ISA brull R · • Definir l’organització dels usos públics i privats sobre el territori. •...
19
EL BRULL Pla d’Ordenació Urbanística Municipal APROVACIÓ INICIAL Octubre 2012 INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL Equip Redactor:
Transcript of ISA brull R · • Definir l’organització dels usos públics i privats sobre el territori. •...
EL BRULL
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
APROVACIÓ INICIAL Octubre 2012
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Equip Redactor:
INFORME DE SOSTENIBILITAT
AMBIENTAL
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL
EL BRULL (OSONA)
VIC, OCTUBRE 2012
3 INTRODUCCIÓ
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
1 INTRODUCCIÓ .................................................................................................... 5
1.1 ANTECEDENTS I MARC NORMATIU .......................................................................... 5
1.1.1 DOCUMENT DE REFERÈNCIA ............................................................................................. 6
1.2 ANTECEDENTS I MARC DEL PLANEJAMENT ............................................................... 7
1.3 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES ............................................................ 9
1.3.1 PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS ................................................. 9
1.3.2 PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE DEL PARC DEL MONTSENY 12
1.3.3 ALTRES PLANS I PROGRAMES CONSIDERATS ..................................................................... 16
1.4 PRINCIPIS DEL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE ................................ 18
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS ................................................. 20
2.1 PERFIL AMBIENTAL DEL MUNICIPI ......................................................................... 20
2.1.1 DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’ÀMBIT ................................................................................... 20
2.1.2 OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL .......................................................................................... 27
2.1.3 MOBILITAT .................................................................................................................... 33
2.1.4 CICLE DE L’AIGUA .......................................................................................................... 37
2.1.5 AMBIENT ATMOSFÈRIC .................................................................................................... 46
2.1.6 GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS .......................................................................... 50
2.1.7 SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ ............................ 51
2.1.8 BIODIVERSITAT TERRITORIAL, PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL .............. 55
2.1.9 QUALITAT DEL PAISATGE ................................................................................................ 65
2.1.10 RISC AMBIENTAL ....................................................................................................... 70
2.1.11 SÍNTESI DELS ELEMENTS DINTERÈS ............................................................................ 73
2.1.12 DETERMINACIÓ DE LA SENSIBILITAT AMBIENTAL DEL TERRITORI ................................... 75
2.1.13 INDICADORS AMBIENTALS .......................................................................................... 78
2.2 OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL PREDETERMINATS ...................................... 78
2.2.1 LEGISLACIÓ GENERAL ..................................................................................................... 78
2.2.2 OBJECTIUS AMBIENTALS PREDETERMINATS ...................................................................... 82
2.3 DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS DEL POUM DEL BRULL ............. 85
2.3.1 OBJECTIUS AMBIENTALS ................................................................................................. 85
3 ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ........................................................ 88
3.1 ALTERNATIVES CONSIDERADES ............................................................................ 88
3.1.1 ALTERNATIVA 0 .............................................................................................................. 88
3.1.2 ALTERNATIVA 1 .............................................................................................................. 92
3.1.3 ALTERNATIVA 2 .............................................................................................................. 94
3.1.4 ALTERNATIVA 3 ............................................................................................................ 100
3.2 VALORACIÓ AMBIENTAL ..................................................................................... 104
3.3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA ............................... 112
4 DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL POUM .............................................................. 113
4.1 SÍNTESI DESCRIPTIVA DEL PLA ........................................................................... 113
4.1.1 SÒL URBÀ ................................................................................................................... 113
4.2 IMPACTE AMBIENTAL DELS NOUS CREIXEMENTS I MESURES DE PROTECCIÓ ........... 114
4.2.1 MESURES DE PROTECCIÓ AMBIENTAL PROPOSADES PEL POUM ......................................... 122
4.2.2 INCIDÈNCIA DEL PLA SOBRE EL SÒL NO URBANITZABLE I EL SISTEMA D’ESPAIS LLIURES ... 127
4.3 EFECTES SOBRE ELS RECURSOS NATURALS ......................................................... 128
4.3.1 ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE .................................................................................... 128
4.3.2 SANEJAMENT ............................................................................................................... 129
4.3.3 POTÈNCIA ELÈCTRICA ................................................................................................... 129
4.3.4 GENERACIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS ...................................................................... 129
5 IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE
L’ORDENACIÓ SOBRE EL MEDI AMBIENT ................................................................ 130
6 VALORACIÓ GLOBAL DEL PLA ........................................................................ 131
6.1 CONCLUSIONS .................................................................................................. 132
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
4 INTRODUCCIÓ
7 MESURES DE SUPERVISIÓ I CONTROL. PROGRAMA DE SEGUIMENT AMBIENTAL
133
7.1 FASE DE PLANEJAMENT I DE PROJECTE D’URBANITZACIÓ ............................. 133
7.2 FASE D’EXECUCIÓ ........................................................................................... 134
7.2.1 ACTUACIONS D’ÀMBIT GENERAL DEL REPLANTEIG DE L’OBRA .................................. 134
7.2.2 EXECUCIÓ DE LES OBRES ........................................................................................... 136
7.2.3 SEGUIMENT DEL PROGRAMA D’OBRA ......................................................................... 140
7.3 FASE D’EXPLOTACIÓ ....................................................................................... 141
7.3.1 INFORMES DE SEGUIMENT ......................................................................................... 141
8 ANNEX DE MAPES ........................................................................................... 143
INTRODUCCIÓ 5
1 INTRODUCCIÓ
Per encàrrec de l’empresa Ferran Pelegrina i associats, serveis d’arquitectura i urbanisme,
l’empresa ACC Assessors Ambientals de Catalunya S.L., realitza el present Informe de
sostenibilitat ambiental1 per tal d’avaluar en fase prèvia les possibles repercussions ambientals
que es podrien derivar de l’aprovació i desplegament del Pla d’ordenació Urbanística Municipal
(POUM) del municipi del Brull (Osona)
L’ISA pretén prevenir els impactes previstos i definir una estratègia de desenvolupament
sostenible del POUM del Brull, que queda circumscrit dins l’àmbit del seu terme municipal i
integrar des de bon principi un seguit de criteris i objectius ambientals en la documentació del
pla. Aquest ISA és part de la documentació necessària per a completar la tramitació del POUM.
1.1 ANTECEDENTS I MARC NORMATIU
Els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) són l’instrument d’ordenació integral del
territori i poden abastar un o més municipis. Els hi correspon:
• Classificar el sòl amb l’establiment del règim jurídic corresponent.
• Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament
urbanístic.
• Definir l’estructura general del territori i establir les pautes per a fer-ne el
desenvolupament.
• Definir l’organització dels usos públics i privats sobre el territori.
• Definir els objectius mediambientals.
Per tant, els àmbits d’aplicació del Pla objecte del present informe, ISA, seran els exposats
anteriorment i es referiran específicament al terme municipal del Brull, situat a la comarca
d’Osona.
El terme de sostenibilitat, avui en dia força estès, va ser plantejat per primer cop en l’informe
Brundtland (1987) de la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions
Unides. Des d’aleshores, moltes han estat les entitats que han adoptat els principis de la
1 En endavant ens hi referirem amb el nom d’ISA
sostenibilitat. En aquest sentit destaquen la Cimera de la Terra, celebrada a Rio de Janeiro
l’any 1992 i que va desembocar en diversos acords internacionals cap a la sostenibilitat, entre
els quals cal destacar l’Agenda 21, i més recentment el vigent Programa Comunitari de Política
i Actuació Mediambiental del 2002 de la Unió Europea.
La incorporació de criteris de sostenibilitat en el planejament urbanístic pren importància i
concreció a partir del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret Legislatiu 1/2005), que es
pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre la base de
l’ús racional del territori, per a comptabilitzar el creixement i el dinamisme econòmic necessari
amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions
presents i futures.
Aquests criteris prenen la seva màxima concreció en la Llei d’avaluació ambiental de plans
i programes (Llei 6/2009 de 28 d’abril), que regula l’avaluació ambiental de plans i programes
a Catalunya. El requisits que aquesta llei té sobre el procés d’AAE2 s’han tingut en compte en
la redacció de la present informe i es detallen al final d’aquest punt.
Des d’aquesta perspectiva el primer objectiu de la Llei d’urbanisme és impregnar les polítiques
urbanístiques de l’exigència de conjugar les necessitats de creixement amb els imperatius del
desenvolupament sostenible. Relacionat, doncs, amb aquesta primera premissa, la Llei també
esmenta, en el seu article 59.1, a l’ apartat f), que entre la documentació necessària dels Plans
d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i el seu planejament derivat, hi ha d’haver la
documentació mediambiental adequada i, com a mínim, l’informe mediambiental.
El Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol) estableix que pels
instruments de planejament sotmesos a avaluació ambiental, entre els que s’hi compten els
POUM, serà necessari un informe de sostenibilitat ambiental preliminar (ISA
preliminar) per tal que l’òrgan ambiental pugui determinar l’amplitud, nivell de detall i grau
d’especificació de l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA).
A més el reglament preveu la redacció de la Memòria ambiental (MA) com a document
integrant de la documentació obligatòria del POUM aquesta haurà de ser redactada d’acord
amb el que preveu l’article 115 d)
La documentació ambiental i els continguts dels estudis ambientals s’estableixen al reglament
mitjançant els seus articles 115, 106, 100 i 70.
2 Avaluació ambiental estratègica
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
6 INTRODUCCIÓ
D’altra banda la Llei 9/2006, de 28 d’abril sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans
i programes sobre el medi ambient, transposa a la legislació de l’Estat espanyol la Directiva
2001/42/CE de 27 de juny relativa l’Avaluació Ambiental Estratègica de plans i programes i
estableix l’obligatorietat d’avaluar els efectes ambientals de l’ordenació territorial i del
planejament urbanístic.
També a escala estatal, la Ley de Suelo (LEY 8/2007, de 28 de mayo) incorpora criteris de
sostenibilitat social i ambiental al si del seu redactat, concretament, en l’apartat 1 del seu
article 15 “Evaluación y seguimiento de la sostenibilidad del desarrollo urbano” estableix:
La documentació ambiental, els seus continguts i els criteris ambientals que han de guiar el
procés de generació de propostes d’ordenació territorial i urbanística, es concreten a la Ley del
Suelo als seus articles 2, 15, 16 i a la disposició transitòria quarta.
Caldrà tenir en compte el Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en
matèria urbanística.
Per últim, com s’ha dit, caldrà parar especial atenció a la Llei d’avaluació ambiental de
plans i programes (LAAPP) (Llei 6/2009 de 28 d’abril). La LAAPP ofereix el marc normatiu
que ha de fer possible a Catalunya l’avaluació ambiental de plans i programes. A més de
recollir les formalitzacions jurídiques del procés d’avaluació ambiental estratègica que
cristal·litzaren a l’àmbit europeu amb la Directiva 2001/42/CEE i que a l’Estat espanyol s’han
traduït en la recentment aprovada Llei 9/2006, del 28 d’abril, la LAAPP integra també
singularitats pròpies derivades de l’adequació a l’entorn organitzatiu polític social i ambiental
propi del principat.
La Llei s’estructura en cinc capítols i tres annexos, als quals cal afegir nou disposicions
addicionals i tres de finals. D’acord amb la LAAPP els plans d’ordenació urbanística municipal
són objecte d’avaluació ambiental. La LAAPP especifica en la seva Disposició addicional
Cinquena “Avaluació ambiental del planejament urbanístic”:
Aquest document constitueix doncs l’informe de sostenibilitat ambiental del POUM del
Brull, redactat segons les determinacions establertes en la llei d’urbanisme (DL 1/2005, de 28
de juliol) i al seu reglament (Decret 305/2006, de 18 de juliol), així com a la Llei 9/2006, de
28 d’abril, sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient i
la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes (Llei 6/2009 de 28 d’abril).
1.1.1 DOCUMENT DE REFERÈNCIA
L’ISA tindrà en consideració, en els diferents apartats que el conformen, les prescripcions
marcades en el document de referència elaborat per l’òrgan competent. Per tant, la proposta
del nou POUM del Brull i l’ISA que l’acompanya, en la fase d’aprovació inicial respondrà a les
especificacions determinades al Document de Referència elaborat pels Serveis Territorials de
Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge, en data 5 de novembre de 2010,
numerat amb la referència URB 193-10.
Un dels punts a destacar és, tal com marca el Document de Referència, l’ampliació dels límits
del camp de Golf, dins els plànols del nou POUM. Aquest fet ve donat per la necessitat de tenir
una reserva de sòl futura, en el cas que el camp de Golf tingui la necessitat d’ampliar les seves
instal·lacions. El camp de golf és una activitat compatible amb el manteniment dels valors de
la zona.
En el document de referència se’ns demana que s’avaluï els afectes ambientals d’aquesta
futura ampliació, però la veritat és al nou POUM no figura informació sobre el tipus
d’implantació que si vol dur a terme. Si que podríem dir que la zona afectaria una zona de bosc
L’avaluació ambiental del planejament urbanístic es regula per la legislació urbanística en els
aspectes relatius al contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental i el seu procediment, sens
perjudici de[...]:
L’avanç dels plans urbanístics subjectes a avaluació ambiental s’ha de trametre simultàniament a
l’òrgan ambiental i al departament competent en matèria d’urbanisme.
L’òrgan ambiental ha de dur a terme les consultes sobre l’abast de l’informe de sostenibilitat
ambiental i la notificació al promotor del document de referència, en el termini de dos mesos[...]
El departament competent en matèria d’urbanisme ha de lliurar, en el termini d’un mes, un informe
urbanístic i territorial[...]
Són aplicables als plans urbanístics que han seguit una avaluació ambiental les exigències de
publicitat que estableix l’article 28[...]
Los instrumentos de ordenación territorial y urbanística están sometidos a evaluación ambiental de
conformidad con lo previsto en la legislación de evaluación de los efectos de determinados planes y
programas en el medio ambiente y en este artículo [...]
INTRODUCCIÓ 7
i conreus, amb un valor natural moderat. Per tant, ja que el planejament l’únic que fa és
delimitar una futura zona d’ampliació, en una zona que és compatible per desenvolupar
aquesta activitat i que no tenim més dades sobre el tipus d’implantació, destaquem que seria
important marcar com a obligatori el desenvolupament d’un estudi d’impacte
ambiental associat al projecte de ampliació a la zona de nova delimitació. Aquest projecte
haurà de tenir en compte els possibles impactes sobre tots els vectors ambientals i les
consideracions i objectius del present ISA.
Per tant, i tenint en compte que la zona on es proposa la delimitació d’una futura ampliació del
golf, es compatible amb aquest ús, i el seu valor ambiental és moderat, emplacem a establir
en la normativa del present POUM la obligatorietat de realitzar un estudi d’impacte
ambiental previ a l’ampliació de l’activitat en aquest nou àmbit, que justifiqui la seva
necessitat i determini els impactes ambientals d’aquesta ampliació i prevegi les mesures
preventives i correctores corresponents.
1.2 ANTECEDENTS I MARC DEL PLANEJAMENT
El municipi del Brull disposa com a instrument bàsic de planejament de les Normes subsidiàries
de Planejament (NNSS), aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona
en sessió de data 13 de Gener de 1991. S’han pres les NNSS, com a planejament vigent i com
a referència a l’hora de desenvolupar el present ISA del POUM del Brull.
Taula 1: Superfícies règim del Sòl. Font: NNSS del Brull
Règim de sòl Tipus Superfície (Ha) % respecte el total municipal
SOL URBÀ 28,54 0,65%
Vials 2,51
Equipaments i Serveis tècnics 2,73 Zones Verdes 2,59
Sòl Privat 20,71
SOL URBANITZABLE 29,76 0,67%
Vials 6,23
Equipaments 1,24
Zones verdes 4,93 Sòl privat 17,36
SOL NO URBANITZABLE 4.360,03 98,68%
Ordinari 549,47
En zona d’influència 634,80
Equipament esportiu 62,26 Reserva natural 2.623,70
Reserva natural qualificada 375,70
Protecció de sistemes 61,30
TOTAL TERME MUNICIPAL 4.418,33 100%
El sòl urbà i urbanitzable del municipi del Brull es situa en dos sectors clarament diferenciats.
D’una banda el nucli del Brull situat al voltant de l’església de Sant Martí del Brull. Es tracta
d’una zona urbana marcada per una densitat edificatòria molt baixa, característica del
municipi.
D’altra banda pel que fa al desenvolupament del planejament derivat, destaca el Pla parcial de
l’Estanyol, aprovat definitivament per la comissió d’urbanisme de Barcelona en sessió de data
3 de març de 1993. Es tracta d’una zona situada al límit del T.M. del Brull amb el municipi de
Seva. La conveniència de redacció del pla parcial es descrigué en el seu moment basant-se en
dos criteris principals, aquests són: les expectatives urbanístiques creades per la construcció
del camp de Golf i per la ja consolidada àrea urbana del Muntanyà. El Pla parcial de l’Estanyol
és la continuació lògica de la urbanització El Muntanya (al municipi de Seva) dins el límits del
T.M. del Brull.
Tot plegat, es presenta en la següent il·lustració
8 INTRODUCCIÓ
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
Il·lustració 1: Planejament vigent. Font: NNSS del Brull
9 INTRODUCCIÓ
1.3 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
El planejament urbanístic municipal és jeràrquicament inferior a la planificació territorial, la
qual estableix normes d’aplicació directa, directrius que aquest haurà de desenvolupar i
concretar obligadament i recomanacions. D’aquesta manera, el planejament territorial coordina
i harmonitza a una escala superior els diversos plans urbanístics que es puguin formular en el
seu territori. Per tant, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del Brull, ha de ser
coherent amb els plans territorials i altres instruments de planejament de rang superior, com
el PTP de les Comarques Centrals i possibles Plans Directors Urbanístics.
D’acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, es defineixen quatre
instruments de planejament territorial:
• El Pla territorial general de Catalunya (PTGC)
• Els plans territorials parcials (PTP)
• Els plans territorials sectorials (PTS)
• Els plans directors territorials (PDT)
En aquest sentit, el Pla Territorial General de Catalunya (aprovat per la Llei 1/1995, de 16
de març) és el marc principal de l’ordenament territorial a Catalunya.
1.3.1 PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS
El municipi del Brull es troba dintre de l’àmbit territorial del Pla Territorial Parcial de les
Comarques Centrals. El Pla territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTPCC) va ser
aprovat definitivament el 16 de Setembre de 2008.
D’entre les propostes del PTPCC, cal destacar, per la seva afectació sobre el municipi del Brull,
les següents:
GENERALITATS
El Brull pertany d’acord amb el PTPCC a l’Àmbit de la Plana de Vic. L’àmbit té una extensió
de 524 km2 i constitueix el nucli central de la comarca d’Osona. Conforma, alhora, l’extrem NE
de la Depressió Central Catalana, limitant ja amb els Prepirineus, la Serralada Transversal i la
Serralada Prelitoral.
En total hi ha 104 assentaments amb una superfície de 4.995 ha classificades de sòl urbà o
urbanitzable, de les quals 563, són d’ús industrial
El sistema de ciutats s’estructura essencialment en tres grans unitats:
• Al nord, l’àrea de Manlleu
• Al centre, l’àrea urbana de Vic
• Al sud, Centelles , els Hostalets de Balenyà, Tona i Seva - amb Sant Martí de Centelles i el
Brull en unes posicions excèntriques - i Taradell en una situació intermèdia amb l’àrea de
Vic.
SISTEMA D’ESPAIS OBERTS
El Pla proposa tres tipus bàsics de sòl segons el grau de protecció que els atorga enfront a les
transformacions:
• Sòl de protecció especial que inclou aquells terrenys els valors dels quals aconsellen el
seu manteniment indefinit com a no urbanitzables. Incorpora doncs, per una banda els sòls
inclosos en la xarxa d’espais d’interès natural i els connectors ecològics, així com les àrees
inundables definides per l’ACA. Al Brull gran part del T.M. està inclòs dins l’àmbit del
Parc natural del Montseny es tracta de sòl qualificat com de protecció especial.
• Sòl de protecció territorial que inclou aquells terrenys que no són adequats per al
desenvolupament urbà per motius de: riscos (geològics, inundabilitat, servituds funcionals,
orografia ...), qualitat paisatgística, reserves estratègiques per a la localització, la
connectivitat i les condicions de l’àrea. Al Brull, el PTPCC, delimita dues àrees
contigües amb la qualificació de Sòl de protecció territorial, es tracta d’una banda
de les zones boscoses de l’extrem oest del T.M. concretament el bosc de la Casa
nova del Muntanyà i el bosc del Grau (qualificades com a sòl de protecció
especial). D’altra banda, dins aquest tipus de sòl trobem una àrea delimitada dins
l’àrea del sòl de protecció territorial, concretament com d’interès agrari i
paisatgístic a la zona nord del nucli de Sant Jaume de Viladrover.
• Sòl de protecció preventiva que inclou aquells espais que no tenen un valor excepcional
ni condicionants físics que els facin objectivament inadequats per al desenvolupament
urbanístic i alhora són compatibles amb l’estratègia de desenvolupament del sistema
d’assentaments urbans proposada pel Pla. El PTPCC preveu una petita àrea discontinua
amb aquest tipus de qualificació a la zona del serrat del Pla, a l’extrem nord oest
del T.M.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
10 1 INTRODUCCIÓ
EL SISTEMA D’ASSENTAMENTS
El Pla estableix estratègies diferenciades segons es tracti d’assentaments de nuclis i àrees
urbanes o àrees especialitzades. El Pla estableix les següents estratègies de creixement per a
cada nucli o àrea urbana:
1. Creixement potenciat
2. Creixement moderat
3. Creixement de reequilibri
4. Canvis d’ús i reforma interior
5. Millora urbana i compleció
6. Manteniment del caràcter rural
El PTPCC estableix per al municipi del Brull l’estratègia de creixement moderat; el PTPCC
defineix l’estratègia tal com es detalla a continuació:
Les determinacions del PTPCC sintetitzades en el present apartat, troben la seva expressió
gràfica en la il·lustració 2
[...] creixement mitjà o moderat aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana
que per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement
proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes.
L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal podrà proposar serà
orientativament la que resulti de l’aplicació de les següents expressions alfanumèriques:
Moderat: E = 30 * A * f / 100 [...]on E, A i f representen, respectivament, la superfície de
l’extensió urbana admissible, la superfície de càlcul de l’àrea urbana existent i un factor de
correcció per a nuclis de petita dimensió.
11 INTRODUCCIÓ
Il·lustració 2: Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures al Brull (PTPCC). Font: PTPCC
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
INTRODUCCIÓ 12
1.3.2 PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE DEL
PARC DEL MONTSENY
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny va ésser
aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de
Catalunya l’11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de
2009. A partir del 31 de gener de 2009 ha entrat en vigor el nou instrument d'ordenació del
Parc Natural del Montseny. Aquest Pla juga el paper d’un “petit pla director” que afecta el sòl
no urbanitzable de 18 municipis, entre els que s’inclou El Brull.
Més del 85% del territori del Brull es troba inclòs dins l’àmbit del Pla especial de protecció del
medi natural i del paisatge del Parc del Montseny (PEPM), així caldrà tenir en compte les
determinacions del PEPM a l’hora de desenvolupar la proposta d’ordenació del POUM del Brull.
En el present apartat, es presentarà de forma sintètica les principals determinacions del PEPM
amb afecció sobre el T.M. del Brull.
GENERALITATS
El marc legal del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny
és de naturalesa urbanística, en tant que es formula a l’empara del que disposa l’article 67 del
Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme,
i demés legislació urbanística que li és d’aplicació. Així mateix, i atesa la naturalesa del territori
que es regula, el Pla especial es formula també d’acord amb els articles 3, 4, 5 de la Llei
12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.
El nou Pla especial del Parc del Montseny ha comportat la delimitació d’un nou àmbit, que ha
comportat l’ampliació del Parc fins a les 31.063,90 hectàrees.
Un cop aprovat aquest nou àmbit del Pla especial, es donarà al Parc del Montseny la
coexistència de tres àmbits diferents: el del Parc natural d’acord amb el Decret 105/1987, el
de l’Espai d’Interès Natural, d’acord amb el Decret 328/1992, fonamentat en el Pla especial
anterior (i coincident amb l’espai declarat com a LIC a la Xarxa Natura 2000), i el del nou Pla
especial. Per tal de corregir aquesta situació, que no facilita una gestió integrada, l’òrgan
gestor del Parc del Montseny promourà l’aprovació, per part del govern de la Generalitat de
Catalunya, d’un nou Decret que reconegui l’àmbit que defineix aquest Pla especial com a àmbit
del Parc natural i de l’Espai d’interès natural.
En la següent il·lustració es presenta els límits del Parc del Montseny tal com els defineix el Pla
Especial objecte d’estudi del present apartat.
Il·lustració 3: Àmbit del Parc del Montseny
ZONIFICACIÓ DEL PLA
No existeix una correspondència exacta i per tant una simple transferència de les zones de
l’antic Pla a les noves zones amb noves denominacions.
El pla compta amb una nova ordenació zonal que es configura amb tres zones: la Zona
d’interès natural, la Zona d’alt interès natural, ecològic i paisatgístic i la Zona de
reserva natural.
La zonificació del sòl proposada pel PEPM al municipi del Brull es presenta en la següent
il·lustració:
INTRODUCCIÓ 13
Il·lustració 4: Zonificació del sòl (PEPM).
Entre les diverses zones definides pel PEPM les que es detallen a continuació afecten a un o
més àmbits del SNU del municipi del Brull:
• Zona d’interès natural (clau ZIN): la Zona d’interès natural del nou Pla inclou el conjunt
de paisatges i sistemes naturals característics del massís del Montseny que, pels seus valors
naturals i culturals, han de ser protegits amb caràcter general. L’objectiu d’aquesta zona és
la conservació d’aquests valors naturals i paisatgístics, de manera compatible amb
l’aprofitament dels seus recursos i el desenvolupament de l’ús públic.
Dins d’aquesta zona s’admeten els usos agrícoles en els anomenats enclavaments agrícoles,
reconeguts i cartografiats pel nou Pla3, on, ultra les determinacions generals que regulen el
desenvolupament de les activitats agràries, es constata l’existència de sòls amb vocació i
3 Vegeu la il·lustració 7
activitat agrícola, d’acord amb els criteris de planificació i gestió que s’indiquen en l’apartat
de la Memòria sobre aquests enclavaments agrícoles.
• Zona d’alt interès natural, ecològic i paisatgístic (clau ZAINEP): la Zona d’alt interès
natural, ecològic i paisatgístic comprèn un conjunt de peces territorials de valor natural
notable que justifiquen un elevat grau de protecció i la intervenció activa per assolir els
objectius de conservació. S’hi inclouen ecosistemes, hàbitats, comunitats o espècies de gran
interès i terrenys especialment vulnerables a l’erosió del sòl o a la degradació dels seus
valors botànics, faunístics, ecològics, hidrològics o paisatgístics. Així mateix, la Zona d’alt
interès natural, ecològic i paisatgístic envolta i relliga el conjunt de reserves naturals,
confegint un nucli central del Parc de màxima protecció per a les àrees de major valor i
fragilitat.
L’objectiu d’aquesta zona és la conservació i millora dels ecosistemes, la biodiversitat i la
singularitat del paisatge mitjançant la gestió activa del medi natural.
El PEPM delimita quatre grans àrees com a Zona d’alt interès ecològic i paisatgístic, que
tenen continuïtat física i constitueixen un nucli central de protecció del Parc:
o La Calma, des del turó de Tagamanent fins a Collformic, incloent els vessants
alts i les capçaleres de les principals conques hidrogràfiques i dels sots i rieres
més rellevants des del punt de vista ecològic. Delimita part del SNU del Brull
situat al sud de la carretera BV-5301.
o El Massís del Matagalls, des de Collformic al coll de Sant Marçal, incloent els
vessants alts i les capçaleres de les principals conques hidrogràfiques i dels sots
i rieres més rellevants ecològicament. Delimita part del SNU del Brull situat
al sud de la carretera BV-5301
o El massís del turó de l’Home i les Agudes,
o La vall de Santa Fe,
El tractament normatiu de la Zona d’alt interès natural, ecològic i paisatgístic no ha de
suposar majors restriccions que les que venen determinades pel règim general d’aplicació a
la Zona d’interès natural. En tot els casos, es prendrà en consideració que les activitats i
usos siguin compatibles amb la conservació en cada cas dels valors naturals, ecològics i
paisatgístics que han determinat la inclusió d’una àrea o indret determinats en aquesta
zona. En aquest sentit, la zona d’alt interès inclou enclavaments agrícoles i finques amb
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
14 INTRODUCCIÓ
aprofitaments forestals i ramaders, usos que s’hauran d’adequar als objectius de protecció
d’aquesta zona.
El PEPM explicita, pel que fa a aquest tipus de sòl4 la necessitat de desenvolupar la gestió
dels grans àmbits que inclou, ja que és en aquestes àrees on la gestió activa i efectiva per
part de l’administració del Parc ha d’assolir la màxima intensitat. A tal efecte, són necessaris
instruments específics de planificació que assegurin la coordinació del conjunt d’actuacions
de gestió que es desenvolupin en aquesta zona. Aquest documents acurats i detallats de
planificació són els Plans directors.
Els plans directors són, doncs, documents que aborden la gestió integral de les grans àrees
incloses dins de la zona d’alt interès, que es poden individualitzar. Aquests plans concreten,
en tots els àmbits de la gestió, les determinacions de caràcter general i específic que
s’inclouen en el Pla especial i comporten un compromís per part de l’òrgan gestor del Parc
en el sentit d’intensificar la seva intervenció en aquestes àrees, mitjançant plans de
conservació i restauració, plans de prevenció, mesures de gestió i foment dels
aprofitaments i regulació de l’ús social.
En concret, els plans directors de gestió (PDG) previstos són els següents:
o pla director de gestió de La Calma. Part de la seva àrea està delimitada
dins T.M. del Brull
o pla director de gestió del massís de Matagalls. Part de la seva àrea està
delimitada dins T.M. del Brull
o pla director de gestió del turó de l’Home i les Agudes
o pla director de gestió de la vall de Santa Fe.
La zonificació dels PDG que afecten a sòl inclòs dins el T.M. del Brull, es presenta en la següent
il·lustració:
4 Zona d’alt interès natural, ecològic i paisatgístic
Il·lustració 5: Plans director de Gestió del Parc del Montseny
• Zona de reserva natural (clau ZRN): La zona de reserva natural és la de màxima
protecció del Parc. Correspon a un conjunt d’espais naturals poc transformats, d’excepcional
interès ecològic, paisatgístic i científic. La definició i les determinacions sobre aquestes
àrees tenen per objecte la preservació dels hàbitats, ecosistemes, comunitats, espècies i
altres elements naturals que contenen i que per la seva raresa, fragilitat, importància o
singularitat mereixen una protecció específica i estricta. L’ordenació d’aquestes zones es
basa en l’exclusió de les activitats que poden alterar la seva evolució natural i només es
permeten les actuacions vinculades directament amb la recerca, l’educació i el manteniment
estrictament necessari per assegurar la conservació dels valors pels quals han estat
designades.
S’han delimitat les següents zones de reserva natural:
o ZRN Torrent del Clot
INTRODUCCIÓ 15
o ZRN Baga de Collformic: Inclou el vessant obac allargassat, oriental al nord-
est, de la Baga de Collformic fins la part baixa de l’obaga, prop de la font dels
Pollancres, a l’altre cantó de la Castanyera, i una part del vessant solell fins a la
font del Faig, sota de la carretera BV-5301. Aquest àmbit es troba inclòs en
la seva totalitat dins el T.M. del Brull
o ZRN Matagalls – Sant Marçal: Al brull aquest espai delimita una petita
àrea situada al l’extrem nord oest del T.M.
o ZRN Turó de l’Home – Les Agudes
o ZRN Turó de Morou – Santa Helena
o ZRN Turó de Marmolers
o ZRN Puig Drau: És una extensa reserva que coincideix en gran part amb la
reserva natural qualificada del mateix nom ja existent en l’anterior pla especial
(el de 1977) i inclou l’obaga del Puig Drau fins a la riera de la Castanya i, també,
l’interfluvi entre el sot de les Mines i el sot del Cafè. Gran part d’aquesta àrea
es troba dins del T.M. del Brull.
o ZRN Vallforners
ÀREES DE TRACTAMENT ESPECÍFIC
Amb independència de la zonificació que el PEPM estableix dins l’àmbit territorial del Parc del
Montseny, també defineix unes àrees ‘singulars’ en les quals es preveu una superior utilització
que anomena àrees de tractament específic.
Aquestes àrees singulars requereixen un tractament específic amb la finalitat d’organitzar i
configurar l’espai en funció del tipus d’activitat que s’hi desenvolupi, de la intensitat
d’utilització o del grau d’artificialització que les afecti i del valor natural de les zones on es
localitzin. Hi ha dos categories d’àrea de tractament específic les quals es distingeixen
bàsicament pel nivell d’intervenció que cadascuna comporta. Aquestes categories són:
• Àrea de tractament paisatgístic [clau ATP]: Es defineix sobre peces de territori que, per
ser fàcilment accessibles amb cotxe des de la xarxa viària bàsica i per la seva localització
dins del Parc, constitueixen paratges amb ús de lleure intensiu i que requereixen un
tractament funcional i paisatgístic integrat amb la finalitat d’acomodar i mitigar els efectes
de la freqüentació que suporten: Al brull existeix una area qualificada com a ATP a la
zona de Collformic
El PEPM detalla: Les actuacions en aquesta àrea han de permetre l’aparcament ordenat de
vehicles, amb previsió d’espai per a autocars i l’arranjament d’una parada de transport
col·lectiu en una zona adjacent a la carretera, amb les obres i instal·lacions mínimes que
garanteixin la protecció i l’aixopluc d’una àrea d’espera. Així mateix es preveu l’arranjament
d’un nus d’itineraris, degudament equipat amb senyalització interpretativa.
• Àrea fortament organitzada [clau AFO]: No es detecta aquest tipus d’àrees dins el
municipi del Brull
La situació de l’ATP de Collformic es detalla en la següent il·lustració:
Il·lustració 6: ATP de Collformic
ELS ENCLAVAMENTS AGRÍCOLES
Escampades dins l’àmbit del Parc del Montseny el Pla identifica –i delimita— una sèrie de peces
de terreny que en l’actualitat estan destinades de forma predominant a l’ús agrícola, que ho
han estat fins a data recent o que presenten les característiques necessàries per a la
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
16 INTRODUCCIÓ
recuperació d’aquest ús. Aquestes peces de terreny el Pla les anomena enclavaments agrícoles
i deixius (conreus abandonats).
Els enclavaments agrícoles poden estar situats només en Zona d’interès natural i en Zona d’alt
interès natural, ecològic i paisatgístic.
L’emplaçament d’aquestes peces en l’àmbit del T.M. del Brull es presenta en la següent
il·lustració:
Il·lustració 7: Enclavaments agrícoles i deixius
XARXA VIÀRIA BÀSICA DEL PARC
Tal com s’especifica a la Normativa del Pla especial la xarxa viària bàsica es subdivideix, a
efectes normatius i d’ordenació, en tres subxarxes:
• Xarxa rodada principal: formada per les carreteres de lliure trànsit general que travessen
l’àmbit del Pla especial.
• Xarxa rodada secundària: està integrada pels camins d’ús públic i els camins estratègics,
els quals compleixen una funció primordial en la gestió del Parc. Aquesta xarxa organitza i
distribueix el trànsit dins del Parc.
• Xarxa de senders senyalitzats: està constituïda pels senders de Gran Recorregut (GR) i
Petit Recorregut (PR), definits pels organismes competents, i els itineraris excursionistes o
de passejada senyalitzats per l’òrgan gestor del Parc.
Tot plegat es presenta en la següent il·lustració:
Il·lustració 8: Xarxa viària bàsica del Parc del Montseny
1.3.3 ALTRES PLANS I PROGRAMES CONSIDERATS
Així mateix, en el desenvolupament de la Llei 23/1983, la Generalitat també ha elaborat i
aprovat diversos plans territorials sectorials, alguns amb anterioritat a l’aprovació del Pla
Territorial General. Els que poden tenir alguna influència sobre el POUM del Brull són:
INTRODUCCIÓ 17
• El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) (aprovat per l’Annex del Decret 328/1992)
• Xarxa Natura 2000, (Directiva Hàbitats 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la
conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres aprovada pel Consell de
les Comunitats Europees), la Directiva hàbitats crea la xarxa ecològica europea coherent de
zones especials de conservació anomenada Natura 2000 (article 3).
• Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2007-2013 (aprovat per la Decisió
de Govern de 14 de setembre, de l’any 2000)
• Pla de l’energia a Catalunya a l’horitzó de l’any 2006-2015
• Pla territorial sectorial de la implantació de l’energia eòlica de Catalunya (2002)
• Pla per al dret a l’habitatge 2009-2012 (Aprovat pel Decret 13/2010 d’11 de febrer)
• El Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya (aprovat pel Decret 455/2004)
• Programa de gestió de residus municipals de Catalunya 2007-2012 -PROGREMIC-
(aprovat inicialment pel Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya el 29
d’octubre de 2007)
• Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005-2012
• Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya 2007-2012 -
PROGROC- (aprovat inicialment pel Consell de Direcció de l’Agència de Residus de
Catalunya de 29 d’octubre de 2007
• Programa de gestió de residus industrials a Catalunya 2007-2012 -PROGRIC-
(aprovat inicialment pel Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya el 29
d’octubre de 2007).
• Programa de gestió de dejeccions ramaderes (Aprovat el 23 de desembre de 1996 pel
Consell de Direcció de la Junta de Residus)
• Pla de sanejament (aprovat el 21 de juny de 1996)
• Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005 -PSARU 2005-
(desenvolupa el pla de sanejament)
• Programa de sanejament d’aigües residuals industrials -PSARI-2003-
• Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya -INUNCAT-
• Pla territorial sectorial d’equipaments comercials -PTSEC- (Decret 211/2001, de 24
de juliol)
• Pla d’infraestructures de transport de Catalunya 2006-2026–PITC- (Aprovat pel
Decret 310/2006, de 25 de Juliol).
• Pla de carreteres de Catalunya (Aprovat Decret 311/1985 revista 1995)
• Pla d’aeroports de Catalunya (Resolució PTO/2846/2003, de 15 de setembre)
• Pla de gestió de l'aigua de Catalunya (2010 -2015) (En fase d’informació pública)
• Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya(12 de febrer de 2006) Quedarà
substituït pel Pla de gestió de l’aigua a Catalunya.
• Pla d’abastament d’aigua en alta (en redacció)
• Directrius nacionals de mobilitat (Decret 362/2006, de 3 d’octubre) (tenen caràcter de
Pla territorial sectorial)
• Pla de la bicicleta de Catalunya
• Pla sectorial de cabals de manteniment a les conques internes de Catalunya (2006)
• Pla General de Política Forestal 2007-2016
• Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012. (aprovat el 5 de desembre del
2007. DOGC núm. 5023 - 05/12/2007).
• Pla de sòl residencial i industrial 2005-2008
• Planificació d’espais fluvials (PEF) (en tramitació)
• Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya PSAAC (actualment pendent
d’aprovació)
• Programa de reutilització d'aigua a Catalunya
• Pla de gestió de sequeres
• Pla marc de mitigació del canvi climàtic 2008-2012
Així mateix, es recorda l’aplicació de les determinacions del Decret 105/1987, de 20 de
febrer, pel qual es declara Parc Natural el massís del Montseny; la Llei 12/1985, de 13 de
juny, d'espais naturals; el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla
d'espais d'interès natural; l’Acord de Govern GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es
designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs
d’importància comunitària (LIC); la Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de
medi ambient i de modificació de les Lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels
animals, de la Llei 12/1985, d’espais naturals, i de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi
natural.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL
18 INTRODUCCIÓ
1.4 PRINCIPIS DEL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE
La Llei d’Urbanisme de Catalunya estableix en el seu article 3 el concepte de desenvolupament
urbanístic sostenible com:
D’aquí se’n desprèn que els principis generals per a un desenvolupament urbanístic sostenible
són:
1. Compactació i optimització del sòl urbà existent.
És important que es prioritzi un creixement urbà agrupat, un creixement urbà que vagi en
detriment de l’expansió urbana de forma extensiva, és a dir, es tracta de propiciar un entorn
urbà compacte i amb una bona diversitat d’usos.
És important potenciar la renovació i rehabilitació d’àrees urbanes obsoletes i la dotació
d’equipaments en el sòl urbà consolidat.
Cal adoptar densitats raonablement elevades que, sense caure en la congestió, permetin
tipologies urbanes més eficients i fomentin una riquesa i diversitat més grans en les relacions
socials i econòmiques.
2. Cohesió social i millora de les condicions de vida de la població.
La previsió de nous creixements urbans i la millora dels existents, junt amb la millora dels
equipaments i espais públics han de garantir assolir el llindar de qualitat de vida i fomentar la
cohesió social enfront del risc de segregació social, davant la separació dels ciutadans sobre el
territori en funció de la seva capacitat d’accés a l’habitatge o davant els perills de la formació
de “guetos”.
3. Cercar fórmules que permetin la flexibilitat i la mixticitat dels usos del sòl.
Potenciar, sempre que sigui compatible, la mixticitat i la barreja de sòl residencial, activitats
econòmiques i equipaments i serveis, amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat dels ciutadans i
ciutadanes als serveis bàsics de la ciutat.
4. Foment de la construcció sostenible que fomenti l’estalvi i l’ús eficient dels
recursos naturals.
Dotar les noves àrees urbanitzables amb els sistemes adients d’urbanització (xarxes
separatives de clavegueram, soterrament de bona part dels serveis i infraestructures, dotació
de xarxa de fibra òptica i de gas, l’enllumenat públic amb sistemes d’estalvi energètic o la
utilització de sistemes ecològicament sostenibles).
De manera complementària caldria disposar dels instruments normatius per tal d’afavorir la
construcció sostenible, així com l’ús d’energies alternatives, sistemes passius,..., pels
habitatges, tant de nova promoció com en la remodelació dels existents.
5. Prevenció de riscos naturals i tecnològics
Considerar les àrees de risc en l’assignació dels usos del sòl (zones inundables, inestables,
amb risc d’incendi,...) i regular de forma acurada la implantació d’activitats de risc.
6. Reducció i valorització dels residus.
Fomentar la reutilització i reduir l’abocament de residus mitjançant la promoció de la
deixalleria i els sistemes de recollida selectiva. Contemplar les millors alternatives de
contenidorització selectiva (àrees de vorera i àrees d’aportació) considerant el soterrament de
contenidors i la informatització de la recollida.
Preveure la generació i la gestió de residus de la construcció i la demolició, tant restes d’obra
com terres d’excavació. Aquest residus s’hauran de tractar correctament mitjançant gestors
autoritzats, ja siguin plantes de reciclatge o dipòsits controlats de runes, excepte aquells
materials (terres) que es puguin utilitzar en altres obres (rebliment de carreteres...), tot això
seguint les directrius establertes per la legislació vigent (Decret 210/1994, de 26 de juliol,
regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció; Decret 161/2001, de 12 de juny,
que modifica l’anterior).
7. Prevenció i correcció de totes les formes de contaminació.
La utilització racional del territori i el medi ambient que comporta conjuminar les necessitats de
creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics
i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.
El desenvolupament urbanístic sostenible, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl
que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la
renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees
rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.
L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial,
l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.
INTRODUCCIÓ 19
Establir, o proposar, normatives encaminades a reduir la contaminació produïda per les
activitats, siguin industrials i del sector terciari, com també i especialment de les activitats
ramaderes.
8. Millora de la mobilitat
Afavorir les condicions objectives per incentivar l’autocontenció i l’autosuficiència, tot
disminuint els recorreguts de mobilitat obligada.
Amb això és important garantir la mobilitat, amb especial atenció a les persones amb mobilitat
reduïda, fonamentada en el transport públic mitjançant un correcte disseny dels sistemes
d’assentaments i una correcta integració dels espais de transport i de la logística en la matriu
territorial i urbana que minimitzi l’impacte ambiental per fragmentació i/o ocupació del sòl.
9. Permeabilització i desfragmentació del territori
És important mantenir la permeabilitat ecològica del territori i en conseqüència la connectivitat
dels espais lliures, evitar la formació de barreres i prevenir els processos de fragmentació de
teixits i paisatges rurals.
10. Conservació de la biodiversitat i el patrimoni en general
És important garantir la conservació en xarxes d’espais d’interès natural, de mostres suficients
i ecològicament viables d’ecosistemes, hàbitats i espècies i els àmbits de connexió per a la
dispersió d’espècies i altres elements del patrimoni natural d’interès geològic, paisatgístic, ...
així com el patrimoni cultural civil i religiós. També és important introduir el concepte de
biodiversitat en la planificació i el tractament dels espais lliures urbans.
11. Manteniment i millora de la identitat i qualitat paisatgística dels ambients rurals i
Urbans
Cal fixar objectius de qualitat paisatgística per a tots els tipus de paisatge presents en el
territori i protegir les unitats més excepcionals i que donen identitat al municipi.
