1

2

"I llavors ... la pau" Mural participatiu per al Camp de la Pau. 1. ─ La proposta:

"I Llavors ... la pau" és el títol del disseny i elaboració de la intervenció mural participativa a l'Institut Princep de Viana de

Sant Andreu, dut a terme per alumnes de 2n curs del cicle d'Arts Aplicades al Mur, de l'Escola Superior de Disseny i Arts

Llotja. La pintura va ser encarregada amb motiu de la celebració i comiat del projecte "El Camp de la Pau", en què han

estat treballant els alumnes de l'institut i que ha estat organitzat per la Fundació Fòrum Universal de les Cultures.

El projecte tracta de crear una obra a les parets de l'edifici en què es vegi representat el motiu d'aquesta activitat

relacionada amb la pau, i que reflecteixi la presència a la ciutat de Barcelona dels estudiants procedents de ciutats de

diferents països que han participat en el mateix projecte .

L'obra serà executada sobre la superfície de les nou columnes presents a la façana de l'edifici i en la seva elaboració

participativa estaran involucrats els alumnes de 3r curs de l'ESO de l'Institut, que han treballat en el projecte de "El Camp

de la Pau" juntament amb els visitants de les diferents ciutats del món: Amman (Jordània), Ho Chi Minh (Vietnam), Dakar

(Senegal), Dakha (Bangla Desh), Nàpols (Itàlia), Maputo (Moçambic), Salvador de Bahia (Brasil), Rosario (Argentina),

Monterrey (Mèxic). En total es tracta de la col·laboració d'aproximadament 140 persones, dirigit pel grup d'alumnes de 2n

de cicle de Llotja i la seva professora.

3

Els alumnes de Llotja, autors dels mural, son José Manuel Barriga, Cristina Hernàndez, Airis Hierro, Paula Lausín, Borja

Pastori, Marc Reina, Susana Sentís i Marina Turró. La professora a càrrec del projecte és Magdalena Duran.

2. ─ Enfocant el tema.

Partint de la idea de la pau com a aspiració, entesa com un procés en creixement i que s'ha de cultivar i treballar, hem

encaminat la seva representació sota la forma d'una llavor.

"La llavor és cada un dels cossos que formen part del fruit que dóna origen a una nova planta”

La llavor, en aquest context, reflecteix aquest procés de creixement individual que ha de succeir en cada un de nosaltres,

perquè puguem gaudir del fruit, com col·lectiu d'individus, d'un món de convivència pacífica i en harmonia.

En aquest projecte tractem el tema de la pau des d'una voluntat de fugir dels estereotips utilitzats sovint per representar-

la, com el colom blanc volant, l'arc de Sant Martí o el signe de la pau.

El nostre plantejament està inspirat en les premisses de l'estètica relacional, les accions artístiques participatives i les

intervencions murals comunitàries, tots ells moviments de l'art contemporani, en els quals preval l'interès per l'art com a

vehicle capaç de crear vincles relacionals entre les persones, per sobre de consideracions purament estètiques i dels

aspectes tècnics, materials i objectuals. En paraules de Bourriaud, autor d'Estética relacional:

"... l'essència de la pràctica artística residiria així en la invenció de relacions entre subjectes; cada obra d'art en particular seria la proposta

d'habitar el món en comú i el treball de cada artista, un feix de relacions amb el món, que generarien al seu torn altres relacions ..”

(Bourriaud, 2006; p. 23)

4

L'obra es concep, des d'aquí, com a reflex i testimoni dels vincles entre els subjectes (autors i participants), en contrast

amb una visió de l'art entesa des de l'objecte.

3. ─ El resultat: "I Llavors ... la pau"

"Una obra pot funcionar com un dispositiu relacional que conté cert grau de variables aleatòries, una màquina que provoca i administra les

trobades individuals i col·lectives”

(Boudriaud, 2006; p.33)

El mural consta d'intervencions monocromàtiques en les columnes, les quals fan de suport d’una una composició que es va

creant mitjançà de l'acció dels participants. Els colors de les columnes es corresponen amb els tons que es van repetint en

les banderes de les diferents nacions i que representen els països, entesos com a col·lectius implicats en el procés de pau.

El treball dels participants consisteix en l'elecció d'una entre set formes de llavors diferents, que estampen per mitjà de

plantilles ubicades sobre la superfície monocroma, a l'altura del cap de cada un dels adolescents, que les pinten i deixen,

d'aquesta manera, una marca personal i pròpia, com a metàfora del que el procés de participació en el "Camp de la Pau"

ha sembrat en ells. La representació de la llavor simbolitza així la pau futura, que ha de germinar i que hem de treballar i

cuidar entre tots, com una empresa col · lectiva. Aquestes llavors representen als subjectes que, dins dels col·lectius-

països són els dipositaris i responsables, en última instància, del procés de pau al món.

5

Imatge simulada 1

6

Imatge simulada 2

7

4. ─ Origen de la idea.

Aspectes conceptuals

El procés del treball plantejat l'iniciem de manera col·lectiva, per intentar trobar idees comunes i donar un sentit grupal a

la realització de l'obra. Iniciem el treball amb una pluja d'idees, amb paraules i adjectius que descriguin per a nosaltres el

significat de la pau.

─ germanor ─ amor ─ colors vius ─ compartir ─ alegria ─ participació, ─ companyonia ─ diàleg, paraula ─ honestedat

─ consciència ─ empatia ─ enteniment ─ consens ─ responsabilitat ─ treballar el conflicte ─ somnis ─ art participatiu ─ noves maneres de percebre

Partim de l'obra DIA ─ TEKHNÉ. Diálogos a través del arte, escrit per l'artista basc Alex Carrascosa, que tracta sobre la

plàstica relacional aplicada a la col·laboració amb el Centre d'Investigació per la Pau Gernika Gogoratz. En el pròleg de

William Kelly, "pintant per la pau" l'autor cita a un crític de Melbourne que diu així: "l'art que retrata la violència i la guerra

és molt més convincent que l'art que retrata la pau". A partir d'aquesta frase ens vam adonar que els artistes anteriors que

van tractar el tema de la pau, justícia, amor i ideals, havien resultat menys convincents en les seves representacions que

l'art que expressa la violència i la guerra.

8

Aquest és un punt difícil, tal com esmenta William Kelly:

"És com si el nostre circuit mental hagués estat configurat per acceptar el fet que la violència no només és inevitable sinó integral, fins al

punt de remetre-hi les nostres opcions artístiques. Des de la indústria militar es diu que la pau veritable és inabastable i sumàriament es

descarta de tota discussió de ser, si més no, considerada. Hi ha un continu esforç per ocultar els avanços de la pau a favor de

"l’esdeveniment principal", és a dir: la guerra i l'elenc de violències generades en el si de societats agressives”

(Carrascosa, 2010; p. 14)

Podem pensar en artistes com Goya (Els desastres de la guerra, Els afusellaments del 2 de Maig), Delacroix (La llibertat

guiant al poble) i Picasso (El Gernika), les representacions dels efectes de la violència ens resulten fortament convincents i

poderoses.

El nostre desig és intentar portar la nostra obra cap al punt contrari de la violència, representar de manera simbòlica la

pau, tal com és o hauria de ser, o com voldríem que fos, sense caure en els estereotips a l'ús.

Després de diverses recerques per trobar una manera de representar el tema de manera positiva, arriba el moment en què

ens qüestionem ─ què és la pau? Com es pot arribar a aquest estat? ─. Tractant de respondre a aquestes preguntes veiem

que la pau és un estat compost de la fusió d'una multiplicitat de valors humans, que quan es cultiven en cada un dels

individus poden donar com a resultat col·lectiu un estat de pau al món. Pensem i diagramem estructures en xarxa,

confluències de corrents com rius o branques, buscant una imatge que pogués donar fe d'aquest procés que volíem

expressar. La recerca resulta intensa ja que cap de les representacions ens sembla convincent per a tots.

9

Un altre repte en la definició conceptual del projecte el constitueix l'aspecte participatiu. Busquem informació sobre art

participatiu, sobre experiències de murals comunitaris i sobre experiències murals que representin la pau.

Des d'aquí comencem a plantejar les preguntes necessàries per al nostre cas particular: Com organitzar les forces humanes

de 140 joves treballant a l'uníson en un marc de temps tan breu com una hora? Quin grau de participació havíem de

donar-los en el projecte? Com preveure les possibles derives i elements introduïts per l'atzar que puguin donar-se? Sentim

que necessitem integrar aquest possible element atzarós sense que desemboqui en un caos, sinó que formi part de la

concepció de l'obra.

10

4.1─ Documentació gràfica:

Murals històrics per a la pau

El hombre en la encrucijada. Diego de Rivera. 1933 – Detroit Institute of Arts

11

América tropical. David Alvarez Siqueiros. 1932 ─ Italian Hall, Olvera Street, Los Angeles, California (USA)

Junts per a protegir la comunitat. John Pitman Weber. 1976 – Chicago USA

12

Murals comunitaris per a la pau

Mural del Premio Nobel para la pau d’Obama. 2009 – Miami Art Palace

13

Mural realitzat per alumnes de l’Escola elemental de Indiana, 2007

Communication High School, New Jersey. Mural per a la pau. “Creuant ponts”, 2007

14

02/04 ─ Projectes individuals dels alumnes

En una primera fase del projecte anàvem a intervenir sobre una paret apaïsada de 18 m de llarg del pati de l'Institut

Príncep de Viana. Comencem a projectar individualment, a partir del debat comú, per després escollir i desenvolupar les

millors idees. Més endavant aquesta opció s’ha de descartar quan, en fer els preparatius per a la paret, descobrim que es

troba en excessiu mal estat. No obstant això, en aquest estadi inicial es van gestar idees interessants que mereixen ser

incloses en aquesta memòria, ja que les idees que aquí varen aparèixer serviren de punt de partida per al treball posterior.

Projecte de Cristina Hernández, amb la paraula "Peace"

Sorgiren diverses formes de solucionar el concepte mural, com per exemple, jugar amb les paraules la paraula "pau" en

diversos idiomes i col·locar com a fons del mural, o crear el dibuix i la composició a través de paraules que descrivissin per

als alumnes la pau. Tractar la pau com una llavor. O jugar amb els colors de les banderes dels països.

15

Esbós de Marc Reina. Interconnexions con los colores de las banderes i creixement a partir de llavors de pau

16

El canvi de la paret apaïsada per les nou columnes de la façana de l'edifici va representar un nou repte: si bé semblava que

ens havia de facilitar la intervenció participativa de 150 persones, ens obligava a replantejar les nostres idees per adaptar-

les a aquesta nova circumstància. A més, ens deixava sense referents històrics, ja que no coneixíem exemples

d'intervencions murals hipòstiles, a excepció les que es poden trobar a les civilitzacions antigues, com Egipte i Micenes.

Reprenem una tongada de projectació individual per tal de reunir noves idees. Alguns dels exemples que veurem a

continuació ajudaran a que sorgeixi la idea final.

José Manuel Barriga. Colom de la pau. Un signe seriat

17

La representació figurativa en les columnes es presenta bigarrada i dificultosa, en haver d'incorporar l'aspecte

tridimensional, per mor de les visuals en perspectiva en què es veuran les columnes. Trencar el pla bidimensional resulta

ser un nou desafiament per als alumnes, acostumats a treballar sobre el pla, a l'hora de trobar una coherència i una

continuïtat formal que es transmeti de columna en columna.

Arribats a aquest punt, ens veiem en la necessitat de buscar informació d'intervencions murals relacionades amb l'art

contemporani. El grup es va decantant per propostes més simples, que donin més força a l'aspecte conceptual i que

permetin jugar amb la composició i els colors.

Marc Reina. Element aigua, que es

perllonga al llarg de les columnes

18

Van apareixent referents que ajuden a què naixi la idea definitiva. Una de les fonts d'informació que ens ajuden a resoldre

el problema de la participació de tantes persones és un exemple de mural participatiu amb un criteri conceptual i

contemporani. Es tracta d'una obra creada en una exposició el 2007 en una ciutat d'Eslovàquia i realitzat pels propis

visitants al museu.

En el transcurs de les

diferents exposicions, els

visitants al Museu podien

marcar sobre la paret: les

seves estatures, nom de pila,

i la data del mesurament.

Començant com un espai buit

en blanc, que amb el temps

es va transformar poc a poc

en un núvol de caràcters amb

les empremtes de milers de

persones. Els espectadors

quedaven així inclosos en el

procés de fer art.

19

Les pintures murals de Damien Hirst, realitzades amb pintura industrial i amb una composició aleatòria de tots els colors de

mostrari, realitzades sobre una estructura de reixeta. Caos i ordre conviuen en una pintura sistèmica.

Damien Hirst, 1993

Pharmaceutic Wall Paintings

Esmalt sobre paret

Dimensions variables

20

El codi de llenguatge sígnic de Matt Mullican sorgeix un sistema personal de codificar i organitzar el món, descrivint els

seus sistemes i relacions. El diccionari de signes estilitzats que ha desenvolupat amb els anys constitueix un vocabulari que

és alhora personal i genèric.

Matt Mullican, 1998

Sense Títol

Pintura sobre paret

21

També necessitem un concepte de color que ens permès expressar la multiplicitat de cultures i d'intencions i que doni cos i

caràcter a la intervenció. Ja havia aparegut anteriorment la idea de basar-nos en els colors de les banderes de les nacions,

que representarien l'esforç col·lectiu en la construcció de pau.

Dibuix de Susana Sentís

Banderes dels nou països

22

I així va ser com va prendre cos la idea del mural com una proliferació de llavors, que cada participant pintarà a l'altura del

seu propi cap.

Vegem alguns dels estudis de formes de llavors que es van realitzar per poder conformar les plantilles definitives.

23

24

25

Una simulació del resultat ens va fer reflexionar: la intervenció quedaria molt poc visible, en excés integrada i aixafada per

l'entorn arquitectònic. La solució la trobem en invertir el joc de figura i fons, de manera que el color passaria al fons i les

formes serien d'un sol to. Al començament pensem que el to hauria de ser negre, per la seva potència gràfica, però de nou

la simulació ens va fer veure que les formes desapareixerien en quedar integrades amb les ombres del propi edifici, que

s'estenen per darrere de les columnes.

26

La composició dels colors en les successives columnes la resolem buscant una alternança de càlid ─ fred, situant els colors

més lluminosos, com el groc, en les zones menys exposades a la llum, perquè es puguin percebre.

D'aquesta manera les formes en blanc es fan més visibles, ja que ressonen amb la tonalitat clara de la pedra de la façana i

aconsegueixen destacar enfront de la foscor del fons.

27

Bibliografia

1. Llibres

Bishop, Claire. Ed (2006) Participation. Documents on Contemporary Art Ed Whitechapel; London, UK Bourriaud, Nicolas (2006) Estética Relacional Ed Adriana Hidalgo; Buenos Aires, Argentina. Carrascosa, Alex (2010) DIA-tekhné. Diálogo a través del arte Ed.Guernika Gogoratuz, Gernika, Espanya. Freiling, Rudolf (2008) The Art of Participation: 1950 to now Ed SFMOMA-Thames & Hudson, San Francisco, Cal USA. 2. Articles

AA VV Between Radical Pedagogic and Participatory Art Claire Bishop, Entrevista amb Compromiso Comprado http://www.corneta.org/no_90/el_arte_neoliberal_claire_bishop_entrevista.html Gianetti, Claudia ARTE Y TECNOLOGÍA Apunts sobre l'estètica lúdica en l'art participatiu al Brasil Revista de cultura brasilera. N º 6, Febrer 2008

28

Milevska, Suzana Participatory Art A Paradigm Shift from Objects to Subjects http://www.springerin.at/dyn/heft_text.php?lang=en&textid=1761 3. Selecció de Llocs Web consultats

Mural participatiu d'Eslovàquia: www.moma.org

Interactive and Participatory Art http://blog.art21.org/2010/06/03/interactive-and-participatory-art/

Peace Murals around the world http: / / peace.maripo.com / p_walls.htm

Community Public Art Guide http://cpag.net/guide/2/2_pages/2.htm

Art for Peace http://w-afpiaap.org/

29