LLETRES

Incunables a la Biblioteca del Seminari

JOAN BABURES INOGUER

Q ,uan el 1 981 el Col.legi Universi-tari de Girona editava el II volum de les Instruccions per a l'Ensenyanca de Minyons. de Mn. Baldirl Rexach, la biblioteca del Seminari va ésser noti­cia. Aquest volum, fins ara inédit, i incógnit, havia estat descobert entre els manuscrits guardáis a la biblioteca del Seminari.

Avui la noticia de la biblioteca rau en una doble realitat. La primera curiosament també relacionada amb el mateix col.legi Universitari, Es tracta de la nova instal.lacio de la biblioteca del Seminari, La segona fa referencia a la pubticació del Catáleg deis Incuna­bles de la mateixa biblioteca del Seminari.

Efectivament aquest curs s'iniciava, al Seminari, inaugurant la nova insta-llació del dipósit de la biblioteca. Una

Revista de Girona

biblioteca que tot i ser la mes antiga de la ciutat, ens atreviriem a dir que és avui -po tser - la mes desconeguda.

Noticia histórica

L'interés de la biblioteca de! Semi­nan de Girona ultrapassa el marc de la institució que n'és titular, i s'esién al Col.legi Universitari proper, a la Girona culta i mes enllá, ja que no ens manquen consultes procedents de l'estranger.

Un esbós historie d'aquesta biblio­teca pot trobar-se a la "Revista de Girona", núm. 35 (1966) ps. 51-52.

En síntesi, es tracta de la biblioteca mes antiga de la ciutat, i ha incorporal la que era propia del bisbe, la del professor de literatura Coll i Vehí, la del metge Josep Porcalla i Diomer, la del canonge erudit Dr. Martín Matute i altres. La darrera adquisició remarca­ble que enriqueix els nostres fons de Ilibres és la de Josep M, Capdevila i de

Balanzó, prestigios critic literari, que fou director del diari El Matí. L'origen d'aquesta biblioteca cal cercar-lo en el mateix seminari, ja al segle XVI, i en l'antiga biblioteca del col.legi deis jesuítes, instal.lada al mateix lloc on fins ara es trobava aquesta biblioteca. Justament el lloc on fa molt pocs dies s'hi ha instal.lat la biblioteca del veí Col.legi Universitari, en la seva secció de Lletres i Empresarials,

Aquesta fou, precisament e! motiu del trasllat.

El dipósit de la biblioteca havia quedat petit. Primerament, l'any 1 968, se'n va desglossar un fons de más ús, que es va instal.lar en una sala de lectura a part, situada a la planta on es troba el Centre d'Estudis. Després es van anar afegint prestatgeries al mig del local, Quan l'espai disponible va esgotar-se del tot, calgué pensar en un nou projecte global.

i 135

LLETRES

Incunables

Fou en aquest momení que el Col.legi Universitari va interessar-se per poder utilitzar el local de! fins ara dipósit de la biblioteca del Seminari. El Seminari va accedir-hi, a condició de poder instal.lar els seus fons segons el projecte redactat amb finangació a carree del Col.legi.

Després de les converses necessá-ries s'acordá de tirar endavant el projecte amb l'aportació de l'entitat universitaria i del mateix Seminari, esperant obtenir també la coi.labora-ció de la Diputado. Aquesta unió d'esforgos va fer possible aqüestes obres que han permés de millorar les intal.lacions per poder conservar el tresor bibliográfic que representa, i de fet facilitar-ne l'accés ais estudiosos de casa nostra i foranis.

Ara el dipósit de la biblioteca consta de tres pisos de prestatgeries metal.li­gues, amb accés directe des de la planta on es troba la sala de lectura. Allí s'han traslladat els Ilibres en un total de 1500 mts. lineáis, i hom disposa de gairebé una xifra igual per al creixement futur.

El trasllat deis Ilibres - fe t en el temps récord d'un mes, durant l'estiu passat- s'ha fet assegurant la distribu-ció segons el sistema decimal. Tot seguit s'ha emprés la tasca ingent de la recatalogació, substituint les signa-tures topográfiques deis volums, per la nova i mes funcional decimal. Igualment s'ha treballat per a la reno-vació deis fitxers, i en especial per a la iniciado del catáleg de matéries. Fins ara només es disposa del d'autors.

C o n t i n g u t d e la b i b l i o t e c a

Ja hem parlat de la gran importan­cia d'aquesta biblioteca. Importancia que no li ve de la gran quantitat de volums (uns 60.000), sino sobretot de la qualitat.

El fons de la biblioteca es pot distribuir en diverses categories.

En primer lloc, els Manuscriis. Cons-titueix un fons únic. Especialment cal ressaltar els que procedeixen de l'anti-ga col.legiata de sant Félix. El Dr. Josep M. Marqués i el Dr. Josep Janini en publicaren el catáleg ja fa temps a Hispania Sacra, vol. 15, 1962, ps. 401 -437 . Entre els altres manuscrits que posseeix el Seminari cal remarcar el ja citat del volum II de les Intruc-cions per a l'Ensenyanga de Minyons de Baldiri Rexach. No obstant la biblioteca en posseeix 262 mes; al-guns d'ells han de fornir noves dades per a l'estudi de la filología catalana i de les ciéncies a casa nostra.

També teñen un gran interés biblio­gráfic els 13 incunables, deis quals s'ha acabat de confeccionar el catáleg.

(^ . i l f iT t i i .Wjmina rmcur i f . Jd . !X . 1 ? , . V-.•^ ' Í Í . I I ÍÓ Jvini, ^m.J;,'r-l[Tlfcm..!Tilil.nm; ,lt'n.-ic. :L !• ''-~-'..l .', r ~~^" \ ' m 0pi9 i k.-in,,« lili rlicl'ií l>Ti.'vrT.Tflj

_ rcm cviituini.c(r^ tl -Tii- nU.-lfnclun. nf^-

ni W''i^-nrt A.i-cV>ui!-ic-pc ^m^romcnTií Q i i ' í . n - ' i i i "

iiSpci.TcntTti.itit-.nir . -im.. .It kj,::,v£ inrcnG.ini'--ÍÍ i« cjiíi cft c i rmuin . cLinínmus . .idcii i i r iur í jc m í n i r K-rní" r e - cvcíllt-itTJTiL ncTiTm-mcliiS fir : di ioa iim' r J j i^ r . i t r i t i tciK Tiijl\m comicnic. i'.jrn. cum rcriT—i. ^ r t crbcni JntiriLipírliirrr.InTn -nc-rn? pruíV/H^ cfrcrur reoirii ciTifrtTt i-cíTiTiiuS . in t^ .n . ror anr .u1.uirninr l í iTjmcncí cimrniCTTTniS :ur ncn i n c a o irinim imiT: (cd n)niTii.fi:rt gvnvisVi:i:ii.tiiinTifTÍTni! íc-nMlrj titeo Ci.w[ir. rvíc tiipi-clt-n.': u n cL AICT.IÜIIX coipJ^iS.iiU Cír.icf TTic-rnlrS :ÍI;I fri-tS -Jct .'nrícji'.'í .fi:tl .It .i-rmuí liíc ifV ipG Iicntiiuclc¿iLi..-»r l i i . t i . u in? p o i i n ü n i cS-fTilitíyirmiS rliivlt>jic pci-mií pliilvíl-pliif pnn í cpK : ror.iif.r'"-ii^-ífifs p j t r r ;c r4 t i ' r i c jcrot t iCc .ilinniv' í4 -íoi: mil .Tita ac i - l i rn t f^, m p t i m f i i ru in .-lii,"íimi dcJifK .-ur nliircí i t t n i m t L-'rfiur m r c i m n u s . l i i v cü i i í ro! ^OTimr! ftlc « m J i n i i ! ' , Hi-"" cmm t i i n -pT- -[-v lf. IjcmiicIciiILi m "iro? pcritr-f cilcí inh ' i l l - AiCJc i i i i W n i i licnotic di^niTS cfTc iojmoFíi-cí^iT'io f t ur .li-.-^nVimS uiVi? nAt cjiílíilni-Ti uiJi'ccTiiiis •

I pfi c-mm. iiiJ.i;iiiiii niiiiri: auoíl jr i innrmiii t i « nifcL Uirvi-it rtfot-nrun-inKe mtiil .u-ttr .iHsnmr -. nifi TnniTm liiHuflri-i c>;;i:tntin ; ^ / í f n ' d i l i j ^ ' T U c tn -unn i i - •

M. Ga/eottus, "Libar de hom/ne", fol. 7 (manuscrit)

Justament aquest catáleg, que la Diputado de Girona edita, constitueix l'altra noticia d'aquest article. En par-larem després.

Mes de 500 Ilibres editáis al segle XVI, acaben de fornir el tresor de la secció Selecta de la biblioteca del Seminari. Es preveu, igualment, de poder oferir-ne el catáleg ben aviat.

Son nombroses les col.leccions de revistes i publicacions periódiques que la biblioteca del Sniinari custodia. Moltes d'elles de tema o de proceden­cia gironina. Un catáleg complet d'a­quest apartat resta per fer.

Es de gran riquesa documental la cül.lecció d'opuscles i fulletons. Molts d'ells son de temática gironina. La biblioteca del Seminari n'ha conservat un nombre important, sobretot del segle XIX. Podem comptar-ne un miler. Un recompte rápid d'aquests dona cap a 150 peces anteriors al 1800, un centenar que data de 1800-1840 , un altre centenar del període entre 1 840 i 1 860 i uns 1 50 fins a la fr del segle. Dos-cents mes fins al 1936 i la resta deis nostres dies. El mateix Dr. Josep M. Marqués está preparant l'inventari d'aquestes publicacions.

S'ha procurat de mantenir la secció gironina on es guarden tots els Ilibres o impresos que teñen relació amb el nostre Bisbat de Girona o amb les comarques gironines, sigui per l'autor, peí tema o peí lloc d'impressió. Amb aquest fons s'espera poder contribuir a una Bibliografía Gironina.

Finalment el fons bibliográfic com-post de Ilibres de temática diversa. No cal dir que el reduit pressupost no permet altra cosa que estar mes o

menys el dia en les disciplines ecle-siástiques. Així es procura mantenir dignament les seccions de TEOLO­GÍA, BIBLIA, MORAL, ESPIRITUALI-TAT, HISTORIA DE L'ESGLÉSIA, PA-TRISTIA, LITURGIA. CATEQUÉTICA, PASTORAL i DRET CANÓNIC.

S'intenta també de completar aqüestes matéries amb una bibliogra­fía básica de FILOSOFÍA i HISTORIA, i també de LITERATURA (amb la mag­nífica col.lecció de clássics de la F. Bernat Metge, per exemple).

La Biblioteca compta també amb una mostra de revistes especialitzades prou ampia, que ens manté al corrent de les recerques mes notables i deis avenaos en l'ámbit de les ciéncies eclesiástiques. Es diposa d'un fitxer actualitzat deis anieles de revistes per matéries.

Tota la biblioteca és al servei de la cultura deis ciutadans, i per aixó resta oberta al públic diáriament, en temps de curs escolar de sis a vuit del vespre. En la mateixa sala de lectura s'hi serveixen les consultes de l'Arxiu Diocesá durant els matins.

Amb aquest esforg, el Seminari ha pres cura del llegat cultural seu de la diócesi sensera. Amb la millora cons-tant de la catalogació i amb l'obertura de la sala de consulta ais investiga-dors i estudiosos, ofereix una presen­cia cultural dins la ciutat que ralitza una part de la missió de l'Església en el camp del saber i de l'intercanvi de les idees. Estem segurs, per aixó, que la satisfácelo que sent el Seminari de poder haver dut a terme aquesta obra, será compartida no sois pels qui senten aquesta casa com a seva, sino també per tots aquells que s'interes-sen per la cultura a casa nostra.

Els i n c u n a b l e s d e la b i b l i o t e c a

Déiem abans que la biblioteca del Seminari era noticia peí canvi de dependéncies i per la publ icado del catáleg deis seus incunables. Pensem que aquest fet mereix un comentari a part. De fet els Incunables -pr imers Ilibres impresos, durant el segle X V -han despertat arreu curiositat i estima. Será bo de saber quins tenim mes propers, i fins i tot intentar preguntar­nos per qué, i com hi han arribat.

Els tretze incunables que serva la biblioteca del Seminari hi han arribat per camins diversos. Es tracta d'una col.lecció totalment facticia, de proce-déncies dispars; l'antiga biblioteca episcopal, convents desamortítzats, potser, fins i tot, la biblioteca deis jesuites, expulsats el 1767.

Així i tot, el conjunt ens sembla apreciable per la seva varietat, que s'estén a tots els temes d'interés deis eclesiástics (i deis lletrats) de fináis s. XV. S'hi equilibren notablement les obres deis medievals i deis huma-nistes. D'aquells hi son representades

136 I

les ciéncies teológiques i juridiques; els humanistes, per la seva banda, hi son presents sigui amb reedícions d'obres antigües, sigui amb assaigs de carácter literari i també referents a les ciéncies de la naturalesa.

Hi trobem, així, una obra de teología dogmática: els Opúsoles de Tomás d'Aquino (1 225-1 274); dues de teolo­gía moral: el Repertoríum mora/e de Petrus Berchorius, benedictí francés, conegut també com a Bercheur, Ber-cuire i fins Bechari (1290-1362) . i la Summa de vertutibus et veitiis compo-sat per Guillaume Peyraut, dominio francés (1200-1271) , el cognom del qual se sol llatinitzar en Paraldus i de vegades també es troba en francés amb la forma de Perault. La liturgia es fa present a la nostra col.lecció amb el llibre Sacri Canonis Missae espo-sitio de l'alemany Gabriel Biel (1 425-1 495K fundador de la facultat de teología de la universitat de Tubin-qa.

És coneguda la importancia que assolí el conreu de les ciéncies juridi­ques, tant a l'época medieval com al Renaixement. Tenim un exemplar tor­ca rar a judicí de l'historiador del dret, professor S. Kuttner, del Corpus luris civilis, els Consilia del glossador

Italia Bartolus de Sassoferrato (1313-1357) I l'anónim Vocabularius iuris. llibre de consulta d'advocats apressaís.

Les edicions de clássics posen de manifest l'interés deis humanistes per manejar els textos de Cicero o de Pomponi Mela. Com s'indica a la descripció del corresponent exemplar, sota el nom de Cicero circulaven també escrits apócrifs que la crítica textual no havia arribat a depurar, tot i que editors com Ognibene de Leo-nessa treballaven per obtenir textos cada vegada mes fidels a les versions primitives.

Ens han restat mostres suficients del ventall ben obert de temática deis escriptors italians del s. XV; la historia, amb les Vitae summorum pontificum de Bartomeu Platina (1421-1481) , la filosofía tal volta una mica esotérica de Picus de la Mirandula (1463-1494) i l'assaig, a mig camí entre la literatura i la medicina de Galeotti Marzio de Narni.

Si hem de lamentar que els avatars a través deis quals s'ha format la col.lecció que presentem no hi hagin indos cap obra d'autors nostres o impresa a casa nostra, podem al-menys expressar la nostra satisfácelo

peí fet que aquesta col.lecció testi-moni la permeabilitat i Tobertura de persones cuites gironines de principia del s, XVI envers la producció libraría europea del seu temps. Aleshores, en l'ámbit cultural, vigia un abundant intercanvi, afavorit per l'ús del ilatí com a Mengua franca, peí damunt de fronteres i nacionalitats. Era una de les formes d'existéncia de l'Europa, una realitat que, com Penélope, ens cal teixir de nou cada dia.

Amb la edició del catáleg d'aquests 13 incunables es dona un pas mes vers la facilitació del treball cultural. I a la vegada una nova porta s'obre per a l'estudi. Esperem que aquesta edicto i la resta del fons bibliográfic del Se-minari estigui a l'abast de tothom, per tal d'anar avanpant en el coneixement del nostre passat i anem fent créixer el nostre futur.

-2.ccrio ]Clt

loannií Piri Minndi i l i Vm

iOANNIS PICI HIRJ\MD\^LAE VlRl OMNI DlSCif L!NAR\'MGENERE CONS\-MATiSSlMl VITA PER lOANNEM FRANCISCVM ¡LLVSTRIS PRINCIPIA GALEOTTI PICI FILIVM EDITA.

Dinm!Picip:iiniimcniitjnirín'i>rirnrri};:prir]TKÍi]ml(f}cv ribusipnmis Jiico^ncaiiTQ-fi.ilni fihusraui c].dir£ipu¡i!s fucñ nicaligdin c;taiiarn:Man(Jiciitiüm[iic:íÍiílii¡v filípica rctit'j Ni lili lntimicicird.ilüíNihil famiJilnihilcjii'cntficilíqiiimi/ mil.! .pfcíto m me citiicnml ficliLia laude JCpcfiim-Tantú gp/ pr íl'adiilationcfcumíljtnTÍJtialitiincaiqiiJiirüibfiíil adu hndincfcfriiasit.inKJqic.iitiTicmc.'iicl iiicntiü'iicl iiclicmcn/

laiidiíiiiilrpcnlcsiiliilritcnf';SiqijiC[]íiilcipfoct>[Cpcrá lincns IM JiJincm:iil illiitl fucrit fonníTcpicnliimiJicpnKÜ pptucntil/KcI ipfcmct uimi (cíciccIfc.'iicIcaitalícnorcí/toaipiciciQíioiliiclliocarpiimciiioiildcrcliccctij pin/ t imi ¿oñ<.tí¡¿ nciñr.T ilntis hojnmú'K ci ¡inmunlms cjiíidivcliicubratiiriinc fcnptioiics/ iiiítiiodohisqu.triimusdiíluii lotiiplctinimúicd(iiílcriiiilcliiinonm:Srd[iiir|iiiicrcf hac liicc/K poliíjc.i cú potiorc cñmurauíl/in ci\i! me K moK K .loflnra: ¡iiiconis p n ' ' rclliicrinl:qiiaa: nGnullis in inimslibri calce po(l cómcnUiioncs iprms adfai!" miriiiil f;tmlorlcfiibusnSgcnnIiciii(;t!csadibcrcir.Palcniúc,cmis[litctal>CoTifÍ3ntino criare pPinim.pntpolr a c\vo(oiiiisTamiliTCDgnomcntüincmorijr f ditú fu tiaiiiTc pnmor' ci]a}miíriimfacicnlcs aliipo tcnipotcnamiitaiisfiimnmisuiiuú.Tiimcf familia' foifaii nómmu=hcinonsjllccc-.nilcnl:5acccpctil:Tiimg.,rpri3sanimidorc;/tcliqiiaq,lolnii

uit.tKoblnisrcnrmprcrcrciinaíqiiíiirLppri's'.i^t^iin''"^'^"'""' '^''^'»'""'"^!"?" mlíimwcjccpi tcaibuiapicnda di,icnimPoahal.ilircl:fC ncmatc/&:prTtlan!ancf: fa/ cmo:¡biisrffcnr[cnd^,Annoap3m.mfpn"'ctho&:rc>apcfimcirupra!i.ilcllii.ÚKcii.3 drigcmcfiím-, pío fcniíido poiitifiic maiimo ctdcf.T pia fi Ic K Fcdcnco icrno baUnw impc7iiRomanñiiodcranlc-Malrciiibarir.cibilil-í.i3rdoE.-famil.a:loaiin.fiácifcppa/ lN:iilhmociimpamipcpci;t:Um.n.Galconi"imalpicjiaiii:c>(|iiofimiecnHii!:&: An/ lonuí MinárSotcrcfí]! draj cníia fiictat:Q,inrií ahcra Leonel lo lam cóiiigi AILwmim

Pino

Palcmum "CHUS

Malct iulí2 lo. fijcifcui p.lcí Galcollus Aiiioiijuí m.ina ftfs Sutoics AJbcitus pins Ptodigium.

uiMjnár.SotcrcfíJidraícnualiictatiLiiniyaiicra LConc]ioiaiii(uiiigi/iii.>ciniiu ni cxcjiplprlncipibiiíiinricdidit;núcRotiiilpbipiiiicipisGoii:ag.rn'>for.í. Alicia o ordcUpbo foroluilffi prlncipciciii Jamptidó niipfcral uita fimao:iiionns agam co

tiiilifcc,ini!aínupriaicGccll5t.ProJÍ£uimbaiidpaniGau(ciprii!orri-appa.ml:Vifa.n, circularis fi.íma CH fiipra p.nncntis m.nrjs aflarc ciibiciilÚ moi.]! ciiancfccrc/foitan'c 110/ biiiiifinuísoiblcu!arifi¡;iira:mIclUflüsprcdlÍDnc(imdlimQrüfii[ii!L'tqmm(crmorla/ lcscadciiihoia,pdcrcí"/.iTiiiicrf.^lcrra:slol>oc,ccllcnlia.iomin.stucL.qu.,(^cclcbi,Í/ dum;cmmlilcmfcn.pCTlctlTa/igmsít.na7/pc(.mr.irírclniuirqiig..ilaclo,imaf1.imalz mfricófona drú noflmmiqui Jf;n,s conib.iM cfl:.otis ,>inl,u: cjuadoqicarld^aMM: fcd flibmcln.hbu.bDmiiium'.t,llac.,aiiuit.occulcnda.lcRin,u.qmppcdofl,fnnio^fan/ ñitTimomti; holum Di.,»:i,,folila q..idoq, iípna/avit pmc(15fc/aut Ribfcqiiu.a fuiíTc nc/ Iülico^;in;uniWamf.nImaballoiL-tin>diülnomiU,rcs7csawa:fLimi,.,r.l;:cbL,.ge/ rendís nalos.ndlc:ini:a:S;c/ulomiiiáfcliqiios/<:j.iniapimnATiibroíimasmoraliinra;^,,jor,^j_ uit.in ca<i, imcogrcíTLimcflídcin cwiii/abfGmú^! uolaiis/fccnic mlcí m,b,la^cod«/pi •

J. Picus Mirándolas. "Commentationes". fol. 2

Revista de Giiona

cJnoncfaccTíifipíiínaJmJriitiuafcínclítiit. fi,jniridovpimcíinntí;.qriJÍnfja:.pnd¿B In o:to o;,iiji!.\Tf¡ ficri polTa trúnüict calit paniñiR.curm¡:dirjniiiiirm!>rim3ncuiiir'. vt f jct* fir fudo; nim tann; rtum fjnoiiiB Lti r(T:jn£ciir:^e.l. i ic.i i.frrcriahicciníl ina noviitQt(n.irn.vifaícrdo3fcbiJiliirr.Trcnt nulca,;iiofcJt.fi:q-,pliiXindianiÍ jiniLtBVi* nbiia ludifctodtmmificnu pacencfij 3 ú ptmjM'.v'cvcrbhiarrciitincopiílct.íiicbra. •íicrri.ccbe:rJ*tpr;.tr.irTcfliiiiíliríol:iiirhá uudL3iiin;-á''vcTl>fciifiini-fcnüiíatfccni.af* lícniírtultaióan.cti i lr jrpri imjnif it i ircm' 37^jninr3nl.'i.iiIiMrí.búairJriliViTrjtírn.

'Diei^imilh-JrcD.p'to-fiüviidúrficcTdtt tiB.pifnpiiloífupa'fi.HiriircB.'addlqoni', plürfTToccdciidinjiitCí! ii£ ciiiiif.fjvocf vd afpcíciifactrdono interino nílhjl>af U|) nmo piilfjf cápjnella. vt fiddcu iritra teñe Drcialhriiri.fldco.'dippicpjtiócmcinrcní. r]UJnn''iMrpúivtritJtcad¿:ciitpíiion"bo; íhJfaíiitarc.qiiJpo(Í3fcnatÓ3úimó[lcndií o rpcctil»' O d o;fl nd .1 m.

6Iic:.ínofpcftii cor.lT forre arpL'oir tj i tjoiti* nJi'sanDcÜTcffírciifriJtivjfjnia.qlIvara parn;igTantifl¡itiiciii:irpc:ricD:iim. U b i ¿ i ícm^mniur í f l . 0.iiLií>i.'lo!iiidvidmdú tnnnóViQci.Durcoad oudicndúl.'iir t nÓ niidiiit- DJasirtusii ic-;picfura.ít foirtiia oñdcí-o.'pcia.vivnlnirácapnuirjtcnñfolii ouditu fcd -, o:Iia rccOíinofc^t.Uri farjoñdi *irfo;ii 'nioii(TcimjiiinfBcr>vcrbj. Etl^c; (iiÍKipiiaiSciJr tpiarurdifiiO Jdniímtfaf fraa venerada fqí l a S:fi imjkntica- vt fn íim plmo:ibun cct mcó:iiili: ppcíim i Dcuorói fa PímLÍctcirarcr..CÓL;riiúeri:oíft\TocliBfaí fo-doiípaíTióiarPimcónalccclcbíát;. criiní FínáiBuiujiool'iicial.qadDcipa copiradü f o ^ ' imiitef. £ t id orco tiitnlcc. fo;rc Dim HflfactürílpiiidcrialicjbumJnaBfiiiociií ucritidiilhia.vr a b a Ira cano incigct.q fm fo:mfl cnicifiOTÜ ofidnct in fiiiura ^ ^ l . f a

crac;blct inliriuat. Dicctcnrio £TC.9 -S iQ ifaaü iii f ronnV víror Doinim": i pcmciinú-

SuBÍnríniíli?!. riUicfljDpnn agiíngíriirt írn3¡io'cTiicífi.ri.\tf3Ccrdo3qlipnríniví¿ac ílucmuocatTqucalloqfDícéof I c í p í d c J ¿ "Doc3 mina(\f.mwfolúinnictíacir* Ooef;cniofciilaí. vcoreiiloil'J P^nafíiiTm <fi oñdar.y ¡iniicc p:nfic3ri fiiinua t recórí líanPci)pn.vtD:Cci|'.i.£ppbíiJirEriirKá alian oía inipfaparifiíJMBpfjiiúiuiiémict ti'iie.fmcqintcrTÍiífiíicriÚKdiBriiiit.Scrí Ijanruútoíiicrfirít'inoídiiicofciilajldí.olvq fmoofnilaiifpcdcacriinñri.i poUcapedra nuiclbti í)¡ii£.¡ %im T P fili} ^^^ cnicif^L-Ój EidpfíPOcdiiriiniintuimJtciti.BIi!tn3 3no f mo ofoilaut pcdco ituícií.KÍii.j'oricUrnci> ht(-(n fignúq' neo vcnft od filiunílipr traci h'tcii-g-qi Cmc Oínú opn'míi Cic fnrliim i Oí Tccndrón píe lutiiinfr. H!Í!q tim>l£íc piemri liól.>r'irptiiaorc[jht:Fiilrarí.pofiíacnjC(miírl íodíce.cadcttiqíiiaa fruir reprltátCB Ucr titfecri5faeeTdoncflnoticinccptiJr''ado:ítii lím.vtfejfolciiiíhcieppiiiOiiiTtaduoectpír j f íaó jad altano fatfm.31' lUo erü loío ma iíriúlíofolo:íí.qvírío:ígeicía.Iral?ítQt BipmfFveicn'leüfojígi'tic. ftni5n_il.inqija fnccrdoBlcijaliBrii 0:3113 tfjciclpcí'atí'fijn 3Vpíciate:m.0)tn'ndcIogiiDBní)^plciabaE populo ttO.iúOóeiJFpcqppfeíanodljJ pciíonrio. qnncanoiicpcnEOonarípfiífcrf Iiotc.mcn'[oadi'Uá(;temcdíf<í'tiradqiiáp píciaro;mfucrjtcolloani. ^riccpnir'ÍLí

G. Biel, "Sacri canonis Missae expositio". fol. 41

I 137