L’ Univers

65
L’ Univers L’ Univers La composició de l’Univers: La composició de l’Univers: Galàxies, estels, planetes i Galàxies, estels, planetes i satèl·lits satèl·lits

description

L’ Univers. La composició de l’Univers: Galàxies, estels, planetes i satèl·lits. La composició de l’Univers. L’Univers està format per tota una sèrie de cossos, alguns els podem veure a simple vista o amb l’ajut dels telescopis. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of L’ Univers

Page 1: L’ Univers

L’ UniversL’ UniversLa composició de l’Univers:La composició de l’Univers:

Galàxies, estels, planetes i satèl·litsGalàxies, estels, planetes i satèl·lits

Page 2: L’ Univers

La composició de l’UniversLa composició de l’Univers L’Univers està format per tota una sèrie de cossos, L’Univers està format per tota una sèrie de cossos,

alguns els podem veure a simple vista o amb l’ajut alguns els podem veure a simple vista o amb l’ajut dels telescopis.dels telescopis.

Els astres visibles són: estels (els quals s’agrupen Els astres visibles són: estels (els quals s’agrupen formant galàxies), gas, pols còsmica i cossos formant galàxies), gas, pols còsmica i cossos planetaris (planetes, satèl·lits, cometes, asteroides).planetaris (planetes, satèl·lits, cometes, asteroides).

Però a més a més actualment se sap que una gran Però a més a més actualment se sap que una gran part de la matèria de l’Univers és invisible, fins i tot als part de la matèria de l’Univers és invisible, fins i tot als nostres instruments, no se sap què és, li diuen . ……nostres instruments, no se sap què és, li diuen . ……

LA MATÈRIA FOSCALA MATÈRIA FOSCA !!!! !!!!

Page 3: L’ Univers

La matèria foscaLa matèria fosca A la imatge es veu un grup deA la imatge es veu un grup de galàxiesgalàxies

gegants, situades a uns 4.500 milions gegants, situades a uns 4.500 milions d’anys llum. d’anys llum.

La massa total del grup és la suma de la La massa total del grup és la suma de la matèria ordinària lluminosa, més la matèria ordinària lluminosa, més la matèria fosca invisible del propi grup, de matèria fosca invisible del propi grup, de natura desconeguda.natura desconeguda.

Calculant com es distribueix la matèria Calculant com es distribueix la matèria lluminosa i quina és la força gravitacional lluminosa i quina és la força gravitacional que manté unides a aquestes galàxies, que manté unides a aquestes galàxies, els investigadors han trobat que no es els investigadors han trobat que no es pot produir aquesta força només amb la pot produir aquesta força només amb la massa de la matèria lluminosa. Hi ha massa de la matèria lluminosa. Hi ha d’haver una gran quantitat de massa que d’haver una gran quantitat de massa que no es veu. Així han resolt el problema de no es veu. Així han resolt el problema de localitzar la distribució de la matèria localitzar la distribució de la matèria fosca.fosca.El mapa resultant mostra la matèria fosca El mapa resultant mostra la matèria fosca invisible de color blau i les posicions dels invisible de color blau i les posicions dels grups de galàxies de color groc. grups de galàxies de color groc.

S’ha utilitzat el Telescopi Espacial Hubble S’ha utilitzat el Telescopi Espacial Hubble per fer les observacions. per fer les observacions.

Es pot apreciar que la matèria fosca es Es pot apreciar que la matèria fosca es troba pròxima a les acumulacions de troba pròxima a les acumulacions de matèria lluminosa.matèria lluminosa.

Page 4: L’ Univers

L’origen de l’UniversL’origen de l’Univers La hipòtesi més acceptada La hipòtesi més acceptada

pels científics diu que pels científics diu que l’Univers es va originar l’Univers es va originar arran d’una gran explosió arran d’una gran explosió que es va produir……que es va produir……Fa uns 15000 milions Fa uns 15000 milions

d’anys !!!!d’anys !!!!

Aquesta explosió es Aquesta explosió es coneix com a coneix com a Big Big BangBang

Abans de l’explosió, tota la Abans de l’explosió, tota la matèria i l’energia de matèria i l’energia de l’Univers es concentraven en l’Univers es concentraven en un petit punt, molt dens.un petit punt, molt dens.

Però, com es va formar Però, com es va formar aquest punt?aquest punt?

Va existir un Univers més Va existir un Univers més antic que va acabar antic que va acabar conprimint-se en aquest conprimint-se en aquest punt?punt?

Aquestes són preguntes que Aquestes són preguntes que ningú encara pot ningú encara pot

contestar….. contestar…..

Page 5: L’ Univers

L’origen de l’Univers: El Big BangL’origen de l’Univers: El Big Bang

Big Bang i posterior aparició i expansió Big Bang i posterior aparició i expansió de les galàxiesde les galàxies

Page 6: L’ Univers

L’origen de l’UniversL’origen de l’Univers Després de l’explosió, la matèria es va expandir en Després de l’explosió, la matèria es va expandir en

totes les direccions en forma de gas i de pols totes les direccions en forma de gas i de pols còsmica…còsmica…

A mesura que es va anar refredant, la matèria va A mesura que es va anar refredant, la matèria va començar a agregar-se i condensar-se per formar els començar a agregar-se i condensar-se per formar els primers cossos, els estels, que es van encendre per primers cossos, els estels, que es van encendre per iluminar l’espai estelar….iluminar l’espai estelar….

Actualment se sap que les galàxies es continuen Actualment se sap que les galàxies es continuen movent, allunyant-se cada vegada més les unes de movent, allunyant-se cada vegada més les unes de les altres ….les altres ….

Qui sap quin serà el destí final del nostre Qui sap quin serà el destí final del nostre Univers!!Univers!! (s’admeten apostes) (s’admeten apostes)

Page 7: L’ Univers

Les GalàxiesLes Galàxies

GalàxiaGalàxia: Agrupació d’estels, gasos i pols : Agrupació d’estels, gasos i pols estelar. estelar.

Els astrònoms calculen que el nombre Els astrònoms calculen que el nombre aproximat de galàxies al nostre Univers deu aproximat de galàxies al nostre Univers deu ser d’uns centenars de milers de milions … ser d’uns centenars de milers de milions …

Les galàxies s’agrupen per formar Les galàxies s’agrupen per formar cúmuls cúmuls galàctics.galàctics.

El nombre promig d’estrelles que formen una El nombre promig d’estrelles que formen una galàxia qualsevol és:100000 milions.galàxia qualsevol és:100000 milions.

Page 8: L’ Univers

La Via LàctiaLa Via Làctia Els romans la van batejar amb Els romans la van batejar amb

aquest nom, significa “camí de aquest nom, significa “camí de llet”.llet”.

Té forma d’espiral.Té forma d’espiral. Té uns 100000 milions Té uns 100000 milions

d’estels.d’estels. El nostre sistema solar es El nostre sistema solar es

troba en un dels braços de troba en un dels braços de l’espiral, a uns 30000 anys l’espiral, a uns 30000 anys llum del centre i uns 20000 llum del centre i uns 20000 anys llum de l’extrem.anys llum de l’extrem.

La llum triga 100000 anys per La llum triga 100000 anys per anar d’una punta a l’altra…anar d’una punta a l’altra…

Page 9: L’ Univers

La Via LàctiaLa Via Làctia

Fotografia obtinguda per un aficionat a Badajoz de la nostra galàxia, que Fotografia obtinguda per un aficionat a Badajoz de la nostra galàxia, que es mostra com una gran taca de color gris blanquinós.es mostra com una gran taca de color gris blanquinós.

Page 10: L’ Univers

La Via LàctiaLa Via Làctia Aquest és el centre de la nostra galàxia, es troba a uns Aquest és el centre de la nostra galàxia, es troba a uns

30000 anys llum de nosaltres….30000 anys llum de nosaltres….

Page 11: L’ Univers

La Via LàctiaLa Via Làctia

No podem veure el No podem veure el brillant centre brillant centre perquè s’interposen perquè s’interposen pols còsmica i gasos pols còsmica i gasos freds que no deixen freds que no deixen passar la llum.passar la llum.

Es creu que el Es creu que el centre conté un centre conté un poderós poderós FORAT FORAT NEGRE!!!NEGRE!!!

Centre de la Via Làctia

Page 12: L’ Univers

Els forats negresEls forats negres

Dibuix d’un forat negre. Aquest cos no és visible perquè és tan dens i té Dibuix d’un forat negre. Aquest cos no és visible perquè és tan dens i té tanta gravetat que fins i tot impedeix que la llum s’escapi de l’interior. tanta gravetat que fins i tot impedeix que la llum s’escapi de l’interior.

Page 13: L’ Univers

Les galàxiesLes galàxies Galàxia en espiral Galàxia en espiral

Andròmeda, M31Andròmeda, M31.. Es veu a simple vista des Es veu a simple vista des

de la Terra.de la Terra. Es troba a uns 2,3 milions Es troba a uns 2,3 milions

d’anys llum.d’anys llum. Té 7 braços en espiral i Té 7 braços en espiral i

s’assembla a la Via s’assembla a la Via Làctia.Làctia.

És una de les galàxies És una de les galàxies més pròxima a nosaltres.més pròxima a nosaltres.

Page 14: L’ Univers

Galàxia Andròmeda, M31Galàxia Andròmeda, M31 Les galàxies en Les galàxies en

espiral són les més espiral són les més conegudes.conegudes.

Aquest tipus de Aquest tipus de galàxia té un nucli galàxia té un nucli més o menys més o menys esfèric on es esfèric on es concentren en gran concentren en gran quantitat els estels.quantitat els estels.

La nostra galàxia, La nostra galàxia, la Via Làctia, és la Via Làctia, és d’aquest tipus.d’aquest tipus.NUCLI

Page 15: L’ Univers

Les galàxiesLes galàxies: El Gran Núvol de : El Gran Núvol de MagallanesMagallanes

El Gran Núvol de El Gran Núvol de Magallanes és una petita Magallanes és una petita galàxia, la més pròxima a galàxia, la més pròxima a la Via Làctia.la Via Làctia.

És la galàxia que brilla És la galàxia que brilla més des del nostre més des del nostre planeta (es veu sobretot planeta (es veu sobretot des de l’hemisferi sud).des de l’hemisferi sud).

Es troba a 180000 anys Es troba a 180000 anys llum de distància.llum de distància.

Té una forma irregular.Té una forma irregular.

Existeix també un Petit Existeix també un Petit Núvol de Magallanes, Núvol de Magallanes, veïna d’aquesta. veïna d’aquesta.

Page 16: L’ Univers

Les galàxiesLes galàxies Galàxia Remolí, M51Galàxia Remolí, M51 M51 vol dir objecte núm. M51 vol dir objecte núm.

51 del catàleg de 51 del catàleg de Charles Messier.Charles Messier.

Descoberta al 1845Descoberta al 1845 Va ser la primera galàxia Va ser la primera galàxia

de la qual es va poder de la qual es va poder observar la seva observar la seva estructura.estructura.

Es troba a 13 milions Es troba a 13 milions d’anys llum.d’anys llum.

Page 17: L’ Univers

Les galàxiesLes galàxies Galàxia Barret, M104Galàxia Barret, M104 Té braços en espiral, Té braços en espiral,

marcats per pistes de marcats per pistes de pols, estretament pols, estretament enrotllats entorn del enrotllats entorn del seu nucli d’estels.seu nucli d’estels.

Es troba a uns 40 Es troba a uns 40 milions d’anys llum de milions d’anys llum de distància.distància.

Page 18: L’ Univers

Les galàxiesLes galàxies

Galàxia espiral NGC 891. S’aprecia molt Galàxia espiral NGC 891. S’aprecia molt bé la pols còsmica. bé la pols còsmica.

Page 19: L’ Univers

Les galàxiesLes galàxies

Galàxia NGC 3370. Es troba a uns 100 milions d’anys llum. La fotografia Galàxia NGC 3370. Es troba a uns 100 milions d’anys llum. La fotografia s’ha obtingut amb el Telescopi Espacial Hubble.s’ha obtingut amb el Telescopi Espacial Hubble.

Page 20: L’ Univers

Col·lisió de galàxiesCol·lisió de galàxies Dos galàxies poden Dos galàxies poden

col·lisionar.col·lisionar. La galàxia més gran La galàxia més gran

absorbeix la més absorbeix la més petita gràcies a la petita gràcies a la seva força seva força gravitatòria.gravitatòria.

Un impacte directe Un impacte directe pot enviar a les pot enviar a les estrelles de la estrelles de la galàxia disparades galàxia disparades cap a l’espai, cap a l’espai, desfent la galàxia. desfent la galàxia.

Page 21: L’ Univers

Les nebulosesLes nebuloses Nebulosa: Acumulació de Nebulosa: Acumulació de

gasos incandescents i gasos incandescents i pols còsmica.pols còsmica.

Algunes nebuloses són el Algunes nebuloses són el bressol de noves estrelles.bressol de noves estrelles.

Els gasos es van agrupant Els gasos es van agrupant a causa de l’atracció a causa de l’atracció

gravitatòria, concentrant la gravitatòria, concentrant la seva massa i escalfant-se seva massa i escalfant-se

fins que comencen les fins que comencen les reaccions nuclears i l’estel reaccions nuclears i l’estel

comença a brillar. comença a brillar.

Estel en formació

Page 22: L’ Univers

La nebulosa NGC 604La nebulosa NGC 604 Aquesta nebulosa conté més Aquesta nebulosa conté més

de 200 estrelles. de 200 estrelles.

Els estels deEls estels de NGC 604 són NGC 604 són molt joves, ja que s’han molt joves, ja que s’han format fa tres milions d’anys.format fa tres milions d’anys.

La major part de les estrelles La major part de les estrelles més grans i calents formen més grans i calents formen un cúmul a l’interior d’una un cúmul a l’interior d’una cavitat pròxima al centre de cavitat pròxima al centre de la nebulosa.la nebulosa.

La radiació ultraviolada que La radiació ultraviolada que flueix des d’aquests llocs, fa flueix des d’aquests llocs, fa brillar el gas. brillar el gas.

Page 23: L’ Univers

La nebulosa del CigneLa nebulosa del Cigne Es troba a 5.500 anys llum de la Es troba a 5.500 anys llum de la

Terra.Terra. Està formada per hidrogen molt calent Està formada per hidrogen molt calent

a més de petites quantitats d’altres a més de petites quantitats d’altres elements, com l’oxigen i el sofre.elements, com l’oxigen i el sofre.

Al seu interior s’estan formant noves Al seu interior s’estan formant noves estrelles.estrelles.

La radiació ultraviolada emesa per les La radiació ultraviolada emesa per les noves estrelles dóna forma i il·lumina noves estrelles dóna forma i il·lumina dissenys ondulats en el gas. Aquestes dissenys ondulats en el gas. Aquestes joves estrelles estan situades fora del joves estrelles estan situades fora del camp de la imatge, dalt a l’esquerra.camp de la imatge, dalt a l’esquerra.

Els colors representen els diversos Els colors representen els diversos gasos, vermell pel sofre, verd l’ gasos, vermell pel sofre, verd l’ hidrogen i blau pel oxigen.hidrogen i blau pel oxigen.

Page 24: L’ Univers

Nebulosa Pèl de GuineuNebulosa Pèl de Guineu

Aquesta nebulosa rep el seu nom pel seu color i Aquesta nebulosa rep el seu nom pel seu color i textura. Es localitza a 2500 anys llum textura. Es localitza a 2500 anys llum

Estrella S Mon

Page 25: L’ Univers

Nebulosa TrifidaNebulosa Trifida

Aquesta nebulosa és Aquesta nebulosa és una regió de formació de una regió de formació de nous estels. nous estels.

La seva brillantor és La seva brillantor és conseqüència d’un gran conseqüència d’un gran estel que es troba estel que es troba pròxim al seu centre. pròxim al seu centre.

Té una edat de només Té una edat de només 300000 anys. 300000 anys.

Es troba a uns 5000 anys Es troba a uns 5000 anys llum de distància.llum de distància.

La part fotografiada fa La part fotografiada fa uns 20 anys llum.uns 20 anys llum.

Page 26: L’ Univers

Els estelsEls estelsEstelEstel: Cos esfèric i lluminós, a l’interior del qual es : Cos esfèric i lluminós, a l’interior del qual es

produeixen reaccions nuclears que provoquen produeixen reaccions nuclears que provoquen l’emissió d’una gran quantitat d’energia a l’espai l’emissió d’una gran quantitat d’energia a l’espai exterior.exterior.

ComposicióComposició: Gasos a temperatura molt elevada : Gasos a temperatura molt elevada (hidrogen i heli). (hidrogen i heli).

Tenen colors diferents segons la temperatura de la Tenen colors diferents segons la temperatura de la seva superfície: blaus (els més calents), blancs, grocs seva superfície: blaus (els més calents), blancs, grocs i vermells (els més freds).i vermells (els més freds).

Els estels tenen mides i brillantor diferents. Els estels tenen mides i brillantor diferents.

Page 27: L’ Univers

Els estels blaus: Els més calentsEls estels blaus: Els més calents

La fotografia mostra una regió del Sud de la Via Làctia.La fotografia mostra una regió del Sud de la Via Làctia.Es poden veure estels blaus, núvols foscos de pols i gas hidrogen brillant de color vermell.Es poden veure estels blaus, núvols foscos de pols i gas hidrogen brillant de color vermell.

Es troba a uns 4000 anys llum de la Terra. Es troba a uns 4000 anys llum de la Terra.

Page 28: L’ Univers

L’ evolució d’un estel mitjà. IL’ evolució d’un estel mitjà. I Un estel de dimensió mitjana (ex: el Sol) Un estel de dimensió mitjana (ex: el Sol)

té un temps de vida d’uns 10000 milions té un temps de vida d’uns 10000 milions d’anys.d’anys.

Quan comença a esgotar el seu Quan comença a esgotar el seu combustible nuclear, es va expandint, combustible nuclear, es va expandint, augmentant la seva brillantor i es augmentant la seva brillantor i es converteix en ….converteix en ….

Un gegant vermell !!!!Un gegant vermell !!!!

Page 29: L’ Univers

L’evolució dels estelsL’evolució dels estels

Il·lustració d’un gegant vermell absorbint un planeta pròximIl·lustració d’un gegant vermell absorbint un planeta pròxim

Page 30: L’ Univers

L’evolució d’un estel mitjà. IIL’evolució d’un estel mitjà. II Quan l’estel esgota tot el Quan l’estel esgota tot el

seu combustible, el seu combustible, el gegant vermell es contrau gegant vermell es contrau i es converteix en un i es converteix en un nan nan blancblanc..

Finalment, l’estel acaba Finalment, l’estel acaba sent un cos fred i mort, sent un cos fred i mort, un un nan negre. nan negre.

La fotografia ens La fotografia ens mostra un nan blanc.mostra un nan blanc.

Page 31: L’ Univers

L’evolució d’un estel gran. IL’evolució d’un estel gran. I

Els estels molt grans (com a mínim 5 Els estels molt grans (com a mínim 5 vegades la massa del Sol) viuen vegades la massa del Sol) viuen menys temps, ja que cremen el seu menys temps, ja que cremen el seu combustible molt més ràpid.combustible molt més ràpid.

En esgotar-se el seu combustible, En esgotar-se el seu combustible, originen un originen un supergegant vermell !!!!supergegant vermell !!!!

Page 32: L’ Univers

L’evolució d’un estel gran. IIL’evolució d’un estel gran. II

Supergegant vermell V838 Supergegant vermell V838 Monocerotis.Monocerotis.

Es troba uns 20000 anys Es troba uns 20000 anys llum de distància.llum de distància.

Quan va explotar va superar Quan va explotar va superar en 600000 vegades la en 600000 vegades la lluminositat del nostre Sol, lluminositat del nostre Sol, convertint-se en una dels convertint-se en una dels estels més brillants de la Via estels més brillants de la Via Làctia.Làctia.

Les imatges del telescopi Les imatges del telescopi Hubble mostren les Hubble mostren les turbulències en forma turbulències en forma d’anells que la seva explosió d’anells que la seva explosió va causar en les gasos i la va causar en les gasos i la pols pròxima.pols pròxima.

Page 33: L’ Univers

L’evolució d’un estel gran. IIL’evolució d’un estel gran. II El supergegant vermell acaba la seva vida amb El supergegant vermell acaba la seva vida amb

una explosió enorme i instantània…una explosió enorme i instantània…

La supernova !!!!!La supernova !!!!! Al esclatar, emet al seu voltant, a gran velocitat, Al esclatar, emet al seu voltant, a gran velocitat,

la major part de la seva massa en forma de gas i la major part de la seva massa en forma de gas i de pols.de pols.

Page 34: L’ Univers

Les supernovesLes supernoves Les supernoves són Les supernoves són

esdeveniments poc esdeveniments poc comuns. comuns. Acostumen a donar-Acostumen a donar-se a una galàxia se a una galàxia cada 200 anys.cada 200 anys.

La fotografia del La fotografia del Telescopi espacial Telescopi espacial Hubble mostra les Hubble mostra les restes de la restes de la supernova M1 supernova M1 (NGC 1952)(NGC 1952)

Page 35: L’ Univers

L’evolució d’un estel gran. IIIL’evolució d’un estel gran. III Durant l’explosió, una Durant l’explosió, una

supernova brilla més que supernova brilla més que totes les estrelles d’una totes les estrelles d’una galàxia.galàxia.

Després, l’estel pot Després, l’estel pot quedar destruït o quedar destruït o convertir-se en un nan convertir-se en un nan blanc.blanc.

La fotografia mostra la La fotografia mostra la supernova 1987 A, supernova 1987 A, situada al Petit Núvol de situada al Petit Núvol de Magallanes i que va ser Magallanes i que va ser visible de dia a l’hemisferi visible de dia a l’hemisferi sud l’any 1987.sud l’any 1987.

Supernova 1987a

Page 36: L’ Univers

El destí d’un estel gegantí.El destí d’un estel gegantí.Si l’estel és molt massiu, de 15 a 20 Si l’estel és molt massiu, de 15 a 20

vegades la massa del Sol, després de vegades la massa del Sol, després de convertir-se en una supernova, el seu convertir-se en una supernova, el seu nucli es col·lapsa i origina un objecte tan nucli es col·lapsa i origina un objecte tan dens que ni tan sols la llum pot escapar dens que ni tan sols la llum pot escapar del seu interior, és totalment invisible, és del seu interior, és totalment invisible, és un un

Forat negre !!!!!!! Forat negre !!!!!!!

Page 37: L’ Univers

El SolEl SolEl El SolSol és un estel de tamany mig, groc és un estel de tamany mig, groc

ataronjat que es troba, aproximadament, a ataronjat que es troba, aproximadament, a la meitat de la seva vida.la meitat de la seva vida.

És un esfera gasosa enorme formada per És un esfera gasosa enorme formada per hidrogen i heli.hidrogen i heli.

El seu diàmetre fa més de 100 vegades el El seu diàmetre fa més de 100 vegades el de la Terra i la seva massa és 330000 de la Terra i la seva massa és 330000 vegades més gran que la de la Terra. vegades més gran que la de la Terra.

Page 38: L’ Univers

El Sol: Les seves dimensionsEl Sol: Les seves dimensions

Muntatge que il·lustra les diferències de grandària entre el Sol i Muntatge que il·lustra les diferències de grandària entre el Sol i els planetes del sistema solar. Júpiter, el planeta més gran, és els planetes del sistema solar. Júpiter, el planeta més gran, és

10 vegades més petit que el Sol. 10 vegades més petit que el Sol.

Page 39: L’ Univers

El SolEl Sol El Sol gira sobre El Sol gira sobre

si mateix en el si mateix en el sentit contrari al sentit contrari al de les busques de les busques del rellotge. del rellotge.

Es desplaça a uns Es desplaça a uns 220 Km/s.220 Km/s.

Necessita 225 Necessita 225 milions d’anys per milions d’anys per donar una volta al donar una volta al centre de la centre de la galàxia. galàxia.

Page 40: L’ Univers

El SolEl Sol La temperatura a la La temperatura a la

superfície és de 5500ºC.superfície és de 5500ºC. A l’interior arriba als A l’interior arriba als

15000000ºC.15000000ºC. Les reaccions nuclears al Les reaccions nuclears al

seu interior alliberen una seu interior alliberen una gran quantitat d’energia. gran quantitat d’energia. Aquesta energia arriba a la Aquesta energia arriba a la Terra en forma de llum i Terra en forma de llum i calor i permet que hi hagi calor i permet que hi hagi vida. vida.

Amb l’energia que emet el Sol Amb l’energia que emet el Sol en un segon, es podrien en un segon, es podrien

suplir les necessitats suplir les necessitats energètiques de la Terra energètiques de la Terra durant 1 milió d’anys !!! durant 1 milió d’anys !!!

Aquesta imatge permet Aquesta imatge permet apreciar la cromosfera solar.apreciar la cromosfera solar.

Page 41: L’ Univers

Les protuberàncies solarsLes protuberàncies solars Les protuberàncies són Les protuberàncies són

unes espícules de gas unes espícules de gas fines de més de 10000 fines de més de 10000 Km d’alçada (equivalents Km d’alçada (equivalents al diàmetre de la Terra!!).al diàmetre de la Terra!!).

Es formen a la Es formen a la cromosfera solar, una cromosfera solar, una part de l’atmosfera solar. part de l’atmosfera solar.

Emeten a l’espai Emeten a l’espai partícules que en arribar partícules que en arribar a la Terra causen les a la Terra causen les aurores boreals quan aurores boreals quan ensopeguen amb el ensopeguen amb el camp magnètic terrestre. camp magnètic terrestre.

Page 42: L’ Univers

Les protuberàncies solarsLes protuberàncies solars

Les protuberàncies Les protuberàncies solars són solars són gegantines gegantines flamarades de gas flamarades de gas que poden arribar que poden arribar fins als 200000 Km fins als 200000 Km de longitud!!!! (més de longitud!!!! (més grans que el grans que el diàmetre de Júpiter)diàmetre de Júpiter)

Page 43: L’ Univers

Les aurores boreals: Un regal del Les aurores boreals: Un regal del Sol Sol

Page 44: L’ Univers

Els planetes interiors: Mercuri Els planetes interiors: Mercuri És el planeta més próxim al Sol i És el planeta més próxim al Sol i

el més petit. El seu diàmetre és el més petit. El seu diàmetre és un 40% més petit que la Terra i un 40% més petit que la Terra i un 40% més gran que la LLuna. un 40% més gran que la LLuna. És fins i tot més petit que el És fins i tot més petit que el satèl·lit de Júpiter, Ganimedes.satèl·lit de Júpiter, Ganimedes.

La seva extrema proximitat al La seva extrema proximitat al Sol i el fet de què, en la práctica, Sol i el fet de què, en la práctica, no posseix una atmosfera, el fan no posseix una atmosfera, el fan experimentar les més grans experimentar les més grans variacions tèrmiques existents variacions tèrmiques existents en un planeta. Això fa impossible en un planeta. Això fa impossible qualsevol forma de vida.qualsevol forma de vida.

Page 45: L’ Univers

Els planetes interiors: MercuriEls planetes interiors: Mercuri Les temperatures al migdia pugen fins als 370º Les temperatures al migdia pugen fins als 370º

C. Però com que pràcticament no en té C. Però com que pràcticament no en té atmosfera que retingui la calor, de nit les atmosfera que retingui la calor, de nit les temperatures baixen gairabé fins als 185 temperatures baixen gairabé fins als 185 grados sota zero. grados sota zero.

La superfície de Mercuri està coberta de La superfície de Mercuri està coberta de cràters, canons, i grans muntanyes.cràters, canons, i grans muntanyes.

En 1991, es va descobrir que, tot i la calor, En 1991, es va descobrir que, tot i la calor, Mercuri pot tenir petites regions de gel en els Mercuri pot tenir petites regions de gel en els seus pols nord i sud. El gel està dins de seus pols nord i sud. El gel està dins de profunds cràters, sempre a l’ombra.profunds cràters, sempre a l’ombra.

Només un vehicle espacial, el Mariner 10, ha Només un vehicle espacial, el Mariner 10, ha visitat Mercuri. Va passar tres vegades a prop visitat Mercuri. Va passar tres vegades a prop del planeta en 1974 i 1975. Va fer fotos de la del planeta en 1974 i 1975. Va fer fotos de la superfície del planeta i va mesurar les superfície del planeta i va mesurar les temperatures.temperatures.

Si Mercuri va tenir alguna vegada una Si Mercuri va tenir alguna vegada una atmosfera, fa molt de temps que es va escapar atmosfera, fa molt de temps que es va escapar a l’espai degut a la calor del Sol. No n’hi ha a l’espai degut a la calor del Sol. No n’hi ha aire, ni aigua.aire, ni aigua.

Els astronautes necesitarien protecció molt Els astronautes necesitarien protecció molt forta contra la calor y la radiació del Sol. Però forta contra la calor y la radiació del Sol. Però els vestits se sentirien molt lleugers perquè la els vestits se sentirien molt lleugers perquè la força de gravetat de Mercuri és només una força de gravetat de Mercuri és només una tercera part de la de la Terra.tercera part de la de la Terra.

Page 46: L’ Univers

Els planetes interiors: MercuriEls planetes interiors: Mercuri Mercuri es troba a una Mercuri es troba a una

distància aproximada del distància aproximada del Sol de 58 milions de km. Sol de 58 milions de km. Orbita al voltant del Sol Orbita al voltant del Sol cada 88 dies (any del cada 88 dies (any del planeta). planeta).

Gira sobre el seu eix una Gira sobre el seu eix una vegada cada 58, 7 dies. Això vegada cada 58, 7 dies. Això significa que gira una significa que gira una vegada i mitja sobre el seu vegada i mitja sobre el seu eix durant cada periode eix durant cada periode orbital. orbital.

Les roques de la seva Les roques de la seva superfície són fosques.superfície són fosques.

Page 47: L’ Univers

Els planetes interiors:VenusEls planetes interiors:Venus Venus és el segon planeta des del Venus és el segon planeta des del

Sol. És l’objecte més brillant del cel, Sol. És l’objecte més brillant del cel, després del Sol i la Lluna. després del Sol i la Lluna.

Està cobert de núvols i té una Està cobert de núvols i té una atmosfera densa.atmosfera densa.

La major part dels coneixements La major part dels coneixements sobre el planeta s’han obtingut sobre el planeta s’han obtingut mitjançant vehicles espacials.mitjançant vehicles espacials.

La temperatura de la superfície de La temperatura de la superfície de Venus és molt uniforme i s’acosta als Venus és molt uniforme i s’acosta als 500 °C.500 °C.

La atmosfera està composada gairabé La atmosfera està composada gairabé en la seva totalitat per diòxid de en la seva totalitat per diòxid de carboni. La base dels núvols es troba carboni. La base dels núvols es troba a 50 km de la superfície i les partícules a 50 km de la superfície i les partícules d’aquests núvols són sobretot àcid d’aquests núvols són sobretot àcid sulfúric concentrat.,sulfúric concentrat.,

Page 48: L’ Univers

Els planetes interiors:VenusEls planetes interiors:Venus Més de 20 naus han Més de 20 naus han

visitat ja Venus, com per visitat ja Venus, com per exemple la Venera 9, que exemple la Venera 9, que va aterrar a la seva va aterrar a la seva superfície, i la superfície, i la Magallanes, que va Magallanes, que va emplear un radar per emplear un radar per obrir-se pas a través dels obrir-se pas a través dels núvols i va obtenir un núvols i va obtenir un mapa de la superfície.mapa de la superfície.

Page 49: L’ Univers

Els planetes interiors:VenusEls planetes interiors:Venus Aquestes cinc imatges mostren Aquestes cinc imatges mostren

la totalitat de la superfície de la totalitat de la superfície de Venus.Venus.

La imatge central mostra el pol La imatge central mostra el pol nord de Venus.nord de Venus.

La regió brillant a prop del La regió brillant a prop del centre de la vista polar és el centre de la vista polar és el Mont Maxwell, la muntanya més Mont Maxwell, la muntanya més alta de Venus.alta de Venus.

Venus gira molt lentament sobre Venus gira molt lentament sobre el seu eix i la direcció és el seu eix i la direcció és retrògrada (contrària a la de la retrògrada (contrària a la de la Terra). Triga 243 dies terrestres Terra). Triga 243 dies terrestres a fer una volta sobre ell a fer una volta sobre ell mateix!!!!!!!mateix!!!!!!!

Page 50: L’ Univers

Els planetes interiors: VenusEls planetes interiors: Venus

Superfície de Venus. La major part consisteix en suaus planes. Superfície de Venus. La major part consisteix en suaus planes. Una gran part de la superfície està coberta por ríus de lava. Hi Una gran part de la superfície està coberta por ríus de lava. Hi ha molts grans volcans apagats. ha molts grans volcans apagats.

Page 51: L’ Univers

Els planetes interiors: VenusEls planetes interiors: Venus

Inusual trànsit de Venus pel disc del Sol, a principis de juny del 2004.

Page 52: L’ Univers

Els planetes interiors: La TerraEls planetes interiors: La Terra

Fotografia des de l’espai de Groenlàndia

Page 53: L’ Univers

Els planetes interiors: La TerraEls planetes interiors: La Terra

La Terra vista des de la Lluna

Page 54: L’ Univers

Els planetes interiors: La TerraEls planetes interiors: La Terra

•La Terra necessita 365 dies, 6 hores i 9 minuts per a realitzar una volta completa al voltant del Sol, a la velocitat de 29, 79 km. /seg.

•No és una esfera perfecta, més aviat té forma de pera.

Page 55: L’ Univers

Els planetes interiors: La TerraEls planetes interiors: La Terra

La Terra és un planeta amb una complexa atmosfera. De vegades, es formen huracans tan impressionants com el Caterina (any 2004)

Page 56: L’ Univers

El nostre satèl:lit: La LlunaEl nostre satèl:lit: La Lluna

Page 57: L’ Univers

El nostre satèl:lit: La LlunaEl nostre satèl:lit: La Lluna

Page 58: L’ Univers

El nostre satèl:lit: La LlunaEl nostre satèl:lit: La Lluna Apolo és el nom d’ un Apolo és el nom d’ un

programa espacial programa espacial nord-americà que el nord-americà que el 20 de juliol de 1969 va 20 de juliol de 1969 va aconseguir portar per aconseguir portar per primera vegada a primera vegada a l’home a la Lluna.l’home a la Lluna.

Des de 1969 a 1972, Des de 1969 a 1972, es van enviar 6 es van enviar 6 expedicions. Els expedicions. Els humans no hem tornat humans no hem tornat allà.allà.

Page 59: L’ Univers

Els planetes interiors: MartEls planetes interiors: Mart

Mart rep el seu nom del Mart rep el seu nom del déu romà de la guerra, és déu romà de la guerra, és el quart des del Sol. el quart des del Sol.

A causa de la inclinació A causa de la inclinació del seu eix i l’excentricitat del seu eix i l’excentricitat excentricidad de la seva excentricidad de la seva òrbita, els estius són òrbita, els estius són curts i calurosos i els curts i calurosos i els hiverns llargs i freds.hiverns llargs i freds.

Grans casquets brillants, Grans casquets brillants, potser formats per gel, potser formats per gel, marquen les regions marquen les regions polars. polars.

Page 60: L’ Univers

Els planetes interiors: MartEls planetes interiors: Mart

Cràter d’impacte en Mart. La paret del cràter té uns 800 metres.

Page 61: L’ Univers

Els planetes interiors: MartEls planetes interiors: Mart

Mart té alguns dels volcans més Mart té alguns dels volcans més alts del Sistema Solar. Aquesta alts del Sistema Solar. Aquesta fotografia presa en març del fotografia presa en març del 2002 per la nau espacial Mars 2002 per la nau espacial Mars Global Surveyor mostra dos Global Surveyor mostra dos d’ells: Ceraunius Tholus d’ells: Ceraunius Tholus (esquerra) i Uranius Tholus.(esquerra) i Uranius Tholus.

Ceraunius Tholus és del tamany Ceraunius Tholus és del tamany de la Gran Illa de Hawaii.de la Gran Illa de Hawaii.

Aquests volcans són antics i Aquests volcans són antics i estan inactius.estan inactius.El cim de Ceraunius Tholus El cim de Ceraunius Tholus mesura uns 25 kilòmetres d’un mesura uns 25 kilòmetres d’un costat a l’altre.costat a l’altre.

Page 62: L’ Univers

Els planetes interiors: MartEls planetes interiors: Mart

Superfície de Mart Superfície de Mart obtinguda gràcies a la sonda obtinguda gràcies a la sonda Mars Global Surveyor.Mars Global Surveyor.

Es veuen els volcans de la Es veuen els volcans de la zona de Tharsis, visibles a zona de Tharsis, visibles a l’esquerra, més alts que l’esquerra, més alts que qualsevol muntanya de la qualsevol muntanya de la Terra.Terra.

Just a l’esquerra del centre Just a l’esquerra del centre està la Vall Marineris, un està la Vall Marineris, un canyó molt més llarg i canyó molt més llarg i profund que el Gran Canyó profund que el Gran Canyó de la Terra. de la Terra.

Page 63: L’ Univers

Els planetes interiors: MartEls planetes interiors: Mart

La misió Mars Pathfinder va aterrar el 4 de juliol de 1997 i va recol·lectar dades durant tres mesos. Les anàlisis indiquen que el lloc estava probablement ple d`’aigua en un pasat distant, però que ha estat sec durant els últims dos mil

milions d’anys.

Page 64: L’ Univers

Els planetes interiors: MartEls planetes interiors: Mart

Dibuix de Mart i els seus dos satèl·lits, Fobos en primer pla i Deimos al fons, a la dreta. Fobos fa uns 21 km de diàmetre i

Deimos només uns 12 kilòmetres.

Page 65: L’ Univers

Els planetes interiors: MartEls planetes interiors: Mart

Fotografia d’una plana marciana obtinguda pel robot Opportunity, a la búsqueda de rastres de vida o d’aigua.