i ObresRústiques), que defineix les directrius i les accions de la política de transport públic col·lectiu del Govern de laGeneralitat fins al 2005.

Quant al servei de rodalia, actualment té un nombre de viatgers força reduït (per sobredels dos milions), en especial en comparació amb les línies de la xarxa de rodalia deRenfe (la línia menys important tenia l’any 2002 més de set milions de passatgers), peròamb tendència a anar en augment (ha incrementat el 24 % els viatgers durant els anys1999-2002).

Quant a les actuacions planificades per a la línia, les quals en permetran eldesenvolupament futur (en especial els serveis de rodalia), estan aprovades dins delmarc establert pel Pla director d’Infraestructures (PDI) de l’Autoritat del TransportMetropolità, en l’horitzó 2001-2010:

� Semisoterrament i desdoblament de la via a Pallejà. Obra en execució des del’octubre del 2003.

� Desdoblament de via al tram el Palau-Martorell-Enllaç. Obra en execució.

� Desdoblament de via entre Martorell-Enllaç i Olesa de Montserrat. Es troba enexecució en una primera fase.

� Construcció del nou intercanviador Martorell-Central, que ja està en execució ique es preveu entri en servei l’any 2006.

� El nou intercanviador de Quatre Camins, que ja està en servei.

� Aeri Olesa-Esparreguera. Es previst que entri en servei el primer semestre del2005.

� Millores en la senyalització i el control de la circulació.

� Prolongament de la línia Llobregat-Anoia a l’estació de Gràcia/Provença. Estàen fase de redacció d’estudi informatiu.

� Desdoblament de la via al seu pas per les estacions d’Olesa, Capellades i Vilanovadel Camí. Els projectes corresponents estan en fase d’informació pública.

111



Quadre 4.3.4. Evolució del nombre de viatgers a la línia Llobregat-Anoia �

Metro del Baix Llobregat Rodalia

Milers de viatgers Creixement, en % Milers de viatgers Creixement, en %

1991 7.046 s.d. 1.819 s.d.1992 7.166 1,7 1.957 7,61993 6.452 –10,0 1.958 0,11994 6.243 –3,2 1.993 1,81995 6.788 8,7 1.630 –18,21996 7.042 3,7 1.619 –0,71997 7.445 5,7 1.600 –1,21998 9.499 27,6 1.575 –1,61999 10.844 14,2 1.753 11,32000 11.864 9,4 1.817 3,72001 12.734 7,3 2.024 11,42002 14.260 12,0 2.179 7,7

s.d. sense dades

Font: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

� Adaptació d’estacions a les persones de mobilitat reduïda. Aquesta actuació estroba actualment en execució.

� Millores en la senyalització i el control de la circulació.

� Supressió de vuit passos a nivell del tram de línia Igualada-Martorell.

� Incorporació de 13 trens a la línia Llobregat-Anoia. Compra ja efectuada.

Un cop estigui en servei el nou intercanviador de Martorell-Central i es completi laconversió a passatgers de la línia de mercaderies Mollet-Papiol (que depèn del’acabament de les obres de l’AVE), la capital de l’Anoia millorarà considerablementl’accessibilitat a la resta de la regió metropolitana, amb la possibilitat d’arribardirectament al Vallès Occidental, al Vallès Oriental i a l’Alt Penedès sense haver depassar per Barcelona.

L’ampliació del recorregut de les línies de rodalia de Manresa i Igualada des de l’estacióde la plaça d’Espanya fins a Gràcia/Provença permetrà de millorar l’accés al centre deBarcelona des del Baix Llobregat, i un intercanvi més fluid amb les línies dels FGC deSabadell i Terrassa, amb el Metro, el tramvia (per Francesc Macià) i, fins i tot, ambl’AVE, que tindrà una estació propera a la nova estació de Gràcia/Provença.

El metro comarcal del Bages i el de l’Anoia incrementaran freqüències amb un trencada 20 minuts, que es distribuiran de la manera següent al llarg del dia: en hora punta,tots aquests trens faran el trajecte complet Manresa/Igualada–Barcelona, la qual cosasignificaria un servei de 3 trens/h a Barcelona (cada 20 minuts); en hora vall, esmantindrà un servei cada 20 minuts (3 trens/h), però només un farà el trajecte completfins a Barcelona i els altres dos trens acabaran el recorregut a Martorell-Central, d’ones podrà fer transbordament al Metro del Baix Llobregat o a Rodalies Renfe. Des deMartorell-Central s’establirà un servei de 5 trens/h fins a Barcelona (cada 12 minuts), laqual cosa comportarà un transbordament ràpid i còmode.

Altres infraestructures de transport

L’Anoia disposa, a més, de dos aeròdroms: el d’Igualada-Òdena i el de Calaf-Sallavinera.

L’aeròdrom d’Igualada-Òdena, dedicat a l’aviació esportiva, és situat al municipid’Òdena, però és promogut per l’Ajuntament d’Igualada. Disposa d’un pla director enprocés d’elaboració a càrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques,que té com a objectiu a curt termini la consolidació com a aeròdrom d’aviació esportiva(de vela i de motor) i també general, així com potenciar l’activitat industrial aeronàuticalocal. El Pla d’aeroports ofereix una perspectiva a llarg termini amb ampliacions mésimportants, que preveu una possibilitat d’integració a la xarxa d’aviació corporativa deCatalunya, amb un rol complementari a Sabadell i Barcelona.

L’aeròdrom de Calaf-Sallavinera, promocionat i gestionat per una empresa privada, ésun aeròdrom d’aviació esportiva, encara que pràcticament sense activitat. És situat 7 kmal nord-est de Calaf, dins del municipi de Sant Pere Sallavinera. En el Pla d’aeroports deCatalunya s’hi proposen actuacions per incorporar-lo a una activitat de suport al’extinció d’incendis i protecció civil, dins d’una xarxa d’emergència. Se n’ha de redactari aprovar el pla director, i se’n preveu l’execució a partir de l’any 2004 o 2005.

112



Infraestructures tecnològiques �

Centres tecnològics a l’Anoia

La comarca de l’Anoia destaca per l’elevada especialització en la indústriamanufacturera tradicional. El tèxtil i la confecció, l’adoberia, i el paper i les arts gràfiquesconcentren aproximadament la meitat de l’activitat industrial de la comarca.

Aquests sectors estan immersos en un procés de profunda transformació derivat de lespressions competitives generades arran de la implantació d’una economia globalitzada.Els competidors actuen des de qualsevol part del món amb condicions laboralsdiferents, i això obliga les empreses catalanes a millorar els processos i productes ambl’objectiu de ser més eficaces i eficients. La innovació és, sens dubte, la millor manerad’afegir valor als productes fabricats a Catalunya per competir amb èxit en el mercatmundial.

Dins del procés d’innovació és molt important que les empreses tinguin en comptedefinir projectes d’R+D amb proveïdors externs de tecnologia que aportin diferencial deconeixement i millora de qualitat del projecte.

La tecnologia és, per tant, una de les fonts més importants de competitivitatsostinguda, perquè genera elevades barreres d’entrada. El seu control i eldesenvolupament constant permet a l’empresa de crear o millorar nous productes,processos i serveis.

A l’Anoia estan ubicats dos centres tecnològics que treballen per ajudar les empresesa innovar: FITEX (Fundació per la Innovació en el Tèxtil) i AIICA (Associaciód’Investigació de les Indústries de l’Adobament i Annexes).

FITEX �

FITEX va nèixer l’any 2000 de la iniciativa d’empreses tèxtils d’Igualada des de la sevapatronal, FAGEPI (Fabricants del Gènere de Punt d’Igualada). Els membres fundadorssón FAGEP i l’Ajuntament d’Igualada.

La missió de FITEX és impulsar la innovació, en sentit ampli (producte, procés, gestió,coneixement i estratègia comercial), en les empreses tèxtils.

La dimensió del sector, format per pimes i micropimes, i la concentració de les activitatsen clústers, facilita l’aprofitament d’economies d’escala, perquè comparteixen esforçosd’innovació amb el suport de centres tecnològics sectorials.

FITEX estructura els processos d’innovació mitjançant àrees de servei a les empreses,que es detallen breument a continuació:

� Formació. Formació professionalitzadora, formació contínua i formació a midaper a les empreses.

113



� Projectes de recerca aplicada i desenvolupament. Els darrers anys s’hantreballat molt dues línies: l’aplicació de la tecnologia de peces sense costuresi l’aplicació de la simulació a la creació de col·leccions. També s’hangestionat diversos projectes d’aplicació de les TIC al sector tèxtil, programesde disseny, ERP, etc. Durant l’any 2004 s’està treballant en els projectesd’R+D+I següents: visió artificial aplicada a projectes tèxtils, tèxtilsintel·ligents, eines de simulació aplicades al desenvolupament virtual decol·leccions i desenvolupament del CRM, amb un pressupost global d’uns435.000 €.

� Difusió de novetats tècniques i tecnològiques. Activitats orientades a difondrenoves tecnologies, tècniques de gestió i procediments aplicables a la indústriatèxtil.

� Serveis a empreses. Serveis d’enginyeria tèxtil, assessoraments sobre tècnicai tecnologia tèxtil, implantacions de sistemes de gestió de qualitat, serveis degestió mediambiental, implantació de sistemes tèxtils innovadors (einesde simulació, equips de fabricació de peces sense costures, quadre decomandaments, etc.), servei formatiu a mida, informes tècnics i de valoració,peritatges tecnicotèxtils i servei de laboratori tèxtil.

Les instal·lacions de FITEX ocupen 500 m2 i tenen una dotació d’equips valorada enmés d’un milió d’euros.

Al centre hi ha quatre especialistes dedicats a projectes d’R+D+I, i s’han establertcol·laboracions amb un gran nombre d’empreses, universitats i altres centrestecnològics.

Actualment el centre s’està consolidant, amb una facturació d’uns 300.000 € pelsserveis de formació i d’enginyeria que presta i d’uns 100.000 € pels diferents projectesd’R+D+I que porta a terme.

� AIICA

L’AIICA va engegar la seva tasca el 1962 per iniciativa d’un grup d’empresaris adobersamb el suport del CSIC.

La problemàtica mediambiental i les exigències creixents de qualitat, desenvolupamenti recerca van evidenciar la necessitat d’un nou plantejament i reorganització d’AIICA perconvertir-se en el centre tecnològic que necessita el sector i ser un referent tecnològica escala estatal i europea.

L’activitat del centre es basa en el desenvolupament de projectes d’investigacióaplicada, relacionats amb la indústria de l’adobament de pells, i en la venda de serveisd’anàlisi, assaig i d’assessorament tècnic i mediambiental a diversos sectorsindustrials.

Des de l’any 2000, l’AIICA disposa a Igualada d’una infraestructura de més de3.000 m2 edificats a Igualada, que s’organitza en tres àrees:

114



� Divulgació i administració. Comprèn sales d’actes, biblioteca i salesd’informàtica, de reunions i seminaris, a més d’oficines i arxius, que ocupenuns 1.100 metres quadrats.

� Zona de laboratoris. Comprèn la part preparativa química, amb lesdependències accessòries (sales de pesatge, mostres, estufes, etc.), elslaboratoris instrumentals (cromatografia, absorció atòmica, residus,microbiologia, aigües, medi ambient) àmpliament dotats de l’equipamentanalític adequat a cada tècnica, i el laboratori especialitzat en assajos físicsde pells i cuirs, dotat amb tot l’instrumental necessari per analitzar lescaracterístiques de resistències, solideses i paràmetres de qualitat del cuiracabat. La part de laboratoris ocupa més de 500 metres quadrats.

� Planta pilot. Per dur a teme proves que reprodueixin el processament del cuira escala semindustrial, es disposarà de 10 bombos d’assaig alimentatsautomàticament per un sistema de distribució d’aigua calenta i 3 bateries detintura, segmentats en 5 unitats de treball, per facilitar la confidencialitat del’usuari. La dotació de la planta es completarà amb un magatzem frigorífic pera pells i la maquinària auxiliar necessària per al tractament mecànic del cuirsemielaborat. L’espai destinat a aquesta part és de més de 1.200 metresquadrats.

Actualment, a l’AIICA hi treballen uns 20 investigadors i es duen a terme 14 projectesd’R+D (4 nacionals i 10 d’internacionals). Des del 1994 (any que va arribar a l’Anoia)s’han realitzat 27 projectes al centre, amb una durada entre dos i quatre anys cadascun.

Al centre es desenvolupen programes de recerca teòrica o pràctica sol·licitats pelsindustrials en els camps de:

� Medi ambient

� Recuperació de subproductes

� Reciclatge d’abocaments

� Millora de la qualitat de la pell

� Augment de la productivitat.

A títol d’exemple, s’esmenten alguns dels projectes que s’estan duent a termeactualment o que ja s’han acabat:

� Eco–Degreasing: desengreixament aquós de pells petites mitjançant lasubstitució del nonilfenol etoxilat per alcohols etoxilats biodegradables i elreciclatge posterior.

� Tractament de carnasses per valorar-les com a greixos i proteïnes.

� Reciclatge de residus procedents del procés d’adobament de pells (pèl,rebaixadures i retalls amb crom).

� Millora de la qualitat de la pell i d’aspectes mediambientals en la producció dela pell mitjançant enzims específics de ribera.

La facturació del centre és de prop de 850.000 euros, el 50 % derivats a serveisprestats a les empreses, i l’altre 50 %, a projectes d’R+D+I.

115



Pla d’actuació en innovació i tecnologia de la Cambra de Comerçde Barcelona

En una altra vessant, però compartint amb els centres tecnològics l’objectiu de millorarel nivell tecnològic i competitiu de les empreses de la comarca, des de l’any 2000la Cambra de Comerç de Barcelona està aplicant el Pla d’actuació d’innovació itecnologia (PAIT). Aquest programa pretén ser un referent per a les empreses quecerquin solucions a les necessitats empresarials relacionades amb l’R+D+I.

El PAIT es configura com l’instrument de relació de la Cambra entre els tres agentsimplicats en els processos d’R+D+I: les universitats i els centres tecnològics,l’Administració i les empreses.

A més, la Cambra de Comerç té ubicat a la comarca de l’Anoia un assessor tecnològicintegrat dins la xarxa del CIDEM, amb l’objectiu de facilitar la realització de projectesd’R+D+I a les empreses.

Adreces d’interès:http://www.fitex.eshttp://www.aiica.comhttp://www.cambrabcn.es/innovaciohttp://www.cidem.com

Innovació i promoció de serveisCambra Oficial de Comerç,Indústria i Navegació de Barcelona

� Infraestructures mediambientals

Aigües

Dels 33 municipis de la comarca de l’Anoia, 7 tenen depuradores d’aigües residuals(EDAR) amb tractament biològic, per tant, el 68 % de la població de la comarca depurales aigües residuals.

Residus

A la comarca de l’Anoia hi ha 16 instal·lacions de gestió de residus industrials, 10 pera la gestió de residus d’origen municipal i 3 per a la gestió de runes i altres residus dela construcció, però no n’hi ha cap per gestionar les dejeccions ramaderes (purins). Ala comarca també hi ha 38 transportistes autoritzats per gestionar els residus, quesignifica el 3,3 % del conjunt de Catalunya.

La consciència mediambiental dels habitants de l’Anoia es pot conèixer analitzant duesvariables rellevants: el tant per cent de materials recuperats i seleccionats envers eltotal de residus municipals generats i els quilos de deixalles que fa un habitant per dia.El percentatge de residus municipals recuperats i seleccionats a la comarca l’any 2002

116



és del 10,6 % , per sota del 19,8 % del conjunt de Catalunya. Pel que fa a la generacióde deixalles per habitant, l’Anoia és l’onzena comarca de Catalunya que més en genera(1,81 kg per habitant i dia, per sobre dels 1,61 del conjunt del país).

Síntesi

El nivell de dotació d’infraestructures de transport i comunicacions és undels factors determinants en les decisions de localització d’activitatsproductives al territori, i per això des de fa anys s’ha convertit en unareivindicació del món empresarial de la comarca. De l’anàlisi de l’estat actualde la xarxa d’infraestructures de transport a l’Anoia es desprèn que, tot il’entrada en funcionament de l’autovia A-2 entre Lleida i Barcelona —quepassa per Igualada—, la xarxa de transports terrestre és insuficient.Actualment hi ha una sèrie d’actuacions de millora de la xarxa viària en curs,però cal demanar l’acceleració de la redacció dels projectes i l’execució de lafutura Ronda sud d’Igualada, que connectarà la nova carretera C-15 i la C-37,i que permetrà descarregar de trànsit les vies internes d’Igualada i de lacarretera N-IIa. Aquestes inversions millorarien considerablement lescomunicacions terrestres tant entre les poblacions de la comarca com amb laresta del Principat.

El Pla director d’infraestructures de l’ATM a l’horitzó 2010 també preveuactuacions que milloraran substancialment la comunicació ferroviària de lacomarca, atès que permetrà la connexió directa amb altres comarques dela regió metropolitana (Vallès Occidental, Vallès Oriental i Alt Penedès) sensehaver de passar per Barcelona; la connexió amb les línies dels FGC de Sabadelli Terrassa i amb l’AVE Barcelona-Madrid, gràcies al prolongament de la líniaLlobregat-Anoia a l’estació de Gràcia/Provença, i l’increment de les freqüènciesde pas dels combois.

Altres aspectes que cal esmentar és que l’Anoia disposa dels aeròdromsd’Igualada-Òdena i de Calaf-Sallavinera, de dos centres tecnològics que tenencom a objectiu ajudar les empreses a innovar —el FITEX (Fundació per al’Innovació en el Tèxtil) i l’AIICA (Associació d’Investigació de les Indústries del’Adobament i Annexes), i de diferents infraestructures mediambientals per altractament de residus i de sanejament.

4.4. Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà

El nivell de qualificació de la mà d’obra és un dels factors de localització principals deles activitats econòmiques al territori, especialment de les que tenen un valor afegit perocupat més elevat. La qualificació de la mà d’obra es relaciona sovint amb el nivelld’instrucció de la població i amb la presència de centres superiors d’ensenyament ouniversitats. En aquest sentit, l’Anoia disposa tan sols de l’Escola Tècnica d’EnginyeriaIndustrial, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, fet que provoca que elsjoves de la comarca es desplacin a les universitats de l’entorn de Barcelona per ferestudis superiors.

117



� Estructura de la població per nivells d’instrucció

El quadre 4.4.1. mostra els percentatges de la població de 16 anys i més resident enhabitatges familiars a la comarca de l’Anoia per nivells d’instrucció, a partir del cens depoblació de l’any 2001, comparant-los amb els percentatges corresponents al conjuntde Catalunya. Així, només el 2,3 % de la població de 16 anys o més de l’Anoia ésanalfabeta, el 10,3 % no té estudis, el 28,4 % ha cursat estudis primaris, el 50,2 % téestudis de segon grau (ESO, batxillerat i FP), i el 8,9 % té estudis superiors o de tercergrau (diplomatura, llicenciatura i doctorat).

De manera complementària, el gràfic 4.4.1 mostra la proporció que representa cada undels segments per nivell d’instrucció a l’Anoia, respecte del conjunt de Catalunya. Si esté en compte que el pes de la població de la comarca sobre el total de Catalunya ésaproximadament de l’1,5 %, s’observa que la comarca té una presència relativa méspetita de la població amb estudis superiors, en comparació amb la mitjana deCatalunya. En concret, el 8,9 % de la població de 16 anys o més de l’Anoia tenia l’any2001 estudis de tercer grau, mentre que aquest percentatge era del 13,6 % al conjuntde Catalunya. D’altra banda, també es palesa una proporció menor de persones senseestudis a la comarca i una proporció relativa més elevada a l’Anoia de personesamb estudis primaris.

Quan es consideren els 33 municipis que integren la comarca de l’Anoia es comprovaque hi ha diferències significatives en el nivell d’instrucció dels habitants. Així, perexemple, en 11 municipis el percentatge de persones de 16 anys o més amb estudissuperiors és igual o superior al 10 %, mentre que al conjunt de la comarca aquest valorse situa en el 8,9 % (veg. quadre 4.4.2.). Cal considerar que, d’aquests municipis,únicament la capital comarcal, Igualada, té un volum de població elevat, mentre que laresta té un nombre d’habitants relativament petit.

118



� Quadre 4.4.1. Nivell d’instrucció de la població de 16 anys o més residenten habitatges familiars. Any 2001

Anoia Catalunya

Nombre % Nombre %

Analfabets 1.812 2,3 124.269 2,3Sense estudis 8.026 10,3 604.062 11,2Estudis primaris 22.176 28,4 1.205.812 22,5Estudis secundaris1 39.211 50,2 2.703.693 50,3Estudis superiors2 6.940 8,9 733.113 13,6

Total 78.165 100,0 5.370.949 100,0

1 ESO, batxillerat, FP.2 Diplomatura, llicenciatura i doctorat.

Font: Cens de població i habitatges, INE

119



Quadre 4.4.2. Nivell d’instrucció de la població de 16 anys o més residenten habitatges familiars, per municipis. Any 2001 �

Analfabets Sense Estudis Estudis Estudis Totalestudis primaris secundaris superiors

Argençola 0,0 4,3 19,5 65,2 11,0 100,0Bellprat 2,4 22,0 30,5 30,5 14,6 100,0Bruc, el 0,9 6,7 26,8 52,6 13,0 100,0Cabrera d’Igualada 1,4 10,7 22,1 60,9 4,9 100,0Calaf 2,1 18,4 19,9 52,4 7,2 100,0Calonge de Segarra 0,0 31,6 22,8 35,7 9,9 100,0Capellades 2,1 11,5 27,0 50,6 8,8 100,0Carme 0,5 4,9 38,6 47,4 8,6 100,0Castellfollit de Riubregós 1,0 0,5 26,7 63,4 8,4 100,0Castellolí 0,0 0,6 26,2 55,7 17,5 100,0Copons 1,6 39,8 9,8 42,2 6,6 100,0Hostalets de Pierola, els 1,8 3,0 38,6 46,0 10,7 100,0Igualada 1,9 8,6 25,2 52,0 12,4 100,0Jorba 0,4 12,8 21,5 52,3 13,0 100,0Llacuna, la 0,5 2,1 34,0 53,9 9,5 100,0Masquefa 1,4 12,9 23,8 54,9 7,0 100,0Montmaneu 2,5 6,3 23,1 58,1 10,0 100,0Òdena 3,1 12,1 32,6 44,7 7,4 100,0Orpí 2,4 0,8 41,9 50,8 4,0 100,0Piera 2,2 6,0 33,3 51,3 7,3 100,0Pobla de Claramunt, la 1,6 10,8 28,9 49,2 9,6 100,0Prats de Rei, els 0,2 7,6 46,2 36,2 9,8 100,0Pujalt 2,4 2,4 8,3 79,8 7,1 100,0Rubió 0,0 11,2 33,7 44,9 10,2 100,0Sant Martí de Tous 1,9 7,5 23,9 52,3 14,4 100,0Sant Martí Sesgueioles 2,3 11,0 17,1 61,5 8,0 100,0Sant Pere Sallavinera 0,8 3,8 33,8 47,4 14,3 100,0Santa Margarida de Montbui 4,5 12,6 31,9 46,6 4,4 100,0

Gràfic 4.4.1. Població per nivells d’instrucció. Any 2001 �Anoia/Catalunya, en percentatge


2,0

1,6

1,2

0,8

0,4

0,0Analfabets Sense estudis Estudis

primarisEstudis

secundarisEstudis

superiorsTotal

%

1,3

1,8

1,5

0,9

1,5

� La formació ocupacional

El quadre 4.4.3. mostra els cursos, els alumnes, les hores impartides i l’import de lessubvencions rebudes de la Generalitat de Catalunya en concepte de formacióprofessional ocupacional, del 1997 al 2000, a l’Anoia, en comparació amb el conjuntde Catalunya. L’any 2000 el percentatge de cursos (0,7 %), d’alumnes matriculats(0,7 %), d’hores impartides (0,7 %) i de subvencions rebudes (0,6 %) en relació amb elconjunt català s’allunyava considerablement de la proporció que representa la poblacióde la comarca en relació amb Catalunya (1,5 %). Això vol dir que la inscripció i elnombre de cursos de formació professional ocupacional no són prou significatiusa l’Anoia.

El quadre 4.4.4. mostra els cursos oferts i els alumnes inscrits l’any 2000 segons elscol·lectius a què van dirigits els cursos. La majoria de cursos impartits a l’Anoia vanadreçats a col·lectius d’ocupats en empreses de la zona (50,7 %) i a diferentscol·lectius d’aturats (40 %). D’altra banda, el quadre 4.4.5. mostra els centrescol·laboradors de la Generalitat en l’oferta de cursos de formació professionalocupacional, segons el tipus d’entitat, a l’Anoia i a Catalunya. La major part dels cursos

120



� Quadre 4.4.2. Nivell d’instrucció de la població de 16 anys o més resident en habitatges familiars, per municipis. Any 2001 (continuació)

Analfabets Sense Estudis Estudis Estudis Totalestudis primaris secundaris superiors

Santa Maria de Miralles 1,1 9,1 26,1 56,8 6,8 100,0Torre de Claramunt, la 2,9 7,9 24,0 58,3 7,0 100,0Vallbona d’Anoia 1,7 13,5 27,6 49,6 7,6 100,0Veciana 0,7 10,9 32,8 48,2 7,3 100,0Vilanova del Camí 3,7 15,4 35,9 41,3 3,6 100,0

Anoia 2,3 10,3 28,4 50,2 8,9 100,0


� Quadre 4.4.3. Formació ocupacional. Cursos, alumnes, hores i subvenció

Cursos Alumnes Hores Subvenció milers €

Any Anoia Catalunya Anoia/ Anoia Catalunya Anoia/ Anoia Catalunya Anoia/ Anoia Catalunya Anoia/Cat.% Cat.% Cat.% Cat.%

1997 115 11.032 1,0 1.596 152.923 1,0 22.392 2.377.596 0,9 1.338 141.754 0,91998 60 9.461 0,6 909 138.346 0,7 18.045 2.058.114 0,9 1.029 120.948 0,91999 71 11.109 0,6 1.069 158.573 0,7 15.808 2.212.982 0,7 924 135.182 0,72000 65 8.996 0,7 922 127.655 0,7 12.812 1.883.972 0,7 717 113.826 0,6

Font: Anuari estadístic, Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

els imparteixen entitats sense ànim de lucre (27,8 %) i centres de formació (27,8 %). Laresta de centres col·laboradors són les organitzacions empresarials, els ajuntaments,els sindicats i les altres entitats públiques.

La formació d’adults �

El nombre de centres, de professors i d’alumnes destinats a la formació d’adults a lacomarca i al conjunt del país es mostren al quadre 4.4.6. Tant pel que fa als centres,als professors, com al nombre d’alumnes inscrits, el seu pes en el total de Catalunyaés clarament inferior al de la població comarcal.

121



Quadre 4.4.4. Formació professional ocupacional: cursos i alumnes segons el col·lectiu a qui van dirigits. Any 2000 �

Cursos Alumnes

Anoia % Catalunya % Anoia % Catalunya %

Persones aturades 26 40,0 3.429 38,2 350 38,0 47.629 37,3Persones ocupades 33 50,7 4.796 53,5 495 53,7 70.408 55,2Persones amb especialsdificultats 4 6,2 558 6,2 47 5,1 7.179 5,6

Formadors 0 0,0 106 1,2 0 0,0 1.309 1,0Beneficiaris Programade garantia social 2 3,1 77 0,9 30 3,3 1.130 0,9

Total 65 100,0 8.966 100,0 922 100,0 127.655 100,0


Quadre 4.4.5. Formació professional ocupacional: centres col·laboradors segons el tipus d’entitat. Any 2000 �

Anoia Catalunya Anoia/Cat.

Centres % Centres % %Ajuntaments 2 11,1 80 5,1 2,5Altres entitats públiques 2 11,1 113 7,3 1,8Centres de formació 5 27,8 750 48,1 0,7Consells comarcals 0 0,0 1 0,1 0,0Cooperatives i SAL 0 0,0 61 3,9 0,0Empreses per als seus treballadors 0 0,0 18 1,2 0,0Entitats sense ànim de lucre 5 27,8 358 23,0 1,4Organitzacions empresarials 2 11,1 117 7,5 1,7Organitzacions sindicals 2 11,1 60 3,9 3,3

Total 18 100,0 1.558 100,0 1,2


Síntesi

Un dels factors de localització principals de les activitats econòmiques al territoriés el grau de qualificació de la mà d’obra. El nivell d’instrucció de la població dela comarca és una mica inferior al del conjunt de Catalunya quan es considerael percentatge de la població amb estudis superiors. Així, el 8,9 % de la poblacióde 16 anys o més de l’Anoia té estudis de tercer grau (diplomatura, llicenciaturai doctorat), mentre que aquest percentatge s’enlaira fins al 13,6 % al conjunt delpaís. En canvi, el percentatge de població amb estudis secundaris és similar alde la mitjana de Catalunya (50 %).

La inscripció als cursos de formació professional ocupacional a l’Anoiano és gaire significativa. Tant els cursos impartits a la comarca com elnombre d’alumnes inscrits representen el 0,7 % dels que s’imparteixen alconjunt de Catalunya, clarament per sota del pes de la població de l’Anoiaen el conjunt del país (1,5 %). Els centres que imparteixen més cursos sónles entitats sense ànim de lucre i els centres de formació, seguits per lesorganitzacions empresarials, els ajuntaments, els sindicats i altres entitatspúbliques.

4.5. Entitats i polítiques de promoció econòmica territorial

La tradició industrial de l’Anoia fa que a la comarca hi hagi diverses associacions queagrupen els empresaris, ja sigui en l’àmbit d’un sector concret o del conjunt del’economia comarcal, per defensar els seus interessos i esdevenir-ne l’interlocutordavant l’Administració. Entre aquestes associacions destaquen la Delegació de laCambra de Comerç a l’Anoia, l’Agrupació de Fabricants de Gèneres de Punt (FAGEPI)i la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA).

En la dècada dels anys noranta es van crear a la comarca diversos serveis de promocióeconòmica, adreçats principalment a fomentar l’ocupació. Entre aquestes iniciatives, lamajoria públiques, es poden esmentar l’Àrea de Promoció Econòmica del ConsellComarcal de l’Anoia, l’Oficina de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Igualada, elPacte territorial per a l’ocupació o el Consell Econòmic i Social de l’Anoia, de creaciórecent.

122



� Quadre 4.4.6. Formació d’adults: centres, professors i alumnes. Any 2002


Centres-aules 1 182 0,5Professors 3 943 0,3Alumnes 936 135.339 0,7

Font: IDESCAT

La Delegació de la Cambra de Comerçde Barcelona a l’Anoia �

La Cambra de Comerç de Barcelona, a través de les seves delegacions, s’apropa a lesempreses del territori i els ofereix un conjunt de serveis i actuacions. La Cambra tédelegació a l’Anoia des de l’any 1987, centralitzada a Igualada, per satisfer lesnecessitats de les empreses de la comarca.

La Delegació de la Cambra a l’Anoia és un punt de referència per a la difusiód’informació econòmica per a les empreses a la comarca. Disposa de diferents basesde dades empresarials actualitzades, i informació sobre ajuts i creació d’empreses.

Les actuacions més destacades de la Delegació a l’Anoia són les següents:

� Recollir i transmetre les inquietuds econòmiques del col·lectiu empresarial del’Anoia als òrgans de govern de la corporació i a les administracions públiquescompetents quan es considera necessari. En aquest sentit, la Delegació hamantingut contactes periòdics amb les administracions públiques competentssobre infraestructures amb l’objectiu d’aconseguir una millora de la xarxa detransports.

� Organitzar cursos de formació empresarial, especialment dissenyats persatisfer les necessitats formatives de les empreses de la demarcació. Esdesenvolupen mitjançant diversos programes d’estructura modular i oberta, demanera que sigui una proposta flexible.

� Facilitar l’actuació de les empreses als mercats internacionals. A la Delegacióes poden tramitar els documents necessaris per exportar (certificats d’origen,legalització de documents). També es facilita informació sobre comerçinternacional i els mercats exteriors. Des de la Delegació s’ha dut a terme unanotable tasca de sensibilització vers les empreses difonent les actuacions de laCambra per afavorir la internacionalització de les empreses anoienques(missions, fires i partenariats).

� Periòdicament, organitzar jornades i seminaris de tipus tècnic per analitzar elque més interessa a les empreses de la comarca, com ara el medi ambient, elcomerç exterior i interior, el turisme o aspectes fiscals.

� L’any 2003 es va posar en funcionament el Punt de l’Oficina de GestióUnificada (OGU) a la Delegació a l’Anoia, que permet de resoldreimmediatament tot un seguit de tràmits relatius a la indústria i el comerç.

� Des dels inicis, la Delegació manté una estreta política de col·laboració amb elconjunt d’entitats de promoció econòmica presents a la comarca. En aquestsentit, la Delegació és present a diverses entitats comarcals. Igualmentcol·labora en les iniciatives que puguin afavorir el creixement sostenible del’Anoia.

Agrupació de Fabricants de Gènere de Punt (FAGEPI) �

FAGEPI és l’agrupació de les empreses del sector tèxtil de la comarca de l’Anoia, queagrupa 103 empreses i, aproximadament, 4.200 treballadors. Es va originar l’any 1927en un sindicat vertical tèxtil, que l’any 1977 va donar lloc a l’Agrupació Comarcal de

123



Fabricants de Gènere de Punt d’Igualada. L’any 2003 l’entitat es va convertir enl’Agrupació Tèxtil FAGEPI per ampliar els serveis més enllà dels fabricants de gènere depunt i poder incorporar activitats com ara el disseny, la confecció, la filatura, elsacabats, la comercialització i altres activitats econòmiques relacionades amb el sectortèxtil que contribueixen a generar moda capaç de seduir el consumidor.

L’objectiu principal de FAGEPI consisteix a defensar els interessos de les empresestèxtils de l’Anoia. Participa activament en les agrupacions i entitats patronals d’àmbitestatal i en els processos de negociació col·lectiva de convenis i altres qüestionsd’àmbit industrial i laboral.

L’evolució de l’entitat durant els darrers anys ha motivat que la seva funció principalsigui el suport competitiu a les empreses tèxtils de l’Anoia, fet que comporta laprestació de serveis de formació, el suport a projectes de recerca, l’assistència a fires,la convocatòria de premis de disseny, la cooperació en el desenvolupament de firessectorials, els ajuts a la vertebració del comerç de fàbrica, l’assessorament laboral i totun conjunt d’activitats orientades a l’enfortiment competitiu de l’associat i de lacooperació entre empreses.

En els darrers anys FAGEPI ha cooperat de forma activa amb l’Administració europea,estatal, autonòmica i local en la promoció de polítiques actives industrials iocupacionals. L’entitat forma part del Consell Econòmic i Social de l’Anoia, del Pacteterritorial de l’Anoia, de la Unió Empresarial de l’Anoia (de la qual és membre fundador)i de l’Agrupació Espanyola de Gènere de Punt.

FAGEPI és membre fundador i patró de FITEX, la Fundació Privada per a la InnovacióTèxtil, un centre d’innovació tecnològica fundat conjuntament per l’Ajuntamentd’Igualada i FAGEPI, amb la cooperació del Departament de Treball i Indústria dela Generalitat de Catalunya, que orienta la seva activitat a potenciar els processosd’innovació.

Actualment, FAGEPI treballa en el procés de transformació sectorial que viu el sector iho fa a partir de dos eixos:

� Cercant el compromís de l’Administració en la transformació necessària delsector per fer front als actuals reptes competitius.

� Generant iniciatives actives d’innovació, comercialització, disseny, promoció demarques, exportació, formació i totes les que contribueixin a la diferenciació il’aportació de valor als clients.

� La Unió Empresarial de l’Anoia

La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) es va crear l’any 1982 com a resposta a lesnecessitats de servei del conjunt de gremis i d’empresaris de la comarca de l’Anoiai com a interlocutor vàlid davant l’Administració. Així, va esdevenir una associaciód’àmbit comarcal i caràcter multisectorial que agrupa organitzacions, associacions,gremis i empreses individualment considerades que voluntàriament vulguin acollir-s’hi,amb independència de l’activitat econòmica a la qual es dediquin. La UEA dóna serveia més de 1.500 empreses, directament com a associades, o indirectament a travésdels seus gremis.

124



Els objectius principals de la UEA són representar, defensar i promocionar elsinteressos econòmics, professionals, socials i culturals dels seus afiliats. Així mateix,l’associació fomenta la solidaritat entre empresaris, fa gestions davant lesadministracions i institucions, i desenvolupa una tasca de formació i promoció cultural.

La UEA s’estructura a través de comissions de treball amb la finalitat d’agilitar i donarsolucions a determinats temes que preocupen l’empresariat anoienc. Les comissionssón obertes als associats que voluntàriament hi vulguin participar. L’associació disposade les comissions següents: Comunicacions i Infraestructures, Formació Contínua iOcupacional, Informàtica i Noves Tecnologies, Medi Ambient, Urbanisme, Economia,Imatge i Divulgació, Crisi i la Comissió encarregada d’organitzar el Sopar de l’Empresari.

Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcalde l’Anoia �

El Consell Comarcal de l’Anoia té un paper clau en l’àmbit de la promoció econòmica,atès que dóna suport als municipis que no disposen de serveis de promoció econòmicai col·labora amb tots els ens locals existents i els agents socials i econòmics per enfortiri impulsar l’estructura econòmica de la comarca de l’Anoia.

Les accions que està desenvolupant actualment l’Àrea de Promoció Econòmica delConsell Comarcal de l’Anoia són les següents:

Ocupació

� Plans d’ocupació per als col·lectius amb dificultats d’accés al mercat laboral

� Projecte Inserim, d’inserció laboral per a persones discapacitades

� Participació en el Pacte territorial per a l’ocupació

� Itineraris professionals d’inserció.

Formació

� Taller d’ocupació vinculat a la formació en els serveis de proximitat

� Formació ocupacional per a aturats en l’àmbit dels serveis de proximitat

� Cursos de formació de reciclatge per a treballadors en actiu.

Empresa

� Assesorament a les persones emprenedores

� Servei Autoempresa

� Punt d’informació del CIDEM.

Ajuts europeus

� Projecte Equal-Impulsa, que està en fase d’execució i està destinat a assesorarpersones emprenedores mitjançant les noves tecnologies

� Projecte Equal-Hinterland, que està en procés de sol·licitud.

125



� Consell Econòmic i Social de l’Anoia

El Consell Econòmic i Social de la Comarca de l’Anoia (CESCA) té naturalesaadministrativa i caràcter col·legiat, amb la participació democràtica i institucional del’Administració local i els agents socioeconòmics de la comarca, i representatiu.

L’objecte propi del CESCA és la realització, la promoció, la participació, la planificaciói el desenvolupament de programes i activitats per al desenvolupament socioeconòmic,industrial, laboral i agrícola de la comarca de l’Anoia i dels seus habitants. En concret,les funcions del CESCA són les següents:

� La participació en l’elaboració, el desenvolupament, l’avaluació i la realitzaciódels plans econòmics, laborals i industrials de la comarca.

� La participació en les iniciatives de tipus econòmic, laboral, social, industrial iagrícola dels diferents ajuntaments de la comarca i del Consell Comarcal, peraconseguir la coordinació i el desenvolupament eficient d’aquestes iniciatives.

� Emetre informes i dictàmens per iniciativa pròpia o a petició d’altresadministracions o institucions públiques o privades, en matèries pròpies de lesfuncions del CESCA.

� Elaborar i fer públics informes sobre la situació socioeconòmica de la comarca.

� Elaborar una memòria anual sobre les activitats competencials del CESCA.

� Promoure i publicar estudis, jornades, etc., sobre divulgació en matèriasociolaboral, industrial, agrícola i econòmica en relació amb la comarca.

� Pacte territorial per a l’ocupació de l’Anoia

El 6 de novembre de 2002 es va signar el conveni de col·laboració per a la gestió delPacte territorial per a l’ocupació de l’Anoia, seguint les directrius europees queexigeixen més cooperació entre autoritats públiques i agents socioeconòmics enl’establiment i l’execució de polítiques locals de desenvolupament econòmic iocupació.

Actualment els signants del pacte són 33: 27 entitats públiques locals i 6 agentssocioeconòmics, que presten serveis de promoció econòmica i ocupació a la comarcade l’Anoia.

Els signants del Pacte territorial per a l’ocupació de l’Anoia acorden actuar de formacoordinada, concertada i planificada en el desenvolupament econòmic i la creaciód’ocupació a la comarca de l’Anoia. Les administracions principals que donen suport iaporten cofinançament a les activitats del Pacte són el Departament de Treball iIndústria de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. L’Ajuntamentd’Igualada actua com a entitat coordinadora.

� Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Igualada

L’objectiu principal del Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Igualada ésmillorar el desenvolupament econòmic i l’ocupació a la ciutat d’Igualada i a la comarca.

126



Es desglossa en dos objectius específics: 1) fomentar la creació i el desenvolupamentd’empreses a la ciutat i a la comarca, mitjançant la prestació de serveis a emprenedorsi empresaris, i 2) fomentar l’accés i la millora dels llocs de treball per als residents a laciutat i comarca, mitjançant la prestació de serveis a persones en atur i treballadors enactiu.

Els serveis i les activitats més destacades que desenvolupa l’Ajuntament d’Igualadasón els següents:

� Servei d’Assessorament Empresarial i Cultura EmprenedoraAssessorament tècnic personalitzat a persones emprenedores que volen crearuna nova empresa, o bé als empresaris que volen desenvolupar una empresaexistent.

� Servei de Viver d’EmpresesCessió d’ús de despatxos per a empreses de nova creació, o bé per a l’inici denoves divisions de negoci o de producte per part d’empreses ja consolidades,que es caracteritzin per la innovació, la creació de llocs de treball i el riscassumit amb la iniciativa.

� Servei d’Orientació ProfessionalAssessorament en el procés de recerca de feina per accedir a un lloc de treball,o millorar-lo.

� Servei de Formació OcupacionalFormació en una professió determinada per a les persones que es troben ensituació d’atur i que volen millorar la qualificació professional i assolir la inserciólaboral.

� Servei d’Aula de Noves TecnologiesFormació en les noves tecnologies de la informació i la comunicació, adreçadaa la població en general, amb la finalitat de garantir la igualtat d’oportunitatslaborals.

� Programes ocupacionals (escoles taller, tallers d’ocupació, programes Equals,etc.)

� Recerca de finançament i posada en marxa de programes ocupacionals dedurada determinada, seguint els objectius, la normativa i els recursoseconòmics d’aquests programes.

A continuació es presenta una relació no exhaustiva, ordenada alfabèticament, d’altresassociacions i gremis sectorials que també tenen com a objectiu la promocióeconòmica del conjunt de la comarca de l’Anoia o dels municipis que la formen:

� Agrupació del Paper i Cartronet

� Associació de Comerç i Serveis de Capellades

� Associació del Comerç i la Indústria de Vilanova del Camí

� Associació d’Establiments Comercials de Santa Margarida de Montbui

127



� Divisió Comercial del Metall

� Fires i Mercats d’Igualada

� Gremi de l’Automòbil

� Gremi de Blanquers

� Gremi de Constructors i Promotors

� Gremi de l’Electricitat

� Gremi de Flequers

� Gremi de Fusters

� Gremi d’Hostaleria

� Gremi del Metall

� Gremi de Tintorers

� Unió de Botiguers de Calaf

� Unió de Botiguers d’Igualada (a Igualada també hi ha un conjunt d’associacionsde botiguers pertanyents a diversos barris de la ciutat)

� Unió de Botiguers de Piera.

Diagnosi estratègica de l’Anoia1

El Pacte territorial per a l’ocupació de l’Anoia ha efectuat l’any 2004 una diagnosiestratègica de la comarca, amb l’objectiu d’aportar propostes de futur per als territorisen què es divideix l’Anoia (Conca d’Òdena, Alta Anoia i Anoia Sud) i per als principalssectors econòmics de la comarca.

Una vegada establerta la segmentació territorial i dels sectors econòmics, es vanplantejar per a cada un les possibles causes de pèrdua de competitivitat, iposteriorment es van mantenir reunions específiques, per contrastar i corregir l’anàlisiinicial. Aquestes reunions es van realitzar amb representants dels tres territoris en quèes divideix la comarca, amb integrants dels diversos organismes patronals i sindicals, iamb representants empresarials del tèxtil i la confecció, de la metal·lúrgia, maquinària,equipament elèctric i vehicles, del paper i arts gràfiques, de l’adobament de la pell, dela ceràmica, dels serveis a les empreses, dels serveis a les persones, i del comerç iturisme.

El treball resultant ha permès d’elaborar propostes estratègiques de consens,desenvolupar un pla d’accions per dinamitzar el teixit productiu de la comarca iformular una proposta de funcionament del Pacte que li permeti de ser un instrumentefectiu per millorar la competitivitat, el diàleg i l’actuació conjunta dels diversos agentspúblics i privats de l’Anoia.

128



1 Aquest és un resum del document «Diagnosi estratègica de l’Anoia», elaborat l’any 2004 pel Pacte territorial per al’ocupació de l’Anoia. Es pot consultar el document complet al web <www.anoiaocupacio.org.>.

El resultat d’aquest procés s’ha traduït en la definició d’un objectiu central, de sis líniesestratègiques d’acció i d’un conjunt de propostes concretes d’actuació per millorar lacompetitivitat del teixit productiu de la comarca de l’Anoia.

L’objectiu central consisteix a fer de l’Anoia un territori amb una activitat empresarialque mantingui els sectors consolidats i fomenti els nous sectors emergents, queaugmenti la quantitat i la qualitat de mà d’obra i que aposti per un equilibri entrepoblació urbana i rural al territori que permeti un desenvolupament sostenible de lacomarca.

Les línies estratègiques d’acció definides pel Pacte territorial per a l’ocupació a l’Anoiasón les següents:

� Augmentar l’activitat empresarial potenciant l’oferta de sòl industrial i deserveis, la recerca, la innovació, la formació, la cooperació empresarial i lacreació d’empreses.

� Potenciar la imatge exterior de l’Anoia i impulsar els diversos atractius de lacomarca.

� Millorar la inserció laboral i la qualitat de l’ocupació.

� Millorar l’adequació entre l’oferta i la demanda en el mercat de treball.

� Fomentar la igualtat d’oportunitats en l’accés al mercat de treball.

� Impulsar la planificació territorial concertada a l’Anoia.

Per aconseguir l’acompliment de l’objectiu principal esmentat i el desenvolupamentd’aquestes línies estratègiques d’acció es proposen tot un seguit d’actuacions concretes:

� Creació d’un sistema de coordinació dels serveis de promoció econòmica dela Conca d’Òdena, que també hauria d’incloure les activitats de planificacióestratègica, territorial, de les infraestructures i dels equipaments supramunicipals.

� Desenvolupar nous recursos i línies d’activitat econòmica per al medi rural del’Alta Anoia, amb el turisme com a eix vertebrador.

� Efectuar un pla de comunicació per reforçar l’autoestima dels ciutadans del’Anoia i per donar a conèixer a nivell extern les potencialitats de la comarca.

� Creació d’una marca turística que identifiqui el conjunt d’oferta de serveis iproductes de la comarca.

� Millorar el funcionament dels mecanismes i dels organismes que actualmenttenen com a objectiu fomentar l’ocupació a la comarca i crear-ne de nous,quan calgui.

� Elaborar un pla director de la formació, amb l’objectiu de conèixer l’ofertaactual i les necessitats futures.

� Impulsar la creació de sòl industrial.

� Difondre i fomentar l’ús de les tecnologies de la informació i el coneixement(TIC), tant en l’àmbit empresarial com personal.

129



� Estudiar l’estat actual de la xarxa de carreteres i del transport públic per fer unaprevisió prioritzada i consensuada de les actuacions necessàries per manteniri millorar la competitivitat de la comarca.

� Aprofundir en el diàleg entre els empresaris i els sindicats per treballarconjuntament en la millora del teixit productiu de la comarca.

� Donar suport als projectes que actualment estan en fase de planificació, comara:

� Millorar l’aeròdrom Igualada-Òdena, per desenvolupar activitats de serveis(escola de vol, taxi, paqueteria i creació d’una zona lúdica) i industrials(empreses relacionades amb la navegació aèria).

� Construcció del Parcmotor Castellolí, segon circuit de velocitat de Catalunya,que permetria de disposar d’un zona lúdica i d’oci.

� Desenvolupament de l’avinguda de Catalunya d’Igualada com una zonadedicada als serveis.

� Solució dels problemes de mobilitat dels polígons industrials.

130



131

ESTUDI MONOGRÀFIC

El sector tèxtil ha estat la columna sobre la qual s’ha fonamentat la industrialització, eldesenvolupament i fins i tot la diversificació de l’Anoia. La importància del tèxtil enl’àmbit comarcal es comprèn si tenim en compte que actualment el sector representael 35 % de l’ocupació i el 24 % del producte industrial de la comarca, que es tradueixen uns percentatges del 15 % en ocupació i del 10 % en relació amb el conjunteconòmic de l’Anoia. Aquest pes relatiu del tèxtil és el més gran dintre de lescomarques catalanes i representa cinc vegades la mitjana catalana; a més distància sesituen Osona, el Maresme, el Ripollès, etc.

La importància del tèxtil dins l’economia anoienca fa que les oscil·lacions d’aquestaestiguin molt influïdes per la situació del sector. En aquestes oscil·lacions tambécal assenyalar el reforç que representa el sector dels adobats, atès que segueixuna evolució conjuntural molt semblant a la del tèxtil, en tenir com a sectors clientsproductors de béns de consum: calçat, confecció de pell, marroquineria, etc.

Estructura empresarial �

Les 350 empreses tèxtils de la comarca formen una xarxa molt complexa de relacionsinterindustrials que defineixen un sistema productiu local (SPL). L’activitat majoritàriaa la comarca és la producció de peces de vestuari exterior de gènere de punt,generalment amb màquines tricotoses, i també cal destacar les especialitats dellenceria i cotilleria i de peces de roba interior. La presència del tèxtil de capçalera (filatsi teixits) és molt poc important. L’Anoia és un dels centres on es concentra l’activitat delpunt a Espanya, juntament amb el Maresme, l’àrea de Barcelona, Galícia i Sonseca(Toledo). La dimensió mitjana de les empreses és reduïda, ja que el 85 % ocupa menysde 20 treballadors.

5. Estudi monogràfic: Situació i perspectivesdel sector tèxtil a l’Anoia �

Quadre 5.1. Especialització tèxtil de les comarques. Any 2002Pes del tèxtil1 en el PIB comarcal, en percentatge �

Anoia 13,5Osona 9,7Maresme 9,2Ripollès 8,4Berguedà 7,0Garrotxa 6,2Bages 6,0Priorat 5,1Terra Alta 5,0Selva 4,7

1 El tèxtil inclou també el cuir.

Font: Elaboració pròpia amb dades de la Caixa Catalunya: Anuari Econòmic Comarcal 2003, Barcelona

L’organització empresarial del tèxtil a la comarca de l’Anoia es pot definir de la manerasegüent:

Empreses de marca

Aquestes empreses, en general d’una dimensió per sobre de la mitjana, es dediquen alsubministrament del mercat intern, disposen de marques de renom1 i distribueixenbàsicament a través de detallistes independents multimarca, encara que tambétreballen per a la gran distribució.

Aquestes empreses dedicades bàsicament a les peces de roba exterior de punt(jerseis), llenceria i mitjons, van tenir un fort creixement a partir dels anys seixanta isetanta, en els quals van guanyar quota en un mercat espanyol en expansió. Aquestadedicació al mercat espanyol ha fet que l’exportació hagi estat només una activitatcomplementària segons la conjuntura interna.

L’estructura industrial va començar a canviar a partir dels anys setanta. El fortcreixement dels costos salarials va propiciar l’augment al recurs de la descentralitzacióproductiva, és a dir, subcontractació de determinades fases de producció a l’exteriorde l’empresa. L’objectiu era alleugerir els costos fixos de l’empresa i convertir-los envariables segons l’activitat. I així es va potenciar el creixement d’un gran nombre depimes que treballen per a les empreses grans, especialment en les fases de teixit (telesde punt) i de confecció de peces.2 En aquest canvi estratègic també va influir el desigde limitar la dimensió de les empreses en uns moments de fortes reivindicacionslaborals.

L’oferta de producte es basa en dues temporades l’any, si bé per pressió de ladistribució han anat evolucionant cap a una oferta continuada de producte al mercat,tot i que perd volum la venda del producte de punt de l’estiu.

132



� Quadre 5.2. El sector tèxtil a l’Anoia. Any 2003

Anoia % s/tèxtil català % s/indústria Anoia

Empreses1 355 6,4 39,0Ocupació2 5.453 6,9 35,3Vendes3 (MEUR) 513 7,0 –Producció3 (MEUR) 499 7,0 –Valor afegit3 (MEUR) 154 6,9 24,2Exportacions3 (MEUR) 75 2,5 –

Notes i fonts:1 Comptes RGSS.2 Assalariats + autònoms.3 Estimacions CITYC

1 Segons FAGEPI, hi ha 30 marques amb una certa presència en el mercat del vestuari.2 El creixement d’aquesta xarxa ha estat propiciada moltes vegades per les mateixes empreses per mitjà de l’oferiment als

seus empleats de maquinària i d’una càrrega de treball assegurada en el cas que volguessin establir-se pel seu compte.

Les empreses han fet un nou canvi estratègic en la segona meitat dels noranta amb ladeslocalització productiva a l’estranger. Aquest fenomen, que van iniciar les gransempreses de producció i distribució espanyoles, s’ha estès de manera important elsdarrers anys, ja que se cerquen uns costos laborals més baixos, en especial al nord del’Àfrica (Marroc).

El desenvolupament de les cadenes de botigues ha propiciat també l’apropamententre la indústria i la distribució per aprofitar les sinergies generades en aquestaintegració vertical, si bé les empreses de la comarca ho han practicat molt poc. Unantecedent i una excepció és l’empresa Biosca Riera, que té establertes botiguespròpies amb la marca Escorpión des dels anys setanta. Una vessant d’aquestprocés d’apropament a la distribució ha estat la proliferació de botigues de fàbrica(outlets) a Igualada, on les empreses venen directament al públic articles de fora detemporada. Aquest fenomen propicia que hi hagi 60.000 visitants l’any, especialmentels dissabtes.

Pimes de producte

Aquestes empreses treballen en general per a les empreses de marca o per a ladistribució, a les quals aporten valor en el desenvolupament del producte i/o en lagestió global de la fabricació. També algunes comercialitzen directament els seusproductes per mitjà de diversos canals de distribució. Són empreses molt centrades enel producte, el disseny, la qualitat i l’organització de la producció.

En aquest grup també s’han d’incloure les empreses de moda presta, és a dir,dedicades a dissenyar i produir peces en uns terminis molt ràpids per seguir molt deprop el que demana el mercat, per reduir la incertesa de la producció a l’avançamentpròpia de la tradicional oferta de temporades.

Aquest grup també fa ús de la subcontractació propera, mentre que la deslocalitzacióa l’estranger es dóna en una proporció més baixa, ja que la mateixa dimensió del’empresa o bé el tipus de producte (moda presta) dificulta aquesta opció.

Empreses auxiliars

La base industrial de la comarca es fonamenta en un important nombre de petitesempreses (tallers) que treballen en règim de subcontractació per a les altres en lesfases de teixit i confecció. Aquests tallers han estat creats per treballadors que hanestablert la seva empresa per la poca inversió requerida, que s’ha finançat amb crèditspersonals.

La dimensió mitjana no supera els cinc treballadors i el nivell tecnològic, especialmenten teixit de punt, és elevat, ja que s’ha dut a terme una renovació important de lamaquinària en els darrers anys, que ha permès d’abaratir els costos d’aquesta part dela producció.

Aquest grup d’empreses, que es va desenvolupar sota l’òptica d’una estratègia decostos, s’ha anat reconvertint en una base industrial necessària per aconseguir laflexibilitat que exigeix el mercat del vestuari, en què la resposta ràpida als requerimentsdel consumidor ha esdevingut un factor de competitivitat important.

133

ESTUDI MONOGRÀFIC

Dins d’aquest apartat també s’inclouen les empreses del ram de l’aigua dedicades a latintura i els acabats, encara que a la comarca n’hi ha poques, per la qual cosa aquestesoperacions es fan a les mateixes empreses o bé se subcontracten a indústries d’altrescomarques.

� Canvis en l’entorn industrial

L’evolució recent del tèxtil de l’Anoia està marcada pels canvis següents en l’entorn delsector, que s’han anat succeint al llarg de la dècada dels noranta, i que es podenresumir en:

� Presència creixent de productes importats

� Irrupció de la gran distribució

� Canvis del model de producció: deslocalització exterior.

Presència creixent de productes importats

L’entrada a la CEE l’any 1986 va determinar la fi d’un mercat (l’espanyol) tancat a lacompetència exterior. Les conseqüències de l’obertura del mercat es van materialitzaren un fort creixement de les importacions, tant europees com de tercers països, en serla UE el mercat més obert del món, no tan sols pels aranzels baixos sinó especialmentpels avantatges que ha anat concedint a molts països, que poden entrar els seusproductes lliurement o en condicions molt favorables.

L’evidència de l’adhesió és que els primers anys (1986–1995) hi va haver uncreixement important dels intercanvis mutus, en què, a més de la desaparició dela protecció existent, va tenir un important paper l’atractiu de l’obertura d’un noumercat, ja que el nivell d’intercanvis exteriors era molt baix en relació amb la mitjanaeuropea. A partir d’aquella data, la presència de productes de tercers països (nopertanyents a la UE) al nostre mercat ha anat creixent amb més intensitat que elseuropeus.3

Les importacions creixents de peces de punt han reduït les vendes de les empreses almercat espanyol. Per concretar, en el cas del punt hem calculat la penetració de lesimportacions ( % importació/consum) en relació amb els articles de punt exterior. Comes pot veure, la pèrdua de mercat ha estat intensa i continuada des de mitjan anysnoranta, a mesura que progressava el dèficit exterior.

Part de la pèrdua del mercat interior s’ha compensat amb un increment de les accionscomercials a l’exterior. Així, l’esforç exportador (percentatge de la producció ques’exporta) s’ha situat en el 58 %, encara que en aquesta xifra tenen un pes importantles grans empreses de producció i distribució. Per contra, les empreses de l’Anoiaparticipen menys en els mercats exteriors, ja que solament el 15 o 20 % de laproducció global de la comarca s’exporta.

134



3 Fabregat, V. (2003): «La internacionalización del Sector Textil / Confección», Boletín Económico de ICE, n. 2768,Madrid.

Irrupció de la gran distribució

Un dels canvis més importants en el sector ha estat el fort desenvolupament de la grandistribució en la dècada dels noranta, en què les cadenes de botigues, els hipermercatsi els grans magatzems han anat conquerint una quota cada vegada més gran a costadel detallista independent multimarca, que fins en aquell moment havia estat la base dela distribució de vestuari.4

Així, la gran distribució (El Corte Inglés, Inditex, Carrefour, Mango, Cortefiel, etc.)representa actualment el 44 % del consum global de vestuari, i la darrera dècada la

135

ESTUDI MONOGRÀFIC

Quadre 5.3. Relacions exteriors del sector del punt. Espanya. En MEUR �

1990 1995 2000 2003

Importacions 116,7 259,5 710,3 1.112,1Exportacions 43,9 117,2 402,1 631,9Balança comercial –72,8 –142,3 –308,1 –480,2

Penetració de les importacions(% imp./consum) 16,5 27,5 55,6 70,7

Esforç exportador(% exp./producció) 6,9 14,6 41,5 57,9

Font: CITYC i AEGP. Inclou solament peces d’exterior

Gràfic 5.1. Comerç exterior de peces de punt. Espanya. En MEUR �Font: Direcció General de Duanes

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

1.200

900

600

300

0

–300

–600

Importació Exportació Dèficit comercial

4 Nueno, J.L., Mora, C. i Montserrat, J. (2003): «El Sector de la distribución textil en España», Boletín Económicode ICE, n. 2768, Madrid.

seva participació ha anat creixent 1,2 punts percentuals per any. Aquest canvi ha influïten les empreses de l’Anoia en diversos vessants:

� Amb la desaparició progressiva dels detallistes independents el nombre declients ha anat disminuint, amb la qual cosa s’ha reduït la demandaper a les empreses anoienques. Això ha donat més poder als granscompradors, que poden imposar millor les seves condicions. Si bé el fet mésrellevant és que han assumit les decisions clau sobre la definició del producte,especialment disseny i qualitat, que abans pertocaven a la indústria, amb laqual cosa aquesta ha passat a ser, moltes vegades, una simple executorad’aquestes decisions.

� La gran distribució ha seguit una política de subministrament d’àmbit mundialcercant els preus més competitius i basada en el seu potencial financer iorganitzatiu, amb la qual cosa ha reduït les compres de peces de punt afabricants de la comarca.

� Aquest augment de l’ús del subministrament exterior per part de la grandistribució ha impulsat un fort creixement de les importacions de vestuari i a lavegada una constant pressió a la baixa sobre els preus interiors, que afectadirectament els marges d’explotació de les empreses.

Canvis del model de producció: deslocalització exterior

Els canvis en el mercat i la competència creixent han generat una gran transformació enl’organització productiva. Actualment, les empreses recorren més a la deslocalitzacióproductiva cap a l’exterior, especialment en les fases productives amb mésincorporació de mà d’obra, com és tot el procés de confecció. Dintre d’aquestesquema s’envia el teixit a països amb mà d’obra barata, que retorna en forma depeces confeccionades.

136



� Gràfic 5.2. Evolució dels preus del vestuari. Espanya. Índex 1995 = 100Font: INE i CITYC

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

130

125

120

115

110

105

100

95

90

IPC vestuari Preus industrials Preus importació

2004

La deslocalització exigeix canvis importants en l’estructura productiva, logística id’organització de les empreses, per la qual cosa va ser iniciada per les grans empresesde producció i distribució integrada que disposen de recursos adequats per fer-ho.Aquest procés s’ha anat incrementant especialment entre les empreses de la comarca,la qual cosa s’ha traduït en una reducció del volum de feina dels tallers auxiliarscomarcals.

La deslocalització productiva a l’exterior es reflecteix en les xifres d’importació. Així, entreels principals proveïdors de peces de punt trobem el Marroc, Turquia i els països de l’estd’Europa, que representen el 18 % del total importat en valor, xifra que podríemconsiderar una aproximació al pes econòmic d’aquest sistema de producció. En altrescasos (països asiàtics) no es dóna aquests procés d’intercanvis, ja que es fa tota laproducció a partir d’un model o d’un patró facilitats per les empreses subcontractadores.En aquest cas podem dir que es tracta d’un trasllat total de la producció a l’exterior.

Evolució recent del sector �

Els canvis en l’entorn descrits s’han anat produint al llarg de la dècada dels noranta,però l’evolució del sector tèxtil a l’Anoia ha de ser considerada positiva en aquestperíode. Així l’ocupació al sector va assolir el 1997 el mateix nivell que tenia el 1991,5

després de la forta crisi de 1992-1993. Cal assenyalar que el conjunt del tèxtil i de laconfecció a Catalunya va patir una davallada del 30 % en nombre d’ocupats durant elmateix període.

Aquest millor comportament del sector a l’Anoia s’explica per les tendències del mercatde la moda, molt favorables als productes de punt; l’esforç competitiu de les empresesde la comarca, en especial en la millora tecnològica, que es reflecteix en les xifresd’inversió;6 el salt qualitatiu efectuat en el disseny i la qualitat dels productes, i la milloradaptació a les demandes del mercat (servei).

137

ESTUDI MONOGRÀFIC

Quadre 5.4. Origen de les importacions de peces de punt a Espanya. Any 2003. En percentatge �

% s/ total importat

UE 43,8Àsia 34,2Països mediterranis 15,0Europa de l’est 2,9Resta 4,1

Total 100,0

5 Ajuntament d’Igualada: Informe Econòmic Anual, diversos anys, Igualada.6 Veg. el quadre. La inversió s’ha centrat en la compra de màquines tricotoses electròniques amb equips de CAD/CAM

incorporats i, més recentment, en màquines de teixir que fan la peça completa.

Font: Direcció General de Duanes

L’any 2000 i la primera meitat del 2001 van representar el punt més elevat del ciclealcista del sector. Posteriorment, el sector s’ha vist confrontat a una crisi conjuntural,derivada de l’alentiment del consum de vestuari i de la derivació de la moda cap aarticles no de punt, però també a una crisi estructural, generada per la forta presènciade productes importats, amb l’esclat de la Xina com a proveïdor de vestuari al mercatespanyol, i el desviament creixent cap a l’exterior de les compres de la grandistribució.

La conjunció d’aquests factors ha portat les empreses a una situació difícil que s’hatraduït en una disminució de les vendes, un fort augment de la competència a tots

138



� Gràfic 5.3. Evolució de l’ocupació tèxtil a l’Anoia. Índex 1990 = 100Font: Dades INSS

120

110

100

90

801990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

� Gràfic 5.4. Inversió en el sector del punt. Espanya. En MEURFont: CITYC

120

100

80

60

40

20

01990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

els nivells, la reducció dels preus i la caiguda generalitzada dels marges davant laimpossibilitat de traslladar els augments de costos als preus de venda.

Els anys 2003 i 2004 la incidència ha estat intensa entre les empreses grans, que s’hanvist obligades a fer ajustos en les estructures, fet que s’ha traduït en una reducció dela producció subcontractada a la comarca. Les pimes més especialitzades també hansofert la difícil situació del mercat, encara que s’han defensat millor atesa la sevafocalització en nínxols concrets. El tancament de l’empresa Ignacio Carner el maig del2004 (250 treballadors), ha tingut un fort impacte a la comarca, en ser una empresaemblemàtica, però són els petits tallers auxiliars els que més estan patint aquest procésd’ajustaments a conseqüència de la reducció de comandes. Així, des del 2000 elsector ha perdut quasi 1.000 llocs de treball, de manera que ha augmentat la taxade desocupació de la comarca, que se situa per sobre de la mitjana de Catalunya.

El futur del sector tèxtil a l’Anoia �

El sector tèxtil de la UE s’enfronta actualment al repte de la liberalització mundialdels intercanvis l’1 de gener del 2005, la qual cosa representarà l’eliminació de leslimitacions quantitatives (quotes) existents en el comerç mundial de productes tèxtils ide la confecció. Naturalment, aquesta eliminació provocarà un augment de lesimportacions, bàsicament de la Xina, l’Índia i el Pakistan, en el mercat europeu, per laqual cosa les empreses hauran de fer un esforç addicional per adaptar-se a aquest nouentorn més competitiu.

Per on ha d’anar la indústria tèxtil europea? La mateixa Comissió Europea en unacomunicació sobre el sector7 recent ha assenyalat clarament els objectius estratègicsdel sector tèxtil:

� Obertura i reciprocitat en les relacions internacionals. La UE té un mercat oberta la competència internacional, mentre que altres països de consum elevat detèxtils mantenen els seus mercats tancats a les empreses europees. La UE novol donar més facilitats comercials si no van acompanyades de reciprocitat alsaltres països, per permetre el desenvolupament exterior de les empreseseuropees.

� La innovació és el factor bàsic en la indústria. El fenomen de la innovació, quecomporta formació, investigació i esperit emprenedor, i la creació d’un entornfavorable, són requisits bàsics per millorar la competitivitat industrial.

Això comportarà un nou procés de reconversió de les empreses a la recerca delsfactors de competitivitat que els permetin de mantenir la seva posició al mercat, quetindrà una repercussió més o menys intensa de llocs de treball.8 Segons l’estudi deLleonart et al. (2003), la pèrdua d’ocupació a Espanya es podria situar entre 55.000 i90.000 persones en l’horitzó 2010. La variació dependria de la reacció exportadora deles empreses davant de la segura pèrdua de mercat interior que representarà laliberalització del 2005.

139

ESTUDI MONOGRÀFIC

7 Comissió de les Comunitats Europees (2003), «El futuro del Sector Textil y de la Confección en la UE ampliada»,Brussel·les.

8 Lleonart, P. Garola, À. i Arús, J.M. (2003), «El impacto de la liberalización de los intercambios comerciales en el SectorTextil / Confección», Barcelona.

Perspectives per a l’Anoia

Aquest esforç de reconversió recau directament en les empreses de la comarca, lamajoria pimes i micropimes, la qual cosa significa una limitació, en especial en relacióamb el finançament d’aquests procés de canvi i per la manca de dimensió operativa endeterminats àmbits, com el de les actuacions a l’exterior o en la implantació de canalspropis de distribució.

Però també s’ha de considerar la influència de les diverses administracions presents alterritori sobre la futura situació del sector. Les intervencions públiques, amb el consensdels agents socials, hauria de tenir en compte els objectius bàsics següents:

� Donar suport a les estratègies de les empreses, amb una atenció especial a lainnovació, la presència diferencial en el mercat (marques, distribució, etc.) i a lainternacionalització, tant en la vessant de l’exportació com de les relacionsinterindustrials.

� Mantenir al màxim el teixit industrial auxiliar existent, bàsic per a lacompetitivitat de la comarca, no solament per mitjà d’actuacions en lesempreses sinó també impulsant la creació de xarxes de cooperació.

� Fomentar la innovació en un sector caracteritzat per la proliferació demicroempreses, amb la qual cosa s’haurien de buscar fórmules adients peraquest tipus d’empresa, que moltes vegades queda al marge d’esquemespensats per a empreses de més dimensions.

� Enfortir i coordinar les estructures de suport empresarial de la comarca, enespecial els centres tecnològics, escoles professionals, centres de formació,etc.

� Establir les actuacions en l’àmbit social necessàries per reciclar el personal delsector cap a qualificacions de més demanda i suport als excedents del tèxtilperquè es recol·loquin en altres sectors per mitjà d’actuacions de formació ireindustrialització.

En relació amb l’Anoia, cal esperar que aquest procés conduirà a un reducció del’aportació del tèxtil al creixement de la comarca, amb la qual cosa s’ha d’impulsar eldinamisme d’altres sectors industrials i dels serveis que rellevin el tèxtil com a motor del’economia de l’Anoia. Això es traduirà en uns canvis profunds en l’organització il’estratègia de les empreses, però no implica necessàriament el declivi del sector tèxtila l’Anoia, sinó que, segurament, assistirem al naixement de nous tipus d’empreses mésadaptades a l’entorn i més competitives. En definitiva, continuarà l’esforç d’adaptacióque sempre ha caracteritzat el sector tèxtil i que li ha permès de mantenir un pesrellevant dins l’estructura industrial de Catalunya �

Víctor FabregatDirector del Centre d’Informació Tèxtil i de la Confecció (CITYC)

140



141

SÍNTESI I CONCLUSIONS

PRINCIPALS

1. En el període 1991-2003, el creixement de l’ocupació a la comarca de l’Anoia haestat clarament superior a l’increment de la població. Així, mentre que el nombred’afiliats al règim general de la Seguretat Social ha augmentat el 2,1 % anualacumulatiu, l’increment de la població ha estat de l’1,5 % anual acumulatiu. Això noobstant, l’any 2003 l’Anoia era la comarca catalana amb una taxa d’atur més elevada(el 8,4% de la població activa, davant del 6,4% del conjunt de Catalunya), tot i que enels darrers 20 anys l’atur registrat ha disminuït gradualment.

2. L’anàlisi de diferents indicadors socials referits a l’ensenyament no universitari, lacultura, l’esport, la sanitat, els serveis socials, l’habitatge, la seguretat pública, el parcde vehicles i el nombre d’entitats entitats financeres, permet de concloure que, entermes generals, la població de l’Anoia gaudeix d’un nivell de qualitat de vida forçasimilar al del conjunt de Catalunya. La valoració global del nivell de vida que fan elshabitants de l’Anoia (7,1, en una escala d’1 a 9) se situa per sobre de les valoracionsmitjanes dels residents en el conjunt de comarques de la província de Barcelona (6,7) ide la regió metropolitana de Barcelona (6,6).

3. La comarca ha viscut els darrers anys un gran dinamisme residencial, fruit en bonapart d’un increment de la població que s’explica sobretot per l’augment de residentsprovinents de la resta de Catalunya. Així, es palesa un descens progressiu de lespersones que viuen a l’Anoia i que hi han nascut, un augment de les nascudes a la restade Catalunya, un descens de les provinents de la resta de l’Estat espanyol i unincrement de les persones estrangeres, tot i que el percentatge dels residents a lacomarca nascuts a l’estranger se situa molt per sota de la mitjana de Catalunya. Aquestcomportament positiu del mercat residencial ha provocat que l’increment del preu del’habitatge a Igualada hagi estat molt important els darrers anys, en línia amb el d’altrescapitals de comarca de la segona corona de Barcelona. També cal esmentar que elpercentatge d’habitatges de protecció oficial acabats a l’Anoia en relació amb elshabitatges finalitzats és molt inferior al del conjunt de Catalunya.

4. Durant el període 1998-2003, el PIB de l’Anoia va créixer de mitjana interanual el2,3 % segons les estimacions de Caixa Catalunya, un ritme lleugerament inferior al delconjunt de Catalunya en el mateix període, que va ser del 2,9 %. L’activitat productivade l’Anoia es caracteritza pel fet de tenir un teixit industrial molt important i motor del’economia, però en retrocés relatiu; un sector de la construcció en expansió; un sectorserveis relativament menys desenvolupat que al Principat, però en creixement constant;i un sector primari amb una presència més destacada a la comarca que en el conjuntdel país i que, amb tota probabilitat, perdrà pes en l’estructura productiva de lacomarca els propers anys.

5. El sector del tèxtil i de la confecció, el més important actualment en l’estructuraproductiva de la comarca, seguirà perdent pes relatiu els propers anys com aconseqüència de la reestructuració que haurà d’afrontar el sector. De fet, els darrersanys s’està observant una diversificació important de les activitats industrials al’Anoia, atès que en el període 1991-2003 les manufactures intermèdies i avançadeshan guanyat més pes a la comarca que en el conjunt de Catalunya i, en canvi, lesmanufactures tradicionals han perdut més pes a l’Anoia que a Catalunya. Lesactivitats avançades i intermèdies que han guanyat més pes en l’estructuraproductiva industrial de la comarca durant aquests anys han estat la fabricaciód’equipaments elèctrics, electrònics i òptics, la fabricació de material de transport i lade cautxú i plàstic.

Síntesi i conclusions principals �

6. Tot i la diversificació del teixit industrial de la comarca, en els propers anys la pèrduade llocs de treball en les indústries tradicionals no es podrà compensar completamentamb un augment de l’ocupació en altres activitats industrials amb un nivell dequalificació del personal mitjà i alt. A més, la indústria tampoc no podrà absorbirl’increment de la població en edat laboral que tindrà la comarca els anys vinents.

7. El futur de l’activitat econòmica a l’Anoia requereix més diversificació del teixitproductiu, que ja s’està produint actualment. Per aconseguir-ho cal:

� Potenciar el sector serveis, especialment les activitats relacionades amb el turisme(hoteleria, comerç, transports, etc.), que avui estan poc desenvolupades; amb lapromoció d’iniciatives en l’àmbit del sòl i sostre terciari, com el projecte del’avinguda Catalunya d’Igualada, i amb el desenvolupament dels serveis a lesempreses.

� En l’àmbit del turisme cal potenciar la imatge exterior de l’Anoia i impulsar elsatractius de la comarca. En aquest sentit, el turisme podria convertir-se en l’eixvertebrador de noves activitats econòmiques en el medi rural de l’Alta Anoia.Gestionar els recursos disponibles, amb visió d’oferta al mercat del negociturístic, és un repte que hauran d’afrontar els agents públics i privats de l’Anoiaen els propers anys.

� Afavorir la implantació de noves activitats industrials a l’Anoia en sectorsproductius emergents amb un nivell de formació del personal mitjà i alt.

� Aprofundir en la reconversió que actualment estan portant a terme lesmanufactures tradicionals que històricament han estat més presents en el teixitindustrial de l’Anoia, especialment en les indústries del tèxtil i la confecció i del’adobament de la pell.

� Millorar les infraestructures de transport i comunicacions, atès que de l’anàliside l’estat actual de la xarxa d’infraestructures de transport a l’Anoia es desprènque, tot i l’entrada en funcionament de l’autovia A-2 entre Lleida i Barcelona—que passa per Igualada—, la xarxa de transports terrestre és insuficient.Actualment hi ha una sèrie d’actuacions de millora de la xarxa viària en curs,però cal demanar l’acceleració de la redacció dels projectes i l’execució dela futura Ronda sud d’Igualada, que connectarà la nova carretera C-15 i laC-37, i que permetrà descarregar de trànsit les vies internes d’Igualada i dela carretera N-IIa. Aquestes inversions millorarien considerablement lescomunicacions terrestres tant entre les poblacions de la comarca com ambla resta del Principat. Respecte a la xarxa ferroviària, les actuacions previstes(i en marxa) en la línia dels FGC implicaran una millora considerable del’accessibilitat de l’Anoia a la regió metropolitana de Barcelona.

� Ampliar els polígons actuals i crear més sòl específicament industrial esdevéuna prioritat per dinamitzar l’economia de l’Anoia. Malgrat que les actuacionsprevistes d’ampliació de sòl industrial s’han de valorar molt positivament, ésabsolutament indispensable que les diferents institucions públiques s’esforcinmés a dotar la comarca com més aviat millor del sòl industrial per atreure-hiinversions. També cal solucionar els problemes de mobilitat dels polígonsindustrials existents.

� Millorar la qualificació de la mà d’obra amb una aposta forta per la formació i larequalificació professional que faciliti la inserció laboral de la població activa de

142



l’Anoia al mercat laboral. En l’àmbit laboral també cal apropar la taxa d’activitatde la comarca a la del conjunt de Catalunya.

� Fomentar els processos d’innovació en el teixit productiu de l’Anoia per millorarel nivell tecnològic i competitiu de les empreses de la comarca. En aquestsentit, cal dotar de més recursos els centres tecnològics existents —el FITEX il’AIICA—, impulsar la creació de nous centres que ajudin a desenvolupar novesactivitats productives, implicar els agents públics i privats en aquest procéscontinuat de millora tecnològica i donar suport a les empreses que busquinsolucions a les seves necessitats empresarials relacionades amb l’R+D+I.

� Impulsar i difondre l’ús de les tecnologies de la informació i el coneixement(TIC), tant en l’àmbit empresarial com personal.

� Coordinar els diferents serveis de promoció econòmica existents a la comarca,i millorar el funcionament dels organismes que actualment tenen com a objectiufomentar-ne l’activitat econòmica.

8. En definitiva, l’Anoia és una comarca amb unes bones expectatives de futur sempreque en els propers anys es fomentin nous sectors productius emergents, es continuï lareconversió dels sectors industrials tradicionals, s’impulsi la creació de sòl industrial,s’augmenti la quantitat i la qualitat de la formació dels treballadors, es millori la xarxad’infraestructures de transport i comunicacions i es potenciïn els processos d’innovaciótecnològica en el teixit productiu �

143

SÍNTESI I CONCLUSIONS

PRINCIPALS

144



� Quadre 1. L’Anoia en xifres

Anoia Catalunya Anoia/Cat. % Any

PoblacióHabitants 98.581 6.704.146 1,5 2003

Conca d’Òdena (% s/total) 63,4 2003Alta Anoia (% s/total) 5,8 2003Anoia Sud (% s/total) 30,8 2003

Superfície (km2) 867 31.895 2,7 2003Densitat de població (h./km2) 114 210 54,2 2003Índex d’envelliment1 111 124 89,5 2003Població de procedència estrangera (%) 5,7 10,0 57,0 2003

Producció i rendaPIB (MEUR del 1995) 1.056 95.184 1,1 2003percentatge sobre el PIB total

Agricultura 2,2 1,6 137,5 2003Indústria 41,6 31,2 133,3 2003Construcció 12,0 7,8 153,8 2003Serveis 44,2 59,4 74,4 2003

PIB per càpita (milers d’euros del 1995) 10,7 14,2 75,4 2003Renda familiar bruta disponible per habitant

(milers d’euros)2 11,0 12,7 86,6 2002Empreses amb vendes superiors a 1 MEUR 122 7.879 1,6 2001Empreses amb més de 100 treballadors 22 1.366 1,6 2001

Mercat de treballAfiliats a la Seguretat Social (SS) 27.642 2.395.824 1,2 2003Afiliats SS / població (%) 28,0 35,7 78,4 2003Afiliats SS per persona ocupada 6,9 11,9 58,0 2003Atur registrat 4.025 201.694 2,0 2003Taxa d’atur (atur registrat / població activa, %) 8,4 6,4 131,3 2003

Conca d’Òdena 8,9 2003Alta Anoia 4,7 2003Anoia Sud 8,1 2003

Qualitat de vida (Indicadors per 1.000 habitants)Biblioteques 0,15 0,14 107,1 2000Sales de cinema 0,06 0,12 50,0 2002Teatres i auditoris 0,03 0,02 150,0 2001Alumnes en ensenyament no universitari 165 155 106,5 2001Població amb estudis superiors 74 116 63,8 2001Centres hospitalaris 0,02 0,03 66,7 2002Llits hospitalaris 4,27 4,78 89,3 2002Places en residència per a gent gran 5,26 6,41 97,2 2002Habitatges iniciats 16,2 13,2 122,7 2003Habitatges acabats 10,3 10,3 100,0 2003Establiments de comerç al detall 16,6 17,8 93,3 2002Turismes 468 463 101,1 2001Caixes i bancs 1,03 1,12 92,0 2001

1 Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 65 anys2 Vegeu el quadre 2.2.5.

Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Anoia 2004 · La capital és Igualada, situada al bell...

Documents

Transcript of Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Anoia 2004 · La capital és Igualada, situada al bell...