MAPEIG I ANÀLISI DEL · 4 • 1999: es crea el CDEI (Centre de Disseny d’Equips Industrials) a...

MAPEIG I ANÀLISI DEL SECTOR DE BÉNS D’EQUIP A CATALUNYA Barcelona, gener de 2014

2

Índex

1. Antecedents, objectiu, cronograma del projecte i entrevistes realitzades

2. El sector de maquinària i equips mecànics (segons CNAE 28)

3. Mapeig del sector de béns d’equip a Catalunya

4. Anàlisi del sector de béns d’equip a Catalunya

5. Tendències i canvis en el negoci a nivell mundial

6. Benchmarking internacional

7. Reptes estratègics i proposta d’actuacions

3

Índex








4

• 1999: es crea el CDEI (Centre de Disseny d’Equips Industrials) a la UPC com a centre tecnològic.

• 2006: es crea la Fundació Privada CEQUIP (12 empreses de béns d’equip, UPC (CDEI) i UPM) per promoure la innovació. Es constitueix com Agrupació d’Empreses Innovadores.

• Actualitat: CEQUIP participa activament en les actuacions de dinamització de clústers d’ACCIÓ, però el sector no disposa d’una diagnosi competitiva.

Objectiu: Realitzar un mapeig i anàlisi del sector de béns d’equip que permeti posar en marxa accions de

cooperació empresarial per millorar la competitivitat.

1.1. Antecedents i objectiu


5

Mapping i anàlisi del sector (setembre 2013-febrer 2014)

2013 2014

Definició del pla d’accions

Dinamització i facilitació

Presentació a empreses

Presentació interna Març 2014

Realització de 23 entrevistes a empreses i agents del sector

Abast i BBDD Tendències i canvis negoci

Identificació de reptes estratègics

Benchmarking

5

1.2. Cronograma projecte béns d’equip


6

1.3. Entrevistes realitzades

Empresa/entitat Segment

ACMA VOLPAK Empresa gran - Envàs i embalatge

AFM – Asociación de Fabricantes de Máquina Herramienta

Associació clúster

AMEC – Associació Multisectorial d’empreses

Associació

Fundació Privada ASCAMM Centre tecnològic

CDEI (UPC) – Centre de Disseny d’Equips Industrials

Centre tecnològic

COMEXI GROUP SL Empresa gran - Envàs i embalatge

EINES CANELA SA Empresa - Proveïdor

ENGINYERIA TEKNICS SABADELL SL

Empresa petita - Transversal

FEMAC – Clúster de maquinària agrícola

Associació clúster

FESTO PNEUMATIC SAU Empresa gran - Proveïdor

Fundació EDUARD SOLER Centre tecnològic i de formació

Fundació Privada CEQUIP Associació clúster

Empresa/entitat Segment

GIRBAU SA Empresa gran - Tèxtil

INDÚSTRIES PUIGJANER SA (DENN)

Empresa petita - Màquina eina

LASER MIMAR 2000 SL Empresa - Proveïdor

MANAGEART CONSULTORIA Y GESTIÓN SL

Consultors

MATACHANA SA Empresa mitjana - Medicina

OLIVER Y BATLLE SAU Empresa mitjana - Química

PACKAGING CLUSTER Associació clúster

S.A. MARTIN LLOVERAS 2010 Empresa petita - Alimentació

SERCOBE - Asociación Nacional de Fabricantes de Bienes de Equipo

Associació

SIEMENS Empresa gran – Proveïdor

TALLERES CIMAT SA Empresa - Proveïdor

23 entrevistes realitzades


7

Índex








8

2.1. El sector a Europa

MEMBER STATE PRODUCTION VALUE ADDED EMPLOYMENT

Share of EU-27

GERMANY 38,0 % 41,5 % 34,1 %

ITALY 19,1 % 15,6 % 15,1 %

UNITED KINGDOM 6,3 % 7,1 % 6,6 %

FRANCE 7,9 % 7,9 % 8,6 %

SPAIN 3,9 % 3,9 % 4,1 %

FONT: “An introduction to Mechanical Engineering: Study on the Competitiveness of the EU Mechanical Engineering Industry “ – Ifo Institute. Comissió de la UE – Table 1.4 Dade en base: Eurostat; Cambridge Econometrics; Ifo Institute

Regional distribution of Mechanical Engineering in the EU 2008

A nivell europeu, Espanya és el cinquè productor de béns d’equip, per darrere d’Alemanya, Itàlia, Regne Unit i França. Cal destacar que es troba en una posició bastant allunyada d’Alemanya i Itàlia


9

2.2. El sector a Espanya i Catalunya

ESPANYA:

4.661 empreses 102.143 ocupats 18.007 M€ d’ingressos d’explotació

CATALUNYA:

1.368 empreses 24.043 ocupats 4.149 M€ d’ingressos d’explotació

FONT: INE – Instituto Nacional de Estadística

El sector de maquinària i equips mecànics català representa el 23% de l’espanyol. Catalunya és la segona comunitat, per darrere del País Basc, el qual representa el 25%


10

Índex








11

3.1.a. Delimitació del sector de béns d’equip: FABRICANTS DE BÉNS D’EQUIP

Fabricació de maquinària mecànica que intervé significativament en els processos productius

de l’AGRICULTURA, la INDÚSTRIA, la CONSTRUCCIÓ o els

SERVEIS

El sector de béns d’equip es caracteritza per ser un sector transversal, amb clients diferents. Però comparteixen la tecnologia, en especial la mecatrònica.

FONT: Elaboració pròpia sobre la base d’entrevistes


12

3.1.b. Delimitació del sector de béns d’equip: S’EXCLOUEN DEL PROJECTE

MATERIAL ELÈCTRIC

EQUIPS ELECTRÒNICS

EQUIPS INFORMÀTICS

VEHICLES INDUSTRIALS i COMERCIALS

MOTLLES i MATRIUS

ASCENSORS

COMERÇ DE MAQUINÀRIA

MÀQUINARIA D’ÚS DOMÈSTIC

VENTILADORS

MAQUINÀRIA ELÈCTRICA

Aquest negocis s’han exclòs del projecte, al considerar-se que son diferents al sector de béns d’equip, per tres motius principals: no intervenen “significativament” en processos productius, o són altres tecnologies o són altres mercats.


13

PROVEÏDORS i TALLERS DE SUBCONTRACTACIÓ:

1.400 empreses Facturació 1.700 milions d’euros

Ocupació 12.000 persones

3.2. Mapeig del sector de béns d’equip a Catalunya

FABRICANTS DE BÉNS D’EQUIP:

600 empreses Facturació entre 2.700 i 3.500 milions d’euros Ocupació entre 15.000 i 19.500 persones

FONT: Elaboració pròpia amb dades de SABI


14

3.3. Cadena de valor

Proveïdors

Maquinària

Motlles i matrius

Software electrònica

Motors, bombes

Productes metàl·lics

Material elèctric

TALLERS DE SUBCONTRACTACIÓ

Altres components

Fabricants de béns d’equip

DISTRIBUÏDORS

FILIALS COMERCIALS

CLIENTS INTERMEDIS

Clients Agrícola

Alimentació

Arts gràfiques

Automoció

Construcció

Envàs i embalatge

Fusta

Medi Ambient

Medicina

Paper i cartró

Plàstic i Cautxú

Química

Refrigeració

Tèxtil

CANALS DISTRIBUCIÓ

Co

nsu

mid

or

/ U

suar

i Fin

al

Centres tecnològics i recerca ASCAMM, CDEI, CITCEA, LABSON, CD6, GCEM,

LEAM, MCIA, CiteE, CENTRECID, DIOPMA, AMADE, GREA, CAIAC, LEITAT, GRIHO, CTM, FES Centres de formació

Fundació Eduard Soler, UPC, UVIC

Associacions Clúster CEQUIP, FEMAC, PACKAGING CLÚSTER, TECNOLOGIES DE LA SALUT, INNOVACC, MATERIALS

AVANÇATS, SECPhO

Altres Associacions AMEC, SERCOBE, VDMA, AFM

Fires HISPACK, SIL, ALIMENTARIA, BIEMH, FIMA,

FIRA DE SANT MIQUEL... Prescriptors EXPERTS DEL SECTOR/PRODUCTE

Enginyeries de planificació i integració

- Disseny del procés productiu - Integren les diferents parts del

procés en línies productives.

Enginyeries d’instal·lacions - Enginyeria d’obra i edificació - Disseny del subministrament

d’energia

Altres serveis Instal·ladors, manteniment,

assistència tècnica... FONT: Elaboració pròpia

Matèria primera

...

Administració i Polítiques públiques

Centres de certificació i acreditació

AENOR, APPLUS, BUREAU VERITAS...


15

3.4. Caracterització dels segments de l’abast

AGRÍCOLA Empreses SABI amb CCAE 2830, FEMAC, AMEC, entrevistes i pàgines web.

ALIMENTACIÓ Empreses SABI amb CCAE 2893, AFESPAN (AMEC), ALIMENTEC (AMEC), entrevistes i pagines web.

ALIMENTACIÓ - CARN Empreses SABI amb CCAE 2893, AEFEMAC (AMEC), INNOVAC, entrevistes i pàgines web.

ARTS GRÀFIQUES Empreses SABI amb CCAE 28, AMEC, entrevistes i pàgines web.

AUTOMOCIÓ Empreses SABI amb CCAE 28, AMEC, entrevistes i pàgines web.

CONSTRUCCIÓ Empreses SABI amb CCAE 2892, AMEC, entrevistes i pàgines web.

ENVÀS I EMBALATGE Empreses SABI amb CCAE 28, ENVASGRAF (AMEC), PACKAGING CLUSTER, entrevistes i pàgines web.

FUSTA Empreses SABI amb CCAE 28, AMEC, entrevistes i pàgines web.

MANIPULACIÓ I ELEVACIÓ Empreses SABI amb CCAE 2822, AMEC, entrevistes i pàgines web. Inclou cintes transportadores, ponts grua,... Exclou ascensors.

MÀQUINA EINA Empreses SABI amb CCAE 2824, 2841, 2849, AMEC, AFM, entrevistes i pàgines web. Màquina eina és tota aquella màquina dissenyada especialment per treballar el metall, ja sigui per tall, deformació o processos físico-químics o per combinació d’aquestes tècniques (CECIMO).

MEDI AMBIENT Empreses SABI amb CCAE 28, AMECMA (AMEC), entrevistes i pàgines web.

MEDICINA Empreses SABI amb CCAE 3250, 2660, AMEC, Clúster de Tecnologies Mèdiques, entrevistes i pàgines web.

PAPER I CARTRÓ Empreses SABI amb CCAE 2895, AMEC, entrevistes i pàgines web.

PLÀSTIC I CAUTXÚ Empreses SABI amb CCAE 2896, IMAPC (AMEC), entrevistes i pàgines web.

QUÍMICA Empreses SABI amb CCAE 28, AMEC, entrevistes i pàgines web.

REFRIGERACIÓ Empreses SABI amb CCAE 2825 (excepte les que fan ventiladors), AMEC, entrevistes i pàgines web. Majoritàriament destinat a l’alimentació.

TÈXTIL Empreses SABI amb CCAE 2894, AMTEX (AMEC), entrevistes i pàgines web. Inclou màquines de rentar, assecar...

TRANSVERSAL Empreses SABI amb CCAE 28, 7112, AMEC, entrevistes i pàgines web. En bona part treballen per als sectors d’automoció, químic i alimentació. Inclou empreses d’automatització i robòtica.


16

3.5.a. El sector de béns d’equip a Catalunya: PER SEGMENTS (Dades 2011)


LLEGENDA: (*) Columna sense les dades de facturació de les empreses que només es dediquen parcialment a fabricar béns d’equip (1) Empreses que fan maquinària per a carn exclusivament i que no estan incloses en el segment «alimentació». N’hi ha que en fan parcialment en el segment d’alimentació. (2) Excloses les empreses que fan exclusivament ascensors. (3) Maquinària per a diversos sectors. Inclou empreses especialitzades en automatització i robòtica.

Nombre % Milions € - P Milions € % Nombre %

Agrícola 65 11 134 134 4 957 5

Alimentació 66 11 243 263 7 1.399 7

Alimentació-carn 20 3 73 73 2 487 3

Arts gràfiques 14 2 79 104 3 542 3

Automoció 16 3 106 106 3 472 2

Construcció 37 6 239 239 7 1.274 7

Envàs i embalatge 69 11 471 725 21 3.332 17

Fusta 7 1 45 62 2 438 2

Manipulació i elevació 44 7 208 240 7 1.355 7

Màquina eina 46 8 159 206 6 1.144 6

Medi ambient 25 4 206 212 6 883 5

Medicina 18 3 204 215 6 1.135 6

Paper i Cartró 8 1 21 21 1 115 1

Plàstic i Cautxú 18 3 40 40 1 290 1

Química 11 2 113 113 3 669 3

Refrigeració 22 4 39 - 81 2 531 3

Tèxtil 27 4 98 165 5 841 4

Transversal 92 15 271 540 15 3.594 18

TOTAL 605 100 2.671 3.542 100 19.475 100

SEGMENTFACTURACIÓ TREBALLADORSEMPRESES

(1)

(2)

(3)

(*)


17

3.5.b. El sector de béns d’equip a Catalunya: PER SEGMENTS

• Primer segment: Envàs i embalatge 21% • Importància de l’alimentació, que pot arribar al 32%, ja que el 80% de la refrigeració i de l’envàs són per a

productes alimentaris ‐ Alimentació: 7%; Alimentació- carn: 2%; Envàs i embalatge: 21% ; Refrigeració: 2%

• Segments dels quals se’n desconeixia la rellevància abans del mapeig: ‐ Construcció: 7%; Manipulació i elevació:7%; Medicina: 6%; Medi ambient: 6%; Màq. eina: 6%

• Maquinària per a l’automoció i la química pesen un 3% cadascuna però en realitat és més, ja que bona part dels segments transversal, manipulació i elevació i màquina eina treballen per a automoció i química (1/3 de la màquina eina va l’automoció, segons CECIMO).


5 5 7%


18

SEGMENT

Nombre % Nombre % Milions € % Milions € % Nombre % Nombre %

Agrícola 63 97 2 3 103 77 31 23 782 82 175 18

Alimentació 61 92 5 8 175 66 89 34 1.106 79 293 21

Alimentació-carn 19 95 1 5 53 73 20 27 380 78 107 22

Envàs i embalatge 49 71 20 29 166 23 559 77 1.050 31 2.299 67

Refrigeració 21 95 1 4 71 87 10 13 454 85 77 14

Arts gràfiques 12 85 2 14 27 26 77 74 208 38 334 62

Automoció 13 81 3 19 28 27 78 73 196 42 276 58

Construcció 30 81 7 19 77 32 163 68 630 49 644 51

Fusta 4 57 3 43 20 31 43 69 125 29 313 71

Manipulació i elevació 37 84 7 16 103 43 138 52 750 55 605 45

Màquina eina 43 93 3 7 103 50 104 50 830 72 314 27

Medi ambient 21 84 4 16 63 30 149 70 410 46 473 54

Medicina 12 67 6 33 48 22 167 78 292 26 843 74

Paper i Cartró 8 100 - - 21 100 - - 115 100 - -

Plàstic i Cautxú 18 100 - - 40 100 - - 290 100 - -

Química 7 95 4 36 34 30 80 13 209 31 460 69

Tèxtil 25 93 2 7 79 48 86 52 420 50 421 50

Transversal 85 92 7 8 239 44 300 57 1.889 52 1.705 48

TOTAL 528 87 77 13 1.449 41 2.092 59 10.136 52 9.339 48

EMPRESES FACTURACIÓ TREBALLADORS

Petites (< 10 M) Mitjanes-Grans (≥ 10M) Petites (< 10 M) Mitjanes-Grans (≥ 10M) Petites (< 10 M) Mitjanes-Grans (≥ 10M)

3.5.c. El sector de béns d’equip a Catalunya: PER DIMENSIÓ

Els segments de maquinària d’arts gràfiques, medicina i envàs i embalatge estan dominats per empreses mitjanes-grans. En sentit contrari, no hi ha empreses mitjanes ni grans a maquinària per paper i cartró ni per plàstics i cautxú.


“Moltes empreses petites (87% del total), menys productives que les mitjanes i grans” (són un 41% de la facturació i un 52% de l’ocupació).


19

3.5.c. El sector de béns d’equip a Catalunya: PER DIMENSIÓ

Els segments de maquinària d’arts gràfiques, medicina i envàs i embalatge estan dominats per empreses mitjanes-grans. En sentit contrari, no hi ha empreses mitjanes ni grans a maquinària per paper i cartró ni per plàstics i cautxú.

“Moltes empreses petites (87% del total), menys productives que les mitjanes i grans” (són un 41% de la facturació i un 52% de l’ocupació).


87%

13%

Petites (<10M) Mitjanes-Grans (≥10M)

20

3.6. Les 10 primeres empreses: PER FACTURACIÓ

EMPRESA FACTURACIÓ

(milions €) SEGMENT

181 Transversal

93 Envàs i embalatge

89 Medi ambient


69 Tèxtil


55 Màquina eina

51 Transversal (Químic)

50 Construcció

49 Automoció (+ Aeronàutica i Medi Ambient)

(*) Les empreses Mecalux, Giró i Shwartz Hautmont només facturen parcialment com a béns d’equip



(*)

(*)

(*)

21

3.7. Les principals empreses: PER SEGMENTACIÓ i FACTURACIÓ

AGRICULTURA MAQUINARIA AGRICOLA SOLA SL IND. JUAN BUSQUETS CRUSAT SA PROCONOR SA

ALIMENTACIÓ GEA WESTFALIA SEPARATOR IBERICA SA

QUALITY ESPRESSO SA

ROSAL INST. AGROINDUSTRIALES SA

ALIMENTACIÓ - CARN METALQUIMIA SA

ROSER CONSTRUCCIONES METALICAS SA EQUIPAMIENTOS CÁRNICOS SL

ARTS GRÀFIQUES IPAGSA INDUSTRIAL SL

COMERCIAL ARQUE SA (P)

ROTATEK SA

AUTOMOCIÓ ARITEX CADING SA

MAPRO SISTEMAS DE ENSAYO SA

ASAS SYSTEMS SL

CONSTRUCCIÓ AUSA CENTER SL (P) GERMANS BOADA SA (P) EQUIPCERAMIC S.A. (P)

ENVÀS I EMBALATGE GIRO GH SA (P)

COMEXI GROUP INDUSTRIES SA

VOLPAK SA

FUSTA BARBERAN SA MECANICA CAPE SL VIRUTEX SA

MANIPULACIÓ I ELEVACIÓ AMMERAAL BELTECH SA

TGW IBERICA SL

BEUMER GROUP TECHNOLOGY IBERIA SL.

MÀQUINA EINA SERRA SOLDADURA SA LINCOLN ELECTRIC IBERIA SL. CONSTR. MECANICAS CABALLE SA

MEDI AMBIENT ROS ROCA SA MASIAS RECYCLING SL (P) DESR. ECOLOGICOS E INDUSTRIALES SA

MEDICINA AZBIL TELSTAR TECHNOLOGIES SL. ANTONIO MATACHANA SA WERFEN GROUP SA (P)

PAPER I CARTRÓ CONSTRUCCIONES PAPELERAS SL

IOBOX SL

TALLERES LLORENS PLANAS SL

PLÀSTIC I CAUTXÚ CONST. ELECTROMECANICAS DEL TER SA

RC2 INGENIERIA Y DISEÑO SL (ALTEMA)

SONOTRONIC NAGEL SL

QUÍMICA E BACHILLER B SA (P)

OLIVER Y BATLLE SA

AGUILAR Y SALAS SA

REFRIGERACIÓ REFRIGERACION CASASSAS SA (P) PECOMARK INDUSTRIAL SL LAUDA ULTRACOOL SL

TÈXTIL GIRBAU, SA ELECTRO-JET, SA DILSSA LAUNDRY SA

TRANSVERSAL MECALUX SA (P)

SCHWARTZ HAUTMONT CONST.METAL. SA (P)

LPG TECNICAS EN EXTINCION DE INCENDIOS SL (P)

(P): Dedicació parcial


22

RESUM apartat 3. Característiques del mapeig del sector de béns d’equip a Catalunya

• El sector de béns d’equip a Catalunya està format per 600 empreses que facturen entre 2.700 i 3.500 milions d’euros i donen feina a entre 15.000 i 19.500 persones.

• D’aquest sector en depèn un univers de proveïdors i tallers de subcontractació format per unes 1.400 empreses, que facturen 1.700 milions i ocupen 12.000 treballadors.

• Per tant, el sector de béns d’equip dóna feina a més de 27.000 persones de forma directa o indirecta i genera més de 4.400 milions de facturació.

• El segment més important és el de maquinària per a l’envàs i l’embalatge, amb empreses punteres (21% facturació).

• El segon segment més important és el de maquinària d’ús transversal (15% de la facturació), que inclou empreses d’automatització i robòtica.

• La maquinària per a l’alimentació també és molt important (9% de la facturació), a la qual cal afegir la maquinària per a la indústria de la carn (2%). Però cal tenir en compte que altres segments també treballen per a l’alimentació (el 80% de la maquinària per a envàs i embalatge i la major part de la maquinària de refrigeració (2%)) per la qual cosa, es pot dir que prop del 32% del sector de béns d’equip està relacionat amb l’alimentació.

• Altres segments rellevants són els de maquinària per a: Construcció 7%, Manipulació i elevació 7%, Medicina 6%, Medi ambient 6%, Màquina eina 6%.

• També és rellevant la maquinària destinada a l’automoció (3%) i a la química (3%), però no és quantificable amb precisió perquè bona part de les empreses que treballen per a aquests sectors estan classificades com a maquinària d’ús transversal (15%), màquina eina (6%) o maquinària de manipulació i elevació (7%).

• La maquinària agrícola és important en nombre d’empreses (11%) però no tant en facturació (4%), degut a la petita dimensió de les unitats productives.

• La maquinària tèxtil (5%) ha perdut la rellevància que va tenir històricament degut al desplaçament dels clients cap a altres zones geogràfiques. L’empresa més gran fa maquinària per rentar, assecar i planxar.

• El 87% de les empreses del sector de béns d’equip són petites i són menys productives que les grans (atès que el seu pes en termes d’ocupació és major que el pes en termes de facturació).


23

Índex








24

0,00

1.000,00

2.000,00

3.000,00

4.000,00

5.000,00

6.000,00

7.000,00

0

50

100

150

200

250

300

350

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

EBIDTA (milions d'€) (eix esquerra)

Facturació (milions d'€) (eix dreta)

4.1.a. Evolució del sector de béns d’equip a Catalunya: VOLUM DE NEGOCI I EBITDA TOTAL

CAGR 2002/11

Facturació béns d’equip

≥ 10M€ 4%

< 10M€ 1%

Total indústria 1,7%

Font: Elaboració pròpia a partir de SABI-INFORMA i dades d’entrevistes

Les empreses mitjanes i grans han crescut per sobre de la indústria i les petites, per sota.


25

4.1.b Evolució del sector de béns d’equip a Catalunya: SEGONS DIMENSIÓ

Font: Elaboració pròpia a partir de SABI-INFORMA i dades d’entrevistes

Des de 2007, les empreses mitjanes i grans han augmentat més els ingressos d’explotació que les petites. Però les petites han augmentat més els resultats.


26

4.2.a. Anàlisi de l’entorn: DIAMANT DE PORTER

• Poca cooperació entre empreses dels diferents segments.

• 85% d’empreses petites, menys productives que les mitjanes-grans, però més flexibles, àgils, capaces de servir nínxols...

• Valors comuns de les empreses (qualitat, disseny, atenció al client).

• Empreses molt internacionalitzades (46% d’exportació sobre vendes, Idescat 2011). Les més grans, arriben al 80-90-100% d’exportació.

• Empreses innovadores (1,9% de despeses innovació sobre xifra de negoci, per sobre de la mitjana industrial de l’1,1% Idescat 2010).

• Nous competidors asiàtics.

• Demanda pro-cíclica.

• Proximitat de sectors clients exigents (alimentació, automoció, química,...). Pèrdua d’altres (tèxtil...).

• Augments de la demanda en economies emergents. Dificultat per finançar-hi les vendes.

• Normatives cada cop més complexes.

• Productes a mida o en sèries curtes i adaptats al client.

• Imatge país no tan bona com Alemanya.

• Experiència, capacitat d’innovació,

• Bons enginyers, manca de personal intermedi.

• Per a les petites: concentració del poder de decisió en una persona, els millors enginyers van a les grans empreses, poca capacitat comercial.

• Difícil protecció de la propietat industrial en l’àmbit internacional.

• Bon teixit de centres tecnològics.

• Proveïdors multinacionals amb productes sofisticats.

• Tallers de subcontractació locals abundants i eficients. Però amb debilitat financera.

• Existència de clústers i associacions

CONDICIONS DELS FACTORS:

ESTRUCTURA, ESTRATÈGIA I RIVALITAT:

CONDICIONS DE LA DEMANDA:

INDÚSTRIES RELACIONADES I DE SUPORT:


27

4.2.b. Anàlisi de l’entorn: DIAMANT DE PORTER 4. Anàlisi del sector de béns d’equip a Catalunya

Amb el diamant de Porter, s’analitza la qualitat de l’entorn per a la competitivitat.

• L’entorn del sector de béns d’equip és favorable:

– Empreses innovadores i internacionalitzades.

– Clients locals sofisticats

– Proveïdors qualificats

– Bons professionals, centres tecnològics, clústers...

• Si bé té mancances en:

– Dimensió empresarial

– Imatge de país

– Entrada a nous mercats en expansió.

28

4.3.a. Anàlisi de l’entorn: WHO IS WHO

TECNOLOGIES DE LA SALUT CLÚSTER PACKAGING

FEMAC

INNOVACC

CEQUIP

MATERIALS AVANÇATS

SECPhO

FONT: Elaboració pròpia


29

4.3.b. Anàlisi de l’entorn: WHO IS WHO

• El sector de béns d’equip és transversal, amb infinitat de clients diferents. Els fabricants de béns d’equip seran capaços de crear valor per als clients en la mesura que es puguin integrar en la cadena de valor dels clients i presentar-se com a socis estratègics que els hi solucionen problemes i els ajuden a ser més competitius. Per aquest motiu, sovint els fabricants estan integrats en l’associació clúster dels clients. Això fa que hi hagi múltiples associacions clúster o d’altres tipus. A la diapositiva anterior es mostren exemples d’empreses que estan en una o vàries associacions, o cap.

• El quadre gran gris representa el sector de béns d’equip. Hi ha associacions que sobresurten del sector perquè el seu àmbit és més ampli. A les interseccions hi ha exemples d’empreses que formen part de diverses associacions al mateix temps. Són associacions complementàries que, en principi, no competeixen entre elles, si bé el panorama és complex.

• CEQUIP: associació clúster formada exclusivament per fabricants de béns d’equip, presidida per GIRBAU. Formen part de la junta directiva les empreses LLOVERAS, INDUSTRIES PUIGJANER - DENN i COMEXI GROUP.

• INNOVAC: associació clúster de les indústries de la carn de porcí, amb membres de tota la cadena de valor i presidida per l’alcalde d’Olot. Formen part del clúster empreses com MIMASA, XUCLÀ MECÀNIQUES FLUVIÀ SA, MECÀNIQUES PUJOLÀS SL o METALQUIMIA SA

• FEMAC: associació clúster de la maquinària agrícola presidida per JYMPA 1971. Formen part del clúster empreses com MAQUINARIA AGRÍCOLA SOLÀ SL, TALLERS GILI 98, SL o ARCUSIN SA

• CLÚSTER DE MATERIALS AVANÇATS: associació clúster pendent de formalitzar, del sector de nous materials.

• SECPHO: associació clúster del sector d’òptica i fotònica, presidida per JEANOLOGIA LASER

• CLÚSTER DE TECNOLOGIES DE LA SALUT: associació clúster pendent de formalitzar, del sector de les tecnologies mèdiques.

• CLÚSTER PACKAGING: associació clúster del sector del packaging, amb membres de tota la cadena de valor i presidida per CARINSA. Formen part del clúster empreses com BOSSAR PACKAGING, GRUP MONDI o ARANOW.


30

4.4.a. Característiques del negoci dels béns d’equip

Sector TRANSVERSAL

SÈRIES CURTES, fins i tot a mida

Importància del FINANÇAMENT al comprador

Molt EXPORTADOR

Polítiques D’ESTALVI ENERGÈTIC

Alts REQUERIMENTS administratius

Importància SERVEI POST-VENDA

MÀ D’OBRA molt qualificada

Generador VALOR AFEGIT, molt TECNOLÒGIC


Sector PRO-CÍCLIC

Poc propens a la DESLOCALITZACIÓ

PRODUCTIVITAT baixa però creixent

31

4.4.b. Característiques del negoci dels béns d’equip

• Sèries curtes: es treballa sota comanda. Les comandes entren directament dels clients. En algunes ocasions hi intervé una enginyeria o un prescriptor (com ara un expert en l’elaboració d’un producte). Les sèries són de poques unitats. Són productes que estan en un catàleg amb un model estàndard i, normalment, s’adapten al client (es customitzen). També hi ha empreses especialitzades en fer productes a mida (sense catàleg).

• Sector pro-cíclic: en èpoques d’expansió els clients acceleren els seus plans d’inversió però, en èpoques de recessió, els aturen.

• Període llarg de maduració des de que es dissenya una màquina fins que entra en funcionament. Això dóna importància al finançament del procés. També el finançament al comprador. Normalment, es cobra un 30% a la comanda i un 70% al lliurament. Es demana una carta de crèdit del client. Si no l’obté, se sol perdre la venda perquè no hi ha capacitat financera pròpia ni bancs espanyols que vulguin finançar la venda a l’exterior. Per contra, els italians i alemanys van de la mà del banc, que ofereix finançament. AMEC ha fet grups de treball amb bancs espanyols per solucionar el problema però no ha fruït.

• Molt obert a l’exterior, en importacions i exportacions (1/3 dels fabricants europeus té filials a l’exterior segons un estudi de l’Institut IFO per a la Comissió i són freqüents les joint-ventures amb socis locals). El sector català exporta el 46% de les vendes, segons l’Enquesta Industrial d’Empreses del 2011. Moltes empreses poden arribar a exportar més del 80%.

• Sector molt tecnològic. Les empreses dediquen un 1,9% de la xifra de negoci a despeses d’innovació, per sobre de la mitjana industrial, de l’1,1%, segons l’Enquesta d’innovació a les empreses 2010. És una innovació més aviat reactiva (a partir de demandes dels clients), si bé es fa innovació que no consta com a R+D (desenvolupament de software, assessorament tècnic,...) . Combina diferents tecnologies, principalment mecatrònica, però també bio, nano, nous materials, fotònica, microelectrònica,... El sector català no es diferencia en costos sinó en prestacions del producte i tecnologia.

• Els requeriments administratius cada cop són més complexos, amb uns alts estàndards de salut i seguretat, sobretot en països desenvolupats. Sovint, la seguretat prima per sobre d’altres criteris. També pesa molt l’ergonomia.

• El sector és intensiu en mà d’obra, la qual ha de ser molt qualificada. L’escandall de costos mitjà és el següent: materials (matèria primera i productes intermedis) 48%; mà d’obra 27% (oficina tècnica 15% i muntatge 12%); compra de serveis (instal·lacions elèctriques, programació,...) 25%. Font: Estudi CECIMO sobre el sector de màquina eina europeu i entrevistes.

• El sector és crucial per a l’estalvi energètic. Els clients miren cada cop més quantes emissions de CO2 estalvia la màquina.

• Importància del servei post-venda. La relació amb el client es mentè al llarg de tota la vida útil de la màquina.

• És un sector transversal, amb infinitat de clients diferents. Els fabricants de béns d’equip seran capaços de crear valor per als clients en la mesura que es puguin integrar en la cadena de valor dels clients i presentar-se com a socis estratègics. Per aquest motiu, sovint els fabricants estan integrats en l’associació clúster dels clients.

• És un sector amb mà d’obra molt qualificada i, per tant, poc propens a la deslocalització. Més propensos són els proveïdors de components electrònics, hidràulics, motors,...

• La productivitat del treball del sector a Europa és de 54.290 euros, mentre que a Estats Units és de 91.125 i a Japó de 96.700. Com que els salaris són similars, la competitivitat en costos laborals unitaris és pitjor a Europa. (Font Estudi IFO). No obstant això, alguns fabricants han millorat la productivitat en un 70% en els darrers 10 anys i un 10% l’eficiència energètica (Font: CECIMO).


32

4.5. Anàlisi de les 5 forces (I)

L’anàlisi de les 5 forces pot variar sensiblement segons el segment del qual es tracti.

S’ha fet per a una mitjana del sector.

• Poder de compra dels proveïdors:

• Grans multinacionals de components elèctrics, electrònics, motors, control numèric,... amb poder de negociació i que prioritzen grans comandes (automoció,...), enfront de les comandes de poc volum del sector de béns d’equip. Els grans proveïdors tendeixen a concentrar-se i fer-se encara més grans. Hi ha productes d’alta tecnologia proveïts per poques empreses o per una de sola. Això afecta també a acers i aliatges especials (p. ex. Japan Steel Works).

• Tallers de subcontractació (caldereria, mecanitzats,...) petits i amb poc poder de negociació.


• Poder de compra dels clients:

• Depèn del sector del qual es tracti. Automoció, químic, alimentació,... tendeixen a ser clients cada cop més grans i amb més poder de negociació, cosa que obliga a acceptar terminis llargs de pagament i marges baixos , així com requeriments d’alt nivell difícils d’assumir per a una PIME.

• Barreres d’entrada:

• Altes barreres, sobretot als països desenvolupats, pels alts estàndards de salut i seguretat requerits. També és una barrera el fet que les relacions amb els clients són a llarg termini i estables (el fabricant es responsabilitza de la màquina durant tota la seva vida útil).

• Però són més baixes als països en vies de desenvolupament, sobretot en màquines menys sofisticades.

33

Conclusió: El sector té capacitat de generar riquesa, però pot quedar cada cop més en mans de proveïdors i clients.

Els fabricants de béns d’equip que siguin capaços d’atendre les necessitats de canvi tecnològic dels clients i superar les pressions de costos dels

proveïdors aniran un pas per davant en competitivitat.

4.5. Anàlisi de les 5 forces (II)

• Amenaces dels competidors existents:

• Les grans corporacions del sector poden oferir millors descomptes que les petites i mitjanes.

• Japonesos, taiwanesos i coreans estan més propers geogràficament i culturalment als grans mercats asiàtics (Xina...).

• Els xinesos poden oferir grans vendes i força de servei post-venda en el seu propi mercat.

• Amenaces de productes substitutius:

• Hi ha amenaces de productes substitutius en algunes àrees (p.ex. el major ús de composites a l’automoció pot fer baixar la necessitat de màquines eina) però també sorgeixen noves oportunitats (tecnologies mèdiques, òptica,...).


34

Índex








35


CANVIS EN LA INDÚSTRIA

CANVIS EN LES TECNOLOGIES

CANVIS EN ELS MERCATS

1

2

3


FLUXOS D’INVERSIÓ 4

36

5.1.a. Canvis en la indústria

Augment de la SUBCONTRACTACIÓ

Augment de l’ESTANDARDITZACIÓ

Augment dels SERVEIS

Augment de la FLEXIBILITAT de les màquines

RETORN DE LA INVERSIÓ s’ha reduït a 2-3 anys

Augment de DIMENSIÓ i CONCENTRACIÓ


Necessitat de MÀ D’OBRA ESPECIALITZADA

37

5.1.b. Canvis en la indústria

• Augment de l’estandardització: tot i que es treballa amb sèries curtes o productes a mida, les empreses intenten cada cop més estandarditzar el màxim nombre de peces i components i fins i tot comprar peces pre-muntades per tal de millorar la productivitat.

• Augment dels serveis: els fabricants tendeixen cada cop més a desenvolupar solucions per als processos de producció dels clients. En aquest

camp, AMEC comença a oferir un servei de lay-out, que identifica quin fabricant fa cada equip de tot el procés per fabricar un producte

determinat. Els serveis que ofereixen els fabricants són variats i duren tota la vida de la màquina: Pre-venda (consell tècnic...), Venda (instal·lació,

posada en marxa, formació dels operaris, desenvolupament de software), Post-venda (reparació i manteniment, actualitzacions; és important

tenir un servei ràpid, per exemple, amb Remote Operating Status Monitoring; s’estableixen vincles a llarg termini amb els clients que fan difícil

l’entrada de competidors), Finançament al client (poques empreses ho fan però p. ex alguns fabricants de compressors han passat a proveir

sistemes complets d’aire pressuritzat; els operen per als clients i cobren segons la demanda d’aire i el funcionament del sistema). Els serveis

poden representar entre el 20 i el 30% de la facturació per als fabricants de béns d’equip. Els països emergents no volen pagar pels serveis, però

al mateix temps, els necessiten perquè no tenen suficients coneixements per operar les màquines o fer-hi desenvolupament posterior.

• Augment de la dimensió d’alguns proveïdors, clients i competidors, cosa que dificulta la competitivitat de les pimes. Calen empreses més grans que facin R+D de frontera i tinguin recursos financers i humans per atendre tots els mercats. Tendència a fusions i adquisicions.

• Augment de la flexibilitat de les màquines: cada cop més es demana que les màquines puguin fer canvis de format, adaptació automàtica,... cosa que farà augmentar els components elèctrics, en detriment dels pneumàtics.

• El retorn de la inversió s’ha reduït (en alguns casos a 2-3 anys) i això implica que els clients demanin una reducció de preus.

• Augmenta la subcontractació nacional i internacional de fases poc estratègiques, per reservar al fabricant fases com el disseny, el muntatge i el servei post-venda. No obstant això, massa subcontractació pot ser arriscada atès que té costos ocults tals com logística, energia i costos laborals, determinats fora del control del fabricant de béns d’equip (CECIMO).

• Hi ha una manca de mà d’obra especialitzada, també a Europa. Amb la crisi no es nota tant perquè hi ha treballadors especialitzats en atur, però en el futur pot ser un coll d’ampolla. Nivells intermedis com torners, fressadors, matricers, soldadors, mecanitzadors... Enginyers de procés, operació de control numèric, soldadura de precisió,... Enginyers mecànics que també sàpiguen de pneumàtica, software, hidràulica, control,... També costa trobar enginyers disposats a viatjar a casa dels clients o a fer tasca comercial. Els joves se senten poc atrets per les carreres tècniques.

Fonts: estudi IFO, estudi CECIMO i entrevistes.


38

5.2.a. Canvis en les tecnologies

RÀPID MANUFACTURING

ELECTRÒNICA i SOFTWARE

NOUS MATERIALS per reduir pes i consum energètic

ADVANCED MANUFACTURING

Anàlisi del CICLE DE VIDA del producte

REDUCCIÓ emissions CO2


39

5.2.b. Canvis en les tecnologies

• Les decisions de compra dels clients seran cada cop més dependents de la reducció d’emissió de CO2 que proporcioni la màquina (Estudi IFO per a la UE, 2012)

• Revolució tecnològica industrial: Sistemes de fabricació autocontrolats – Comunicació entre màquines sense intervenció humana. Augment de l’electrònica i del programari incorporat als béns d’equip. Cobren importància conceptes com l’enginyeria de software o les TIC (telemanteniment, cloud computing,...). Tot això per millorar l’automatització, la productivitat, la precisió i la fiabilitat de les màquines.

• Augment de la incorporació de nous materials (composites, titani,...) per reduir el pes i el consum energètic dels béns d’equip.

• Increment de l’anàlisi del cicle de vida del producte a l’hora de concebre un bé d’equip. És una tècnica per avaluar els impactes ambientals

associats a totes les etapes de la vida d'un producte des del bressol fins a la tomba, és a dir, des de l'extracció de matèria primera fins al

processament de materials, fabricació, distribució, ús, reparació i manteniment, i gestió com a residu (dipòsit o reciclatge). Els grans clients ho

exigeixen cada cop més, junt amb el Total Cost Ownership (TCO), que inclou temes mediambientals, de seguretat i de salut.

• La Comissió de la Unió Europea vol promoure l’Advanced Manufacturing, concepte que es refereix a la producció que compleix tres requisits: 1)

reducció del consum energètic 2) disminució del consum de materials i productes naturals (principalment aigua) i 3) millora del respecte amb la

societat (per exemple: contractar treballadors de l’entorn amb formació i competències que s’ajusten al procés).

• Avanç del ràpid manufacturing o aditive manufacturing. Es tracta de reduir el nombre de processos de la producció. Un exemple és la impressió

3D. Els avantatges són: reducció del temps del procés de fabricació, permet individualitzar en funció de les necessitats del client (per exemple:

ulleres, ortodòncies, pròtesis..), produir sota comanda i no tenir estoc. Les empreses fabricants de maquinària els permetria alhora tenir un servei

atenció al client immediat (en cas de reparació de components a país llunyà per exemple) i canviar els plànols en paper per 3D o per un prototip

del producte.

• Altres: Millores en l’interface d’usuari per millorar la seguretat i l’ergonomia; millores en modularitat, flexibilitat i adaptabilitat; lean production,

co-disseny i cooperació amb proveïdors.

• Tots aquests canvis impliquen una adaptació de la mà d’obra i dels processos que, sovint, és molt complexa. Per exemple, les empreses

comenten que és habitual que l’enginyer (o tècnic) que sap d’electrònica o programació, no sap prou mecànica com per tenir en compte que els

seus càlculs després s’han d’aplicar a un treball sobre un metall.


40

5.3. Canvis en els mercats


Expansió del mercat XINÈS

41

5.3.a. Expansió del mercat xinès

FONT: “An introduction to Mechanical Engineering: Study on the Competitiveness of the EU Mechanical Engineering Industry “ –IFO Institute– Figure 6.2 Dades de base: IMF, Goldman Sachs

Forecasted GDP development

Els béns d’equip es venen als països que més creixen i que tenen un sector industrial més rellevant. Xina és el país que més creixerà fins al 2025 i gairebé atraparà els Estats Units i la UE-27. Xina té una indústria que suposa el 40% del PIB. Per tant, a Xina és on el “pastís” s’està fent més gran. “Els fabricants europeus no poden vendre la mateixa màquina a Europa i a Xina perquè els clients xinesos no volen màquines sofisticades, complexes i cares.” (Estudi CECIMO, 2011)


42



Expansió d’ESTATS UNITS i altres


43

VARIACIÓ DE LES IMPORTACIONS MUNDIALS 2007-2012 (2007=100)

El nombre del cercle indica el valor de les importacions mundials de bens d’equip el 2011 * Estimació en base a les dades disponibles de Comtrade

1,75 bilions $

Les importacions mundials de bens d’equip es recuperen de la caiguda de la demanda mundial del 2009 i registren un creixement del 42,6% el període 2009-2012

Font: Comtrade (Nacions Unides)

42,6% (Var. 09/12)

42,6%

Var. IMPORTACIONS BENS EQUIP 2009/2012

PAÏSOS QUE MÉS CONTRIBUEIXEN AL CREIXEMENT

Estats Units, Xina, Rússia, Alemanya i Mèxic són els 5 primers països i expliquen 15,7 punts percentuals del creixement de la demanda mundial (42,6%)

*

5.3.b. Expansió d’Estats Units i altres

Contribució

Pes 2012 Var. 09/12 creix. 09/12

Estats Units 13,2% 49,4% 6,2

Xina 8,5% 44,3% 3,7

Rússia 3,0% 111,0% 2,2

Alemanya 7,1% 23,3% 1,9

Mèxic 3,0% 67,0% 1,7

TOP 5 34,9% 15,7

Contribució

Pes 2012 Var. 09/12 creix. 09/12

Estats Units 13,2% 49,4% 6,2

Xina 8,5% 44,3% 3,7

Rússia 3,0% 111,0% 2,2

Alemanya 7,1% 23,3% 1,9

Mèxic 3,0% 67,0% 1,7

TOP 5 34,9% 15,7


44





NOUS COMPETIDORS

45

Value added in bn. €

2010 2025 % evolution

BRAZIL 14,2 27,2 91,5 %

CHINA 161,4 410,1 154,1 %

INDIA 12,8 34,4 168,8 %

JAPAN 66,2 86,3 30,4 %

RUSSIA 12,1 20,8 71,9 %

USA 103,0 144,9 40,7 %

EU27 157,5 204,7 30,0 %

Total 527,1 928,3 76,1 %

FONT: “An introduction to Mechanical Engineering: Study on the Competitiveness of the EU Mechanical Engineering Industry “ – IFO Institute– Table 6.5 Dades de base: Goldman Sachs

Development of mechanical engineering output by selected countries

5.3.c. Nous competidors

Fins al 2025, Xina augmentarà la producció de béns d’equip un 154% i tindrà un 44% del “pastís” mundial (el 2010 en tenia un 30%). Brasil, Índia i Rússia, tot i que creixeran molt, no esdevindran grans productors comparables a la UE. Europa perdrà pes (augmentarà la producció un 30% enfront del 76% mundial)


46



Catalunya NO APROFITA TOT EL POTENCIAL



NOUS COMPETIDORS

47

5.3.d. Catalunya no aprofita tot el potencial

EVOLUCIÓ DE LES EXPORTACIONS DE BENS EQUIP 2007-2012 (2007=100)

60

80

100

120

140

2007 2008 2009 2010 2011 2012

Món

Catalunya

Les exportacions catalanes del sector (CNAE 28) han superat els nivells anteriors a la crisi. Però no estan aprofitant tot el potencial del creixement del mercat.


48





Catalunya està CENTRADA A EUROPA


NOUS COMPETIDORS

49

EXPORTACIONS CATALANES DE BENS D’EQUIP PER ZONES

(pes sobre el total exportat)

5.3.e. Catalunya està centrada a Europa

Les exportacions catalanes de béns d’equip estan centrades a la Unió Europea (49,3% el 2012) però menys que el total de la indústria (62%). Amèrica Llatina va guanyant importància. No s’aprofita tot el creixement d’Àsia.


50




Catalunya CREIX A AMÈRICA




NOUS COMPETIDORS

51

v

*Estimació en base a les dades de gener-juny de 2013 Font: ESTACOM (ICEX)

5.3.f. Catalunya creix a Amèrica

Les exportacions catalanes es mostren dinàmiques fora de la UE, especialment a Amèrica Llatina, Amèrica del Nord i l’Europa no comunitària. En canvi, no aprofiten tot el potencial d’Àsia i Àfrica (la regió d’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica té un creixement mitjà del 5%). Els països encerclats són els que més han augmentat les compres de béns d’equip catalans dins de cada regió.


52




Catalunya CREIX A AMÈRICA




NOUS COMPETIDORS

Catalunya està POC PRESENT A ÀSIA I ÀFRICA

53

5.3.g. Catalunya està poc present a Àsia i Àfrica

Font: ESTACOM (ICEX) i COMTTRADE (Nacions Unides)

QUOTES DELS BÉNS D’EQUIP CATALANS SOBRE LES COMPRES DE BÉNS D’EQUIP A CADA PAÍS

Destaca la quota catalana a França i, en menor mesura, a Alemanya, però també a països emergents dinàmics com Brasil o Turquia. Tanmateix, Catalunya té poca presència comercial a Amèrica del Nord i a països asiàtics (quota per sota del 0,1% a Singapur, Hong Kong, Japó, Xina o Tailàndia).


54

5.4. Fluxos d’inversió

“Es detecten moviments d’inversió directa estrangera cap als països de l’est d’Europa, sobretot per a parts mecàniques i components, que desprès retornen a l’Europa occidental per a ser muntats”

(Estudi IFO per a la Comissió de la UE, 2012)

“Àsia és un important proveïdor per a tota classe de components electrònics per al control de la maquinària i l'automatització de processos” (Estudi IFO per a la Comissió de la UE, 2012)

Per tant, no sembla que el sector de béns d’equip europeu es vegi afectat per processos de deslocalització

No obstant això, “el creixement robust només pot ser generat si les empreses europees tenen èxit en els mercats emergents. Aquest països no només proveeixen oportunitats per al creixement sinó per a

l’aprofitament d’economies d’escala, que és un factor decisiu per a la competitivitat de les empreses a llarg termini” (Estudi IFO per a la Comissió de la UE, 2012)

“Els avantatges d’estar a prop dels clients i, de vegades, la necessitat de lluitar contra tipus de canvi desfavorables, força els fabricants de béns d’equip a invertir a l’estranger” (Estudi CECIMO, 2011)

“Si l’automoció i altres grans sectors clients continuen desplaçant la producció i el consum cap als països emergents, els fabricants europeus de béns d’equip es veuran forçats a seguir-los” (Estudi CECIMO, 2011)


55

Índex








56

6.a. Benchmarking internacional

CRIT www.crit-research.it

ER-AMIAT www.eramiat.eu

VDMA www.vdma.org

PÔLE MECATECH www.polemecatech.be

TRUMPF www.trumpf.com

COESIA www.coesia.com

TETRAPAK www.tetrapak.com‎

KRONES www.krones.com


57

• COESIA GROUP (Bolonya, Itàlia): és un grup familiar d'empreses de solucions industrials basades en la innovació que operen a nivell mundial. Consta de catorze empreses de maquinària de diferents segments, d’entre 60 i 2.500 treballadors. Pot servir de model d’empresa familiar que esdevé una multinacional líder en alguns segments. Factura 1.400 M€.

• CRIT RESEARCH (Vignola, Itàlia): empresa especialitzada (tipus clúster) en la gestió estratègica dels processos d'innovació. Els seus socis són les principals empreses industrials de la regió d'Emilia Romagna. Serveis que presta: Technology Brokerage (recerca de tecnologies, partners, fons,...), Collaborative innovation (seminaris, xarxa de proveïdors certificats,...) i Innovation Development (assessorament, solució de problemes,...).

• ER-AMIAT (Brussel·les, Bèlgica): Emilia-Romagna Advanced Mechanics and Industrial Automation Technology és una associació sense ànim de lucre que opera a nivell internacional per promoure l'intercanvi de coneixements i el desenvolupament de coneixements tècnics. Bàsicament fa de lobby d’Emilia-Romagna a Brussel·les per a empreses de maquinària i automatització.

• PÔLE MECATECH (Bouge, Bèlgica): pol de competitivitat en enginyeria mecànica. Agrupa empreses, centres d’investigació i de formació. Dóna suport a projectes conjunts d’innovació, inversió, exportació,... També fa formació (p.ex un itinerari de comercialització de productes d’alta tecnologia) i altres serveis (mapeig, estudis mercat, propietat industrial, finançament,...).

• KRONES (Neutraubling, Alemanya): empresa productora de línies d'embalatge i ompliment de begudes, aliments líquids, productes farmacèutics, cosmètics i químics en ampolles de tereftalat de polietilè (PET), de vidre i de llauna. Factura 2.600 milions €. Amb les seves línies i maquinàries, l'empresa cobreix tot el procés de producció, ompliment i embalatge, així com el flux de materials a la planta de fabricació. Ha sigut visitada per CEQUIP.

• TETRAPAK (Lund, Suècia): empresa multinacional que dissenya i produeix solucions d'envasat de cartró i processament per a la indústria alimentària. Tetra Pak té un 80 per cent de quota en el mercat d'envasos de cartró i factura més d’11.000 milions d’euros.

• TRUMPF (Ditzingen, Alemanya): empresa d'alta tecnologia que se centra en màquina eina, la tecnologia làser i la tecnologia mèdica. Factura 2.300 milions d’euros. Ha sigut visitada per CEQUIP.

• VDMA (Frankfurt, Alemanya): és una de les principals associacions industrials a Europa i representa a més de 3.100 membres de la indústria de la maquinària. Tot i ser una patronal, presta serveis d’internacionalització, d’innovació i de formació. Girbau n’és membre pel seu caràcter de lobby europeu, més que alemany.


6.b. Benchmarking internacional

58

Índex








59


DESENVOLUPAMENT ESTRATÈGIC

INTERNACIONALITZACIÓ

INNOVACIÓ

FORMACIÓ

FINANÇAMENT

1

2

3

4

5


60

7.1. Reptes estratègics



INNOVACIÓ

FORMACIÓ

FINANÇAMENT

1

2

3

4

5


61

DES

ENV

OLU

PAM

ENT

ESTR

ATÈ

GIC

impacte complexitat

1.1. AUGMENTAR EL NETWORK entre empreses i entre clústers: CEQUIP podria plantejar-se un salt quantitatiu, amb més socis, de tota la cadena de valor (com el Clúster Packaging), que cooperin entre ells i que facin intercanvis amb altres clústers (CEEC per Advanced manufacturing, SECPHO per fotònica,...).

A B

1.2. INCORPORAR MÉS SERVEIS en l’oferta dels fabricants, tant en pre-venda, com en venda i post-venda

A M

1.3. AUGMENTAR LA GAMMA DE PRODUCTES de l’empresa (o establir acords amb altres empreses) per poder oferir béns d’equip per a tota una línia de producció o per no dependre massa d’un grup de productes que puguin veure’s afectats per productes substitutius.

A A

1.4. AUGMENTAR LA DIMENSIÓ EMPRESARIAL, ja sigui per creixement propi o per col·laboracions amb altres.

A A

1.5. CREAR UNA XARXA DE PROVEÏDORS “CERTIFICATS” en la qual els proveïdors obtinguin formació, finançament, vendes al clúster, acompanyar els fabricants en inversions a l’estranger, estandardització,... i els fabricants puguin subcontractar més parts de la seva producció a uns tallers millors, amb els quals es pugui fer co-disseny, que puguin proveir sub-sistemes,..

M M

1.6. MILLORAR EL TEMPS DE LLIURAMENT mitjançant consultories de productivitat.

M M



62




INNOVACIÓ

FORMACIÓ

FINANÇAMENT

1

2

3

4

5


63


INTE

RN

AC

ION

ALI

TZA

CIÓ

Impacte complexitat

2.1. INVERTIR EN XARXA COMERCIAL perquè la capacitat comercial compensi la imatge de país

A M

2.2. COOPERAR EN INTERNACIONALITZACIÓ: estructures comunes (representants, distribuïdors,...) per exportar béns d’equip complementaris; serveis comuns de muntatge, assistència tècnica,...; missions comercials; estudis per identificar oportunitats, barreres,...

A A

2.3. EXPORTAR ALS MERCATS DE MÉS CREIXEMENT: Xina i altres països asiàtics, Estats Units, Orient Mitjà i nord d’Àfrica,...

A A

2.4. INVERTIR EN IMATGE DE MARCA, utilitzar el “made in Europe”, accedir a formació i consultoria (de forma conjunta) per assolir una protecció efectiva de la propietat industrial a l’estranger.

A M

2.5 INVERTIR ALS MERCATS DE MÉS CREIXEMENT especialment Xina. A A


64




INNOVACIÓ

FORMACIÓ

FINANÇAMENT

1

2

3

4

5


65



INN

OV

AC

IÓ

Impacte complexitat

3.1. INVERTIR EN NOVES TECNOLOGIES I NOUS MATERIALS: advanced manufacturing, rapid manufacturing, anàlisi del cicle de vida, TIC (telemanteniment,...), etc

A A

3.2. REALITZAR PROJECTES CONJUNTS D’R+D, fins i tot per entrar en programes europeus.

A A

3.3. PRESTAR SERVEIS TECNOLÒGICS COMUNS com ara missions tècniques a l’estranger, intermediació i informació sobre una determinada tecnologia, cerca de fons públics, prospectiva tecnològica, base de dades de projectes d’R+D del clúster, centre compartit de control de qualitat,...

A M

66




INNOVACIÓ

FORMACIÓ

FINANÇAMENT

1

2

3

4

5


67



FOR

MA

CIÓ

Impacte complexitat

4.1. DUR A TERME ACCIONS CONJUNTES DE FORMACIÓ per satisfer la demanda de les empreses del sector, fins i tot amb accions de difusió per atraure nous estudiants cap a les especialitats amb més manca de personal. Formació en màrqueting estratègic industrial.

A M

68




INNOVACIÓ

FORMACIÓ

FINANÇAMENT

1

2

3

4

5


69


FIN

AN

ÇA

MEN

T

Impacte complexitat

5.1. ELABORAR UN ESTUDI I/O UN SEMINARI SOBRE ESTRATÈGIES DE FINANÇAMENT DE LES VENDES, com ara renting, cobrar segons la demanda d’ús, acords amb grans proveïdors, acords amb bancs, venda a prova,...

A M

5.2. ESTABLIR ESTRATÈGIES CONJUNTES DE FINANÇAMENT DE LES VENDES, potser amb una empresa compartida especialitzada que doni servei al clúster.

A A


70


1

INTERNACIONALITZACIÓ 2

INNOVACIÓ 3

FORMACIÓ 4

FINANÇAMENT 5

COMPLEXITAT

IMPA

CTE

1.1

1.2

BB

MB

AB AM

MM

BM BA

MA

AA 1.3

1.4

1.5

1.6

2.1

2.2 2.3 3.1

3.2

3.3 4.1 5.1 5.2

7.6. Gràfic reptes estratègics


2.4

2.5

Servei d’Informació Empresarial

934 767 206 [email protected]

Barcelona Tel. 934 767 200 [email protected] Catalunya Central Tel. 936 930 209 [email protected] Girona Tel. 872 975 991 [email protected]

Lleida Tel. 973 243 355 [email protected] Tarragona Tel. 977 251 717 [email protected] Terres de l’Ebre Tel. 977 449 333 [email protected]

71

MAPEIG I ANÀLISI DEL SECTOR DE BÉNS D’EQUIP A CATALUNYA

Jordi Fontrodona - [email protected] Maria Janssen - [email protected]

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]

MAPEIG I ANÀLISI DEL · 4 • 1999: es crea el CDEI (Centre de Disseny d’Equips Industrials) a...

Documents

Transcript of MAPEIG I ANÀLISI DEL · 4 • 1999: es crea el CDEI (Centre de Disseny d’Equips Industrials) a...