Érem. Som. Serem

Érem.Som.Serem

Recordant la nostra històriaamb la mirada posada al futur

“Desitjo que els ciutadans es facin seva aquesta commemoració”

TRES-CENTS ANYS DELS FETS DEL 1714

Desembre 2013

Entrevista a Miquel Calçada,comissari de la commemoració

Pàgines 4 i 5

Les veus del TricentenariJosep M. Mestres, Jordi Camí, Perejaume...

Pàgines de 5 a 11

Una commemoració per a tots els públicsAgenda d’actes 2014

Pàgines de 6 a 8

“Farem del Tricentenari l’oportunitat d’escriure el nostre propi futur”

Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya

Pàgina 2

Quan falten pocs dies per a l'inici de lacommemoració nacional dels fets his-tòrics del 1714 es van revelant progres-

sivament els detalls dels actes que conforma-ran el programa. Un programa que estarà al'altura de les expectatives de la ciutadania ide les exigències d'un Govern que –atenent elmandat del Parlament– considera aquestacommemoració un projecte estratègic per alpaís. Ho fem així perquè no és una efemèridequalsevol.

No ho és pel que va significar aleshores. Els fetshistòrics que van succeir entre el 1707 i el 1714tenen un impacte innegable en la nostra histò-ria moderna i contemporània; tant, que la so-birania perduda encara no l'hem recuperadaplenament avui en dia.

La Guerra de Successió va ser, abans que cap al-tra cosa, un conflicte global. És cert. Però no hoés menys que el fenomen admet una lectura enclau catalana, aleshores i ara. No només vamser-ne l'escenari decisiu, sinó que els catalansde l'època van prendre-hi part de manera espe-cialment activa. Per què ho feien?

Aquella guerra no fou per als catalans una guerra successòria sinó un xoc de mentalitats.La seva motivació real en el conflicte fou la vo-luntat explícita de preservar els costums, lesinstitucions, les lleis i la llengua propis davantl'intent uniformitzador sota l'hegemonia cas-tellana que representava l'opció borbònica. Iencara ens dolem de les seqüeles de la desfeta.

És de justícia recordar amb rigor aquests fets ireconèixer la capacitat de resistència dels queens han precedit en la defensa de la nostra iden-titat. Commemorar –amb la mateixa dignitat inormalitat que ho fan tots els països del món–és l'objectiu evident d'aquest Tricentenari. Pe-rò s'equivocarà qui pensi que és l'únic.

Perquè els tres-cents anys dels fets del 1714tampoc són una efemèride qualsevol per la se-va coincidència amb una nova conjuntura quepot ser històrica. La cruïlla del 2014 ens ofereixl'oportunitat de mirar enrere i recordar una his-tòria que sovint ens han escrit altres. Però tam-bé ens ofereix la possibilitat, més estimulant,de fixar la mirada en el nostre futur i contribuir,entre tots, a escriure'l. Si la història l'escriuenels vencedors, convertim-nos en vencedors.

És en aquesta clau que cal entendre el Tricen-tenari. Massa sovint, les urgències de tot tipusno ens permeten aturar-nos a reflexionar sobreel nostre futur. Però cal fer-ho si no es vol es-tar sempre a mercè d'un futur que altres deci-diran per nosaltres.

Érem.Som.Serem

Farem del Tricentenari l’oportunitat d’escriure el nostre propi futur

PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: ARTUR MAS I GAVARRÓ

Foto: Pedro Madueño

Es de justicia recordar amb rigorels fets de 1714 ireconèixer la capacitat de resistència dels queens han precedit”

“Si no som capaçosde definir un futuratractiu per a totsels catalans, la nostra identitats'esvairà”

“

servei de la ciutadania i que ens permeti escriu-re el nostre propi futur.

Reimaginar, cohesionar i projectar Catalunya sóntambé objectius d'aquest Tricentenari. I són uncompromís inequívoc d'aquest Govern, en la ma-teixa mesura que haurien de ser-ho de qualsevolque escolti la ciutadania a qui es deu.

Són indestriables, doncs, el nostre esdevenidor iel nostre passat. I a la inversa. Si no som conscientsdel llegat dels catalans que ens van precedir, lanostra diagnosi serà errada i, en conseqüència,també ho serà qualsevol escenari que se'n des-prengui. I si no som capaços de definir un futuratractiu per a tots els catalans d'avui i els del de-mà, la nostra identitat llanguirà i s'esvairà, in-distingible.

Aquí és on rau la pertinència de la celebració delTricentenari, que ha de ser el nexe entre passat ifutur. Ha de ser l'espai on enfortir els llaços de lanostra identitat compartida i, al mateix temps, ontots puguem participar en el disseny del nostrefutur. Avui, tres-cents anys després, el futur és ales nostres mans.

Quin ha de ser el model educatiu de la Catalunya del demà? En quines iniciatives cultu-rals i simbòliques es manifestarà la catalanitat?Quins sectors econòmics han de liderar la nostrarecuperació? En quines tecnologies el país pot si-tuar-se a l'avantguarda del món? Quin paper vo-lem tenir en el concert internacional? Tenim lespreguntes, que no són pas menors, i ara volem res-postes, que mereixeran tot el talent i la reflexió.

Esperem que el Tricentenari serveixi per habili-tar espais perquè aquest debat col·lectiu, aquestdiàleg cívic, es produeixi i fructifiqui.

El talent sempre l'hem tingut –som un país cre-atiu i inquiet–. Ara, a més, és el moment. El Tri-centenari ha de ser una crida al teixit social de totsels racons del país, una invitació a agafar-ne lesregnes i posar l'accent cívic a la commemoració.La dificultat dels reptes que afrontem reclamael concurs del conjunt de la ciutadania per supe-rar-los amb èxit.

La commemoració dels fets del 1714 és una obli-gació contreta amb la ciutadania i amb la histò-ria. Però volem que sigui també una eina útil al

Monogràfic Especial Diumenge, 29 de desembre de 20132

www.tricentenari.cat

El vessant més solemne del Tricen-tenari. S'hi concentren els pocs es-deveniments de caràcter marcada-ment institucional que ofereix unprograma amb un clar accent cívic.Pocs però molt significatius: l'acteinaugural el proper 11 de gener a laSeu Vella de Lleida –una picada d'u-llet a la primera ciutat catalana queva caure en mans borbòniques–,l'acte de cloenda a finals del 2014 i,entremig, la Diada. Encara que lacommemoració s'allargarà duranttot el 2014, l'imaginari popular témarcat al calendari l'Onze de Se-tembre en vermell. La coincidènciadels 300 anys exactes de la caigudade Barcelona amb el clam majorita-ri de la societat civil fan que la pro-pera Diada sigui més esperada quecap altra de les que l'han precedit.

1 ACTES INSTITUCIONALS

Probablement, l'àmbit més sorpre-nent de tot el Tricentenari. A bandadels congressos històrics internacio-nals per recuperar amb rigor els fetsde la Guerra de Successió, tan neces-saris com previsibles, destaquen ambforça dos actes de l'eix: el Congrés deProspectiva i el Fòrum Internacionald'Educació i Tecnologia. El primerportarà per primera vegada a Cata-lunya i al sud d'Europa experts mun-dials en una disciplina –encara des-coneguda aquí– que vol generar es-cenaris possibles de futur a mitjàtermini en temàtiques estratègiquescom la tecnologia i el seu impacte so-cial. El segon serà l'espai de trobadade figures internacionals del món del'educació per analitzar l'impacte dela tecnologia en el procés educatiu,un àmbit en què Catalunya està a l'a-

vantguarda. L'eix de pensament és latraducció pràctica de l'objectiu am-biciós de la commemoració de “rei-maginar” el futur de Catalunya.

2 PENSAMENT

En un moment en què cal reivin-dicar el model educatiu català, tansingular com reconegut, el Tricen-tenari pren partit a favor de la co-munitat educativa dotant-la de re-cursos per millorar l'ensenyamenti la comprensió de la pròpia histò-ria, concretament del capítol de laGuerra de Successió. L'eix agrupaun petit nombre d'actuacions quees concentraran als centres d’en-senyament, com a símbol de lacontinuïtat entre passat, present ifutur. En un entorn, l'escola, on esprodueix nou coneixement i es fo-menta el talent de les noves gene-racions. I on també es transmetenvalors col·lectius a través d'ac-cions com la massiva volada d'es-tels que es preveu a les escoles ca-talanes en el marc de la Jornada deles Llibertats i els Drets Humans.

5 ENSENYAMENT

dels primers conflictes globals,els catalans austriacistes defensa-ren la seva causa a les cancellerieseuropees a través d'opuscles quees conegueren amb el nom deThe case of the Catalans. Avui,tres-cents anys després, l'interèsper Catalunya i el que hi passa hareviscolat, a Europa i més enllà.Conscients d'aquest interès, elspromotors del Tricentenari hanfet una selecció dels elementsmés exportables de la catalanitat–de Miró a Fontcuberta passantpels germans Roca– per mostrar-los al món. I, a través d'ells, con-vertir el Tricentenari en un vehi-cle per portar a les principals ciu-tats del món els actius –lacreativitat, el talent, el caràcteremprenedor– que Catalunya potoferir a un món cada vegada méscompetitiu.

Durant la Guerra de Successió,que no va ser altra cosa que un

6 PROJECCIÓ INTERNACIONAL

No tot el Tricentenari ha de ser de-bat i reflexió; la commemoraciótambé tindrà un vessant lúdic quel'aproximarà al conjunt de la ciuta-dania. L'eix dóna cabuda a un seguitd'activitats diverses que tenen coma punt en comú la seva vocació par-ticipativa. Catorze concerts apro-fitaran el marc dels principals festi-vals del país al llarg del 2014 per

mostrar el moment dolç que traves-sa el panorama musical català entots els estils. A les 366 bibliotequesde la Xarxa de Biblioteques Públi-ques de Catalunya els lectors d'arreu del país podran gaudir d'ex-posicions itinerants sobre el 1714 oparticipar en una Viquimarató, edi-tant continguts de la Viquipèdia enun nou exemple de la cruïlla entrepassat i futur que és aquest Tricen-tenari. També forma part d'aquesteix una de les activitats més simbò-liques de tot el programa i que mésressò ha obtingut fins avui: la plan-tació d'un roure a la muntanya deMontserrat amb terra de tots elsmunicipis catalans.

4 FESTIU, PARTICIPATIU ISIMBÒLIC

La prova que les intencions d'a-quest Tricentenari no són retòri-ques és la inclusió d'un àmbit de-dicat en exclusiva a l'economia.Un gest necessari, en el contextactual, però sorprenent en unacommemoració que alguns pre-veien històrica. És cert que algu-nes activitats ressegueixen el pesd'alguns sectors econòmics desdel 1714 fins a l'actualitat (coml'exposició 300 anys de moda aCatalunya o L'artesania, un pilareconòmic el 1714, en el marc de laSetmana de l'Artesania de Cata-lunya), però el centre de gravetatde l'eix és en un conjunt d'actua-cions que volen fer visible el dina-misme econòmic de la Catalunyad'avui i, sobretot, projectar la Ca-talunya de demà. Quines idees,persones i projectes mouen Cata-lunya? Quins són els reptes i opor-tunitats de l'emprenedoria? Quinés l'estat actual de la recerca a Ca-talunya i quin lloc ocupa al món?Quin impacte econòmic tenen lesinnovadores indústries culturalscatalanes? Totes les respostes, el2014.Juli Bonmatí

7 ECONOMIA

En una commemoració que celebrala persistència de la identitat cata-lana i la seva projecció futura no po-dia faltar-hi un programa a l'entornde la cultura, que és on la catalani-tat –els seus símbols, els seus va-lors– es manifesta de manera mésevident. L'eix més voluminós delTricentenari per nombre d'actes noés només un exercici de memòriasinó que ha aconseguit imprimir-liun gir inesperat i acollir activitatsde totes les disciplines artístiquesdes d'una perspectiva contemporà-nia. Entre les primeres, 300 Onzesde Setembre, al Museu d'Història, ola retrospectiva d'Antoni Vilado-mat, el pintor per excel·lència delsegle XVIII català. Entre les segones,Mareperlers i ovaladors, de Perejau-me, al MNAC, que cerca la conne-xió entre la tradició i l'avantguardaartística catalana, o L'artista, la his-tòria, el futur, un exercici d'imagi-nació del futur des de l'art contem-porani al MACBA. Un programatan sòlid com ampli que exigeixuna capbussada pacient en l'agen-da d'actes previstos per al 2014.

3 CULTURA

El Tricentenari impulsat per la Generalitat no esconstreny als límits del record històric sinó que presenta un projecte ampli i complex, adreçat atots els públics

Una commemoració que trenca tòpicsCOMMEMORAR, REIMAGINAR, COHESIONAR I PROJECTAR, ELS SEUS OBJECTIUS

Deixeu de banda qualsevol pre-judici que poguéssiu tenir res-pecte a la commemoració dels

fets del 1714. Molt probablement es-teu equivocats de cap a peus. La bo-na notícia, però, és que, un cop supe-rat el sotrac inicial, el projecte supe-ra les expectatives que s'hitinguessin dipositades. Evident-ment, el Tricentenari recordarà elsfets històrics del 1714 (la Guerra deSuccessió i el seu temps en generali el setge de Barcelona en particular),que són la seva raó de ser. Però, si femcas dels objectius manifestos de lacommemoració, això només en se-rà una quarta part. Les altres tres (rei-maginar, cohesionar i projectar) sónles convidades sorpresa en aquestafesta cívica.El Tricentenari, i així ho afirma elseu comissari, Miquel Calçada, sem-pre que en té ocasió, pretén conver-tir-se en una oportunitat per reima-ginar la Catalunya del futur en al-guns dels seus aspectes mésrellevants. Quin ha de ser el modeleducatiu català per a les noves gene-racions? Quina fesomia ha de tenirl'economia catalana postcrisi? Quinpaper pot tenir Catalunya en unmón competitiu i hiperconnectat?A quinze dies vista de l'inici de lacommemoració, l'únic que és clarsón les preguntes. Perquè les respos-tes a qüestions de tanta profunditatnomés poden ser col·lectives, medi-tades i inclusives. I amb aquest pro-pòsit es convoca tots els catalans aparticipar activament en els espaisde reflexió i debat que el Tricentena-ri anirà generant al llarg del 2014.Uns espais que, per fer abastablel'amplitud del programa d'actes, s'han agrupat temàticament en seteixos estratègics que ordenen la narració i posen l'accent en els seusaspectes fonamentals. I, d'aquests, denou, uns –actes institucionals, cul-tura– són més previsibles que no pasd'altres –pensament o economia–.I una última sorpresa: l'eix de projec-ció internacional, que replica, a es-cala, el Tricentenari a les principalsciutats del món.

Diumenge, 29 de desembre de 2013 Monogràfic Especial 3

Alba Fernández i Dídac Roig

Miquel Calçada i Olivella (Sabadell, 1965)ens convoca a primeríssima hora del ma-tí al Palau de la Generalitat. Malgrat l'ho-

ra, ens rep amb el seu característic aspecte im-pecable en un despatx que encara fa olor de cafè.A la taula, a tocar de l'ordinador que no deixaràde mirar de reüll mentre duri l'entrevista, pilesben endreçades d'informes que s'intueixen qual-sevol cosa menys decoratius: pàgines lleugera-ment rebregades per la lectura, línies subratlla-des, notes als marges. En unes prestatgeries blan-ques destaquen els volums de Francesc deCastellví i Victus, la popular novel·la de SánchezPiñol. El Pati dels Tarongers, només a dues passes,és un recordatori constant de la solemnitat del'empresa, allunyada dels registres amb què finsara s'havia vinculat. Un recordatori que, com re-vela aquesta conversa, és del tot innecessari: ferarribar la commemoració dels fets del 1714 a totsels ciutadans de Catalunya s'ha convertit en elrepte més gran de Miquel Calçada.

Ja s'ha fet a la idea que es dirigeixin a vostècom a comissari?[Riu.] Se'm fa estrany, encara. I potser quan m'hi hagi acostumat ja no ho seré. Al cap i a lafi, aquesta és una dedicació que té data de cadu-citat.

El va sorprendre la proposta del Govern per-què liderés la commemoració?Sí, no us enganyaré. No m'ho esperava. Però es-tic molt agraït que es pensés que jo podia estara l'altura de les exigències d'un projecte comel Tricentenari. Són més de mil actes arreu delpaís, al llarg d'un any sencer, implicant-hi di-versos departaments de la Generalitat, la pràc-tica totalitat d'institucions del país –des del Par-lament fins al consistori de la vila més petita–i bona part de la societat civil treballant-hi col-ze a colze. Però això només és una conseqüèn-cia de la seva importància. El que converteixel Tricentenari en un projecte estratègic per alpaís és la rellevància de la Guerra de Successiói el seu desenllaç en la nostra història moder-na i contemporània. El 1714 és un moment clauperquè explica en bona part com som avui icondiciona, en la mateixa mesura, com podremser demà.

Però vostè no és historiador. No, tothom ho sap. Tinc molt d'interès per lanostra història, en general, i he llegit molt so-bre l'època de la Guerra de Successió, en parti-cular, però amb cap vocació acadèmica. Tincclar que si hagués calgut un historiador no m'ho haurien proposat a mi. I, per tant, que es-taven buscant alguna altra cosa quan van fer-ho, una altra manera d'entendre la commemo-ració que anés més enllà del record estricte

d'uns fets, que pogués fer arribar el Tricente-nari al conjunt de la ciutadania, no només alsque estan interessats en la història. De totes ma-neres, el Tricentenari compta amb l'assessora-ment dels principals experts en aquest perío-de –encapçalats per Agustí Alcoberro, direc-tor del Museu d'Història–, que garanteixen ques'expliqui amb tot el rigor que es mereix.

Se sentia preparat per assumir aquest repte?Jo no he deixat mai de preparar-me. No per sercomissari del Tricentenari en concret, és clar,però sí per posar-me al servei del meu país quanfos necessari. I quan es va presentar aquestaoportunitat no ho vaig dubtar gaire. No és unmoment per a renúncies sinó per fer un pas en-davant. L'exigència i les expectatives són moltgrans. Tant com el meu compromís i dedicació.I gairebé tant com tot el suport amb què comp-to: jo en sóc la cara visible, però els treballadorspúblics d'aquests país hi han posat el coll per

fer-ho possible. L'èxit de la commemoració hoserà gràcies al seu esforç i a la complicitat de laciutadania.

Quan falten pocs dies per a l'acte inaugural,és el Tricentenari que s'imaginava?M'ha passat una cosa força curiosa: no és el Tri-centenari que m'hauria imaginat abans de ser no-menat, però un any i mig després sí que és el quecrec que el país necessita. Suposo que tothomté una imatge al cap de com hauria de ser unacommemoració històrica, i també la tenia jo. Pe-rò hem volgut donar dues o tres voltes a la ideai aprofitar la commemoració com una oportuni-tat. Una oportunitat per al record, és clar, però so-bretot una oportunitat per reimaginar el país, perrepensar-lo en els seus àmbits més rellevants iprojectar-lo al món. Recordarem la nostra his-tòria i hi donarem valor, per descomptat, però hofarem amb la mirada posada en el nostre futurcol·lectiu. Mirant-m'ho ara, entenc que no podria

El 1714 és unmoment clau queexplica en partcom som avui icondiciona compodrem ser demà”

“El Tricentenari, comla Catalunya deldemà, o és de totso no serà”“

Érem.Som.Serem

“Desitjo que els ciutadans es facinseva aquesta commemoració”

L’ENTREVISTA: MIQUEL CALÇADA


Foto: Rubén Moreno

ser de cap altra manera i estic molt satisfet ambla programació de la commemoració, amb elsseus objectius i amb els seus principis.

Diu que és el Tricentenari que el país neces-sita, però és el que es pot permetre?Des del primer dia he pensat en el Tricentena-ri com una inversió, mai com una despesa. Hetingut molt clar que havia de servir al país, quehavia de ser útil per als ciutadans i espero queles activitats ho reflecteixin. Estan plantejadesper traslladar les capacitats i potencialitats delpaís i posar el seu granet de sorra per atraure ta-lent i inversions i per ajudar a recuperar la nos-tra autoestima col·lectiva contribuint a superaraquesta situació de crisi. I si posem en contextel cost del Tricentenari amb el d'altres comme-moracions similars que han succeït recentmenten entorns propers, estem clarament per sotade la mitjana. Molt per sota. Tindrem una com-memoració austera, és cert, però que estarà al'altura del que l'efemèride i el país mereixen.

Destaqui alguna activitat del programa.[S'ho pensa.] Ostres, aquesta sí que és difícil! To-tes tenen la seva raó de ser i van dirigides a pú-blics molt diversos, a causa d'aquesta obsessióde fer del Tricentenari una commemoració au-tènticament inclusiva i transversal.

Mulli's una mica.No puc, no puc. Més enllà del meu criteri, des-itjo que la ciutadania es faci seva aquesta com-memoració. Hi ha des de grans congressos, comel de Prospectiva a l'octubre o el Fòrum Inter-nacional d'Educació i Tecnologia a Tarragonaal juny, fins a actes simbòlics com la plantaciód'un roure a Montserrat amb terra de tots elsmunicipis catalans. Des de concerts de tots elsestils musicals que recorreran tot Catalunyadins de la programació dels grans festivals finsa grans exposicions al MACBA, el MNAC o elMuseu d'Història de Catalunya. Presentarem laRuta 1714, que ressegueix els escenaris de laGuerra de Successió per 52 municipis amb unaoferta potent de turisme cultural i gastronòmica l'altura de la Ruta del Císter o la del Romànic.A tot el país, durant tot l'any, estaran passant co-ses constantment. Jo recomano a tothom que esmirin amb calma l'agenda, que tafanegin alweb, que segur que hi trobaran activitats del seuinterès.

És una commemoració de consum internnomés?No, en absolut. Per primera vegada a la història,potser des de la Guerra de Successió, el món ens

mira. No és una exageració ni un desig: és unaconstatació. Podeu fer la prova. Si busqueu re-ferències a Catalunya als grans mitjans de co-municació globals hi trobareu alguns fets aï-llats: Pau Casals, els Jocs Olímpics, les victò-ries del Barça. Però aquesta tendència vacanviar el juliol del 2010 i es va accentuar en-cara més el setembre de l'any passat. El mónes pregunta què passa a Catalunya, hi enviencorresponsals, se'n parla a les portades. És lanostra oportunitat per mostrar-los com som,les nostres potencialitats com a país, tot allòque sabem fer ben fet. Per això, dins del nostreprograma internacional, instal·larem un apa-rador a París, Berlín, Nova York o Brussel·les.El Tricentenari ha de ser una eina per projec-tar Catalunya, en l'espai, fora de les nostresfronteres, i també en el temps, cap al futur.

Insisteix molt en aquesta idea de futur.És clar! La història ja no podem canviar-la. Totel que podem fer, que no és poc, és explicar-la amb rigor. Però el que sí que és a les nos-tres mans –a les de tots, no a les del Tricente-nari– és definir un futur desitjable per a Cata-lunya i els seus ciutadans. Crec que és una ideaque queda molt ben resumida en la divisa dela commemoració, “Érem. Som. Serem”, així,sense un punt darrere de “Serem”. El que hemsigut i el que som és inqüestionable, i així horeconeixerem. La continuïtat de la identitatcatalana, la seva persistència al llarg de tressegles plens de dificultats, és un acte d'herois-me tan gran com la resistència a un setge decatorze mesos. Però el Tricentenari, al cap i ala fi, no deixa de ser un reflex més o menysfidel del nostre futur com a país. És un pro-cés obert, amb múltiples possibilitats, i de no-saltres depèn la direcció que prenguemcol·lectivament.

Com hem d'entendre aquesta commemo-ració en un context de gran efervescènciasocial a Catalunya?Cadascú té llibertat per entendre-ho com vul-gui. Però el Tricentenari no és aliè al momentque estem vivint –on pràcticament tot està enqüestió– sinó que se n'aprofita. Quin momentmillor per preguntar-se com volem que siguil'economia, l'ensenyament o la tecnologia dela Catalunya del futur? M'agradaria que el Tri-centenari facilités espais de reflexió i debat enmolts àmbits perquè tots -vinguem d'on vin-guem i pensem el que pensem- hi participemde manera activa. Al cap i a la fi, el Tricente-nari, com la Catalunya del demà, o és de totso no serà.



AL TERRITORI: COMISSARIS...

PerfilMiquel Calçada és un d'a-quells personatges públics quefan honor al tòpic de “no neces-sita presentació”. Com a perio-dista, és un dels comunicadorsmés coneguts i reconeguts delpaís els últims trenta anys, ambuna trajectòria molt àmplia alsprincipals mitjans, ja sigui coma conductor, guionista, produc-tor o empresari.

L'any 1983, amb només 17anys, entrava a formar part delprimer equip de professionalsque estrenava una CatalunyaRàdio nova de trinca i des d'a-leshores no ha parat. Al seu cur rículum hi ha referències míti-ques a la ràdio i la televisió,com Mikimoto Club, Pasta gan-sa, Oh, Bongònia o Personeshumanes i, des de darrere lescàmeres, Les aventures del Ca-pità Enciam. És fundador delGrup Flaix, pel qual va merèi-xer el Premi Nacional de Radio-difusió l'any 2000. Actualmentcompagina la seva tasca alcapdavant del grup amb la pre-paració de la nova temporadad'Afers exteriors.

Llicenciat en Ciències de la In-formació per la Universitat AbatOliba, la seva inquietud acadè-mica ha passat més desaperce-buda pel gran públic. Amb es-tudis universitaris de Dret i Humanitats, és Màster d'Admi-nistració Pública i Relacions In-ternacionals per la MaxwellSchool de Nova York, l'escoladegana en afers públics delsEUA.

L'any 2010 va ser guardonatpel Centre Internacional Escarréper a les Minories Ètniques i lesNacions (CIEMEN) per la sevadefensa dels drets dels pobles.

Arran de la commemoració dels fets del 1714també des de les institucions locals, arreu delpaís, ens hem familiaritzat amb la figura delcomissari. El primer de tots a ser nomenat, l'abril de2012, fou el conegut periodista i historiadorToni Soler (Figueres, 1965), comissari dels ac-tes commemoratius de l'Ajuntament de Barce-lona. Però n'hi ha més.

Des de Cardona fins a Cervera passant perSort, la Seu d'Urgell o Sant Hilari Sacalm iamb Barcelona al capdavant, molts municipishan dissenyat programes commemoratius pro-pis en ocasió del Tricentenari. Altres, però,han considerat que el Tricentenari era prou im-portant perquè la seva commemoració supe-rés els límits dels consistoris i consells comar-cals i hi confluís bona part del teixit cívic icultural local. A banda de Sitges i Valls, s'han creat comis-sions al Bages, el Lluçanès, el Maresme i Oso-na, i és probable que se'n presentin d'altresles properes setmanes. En la majoria dels ca-sos van ser territoris molt rellevants durant laGuerra de Successió i avui, tres-cents anysdesprés, recorden i recreen l'efemèride, ambun accent clarament històric. Algunes, com lad'Osona, tenen també presència i activitat ala xarxa.

...I COMISSIONS

SITGES. MARÇAL SINTES(VILAFRANCA DEL PENEDÈS, 1967)

El periodista, professor universitari i director delCCCB presideix la comissió local de Sitges. El tretde sortida de la commemoració fou el passat 27de juliol, quan es complien 300 anys de l'entradadels borbònics a la vila. Les activitats de la comme-moració sitgetana comptaran amb la participacióactiva del teixit associatiu de la vila.

VALLS.JAUME PROS(BARCELONA, 1963)

La primera ciutat del Camp de Tarragona a te-nir la seva pròpia comissió ha escollit el comu-nicador i gestor cultural Jaume Pros com a comis-sari. Lidera una commemoració que vol recupe-rar la història d'uns territoris que van viure tempsespecialment convulsos, quan viles veïnes s'ali-neaven en bàndols oposats, un enfrontament queva reproduir-se entre les parets del monestir deSantes Creus.

Ferran Estruch i TorrentsAlcalde de Cardona

Cardona, darrerbaluard de les llibertats catalanes

Lany 2014 Catalunya commemorarà el Tri-centenari de la fi de la Guerra de Succes-sió, una commemoració en la qual Cardo-

na tindrà un protagonisme destacat. Cardonava ser durant la Guerra de Successió una de lesviles catalanes més significades en la defensade la causa catalana. El seu castell va esdevenirun símbol de la resistència a ultrança de les lli-bertats catalanes durant tot el conflicte i, espe-cialment, durant el setge de 1711 i en la capi-tulació de la fortalesa el 18 de setembre de1714, quan tot el país es trobava sota el domi-ni de l'exèrcit borbònic.Per recordar aquests fets històrics i homenat-jar els defensors de Cardona i del país, l'Ajunta-

, ment cardoní ha bastit un programa d'actes i ac-tivitats que se sumen als que la Generalitat deCatalunya ha previst per commemorar el Tri-centenari de la Guerra de Successió. Us animem, doncs, a participar en els actes com-memoratius del Tricentenari de la fi de la Guerra de Successió a Cardona, a conèixer la nos-tra història i la història del país, i a formar part d'u-na commemoració que contribuirà a enfortir i co-hesionar el futur de la nostra societat.El Castell de Cardona va ser el darrer baluard deles llibertats catalanes, una fortalesa mai ven-çuda per la força de les armes, i avui, més quemai, davant els reptes que tenim com a país,aquest és un passat que ens omple d'orgull.

LES VEUS DEL TRICENTENARI

Érem.Som.Serem www.tricentenari.cat

Monogràfic Especial Diumenge, 29 de desembre de 2013 Diumenge, 29 de desembre de 20136 Monogràfic Especial 7

Agenda Tricentenari

PerejaumeArtista

Perejaume Mareperlersi ovaladors. Barroc/Avantguarda

Aquesta exposició és un pro-jecte específic per al MuseuNacional d'Art de Catalunya,

centrat en una reflexió al voltantde les connexions entre la tradicióartística i l'avantguarda en l'art ca-talà. Una proposta que vol oferiruna mirada transversal sobre lacreació artística catalana i la idead'un possible fil conductor que lafa recognoscible al llarg dels segles. Moltes vegades m'he demanat pelgran nombre de formes més omenys ovalades que hi arriba a ha-ver en la creació catalana del segleXX. D'ovals i ovalaments, nomésen l'obra d'Antoni Gaudí, ja en po-dríem fer una bona ollada. Però laforma es perpetua tant o més vivai bonyeguda quan mirem les crea-cions de Joaquim Mir, de Joan Mi-ró, de Josep Maria Jujol, de Salva-

dor Dalí, d'Antoni Tàpies. Alesho-res podem pensar que aquestsovals pertanyen a una comunitatd'imaginació [...].[...] L'oval és una forma cosmològi-ca, i alhora, la forma cranial de lescavitats oculars, i també, una defor-mació ajaguda i tubercular -més denou que d'ametlla- de la màndorlaromànica. A partir d'aquesta figuraessencialment barroca i, doncs, quees planta com una llavor en la Ca-talunya rural i allocada dels seglesXVI, XVII i XVIII, ens proposemtant de descobrir com de generaruna carena de lligams que ens du-gui de camí fins a l'obra de mareper-lers i ovaladors extraordinaris comJosep Maria Jujol, Joan Miró o An-toni Tàpies, entre d'altres. [...][...] Solidaritat temporal. Ebrietatde la memòria. Cadàvers i llavors

d'obres sebollides les unes en les al-tres, esberlant-se les unes en lesaltres. Hi ha centenars d'indicisd'aquesta mirada fonda i pròximaalhora, d'aquesta pertinença obs-cura i estranyesa obscura en què,allò que les obres fan perdurar através d'allò que innoven, revelauna gran familiaritat, una granimmediatesa de les obres amb elfons.[...][...] Ajuntades així les coses, i ajus-tades així, l'avantguarda, en la se-qüència temporal, passa a actuarcom una restauració, com si que-dés estranyament incorporada alrelat dels orígens.

(Fragments de Mareperlers i ova-ladors, edició d'Enciclopèdia Ca-talana-Edicions 62, publicació encurs.)

Josep Maria MestresDirector artístic

Escoltem les pedres

Sempre recordaré la primeraimpressió en posar els peus ala Seu Vella de Lleida, en

creuar l'imponent claustre i pene-trar a la no menys espectacular basílica: una esgarrifança. Una esgarrifança provocada d'una ban-da per l'harmonia i la bellesa de l'es-

pai i de l'altra per la constatació deles agressions que ha sofert des del1707, quan fou convertida en caser-na militar per ordre de Felip V, i pos-teriorment en ser utilitzada com acamp de concentració durant laGuerra Civil, després altra vegadacom a caserna militar… Tot plegatfins al 1948, quan s'inicia una eta-pa de restauració i es restitueix elmeravellós conjunt monumentalal seu veritable i legítim propieta-ri: el poble, la ciutat de Lleida.L'11 de gener, a la Seu Vella de Llei-da, retrem homenatge a una gentque, ara fa tres-cents anys, van llui-tar i van donar la vida per preservarels drets i les llibertats del seu país.Serà la commemoració d'uns fetshistòrics, però també la celebració

del ser, de l'existir com a poble. Sen-se cofoisme, però reivindicant ambforça una cultura i una idiosincrà-sia particulars: les nostres. Miraremenrere sense rancúnia, però tambésense por. Perquè volem entendrequè ens ha passat des d'aquell pri-mer Onze de Setembre heroic i fa-tídic. I ens hi ajudaran les veus d'u-na mostra dels nostres creadors in-contestables de tots els temps:Guimerà, Rusiñol, Maragall, Sagarra, Carner, Màrius Torres, Pla,Espriu, Candel, Martí i Pol… Hi po-sarem la música de l'època (Domè-nec Terradellas, Francesc Valls,Händel…), però també la d'ara (Jo-sep Prenafeta, Albert García De-mestres…), i sentirem com ressonatot plegat a les parets de la Seu Ve-lla de Lleida. I és possible que, si es-coltem amb atenció, les pedres

també ens parlin i ens ajudin a tro-bar els camins d'un futur més justi esperançador.

Agustí Alcoberro Director del Museud'Història de Catalunya

Crònica de 300 diades

El 1714 assenyala un punt d'infle-xió en la nostra història: la fi del'estat català, però també l'inici

de la lluita per la recuperació de la

nostra llibertat nacional. Al Museud'Història de Catalunya, el 1714 tan-ca el relat de la segona planta, iniciatamb els primers grups humans quevan poblar el nostre país, i obre elde la planta següent, que arriba finsals nostres dies.L'exposició 300 Onzes de Setembre.1714-2014ressegueix el fil del recordi la memòria d'aquells fets: des de laguerrilla i l'exili de la postguerra deSuccessió fins al catalanisme políticdels segles XX i XXI, tot passant pelsforjadors de la Diada, amb la Renai-xença del XIX. D'ençà de 1714, cadageneració ha recordat i ha homenat-jat la gent que aleshores va defensarles llibertats de Catalunya. Des de1886 el poble català ha commemo-rat la seva Diada Nacional l'Onze deSetembre -en llibertat o en clandes-tinitat. I sempre ho ha fet com a ex-

pressió de la llibertat. L'exposició escomplementa amb un ampli progra-ma d'activitats acadèmiques i festi-ves, i també de visites per a les esco-les i les famílies.El Museu d'Història de Catalunya hadotat també de formats digital i iti-nerant l'exposició Catalunya i laGuerra de Successió, que va produirel 2007. Aquesta exposició recorre-rà durant el 2014 alguns dels prin-cipals museus del país, i també es potconsultar a través dels webs delMHC i del Tricentenari. A més, jun-tament amb la Universitat PompeuFabra, organitza el Congrés Interna-cional “Els tractats d'Utrecht: Clarorsi foscors de la Pau. La resistència delscatalans”, que se celebrarà a Barcelo-na i Cardona l'abril de 2014. I va im-pulsar la Ruta 1714, que aplega cin-quanta espais i monuments del pa-

ís. La recent cessió de l'escultura deRafael Casanova, obra de RossendNobas, que va servir de prototipusper a la realització del seu conegutmonument, augura altres pròximesaportacions a la nostra col·lecció.


Érem.Som.Serem


Núria BetriuDirectora del ProgramaCatalunya Emprèn

Idees, projectes i persones que mouenCatalunya

E l programa Catalunya Em-prèn s’adhereix a la com-memoració nacional del

Tricentenari de la Guerra de Suc-cessió organitzant una exposi-ció que vol mostrar les idees, elsprojectes i les persones quemouen Catalunya avui. El caràc-ter emprenedor ha identificathistòricament el desenvolupa-ment del país, com ho demostra

el dinamisme econòmic i socialde la Catalunya moderna de fatres-cents anys o la industrialit-zació contemporània, al costatdels grans moviments culturalsdel nou-cents. Avui, aquesta ca-pacitat d'iniciativa empresariali social se segueix reflectint enles persones que impulsen la Ca-talunya actual, des de l'enginy,l'esforç, la imaginació, la crea-tivitat, la innovació i l'excel·lèn-cia, etc. Valors i actituds que re-presenten la manera de ser d'unpaís i que ens permeten confiar,des de l'autoestima i l'optimis-me, en la Catalunya que es pro-jecta cap a un futur d'oportuni-tats. Aquesta exposició vol ser elreflex d'aquests nous testimonisde la vitalitat de la societat cata-lana i, alhora, vol fer un reconei-xement a la cultura emprenedo-ra del nostre país. Avui, com fatres-cents anys, tenim les perso-nes, les idees i els projectes permoure Catalunya.

Francesc MiralpeixVilamalaProfessor d'Història de l'Artde la Universitat de Girona

Una exposició, cincseus: 'El pintor AntoniViladomat i Manalt(1678-1755)'

En el marc dels actes commemo-ratius del tres-cents aniversaride la Guerra de Successió, el

Museu d'Art de Girona, el Museu deMataró, el Museu-Arxiu de Santa

Maria de Mataró, el Museu de Llei-da Diocesà i Comarcal i el MuseuNacional d'Art de Catalunya, encol·laboració amb el Departamentde Cultura de la Generalitat de Ca-talunya i la comissió dels actescommemoratius del Tricentenari,han impulsat la celebració simultà-nia arreu del territori català de cincexposicions dedicades al pintor An-toni Viladomat i Manalt (1678-1755). Aquesta excepcional inicia-tiva de col·laboració entre diferentsmuseus i institucions del nostre pa-ís, que es complementa amb l'edi-ció d'una extensa monografia ambel primer catàleg crític complet del'obra d'Antoni Viladomat, perme-trà posar a l'abast del gran públicuna amplíssima selecció de pintu-res i dibuixos d'un dels artistes mésrellevants del període. Cada mostra posarà l'accent en unaspecte concret de la seva extensa

i heterogènia producció, de ma-nera que totes juntes permetranemplaçar el pintor i el seu art albell mig de la gran cruïlla artís-tica que suposà la Guerra de Suc-cessió per a les arts del Principat.No en va, Antoni Viladomat fouqui encaminà una pràctica artís-tica fortament arrelada en la tra-dició dels tallers cap a la moder-nitat de les acadèmies, ja fos ple-dejant contra el Col·legi dePintors de Barcelona per exercirlliurement l'ofici o ensenyantl'art del dibuixant en el si del seutaller. Els visitants de les exposi-cions podran copsar de ben aprop l'extraordinària qualitatdels seus dibuixos, gaudir de lavarietat temàtica dels diferentsgèneres artístics que conreà -tandispars i exigents com el bodegó,el retrat o la pintura d'històries-i resseguir la memòria i el reco-neixement que la societat catala-na li ha dedicat ininterrompuda-ment al llarg de 300 anys.



Laura BorràsDirectora de la Institució de les Lletres Catalanes

Sant Jordi 2014: unadiada internacional


La diada de Sant Jordi a Cata-lunya és una festa singular devalors universals que forma

part de la cartografia emocionalde la nostra identitat. Aquesta ce-lebració, consolidada des delpunt de vista ciutadà, fa uns anysque ha començat també a cridarl'atenció de la comunitat interna-cional (coincidint amb la celebra-ció del Dia Internacional del Lli-bre), i ha esdevingut un elementd'atracció per a turistes i ciuta-dans d'arreu del món. La festa secelebra actualment en llocs comTòquio, Nova York o Londres.

En aquest context, la programa-ció del Tricentenari es vol fer par-tícip de la celebració. El 23 d'abrilde 2014, volem celebrar un SantJordi especial. El caràcter festiu iparticipatiu de la celebració, jun-tament amb el fet que els seus ele-ments centrals són símbols de ca-ràcter universal, fan que Sant Jor-di com a celebració dels llibres iles roses sigui una festivitat ex-portable i molt ben acollida arreudel món. El Tricentenari incidi-rà en la dimensió internacionalde Sant Jordi. Per fer-ho es comp-tarà amb la complicitat d'unsprescriptors culturals de primerordre, els ciutadans de Catalunya,que tindran a la seva disposicióun web creat especialment per al'ocasió des d'on podran compar-tir amb amics, familiars i cone-guts d'arreu del món una petitamostra de la identitat i la cultu-ra catalanes en forma de contin-guts digitals. La Institució de les Lletres Cata-lanes crearà un espai al seu por-tal www.lletrescatalanes.cat de-dicat a la diada de Sant Jordi 2014,que oferirà la possibilitat de com-partir textos i roses virtuals perprojectar la diada al món, propo-sant també un Doodle dedicat ala festa de la literatura i dels ena-morats, dels llibres i les roses. La diada de Sant Jordi es contex-tualitza en el marc de la comme-moració del Tricentenari comuna oportunitat per comunicar lacultura catalana al món, en uncontext participatiu i festiu, enquè es busca la complicitat delsciutadans i ciutadanes com a ambaixadors i prescriptors de la cultura.

“El Tricentenari incidirà enla dimensió internacional de SantJordi”

Jordi CamíDirector del Parc deRecerca Biomèdica deBarcelona (PRBB)

L'any de les portesobertes de la recercacientífica catalana

Catalunya s'ha convertit en undels pols més importants derecerca científica al sud d'Eu-

ropa. Amb la voluntat d'apropar laciència a tothom es posa en marxael programa L'any de les portesobertes a la recerca catalana, unaproposta per comprendre, gaudir,compartir i implicar-se en el bo imillor de la nostra recerca gràcies ales activitats que organitzen lesuniversitats, els centres de recerca,els museus, les escoles i altres en-titats dedicades a la divulgaciócientífica.

La recerca que es realitza al paísprodueix un coneixement primor-dial per al nostre futur econòmic isocial. Un futur que està molt pre-sent en la celebració del Tricente-nari que vol recordar la nostra his-tòria sense perdre de vista el quèsom i el què podem i volem ser.Durant tot l’any 2014, aquest pro-grama proposarà una agenda d'ac-tivitats perquè els ciutadans d'arreude Catalunya entrin en contacteamb la tasca investigadora que esrealitza al nostre país. Visites alscentres de recerca, concursos de ro-bòtica, exposicions temàtiques,xats amb investigadors, concursosonline, activitats interactives i unllarg etcètera de propostes. El puntde partida serà una trobada amb elsmillors comunicadors digitals es-pecialitzats en divulgació científi-ca a la Social Media Week Barcelo-na 2014. L'any de les portes ober-tes de la recerca es clourà amb unacte que aplegarà a tots els investi-gadors, professors i estudiants uni-versitaris internacionals que fanuna estada a Catalunya. La web del programa posarà a l'a-bast de tothom una agenda detalla-da de les activitats programades.Propostes a l'aire lliure i arreu delpaís, i també per gaudir des de ca-sa com el joc online Personatges enjoc, dirigit a nens i nenes de 5 i 6anys. Propostes per a grans i petits,propostes per gaudir en família o demanera individual. En definitiva, us convidem a parti-cipar en aquest projecte durant el2014.Benvinguts a les portes obertes de-la recerca científica catalana!

Gregorio LuriFilòsof i pedagog

Pensem el país des de les biblioteques:acció paral·lela

Francesc Xavier Grau VidalRector de la U. Rovira i Virgili

Nous escenaris d'aprenentatge des d'unavisió transformadora

Aquest és un projecte de cele-bració joiosa del que som...quan gosem situar-nos a l'al-

tura de les nostres possibilitats mésaltes. Tenim el convenciment queel millor del poble català no es tro-ba en la nàusea (en el rebuig més omenys agre del que no ens agrada),sinó en l'apetit (en la voluntat sere-na de ser el millor que poden arri-bar a ser, sense complexos i sense es-tridències innecessàries). Una cul-tura està viva mentre el millor d'ellamateixa convoca la joia col·lecti-va. Però la vida d'una cultura éssempre fràgil. Per això cal oferir-lacom si fos nova a cada generació.L'activitat Pensem el país des de lesbiblioteques es desenvoluparà deforma paral·lela en 25 bibliotequesmolt diferents de Catalunya distri-buïdes per tota la geografia. Des decadascuna d'elles dirigirem a la ciu-tadania aquestes preguntes: “Què hiha a la nostra comunitat que ens fa-ci sentir legítimament orgullosos?Quina aportació podem fer a Cata-lunya des del nostre territori?” Lesrespostes es recolliran a les matei-xes biblioteques, però per afavorirels debats dissenyarem un espaiweb que en faciliti el retorn. El marçde 2014 haurem de tenir les conclu-sions per poder-les portar a una pu-

blicació (en paper i en web) i posar-les a l'abast de la ciutadania.Si hem pensat en les biblioteques ésperquè el lloc més adient per portara terme aquest projecte és aquell onla transmissió cultural es fa efecti-va, fent visibles als nostres ulls lesveus del passat i les obres culturalsdel present. Les biblioteques, llunyde ser dipòsits inerts de cultura, sónfòrums vius i actius de debat. Tantés així que no hi ha cap altre equi-pament cultural més utilitzat i mésproper a la comunitat.Formen part del projecte Carme Fe-noll, cap del Servei de Bibliotequesde la Generalitat de Catalunya; Gre-gorio Luri, pedagog; Toni Puig Pi-cart, activista cultural; Adrià Pujol,antropòleg; Isabel Sucunza, perio-dista, i Cèlia Marín, arquitecta.El projecte es diu Pensem el país desde les biblioteques: acció paral·lela.L'acció paral·lela és el nostre Mac-Guffin. És una petita ironia que elslletraferits de ben segur que ens per-metran i que vol tenir present lagran cultura europea.

Catalunya té un paper destacatal món en matèria università-ria i de recerca en molts àmbits

de coneixement. Però, malgrat tot, elseu índex digital se situa, encara, persota del 30% del grup de les 23 euro-regions, tal com es fa evident a l'A-genda Digital Catalana. Una societat sensible als efectes dela revolució de les tecnologies de lainformació i les comunicacions iprocliu a la digitalització de tots elsaspectes de l'activitat humana –tanten l'àmbit privat com en el públic–ha de saber com treure profit delsavenços tecnològics en el desenvo-lupament educatiu.

És per això que des de la Universi-tat Rovira i Virgili (URV) organitza-rem, conjuntament amb deu univer-sitats catalanes més (UB, UAB, UPF,UdL, UdG, UIC, URL, UVic, UOC,UPC), el I Fòrum Internacional d'E-ducació i Tecnologia (FIET), gràciesal lideratge del grup de recerca AR-GET (Applied Research Group inEducation and Technology).El FIET 2014 pretén ser un primer es-pai de trobada en què personalitatsdel món educatiu reflexionin sobreel paper transformador de l'educa-ció i la seva progressivament estretarelació amb el desenvolupamenttecnològic. S'organitzarà en quatregrans eixos temàtics: l'estudi i l'anà-lisi del procés educatiu, els proces-sos d'integració i transferència de latecnologia, l'ús responsable de la tec-nologia i les relacions entre els mit-jans de comunicació i l'educació.Un centenar d'especialistes de Ca-talunya i de la resta del món com-partiran coneixements i inquie-tuds per generar, a Catalunya i peral món, una visió integradora del'educació a l'escola i la cultura. Iparlant d'educació i de cultura esparlarà, també, d'imaginari i d'i-dentitat, individuals i col·lectives.Per a la URV, una universitat de re-ferència en l'espai europeu –per laqualitat de la seva docència, l'ex-cel·lència en la recerca i el desen-volupament i la innovació– és es-pecialment satisfactori organitzaraquest primer Fòrum Internacio-nal d'Educació i Tecnologia. Per-què és la nostra manera de contri-buir a la millora dels processoseducatius gràcies a l'ús de les TIC,des d'una perspectiva internacio-nal a partir de la nostra identitatcom a país.

Aleix Planas Director del CongrésInternacional de Prospectiva Fira de Barcelona

Mirant al futur

“La innovació distingeix els líders delsseguidors” (Steve Jobs)

Un Congrés de Prospectiva no ésuna activitat més. Significaexercir una decidida voluntat

d'interrogar-se sobre el futur i, més es-pecíficament, sobre la comprensió ila integració d'un conjunt d'eines que,sense cap mena de dubte, influiran demanera decisiva a Catalunya, a Euro-pa i al món sencer.Les grans decisions econòmiques,empresarials i tecnològiques en unasocietat cada cop més global i inter-dependent necessiten un adequatmarc d'anàlisi i de reflexió. El Con-grés Internacional de Prospectivaoferirà als experts i estudiosos inter-nacionals l'oportunitat de debatre iintercanviar punts de vista amb res-ponsables empresarials, governa-mentals i institucionals. El debat que planteja el Congrés deProspectiva té una dimensió univer-sal –no estem parlant d'altra cosa quedel futur de la humanitat– i una di-mensió propera: les condicions tècni-ques, científiques i econòmiques de larealitat futura de la societat catalana,i la voluntat d'establir línies de treballque permetin anticipar-se a la inèrciadels processos.

El Congrés treballarà qüestions d'unagran transcendència en l'àmbit tecno-lògic, relacionades amb el desenvolu-pament de noves aplicacions i xarxesde coneixement, una nova dimensióeconòmica i industrial, com és ara elcreixement de la robòtica i de la bio-medicina, entre d'altres qüestions. L'aposta de Barcelona i les seves ins-titucions pel coneixement i la sevavinculació amb l'àmbit tecnològicinternacional –del qual la capitalitatmundial de la indústria de les comu-nicacions mòbils i el Mobile WorldCongress en són bona mostra– li pro-porciona eines per esdevenir una re-ferència a nivell internacional. Firade Barcelona, que s'encarrega de l'or-ganització del Congrés, sap la impor-tància d'avançar-se als requerimentsd'un món globalitzat i competitiu.Però en un marc que apunta a la hi-pertecnificació, el paper de la perso-na i la transformació de les institu-cions socials i polítiques adquireixenuna rellevància especial, i són aspec-tes sobre els quals el Congrés de Pros-pectiva ha de posar el focus. Ens tro-bem en una cruïlla que hem de saberaprofitar.

“Les biblioteques, lluny deser dipòsits inerts de cultura, són fòrums vius iactius de debat”

“Reflexionarem sobre larelació entre educació i tecnologia”

“El debat que planteja el Congrés de Prospectivaté dimensió universal”

“La recerca que es realitza al país produeixun coneixement primordialper al nostre futur econòmic i social”

Érem.Som.Serem

1714 a la xarxa www.xtec.cat/web/centres/celebracions/2013/1714

‘El Triquet del Supercity’, el videojoc del Club Super3

'CONSTRUÏM UN MOSAICCOL·LECTIU DE PARAULES'DATA. Setmana de Sant JordiLLOC. Centres escolars de Catalunya

CONVERSA PEDAGÒGICA:“ESTRATÈGIES METODOLÒ-GIQUES D'APROXIMACIÓALS FETS DE 1714”DATA. 16 de gener de 18.00 a19.30 hLLOC. Sala de Plens del Departa-ment d'Ensenyament

XX TROBADA DE CORALSD'EDUCACIÓ SECUNDÀRIADATA. Abril i maig de 2014LLOC. Barcelona (L'Auditori), St.Cugat, Figueres, Granollers, Torto-sa-Tarragona i Lleida (Seu), entred'altres

DANSA POPULAR DE PRINCIPIS DEL SEGLE XVIII

(Dia Internacional de la Dansa)DATA. 29 d'abrilLLOC. Centres d'ensenyament dedansa

JORNADA D'ART I DISSENY:“DE L'ESCOLA A L'EMPRESAPER A LA COMMEMORACIÓDEL TRICENTENARI (1714-2014)”DATA. 20 de marçLLOC. Escoles d'art i disseny de Ca-talunya

JORNADA PEDAGÒGICA: “CA-TALUNYA I ELS FETS DE 1714”DATA. 16 de maig

JORNADA DE LLIBERTATS I DRETS HUMANS A LESESCOLESDATA. 10 de desembre de 2014(Dia Internacional dels Drets Humans)LLOC. Escoles d'arreu de Catalunya


La commemoració serà present a les escoles i centres de formació a par-tir d'activitats, propostes i recursos pedagògics adreçats al conjunt de lacomunitat educativa. Mestres, alumnes, pares i mares podran formar partd'aquestes actuacions que permetran entendre els fets del 1714 i compren-dre així el sentit d'aquesta commemoració. L'eix d'Ensenyament incloudiverses actuacions que s'esdevindran al llarg de tot el 2014, entre les qualsdestaquen:

Tres videojocs ambmolta història

El Tricentenari emprènel vol a les escolescatalanes

Amb aquest videojoc els nens i ne-nes faran un viatge al passat, a la Ca-talunya del 1714, i podran descobrircom es vivia a l'època, superant pro-ves d'orientació, de perícia i de co-neixement. Aquest videojoc, de no-va creació, traslladarà l'acció del joca un entorn desconegut per als in-fants i que els oferirà la possibilitatd'interactuar amb personatges, ob-jectes i espais de l'època. L'acció cen-tral es combinarà amb una sèrie deminijocs relacionats amb els tretscaracterístics de la manera de viu-

re dels catalans al segle XVIII, comara els jocs tradicionals, la manerade vestir o els àpats, entre d'altres.

s'han convertit en una font fona-mental per conèixer la Guerra deSuccessió.

PER ALS MÉS PETITS...

‘Personatges en joc’: Francesc de Castellví

Aquest 2014 Francesc de Castellvíserà el protagonista del Personatgesen joc, col·lecció de materials edu-catius multimèdia (videojocs) ela-borats per la Generalitat de Cata-lunya i la Universitat Politècnica deCatalunya. Aquest videojoc perme-trà donar a conèixer entre els alum-nes de primària la figura de Castell-ví, autor d'una de les obres que

PER ALS ALUMNES DE PRIMÀRIA... Premi per la creació d'un videojoc del Tricentenari

Els alumnes d'estudis superiors dedisseny, creació i programació de vi-deojocs o aplicacions multimèdiapodran participar en aquest premi,dotat amb 6.000 euros, per a la cre-ació i producció d'un videojoc rela-cionat amb el Tricentenari. Aquestguardó reconeixerà l'originalitat deles propostes, els valors lúdics i pe-dagògics, així com l'encert a l'horad'adequar-se a tots els públics.

PER ALS MÉS EXPERTS...

La commemoració es traslladarà també als jocs virtuals a través de tres propostes per a infants, per a aficionats mésexperts i estudiants interessats en la creació de videojocs

El Tricentenari més històric i el mésmodern, amb les revistes en català

'El cas dels catalans', edició 2014

Al llarg de tot l'any 2014 el Tricentenari arribarà tam-bé als quioscos de la mà de dues de les principals cap-çaleres en català: Sàpiens i Time Out. Cadascuna ambel seu estil característic, prendran la commemoraciócom a punt de partida per tractar diferents aspectes idescobrir als seus lectors els racons més amagats d'a-quest Tricentenari.

A Sàpiens, la revista d'història en català líder del mer-cat, cada mes s'aprofundirà en un aspecte nou de laGuerra de Successió i la Catalunya de l'època. Sàpiensdemostrarà que encara queda molt per descobrir so-bre el nostre passat. Mensualment, recuperarà histò-ries d'arreu del país que han quedat a l'ombra de lapotència i el simbolisme de l'episodi del setge de Bar-celona. Amb el seu to divulgatiu i, alhora, rigorós trac-tarà des de la passió pel joc dels catalans de l'època o el

setge de Castellciutat fins al paper de les dones durantel 1714 –tema del reportatge del proper mes de gener–.

D'altra banda, Time Out, el magazín internacional de re-ferència (The world's living guide), multiplicarà les pos-sibilitats per gaudir de les activitats del programa com-memoratiu. Amb un espai permanent en el seu web de-dicat en exclusiva al Tricentenari, descobrirà tota l'ofertalúdica i cultural per acompanyar les principals actuacionscommemoratives. L'agenda més desenfadada de tot elquiosc també se suma a la commemoració, a partir de laqual, descobrirà als seus lectors llocs, tendències i esdeve-niments ineludibles per viure el Tricentenari des de la mo-dernitat i amb una voluntat clarament lúdica.

Aquest 2014, els amants de la història i els més inquietsestan d'enhorabona.

El cas dels catalans era el nom amb què es referien les cancelleries europeesals debats sobre Catalunya pels volts de l'any 1714. Tres-cents anys després,la commemoració del Tricentenari projectarà de nou Catalunya al món.Aquest cop, però, mostrant tot allò que hem aportat i podem seguir aportant-hi com a país, de manera que es convertirà el Tricentenari en el millor apa-rador possible. Berlín, Londres, Brussel·les, París, Estrasburg, Viena, Nova Yorki Washington també viuran la commemoració a través d'exposicions, tro-bades, conferències i mostres culturals artístiques i gastronòmiques ambsegell català. Un programa internacional que contribuirà a reforçar el renomi l'excel·lència que han dut els nostres creadors i emprenedors a convertir-seen referents arreu en múltiples disciplines.

La capital deCatalunya, d’escenari decisiude la Guerra deSuccessió a centreneuràlgic de lacommemoració”

“El Born CentreCultural serà un llegat magnífic peral país més enllàdel 2014”

“


El XXXè PremiFerranSoldevila,dedicat a laGuerra deSuccessió

Per saber-ne més:

En l'any de la commemoració, elPremi Ferran Soldevila reconeixe-rà amb 8.000 euros el millor es-tudi històric sobre la Guerra deSuccessió. En l'edició d'aquest2014, el prestigiós guardó valo-rarà especialment aquells treballsque aportin una perspectiva inèdi-ta sobre aquest període, així comla qualitat divulgativa dels textos.Aquesta convocatòria extraordi-nària compta amb el suport i lacol·laboració del Museu d'Histò-ria de Catalunya, de Publicacionsde la Universitat de València, dela Fundació Lluís Carulla i del Co-missariat del Tricentenari de la Ge-neralitat de Catalunya i l'Ajunta-ment de Barcelona.

Els esports, a la línia desortida de lacommemoració

El Campus Esportiu del Tricentena-ri es convertirà en el punt de troba-da d'esportistes, federacions, en-titats, clubs esportius i afeccionatsd'arreu del país. L'esport base téun paper cabdal en la formaciódels esportistes catalans i en elmarc del Campus es pretén po-sar en relleu i reconèixer la tascaque es realitza arreu del país. El2014 ens espera una temporadaapassionant!

Tota la informació sobre la com-memoració de l'Ajuntament deBarcelona i el seu programad'actes, al web bcn.cat/tricentenariTots els detalls sobre el nou BornCentre Cultural i la seva agen-da d'activitats, al web elborncentrecultural.bcn.cat

VOLTA CICLISTA ACATALUNYADATA. Del 24 al 30 de març

RAL·LI COSTA BRAVAHISTÒRICSDATA. Del 10 al 13 d’AbrilLLOC. Lloret de Mar

RUTA DEL TRICENTENARIDATA. Durant tot el 2014LLOC. Diverses poblacions


J.B.

Després de més d'un any de set-ge i resistència, la ciutat deBarcelona va capitular en el

que seria el capítol final de la Guerra de Successió. La rellevànciade Barcelona aleshores i avui com ametròpoli global fa que s'hi concen-trin alguns dels actes commemora-tius més importants, impulsats perdiverses institucions i per la socie-tat civil, que la converteixen en elvaixell insígnia del Tricentenari.Probablement serà el marc d'unaDiada que es preveu històrica peròde la qual, fins ara, s'han revelat de-talls amb comptagotes. Però el queés segur és que és el lloc més ade-quat per fer visible la divisa del Tri-centenari, aquest fil que uneix pas-sat, present i futur.

Tres segles després del 1714, l'Ajun-tament de la capital, conscient de laimportància de Barcelona, rescatala memòria d'aquells fets per expli-car-los al conjunt de la ciutadania através d'un extens programa d'ac-tes. Demostrant que la reflexió i elrigor històric poden anar de bracetde la divulgació i l'accés al gran pú-blic, la commemoració –comissa-riada per Toni Soler– convida bar-celonins i visitants a redescobrir laciutat amb ulls del segle XVIII, en-tendre la dimensió dels fets i posar-los en relació amb la realitat pre-sent i les expectatives de futur. Percomprovar-ho, només cal anar finsal Born Centre Cultural –un equi-pament magnífic que el país here-tarà més enllà del 2014–, que acullbona part de les activitats que es fana la ciutat adreçades a tot tipus depúblics, com les recents Setmana deNovel·la Històrica o el cicle BornHumor. O haver tingut l'oportuni-tat de gaudir de l'espectacle d'OriolBroggi Casanova en directe, que es-cenificava als centres cívics de laciutat en forma de roda de premsaun viatge en el temps del conselleren cap de la Barcelona del 1714 finsa la del 2013.

Durant el 2014 l'Ajuntament deBarcelona ha programat un con-junt d'iniciatives i propostes enmuseus, centres cívics i espais di-versos de tots els districtes de laciutat. Al Museu d'Història de Bar-celona se'ns convida a entendrecom era el món el 1714 a través del'exposició inaugurada recent-ment, El món del 1714. I al BornCC, mentre duri la commemoració

s'hi pot visitar l'exposició perma-nent de la Barcelona del 1700 i lamostra dedicada al setge del 1714.Aquestes se sumen a d'altres ambmés recorregut però que encara es-tan obertes al públic, com ara lesexposicions Arxius 1714: Desprésd'Utrecht. Una Barcelona senten-ciada, 1713-1714, a l'Arxiu Histò-ric de la Ciutat de Barcelona, o San-ta Maria del Pi 1714, una comuni-tat assetjada, a la Basílica de SantaMaria del Pi.

Però el Tricentenari omplirà tam-bé els carrers de Barcelona. A par-tir del 15 de maig i fins al setembreesdevindran l'escenari d'un pro-posta excepcional en què partici-pen totes les escoles d'arquitectu-ra de la ciutat, que sorprendran elsvianants amb set instal·lacions efí-meres que constitueixen el projec-te Re-set, dirigit per Benedetta Ta-gliabue i Àlex Ollé. A partir deljuny es podrà veure Viure Lliure,

un mosaic mural de grans dimen-sions del fotògraf Joan Fontcober-ta fet a partir de milers de fotogra-fies enviades pels ciutadans i quequedarà com a llegat per a la ciutatun cop acabada la commemoració.I si teniu un telèfon intel·ligent amà, al passeig de Lluís Companysencara sou a temps de descobrircom era la ciutat el 1700 amb elMapa Tricentenari BCN.

Els actes a Barcelona, vaixell insígnia del Tricentenari

BARCELONA, CAPITAL

Érem. Som. Serem

News & Politics

Transcript of Érem. Som. Serem