Jara andreu creaf exocat

Les invasions biològiques

en territoris metropolitans:

què ens revel·la l’EXOCAT?

Jara Andreu

Joan Pino

CREAF

Foto

: (cc

) Ta

nak

a Ju

uyo

h

X Jornada CREAF SCB ICHN

Les invasions en àrees metropolitanes

Les àrees metropolitanes són particularment vulnerables a la invasió per espècies exòtiques.

El procés d’invasió

Entrada i introducció

Establiment Expansió Impactes

Establiment Expansió Impactes

Entrada accidental

Entrada i introducció


Entrada i introducció Establiment Expansió Impactes

Entrada intencionada


Entrada i introducció Establiment Impactes

Grau d’invasió

Èxit invasor de les espècies

Èxit d’invasió

Capacitat invasora

Concordaça climàtica

Factors antròpics: • Pressió de propàgul • Via d’entrada

Invasibilitat

Expansió


Proporció de sòl urbà Longitud de vies de tren Longitud de carreteres

+ + +

Grau regional d’invasió

Gassó et al. (2009) Div. Distr.

• Gran disponibilitat de recursos.

• Elevada freqüència de pertorbacions.

Hàbitats

agrícoles

Hàbitats

urbans i

costaners

Hàbitats

ruderals

Èxit d’invasió 1 2 3 4 5 C

Els hàbitats més envaïbles:

Davis et al. (2000) Journal of Ecology 88: 528-534.

Grau d’invasió dels hàbitats

0

0.2

0.4

0.6

0.8

1

1.2

1.4

1.6

1.8 B

1

B3

C1

C2

C3

D1

D2

D4

D6

E1

E2

E3

E4

E5.2

E5.5

E5.6

E6

F2

F3

F4

F5

F6

F7

F9.1

F9.3

G1

G

2

G3

H2

H3

H5

.6 I1

Hàbitat EUNIS

No

mb

re d

es

pla

nte

s ex

òti

qu

es

• Zones conreades i jardins • Hàbitats ruderals • Àrees trepitjades • Boscos de ribera

• Molleres i torberes • Prats i matollars alpins i subalpins • Matollars mediterranis • Garrigues • Alzinars • Boscos de coníferes

Vilà et al. (2007) J. Veg. Sci.


Hàbitats més i menys envaïts

Conreus

Herbassars ruderals i trepitjats

Boscos i bosquines de ribera

Més envaïts Menys (gens) envaïts

Molleres i torberes

Prats i matollars alpins i subalpins

Matollars mediterranis

espinosos


Els hàbitats dels paisatges més urbanitzats són més susceptibles a la invasió que els d'altres paisatges.

El context regional afecta la riquesa d’espècies exòtiques en diferents tipus d’hàbitats.


Gassó et al. (2012) Appl. Veg. Sci.

Mostreig semi-estratificat:

– 658 punts de mostreig circulars de 10 m de diàmetre

– 10 grans tipus d’hàbitat


Anàlisi de la presència i abundància de plantes exòtiques a la província de Barcelona

Arroba-Benítez (2012) Tesi Màster.

Les pinedes i els prats I herbassrasde la RMB gairebé tripliquen el seu percentatge d’invasió respecte els de tota la província.

Els boscos de la província de Barcelona es troben poc envaïts, però els de la Regió Metropolitana de Barcelona més.

Parc

el·le

s en

vaïd

es (

%)



Nombre potencial

d’espècies

0.006

0.398

0.801

1.205

1.609

2.000

2.403

2.807

3.211

Risc d’invasió

0.002

0.103

0.208

0.314

0.419

0.520

0.625

0.731

0.836

10 0 50 km

N

Riquesa potencial d’espècies exòtiques



Nombre potencial

d’espècies

0.006

0.398

0.801

1.205

1.609

2.000

2.403

2.807

3.211

Risc d’invasió

0.002

0.103

0.208

0.314

0.419

0.520

0.625

0.731

0.836

10 0 50 km

N

Nombre potencial

d’espècies

0.006

0.398

0.801

1.205

1.609

2.000

2.403

2.807

3.211

Risc d’invasió

0.002

0.103

0.208

0.314

0.419

0.520

0.625

0.731

0.836

10 0 50 km

N

Nombre potencial

d’espècies

0.006

0.398

0.801

1.205

1.609

2.000

2.403

2.807

3.211

Risc d’invasió

0.002

0.103

0.208

0.314

0.419

0.520

0.625

0.731

0.836

10 0 50 km

N

Probabilitat d’invasió



Les invasions en àrees metropolitanes

• Elevada densitat de població. • Elevada activitat comercial i industrial. • Elevada freqüència de pertorbacions. • Elevada disponibilitat d’aigua i nutrients. • Paisatges antropitzats. • Clima favorable.

• Elevada concentració d’espècies exòtiques.

• Informació dispersa i fragmentària.

• Heterogeneïtat de dades per grups taxonòmics.

Les invasions biològiques a Catalunya

• CONÈIXER l’estat i el risc d’invasió de Catalunya per organismes exòtics a escales diverses (hàbitats, regions...).

• ENDREÇAR la informació existent per un millor coneixement i gestió del problema.

• PROPOSAR directrius i eines per a una eventual estratègia de gestió de les invasions biològiques.

El projecte EXOCAT

Objectius del projecte EXOCAT

• Avaluar l’estat actual d’invasió de Catalunya:

– Identificació i caracterització de totes les espècies exòtiques (taxonomia, origen, estatus, hàbitat, via d’entrada, impactes, etc.).

– Identificació dels principals experts o grups de recerca d’espècies exòtiques.

– Recopilació de bibliografia sobre totes les espècies exòtiques.

– Recopilació de la informació cartogràfica disponible.

46 espècies translocades

1.066 espècies exòtiques

L’estat de les invasions a Catalunya

+ 621 plantes

8 diatomees

45 inv. aquàtics

139 inv. terrestres

152 ocells

29 rèptils

38 peixos

6 amfibis

11 mamífers

17 algues

EXOCAT 20 0 20 40 60 Kilometers

N

Sistema d’informació de les espècies exòtiques dels ecosistemes aquàtics de Catalunya (EXOAQUA)

Banc de dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC)

Dades inèdites i publicades


EXOCAT

> 19.000 citacions

> 7.200 citacions

> 23.500 citacions

UTM 1x1

UTM 10x10

Punts (x,y)


10 0 50 kmN

Límits de comarca

Riquesa total

d'espècies exòtiques

[1, 21]

[22, 41]

[42, 62]

[63, 82]

[83, 103]

[104, 123]

[124, 144]

[145, 164]

[165, 185]

10 0 50 kmN

Límits de comarca

Riquesa total


[1, 21]

[22, 41]

[42, 62]

[63, 82]

[83, 103]

[104, 123]

[124, 144]

[145, 164]

[165, 185]

Límits de comarca

Riquesa total


[1, 21]

[22, 41]

[42, 62]

[63, 82]

[83, 103]

[104, 123]

[124, 144]

[145, 164]

[165, 185]


Espècies exòtiques continentals

10 0 50 kmN

Límits de comarca

Riquesa total


[1, 21]

[22, 41]

[42, 62]

[63, 82]

[83, 103]

[104, 123]

[124, 144]

[145, 164]

[165, 185]

10 0 50 kmN

Límits de comarca

Riquesa total


[1, 21]

[22, 41]

[42, 62]

[63, 82]

[83, 103]

[104, 123]

[124, 144]

[145, 164]

[165, 185]

Límits de comarca

Riquesa total


[1, 21]

[22, 41]

[42, 62]

[63, 82]

[83, 103]

[104, 123]

[124, 144]

[145, 164]

[165, 185]


Barcelona i voltants > 200 espècies exòtiques DF28 = 338 espècies


10 0 50 kmN

Límits de comarca

Riquesa total


[1, 21]

[22, 41]

[42, 62]

[63, 82]

[83, 103]

[104, 123]

[124, 144]

[145, 164]

[165, 185]

10 0 50 kmN

Límits de comarca

Riquesa total


[1, 21]

[22, 41]

[42, 62]

[63, 82]

[83, 103]

[104, 123]

[124, 144]

[145, 164]

[165, 185]

Límits de comarca

Riquesa total


[1, 21]

[22, 41]

[42, 62]

[63, 82]

[83, 103]

[104, 123]

[124, 144]

[145, 164]

[165, 185]



Planes i maresmes litorals

Costes metropolitanes (Maresme) Corredors prelitorals (Vallès)

Regadius interiors

Èxit d’invasió 1 2 3 4 5 C Regions més envaïdes

10 0 50 kmN

Límits de comarca

Riquesa total


[1, 21]

[22, 41]

[42, 62]

[63, 82]

[83, 103]

[104, 123]

[124, 144]

[145, 164]

[165, 185]

10 0 50 kmN

Límits de comarca

Riquesa total


[1, 21]

[22, 41]

[42, 62]

[63, 82]

[83, 103]

[104, 123]

[124, 144]

[145, 164]

[165, 185]

Límits de comarca

Riquesa total


[1, 21]

[22, 41]

[42, 62]

[63, 82]

[83, 103]

[104, 123]

[124, 144]

[145, 164]

[165, 185]



Secans interiors Serralades forestals

Pirineu Paisatges agroforestals

Èxit d’invasió 1 2 3 4 5 C Regions menys envaïdes


Plantes Invertebrats aquàtics

Invertebrats terrestres


Peixos Amfibis Rèptils

Ocells Mamífers


Espècies exòtiques marines

10 0 50 kmN

Límits de comarca

Riquesa total


[1, 21]

[22, 41]

[42, 62]

[63, 82]

[83, 103]

[104, 123]

[124, 144]

[145, 164]

[165, 185]

10 0 50 kmN

Límits de comarca

Riquesa total


[1, 21]

[22, 41]

[42, 62]

[63, 82]

[83, 103]

[104, 123]

[124, 144]

[145, 164]

[165, 185]

Límits de comarca

Riquesa total


[1, 21]

[22, 41]

[42, 62]

[63, 82]

[83, 103]

[104, 123]

[124, 144]

[145, 164]

[165, 185]

LA FLORA AL·LOCTONA DE CATALUNYA. Catàleg raonat de les plantes vasculares exòtiques que creixen sense cultiu al NE de la Península Ibèrica

CASASAYAS (1989)

EXOCAT (2012)

Canvis en el patró d’invasió

Giraldo et al. (2013) Tesi Màster

• Les UTMs on s’ha incrementat més la riquesa d’especies exòtiques són diferents a les UTMs tradicionalment més envaïdes.

• Nous hot spots d’invasió?

Riquesa històrica Increment de riquesa

Canvis en el patró d’invasió

Giraldo et al. (2013) Tesi Màster

Què ens permet fer EXOCAT?

• Un accés ràpid a la informació sobre espècies exòtiques i una resposta ràpida.

• Identificar espècies i zones prioritàries de gestió.

• Analitzar el risc d'invasió i expansió de les principals espècies exòtiques de Catalunya.

EXOCAT, una eina amb múltiples aplicacions

• Josep Maria Olmo, Manel Pomarol, Santi Palazón. Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals (Generalitat de Catalunya).

• Miquel Vall-llosera, Daniel Sol, Jordi Bosch, Núria Gassó., Corina Basnou CREAF.

• Marc Anton, Sergi Herrando. Institut Català d’Ornitologia (ICO).

• Antoni Munné, Carolina Solà, Evelyn García, Mariona de Torres, Marta Manzanera. Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

• Enric Ballesteros, Maria García, Boris Weitzmann, Xavier Turón, Eduard Serrano. Centre d’Estudis Avançats Blanes (CEAB) - CSIC.

• Beatriu Rodríguez-Labajos, Sònia Sànchez, Martí Boada. ICTA.

• Miguel Clavero. Estación Biológica de Doñana - CSIC (EBD-CSIC).

• Domènech Lloris, Pere Abelló, Verónica Fuentes. ICM-CSIC.

• Dani Villero. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC).

• Quim Pou. Sorelló-estudis al medi aquàtic.

• Gustavo Llorente, Albert Montori, Guillem Pascual, Alberto Maceda, Dolors Vinyoles. Departament de Biologia Animal (UB).

• Jaume Cambra. Departament Biologia Vegetal (UB).

• Emili García-Berthou, Lluís Zamora, Lluís Benejam, Dani Boix. Institut d’Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona (UdG).

• Joan Font. Departament de Ciències Ambientals (UdG).

• Llorenç Sáez. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

• Albert Martínez, Joaquim Soler. Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC).

• Joan Budó, Xavier Capalleres. Centre de Recuperació de Tortugues de l’Albera.

• David Carrera. Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.

• Antoni Curcó, Nati Franch. Parc Natural del Delta de l’Ebre.

• Daniel Guinart, Sònia Solórzano. Parc Natural del Montseny.

• Ester Trullols. Parc Natural de Cap de Creus.

• Emili Bassols. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

• Rosa Llinàs. Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

• Joan Mestre. Parc Natural del Ports.

• Jordi García. Parc Natural del Cadí-Moixeró.

• Juan Fernández. Parc Natural de l’Alt Pirineu.

• Francesc Llimona, Joan Vilamú, Séan Cahill. Parc Natural de la Serra de Collserola.

• Maria Pilar Carabús. Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.

• Guillem Llimós. Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

• Josep Torrentó, Albert Peris, Vicenç Bros. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

• Enric de Roa. Espais Naturals del Delta del Llobregat.

• Xavier Buqueras. Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet.

• Mireia Vila. Parc Fluvial del Besòs.

• Miquel Campos, Carles Feo. Consorci de l’Estany de Banyoles.

• Roser Loire. Consorci del Parc de la Serralada Litoral.

• Teia Puigverd. Consorci Alba-Ter.

• Enric Bisbe. Consorci de les Gavarres.

• Pere Josep Jiménez, Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix.

• Elisenda Olivella. Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

• Concha Durán, Antonia Anadón. CHE.

• Andrea Munita, Rocío del Río. Associació Hàbitats.

• Maria Guirado. Diputació de Girona.

• Eduard Filella, Joan Ferrer, Xavier Rivera. Societat Catalana d’Herpetologia.

• Jordi Clavell. Sociedad Española de Ornitología.

• Ramón M. Álvarez. Sociedad Española de Malacología.

• Antoni Tarruella, David M. Alba. Associació Catalana de Malacologia (ACM).

• Xavier Béjar. Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN).

• Francisco Amat. Instituto de Acuicultura de Torre de la Sal (IATS - CSIC).

• Imanol Cia. Anhidra.

• Roser Ortiz. Asconit consultans.

• Rafael Carbonell, Josep Barbarà, Josep Manel Sesma,

Agraïments

Jara andreu creaf exocat

Documents

Transcript of Jara andreu creaf exocat