Beatriz MelgarEXPLORACI FSICA Guia pels alumnes

MATERIAL NECESSARI Termmetre Fonendoscop Rellotge Esfigmomanmetre

DESCRIPCI DEL PROCEDIMENT1.- Preparaci del material.2.- Mesures dhigiene i aspsia. Rentat de mans higinic abans i desprs del procediment. No calen guants a excepci de si es tracta dun allament per contacte.3.- Informar al malalt de la tcnica a realitzar. HOLA ME LLAMO BEATRIZ MELGAR Y SOY ESTUDIANTE DE ENFERMERIA Y LE REALIZARE UNA EXPLORACION FISICA.4.- Resguardar la intimitat.1. PARMETROS GENERALESExamen general Grado de CONSCIENCIA:HACER PREGUNTAS: nombre, fecha, donde esta, hermanos.De ms a menys: Alerta: Despert, conscient, orientat en el temps, lespai i les persones. Letrgic: Dorm si no lestimulen, orientat, parla lentament. Obnubilat: Dificultat per despertar, resposta verbal limitada. Estupors: Es desperta als estmuls dolorosos, no resposta verbal. Coma: No respon a estmuls dolorosos, absncia de to muscular. Estat emocional Activitat, postura, deambulaciHacer fuerza y decir que levante la pierna o brazo. Expressi oral OlorParmetres generals Altura i pes

2. TENSI ARTERIAL Depn del cabal cardac i les resistncies vasculars perifriques Mtode de Korotkoff (5 sorolls): 1r soroll (TA sistlica o mxima); 5 soroll (TA diastlica o mnima) NO RUIDO PREGUNTARLE EN QUE BRAZO LE SULEN TOMAR LA P ARTERIAL. Si no lo sabe tomar el de los dos y elegir el ms alto. Elecci del bra amb xifres tensionals ms altes. Seleccionar el manegot adient proporcional al tamany de lextremitat (sin les xifres poden resultar falsejades)PROCEDIMENT: Collocar el manegot al bra uns 2cm per sobre de la flexura del colze. Vigilar que la roba no comprimeixi Tancar la vlvula de lesfigmomanmetre. Palpar lartria humeral, e inflar el esfingo para ver hasta cuando para el pulso, y asi poder inflar sobre ese valor unos 30mmHg ms. Collocar el fonendo a sobre de lartria humeral i mai a sota del manegot. Dirigir els auriculars del fonendo cap al canal auditiu. Inflar el manegot uns 30mmHg per sobre de les xifra habitual de TAS. Desinflar a poc a poc mentre sausculten els sorolls de Korotkoff. No quedar-se nicament amb valors que acabin en 0 o 5. Registrar el resultats.3.- TEMPERATURA Pot mesurar-se a nivell axillar, bucal, rectal o timpnica. Registrar els resultats4.- FREQNCIA CARDACA: PALPACI DE POLS RADIAL. No utilitzar el polze. Fer servir el dit ndex i mig Comprimir lartria radial (MUECA-PULGAR) sobre el radi. Mesurar durant 1 minut ritme i freqncia. Registrar els resultats5.- FREQNCIA RESPIRATRIA No avisar al malalt ja que podria modificar el ritme, la freqncia i el patr Mesurar-la durant 1 minut Registrar els resultats

Factors influents enla FR. : Exercici Dolor agut Ansietat Tabac Medicaments Posici del cosLE PONGO EL TERMOMETRO Y MIENTRAS LE TOMA EL PULSO RADIAL Y DESPUES HAGO QUE LE SIGO TOMANDO EL PULSO Y LE TOMO LA FRECUENCIA RESPIRATORIA.

6.- LEXPLORACI FSICA CONSTA DE: INSPECCI, PALPACI, PERCUSSI i AUSCULTACI.

5.1-CABEZA, CARA Y CUELLO:INSPECCIN: Cap, cara: ulls, celles, pestaes, conjuntives, cabell, cuero cabelludo, nas (simetra, forma, tamao, desviacin tabique), boca, labios, encas, mucosa bucal, dentsColl: mobilitat, cartida, distensi venes yugulars, desviaci traqueal, utilitzaci musculatura accessria durant la respiraci.Pell i faneres: color, turgncia, lesions.PALPACIN: Palpaci de polsos perifrics: temporal, carotid Detecci de ritme i freqncia

PERCUSSI: NOAUSCULTACI: NO5.2-TORAX:INSPECCI: forma, postura i simetria. PALPACI: PERCUSSI: Fer servir el dit ndex i mig de la m no dominant i el dit ndex de la m dominant. Percutir sobre els rgans Timpanisme...aire Ressonncia...pulm Mate: rgans slid o presncia de lquid

AUSCULTACIN: Dels sons PULMONARS: anteriors i posteriors, de dalt a baix: Sons traqueals,bronquials i broncovesiculars

Del pols central o apical (CARDIO): ritme i freqncia (5 espai intercostal linea clavicular mitja) SONIDO1: tancament vlvules mitral i tricspide; INICIO SISTOLESONIDO2: tancament vlvula artica I pulmonar; FINAL SISTOLE

S2 PEZNBradicrdia Taquicrdia

S15.3-ABDOMEN:INSPECCI: simetria, presncia dhrnies, coloraci, ascitisAUSCULTACIN:Dividir labdomen en 4 quadrants. Auscultar en cada quadrant els sorolls intestinals durant 1 o 2 minuts. Cuando oyes ruido pasar al siguiente cuadrante.

PALPACI:

Palpaci de labdomen(SEMPRE desprs de lauscultaci)palpaci del fetge.

PERCUSSI: Fer servir el dit ndex i mig de la m no dominant i el dit ndex de la m dominant. Percutir sobre els rgans Timpanisme...aire Ressonncia...pulm Mate: rgans slid o presncia de lquid -> hgado, musculo

5.4-EXTREMIDADES:INSPECCI: coloraci, edemes i dolor a les mobilitzacions.

PALPACI: Detecci de la temperatura i comparaci dextremitats. Palpaci de polsos perifrics: humeral (codo), radial (mueca-pulgar), cubital (mueca-meique), femoral (ingles), popliti (detrs rodilla), tibial posterior (pie-talon), pedi (pie-supereir).Detecci de ritme i freqncia

PERCUSSI AUSCULTACIN: NO

1.- Quines normes daspsia has dutilitzar per a prendre les constants a un malalt amb una malaltia infecciosa digestiva Utilitzar guants en tot moment mentre es prenen les constants per evitar el contacte. 2.- Quines tcniques fonamentals sutilitzen per a fer una exploraci fsica . Expliquen una Inspecci, palpaci, percussi i auscultaci.3.- Exploraci fsica del abdomen: Com auscultaries el peristaltisme abdominalEn el cas del abdomen es segueix un diferent ordre a lhora daplicar les tcniques fonamentals de lexploraci fsica: Inspecci, auscultaci, palpaci i percussi. Per fer lauscultaci del peristaltisme intestinal es divideix labdomen en quatre quadrants, i en cada quadrant sha descoltar els sorolls durant 1 o 2 minuts. 4.- Com anomenaries els diferents estats de conscincia. De ms a menys: Alerta: Despert, conscient, orientat en el temps, lespai i les persones. Letrgic: Dorm si no lestimulen, orientat, parla lentament. Obnubilat: Dificultat per despertar, resposta verbal limitada. Estupors: Es desperta als estmuls dolorosos, no resposta verbal. Coma: No respon a estmuls dolorosos, absncia de to muscular. 5.- De que depn la xifra de la T.A? Com sanomenen la mxima i la mnima i qu son?La tensi arterial depn de dos variables: despesa cardaca i resistncies perifriques. Segons el mtode de Korotkoff, la pressi mxima sanomena sistlica i la pressi mnima s la diastlica.