GRUP 1 sorrals : Cristina, Óscar, PituDocument de treball gener 2014

El plaer sensorial tocant, manipulant, esculpint, construint...

Pensar possibles espais, amb sorra on els infants troben els seus límits i possibilitats, reptes que van conquistant progressivament segons les seves possibilitats.

Joc de moviment

SORRAL??????L’espai dissenyat per a què?

Quin concepte de sorral?

Els models són caixes tancades i protegides amb una lona . Quins jocs poden fer en aquest sorral?

Observem i ens preguntem:

Perquè els infants fan forats?

Si posem la paraula "sorral" al Google podrem comprovar el concepte de sorral per entretenir als mes petits. Sembla que els infants en el sorral haurien d'estar asseguts amb pales i galledes fent flams... Els models són caixes tancades i protegides amb una lona. Quins jocs poden fer en aquest sorral?

Cada any reposar sorra. Com podrem fer el seu manteniment, rastrejar, ventilar.... S'haurà de fer vigilància de pati per controlar que els nens i nenes no treguin la sorra del sorral?

Imaginem el joc estereotipat amb les galledes i pales i el tobogan. Potser si que omplen i buiden però aviat en infants de tres i sis anys hi fan més altres jocs d'una forma natural. No és per capritxos que treguin la sorra del perímetre marcat. Volen i inventen jocs cooperatius de carretejar, traslladar, fer rius, carreteres...

Cal observar i escoltar les demandes dels infants en els seus jocs i ser creatius, imaginatius per fer possible noves estructures amb aquest element tan preuat.

Seguim observant

Si se'ls hi deixa temps, les seves construccions poden ser complexes i d'envergadura creativa. Jugar al sorral no és només un passatemps, ni un entreteniment, sinó un lloc més de l'espai exterior que planteja reptes que es poden transformar en petits i grans projectes, organitzats en grup.

Com escollir el lloc i el seu entorn per al manteniment sanitari de la sorra?

S'ha pensat en l'edat dels infants i com accedir a la sorra?

Quines seran les seves demandes?

• Les sorreres s'han de situar en llocs suficientment assolellats. El sol és un element de desinfecció important. No poden estar situades en pendents ni a prop de la part baixa d'una superfície que acull totes les aigües. No poden situar-se a prop d'un paviment dur.

• Les sorreres han de d'estar protegides mitjançant uns elements de contenció per exemple, tanques, voreres o murets no permeables de materials poc agressius, i que, en particular, ajudin a impedir l'accés dels animals domèstics i la contenció de la sorra.

• Cal evitar situar-les prop d'arbres i arbustos que produeixen fruits.

• Cal tenir present la normativa de construcció seguint els passos amb els diferents materials per tenir el drenatge adequat i que la sorra no s'escoli.

• Hi ha d'haver un nombre suficient de papereres prop de les sorreres.

• Cal situar les sorreres en zones fàcilment accessibles per permetre el seu manteniment. En particular, l'element de contenció que les rodeja o l'àrea de joc on aquestes es troben haurà de disposar d'un accés que permeti amb facilitat el pas del material i de la maquinària de manteniment.

Perfil tipus d'una sorrera

• Sorra rentada de riu, granulometria de 1-2 mm. http://www.transporterra.com/ca/en-big-bags/21-sorra-de-santa-coloma.html

• Capa filtrant de drenatge de grava triturada de 20-50 mm i de gruix variable.

• Tub de drenatge especial anticolmatació envoltat opcionalment amb un geotèxtil.

• Aquest tipus de sorra groguenca utilitzada per a la construcció, també la fan servir els jardiners per diferents motius: Té un gruix de 1-2mm, amb una alta retenció de la humitat, i sobretot per ser neta d’organismes vius com les males herbes. És ideal per fer sorrals, per jugar la canalla o adobar-la per plantar gespa.

Com a marc de referència a l'hora de dissenyar així com d'avaluar les condicions higiènic-sanitàries d'aquests tipus d'estructura s'utilitzen les Normes Tècniques NTJ 13R i NTJ 09S de Jardineria i Paisatgisme del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya.

El concepte de Sorrera

• Es defineix com a “recipient d'una àrea de jocs infantils, delimitat per uns elements de contenció i opcionalment un fons, reomplert de sorra i/o grava per a ser utilitzat amb la finalitat de fomentar jocs i activitats de tipus manual i de comunicació entre els infants o per assegurar la funció d'un paviment amortidor en una àrea de recepció d'un o més equipaments d'àrees de jocs infantils"

• El concepte "sorrera " ens permet anar més enllà del de "sorral“, és una idea més ampla que ofereix moltes més oportunitats de joc, també per als infants més grans d’Infantil i Primària.

• Sorreres amb bona sorra rentada de riu, que han estat pensades delimitant bé el paviment perquè quedi la sorra dins o que els seu trasllat signifiqui la feina d'airejar la sorra. Sorreres de diferents nivells per poder traginar la sorra. Sorreres que tenen un bon drenatge i que no s'entollen. Sorreres que estan ubicades al sol però hi trobem solucions per el mesos de més calor. Sorreres petites, sorreres més grans segons l'espai i les propostes de diversificar jocs tranquils o de moviment

Algunes propostes

El concepte de sorrera, des de una nova mirada, s'allunya dels sorrals estereotipats buits de sorra amb un tobogan...

Conèixer, dissenyar i fer possible adequar espais on la sorra dóna oportunitats per feinejar, inventar, imaginar, crear...

Algunes propostes que responen al nou

concepte de SORRERES

SORRAL

Les observacions, l'escolta dels infants, ens ajudaran a trobar la complicitat del jardiner, de l'arquitecte i de la comunitat educativa.

No es una proposta aïllada,de la mateixa manera que ara parlem de les sorreres, haurem de parlar de tot l'entorn que volem TRANSFORMAR

Construïm sorreres pensant en un paviment amortidor per acollir el joc de saltar, enfilar, baixar per una tirolina...

La muntanya dels forats Escola Publica “Trabenco” Madrid

Una altra proposta

Esperem que la presentació pugui ajudar a fer possible espais sostenibles i rics de possibilitats amb harmonia amb la natura com a aposta pedagògica.

Per a qualsevol consulta podeu posar-vos en contacte amb nosaltres:

Carme Cols ccols@xtec.cat Pitu Fernàndez jfernanq@xtec.cat

www.elsafareig.org