Ressenyes Breus // 27

c/ de la sabateria(Manresa)

casal elscarlins cuina vegeta

riana

C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

l Centre d'Estudis JosepEster Borràs acaba de publi-car les memòries delSenzill. Joan Busquets

Verges, el Senzill, és un company lli-bertari que va fer de guerriller a l'AltLlobregat i el Cardener durant un anyentre el 1948 i el 1949. El Joan vaactuar, entre d'altres, amb guerrillersberguedans com Ramon VilaCapdevila i Marcel·lí Massana, anar-quistes de la Confederació Nacionaldel Treball (CNT) que no van donar-se per vençuts i, acabada la guerra,van continuar la lluita contra el fei-xisme. En la seva lluita, el Ramon Vilahi va deixar la vida l'any 1963.

Les memòries del Joan van ser publi-cades en un primer moment enanglès i al 1998 en castellà per laFundación de Estudios LibertariosAnselmo Lorenzo de Madrid. El llibreque ara presenta el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs de Berga ha estat traduït al català,el text ha estat ampliat per l'autor en una cinquantena de pàgines (explicant la seva infan-tesa per exemple) i ha estat ampliat també el nombre de fotografies.

La narració que parteix de la seva infantesa a Barcelona durant la guerra civil i la revolu-ció social del 1936-39, de la seva adolescència i primera joventut el gris i cruel primer fran-quisme. El seu primer contacte amb l'anarquisme. Ens explica el seu primer intent de fugircap a França a buscar una situació millor i de la seva primera estada a la presó. Ens expli-ca també la seva vida a França a mig camí de l'immigrant i l'exiliat. La seva militància a lesJoventuts Llibertàries i la seva determinació de prendre les armes. La primera trobada ambMassana i el seu primer i dur viatge travessant la frontera espanyola. Un any de sabotat-ges, i intensos viatges cap a un i l'altre costat de la frontera. La caiguda de 1949. La sevadetenció i la condemna a mort. Molt destriable és les vivències que ens explica estant ambla resta de condemnats a mort esperant el final. La conversa amb el Tarantula i ambManolo Sabater són molt especials, emotives i emocionants. També el que se'ns explicadel grup del carrer de la Cera o el moment en que li és commutada la pena, el dia abansque assassinin al Manolo i el Saturnino. Després el relat carcelari, que suposen vint anysde presó són un referent d'algú que ha viscut una realitat d'una duresa extraordinària i hasortit prou bé per a poder-ho explicar. No tots van poder, el mateix José Ibañez -companyde presó del Joan- mai va superar-ho i havent sortit de la presó va morir sense haver-seadaptat mai la "llibertat" de l'exterior. El Joan surt de la presó al 1969 i segueix el relat peldifícil món que es troba qui ha estat tancat des del 1949. A fora, la dura adaptació, el tre-ball en favor dels presos i els des de fa quinze anys un dur treball per reivindicar la lluitadels guerrillers per tal d'exigir la seva reparació moral i també material. Presentacions aBerga, a la ZTA Banzai de Manresa, a Can Vies i la FELLA de Barcelona ens ha possibilitatconèixer una persona extraordinària.

Berga, octubre de 2008

Pep i tu

E

El Senzill. Guerrilla i presó d'un maquiJoan Busquets Verges

Centre d�Estudis Josep Ester Borràs, 2008

a primera biblioteca públicade Catalunya ideada i cons-truïda el 1918 perquè tot-hom, sense exclusions

socials de classe, pogués fer-ne ús.Per primer cop la gent de Sallentamb pocs recursos però sobrats degana per la lectura, els llibres i elconeixement de tota mena, tenien alseu abast el servei de préstec de lli-bres, igual com el que coneixem avuien dia. Això va ser un avenç, la cul-tura ja no estava en mans d'uns pocs.El que es vivia en aquells anys, era pro-grés saludable. La classe treballadoraaconseguia drets, dignitat i cultura.

Acabada la guerra civil, els guanya-dors van apropiar-se de tot , el cleroi el dret de conquista ho feren impo-sant el nom del sant sallentí claret a labiblioteca, quan l'esperit era totalmentcontrari al pensament eclesiàstic.En l'actualitat, els llibres són en un altrelloc i amb ells el nom, que des del 1940segueix representant la manera coml'església tracta l'educació i la cultura.Amb l'homenatge a la persona deJoan Puig i Elías, sallentí, mestrepedagog, anarquista i amb influèn-cies de Ferrer i Guàrdia, l'antigabiblioteca recupera el seu valor històrici la seva essència, portant per nom CEN-TRE CULTURAL JOAN PUIG I ELÌAS

Joan Puig Elies i la biblioteca deSallent

Sallent, octubre de 2008

un del poble

L

Som les persones de "BergaPodrida", el programa endirecta, de tres hores, que finsfa ben poc hem estat emetentdes de Ràdio Korneta, ràdio a

la qual vam donar vida. Consideremde justícia explicar a tothom que:

Després de tres mesos d'insistència, lagent que feia el programa "Un altrematí és possible", "Veus de la terra" il'encarregat de la franja de Hip-Hop,pares de Ràdio Korneta, membres del'Ateneu de Cal Corneta i/o membresi/o simpatitzants de les CUP de Berga,han fet fora de Ràdio Korneta a lespersones que fèiem el programa"Berga podrida", mares i pares tambéde la ràdio. Això ha suposat la mortdel projecte de Ràdio Korneta (lliure iautònoma) i està possibilitant la crea-ció d'un projecte de Ràdio afí a l'es-mentat Ateneu i a les CUP, sense críti-ques incòmodes.

Nosaltres hem insistit fins a l'extrem lanecessitat que la ràdio continués (capprograma ni cap veu ens feia nosa)mentre ells insistien en què volienseguir amb la Ràdio però sense nosal-

tres. La seva decisió unilateral ens haestat imposada. En definitiva, ens hanfet fora.

El motiu de l'expulsió: criticar des delnostre programa la decisió de la CUP ila resta de polítics de l'Ajuntament deBerga d'aprovar l'ordenança de civis-me.

Les persones que ens han fet fora nitant sols han respectat "l'acord" queells mateixos van forçar (o imposar)per tal de repartir "materials" de laRàdio, devent-nos encara 560 euros. Iestant apunt d'emetre aprofitant-sedel nostre treball i del dels nostrescompanys de Ràdio Bronka.

Som moltes les que lamentem la mortd'aquest projecte i igualment, lamen-tem les dinàmiques de censura i auto-ritarisme que han acabat amb ella.També és destacable en negatiu lamanca d'ètica d'aquesta gent quedavant de crítiques polítiques i davantla impossibilitat de defensar-se enaquest terreny, han optat per l'atacpersonal i familiar, l'assetjament, lamentida i les agressions. Però cal quesàpiga tothom que mai no ens farancreure!

Han matat Ràdio Korneta Berga, octubre de 2008

Berga Podrida

S