II Pla EstratègIcde Càritas MallorCa2014/2018

Fa cinc anys Càritas Diocesana de Mallorca presentava la publicació del primer Pla Estratègic de l’entitat gràcies a l’empenta del llavors Director de Càritas, Mn. Antoni Vera i amb el vist i plau del bisbe, Mons. Jesús Murgui. Cinc anys de vida de Càritas que han transcorregut dins el marc establert per aquell primer pla.

Es tractava d’un pla elaborat a foc lent i de manera participativa, i com a pri-mera experiència del que suposava sentir-nos orientats per unes pautes con-sensuades i estratègiques que reflectien el ser i quefer de Càritas Mallorca.

D’aquell recorregut experiencial n’ha nascut aquest segon Pla Estratègic que marcarà les fites del quinquenni acabat d’encetar 2014-2018. I si el primer pla va ser elaborat amb la participació dels tècnics de Càritas i la puntual aportació de voluntaris parroquials d’acció social, aquest que posam a les vostres mans duu el segell de la màxima participació d’agents de Càritas que al llarg d’aquests dos darrers anys hem treballat colze amb colze i amb determinació renovadora.

Com en l’elaboració del primer pla hem d’agrair l’acompanyament del con-sultor social, Fernando Fantova, a més de Francisco Prat de Càritas Espanyo-la. Un i altre ens han ajudat a treure el millor de tot el Procés Assembleari dut a terme el curs 2012-2013 i del treball participat d’elaboració i redacció final d’aquest segon pla al llarg del curs 2013-2014.

No és casual que l’aprovació d’aquest segon Pla Estratègic s’hagi realitzat a la sessió de la constitució del nou Consell Directiu Diocesà de Càritas ce-lebrat el dia 11 de juliol de l’any 2014, festa de Sant Benet, amb la presidèn-cia del Bisbe, D. Xavier Salinas, i on hi foren presents els membres sortints dels arxiprestats i els nous membres representants dels onze arxiprestats i dels voluntaris dels diferents projectes diocesans de Càritas.

Una aportació novedosa d’aquest segon pla és l’annex “Banc d’idees” que trobareu al final del Pla Estratègic 2014-2018, com a una eina pràctica i concreta que pot possibilitar la realització d’actuacions a les quatre línies estratègiques del nou pla.

A Càritas som conscients que sense l’aposta decidida i el compromís ferm dels agents voluntaris i contractats que conformam la gran família de Càritas aquest pla podria resultar paper mullat, però confiam que, amb l’aportació compromesa de tots, aquest segon Pla Estratègic resulti l’eina adequada als nous temps que vivim i a la identitat pròpia de la nostra institució eclesial.

PrEsENtacIÓ

II Pla EstratègIcde Càritas MallorCaDisseny gràfic: dissetconsultors.com

Dipòsit Legal: PM 1036-2014Imprimeix: Gràfiques RubinesEdita: Càritas Mallorca C/ Seminari 4 - 07001 Palma Telèfons: 971 710 135 / 971 716 288 / 971 717 289 Fax: 971 724 947 caritas@caritasmallorca.org www.caritasmallorca.org

Imprès en paper reciclat

PRESENTACIÓMargalIda MarIa rIutortdIrEctora dE càrItas Mallorca

Pg 5 Pg 4

MIssIÓCàritas Diocesana de Mallorca té com a finalitat promoure, orientar i coordi-nar l’acció de la caritat i la justícia social de l’Església de Mallorca, tenint una especial dedicació a l’atenció de les persones més vulnerables, empobrides i excloses. Aquest servei neix de la fidelitat a l’Evangeli de Jesús i vol respondre als reptes que planteja la nostra societat. Per tot això treballam de forma or-ganitzada, mitjançant programes i projectes específics, amb la participació de professionals contractats i de voluntaris. L’acció de Càritas comprèn la reflexió, l’anàlisi, la formació i la sensibilització, entre altres activitats, en vistes a una transformació de la societat. El seu estil afavoreix la proximitat i l’acompanyament personal i estén el radi d’acció al treball en xarxa amb altres entitats socials.

Càritas, des de la seva pròpia dimensió eclesial i conscient del mandat apostòlic de la comunicació de béns materials i relacionals entre totes les persones, vehicula una dimensió de servei de l’Església de Mallorca, com-prometent a la mateixa Església en el compliment dels deures d’univer-salització de la justícia. Així doncs, l’acció social de Càritas serà memòria permanent de la caritat en el quefer pastoral dels arxiprestats i parròquies i d’altres moviments eclesials.

després de cinc anys d’experiència del primer Pla Estratègic, càritas Mallorca es disposa a estrenar el nou pla, treballat amb la participació de més de 350 agents de càritas, entre voluntaris, preveres responsables de parròquies, professionals contractats, religiosos i religioses, que des del Procés assembleari 2012-2013 han marcat les pautes d’aquest segon pla. així doncs, amb la mirada posada al futur i tocant de peus en terra en el present, càritas no oblida el ric recorregut dels anys passats. ara el repte és de bell nou posar la mà a l’arada i disposar-nos a llaurar endins, comptant amb la participació de tots els agents implicats en l’acció social de càritas i sabent-nos acompanyats per l’Esperit de Jesús.

IdENtItat1II Pla EstratègIcde Càritas MallorCa2014/2018

IDENTITATdE càrItas Mallorca

VIsIÓCàritas, que té una àmplia presència i compromís en el territori i un model d’intervenció propi, basat en l’acompanyament a la persona i el treball en les parròquies i arxiprestats, vol enfortir la seva intervenció social des de l’anàlisi de la realitat i la fidelitat als valors evangèlics, descobrint quines són les persones més desvalgudes i denunciant les causes d’aquesta situa-ció de vulnerabilitat i exclusió social. Des d’aquí impulsa accions significati-ves i innovadores per promoure un canvi social amb la potenciació i millora de la coordinació a nivell eclesial i amb altres entitats i xarxes.

ValorsCàritas Mallorca assumeix i treballa en primer lloc els valors orientats a la persona i que suposen el reconeixement de la dignitat i la defensa dels seus drets, així com l’estil humanitzador en el procés d’acollida, trobada i acompanyament.

En segon lloc Càritas Mallorca assumeix i treballa un conjunt de valors orientats a la pròpia entitat, com són: la participació i complementarietat dels diferents agents que afavoreix la coordinació i el treball en xarxa; la recerca de qualitat en l’acció des del compromís i la professionalitat; la capacitat de resposta davant noves necessitats; la sostenibilitat a partir de l’increment dels recursos propis i l’austeritat en la seva gestió; i la voluntat d’aprenentatge i canvi per incidir en la realitat social des dels valors evangèlics.

En tercer lloc Càritas Mallorca assumeix i treballa un conjunt de valors orientats a la societat, com són la capacitat d’anàlisi i denúncia de la rea-litat promovent estratègies i actuacions per a una transformació social; la corresponsabilitat social des del treball en xarxa i en el territori; i la transparència en la gestió així com la comunicació com a vehicle de sen-sibilització.

Finalment, Càritas Mallorca, i com a fonament de tots els valors espe-cificats, assumeix i treballa els valors de la caritat i la solidaritat que ens condueixen al treball per la justícia.

Pg 7 Pg 6

IdENtItat1IDENTITATdE càrItas Mallorca

IdENtItat1IDENTITATdE càrItas Mallorca

Pg 9 Pg 8

El primer entorn de referència de Càritas Mallorca és el de la pròpia Es-glésia. La pertinença a l’Església suposa una oportunitat pel que signifi-ca poder-se projectar des dels valors d’una institució de llarg recorregut històric i d’àmplia implantació en el territori. L’aposta de reestructuració diocesana impulsada pel bisbe i el nou equip episcopal, i l’empenta de compromís amb els darrers que ens assenyala el Papa Francesc són raons per a l’esperança.

Així és com les comunitats cristianes, volen reforçar la dimensió cari-tativa i social com eina evangelitzadora juntament amb la paraula i els sagraments, recolzats en la confiança mostrada pels responsables de la nostra Església diocesana en les persones i l’acció social de Càritas. Som conscients de l’esforç que s’està fent per enfortir els llaços entre Càritas i les comunitats cristianes, dinamitzant els seus grups de voluntaris per a potenciar l’exercici de la caritat en el mateix territori i recreant les Càritas parroquials com espais de participació i comunió eclesial. I també s’està afavorint amb una formació inicial la incorporació d’un nou perfil de volun-taris que, atrets pel compromís parroquial o per la solidaritat i l’altruisme, s’ofereixen a la nostra entitat per accions i projectes valuosos a favor de les persones més vulnerables.

En segon lloc, analitzant l’entorn, ens fixam en les persones destinatàries de la nostra acció social i, al respecte, constatam una cronificació de la vulnerabilitat i pobresa, amb una considerable pèrdua de drets socials i debilitament de l’Estat del Benestar. Veim amb preocupació com s’està produint una fractura social cada vegada més palpable dins la ciutadania, abocant als més desvalguts a situacions de vertadera pobresa i creant cada vegada més distanciament entre classes socials.

A l’analitzar l’entorn ens fixam en els altres agents presents a l’escenari de l’acció social de Mallorca i, singularment, en els serveis socials pú-blics. Convé assenyalar que les polítiques socials desenvolupades degut

aNàlIsIaNàlIsI 22 ANÀLISIANÀLISIdE l’ENtorNdE l’ENtorN

a la crisi han suposat una pèrdua de drets que ha fet que les condicions per accedir a ajudes públiques siguin cada vegada més restrictives. Tam-bé els canvis legislatius en matèria social que es van fent poden condi-cionar el futur dels serveis socials. Per això, el treball en xarxa i el treball comunitari seguiran sent eines a enfortir. I també el Tercer Sector Social és una realitat a les nostres illes que, com estructura de tercer nivell, treballa la cohesió de les entitats i xarxes per tal de posicionar-se com interlocutor vàlid davant les administracions i la societat pel que fa a la defensa dels drets dels col·lectius en major grau de vulnerabilitat, pobre-sa i exclusió.

En relació amb l’administració pública constatam que aquests anys hi ha hagut una disminució de subvencions tant per l’aposta de Càritas Mallorca d’augmentar els propis recursos com també per la precarietat econòmica de les mateixes administracions degut a la crisi. En aquesta línia seguirem treballant, alhora que ens implicarem amb una denúncia pública quan les circumstàncies reclamin la nostra veu.

Finalment, s’ha de fer referència a la situació social enfront de la perllon-gada crisi econòmica que sofreix la nostra societat i les conseqüències col·laterals. La crisi ha provocat una cronificació de situacions de vulne-rabilitat i pobresa que han mobilitzat un conjunt de recursos de cara a donar respostes adequades, reforçant el treball individual i familiar, gru-pal i comunitari. El fenomen de la crisi ha significat també una oportuni-tat per tal que la societat en general i els mitjans de comunicació, les per-sones particulars i les institucions públiques i entitats privades prenguin consciència de la necessitat d’expressar solidàriament la lluita contra la crisi: l’augment de donatius, els nous socis i col·laboradors voluntaris, la sensibilització mediàtica en són un bon exponent. La situació de crisi ens ha d’enfortir en seguir lluitant per a la transformació d’un model social i econòmic que genera vulnerabilitat, pobresa i exclusió.

Memòria 2008

Consideram que el nostre patrimoni més valuós és el nostre propi estil de feina, el nostre saber fer en termes d’acollida personal, escolta activa, acompanyament humà, seguiment de processos, proximitat i rapidesa de resposta. Això constitueix el que anomenam “cultura de la institució”.

Valoram la capacitat de la nostra entitat en adaptar-se als nous temps amb un organigrama més d’acord amb la realitat actual, per això s’ha treballat un procés assembleari que el moment present i els seus desafiaments ens urgeixen per tal d’elaborar un nou pla d’actuació, amb voluntat de presèn-cia en el territori (parròquies i arxiprestats), a la recerca de noves accions significatives i comptant amb el màxim nombre d’agents de Càritas.

La decisió de deixar alguns serveis de responsabilitat pública ha significat una disminució del nombre de professionals contractats així com també s’ha produït una consolidació dels equips de feina, intensificant-se la for-mació i la implicació de la majoria en el quefer comú.

En relació amb el nou voluntariat constatam que un nombre considerable de persones amb un nou perfil professional i inquietud social o eclesial s’han acostat a Càritas i han seguit una formació inicial que els permet la integració als diferents equips. També la constitució d’un equip per a l’animació i acompanyament del voluntariat ha possibilitat la consolidació d’un treball més acurat i més pròxim a totes les persones voluntàries.

Aquest darrer temps, la situació perllongada de crisi ha suposat una nova manera de fer feina dins Càritas on els professionals contractats i els ma-teixos voluntaris han experimentat, com en un imaginari pròxim, haver de travessar una garriga de muntanya on, malgrat la dificultat de destriar el camí i amb el cansament de cada dia, es va avançant amb l’esperança de no perdre el cim de referència que no és altre que el servei als més pobres. És per això que aquest anàlisi intern ens segueix animant a un treball de responsabilitat màxima que requereix decisió i coratge davant el repte que la realitat ens demanda.

Pg 10

aNàlIsI3ANÀLISIINtErN

lÍNIEsESTRATÈGIQUES

aquestes 4 línies estratègiques que es proposen a n’aquest pla responen a tot el treball dut a terme al llarg del Procés assembleari i a la reflexió i priorització d’actuacions per part dels agents participants als debats que per grups s’han realitzat en els diferents territoris.

4

Memòria 2008 Pg 13

accIoNs sIgNIFIcatIVEs I trEBall EN XarXa

Impulsar el treball significatiu i innovador, afavorint la coordinació i el treball en xarxa per a un canvi real de les condicions de vida de les persones més vulnerables.

les metes que aquesta línia vol aconseguir es refereixen a la voluntat d’impulsar accions significatives i innovadores que promoguin un canvi social tant pel que afecta a les persones com a les mateixes estructures de la societat, així com potenciar i millorar el treball de coordinació de Càritas Mallorca a nivell intraeclesial i amb altres entitats i xarxes.

d’aquestes metes se’n deriven les següents actuacions:

. Valorar, afavorir i incrementar en el territori la coordinació de treball amb altres entitats i serveis socials per tal que la tasca pugui ser multiplicadora.

. Establir aliances duradores amb les anomenades “empreses amb cor” per tal de contribuir a la transformació social i a la millora dels col-lectius més desfavorits.

. Promoure el desenvolupament d’accions significatives davant situa-cions noves que ens interpel·len per la construcció del Regne, com l’economia social, la banca ètica, els projectes innovadors i altres.

lÍNIEslÍNIEs 44 LÍNIESLÍNIESEstratègIQuEsEstratègIQuEs

lÍNIa 2lÍNIa 1

cENtralItat dE la PErsoNa dEs dEl ModEl d’accIÓ socIal

construir càritas Mallorca com espai de proximitat i acolli-da, trobada i acompanyament, i veu de denúncia a favor de les persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social.

les metes que aquesta línia vol aconseguir es refereixen en primer lloc a l’acció d’una Càritas que tengui capacitat de descobrir quines són les persones més desvalgudes per tal d’aproximar-se a la seva realitat i de-nunciar-la. Per altra part Càritas, des de la convicció de la centralitat de la persona, cercarà fer de la de la sol·licitud d’ajuda una trobada d’acollida a la persona per tal de poder iniciar un procés d’acompanyament.

d’aquestes metes se’n deriven les següents actuacions:

. Denunciar polítiques socials que no afavoreixen els més pobres i aju-den a mantenir i incrementar la perversitat del sistema econòmic.

. Prendre temps suficient per escoltar i aprendre de la persona que de-mana ser escoltada des d’un pla d’igualtat, acompanyant-la en el seu procés des de les seves pròpies capacitats i potencialitats.

. Cercar mediacions d’organització entre voluntaris i professionals contrac-tats per tal que les persones més vulnerables puguin ser ben ateses.

Pg 12

IdENtItat I orgaNItZacIÓ dE càrItas

Enfortir la identitat i l’organització de càritas, mitjançant la renovació contínua, el compromís actiu i la millor contribu-ció de totes les persones que la fan possible dia a dia.

les metes que aquesta línia vol aconseguir es refereixen a la presa de consciència de la pertinença de Càritas a l’essencialitat de la comunitat cristiana que, amb el seus voluntaris, vol ser part activa de la vida comuni-tària. La participació, per tant, de tots els seus agents, feta de reflexió, de-bat i compromís és essencial per una vertadera organització de la caritat.

d’aquestes metes se’n deriven les següents actuacions:

. Informar periòdicament a la comunitat parroquial de les accions del Grup d’Acció social o de Càritas diocesana en el territori i provocar la seva implicació.

. Organitzar Càritas de tal forma que doni resposta a les prioritats i ne-cessitats elegides pels seus agents, donant continuïtat a un treball de Càritas diocesana amb les Càritas parroquials i els Grups d’Acció Social.

. Cercar moments per treballar les orientacions del Papa Francesc, de Càritas Espanyola o d’altres instàncies de pensament.

. Proporcionar formació que ajudi i possibiliti tenir una visió integradora de la tasca de Càritas.

aNàlIsI dE la rEalItat I ProPostEs d’actuacIÓ

des dels valors evangèlics avançar en l’anàlisi, la refle-xió i les propostes sobre la realitat social i la societat en general, l’Església i la nostra pròpia entitat, promovent estratègies i actuacions per a una transformació social.

les metes que aquesta línia vol aconseguir es refereixen a la coherència en el compromís amb el treball per la justícia de Càritas que es basa en la mateixa realitat social i eclesial, així com en els valors evangèlics Per això s’hauran d’exercitar, amb voluntat d’aprenentatge i renovació, les tasques de reflexió, de sensibilització i d’actuació.

d’aquestes metes se’n deriven les següents actuacions:

. Detectar, analitzar i donar resposta a les noves realitats d’injustícia i de pobresa del nostre entorn pròxim.

. Treballar al màxim la transparència en cada una de les accions que duim a terme: amb registre de nombre de participants, recursos em-prats, objectius aconseguits, etc.

. Incrementar la incidència de les campanyes de sensibilització tant a l’interior de l’església com de cara a la societat, treballant els diferents grups o equips cada campanya de Càritas.

. Posar en marxa un observatori de la realitat del territori concret en quant a l’existència de serveis, mancances, dificultats de col·laboració, xarxa veïnal, nous moviments.

Pg 15 Pg 14

lÍNIa 4lÍNIa 3

lÍNIEslÍNIEs 44 LÍNIESLÍNIESEstratègIQuEsEstratègIQuEs

I Treball en xarxa i /o col·laboració des del territori1 Establir vincles amb els serveis públics i privats (escoles, centres de salut, AAVV, etc.)2 Proposar calendaris de reunions per tal de caminar en l’acció conjunta (coordi-

nació, formació, funcionament, coneixement mutu, ...)3 Dur a terme, conjuntament amb altres entitats, projectes fruit d’un treball coor-

dinat (UTE)4 Promoure iniciatives que no hagin de dependre de l’administració5 Elaborar guies de recursos i necessitats6 Posar en marxa observatoris de la realitat 7 Fer mapes del territori en relació a recursos i serveis8 Donar a conèixer la tasca de Càritas a nivell de territori, fer-nos presents a les festes,

fires, i altres activitats promogudes per les entitats del barri/poble9 Potenciar la col·laboració del petit comerç del barri/poble amb els GAS (pràctiques de cur-

sos, tallers, ajudes, etc.)10 Dur a terme dies de portes obertes als projectes locals11 Implicar-nos en projectes sorgits de la ciutadania com plataformes d’afectats

(hipoteques, preferents, majors de 45 anys aturats, etc.)12 Participar en actes reivindicatius (“mareas”, “batucades”, manifestacions, ...)13 Penjar bústies per recollir necessitats i/o preocupacions dels ciutadans i canalit-

zar les propostes o informacions sorgides14 Contrastar les nostres dades amb les d’altres entitats del mateix territori15 Participar més ens els plens municipals i majors relacions amb responsables polítics.

II Organització dels GAS i relació amb les comunitats parroquials16 Unificar la recollida d’informació i registre a tots els territoris17 En el treball dels grups, exercir més la delegació de tasques i l’assumpció de

responsabilitats 18 Participació del voluntariat en els consells parroquials i altres instàncies parro-

quials o diocesanes19 Dur a terme reunions mensuals dels GAS i trimestrals a nivell arxiprestal20 Que tots els GAS tinguin un registre del que se fa i utilitzin un sistema comú21 Agilitzar els temps d’espera entre demandes i respostes 22 Crear grups oberts de reflexió i formació sobre la realitat social, escrits del Papa,

documents de Càritas, ...23 Informar sobre el que vol dir ser voluntari a Càritas24 Crear grups d’escolta a nivell parroquial25 Donar més informació a la comunitats parroquials (butlletins, homilies, tauló d’anun-

cis, pàgina web parroquial, ...)26 Oferir espais oberts d’intercanvi i experiències27 Promoure debats sobre la realitat social28 Realitzar assemblees diocesanes i arxiprestals29 Habilitar a cada parròquia “un racó de Càritas”, de solidaritat, fent-lo dinàmic i atractiu30 Crear vincles amb altres grups parroquials31 Presentar la memòria de Càritas a cada parròquia32 Promoure agendes mensuals d’activitats de les Càritas parroquials 33 Posada en marxa de projectes interparroquials i/o arxiprestals (CDA, ...).

Pg 17

aNNEX:BANC D’IDEEScom un complement del Pla Estratègic, presentam aquest annex en forma de llistat de 99 accions vàries, unes més pràctiques i altres més utòpiques, i que, dividit en set apartats, vol ajudar, en el marc de cada territori, a la praxi concreta de les diverses actuacions exposades en les 4 línies del Pla Estratègic. aquest banc d’idees sorgeix del treball que els diferents grups d’agents de càritas dugueren a terme en les jornades de formació sobre “El marc d’acció en els territoris” pel mes d’abril 2014.

67 Donar a conèixer els bancs que tenen comportaments ètics68 Fomentar la creació d’empreses d’inserció69 Renunciar a subvencions públiques i privades si no hi ha canvis de polítiques

socials i econòmiques.

VI Empreses amb cor 70 Definir què significa una empresa amb cor i donar-ho a conèixer al voluntariat71 Fer-ne un registre i donar a conèixer les empreses amb cor72 Crear un equip per dinamitzar la relació amb aquestes empreses col·laboradores73 Fer un distintiu74 Fidelitzar les empreses que ja col·laboren75 Promoure una espècie d’apadrinament d’empreses cap a participants76 Convidar als responsables o implicats de les empreses amb cor a participar de les assem-

blees, reunions,... per tal de que ens puguin conèixer des de dintre77 Informar i assessorar a les empreses de quins són els avantatges que tenen per con-

tractar les persones en risc78 Ampliar les “empreses amb cor” amb “professionals amb cor” (dentistes, òp-

tics, perruquers,...)79 Implicació del voluntariat en el seguiment en el lloc de feina de participants con-

tractats a empreses en cor80 Oferir més informació i fer peticions concretes a les empreses.

VII Càritas en general 81 Promoure assemblees diocesanes i arxiprestals (anuals, bianuals, periòdiques, ...)82 Realitzar jornades de bones pràctiques83 Possibilitar el conèixer la realitat d’altres Càritas (de dins i fora de Mallorca)84 Crear un grup de reflexió sobre temes de drets, injustícia, ...85 Fer arribar a les Càritas parroquials materials de reflexió i sensibilització86 Promoció del voluntariat a accions formatives a nivell més ample (Càritas Espanyola,

Xarxes, Plataformes, ...)87 Elaborar/cercar un petit manual/dossier de texts per a la reflexió i la pregària, que

estiguin a l’abast de tothom.88 Crear espais d’anàlisi intern per valorar problemàtiques, demandes, situacions de risc,...89 Programar circuits de visites a projectes durant l’any90 Organitzar formacions conjuntes entre voluntaris i persones contractades91 Potenciar la cooperació internacional92 Promoure i donar suport a la creació de cooperatives amb participants93 Donar a conèixer i presentar els estudis tècnics tipus FOESSA 94 Plantejar estratègies per incorporar millor els voluntaris lligats a projectes i no a parròquies95 Acompanyar el voluntariat perquè es puguin dur a terme més projectes96 Passar qüestionaris o fer enquestes als participants i voluntaris sobre l’entitat97 Revisar els projectes que tenim per veure si responen a la societat98 Conèixer les polítiques socials, formar-nos i informar-nos99 Crear comissions de seguiment del PE per cada una de les línees estratègiques.

III Relació amb els participants i la posada en funcionament de projectes34 Elaborar plans de treball que impliquin tècnics, voluntaris i participants 35 Tenir en compte l’opinió dels participants a l’hora de posar en marxa nous pro-

jectes (cursos, tallers, etc.)36 Trobades lúdiques i d’intercanvi amb els participants37 Potenciar que els participants prenguin part en accions de sensibilització38 Posada en funcionament de “Bancs del temps”39 Iniciar projectes grupals d’orientació laboral a les barriades40 Créixer en lligams i vincles a través de les visites a domicili41 Fer-se topadís al carrer i promoure relacions de veïnatge42 Oferir els nostres espais a la dinamització grupal dels propis participants (crea-

ció d’associacions, reunions i trobades,...)43 Fomentar la interrelació de nins de diferents cultures44 Proposar accions formatives que ajudin a apoderar els participants.

IV Respecte de la sensibilització i la denúncia45 Publicar les dades dels distints projectes realitzats46 Passar informació a la premsa local, escoles, llocs públics, ...47 Donar més publicitat de les campanyes a escoles, parròquies, esplais, grups de

joves, majors, ...48 Crear un equip de sensibilització mixt entre voluntaris, tècnics contractats i par-

ticipants49 Promoure accions de “marketing”, sensibilització i publicitat pels projectes que

es van realitzant50 Dinamitzar la pàgina web i el facebook 51 Difondre i denunciar als mitjans de comunicació les realitats de dificultat i injus-

tícia observades 52 Reflectir a la Memòria general de Càritas el treball arxiprestal53 Oferir un servei de préstec del material54 Dinamitzar la participació a les xarxes socials, canalitzant informacions dels

grups, projectes, etc.55 Respondre a les crítiques a través d’articles d’opinió, escrits, ...56 Acompanyar més les accions de denúncia que es fan des de Càritas Española.

V Economia social57 Donar a conèixer la banca ètica58 Prioritzar la banca ètica en les nostres transaccions econòmiques59 Potenciar les eines de banca ètica i/o caixes socials més properes60 Donar a conèixer les empreses i entitats que col·laboren amb la banca ètica61 Potenciar el comerç just62 Informar i assessorar sobre les empreses d’economia social63 Formar-nos sobre auto ocupació i emprendreduria64 Demanar i sensibilitzar als proveïdors i altres entitats amb les que feim feina65 Informar als voluntaris sobre les empreses socialment responsables66 Promoure l’economia social

Pg 18 Palma, 11 de juliol 2014

II Pla EstratègIcde Càritas MallorCa

2014/2018