Jesús de Natzaret

31
JESÚS DE NATZARET EVA RUIZ HERBÓN SANDRA FERNÁNDEZ CASADO

Transcript of Jesús de Natzaret

Page 1: Jesús de Natzaret

JESÚS DE NATZARET

EVA RUIZ HERBÓNSANDRA FERNÁNDEZ CASADO

Page 2: Jesús de Natzaret

Context Històric

•Jesús va passar la major part de la seva vida a Galilea, un petit regne vasalla de Roma, governat per un dels fills d’Herodes el gran.

• Jesús era jueu, i com a tal tenia una especial relació amb Jerusalem, la ciutat santa, on es trobava el Temple al qual els jueus acudien en peregrinació per donar culte a Déu.

• Jerusalem va ser important també perque va ser on va morir Jesús.

Page 3: Jesús de Natzaret

DEL JESUS DE LA HISTÒRIA AL CRIST DE LA FE

•Durant més d'un mil·lenni i mig els cristians van creure fermament en Jesucrist, sense conèixer clarament o tenir accés al Jesús històric tal com avui s'entén; però, ningú negà la validesa i força d'aquella fe.

•Per al creient l'objecte de la fe cristiana és una persona viva, Jesucrist, que va tenir plena existència humana a la terra en el segle I, i que ara, ressuscitat i glorificat, viu eternament en presència del Pare.

Page 4: Jesús de Natzaret

EL MISATGE DE JESUCRIST: EL REGNE I EL CAMÍ • Jesús tenia un missatge central que constituïa la base de tot el seu ministeri i ensenyaments. Ell va assenyalar aquest missatge fonamental enmig del seu sermó més famós, El Sermó de la Muntanya.

• Va fer una afirmació sobre quin havia de ser la major prioritat dels seus seguidors: "Mas busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses us seran afegides“

•Les paraules de Jesucrist són clares -el Regne de Déu ha de ser el primer, l'èmfasi principal en la vida dels seus seguidors.

Page 5: Jesús de Natzaret

QUE SON ELS EVANGELIS? QUAN S'ESCRIUEN? PER QUE?

• L'evangeli és un conjunt de 4 llibres continguts en el Nou Testament en on narra la vida, ensenyament i miracles de Jesucrist. La majoria dels experts consideren que aquests quatre evangelis van ser escrits entre els anys 65 i 100 d. C.

• El propòsit dels Evangelis no és donar dates i dades exactes dels esdeveniments que estaven succeint o que anaven a succeir sinó més aviat presentar a la Persona de l'nostre Senyor Jesucrist com el Messies esperat, el Salvador.

Page 6: Jesús de Natzaret

EVANGELIS CANÒNICS I APÒCRIFS

• Els evangelis canònics són els que l'Església catòlica com aquells que transmeten autènticament la tradició apostòlica i estan inspirats per Déu. Són quatre i només quatre: Mateu, Marc, Lluc i Joan.

• Els evangelis apòcrifs són els que l'Església no va acceptar com a autèntica tradició apostòlica, encara que normalment ells mateixos es presentaven sota el nom d'algun apòstol.

Page 7: Jesús de Natzaret

ALTRES TESTIMONIS ESCRITS SOBRE JESÚS: ROMANS, MUSULMANS I JUEUS.

• Jesús apareix esmentat en repetides ocasions en obres d'escriptors romans com Tàcit, Suetoni, Flavi Josep i Plini el Jove. El caràcter històric de Jesucrist també és testificat per la literatura jueva hostil d'unes centúries.

Page 8: Jesús de Natzaret

TERRITORI I REGIONS DE PALESTINA• Territoris Palestins és una de les denominacions que rep el territori format per les regions de Cisjordània i la Franja de Gaza, que formaven part del Mandat Britànic de Palestina fins a 1948 i que van ser conquistades, ocupades militarment, i administrades en conseqüència per Egipte i Jordània en 1948 i, des de 1967 i fins a l'actualitat.

•Palestina es dividia en tres territoris, Galilea, Judea i Samaría.

Page 9: Jesús de Natzaret

RECURSOS ECONOMICS A L'EPOCA

• La vida econòmica en temps de Jesús depèn principalment de la classe professional. Gaudien d'una gran estima els artesans, i molts dels escribes, per subsistir, exercien una professió, entre les quals predominaven les indústries familiars de la pell, la terrisseria i la tèxtil.

•Les nombroses construccions empreses per Herodes el Gran, van necessitar de paletes, picapedrers, escultors, mestres d'obra i conservadors.

Page 10: Jesús de Natzaret

IMPORTANCIA DE JESURALEM• Jerusalem posseeix també una gran importància per a la Cristiandat, doncs aquí va viure i va morir Jesucrist. Només al barri cristià hi ha 40 edificis religiosos.

• Un dels llocs més destacats i rellevants d'aquest barri és la Via Dolorosa o Via Crucis, l'últim camí que va recórrer Jesús, i que segons la tradició cristiana anava del Tribunal al Gólgota, lloc on va ser crucificat i enterrat

•Molts pelegrins arriben a Jerusalem per seguir els passos de Jesús per un recorregut que comença al barri musulmà, a la Porta del Lleó, i passa per les 14 estacions del Via Crucis per finalitzar a l'Església del Sant Sepulcre; allí es conserven algunes de les relíquies més importants del Cristianisme, com la Pedra de la Unció i la Tomba de Jesús.

Page 11: Jesús de Natzaret

El Domini Romà• En els territoris conquistats pels romans, l'emperador August nomenava a un Prefecte o governador com el seu representant per dirigir-ho tot. Des dels anys 6 al 41 el Prefecte de la Judea va ser anomenat procurador que té el suprem poder militar, és l'agent de finances de l'emperador romà.

• Sota les seves ordres hi ha els recaptadors d'impostos, recolzats pels seus soldats. La justícia ordinària l'exerceix el Sanedrí, però el procurador romà es reserva l'execució de la pena de mort.

Page 12: Jesús de Natzaret

El Domini Romà

Pilat va ser procurador romà des del 26 al 35 està descrit com un procurador fred i hostil als jueus, poc comprensiu amb les seves tradicions religioses va provocar una resistència no violenta quan amb engany va introduir a Jerusalem, ciutat sagrada dels jueus, estendards amb la imatge del emperador.

Page 13: Jesús de Natzaret

OCTAVI AUGUST

• Va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà. Des de l'any 31 aC governà l'imperi de facto, conduí, la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, anomenat com Pax augusta.

• Va reformar les institucions romanes, adaptant-les a la necessitat de gestionar un Imperi tan extens: crear el Consell del Príncep, va dividir les províncies en senatorials i imperials, va reorganitzar la fiscalitat, sotmetent-la a la seva gestió directa i fent-la menys costosa i va protegir el culte.

Page 14: Jesús de Natzaret

TIBERI

• Va ser el segon emperador romà perquè després de la mort de Cayo i Lucio, els hereus al tron, va ser cridat per l'emperador i nomenat successor.

• Se li reconeixen la seva capacitat administrativa i la seva habilitat de governant, però la seva personalitat difícil i desconfiada, que el va portar a desencadenar persecucions contra tots aquells que podien enfrontar-se a ell, va generar al seu voltant la imatge d'un tirà cruel i sense entranyes.Acabat abandonant Roma i se'n va anar a governar des del seu lloc de retir a Capri.

Page 15: Jesús de Natzaret

HERODES EL GRAN • Herodes va ser nomenat primer governador de Galilea i posteriorment «tetrarca» per dirigir les relacions de Roma amb els jueus, però va haver de fugir davant l'atac dels parts, que donaven suport al representant de la resistència jueva contra la dominació política i cultural de l'Occident grecoromà .

•L'any 40 a. C. el Senat romà va nomenar a Herodes rei dels jueus per indicació de Marc Antoni, amb l'encàrrec de recuperar la Judea de mans d'Antígona. Va combatre durant tres anys fins que va conquistar Jerusalem i va decapitar a Antígona.

• En morir, va deixar el regne dividit entre els seus fills: Judea, Samaria i Idumea per Arquelau i Galilea i Perea per Herodes Antipes

Page 16: Jesús de Natzaret

PONÇ PILAT• Governador romà de la Judea. Es desconeix el seu origen. Va arribar a aquest càrrec en l'any 26, aviat es va guanyar l'hostilitat dels jueus en pretendre introduir el culte imperial mitjançant la col·locació d'imatges pintades del Cèsar. Després d'això, va tornar a provocar les ires del poble en voler pagar un aqüeducte amb els fons del tresor del Temple.

• Segons la tradició cristiana, Ponç Pilat va ser el responsable de la condemna de Jesús de Natzaret a la creu, que va decretar per instigació de la jerarquia religiosa.

• L'any 37 Pilat va ser destituït del seu càrrec pel governador de Síria, Vitelio, a causa de la duresa amb la qual havia reprimit als samaritans al Garizim.

Page 17: Jesús de Natzaret

Societat Jueva en temps de Jesús

• Les cases senzilles eren de tova, els de la ciutat de pedra amb maó.

• Es prenien 2 menjars la més important la de la nit, el cap de família pronunciava 1 benedicció sobre el menjar. Estava Prohibit menjar uns quants aliments com el porc. És rentaven els mans abans de menjar

• Per mesurar el temps dividint els hores del dia en dotze i el any en uns llocs es seguia el cicle solar, i a uns altres, la piga.

Page 18: Jesús de Natzaret

Festes importants

• El dissabte per Lloar a Deu

• La Pasqua es celebrava a la primavera

• La Pentecosta és recordava el Lliurament de la Llei a Moisès.

• Tabernacles es celebrava a l'inici de la tardor

Page 19: Jesús de Natzaret

El judaisme en temps de Jesús

• El món jueu va mantenir amb tenacitat les seves peculiaritats característiques religioses, el centre era el monoteisme: tenien una concepció pròpia de la història, guiada pel Déu Yahvé, que s'havia revelat com el seu Senyor. Aquesta fe conformava la vida quotidiana dels jueus, fe que venia enfortida per l'esperança en la vinguda d'un salvador, el Messies, que hauria erigir a Israel el Regne de Déu.

•Al costat de la fe monoteística i a l'esperança messiànica, una funció decisiva en el món religiós jueu era la Llei, deure que la vida religiosa quotidiana posa al devot: el compliment porta la benedicció de Déu, la falta, un deure d'expiació. La Llei es presenta a la Sagrada Escriptura. L'observança de la Llei portarà divisions doctrinals dins el judaisme: asideus, saduceus, fariseus, zelotes

Page 20: Jesús de Natzaret

El temple d’Herodes

• Sanedrí, era la institució més important de la societat, constava de 71 membres: ancians, grans sacerdots i alguns mestres de fariseus.

• Societat teocràtica, rigorosament jerarquitzada amb criteris religiosos, la societat jueva té el seu vèrtex en clar, casta restringida, tancada, i molt organitzada.

• El president del Sanedrí era el gran sacerdot.Summe sacerdot, nomenat pel procurador romà, la seva comesa era governar el país sota la tutela romana. El Sanedrí exercia la justícia seguint les lleis jueves per a tots els jueus, estiguessin a Palestina oa l'estranger. No tenia poder per condemnar a mort.

Page 21: Jesús de Natzaret

El temple D’Herodes

• Els mestres de la seva tasca era el de copista de les Sagrades Escriptures i posteriorment de coneixedor i intèrpret de la llei. La mateixa paraula, etimològicament, al·ludeix a una persona instruïda, un mestre de la Llei.

• Aguns sacerdots eren al seu torn escriguis.

Page 22: Jesús de Natzaret

Els sacerdotsFormaven part de la noblesa, estaven:

• El gran sacerdot

• Els sacerdots caps s'encarregaven de diferents funcions del temple.

• Els sacerdots simples, que eren la majoria, Les funcions cultuals dels sacerdots estaven pràcticament limitades a dues setmanes per any, a més de les tres festes anuals de peregrinació. Els sacerdots vivien deu o onze mesos a l'any a casa seva i no se'ls exigia ser cultes.

• Els levites constituïen el clergat baix. Estaven en un grau inferior als sacerdots i no participaven dels serveis rituals; estaven encarregats únicament de la música del temple i dels serveis inferiors del mateix.

Page 23: Jesús de Natzaret

Les sinagogues

• Significa assemblea 0 congregació.

•Es fa servei sagrat cada dia. Lloc de culte i estudi, i on es reunien els jueus per pregar.

• Jesús va utilitzar també les sinagogues per predicar.

Page 24: Jesús de Natzaret

Els saduceus

• A aquest grup saduceus, a part de les famílies sacerdotals, pertanyien les principals famílies patrícies de Jerusalem i la noblesa laica del camp jueu, els representants constituïen, amb l'aristocràcia sacerdotal, part de l'Alt Consell, el Sanedrí.

•Els saduceus formaven un grup organitzat i reduït. Posseïen una tradició basada en la interpretació de l'escriptura, tradició que havien de seguir els membres en la conducta de la seva vida. La pertinença al grup saduceu, com al dels fariseus, estava limitada.

Page 25: Jesús de Natzaret

Fariseus

• Eren el grup religiós més excel·lent. Es deien així perquè propugnaven ser la "resta escollit per Déu" per a la salvació, la veritable comunitat que el dia del judici seria la primera a ser salvada.

• Les comunitats farisea seran molt tancades. creien que tant les bones obres com la destinació i Déu són necessàries per a la salvació de l'home

Page 26: Jesús de Natzaret

Zelotes

• Els zelotes van ser la facció més violenta del judaisme de la seva època, enfrontant freqüentment als fariseus o saduceus, als que acusaven de tenir "zel pels diners".

•Disposats a recórrer a les armes abans de pagar tribut.

Page 27: Jesús de Natzaret

Esenis

• Sentien que els havia estat confiada una missió, es consideraven guardians de les Divines Ensenyaments. Eren veritables sants, Mestres de saviesa.

• Van compartir les seves possessions, Vivien de l'agricultura i l'artesania, van rebutjar l'esclavitud, i creien en la immortalitat de l'ànima.

Page 28: Jesús de Natzaret

Baptistes

• Es van caracteritzar pel desig de proposar a tots i no només a alguns la salvació, fins i tot als pecadors i als paganos.

• El baptisme, immersió a l'aigua, fet un cop per sempre (la qual cosa el distingeix dels ritus de purificació d'altres sectes) era un ritu realitzat amb vistes al perdó dels pecats.

Page 29: Jesús de Natzaret

Els marginats

• És l'estrat social més oprimit

• Vivien de l'almoina, eren els malalts i els discapacitats. L'estar malalt es considerava que era un càstig de Déu.

• Els pecadors, com les prostitutes, exclosos per la seva professió menyspreable.

• Els jornalers sense feina, els captaires.

• Els esclaus eren tractats com a propietat de l'amo i no tenien drets legals

Page 30: Jesús de Natzaret

Les Dones

• No participava en la vida pública. La seva obligació era ocupar dels seus fills, passava d'estar sota la submissió del seu pare a la del seu marit, no podien ocupar un càrrec o funció pública i no s’admetrien com a testimonis en un tribunal.

• De nena: No pot posseir res, ha de respectar al pare i germans, la poden vendre d'esclava, no pot prendre decisions pròpies, el pare és la seva representació jurídica.

• De casada: ha de gaudir al marit, no pot tenir béns propis, no pot decidir res i si és esclava és el marit la qual l'ha de alliberar.

Page 31: Jesús de Natzaret

FI