GENTDEL MASNOUButlletí Gent del Masnou 3a època núm. 267, juliol-agost del 2009

Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14. Taller: Puerto Rico, 28 Tel. Fax: 93 540 31 57 el Masnou

Tallers Masnou. 85 anys al seu servei

B O N E S V A C A N C E SBarcelona, 9 · 93 555 07 76 · CE masnovina@masnovina .com - www.masnovina.com

1964 · 45 anys · 2009Descomptes especials d’aniversari

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

R

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Un bon mascaró allunya el vaixell dela dissort.

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL ....................................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA ............................................................................................. 7RASCA I PICA per Ramon Serra ...................................................................... 11ELECCIONS EUROPEES per Joan Camps.................................................... 12EL MUSEU CUSÍ DE FARMÀCIA per Ramon Asensio................................... 13LA PUNTA DE LA LLENGUA per Esteve Pujol .............................................. 14LA MORT DELS ALTRES per Joan Maresma Duran........................................ 15HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray ........................................................... 16CRÒNIQUES......................................................................................................... 20 GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany ............................... 23PETIT DICCIONARI de Joan Comellas .......................................................... 25TEATRE CAPITAL per Rosa M. Isart i M.J.R. Lucas .......................................... 26LA PERLA NEGRE per J. Condeminas ................................................................. 28PARLEM DE LLIBRES per Pere Martí Bertran ....................................................... 30GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 34ARRAN DE SÒL per Pledebuit......................................................................... 34

No fa pas gaire que ens hem desempallegat de les eleccions al ParlamentEuropeu, amb els resultats prou coneguts per tothom. Per no ser reiteratius, noincidirem pas a fer-ne valoracions, altrament vistes i debatudes en tots elsfòrums i mitjans de comunicació, únicament posarem l’accent en la baixa o bai-xíssima participació i el cada cop més significatiu percentatge de vots en blanc.Tot plegat hauria de fer barrinar seriosament el gremi polític bo i cercant els per-quès de tan mala nota obtiguda en l’examen inapel·lable de les urnes. D’altra banda també acabem de deixar enrere el rebombori de la Festa Major,amb tot el que té de bo i atractiu: ambient festiu al carrer, activitats desenfada-des, concerts, trobada gegantera, un pregó certament ben aconseguit, correfocsi focs d’artifici, activitats esportives, concursos, etc., etc. També per les mancan-ces o despropòsits que fan que algunes activitats siguin l’ovella negra de lafesta: excessiva durada d’alguns concerts a la platja (amb els decibels passatsde rosca) o l’innecessari Cercatasques, per posar dos exemples d’activitats quecreen incomoditats i rebuig a una part respectable dels contribuents. Seria bo dereflexionar-hi per a la propera edició.Entrats ja al juliol, ens endinsem en aquella època de l’any en què la calor estorna asfixiant i la galvana comença a apoderar-se del personal i accelera eldesig d’unes merescudes vacances, que ja ensumem ben a prop. Immersoscom estem en una època de vaques flaques (altrament coneguda com a crisi),potser caldrà retrobar l’esperit d’aquelles vacances d’aigua al càntir i migdiadesa l’ombra i deixar per a una millor ocasió les vacances de catàleg que ens brin-den paradisos terrenals o viatges qui sap on a canvi d’esprémer la poca Visaque ens queda.No ens podem estar de pensar en aquelles estiuades de quan érem força mésjoves que ara, en què les hores trascorrien lentes entre els carrers adormits delMasnou, els quaderns de treballs de vacances reposant a la cartera fins pocabans de tornar a l’escola, les remullades a la platja d’aigües netes i salabror ala pell, la refrescant cervesa amb gasosa de can Fernàndez –precursora de lesimpersonals clares d’avui–, la possible sortida familiar d’un dia a muntanya o auna platja de més enllà –encara més neta i salabrosa que la nostra–, les ves-prades a la fresca amb les portes de les cases obertes i els veïns xerrotejantsense pressa, la poca fressa de la carretera, els mantecados casolans, elssopars a l’eixida de casa amb el degotall d’aigua de la mina al safareig… Ai, ai,que ens hem fet grans i ens posem melangiosos.Tot plegat, però, és una manera de dir que, quan toca estrènyer-se el cinturó,també hi ha alternatives senzilles per poder gaudir d’unes vacances sensenecessitat de fer grans escarafalls, vacances de retrobar-se amb la família, dellegir, de passejar, d’ombrejar lentament, d’escoltar música, de fer turisme decabotatge a les rodalies de casa, on encara tenim tantes coses per descobrir, ide tantes altres menudalles que ens poden fer més plaent l’estiu.Que sigui bo per a tothom!

El President

GENTDEL MASNOU

Editorial BON ESTIU!

A l’agostfem

vacances...

Moltbones

vacancesa tothom

3

L’ENDOLL93 555 12 52

INSTAL·LACIONSSEGARRA,SL

Primera casa al Masnou

HOTEL TORINO

Tel. 93 555 14 73

93 555 18 60 93 555 02 44

93 555 23 13

93 555 14 73

T 93 555 06 6193 540 35 76

PublireportatgeTaller de Publicitat

Fot

ogra

fies:

▼Ta

ller

de

Pu

blic

itat

93 555 70 55Teràpies • Botiga natural

93 555 64 51

Fes que el moment sigui inoblidable

El carrer Pere Grau per a nens i grans

El carrer Pere Grau per a nens i grans

Com cada any el carrer PereGrau ha estat un punt clau enles activitats i ambient de laFesta Major del Masnou. Ésveritat que el veïnat guarneix elcarrer i busca temes nous i ele-ments simpàtics per decorar uncarrer on, tancat al trànsit icobert amb xarxes, ja fa de bonpassejar, fins i tot els migdiescalorosos de finals de juny.També és veritat que aquestany l'ha tornat a encertar:s'acaba l'escola i, per celebrar-ho amb els més petits, elsveïns i veïnes han construïtllapis, regles, escaires, colors

gegantins... i un reguitxell de fi-leres de......... amb la bataposada que, pacients, esperenque arribin les vacancesd'estiu.Les activitats, pensades per atotes les edats, han estat benconcorregudes: sardanes, xo-colatada, vermuts, havaneres,banys... tot un èxit, malgrat lesobres dels voltants.Gràcies a l'associació perdonar color i contribuir a fer dela Festa Major una celebraciópopular.

Taller de Publicitat

Correfocs Festa Major 09

Moltes gràcies a tots els col·laboradors igent a qui agrada la festa

Fot

ogra

fies

Xav

i Car

dona

M. de Déud’Agost

Juliol 2009Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL M

ASNO

U 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

RieraAymarOcata

DominguezDominguezViayna CRieraDominguezAymarOcataRieraRieraDominguezRieraOcataDominguezViayna CViayna CViayna CAymarDominguez

dimecresdijousdivendres

dissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts

293031

123456789

101112131415161718

Agost 09

dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts

OcataRieraFàbregasViayna CViayna CAymarOcataDominguezFàbregasViayna CFàbregasFàbregasOcataAymarFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna CDominguezRieraOcataOcataFàbregasViayna C

123456789

10111213141516171819202122232425262728

Ple de

Riure09

FARM

ACÈU

TICS

DEL M

ASNO

UAgost 2009

Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

OcataOcataRiera

FàbregasViayna CDominguezAymarAymarAymarViayna CAymarDominguezOcataOcataViayna CViayna CRieraDominguezAymarOcataViayna C

dissabtediumengedilluns

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendres

293031

123456789

101112131415161718

Setembre 09

dissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendres

DominguezDominguezViayna CRieraDominguezAymarOcataRieraRieraDominguezRieraOcataDominguezViayna CViayna CViayna CAymarDominguezRieraFàbregasViayna CFàbregasFàbregasOcataRieraFàbregasViayna CDominguez

123456789

10111213141516171819202122232425262728

M. de Déud’Agost

Vailets: Av. de la Gaietana.53, 55, Alella 93 555 09 00 (darrere el camp de futbol del Masnou)

Esplai de setembre

De l’1 al 10Informa-te’n

93 555 09 00 - 615 57 33 79 Joan · 93 555 57 11 Andrea

V ia letsDe 3 a 9 anys

9

projectes de Parc Vallmora ide DOGI, hagin aconseguitengegar-los a dida i queacabin com el rosari del’aurora?

Uns quants del “montón”P.S.Dades obtingudes d’El Masnou Viu,òrgan de propaganda municipal..................................................

JO VULL SER MISSATGER

Sóc una ciutadana d’aques-ta vila, que ha llegit la cartafirmada per la responsablede MISSATGERS EL MAS-NOU.Senyor alcalde, com a ciu-tadana que també paga elseu sou i el de tots els quil´envolten, vull demanarque em doni el treball tanben pagat que estàn donanta gent forana que no contri-bueix en res ni al que vos-tès cobren ni al benestar detots nosaltres. Mai no he fetde missatger, però emsento totalment qualificadaper fer aquesta feina (que,no ens enganyem, tampocno és tan difícil, només calun vehicle i una mica desentit comú) i estaré moltmillor pagada del que hoestic actualment. A més,d’aquesta manera em satis-farà pensar que una partdels impostos que pago vana parar una altra vegada ala meva butxaca gràcies ala feina que estic fent, queningú no me’ls regala. I crecque és obligatori per partdels nostres politics donarfeina en primer lloc a lespersones del nostre poble,cosa que evidentment nos’està fent.No oblidi la meva petició,senyor alcalde, la properavegada que el seu equip degovern “inviti“ a negociar lamissatgeria de l’ajuntamentdel meu poble. O, encaramillor, la pròxima vegada hofan de forma oberta i amb

publicitat per a tots els vila-tans i que guanyi el millor;però, això sí, que sigui delpoble.Atentament,

María Santos Durán.................................................

LES DENÚNCIES DELMASNOU

Bé, sembla que el nostreAjuntament no ha estatgaire per la feina amb elsnúmeros i ara es dedica arecaptar a tort i a dret, ambel perjudici que provocatant als ciutadans com alcomerç.Últimament no parem deveure com la grua munici-pal va sempre carregadaamb algun vehicle que hanaparcat de forma incorrec-ta; però em fa la sensacióque l’argument que posenper a la retirada del vehicleno és de bon tros el que ellscompleixen, i m’explicaré.És ben sabut que moltes deles nostres voreres comp-ten amb una baixada adap-tada per a qui porta cotxetde nen, per als minusvàlids,per a la gent gran, etc., i ésde llei defensar aquestamobilitat a la nostra vila, jaque tots ens en beneficiem.Però és aquí on em cridal’atenció el que em semblauna doble mesura utilitzadapel nostre Consistori: ellss’enduen els vehicles queestan mal aparcats i queentorpeixen el pas dels vila-tans abans esmentats, peròmalauradament no podemdir que ells pregonin ambl’exemple.I com que penso que unaimatge val més que milparaules, he creat la se-güent pàgina web: Us con-vido a entrar-hi.Com bé dic a la presentaciód’aquest web, no es trac-ta d’un atac a l’Ajuntament imenys a la policia, que tan

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

DELS D’ARA I DELSD’ABANS

Als Plens del nostre Consis-tori sempre és el mateix.Davant qualsevol crítica alminoritari Govern Municipal(PSC-PSOE i Iniciativa,nomes deu de vint-i-un regi-dors) feta des de Conver-gència i Unió, es contestaamb un “i vostès més quanmanaven“ o bé “no van ferres en vint-i-quatre anys i araens trobem com ens tro-bem”… Però ni una respostajustificativa ni defensa raona-da sobre la qüestió planteja-da… res… i, a sobre, s´enfa-den.Sembla, tanmateix, que elMasnou no existís abansdel 2003. I ara passen peralt les desviacions pressu-postàries del 30% en laconstrucció de la novaplaça en el Mercat Vell, els260.000€ de quota anual(durant 4 o 5 anys) perrecuperar l’antic quarter dela Guàrdia Civil, quans’hauria d´haver retornatgratuïtament perquè elsolar era inicialment munici-pal, els més de 800.000€d’increment del projecte delParc Vallmora (+50%),encara sense data d’inicidesprés d’haver-se adjudi-cat el 2007 per acabar lesobres a la primavera del2008, els endarrerimentsdurant cinc anys i conse-güents fracassos en lesnegocacions amb DOGI, laburla de convertir una novaplaça en oficines munici-

pals a l’antic edifici decorreus, la més que dubto-sa cessió d’habitatgessocials a l’INCASOL o lavenda d’altres propietatspúbliques (que eren solarsper a equipaments públicsabans del 2003) per obtenirliquiditat, incloent-hi pisos iplaces d’aparcament, cosaque disminueix el patrimonipúblic, l’increment inneces-sari de personal de totamena, la devaluació delssistemes de mantenimentper manca de pressupost,l’increment exagerat de lestaxes (escombraries) iimpostos més importants(IBI)… requalificacionsurbanístiques de totamena… i les que es prepa-ren …i un llarg etc. Araresulta que són culpa delsvint-i-quatre anys de per-versos governs de CiU, percert, sempre amb majoriasuficient… Home, no fotem,que ja som grandets; o noes recorden els socialistesque hi participaren almenysen dues legislatures?Així doncs, les poquesinauguracions s’han fetdesprés de sis anys (el pas-seig marítim, el nou CAPd’Ocata, el torrent d’Ase,els pisos socials de CanJordana, etc.); no seriahonest reconèixer que elsho van deixar ben encarri-lat, finançat i a punt decaramel?I que precisament allò ques’han carregat delsd’abans, com els primers

sols es limita a obeir lesordres que els diuen els quimanen, sinó que és unapàgina creada amb la inten-ció de deixar constànciaque, des del meu punt devista com un ciutadà més,hi ha coses que no es fancom s’haurien de fer i queés responsabilitat del’Ajuntament de corregir-les, ja que per a això se’lspaga el sou.Ara per ara només hi haquatre fotos, però confioque amb el temps podremfer un bon recull de tantes itantes coses que espodrien fer millor o, directa-ment, fer-les bé, que ja tocai ens està costant moltsdiners.I, senyors de l’Ajuntament, iara sí que em dirigeixodirectament a vostès,abans de malbaratar elsnostres diners (sí, els nos-tres, perquè surten delsimpostos que haurien deservir per fer les inversionsbeneficioses per al poble),¿per què no ens expliquencom s’ho faran per pagar elnou edifici de l’Ajuntamentque s’estan construint al’antic correus i on última-ment sembla que a peness’hi treballi? Quines cosesdeixaran de fer per pagar

aquest edifici? Quines handeixat de fer? Vaig sentir elsegüent rumor, que elsagrairia que ens confirmes-sin: És cert que comunica-ran tots els edificis munici-pals amb fibra òptica? Siaixò fos cert, que no ho sé,seria interessant de saberquè ens costa el nou edificide l’Ajuntament amb elsnous sistemes de fibra òpti-ca per comunicar les dife-rents instal·lacions quetenen al poble.Per cert, allò de la caserna,que ens està costant tantsdiners del poble: vergonyós.Ben atentament,

Un masnoví comqualsevol altre

-----------------------------------------

ENS HI IMPLIQUEM?Qui té encara en el pensa-

ment les últimes eleccionsal Parlament Europeu?Probablement ben pocagent, tot i que, als ciuta-dants que vàrem exercir elnostre dret a la Plaça de laLlibertat, ens va sorprendreun cop més que, si “el quees pretén és un municipimés accessible i més ama-ble”(MASNOU VIU – Edito-rial, juny 2009), l’espai (noel lloc) destinat a les vota-cions no era ni accessible ni

amable en aquest cas i enel seu significat més estric-te: Una única mesa, no hiha res a dir, però fent gaire-bé angle recte amb la taulade les butlletes de les dife-rents opcions polítiques.L’amabilitat per part nostraera portar ja els deures fetsdes de casa, això és, elsobre preparat per introduira l’urna. En cas contrari, laprivacitat no existia per raóde la proximitat d’amduestaules; ens hem sentitobservats.Se’ns demana per part delBatlle (MASNOU VIU, maig2009), “la implicació i parti-cipació de tothom perquè lademocràcia funcioni”, aquíteniu el nostre granet desorra. Confiem en una justacorrespondència.

Veïns del Casc Antic-----------------------------------------

EN CAP CAS NOS’HA NEGAT LA

COMUNIÓNota del ConsellPastoral de l’Arxiprestatde la Cisa

En relació a la notícia queha aparegut el passat capde setmana a diferents llocsd’informació, a nivell esta-tal, sobre la presumpta acti-

tud del rector de Sant Martíde Teià, mossèn Josep-Lluís Molas, respecte a laPrimera Comunió d’unanena amb síndrome deDawn en grau sever, elConsell Pastoral de l’Arxi-prestat de La Cisa, l’or-ganisme constituït per sa-cerdots i laics, representa-tiu de les parròquiesd’Alella, Cabrera de Mar,Cabrils, el Masnou, Premiàde Dalt, Premià de Mar,Teià, Vilasar de Dalt i Vilas-sar de Mar, volem manifes-tar el nostre recolzamentunànime a la feina en equipi la dedicació constantd’aquest sacerdot i el seutestimoniatge de generosi-tat i caritat cristianes.Deplorem el tractament queha estat donat a la situació,tractament que no ha fetmés que generar malente-sos. En cap cas no hi hahagut marginació enversaquesta nena, tal i com Mn.Molas ens ha manifestatamb tot detall i ens han cor-roborat catequistes i altrespersones vinculades amb laparròquia.

Santuari de la Cisa,16 de juny de 2009.

EL CONSELL ARXIPRESTAL

-----------------------------------------

Cada divendres de 20.30 a 22.30 Rock, tango, cha-cha-cha, vals, polca,

fox, pas doble, mambo, etc…Preu parella soci: 75 € no soci 85€

Places limitades.Inscripcions i informació a partir de

primers de setembre: a Gent del Masnou Dr. Agell, 9

de 6 a 9 del vespre.

93 540 39 29 Organitza: Vocalia Recreativa

XXXVIII Curs de Balls de SalóSetembre-desembre 2009

del 25 de setembre al 18 de desembre

RASCA I PICAPer Ramon Serra

11

la gent que per amor al proïsme dedica una part o tota lavida a treballs solidaris. Anònims, desconeguts, sacrificatsen una feina que hauria de fer cada país; aquesta gentdonen a la paraula solidaritat tot el sentit.Ja sé que no deixa de ser un pegat, que així no soluciona-rem els mals del món; però sí que ens dóna esperança quesom en el camí correcte.Un canvi de mentalitat és sempre necessari i Vicenç Ferrerva passar de la guerra en el front de l’Ebre a jesuïta perdesprés penjar els hàbits i treballar més lliurement sensel’encotillament d’una església retrògrada i allunyada delsproblemes terrenals i només preocupada per una litúrgiavella i caduca, portada a terme per vells xarons que vol-drien tornar a l’edat mitjana per fer el que els donés lagana.Quan sento parlar Rouco Varela, em fa por pensar quèfaria aquest home si tingués realment poder, si pogués dic-tar normes ineludibles i catecismes fonamentalistes. I quinadiferència amb Ferrer, que en una entrevista a TV3 va dirque, si fos a Roma, vendria algunes pintures per tal de fermés hospitals i escoles.Dues formes de veure la vida: l’immobilisme, la retòrica, laparafernàlia exhibicionista, el luxe vergonyant, la prepotèn-cia xovinista, el culte a la personalitat i la mentida de celsenlluernadors davant de l’amor pels germans humans.Aquesta és la diferencia entre un home d’acció i un homepolític; el primer troba solucions de la manera més simple idirecta i el segon mareja la perdiu, dóna voltes per no anarenlloc i amb molta sort protegeix els seus, i amb poca sortes protegeix a ell mateix.

Quan era petit em van dir que la gent de veritat predicavaamb l’exemple i assolia qualsevol repte amb aquesta ètica,i, així fracassis o triomfis, has marcat clarament el teu camí,saps on vols arribar encara que mai no vegis la feina aca-bada. No, no és una coartada que t’alliberi del compromís;és fixar l’objectiu clarament, amb risc sobre un mateix i nosobre els pressupostos de l’estat.Posem per cas la xerrameca de compromís que algunspolítics fan servir quan parlen de la fam al món. Tot sónbones paraules de cara a la galeria, però buides i diria quehipòcrites; és un tema recurrent que no els obliga a res,una frase més o menys brillant segons la qualitat del“secretari” que li escriu el discurs, res més. Com a moltenviaran una ajuda simbòlica, que acabarà venuda en elmercat negre per part dels sicaris dels corruptes quemanen en aquest països. He vist comissaries a la zona subsahariana d’Àfrica plenesde medicaments que són revenuts a preus desorbitats a lespersones que en són necessitades. El més trist és que vanarribar al país gratuïtament, enviats i embalats per organis-mes internacionals. El que un viatger ocasional com jo potveure és només la xocolata del lloro; els milions de veritatque arriben com a ajuda no vull ni imaginar-me com aca-ben.De qui es pot refiar la gent amb necessitats? Hi ha organis-me com Metges sense Fronteres fent una tasca impagable,ajudant, guarint dintre les possibilitats i donant un raigd’esperança a la població abandonada pels seus mateixosrepresentants. Parlo dels metges, però hi ha ong’s amb unavoluntat de servei fora de dubtes, tractant altres necessi-tats, com l’ensenyament, i també mirant de rendibilitzar elseu treball en el camp per aconseguir millors collites. Altresfeines, com potabilitzar l’aigua i evitar així futures malalties.Però el més important és la voluntat d’aquesta gent per aju-dar l’altre, tot i el risc de deixar-hi la pell, ja que els manai-res de cada zona sempre tenen gent armada per tal demantenir l’status quo de la població, o sigui, miserable idependents; i els cooperants els treuen el poder absolut iaixò no ho volen tolerar i, si cal, fan parlar els fusells auto-màtics comprats moltes vegades amb els diners de l’ajudahumanitària.Fa pocs dies va morir Vicenç Ferrer, un home que seràsempre recordat per la gran feina que va realitzar en unade les zones mes desfavorides de l’Índia. Va construircases, hospitals, escoles i serveis, i tot amb la seva volun-tat de ferro, traient diners de sota les pedres i demanant lacol·laboració a tothom que podia per tal que la Fundaciópogués ajudar més i més gent a sortir de la misèria i de laignorància, donant a les castes mes baixes les eines ambles quals es poguessin defensar a la vida i viure amb digni-tat.Aquest seria un dels casos de predicar amb l’exemple, pot-ser el més conegut, però no l’únic. Em trec el barret davant

peu la societat civil acabi perdent lapaciència i es torni brou de cultiu perproposar-se d’una vegada i per sem-pre la revolució pendent. A Catalunya donava gust d’escoltarles promeses virtuoses dels candidatsi de la candidata; entre ells el més sin-cer Vidal Quadras; l’únic que sensesubtileses proposava tota mena decòlics nefrítics per als catalans que,il·lusos, encara aspirem a ser Nació.Els altres candidats i la candidatasemblaven de casa i donaven fins i totconfiança. Parlaven i prometien comsi fossin líders d’unes llistes electoralsd’una imaginària circumscripció elec-toral catalana per a les eleccionseuropees i ho feien amb tanta convic-ció que fins i tot de cada deu votantsnomés tres s’ho van creure, ja que sisde cada deu ciutadans amb dret a votno van anar a votar i l’u restant, si nova votar en blanc, va emetre un votnul.En realitat, Catalunya nació no era cir-cumscripció electoral i els candidatsque es proposaven com a líders decasa eren mers taloners d’aquells queno han parat mai de negar el pa i la sala Catalunya. Com si no hi haguésprous botiflers, que ara la políticatambé paga traïdors. Si tu, lector olectora, ets dels tres de cada deu quevas votar un candidat, felicitats peracomplir un dret democràtic i un deuremoral; però si el teu vot no anava perRamon Tremosa i Balcells (CiU) ni per

Oriol Junqueras Vies (ERC), abusantde la teva bona fe, probablement vanportar-te a l’hort de l’engany, ja que, siel teu vot era per Raül Romeva Rueda(ICV), tu votaves preferentment per enWilly Enrique Meyer, a qui potser niconeixes, oi? Però el més enrevessati més pervers el van patir els qui vanvotar María Badia i Cutchet (PSC), jaque. votant-la a ella, que hi anava detorna, donaven el vot preferent a JuanFernando López Aguilar i RamónJauregui Atondo (PSOE) i encaradavant de la Badia hi anavaMagdalena Álvarez Arza (PSOE),aquella exministra de Zapatero, famo-sa per haver fet arribar l’AVE aBarcelona a cops de destral.En resum, el resultat de les eleccionseuropees ha servit per constatar eldistanciament divorcista entre els ciu-tadans normals i els de la política. Elsuns sotmesos a la llei perversa del’oferta i la demanda que es quedensense feina si en allò que treballen noes ven, mentre aquests altres privile-giats de la “sopa boba” de cinc estre-lles i la xerrameca, tal com constatenles urnes, han perdut la credibilitat delseixanta per cent de la clientela i, perhaver assolit una feina tan mal feta,se’n van a Brussel·les per cinc anysamb una mesada de 13.000 €.Aclariu-m’ho bé, d’on surten aquestesnòmines estrafolàries? Doncs surtendels impostos sobre els beneficis quela gent veritablement treballadora ha

Per Joan Camps i Ortiz

12

Els candidats que han guanyat unescó al parlament europeu estan moltcofois i cofoies, tots victoriosos i totesvictorioses; no n’hi ha per menys: enun moment de precarietat d’ocupació,fer-se amb una nòmina de 13.000 €;una mesada de dos milions cent sei-xanta-tres mil de les antigues pesse-tes al mes per un treball en què tant ésque facis bona feina com no, no estàmalament, oi? Una ocupació on, esti-guis d’alta o de baixa, treballis a tot oa mig gas, sempre cobres puntual-ment a final de mes. Una vegada ele-gits tindran la flor al cul per cinc anys iviuran com prínceps. Per què no?Que de les promeses electorals jasabem què passa, tots acaben emu-lant Zapatero: avui dic “digo”, demàdic “Diego”. Per quins set sous s’haurien d’afanyaraquests empleats imposats com unmal necessari a Europa? Si prenent-s’ho a la fresca o tirant-s’ho a la bar-tola, van a un exili daurat on ningú noels apressarà, una vida de passadis-sos VIPs, de tranquil·litat i de bons ali-ments, sense controls de productivitatni amenaces de regulació d’ocupació. Aquests nois i aquestes noies, comque quasi tots són funcionaris, quanse’ls acabi el xollo de Brussel·les,només hauran de presentar-se alnegociat d’on provenen i dir aquí sócperquè he vingut, envieu a l’aturl’interí qui m’ha substituït durant elmeu allunyament sabàtic, que és horade recuperar el lloc de treball que endret a la Llei de l’Embut, la delFuncionari, m’heu hagut de guardar iem toca. Ser funcionari i tenir un escóa la política enmig de la crisi que vivimés per alçar els ulls al cel i sentir-se unil·luminat; però ser funcionari i passaruna temporada “a pan y cuchillo” aBrussel·les és com estar tocat per lagràcia de Déu, la mateixa gràcia injus-ta que ha mantingut el nepotisme deles monarquies europees que encarasobreviuen en el vell continent. Noseria estrany que amb tants cortesansi tantes cortesanes al parlament euro-

ELECCIONS EUROPEES

13

produït, o sigui: la gent que no para defer més rics als que ja són rics i que, ala que cauen quatre gotes, rics i polí-tics, que viuen com prínceps a costad’ells, els abandonen com gossos a lacuneta de l’atur. Aquesta partitocràcia tan antidemo-cràtica ha arribat a extrems inaccepta-bles, fins corrompre els mitjans decomunicació. Per enèsima vegada elsespais de la televisió pública, hanestat encotillats pels interessos dels

partits, només obsessos per mantenirla poltrona. Quina vergonya per alscandidats i per als ciutadans, que hoestem tolerant campanya darrerecampanya, quan una vegada més hanvolgut controlar al minut els espais“gratuïts” que concedeixen les televi-sions i emissores de radio públiques,gratuïts per a ells, no pas per als ciu-tadans que paguem religiosament elsimpostos. I és que aquests nois iaquestes noies, quan no els va bé la

llibertat d’expressió, van i t’inventenuna norma coercitiva i manipuladora.Quin respecte mereixen els partitspolítics i els seus líders, que s’hanmuntat una garantia constitucional perevitar que, en campanya electoral, elsperiodistes dels mitjans públics pugu-in actuar amb criteris professionals?Què volen aquesta gent tan fresca?Perquè emprenyats, molt emprenyats,ja ho estem.

El passat 23 de maig tinguérem el goigde visitar el Museu Cusí de Farmàcia,ubicat a les dependències delsLaboratoris Alcon. Fou l’any 1951 quanel vaig veure per primera vegada, ambmotiu de la meva incorporació al depar-tament de propaganda dels Laboratorisdel Nord d’Espanya. Aleshores teniacatorze anys. Foren bastants les vega-des que ajudava l’amic i company defeina Ezequiel Pagès Casacuberta aendreçar el material d’aquest museu.En aquell temps només m’impressio-naven uns caps reduïts d’indis, anome-nats Jívaros, individus d’un poble indí-gena de l’Amèrica del Sud, de la ves-sant est dels Andes, entre el Perú il’Equador, i no donava gaire importàn-cia a tot el contingut museístic. Catorzeanys de la meva vida els vaig passar acan Cusí. Poc abans que els laboratorispassessin a propietat del grup Alcon, elvaig tornar a visitar i vaig sortir-ne con-tent pel canvi que havien experimentat.Però aquesta última vegada he pogutapreciar el tresor que s’hi guarda i lacura que hi tenen els seus responsa-bles. Em plau transcriure el text del seufulletó:

“EL MUSEU CUSÍ DE FARMÀCIAEl Museu Cusí de Farmàcia ésl’exponent de la vocació històrica imuseística d’un farmacèutic, JoaquimCusí i Furtunet, fundador d’una empre-sa familiar de productes farmacèuticsque es creà l’any 1902 a la seva farmà-cia del carrer Ample, de Figueres, i queja al començament de les seves activi-

tats s’especialitzà en productes per al’oftalmologia. Secundat pel seu germàCarles i el seu cosí Rafael, el laboratorifarmacèutic prosperà i l’any 1925 estraslladà al poble del Masnou, a lacomarca del Maresme, prop deBarcelona, on encara es troba.Per aquest motiu, el Museu també acullla història d’una empresa farmacèuticaque ha estat sensible a la preservaciódel seu patrimoni històric i cultural i per-met contemplar la trajectòria d’unaindústria al llarg de tot un segle.L’any 1995, els Laboratoris Cusí passa-ren a ser propietat del grup Alcon i l’any1997el Museu Cusí de Farmàcia foucedit per la família Cusí a la RealAcadèmia de Farmàcia de Catalunyaque, amb l’ajuda de l’empresa actual, técura del manteniment i la difusió delcentre.

LA FARMÀCIA DE SANTA MARIA LAREAL DE NÁJERAEl nucli central que dóna personalitat al

Museu és la farmàcia de l’AbadiaBenedictina de Santa María la Real deNájera, comprada per Joaquim Cusíl’any 1921 i instal·lada amb la intencióde reproduir amb la màxima fidelitataquest recinte que es trobava als bai-xos de la casa de l’abat del cenobi,separada de l’actual emplaçament delmonestir. La ciutat de Nájera, prop deLogroño, a la comunitat de la Rioja, i enespecial el seu monestir, eren molt fre-qüentats en el camí de Sant Jaume ihan assolit molta fama i difusió al llargdels segles.La farmàcia, d’estil barroc, construïda ala segona meitat del segle XVIII, ocupauna planta de forma rectangular ambun hemicicle en un dels extrems.Aquest espai està ocupat per prestat-ges amb pots d’apotecari i urcéoles deceràmica blanca amb l’escut del’abadia. L’arcada central deixa espai ala part superior per a una fornícula ambuna imatge de Sant Benet, patró delcenobi, del segle XVI. A la prestatgeria

EL MUSEU CUSÍ DE FARMÀCIAPer Ramon Asensio i Cardell

14

En català fem ús d’adverbis acabats en –ment: AMABLE-MENT, BONAMENT, PUNTUALMENT, EXCLUSIVA-MENT, CORRENTMENT, PÚBLICAMENT, PRIVADA-MENT, ASSENYADAMENT… i això és ben correcte, bencorrecte.Cal que recordem, però, que, quan abusem d’aquestsadverbis, el llenguatge esdevé pesat, feixuc, farragós.Val la pena de tenir en compte que podem dir:DE BON COMENÇAMENT en lloc d’INICIALMENTSOVINT en comptes de FREQÜENTMENTDESPRÉS en lloc de SEGUIDAMENTABANS en comptes d’ANTERIORMENTA L’HORA en lloc de PUNTUALMENTGRATIS o DE FRANC en comptes de GRATUÏTAMENTPER SORT en lloc de SORTOSAMENT

AMB ELEGÀNCIA en comptes d’ELEGANTMENTDEL TOT en lloc de TOTALMENTDE GUST en comptes de GUSTOSAMENTSOLS o NOMÉS en lloc d’EXCLUSIVAMENTSOLS o NOMÉS en comptes de SOLAMENTDE PRESSA en lloc de RÀPIDAMENTDE TOT COR en comptes de CORDIALMENTAMB AFECTE en lloc d’AFECTUOSAMENTDE SEGUIDA en comptes d’IMMEDIATAMENTA LA FI en lloc de FINALMENT… i el llenguatge resulta més àgil, cosa que sempre ésd’agrair.Recomanaria que, en acabar un escrit, procureu treure’ntants adverbis acabats en –ment com pugueu.

La punta de la llengua (4)Per Esteve Pujol i Pons

–el cordialer– es troben flascons devidre amb tap esmerilat per a diferentslíquids, tintures i xarops. La resta de lesparets de l’espaiosa sala estan ocupa-des per grups de prestatgeries, armarisi calaixos decorats amb els noms de lesplantes que contenien, pinturesd’animals o motius rurals.

LA BIBLIOTECALa Biblioteca annexa al Museu, ambmés de 10.000 volums, destaca pels lli-bres antics sobre medicina i farmàcia,en especial farmacopees i receptaris, iun conjunt molt complet d’obres relacio-nades amb l’oftalmologia.LES COL·LECCIONSTambé s’apleguen al Museu diferentscol·leccions d’objectes i complementsde procedència diversa, relacionatsamb la farmàcia i la medicina, que pelseu valor, originalitat i varietat augmen-ten la importància d’aquest conjunt

museístic. Hi destaquen:La col·lecció de ceràmica farmacèuti-ca amb més de 700 peces. La majoria,datades entre els segles XV i XIX, proce-dents de diferents zones d’Espanya(Catalunya, Aragó, Talavera, Andalusia,Manises, Alcora), encara que també hitrobem peces procedents de diversospunts d’Europa.La col·lecció de vidre farmacèutic,amb més de 600 peces, com aramatrassos, retortes, alambins, gerres ivasos que ens transporten a l’ambientdels inicis de la recerca científica.La col·lecció de morters, un importantconjunt de gairebé 200 peces amb unagran varietat de mides, materials, pro-cedències i decoracions, des del segleXVI fins als nostres dies.La col·lecció d’ex-libris, amb més de4.000 unitats, de temes variats, entreels quals abunden els relacionats ambel món sanitari.

La col·lecció de gravats, un conjuntde més de 350 peces amb algunsvaluosos exemples dels mestres fran-cesos dels segle XVIII.Altres col·leccions no menys rellevantssón les de pintures (la majoria sobretemes relacionats amb la sanitat), ins-trumental mèdic, filatèlia i medallística.

Documentació sobre el Museu,l’empresa farmacèutica i l’entorn que hacontribuït a crear aquest espai singularon ciència i cultura, història i art, esdonen la mà.”

NOTA:–El Museu Cusí de Farmàcia es pot visitardos dissabtes a l’any dins de les Jornadesde Portes Obertes per al públic en general,al matí de 10 a 14, prèvia reserva al correu-e: jordi.dolz@alconlabs.com Aquest any la pri-mera visita va ser el 23-5-09 i la segona seràel 14-11-09.

15

Quan hi ha una nova catàstrofe aèriaescoltem històries dels qui van esca-par-ne per molt poc. Diem que aquel-la passatgera que es va endarrerir ésuna persona amb “sort” o escoltem untal que diu que Déu el va ajudar –per-sonalment em sembla massa agosa-rat, ja que els familiars dels morts nosé pas el que poden dir o el que podenpensar si barregem Déu en la tragèdiadel vol d’Air France que va caure eldia 31 de maig a l’Atlàntic–, com si fosmés mereixedor de clemència queaquells centenars de cossos que vanser llançats al buit.Agrair a Déu o a l’atzar i sentir-sealleujat són impulsos naturals que sónpropis no només dels qui es van esca-par de morir pels pèls sinó també delsqui vam estar més distants de latragèdia. Impulsos que no donenl’esquena a la pèrdua i al sofrimentdels familars dels 228 passatgers.És, no obstant, incòmode –per para-doxal– aquest benestar que neix albell mig del dolor de les famílies delsqui viatjaven en l’anomenat “avió de lamort”. Incòmode i il·lusori, per ofuscarl’evidència que els qui ens vam que-dar a terra –per Nadal la Mari i jo vamviatjar en el mateix vol– estem con-demnats també a un viatge, queacaba sempre en caiguda, ja que totsens hem de morir.En un avió, una màquina meravellosai absurda, som transportats d’un punta un altre del planeta com llaunes desardines: és un contenidor volador,una taca en el cel.Tots sabem que morirem; però el quetorna suportable aquesta veritat,aquesta certesa, és que és indetermi-nada: no sabem el quan, per aixòpodem oblidar que el nostre cos dei-xarà de funcionar i l’arribada de lasenyora de la dalla és tolerable, unaveritat dissimulada, una malaltia indo-lora, abstracta.La mort en accident, i més en accidentd’avió –tots agafem el cotxe pensantque arribarem al nostre destí, tot i quehi ha un munt de morts en accident decotxe; molts més que en accident

d’avió–, és ben desgraciada. És unaaberració del destí. Una mort imperso-nal, estadística, sense adreça, senseintimitat, sense molts cossos enaquest cas del vol AF 447. Si algundia jo fos pilot i desafiés la màquina,els núvols, les tempestats... almenysjo podria lluitar contra la màquina,contra els càlculs, contra unes condi-cions atmosfèriques adverses, de lamateixa manera que, en conduir uncotxe en un dia de pluja intensa, sommés prudents, més assenyats, mésconscients que el vehicle de quatrerodes pot ser també una màquinamortal.No permeti Déu que mori en un Airbus

–demano la mort al llit de casa, en elson, anant cap a l’eternitat amb saba-tilles d’hivern; però em sembla dema-nar massa–, que no sé qui va cons-truir, no sé qui el va batejar, no sé quiel va proveir de querosè, no sé qui elva pilotar. Assegut i espremut enmigde centenars de persones, que no séqui són. Perdut en un cel que no séquin és. Una emboscada desconegu-da, sense rostre. Un parany contra elqual no es pot lluitar. I de res valdrà lameva força ni la meva història. I gaire-bé no podré pensar en els éssers esti-mats i apreciats. I la meva cara sortiràals diaris, barrejada amb d´altres, i lameva mort serà la dels altres.

AF 447: LA MORT DELS ALTRESPer Joan Maresma Duran

Aquestes “Històries...” són el fruit d’untreball per a una conferència (1) eltema de la qual crec que és prou inte-ressant perquè quedi reflectit enaquest recull d’històries.Les creences i supersticions han anatlligades als humans des que el mónés món, ja que són el que podríemqualificar de necessitat peremptòria.El que ha variat al llarg de segles imil·lennis han estat tan sols les for-mes i els noms, que s’han anat adap-tant al moment present.Avui dia podem comprovar que el fetsegueix vigent fins i tot en personesque potser no són ni creients ni practi-cants. Ho veiem sobretot en esportis-tes, que, en sortir al camp, toquen lagespa i a continuació se senyen o bébesen la medalla que duen penjada alcoll. També hi ha els qui besen l’anellde casat en fer un gol o s’arreman-guen la samarreta i en mostren unaaltra a sota de la primera, on hi haimpresa una dedicatòria a un delsseus éssers estimats. Altres canviende peu si el que havien posat primerno era, per a ells, el correcte i algunshan de dur unes sabates, mitjons,etc., diferents de la resta, si no, nosurten segurs. Això no és altra cosaque una mena de superstició.Però potser on han estat més fortes,més arrelades, aquestes creences isupersticions, de sempre, ha estatentre la gent de mar, ja que l’home, unser terrícola, en no tocar de peus aterra, en estar en un mitjà més inse-gur, un mitjà que no li és propi, ha cer-cat en les creences i supersticions,siguin dirigides a algun sant, a Déu, oa alguna força o energia, el que enaquell moment necessitava, el que enaquell moment creia o creu superior aell, on poder agafar-se en momentsd’inseguretat i poder resistir millorl’angoixa que li produeix aquest mitjàon es troba insegur, l’aigua, el mar. Ho ha fet encara que fos, a voltes,

SUPERSTICIONS i CREENCES POPULARS......dels nostres mariners (I)

Per Joan Muray

Històries de la vila

16

Les creences dels homes de marmasnovins no foren diferents de lesd’altres indrets, només deuria potsercanviar el nom del sant a qui dirigienllurs peticions.Entre les devocions més arreladesentre la marineria de la nostra vila o, simés no, des que en tenim constànciaoral o documental, han estat a la Marede Déu de la Cisa i a Sant Antoni dePàdua. En la primera, el seu profundarrelament crec que és degut sobretot

Mare de Déu de la Cisa

Sant Antoni de Pàdua

Santuari de la Mare de Déu de la Cisa (foto Teresita Torres)

amb una fe una mica de conveniència,ja que és de sobres sabut que quanhom es troba en greus problemes,siguin de l’índole que siguin, allò quepopularment es diu veure’s ambl’aigua al coll, que en el cas delsmarins a la majoria dels casos no éscap metàfora, sinó un fet ben real, siguicreient o no, cerca en el més enllà, enla divinitat, als qui ell creu éssers o for-ces superiors, el que la seva menthumana no sap com resoldre.

segons si agafen el tren al primer odarrer vagó. També es deia “passem un quinoci”quan es passava un trasbals impor-tant. Un altre era dir “fem baldeiu”, perdir que fan neteja general, com la ques’acostumava a fer per la Festa Majori per Nadal. N’hi ha d’altres, però ensallargaríem ple. Ara ja, cenyint-nos a les devocions, laque primer abordarem serà la de ladevoció popular a la Mare de Déu dela Cisa, aquest conegut i popular, perdiverses raons, santuari maresmenc. Iho farem amb un relat, mig a cavall dela història documentada i l’altre migcom una mena d’assaig històric, basaten les hipòtesis que va apuntar al seutemps, per mitjà d’un estudi, unil·lustre mataroní del segle XVIII, en elqual feia recular el seu culte fins almón hel·lènic.La primera part, la documental, ensdiu que el santuari de la Mare de Déude la Cisa està documentat des del

17

Exvot de la Cisa

Barca de mitjana a la platja del Masnou

1408, encara que el primer edifici dequè es té constància data del 1543;però el mot Cisa apareix per primercop en un document de l’any 995, pertant ara en fa mil catorze anys. Estroba a prop del mas Cisa, del qualpren el nom, casa d’on era la pastore-ta que va trobar la imatge, fet usual enla majoria de llegendes referents a lesmarededéus trobades.Tot i que la primera data documentadaque hem vist és la de 1408, en recentsexcavacions arqueològiques, fetesamb motiu de les reformes previstes iefectuades dins l’església del santuaril’any 2002, s’hi trobaren restes d’untemple romànic, per tant, anterior al’esmentat del segle XVI, el qual seriadel segle XII.Aquest santuari del segle XVI fou cre-mat el 1713 per les tropes borbòni-ques, que tantes coses cremaren odestruïren, tant a la nostra comarcacom a tot Catalunya i a la resta delsantics països de la Confederació

a la proximitat de la nostra vila amb elsantuari. Santuari mariner perexcel·lència de la nostra comarca i,per tant, és un fet del tot usual.Però el segon, el sant de Pàdua, ciu-tat del Venetto, a la Itàlia del nord-est,deuria ser un arrelament que deuriacalar molt profund al Masnou, tantentre els marins de pesca o cabotatgecom entre la població, en aquest cas,sobretot la femenina.Aquí m’atreviria a deixar anar unahipòtesi d’aquest arrelament masnoví,que podria ser degut al fet que el santva viure una part molt important de laseva vida, a l’edat mitjana, a Tolosa deLlenguadoc, per tant a Occitània (dinsl’estat francès), i, tenint en compteque l’origen de molts dels marins delMasnou era occità, com fou el delsMillet, Maristany, Estaper, Pagès,Censat, etc., podria ser que, en venira Catalunya la majoria cap al segleXVII, haguessin incorporat llur fe alsant de Pàdua entre nosaltres. També el trobem al món de la burocrà-cia, en aquest cas marítima, com fouel cas de les patents de sanitat, menade salconduits necessaris per podernavegar i comerciar amb altresindrets, on es pot veure la influènciade sant Antoni al Masnou, comcomentarem més endavant.Quant a les supersticions, que alMasnou també n’hi deuria haver, jaque encara n’hi ha als nostres dies,com a tot arreu, han quedat, en ser unfet molt personal del qual no es deixaconstància documental com en el casdel fet religiós, molt poc conegudes.Les supersticions sempre han quedat,pel fet esmentat, més soterrades o,millor dit en el cas que ens ocupa, entractar-se d’un tema mariner, podríemdir que deurien quedar al fons del mar.El que sí ha quedat entre els masno-vins actuals, tot i que el temps escuida d’anar-ho diluint, són un bongrapat de mots mariners dins el nostrelèxic, que sovint diem sense ni ado-nar-nos-en.Un d’ells és quan els masnovins, enanar a agafar el tren, sobretot fa unsanys –ara, com deia, s’ha perdut bas-tant– deien o diuen “mus embar-quem”. I si hom fila més prim encara,aclareixen si ho fan a proa o a popa,

Catalano-Aragonesa; se’n salvà tansols la imatge gòtica.El 1759 fou edificat de nou, per tornar acremar-lo el 1936, aquest cop pelsanarco-sindicalistes; per sort es tornà asalvar la imatge, però desaparegueren,o bé cremats o bé per robatori, la majo-ria dels exvots que al llarg del temps hihavien dut els mariners del BaixMaresme uns gran quantitat dels qualshavien dut els mariners masnovins, fetproporcional al gran nombre de capi-tans que tingué el Masnou envers elsd’altres poblacions de la comarca.El culte a aquesta Mare de Déu no solsfou mariner, ja que també fou invocadaper a guariments de tota mena, i tambémolt especialment per les dones quedesitjaven tenir fills, o sigui per a fertilit-zacions, ja que aleshores no existial’avançada tècnica mèdica actual ihavien de recórrer a les creences.Quant a la part hipotètica, la sabem,tal com he dit, pels escrits que deixà elDr. Antoni Puigblanch, un savi mataro-ní que va viure entre els segles XVIII iXIX, el qual, a començaments d’aquestdarrer, va dir que havia trobat ele-ments clàssics en el nom i el culte a laMare de Déu de la Cisa. Creia que elnom Cisa derivava de Circe, la famo-sa fetillera de l’Odissea homèrica, lli-gada a l’heroi clàssic Ulisses, al qualfacilità el descens a l’Hades on residienels morts. També Circe va oferir aUlisses i a la tripulació de la seva nau,per emborratxar-los i aprofitar-se’n, el vide Pramni, nom del qual ell creia quepodia provenir el de l’actual Premià. Sembla una hipòtesi un xic fantasiosa,

Vaixell masnoví en alta mar passant un “quinoci”

però, com diu la dita, de més verdes enmaduren. Si més no, si alguna cosad’aquesta hipòtesi lliga amb la tradiciómarinera del santuari és que Ulissesfou navegant, per força, durant molt detemps. I per altra part, els noms esmen-tats pel doctor mataroní tenen una certaversemblança amb els nostres; pertant, amb el temps i noves aportacionsque poden sorgir, Déu dirà.I ara, seguint amb el tema d’aquesteshistòries i després d’aquesta llargaintroducció referent a la Cisa, vegemquina fou veritablement, per mitjà delsexvots, aquesta devoció mariana delsnostres marins.Al santuari, abans de la crema del1936, hi havia 186 exvots mariners, 91dels quals corresponien a gent masno-vina. que els havien portat al santuari,

en agraïment a tota mena de peticionsfetes als moments de perill en alta mar,tot i que el major nombre d’aquests,com és natural, corresponia als de sal-vaments per naufragi. Invocació quefeien, com he dit, al moment de trobar-se en perill de mort al bell mig de lesmars i oceans, i que, si se salvaven,pintaven ells mateixos o feien fer per unpintor professional, tot i que eren mésabundants els primers, fet pel qualdonaven un aire molt més natural aaquestes petites obres pictòriques,alhora que més sincer, de l’agraïmentper la sol·licitud que els havia estat con-cedida. També hi havia, tot i que enmenor quantitat, exvots representantnaus en miniatura.D’aquests exvots masnovins de laCisa, el més antic correspon a l’any1689 i fa referència a la proesa delmariner Joan Sala, el qual amb laseva nau va sortir victoriós en la lluitacontra uns pirates holandesos.Un altre, però del segle XVIII, portavauna inscripció que deia així: “Sucseí aJoan de Masnou, any 1723, en unabatalla contra un corsari Turch”.

NOTES1-Conferència donada al MUSEU MUNICI-PAL DE NÀUTICA DEL MASNOU, dins elcicle de conferències “Supersticions icreences populars marineres”, que fa LAMAR DE MUSEUS, i organitzen MuseusMarítims de la Costa Catalana, el dissabte,19 d’octubre del 2002.

Les sirenes d’Ulisses

18

G U I N G U E T A

MENYO’09A la platja d’ Ocata, dia i nit, 626 711 437

PROGRAMACIÓ ESTIU 2009“LES NITS LLATINES DE LA GUINGUETA”

2 DE JULlOL 8 PUNTO G Musica llatina

9 DE JULlOL CLUB DEL RITME ALL STAR Rumba Catalana

16 DE JULlOL JIMMY JENKS QUINTETLatin/Funk

23 DE JULlOL DELTA POWER TRIORegae/Rock

30 DE JULlOLMARC AIZA GRUPJazz/Funk / Hip Hop

6 D'AGOST CLUB DEL RITME ALL STARLes cançons de I'espectacle LA HISTORIA DEL RITME INTERMINABLE

13 D'AGOST JIMMY JENKS QUINTETLatin/Funk

20 D'AGOSTCLUB DEL RITME ALL STARRumba Calalana

27 D'AGOST 8 PUNTO G Musica llatina

CADA DIJOUS DEJULIOL I AGOST ALES 11 DEL VESPRE

Talleu i feu-nos-ho arribar per correu o personalment al carrer Dr. Agell, 9 - 08320 el Masnou

SOL·LICITUD D’ADMISSIÓ DE SOCI

Nom i cognoms:................................................................................................................

Adreça: .......................................................................Telèfon: .........................................

Adreça electrònica ......................................................DNI: .............................................

Noms i cognoms cònjuge/parella: ..................................................................................

Quota anual 2009: 30,50€ (Revisable anualment amb l’IPC)

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Autoritzo el pagament de les quotes de Gent del Masnou amb càrrec al meu compte / llbreta:

Banc / Caixa............................... Adreça ..........................................................................

Núm. de compte / Llibreta Entitat / oficina / D.C. / núm. de compte

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Signatura del sol·licitant

El Masnou...........de...................................de.................

GENT DEL MASNOU Dr. Agell, 9 · 93 540 39 29 · 08320 el MasnouCorreu electrònic: gentmas@suport.cat · www.gentdelmasnou.cat

Vols fer-te soci de Gent del Masnou?

20

Aquesta XI Mostra d’Etiquetes de Vinsi Licors ha estat dedicada a “SENYO-RES” i ens l’ha deixada per a l’ocasióel col·leccionista Emili López, deBarcelona.Com el seu títol indica, abans de lapresent ja se n’havien fetes deu més;aquestes però, les havia realitzat unaltre gran col·leccionista, AntoniMestre i Capcir, al qual agraïm desd’aquestes pàgines la inestimablecol·laboració, bon gust i predisposició.Des d’ara i periòdicament seguiremamb aquestes mostres, que no sónsolament de col·leccionisme, sinó quesón una expressió de cultura, per talcom en les etiquetes no sols s’hireflecteix una marca i una publicitat,sinó també unes modes, costums itambé la mà dels artistes que les crea-ren.A la que hem tingut des del 30 de maigal 19 de juny del present hi ha hagut217 etiquetes presentades en 20 qua-dres. Una digna representació del’evolució de la publicitat de diferentsmarques de vins i licors a les diversesèpoques representades.

Agraïm, doncs, de nou alcol·leccionista Emili López la sevainestimable col·laboració i l’emplacemper a una nova mostra, que no dub-tem que aportarà una nova faceta cul-tural a la nostra Sala d’Art i a la vila delMasnou.

--------------------------------------------------

Avançada de dues exposi-cions commemoratives...

1909–2009. CENTENARIS DE…

“LA SETMANA TRÀGICA” I “Vè CONGRÉS D’ESPERANTO”

Aquesta mostra de commemoracióhistòrica, la podreu veure en una solaexposició conjunta d’ambdós centena-ris a la nostra Sala d’Art del 18 de juliolal 18 de setembre, amb el parènteside les vacances; restarà tancada,doncs, des de l’1 d’agost al 4 desetembre.Aquests dos fets històrics d’aquellestiu del 1909 s’esdevingueren:

LA SETMANA TRÀGICA del 26 dejuliol a l’1 d’agost; i en fou la causa lalleva de soldats per anar a lluitar alMarroc pels interessos colonials espa-nyols. La gran majoria d’aquesta llevade soldats reservistes fou a Catalunyai molts d’ells eren casats i amb fills. Elresultat foren els aldarulls que trasbal-saren Barcelona durant una setmana,aldarulls especialment antimilitaristes ianticlericals, dels quals resultà la des-trucció de 80 edificis religiosos i en fouel balanç de víctimes de 3 morts i 27ferits entre les forces d’ordre, i de 75 a100 morts i centenars de ferits entre lapoblació civil. A més, es necessitavaun cap de turc per fer-li pagar els plats

trencats i el trobaren en el pedagogalellenc Francesc Ferrer i Guàrdia,que havia fundat l’Escuela Moderna,un sistema d’ensenyament avançat, acriteri de les classes “benpensants” ireligioses, i fou executat a Montjuïcdesprés d’un d’aquells judicis suma-ríssims als quals ja s’entra condem-nat.

Vè CONGRÉS D’ESPERANTO es vafer també a Barcelona del 5 a l’11 desetembre; i la ciutat es va convertiraquells dies en la capital mundial del’Esperanto i en resultà un gran suportper a aquest moviment, no sols a lacapital sinó a tot Catalunya.Aquest idioma, que volia ser universali que potser hauria resolt molts proble-mes de comunicació si s’hagués arri-bat a implantar a nivell mundial, vaviure en aquells anys una granempenta i predicació, especialment degrans personalitats de la cultura. Alnostre país, entre d’altres, van escriu-re en esperanto el gran poeta i escrip-tor Carles Riba, que en féu diversospoemes; i els que semblen ser els pri-mers escrits en català sobrel’esperanto foren fets pel pare del pin-tor Salvador Dalí, el notari figuerenc.Tot i que la introducció de l’esperantoal nostre país ho fou pels comtats delnord, a la vila de Ceret, també es vapublicar, a banda i banda del Pirineu,una revista Espero de Katalanjo, que,tot i que només en sortiren tres núme-ros, va comptar amb 22 membres aPerpinyà, 21 a Barcelona, 13 a Ceret i3 a Manresa.Ambdues mostres en una sola exposi-ció comptaran amb material gràfic idocumental origial. Postals, revistes,retalls de diari, etc. d’aquells moments

Cròniquesexposicions

“XI MOSTRAD’ETIQUETES DE VINS ILICORS”Per Joan MurayVocal de Cultura

21

tràgics per una banda i esperançadorsper l’altra, però que ens mostraranl’una les malvestats que es portaren aterme i l’altra, com era la Barcelonad’aquell temps.Una mostra que cal que no us perdeu.No sempre es pot comptar amb docu-mentació original de l’època i, a més,en imatges. Ja és ben sabut allò quees diu que una imatge val més quecent (o mil) paraules.Us hi esperem entre el 18 i el 31 dejuliol i entre el 5 i el 18 de setembre.

El 23 de maig passat, a la nostra seusocial, vam tenir el goig de presentaraquests dos llibres a l’entorn delsvalors, entesos com a aquelles espe-cificacions intrínsiques de la personahumana que l’ajuden a créixer i con-viure harmònicament amb si mateix iamb els altres.A la taula de presentació hi haviaJesús Araújo, en representació del’editorial Parramón, Josep Villà iSoler, psicòleg clínic i membre delGrup Fills (per a l’educació), substi-tuint Maria Carme Giralt i Rosés,pedagoga, que excusà la sevapresència a causa d’un entrebanc clí-nic de darrera hora, i l’autor dels lli-bres, Esteve Pujol i Pons.Seria molt llarg detallar les diferents iinteressants intervencions dels pre-sentadors, motiu pel qual utilitzaremunes breus ressenyes de les paraulesque ens adreçaren durant l’acte:Així Josep Villà inicià la seva interven-ció llegint les paraules que havia pre-parat Maria Carme Giralt, amb aques-ta cita: “Els nostres joves d’ara esti-men el luxe, tenen pèssims modals idesdenyen l’autoritat; mostren pocrespecte pels seus superiors i prefe-reixen la conversa insulsa a l’exercici;els joves d’ara són els tirans i els ser-vents de les seves llars: ja no s’alcenquan algú entra a casa seva; no res-pecten els pares, conversen entre siquan estan en companyia dels més

grans, devoren el menjar i tiranitzenels mestres” (Sòcrates, segle IVabans de Crist)… Sorprenent cita, quedemostra que els “mals” del jovent javénen de lluny i no són pas exclusiusdels nostres joves d’avui. Per la seva part, l’autor, Esteve Pujol,amb la seva habitual destresa comuni-cativa, destacà diferents aspectesd’ambdós llibres, intencionadamentpensats per ésser utilitzats com aeines per als pares en la difícil tascad’educació dels fills. Entre moltresaltres coses sucoses digué:-“Hem d’informar, hem d’exhortar,hem d’animar, hem de premiar, hemde reprendre, hem de fer pensar, hemde responsabilitzar, hem de fer exerci-tar, hem d’habituar… però sobretot,hem d’oferir exemples viscuts…”-“El valors no s’eduquen, s’ensenyen;som un aparador d’on cadascú escullallò que més li plau i més el convenç;

la xerrameca del venedor pot allunyar-ne, enfastiguejar, el possible compra-dor”…-“Educar no vol dir predeterminar, voldir influir i prou. Un educador és unésser lliure que vol influir honestamenten un altre ésser lliure perquè siguimés lliure: Déu n’hi do!...En la introdcció del llibre Valors percréixer, hi llegim: “Com a pares i edu-cadors hem de proporcionar recursos,posar els fonaments per construir laseva personalitat, tot establint unesbases per tal que puguin sobreviureen un món global i en constant evolu-ció”.Doncs sí, aquest és el gran repte delspares i educadors i hem d’agrair al’amic Esteve Pujol la seva aportació iguiatge per fer més planera aquestatasca.Que sigui per molts anys.

Cròniques DE LA PRESENTACIÓ DELS LLIBRES:“VALORS PER CRÉIXER” i “EL GRAN LLIBRE DELS CONTES AMB VALORS”, d’Esteve Pujol i Pons.Per Joan Casals

22

CròniquesLa coral Xabec torna a cantar per la Festa MajorPer Esteve Pujol i Pons

CròniquesLa Coral Xabec gravaPer Esteve Pujol i Pons

I és que Festa Major sense amorsseria una pobra Festa Major!I després… cap a Cuba falta gent!,amb els nostres capitans, els nostresindianos; amb plaers i amb dolors;amb espavilats, que hi deixaven el cor–ai!, La Reina del Placer(X.Montsalvatge / A.Langrée) o Laniña criolla (de Punto de Habanera.N.Luján / X.Montsalvatge); i ambherois, que hi deixaven la vida –el noisde Calella, que varen morir al peu delcanó… (El meu avi. J.Ortega-Monasterio / F.Vila). Tres havaneresper escoltar-les, deixar-se endur,somiar, somriure.El bis va ser El meu avi, però ara can-tat per tothom. Una coneguda emdeia, després del concert: Jo tambéhe cantat. Ei, em refereixo a “El meuavi”!

La Montserrat Llagostera, que ensdirigeix a tots; la Bàrbara Llacay, quetoca el piano com els àngels; tots elscantaires, que som dones i homes demolt bona voluntat, vam desitjar de lamillor manera que sabem una BonaFesta Major a tothom!Feia molta calor, però diria que tothomsortia content de la cantada.Tot això passava al vespre del dissab-te 27 de juny.

La parròquia de Sant Pere plena compoques vegades; bancs, cadires i gentdreta. Quin goig! A fora hi feia moltacalor; a dintre, força, val a dir.El concert d’enguany va començaramb un to molt festiu Ton pare no ténas (trad.mallorquina/harm.BaltasarBibiloni); potser sí que ton pare no ténas i ta mare és xata; però, al concertd’aquest vespre, ni li va faltar nas ni vaser xato: va ser un concert de FestaMajor i dels bonics! Ep, que tots elsque fem intentem que ho siguin; si hoaconseguim o no, són les espectadorsi oïdors qui ho valoren. Però, vaja,molts hi tornen cada any; bon senyal!Sí, va ser una cantada de Festa Majorde Sant Pere amb tots els ets i uts:refrescant, alegre, amb uns brins denostàlgia. La Festa Major, perquèsigui Festa Major, ha de tenir unregustet de cosa de sempre.Va ser un concert perquè el somriureno se n’anés dels llavis ni la brillantor,dels ulls. I em fa tot l’efecte que hovam aconseguir.A la primera part, que acabàvemd’encetar, vam fer una volteta per casa.I quan dic per casa vull dir PaïsosCatalans, i vull dir sobretot, el Masnou.Només calia fer una ullada al programai ja se’n podia adonar tothom.I vam continuar cantant cançons nos-

tres, de les que no volem oblidar mai.La Raimundeta (cançó-dansa tradicio-nal d’Artesa de Segre / harm.Pau Cas-tanyer). La Dama de Mallorca (tra-d.mallorquina / harm.Baltasar Bibiloni).El cantaire del Masnou “Vals de lesPepones” (Joan Costa). La Rondalla deles ones (F.Ramentol / G.Maristany /M.Llagostera). Les cabòries d’en Peret(F.Ramentol / G.Maristany / M.Llagos-tera). Entre els salzers (A.CastellsCasas / M.Llagostera). Aquestes tresdarreres, rescatades de la músicapopular masnovina.

A la segona part sí que vam sortir decasa, mar enllà i mar ençà; que ensabem el masnovins de mirar el mar!La vista ens arriba fins a Amèrica i fala volta al món. Com les cançons quevam cantar.Amors poètics, amors somiadors laprimera Sobre l’arc de Sant Martí,quan tot el món és un desgavell…(Over de rainbow. Harpurg-Arlen /M.Llagostera). Amors humans, amorsarravatats la segona Inhumanes, que,sense compassió, us burleu del nostreneguit… (Madrigal. G.Fauré Op.35).Amors divins, amors eternals la terce-ra Verb igual a l’Altíssim, la nostraúnica esperança… (Cantique de JeanRacine. G.Fauré).

Ep!, quan sentim això de gravar ja ensimaginem que ens referim a gravar pera Hisenda. No, no; em refereixo a gra-var música, cançons, melodies.Resulta que el Centre de CulturaPopular i Tradicional Catalana, delDepartament de Cultura de laGeneralitat, promou una col·lecció dediscos compactes sota el títol Les par-les de ponent a llevant, de mestral amigjorn. Aquest és el volum 3 CorsCatalans.Ja sabem que totes les llengües del

23

món, totes, es parlen en molts dialectes isubdialectes. Les llengües són una abs-tracció de les varietats fonètiques, morfo-lògiques, sintàctiques, lèxiques dels quila parlen. I a la llengua catalana li passael mateix. Quina manera millor de sub-ratllar-ho que recollint testimonis oralsdels territoris de parla catalana? Doncsaixò és el que va fent aquesta col·lecció.Van confiar aquest encàrrec al MovimentCoral Català.Van triar l’Orfeó Andorrà, el Ressò del’Arbós del Penedès, l’Estel deGironella, el Mestral de Reus, la Coraldel Matarranya i la Coral Xabec delMasnou. I n’estem sanament cofois! Iqualsevol reconeixement a la Coral ésun reconeixement a la vila del Masnou,segur que sí.Aquesta elecció suposa bàsicamentdos compromisos per dur a terme. En

primer lloc, que cada coral gravi trescants populars en un disc compacte. I,en segon lloc, una actuació conjunta detots aquests cors al Palau de la MúsicaCatalana, prevista per a la tarda del 29de novembre, on cada coral cantarà elscants enregistrats i un cant comú decloenda.Com podeu veure, la cosa fa molt de goig.El diumenge 31 de maig a les 10 delmatí, ja ens teniu a tots, directora i can-taires de la Xabec, als estudis CapitalSound de Barcelona per gravar-hi trescançons del patrimoni masnoví, que laMontserrat Llagostera està recuperantde l’oblit i arranjant-les per a quatreveus: El cantaire del Masnou –Vals deles Pepones– (Joan Costa); Les cabò-ries d’en Peret –Schotichs humorístic–(F.Ramentol-G.Maristany, 1917); LaRondalla de les ones –Americana–

(F.Ramentol-G.Maristany, 1901).Hi vam posar totes les ganes, ja us hopodeu imaginar. I és que cantar ambpúblic que t’escolti és meravellosamentmotivador; però tenir les teves pròpiescançons en conserva, enllaunades quediguéssim, i escoltar-les al cotxe o enuna estoneta de lleure a casa o com amúsica de fons, creieu-me que també ésenormement gratificant. Saps l’esforçtens i exigent dels assajos, les hores unamica feixugues d’enregistrament i… elgoig de sentir-te, que compensa tots elsacrificis anteriors. Les persones somaixí: ens consta l’esforç, però en gaudimdels resultats.És la tercera vegada que la nostra coralaboca cançons en un compacte i us dicde debò que val la pena.Aviat el podreu tenir a la mà… i a lesorelles.

La veu metàl·lica balcó o finestres, compte!, posarà enfuncionament l’alarma i avisarà totseguit els mossos d’esquadra. Elsveïns ja estan avisats. Vostè també.Torni un altre dia. Gràcies! Premo el polsador un altre cop. Ésdivertit!– Sí, sí, tornaré un altre dia.El pare del pintor Dalí, l’exnotari sr.Salvador Dalí i Cusi, nat a Figueres,d’escoltar la peroració robòtica, bensegur que hauria dit: Coll...! -Ons, esp.d’una certa grandària, plural. (Tafaners,xafarderots, que tot ho voleu esbrinar.)

Pensaments profunds,tant, que no tenen cap

“fons”. Els paraigües i les dones no s’assem-blen pas gens, però haurien de fer-ho.Ells: Costen relativament ben poc. Ocupen poc espai; no s’enfaden mai.Són de fàcil manteniment.Sempre, faci fred o calor, estan a punt. Els podries deixar oblidats en qualse-vol lloc, sense passar obligatòriamentpel jutjat.També són un punt de suport o d’ajut. La pena, la llàstima és que, per més que

te’ls estimis, mai no tindràs paraigüets.Elles: No són pas les ombrel·les.Són les nostres àvies, mares, espo-ses, filles, companyes o amigues queDéu ens ha donat perquè no era boque l’home estigués sol i oblidés elparaigua cada dos per tres. Sort entenim, d’elles, que amatents ens avi-sen: “Ves, que te’l deixes”.

Articles de viatgePujo al tren a Ocata; al Masnou ho faun xinès, que em saluda cortesamentamb una lleu inclinació i un “buenastaldes” i pren seient al meu costat. Joli corresponc deixant el llibre de poe-sia que estic llegint, “Flors del camí”del poeta masnoví Josep Pujadas iTruch, i incorporant-me lleugeramentel saludo: – Bona tarda–, tot creuant un somriure. Abans d’arribar a Monsolís treu d’unacarpeta unes quartilles. Les examinaacuradament, l’escriptura és per a miinintel·ligible i ocupa més o menys unterç al bell mig de la pàgina.Llavors goso preguntar:– “¿También lee poesía?”– “No, no, lista de plecios.”Prosaic, oi? Ells, però, van inventar lapólvora…

Gairebé tot això és veritatPer Carles Maristany

L’altre dia, amb ocasió de voler fer unacurta visita a uns amics que volia salu-dar, vaig trucar al seu pis per anun-ciar-me. Un ding-dong em dóna fe que a dalt jaha sonat el truc.Després d’un curt interval, per l’intèr-fon una veu “robòtica”, metàl·lica,m’avisa:– Vostè ha trucat al segon-primera. Ara no som a casa, però hi tornaremaviat.Qualsevol forcejament en la porta,

24

Quan hi ha una nova catàstrofe aèriaescoltem històries dels qui van esca-par-ne per molt poc. Diem que aquel-la passatgera que es va endarrerir ésuna persona amb “sort” o escoltem untal que diu que Déu el va ajudar –per-sonalment em sembla massa agosa-rat, ja que els familiars dels morts nosé pas el que poden dir o el que podenpensar si barregem Déu en la tragèdiadel vol d’Air France que va caure eldia 31 de maig a l’Atlàntic–, com si fosmés mereixedor de clemència queaquells centenars de cossos que vanser llançats al buit.Agrair a Déu o a l’atzar i sentir-sealleujat són impulsos naturals que sónpropis no només dels qui es van esca-par de morir pels pèls sinó també delsqui vam estar més distants de latragèdia. Impulsos que no donenl’esquena a la pèrdua i al sofrimentdels familars dels 228 passatgers.És, no obstant, incòmode –per para-doxal– aquest benestar que neix albell mig del dolor de les famílies delsqui viatjaven en l’anomenat “avió de lamort”. Incòmode i il·lusori, per ofuscarl’evidència que els qui ens vam que-dar a terra –per Nadal la Mari i jo vamviatjar en el mateix vol– estem con-demnats també a un viatge, queacaba sempre en caiguda, ja que totsens hem de morir.En un avió, una màquina meravellosai absurda, som transportats d’un punta un altre del planeta com llaunes desardines: és un contenidor volador,una taca en el cel.Tots sabem que morirem; però el quetorna suportable aquesta veritat,aquesta certesa, és que és indetermi-nada: no sabem el quan, per aixòpodem oblidar que el nostre cos dei-xarà de funcionar i l’arribada de lasenyora de la dalla és tolerable, unaveritat dissimulada, una malaltia indo-lora, abstracta.La mort en accident, i més en accidentd’avió –tots agafem el cotxe pensantque arribarem al nostre destí, tot i quehi ha un munt de morts en accident decotxe; molts més que en accident

d’avió–, és ben desgraciada. És unaaberració del destí. Una mort imperso-nal, estadística, sense adreça, senseintimitat, sense molts cossos enaquest cas del vol AF 447. Si algundia jo fos pilot i desafiés la màquina,els núvols, les tempestats... almenysjo podria lluitar contra la màquina,contra els càlculs, contra unes condi-cions atmosfèriques adverses, de lamateixa manera que, en conduir uncotxe en un dia de pluja intensa, sommés prudents, més assenyats, mésconscients que el vehicle de quatrerodes pot ser també una màquinamortal.No permeti Déu que mori en un Airbus

–demano la mort al llit de casa, en elson, anant cap a l’eternitat amb saba-tilles d’hivern; però em sembla dema-nar massa–, que no sé qui va cons-truir, no sé qui el va batejar, no sé quiel va proveir de querosè, no sé qui elva pilotar. Assegut i espremut enmigde centenars de persones, que no séqui són. Perdut en un cel que no séquin és. Una emboscada desconegu-da, sense rostre. Un parany contra elqual no es pot lluitar. I de res valdrà lameva força ni la meva història. I gaire-bé no podré pensar en els éssers esti-mats i apreciats. I la meva cara sortiràals diaris, barrejada amb d´altres, i lameva mort serà la dels altres.

AF 447: LA MORT DELS ALTRESPer Joan Maresma Duran

24

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60Teià: Passeig de la Riera, 14 · T.93 540 14 52

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61 · El Masnou

Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El Masnou

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

LA PASTISSERIAFRESCA DE L’ESTIU

AMB TOTA LA GARANTIAde les pastisseries del Masnou

pastisseria bomboneria

Navarra, 100 · Tel. 93 555 34 75 · El Masnou

Nova direcció David Bertran

mestre pastisserMMACDE 02

(Millor mestre artesà xocolater d’Espanya)

Fem l’autèntica coca de Llavaneres

25

Joan Comellas i Maristany. (El Masnou, Maresme 1913-2000)

Músic, pintor i ceramista

Opim - Opisso, Ricard - Opuscle - Orat.Opim.- Fèrtil, ric, abundant. Que els nostres fruits de virtut, bondat i intel·ligència si-guin un dia tan abundosos com els que ens dóna gracio-sament la natura.

Opisso Ricard.- Dibuixant i caricaturista contempo-rani. Nat a Tarragona l’any 1880…A part de l’extensa biografia que en fa l’Enciclopèdia queens il·lustra, vàrem fer la seva coneixença en certa ocasió.Home tremendament vital i dinàmic, enamoradís com unacriatura, gran i “xistós” com ell sol, graciosíssim contantels “xistos” eròtics propis de la seva època. El seu dibuixera el reflex de la seva persona, sempre viva i exultant.

Opuscle.- Obra literària o científica de poca extensió. En l’opuscle hi pot haver l’obra gran i en el gran llibre lamínima literatura.

Orat.- Persona que ha perdut el seny o que en té moltpoc.És més suportable i més digne de protecció un orat queun “pillo”.

26

Juliol. Nits d’estels o cometes. O de planetes, que retronendintre dels nostres caps. De purgatoris, paradisos i infernscom els que proposarà Romeo Castellucci durant l’ediciód’enguany del Festival Grec (www.bcn.cat/grec).En aquest sentit, fugaç passa dintre del Grec 09 l’obraGirafes d’en Pau Miró–que reprèn el tema deles relacions familiars–al Teatre Lliure (EspaiLliure), del 2 al 5 dejuliol. Aquest mateix dia2 enceten les represen-tacions de Stokölm deJohn Osborne, en unaadaptació de MiguelCasamayor i MarcMartínez, al Teatre Borràs (Plaça Urquinaona, 9) –fins aldia 26. Homes i dones que es guanyen la vida amb unesfeines que no tenen res a veure amb el que ha estudiat? Sí,en efecte. És una fenomenologia actual i ben abundosa.Anells de Júpiter… Un llarg deixant proposa –seguim dintredel Grec 09, ara des del 26 de juny i fins al 2 d’agost de 2009–La Ruta blava, que adapta el quadern de viatges La RutaBlava: Viatge a les mars del Sud, de Josep Maria deSagarra (Barcelona,1894-1961), que haviaestat publicat el 1964.L’escriptor català arrande la guerra civil espa-nyola va marxar a París iposteriorment viatjà a laMartinica, Panamà iTahití. Es representa alTeatre Romea (c/Hospital, 51), amb direc-ció de Josep Galindo idramatúrgia de PabloLey. Ens desplacem, gravi-tem cap a una altrabanda. A l’antiga (macro) fàbrica Fabra i Coats (c/ SantAdrià, 20; ben a prop de l‘equipament cultural de CanFabra, al barri de Sant Andreu) dintre del IV Obrador d’estiude la Sala Beckett –l’habitual i anual trobada internacionalde dramaturgs emergents amb propostes de cursos, semi-naris i lectures dramatitzades– podrem anar a escoltardiverses lectures dramatitzades. Per exemple, del 6 al 9de juliol, a les 18, es llegiran textos breus nous de jovesautors europeus (Davide Carnevali, Jordi Faura, Catherine

Sostres d’estels

Grosvenor, Marius Macevicius, etc.) i el divendres 10 dejuliol, a les 18, Víctor Muñoz dirigirà la lectura d’El cor d’unboxejador, de Lutz Hübner. També dramaturgs nostres,del país, presentaran obres seves a la BibliotecaFrancesca Bonnemaison (espai La Cuina; c/Sant Peremés Baix, 7), de franc, a les 20: Marta Buchaca (1 juliol),Albert Mestres (dia 15), Raquel Tomàs (dia 22) i finalmentCristina Clemente (dia 29).Dintre de les Nits d’Estiu a CaixaFòrum (sala Auditori) eldimecres 22 de juliol Marcel·lí Antúnez ofereix una confe-rència mecatròni-ca, la Protomem-brana. Tastareu el for-mat de la perfor-mance, els en-torns audiovisu-als interactius iles interfícies di-nàmiques. Nosembla un viatgeinterestelar?Una altra propos-ta, per compro-var la intensitatde l’amor i delsomni: a partir del’1 de juliol, cadadimecres i diu-menge (21.30) al’Ateneu del Clot (c/ Muntanya, 16 bis) la companyiaZerega hi representa Danny i Roberta de John PatrickShanley (New York, 1950).Uns últims estels, que tornen al firmament: el TeatreTantarantana reprograma De música i d’homes, d’HelenaTornero, amb interpretació d’Anna Briansó –fins al 19 dejuliol. I per altra banda Pep Bou amb el seuRebufaplanetes aterra al Teatre Poliorama fins al 24 dejuliol, en unespectacle apteper a tota la famí-lia: unida o des-unida, petone-geu-vos i aneu-hi. La vida ésplena dels colorsde les sevesbombolles (gra-nollerines) desabó. Cal nomésvoler fixar-s’hi.

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Per Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com) i M. Josep R. Lucas (gràfics)

MENÚS DIARIS · SERVEI A LA CARTA · MENJARS PER EMPORTARDILLUNS TANCAT

Santiago Rusiñol, 43 · Tel. 93 555 23 96 · El Masnou

R E S T A U R A N T

Endu-te’n el que vulguis envasat al buit

www.canrac.comb o t i g a o n l i n e

M e s t r e s V i l l à , 1 0 1 · 9 3 5 5 5 1 6 6 4 e l M a s n o u

Del 10 al 30 d’agost Vacances

Escopinyes de les ries gallegues, calamarsets amb oli, navalles de les ries gallegues,perles de carxofa, xatca, banderetes d’anxova, paté d’olives, paté d’anxoves, anxovaartesanal, seitó amb vinagre, minifavetes, salmó fumat, bombons de foie, alls amb olid’oliva, caviar iranià, selecció de vins, cava, xampany, vermut casolà, vermut negre iblanc, vi ranci, patates fregides, cloïssa blanca de les ries gallegues, llom de bonítol,espàrrecs de Navarra, sardineta amb oli, olives d’Aragó, musclos en escabetx, pebrotsfarcits, olives farcides, banderetes d’anxova. Escopinyes de les ries gallegues, cala-marsets amb oli, navalles de les ries gallegues, perles de carxofa, xatca, banderetesd’anxova, paté d’olives, paté d’anxoves, anxova artesanal, seitó amb vinagre, mini-favetes, salmó fumat, bombons de foie, alls amb oli d’oliva, caviar iranià, selecciódevins, cava, xampany, vermut casolà, vermut negre i blanc, vi ranci, patates fregides,cloïssa blanca de les ries gallegues, llom de bonítol, espàrrecs de Navarra, sardineta

Elaboració artesanal d’anxoves i aperitius selectesSelecció de productes per a grans paladars

Carrer Barcelona, 50 (Camí Ral) al davant del port del Masnou 93 555 48 22 - 659 351 350

V E N D A I D E G U S T A C I Ó

Plaça d’Ocata, 5-7 · 93 540 08 66 el MasnouGaudeix de les nostres especialitats d’estiu en un ambient tranquil i relaxat

Gran selecció de cafès, xocolates i tes d’importacióA l'estiu orxates, granissats, gelats, batuts i sucs tropicals a l'ombra suau de la plaça.

28

Des que va tenir percepció de les coses,aquell mar, el trens i la carretera havienestat gairebé la visió més quotidianad’en Pere Rosés, un bordegàs de cator-ze anys, invàlid des de la infància, preso-ner de la seva cadira de rodes i, encaraque els pares el treien a passejar pelMasnou quan les circumstàncies ho per-metien, no cal dir que passava llargueshores mirant lànguidament pel finestrall’anar i venir dels trens o talaiant ambuns prismàtics els vaixells que creuavenel Mediterrani. El pare no tornava de lafeina fins a la nit i la mare solss’absentava unes hores al matí per anara comprar; és per això que va tenir unsobresalt quan van trucar a la porta de laseva habitació i, tot seguit, va entrar unhome desconegut, un tipus estrany ves-tit amb una levita negra, una gorra depatró i lluint unes llargues patilles, sem-blava talment un personatge tret d’unantic daguerreotip.

– Pere, no tinguis por –va dir aquelldesconegut amb un somriure tran-quil·litzador.

– L’ha enviat la mare a fer-me compa-nyia?

– Naturalment, i també m’ha dit queets un gran aficionat als vaixells de vela ials gran viatges... Sabies que un avant-passat teu havia estat capità d’un vai-xell?

– Sí, el meu rebesavi; encara que tincentès que no va deixar gaire bon recorda la família, ja que se’l considerava unaventurer que traficava amb esclaus.

– Bé, això va ser un fet esporàdic. Laveritat és que vaig comerciar amb moltspaïsos i navegar per tots els mars ambla “Perla Negra”, el meu vaixell de trespals, fort i ràpid. T’hauria agradat veniramb mi.

– Insinua que vostè és el capitàRosés, el meu rebesavi?

– És clar, i no facis cas del que diu lafamília, mai no em van entendre. Enrealitat, una colla de desagraïts. Ben béque no van fer escarafalls en heretar lameva fortuna; però, si ara he tornat ésperquè sé que tu tens el mateix esperitd’aventura que jo.

– Però, jo no puc...– Podràs, creu-me. Un dia jo vindré a

buscar-te i junts navegarem amb la“Perla Negra” i t’ensenyaré les merave-lles del món.De sobte, en Pere va sentir una lleugerapressió a l’espatlla i va obrir els ulls.

– T‘havies adormit, Pere –li va dir ambun dolç somriure la mare.

– Oh!, mare, he tingut un somni mera-vellós, tan real com si tingués aquímateix el rebesavi Rosés explicant-meles seves experiències marines.

– Vaja!, aleshores ha estat un mal-son...En Pere no va contestar, encara que vapensar que la mare havia estat una micainjusta amb l’avantpassat. Tampocaquell somni no es va repetir. L’estiu esva acabar i la tardor va portar els primersfreds. Feia dies que en Pere no es troba-va bé i el metge va recomanar que es

quedés al llit per covar el refredat, peròen Pere insistí que el vestissin i el poses-sin a la cadira de rodes, al costat de lafinestra, com sempre. Era un matí gris,fred, poca gent transitant pels carrers...La mare traginava per la casa. En Pereva sentir una lleugera sensació demareig; tancà els ulls i, lentament, varecolzar el cap a la finestra.

– Pere, desperta; he vingut a buscar-te. Avui és el dia.Sobtadament, en Pere va obrir els ulls iva veure el capità Rosés, que amb unsomriure li allargava la mà, que ell vaagafar, i es va aixecar sense cap dificul-tat.

– Puc caminar! –va cridar en Pere,astorat i amb llàgrimes als ulls.

– És clar! Ja res no et lliga a aquestavida terrenal, que t’ha fet patir. Mira el teucos material, sembla que dormis. Ara jaets un esperit lliure com jo. Mai més nopatiràs fatigues ni malalties. Gaudiràs deplena llibertat i junts recorrerem tots elsoceans i els països exòtics en què tanthas somniat. Mira, allà ens espera la“Perla Negra” –va dir assenyalant unimponent veler ancorat enfront delMasnou– i la tripulació t’ha preparat unagran festa de benvinguda.

– Una festa per a mi? –va dir amb elrostre transfigurat per l’alegria.

– Naturalment! –s’expressà ambèmfasi–; la que correspon al rebesnétdel gran capità Rosés.

Contes del MasnouPer Josep Condeminas LA “PERLA NEGRA”

SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICSI FONTANERIA

Vicenç LinaresJoan Llampallas, 25

93 555 95 62Ametllers, 12

93 555 83 91

S.E.F.canyes

Av. Joan XXIII, 110El Masnou

(Antic Tapeo)

93 555 93 02

Prat de la Riba, 9893 555 78 94

VINE’NS ACONÈIXER. SOM ALCAMI RAL D’OCATA

AL MIGDIA MENÚPARERA.

INFORMA-TE’N

ATENEM COMANDES PER

TELÈFONFra

nkfu

rt Parera FP

30

Un cargol amb problemesEn llegir Un Cargol fabufantàstic (1), eldarrer llibre de l’Eulàlia Canal(Granollers, 1963), m’adono que, comen obres seves anteriors, el protagonis-ta de la història és un ésser amb proble-mes: a la primera narració marxa decasa perquè està convençut que nol’estimen ni mica (p. 13); però és que ala segona narració, solucionats els pro-blemes amb l’entorn diguem-ne fami-liar, n’hi sorgiran de nous, en aquestcas en l’entorn escolar (p. 65). En totsdos casos, i com a bona psicòloga queés, l’Eulàlia farà que els problemes sesolucionin de l’única manera possible:parlant-ne. El protagonista ho deixa benclar en una de les seves cartes: “El pit-jor de tenir entrebancs és no poder-losexplicar a ningú.” (p. 71). El tema fona-mental d’Un Cargol fabufantàstic,doncs, torna a ser un tema recurrent enl’obra de l’Eulàlia Canal: la solitud, lapor, la dificultat de relacionar-se ambl’entorn; un tema ben universal i quetrobem en milers d’històries d’arreu. Perquè ens interessa? Per què ens emo-ciona, si diem que és una història narra-da milers de vegades? Doncs precisa-ment per la manera com la narra; per-què és una obra literària amb tots elsets i uts. Recordem que en una obraliterària tan important és allò que es diu,com la manera com es diu. I aquí raul’encert de l’Eulàlia: l’autora, com enobres anteriors, torna a fer gala del seudomini de la llengua, de la seva preocu-pació per l’estil, de la seva passió per laliteratura. No em puc estendre en exemples. Ja elsanireu descobrint a mesura que aneu lle-gint l’obra. Però bé n’hauré de donaralguns. Pel que fa a la llengua, en vull

destacar sobretot la riquesa, la precisió,la facilitat amb què usa registres diver-sos i, sobretot, la capacitat creadora deparaules, de jocs lingüístics: per exem-ple, el mestre nou, el que des del primerdia es converteix en un nou problemaper al Cargol, és diu Popòtam Tipàtic. Elnom ja és una troballa, però és que amés es fa seguint la més pura tradiciócatalana d’escurçar els noms per darre-re (recordeu Ció, Quim, Cesc...). De l’estil n’hauria de posar tants exem-ples! Em limitaré, però, a demanar-vosque us fixeu en l’estructura: clara, sen-zilla, assequible als lectors infantils,però absolutament lligada a la tradicióliterària, basada en el número tres, queclarament es correspon a la presenta-ció, el nus i el desenllaç, com ja quedaclar fins i tot a l’índex (p. 9). Però sobre-tot voldria que us fixéssiu en els recur-sos literaris que utilitza, tots tambéd’allò més populars i, doncs, assequi-bles als infants: les comparacions, lesexageracions, els paral·lelismes...; però

sobretot en les insinuacions, que resolde vegades amb perífrasis o circumlo-cucions (els millors exemples els tro-bem a les cartes de la Cabra), de vega-des amb metàfores que esdevenenal·legories i tot. Sempre a l’abast dellector, per molt que els termes enspuguin semblar inabastables. Pel quefa a l’ús de metàfores, els millors exem-ples els tenim en les cartes del Cargol.Permeteu-me’n un: “Ara tinc un botónegre a la gola, una formiga a la banyai una dent de camaleó a la cua.” (p. 65).El jove lector de seguida s’adona queno hi té físicament tots aquests ésserso objectes enclastats al cos, sinó quenomés els hi té en sentit figurat; però deseguida els relaciona amb els causantsdels problemes. Però l’Eulàlia va unamica més enllà, i la metàfora la fa créi-xer, la continua utilitzant al llarg del text,i per això m’atreveixo a dir que esdevéal·legoria i tot: “Ja no tinc la formiga a labanya ni la dent de camaleó a la cua,però el botó es fa gros i gros.” (p. 83). I encara em queda parlar de la passióper la literatura, ben present en totes lesobres de l’Eulàlia. Aquí, la trobem enl’ús de la tradició popular, sobretot en elsubgènere triat, el de les faules: aque-lles narracions en què els animals apa-reixen totalment personificats i actuencom si fossin éssers humans (lesil·lustracions, magnífiques, de la CaroleEdet, en són la millor lectura, el millorreflex). No cal dir que l’Eulàlia tampocno oblida l’altra característica fonamen-tal de les faules: l’ensenyament o mora-litat final. Aquí ben present, com hem ditsuara mateix: parlant (o escrivint enaquest cas) la gent s’entén!

(1) Eulàlia Canal. Un Cargol fabufantàstic.Col·lecció “Sopa de llibres”, 161. EditorialBarcanova, Barcelona, 2009. 103 pàgines.Il·lustracions de Carole Edet.

Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran

Nota per al concurs: qui és aquest personatge?: Per canvi de residència del promotor del Concurs, Sr. AntoniFerrero, aquest mes no presentem cap nou personatge. Seguirem el Concurs en el proper butlletí de setembre.SOLUCIÓ DEL MES PASSAT: JOAN ORÓ I FLORENSAGUANYADORA: TERESA ANNA MURIEL GALÁN

ConcursQui és aquest personatge?

31

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins al 10/7“FIGURA HUMANA”, pintures de Fina Peig

De l’11 al 31/7“CENTENARIS DE LA SETMANA TRÀGICA I DEL Vè CONGRÉS D’ESPERANTO”

Concert

I n f o r m a

IX MARATÓ DE VEUS LÍRIQUESDiumenge 19 de juliol a les 7 de la tarda a Gentdel MasnouDirecció: MONTSERRAT APARICI

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

Fan el meu cos de fusta i ballo sobre el meu cap,faig comptar aquell qui em tustai encanto menuts i grans.

Resposta: la baldufa

Col·leccionisme

Llibres

TROBADA MENSUAL D’INTERCANVI DE PLAQUES DECAVA, PUNTS DE LLIBRE, SEGELLS, MONEDES,POSAGOTS, GOIGS, ETC.Cada segon dimecres de mes, de 7 a 9 del vespre, al localsocial de Gent del Masnou.PROPERES TROBADES: Dime. 8 de juliol. Agost, vacances. Dime. 9 de setembre

Presentació del llibre “Diner fàcil“Dissabte 25/7 a les 7 de la tarda a càrrec del seu autorJosep Fecundez

Portal social

Jordi Viñas Tremols 686 07 87 34W

WW

.EL

MASNOU.COM

A L’AGOST VACANCES

Sortida dels tres pobles. 2009

Cada any em sorprèn el fet de trobar-me al punt de sortida amb tanta gent...sempre hi ha coneguts, veïns i veïnes,amics o familiars... però el que real-ment em sorprèn és pensar que hi hatanta gent que no conec de res, potserde vista, que un diumenge al matí s’hacalçat les botes, s’ha posat una motxil-la petita a l’esquena i s’ha disposat afer una caminada compartida. Perquèel que realment m’agrada d’aquestamarxa és la companyia, la conversadistesa, el paisatge que de mica enmica t’omple els ulls de verd i de blau,el pendent que et recorda que els teusgenolls ja no són el que eren, l’aireque porta olor de romaní, de fonoll, defarigola, la suor que a poc a poc rega-lima i que et fa conscient de l’esforç,les rialles i els crits de la quitxalla... iencara més gent que et saluda i som-riu perquè per un matí tots perseguim

Fotografies i muntatges ▼Taller de Pubicitat

la mateixa fita. I després un agradableesmorzar i la tornada, amb la satisfac-ció d’haver viscut durant unes horesmés a prop de la natura i et sents pri-vilegiat per haver tingut la sort d’havercaminat al costat de persones.

L’any que ve, jo també hi vull ser.

A.V Taller de Publicitat

…l’aire que porta olor deromaní, de fonoll, de farigola…

…per un matítots perseguimla mateixa fita.

Tenim fotografies dela caminada

Almeria, 27 • 93 540 42 26 el Masnouww

w.fu

jifilm

.es

L A B O R A T O R I F O T O G R À F I CD E F O T O ’ SCentre Fuji R. Villarrubia

TALLER DE PUBLICITATD I S S E N Y G R À F I C

L l u í s Va l l s M a r ídefotosrw@hotmail.com

CLUB DE TENNISBARCELONA-TEIÀRamon Llull, 12 · 93 555 37 00 · Teià

13 PISTES DE TENNIS 3 PISTES DE PADLE

PISCINA, RESTAURANT, LOCALS SOCIALS

Fem campus i estadesd’estiu tot el juliol, i del

31 d’agost al 10 desetembre.

Portes i automatismes

Enric, slP. Buvisa. C/.Indústria 14 • 93 555 93 88 · • Teià • Port esportiu el Masnou, local 77 • 93 555 93 88 • El Masnou

93 555 93 88 Pregunti-ns

i n f o @ a u t o m a t i s m e s e n r i c . c o m / w w w . a u t o m a t i s m e s e n r i c . c o m

93 555 80 06

Restaurant

DURAN(tanquem el dimecres)

Àngel Guimerà, 18 · 08329 Alella · 93 555 10 45

laBotigadel

DURANMenjar per emportar • Restaurant

Àngel Guimerà, 20 · 08329 Alella · 93 540 70 93

PUBLIREPORTATGE

NO TANQUEM PER VACANCESNO TANQUEM PER VACANCES

Bona Festa MajorAlella 09

Bona Festa MajorAlella 09

9, 17 de maig -quarta edició-

34

Arran de sòl

Estem en plena canícula i el magí no rutlla prou bé, li faltaun bull, com a les guixes. Tot i que, a algú, li rutlli força.Com a un científic d’allà les mars, un Nobel.Aquest bon home va fer uns estudis sobre medi ambient ien va treure unes conclusions que, a mitges, i potser sensesaber-ho prou bé, els nostres ancestres més reculats, lesprimeres civilitzacions mediterrànies, ja utilitzaven, tot ique, com he dit, a mitges, ja que la contaminació produïdapel gas CO2 encara no sabien que existia, ni falta que els

feia de saber-ho. Aleshores encara anaven a peu, a cavalli amb carros, i aquests no contaminen.El savi va dir que, si totes les cases (del món) estiguessinpintades de blanc, es reduiria una quantitat tal d’aquestsgasos que seria l’equivalent al produït per tots els cotxes(del món) en onze anys. Sí, ho heu entès bé, el que pro-dueixen en 11 anys tots els automòbils del món.Refonoll, sí que n’és de grossa la notícia i, a més, fàcil decomplir. Com deia, ja els nostres avantpassats ho deurienfer, tot i no haver descobert aquests gasos ni tenir contami-nació, però per alguna cosa ho devien fer, si més no perreduir l’escalfor que produeix el sol sobre els colors foscs.Aneu per qualsevol poble antic, sigui de costa o d’interior, iveureu quin és el color dominant, si més no a les nostreslatituds; això fins fa poc, ja que d’un temps ençà a la gentels ha agafat per pintar les cases amb colors més aviatpujats de to. I no en parlem dels arquitectes i decoradors,que, sense anar més lluny, al nostre Masnou en tenimexemples; cases fetes ara, amb façanes de color molt fosc,com de pissarra, o de colors pujats de to com: granat,marró, blau (fosc), etc. Això sí, després, potser tindran airecondicionat (bé, d’això molts en tenen i per comoditat);però que, si les cases fossin blanques, no hauria de funcio-nar tant, ja que el blanc escup més la calor.És ben be allò que sempre s’ha dit “roda el món i torna alborn”. I mai més ben dit, especialment a la nostraMediterrània, on, a més del predominant (fins ara) colorblanc, tenim un altre dels “descobriments” de les mentspensants de terres llunyanes, la nostra dieta. Dieta finsfa poc oblidada i, potser, menyspreada per pagerola imarinera.Nosaltres, els quissos, com la majoria dels animals, espe-cialment els autòctons, no els trasplantats de latitud, iaquests també als seus llocs d’origen, tenim les nostrespròpies defenses per a cada època. Per això, quan arribenles calors, ens desprenem d’aquell pèl prim i espès que ensabriga en temps de fred, és el nostre color blanc.Ara, però, veurem qui pot més, si les modes o la tradició; isi aquesta, quan els altres n’han descobert la utilitat, tornaa prevaldre i ens retorna a l’ecologia natural, la que practi-quem des de fa mil·lennis.Apa, bup, bup.

Per Pledebuit

Sant Felip, 45. 93 540 97 41 el MasnouCanonge Baranera, 75. 93 384 43 51 Badalona

elcullerot@hotmail.comDe tot per a la cuina

GASPATXO DE SÍNDRIAL’estiu és platja, sopar a la fresca i que no falti

un gaspatxo ben fresc! Però, què us sembla si el fem un xic diferent?

Ingredients per a 4 persones:1/2 kg de síndria, 1/2 kg de tomàquets madurs,

1 pebrot verd i 1 gra d’all, 4 cullerades d’oli d’olivaverge extra, 2 cullerades de vinagre balsàmic,

1/2 l d’aigua gelada, molla de pa i sal

Elaboració:Trossegem la síndria sense pell ni llavors. Netegem

els tomàquets i els pelem, el pebrot i l’all i ho deixemmacerant a la nevera una hora. Un cop fred i mace-rat, hi afegim un bon raig d’oli d’oliva, l’aigua i la

molla de pa i una mica de vinagre de Xerès al vostregust. Ho triturem tot amb la batedora.

Perquè quedi ben fi ho passem pel colador xinès.Rectifiquem de sal i servim molt fred i hi posem la

guarnició com a pinxo.

Guarnició:Síndria a cubs o, per ser originals, daus de poma ograns de raïm. Pebrot verd a cubs.Tires de pernil

serràTomàquet a cubs o tomàquet “cherry

La cuina de l’Antònia

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

Administració i venda de pisos, cases i rústiques. Propietat

horitzontal. Assessoria jurídica

Visiteu-nos a: finquespuig.net

����������� ���� ������

���������������

�� !� "!�#$�%��&'���%��(

�)*��$�(�%�+%��'�&

�������

Plata complements

regals

P. de la Rib, 95(Camí Ral d’Ocata)

93 555 62 41Av. Kennedy, s/n · 93 555 97 04El Masnou

www.cancolome.com

Organitza: Amb el suport:

Patrocina:

www.plederiure.cat - tel. 93 555 17 44