MEMÒRIA DE LA PROSPECCIÓ SUPERFICIAL I ESTUDI DEL … · riu Segre, la qual cosa el converteix en...

MEMÒRIA DE LA PROSPECCIÓ SUPERFICIAL I ESTUDI DEL IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI CULTURAL (ARQUEOLÒGIC,

PALEONTOLÒGIC I ARQUITECTÒNIC)

PROJECTE. ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. CONDICIONAMENT DEL PAS DE COMIOLS. CARRETERES C-14, L-

512 I C-1412B. TRAM: ARTESA DE SEGRE

NOVEMBRE de 2010

MIQUEL GURRERA i MARTÍ

MATARÓ, NOVEMBRE de 2010

Estudi d’Impacte Ambiental. “Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre”

2758-AX08-Patrimoni_Cultural_Ed1 Annex 8. Patrimoni Cultural Pàg 1

ÍNDEX

1. Introducció i metodologia ............................................................................................................2

1.1. Normativa del Catàleg de Béns a Protegir del POUM del municipi d’Artesa de Segre.........2

2. Artesa de Segre (La Noguera). Marc històric i geofísic................................................................4

3. Localització del patrimoni cultural ...............................................................................................6

3.1. Relació dels elements del patrimoni cultural inventariats i catalogats...................................6

3.1.1. Béns Culturals d’Interès Nacional .....................................................................................6

3.1.2. El patrimoni arqueològic....................................................................................................6

3.1.3. El patrimoni arquitectònic ..................................................................................................9

4. Prospecció arqueològica preventiva .........................................................................................13

4.1. Mètode emprat en el treball de camp. .................................................................................13

4.2. Resultats de la Prospecció Superficial.................................................................................13

4.3. Conclusions d’interès arqueològic .......................................................................................16

5. Afectació i mesures correctores sobre el patrimoni cultural. ....................................................17

6. Documentació gràfica................................................................................................................22

6.1. Fotografies dels elements catalogats ..................................................................................22

6.2. Fotografies de les arees de prospecció (A.P.).....................................................................30

6.3. Fotografies de les edificacions no catalogades (E.D.).........................................................46

7. Bibliografia.................................................................................................................................55

8. Netgrafia ....................................................................................................................................55

Annex 1: Documentació cartogràfica/planimètrica

Annex 2: Fitxes de la prospecció arqueològica preventiva

Annex 3: Legislació patrimoni cultural i autoritzacions administratives


Pàg. 2 Annex 8. Patrimoni Cultural 2758-AX08-Patrimoni_Cultural_Ed1

1. Introducció i metodologia

Arran de l’elaboració de l’Estudi d’Impacte Ambiental del Projecte. Estudi d’Impacte Ambiental. Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre, l’empresa INECO, ha encarregat a l’empresa ATICS, S.L. la redacció de la part d’aquest estudi dedicat a l’impacte sobre el Patrimoni Cultural (Patrimoni Arqueològic i Patrimoni Arquitectònic).

L’ estudi s’ha estructurat en les següents parts:

− Buidatge exhaustiu de la documentació existent a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) dels jaciments arqueològics que es localitzen en el terme municipal d’Artesa de Segre (La Noguera), a l’entorn de l’àrea afectada pel projecte. Aquest buidatge s’ha complementat amb bibliografia especialitzada.1

− Buidatge exhaustiu de la documentació existent a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) de tots aquells elements i construccions catalogades que es localitzen a l’entorn de l’àrea afectada pel projecte. Aquest buidatge s’ha complementat amb bibliografia especialitzada.1

− Consulta del Catàleg de Béns a Protegir del POUM del municipi d’Artesa de Segre, de tots aquells jaciments, patrimoni arquitectònic, masies i altres construccions catalogades que es localitzen a l’entorn de l’àrea afectada pel projecte.2

− Realització d’una prospecció arqueològica preventiva (segons el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) al llarg de l’àrea afectada per aquest projecte i del seu entorn més immediat, per tal de cercar possibles nous elements patrimonials tant arqueològics com arquitectònics.

1 Consulta realitzada a traves de: https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI/index.aspx.

2 Consulta realitzada a traves de:

http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=238073&fromPage.

− Establiment d’una sèrie de mesures correctores a aplicar abans i durant la realització d’aquest projecte a partir de tota la informació aconseguida gràcies als anteriors apartats.

1.1. Normativa del Catàleg de Béns a Protegir del POUM del municipi d’Artesa de Segre

INTRODUCCIÓ

El catàleg de béns a protegir del municipi d'Artesa de Segre és un document inclòs en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Artesa de Segre (POUM).

El catàleg té per objectiu protegir els edificis, conjunts, elements arquitectònics, espais urbans i patrimoni arqueològic que per les seves característiques arquitectònics, històriques, urbanístiques, arqueològiques, paistagístiques i socials, siguin mereixedors de dita protecció.

La base per l'elaboració del catàleg de béns protegits ha estat l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dels béns indicats des de l'Ajuntament d'Artesa de Segre i de les propostes de l'equip redactor del propi POUM.

CATALOGACIÓ

BCIN o assimilables : Són els béns que ja tenen consideració de Béns Culturals d'Interès Nacional segons el que disposa la Llei 9/1993 del patrimoni català o que són susceptibles de ser-hi incloses.

BCIL o assimilables : Béns culturals d'interès local. Són aquells elements del catàleg que mantenn el seu valor històric-artístic i arquitectònic en si mateixos i que no tenen consideració de BCIN segons el que disposa la llei 9/1993

BC: Són elements que tot i el seu especial interès arquitectònic, o històric, no tenen consideració de BCIN o BCIL i s'estableixen determinats nivells de regulació normativa per evitar que les intervencions que es vulguin realitzar sobre ells no comportin la seva degradació. Aquests béns poden ser declarats Béns Culturals d'Interès Local prèvia tramitació de l'expedient administratiu corresponent.

JA: Béns considerats Patrimoni arqueològic. Són elements o zones que tenen un especial interès per la seva concentració en l'espai de restes generades per els activitats de les comunitats humanes i/o animals del passat i que és susceptible de ser estudiat mitjançant els mètodes arqueològics corresponents.



ELEMENTS PUNTUALS: Són aquells elements característics que estan situats en un edifici, façana o entorn urbà que cal protegir pel seu valor arquitectònic, històric-artístic, urbanístic, arqueològic, paisatgístic o social.

FAÇANES : Elements que cal mantenir en aquells casos que la seva particularitat així ho requereixi.

EDIFICIS : Es protegiran aquells que són vertaderament i representatius i que mantenen les característiques originals.

ENTORNS URBANS : Són aquells ambients que conserven una coherència formal, paisatgística, etc ... que s'han de protegir per evitar la seva degradació.

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC : Com a elements característics i no classificables dins dels apartats anteriors, tenen una categoria pròpia de protecció.

NIVELLS DE PROTECCIÓ

NIVELL 1: Aquest nivell inclou exclusivament els Béns Culturals d'Interès Nacional o assimilables, que tindran el nivell de protecció que determina la Llei de Patrimoni Català. No es podrà realitzar cap tipus d'obra sense l'exprès permís de la Direcció General de Patrimoni Cultural que dictaminarà les actuacions prèvies a realitzar i determinarà la viabilitat de les obres.

NIVELL 2: Es mantindrà la configuració específica de la façana, element o edifici, tot i que per mitjà d'un estudi previ i d'acord amb la legislació vigent, es podrà autoritzar la modificació de les proporcions, la situació i nombre de les obertures per poder donar l'element en qüestió el nivell d'hanitabilitat que correspongui. L'element catalogat no podrà ser modficat ni en la seva estructura ni en els seus elements constitutius, sense la prèvia atorgació d'una llicència municipal, sol.licitada amb un projecte, aquest projecte ha de justificar la conveniència o necessitat de les obres de modificació, que es descriuran en una memòria i s'aportaran els plànols corresponents. Aquest nivell de protecció s'aplicarà a tots els edificis, elements del casc antic d'Artesa de Segre i als considerats BCIL o assimilables, tret d'aquells que per la seva protecció específica se'ls apliqui un altre nivell de protecció.

NIVELL 3: En aquest nivell quan se sol·liciti una llicència d'obres que pugui afectar qualsevol dels jaciments del catàleg (J.A.), caldrà informar al Departament de Cultura i requerir al propietari perquè presenti un estudi de la incidència que les obres poden tenir en les restes arqueològiques, elaborat per un professional especialitzat en el tema. En els jaciments en llocs amb usos agrícoles i forestals, es permet la seva continuïtat sempre que no afectin les zones arqueològiques. No es permeten els moviments de terres, la realització de pous, extraccions o perforacions.

NIVELL 4: Nivell de protecció assignat als elements catalogats com a BC. En aquest nivell s'admet la possibilitat de desmuntar la façana, element protegit o edifici per problemes amb la solidesa

estructural o problemes constructius que així ho aconsellin, per tornar-lo a reconstruir amb la situació, característiques i materials originals.

Es podrà permetre el buidat interior de l'edifici, mantenint la volumetria i la situació de les obertures, posteriorment a la realització del corresponent projecte a tal efecte i a l'atorgació de la corresponent llicència municipal.



2. Artesa de Segre (La Noguera). Marc històric i geofísic

Artesa de Segre

Artesa de Segre és un municipi de la comarca de la Noguera, situat a ambdós marges del riu Segre, en la més àmplia de les valls que forma la conca del Segre. Compta amb una extensió de 176 km2, la qual cosa el converteix en el municipi més gran de la comarca natural del Segre Mitjà. Pel que fa al nombre d’habitants (3.754), és el segon municipi de la Noguera.

El municipi està situat als peus de la serra prepirinenca del Montsec. El poble d’Artesa de Segre es troba ubicat en un indret geogràfic peculiar: envoltat per la serralada del Montsec, pel Castellot i pel riu Segre, la qual cosa el converteix en un paratge natural, de gran interès turístic.

El nom d'artesa s'associa a pastera o lloc enclotat, que s'identificaria amb la seva geografia.

Es creu que els primers pobladors de la zona van apareixer cap el 5000 a.c., en el Neolític però no fou fins el 1000 a.c. quan aprofitant la vora del riu van arribar nous pobladors del nord dels Pirineus, establint els primers nuclis poblacionals.

L'època romana es fa palesa en la vida de les contrades lleidatanes, i més concretament els s. III i IV. Després, fins el s.X, els visigots i àrabs també van poblar aquestes contrades, fins que Artesa va començar a aparèixer en la documentació oficial.

Va ser conquerida als musulmans pel comte Berenguer Ramon I de Barcelona i entregada al comte Ermengol II d'Urgell entre els anys 1023 i 1026, però va tornar a caure sota el domini àrab. El 1038 va tornar a formar part del comtat d'Urgell i venuda a Arnau Mir de Tost.

Durant 500 anys, va dominar la baronia per diferents senyors feudals, i l'any 1504 va passar a l'Abat de Montserrat gràcies al testament de Ramon Berenguer de Ponts-Ribelles.

Els monjos de Montserrat van construir un gran casal, la Granja, a mitjans del s.XVI, però el domini del monestir va acabar el 1835 amb la desamortització de Mendizabal i va passar a mans privades.

Entre el 1835 i el 1837 es va enderrocar el castell d'Artesa, durant la Primera Guerra Carlina, i es va construir el fort de Sant Jordi. A mitjans del s.XIX, Artesa no tenia cap nucli agregat.

El 8 de març de 1927, el rei Alfons XII concedí el títol de ciutat a Artesa i durant tot el segle XX petits nuclis es van anar agregant al nucli poblacional.

LA NOGUERA

La comarca de la Noguera limita administrativament al nord amb el Pallars Jussà (amb la muralla de la serra de Montsec), al nord est amb l’alt Urgell, a l’est amb el Solsonès, al sud amb el Pla d’Urgell (on a partir del canal de Pinyana el relleu s’eixampla) i a l’oest amb la Llitera i la Ribagorça (el curs de la Noguera Pallaresa representa avui la frontera administrativa). Des d’un punt de vista més aviat històric es poden delimitar quatre sectors dels quals el que ens ocupa és el Segre Mitjà, que té per centres subcomarcals la ciutat d’Artesa de Segre i la vila de Ponts, i constitueix, per la seva banda, una unitat amb un fort reconeixement històric i social.

Des d’un punt de vista físic la Noguera es divideix en dues grans unitats: l’alta i la baixa Noguera. Diferent de l’alta Noguera, encara que també amb relleu força trencat, és el del sector nord est de la comarca, la part alta del Segre Mitjà, amb altituds menors que van dels 1000 als 500 m. Aquesta part de la comarca presenta la configuració geològica característica de la Depressió Central, amb estrats horitzontals alternant margues i conglomerats. Aquesta zona entra en contacte per la part més nord est amb la morfologia i els materials característics del Solsonès. En conjunt, el Segre Mitjà es presenta com un sector d’altiplans entallats per l’erosió del Segre i dels seus afluents, amb valls relativament amples, on hi ha una gran diversitat de conreus que van des de les faixes hortícoles properes al riu fins a notables extensions de terra campa, oliveres i fins i tot vinya. L’extrem nord d’aquest sector és ocupat pel gran terme de la Baronia de Rialb, amb altituds compreses entre els 1000 m i els 400 m als indrets de la Serra i Gualter.

Tres són els grans rius de la comarca: el Segre i les dues Nogueres, la Pallaresa i la Ribagorçana. El Segre travessa la comarca de nord est a sud oest, fent de límit ponentí, en trets generals, de la comarca de la Noguera i la separa de la Llitera i de la Ribagorça. Dintre el seu recorregut pel límit comarcal s’embassa en els dos notables pantans de Canelles i de Santa Anna.

La comarca de La Noguera és la comarca més extensa de Catalunya i la seva capital és Balaguer. La grandària del territori noguerenc no es correspon, però, amb un terreny particularment apte per a la implantació i l’activitat de l’home. No obstant això, sabem que la comarca fou habitada des del neolític antic, aproximadament al 3.500 a.C., segons que ho confirmen les troballes de ceràmica epicardial i els instruments apareguts en diverses coves de la comarca.

A l’època final del bronze, aproximadament a la fi del primer mil·leni aC., la Noguera va enregistrar una etapa especialment rica i densa de poblament, com ho revelen les múltiples troballes en coves i en poblats a l’aire lliure. Alguns d’aquests poblats també es van continuar en l’època ibèrica, i d’altres s’erigiren de nou en diferents punts de la comarca.

La submissió dels ilergets i l’entrada al món romà representà per la comarca una etapa de pau i prosperitat, en la qual, els naturals assimilaren el nou sistema de vida i es plegaren als costums



romans. Els testimonis, sense ser abundants, són, però, significatius, com el sarcòfag del s. II dC. d’Àger.

Balaguer era ja una població important en l’època en la que els àrabs senyorejaven el país, segons les troballes fetes a l’indret d’Almatà. Amb la reorganització dels comtats cristians del sector de la Catalunya NE i tot seguit dels comtats de Pallars i Ribagorça, a càrrec dels comtes i marquesos tolosans, a l’inici del s. IX, aquesta terra es convertí aviat en un sector proper a la frontera i en zona d’expansió dels comtes d’Urgell, que des dels volts de l’any 1000 començaren a moure’s per estendre’s vers Balaguer i Lleida.

El primer capitost que es va destacar en la conquesta fou Arnau Mir de Tost, qui va emprendre nombroses conquestes pel que seria el futur vescomtat d’Àger. El sector de la comarca que ens ocupa, que és el centrat a Artesa de Segre i Ponts, també s’organitzà molt aviat, abans de la conquesta definitiva de Balaguer. La iniciativa de la conquesta d’Artesa vingué de la mà del comte de Barcelona Berenguer Ramon I, que la cedí en feu a Ermengol I d’Urgell. Pocs anys després però, passà a mans també, d’Arnau Mir de Tost. El sector de Ponts era del comte d’Urgell Ermengol IV. La conquesta definitiva de Balaguer l’any 1105 marca el límit de l’expansió dels comtes urgellesos, que d’ara en endavant hauran de pactar les seves conquestes amb els comtes de Barcelona. Durant el s. XIII es succeeixen nombroses disputes nobiliàries, que són apaivagades pels comtes de Barcelona, fins que l’any 1413 el comtat d’Urgell perd definitivament la seva autonomia i Balaguer esdevé capital d’una vegueria, així com també Camarasa.

Durant el segle XVI la Noguera esdevingué una de les comarques més fortament castigades pel bandolerisme. Més tard, també fou envaïda per l’exèrcit de Felip IV de Castella durant la Guerra dels Segadors, la qual representà la ruïna dels pobles de La Noguera. Durant els segle XVIII la comarca experimentà, a l’igual que la resta del país, un fort creixement, acompanyat d’una important expansió agrícola i una forta empenta constructiva que marcà el traçat definitiu de moltes poblacions.

Del 1810 al 1814 l’exèrcit de Napoleó també ocupà la major part de la comarca, però en general el segle XIX es caracteritzà per un creixement de les terres de la comarca, sobretot les de regadiu. Durant el segle XX la comarca no creix i és degut a l’emigració de la població agrària cap a les ciutats principals, sobretot Lleida i Barcelona i també cap a la capital de la comarca. Aquest factor de despoblació encara se sent amb més força a les zones de l’Alta Noguera.



3. Localització del patrimoni cultural

3.1. Relació dels elements del patrimoni cultural inventariats i catalogats

3.1.1. Béns Culturals d’Interès Nacional

Es relaciona a continuació el catàleg de Béns Culturals d’Interès Nacionals (BCIN) existents pels entorns de l’àrea afectada pel Projecte. Estudi d’Impacte Ambiental. Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre.

T.M. Artesa de Segre

BCIN Castell d’Artesa / "Castellot".

Castell termenat, documentat entre 1018 i 1026. Els comtes Ermengol II d'Urgell i Berenguer Ramon I de Barcelona establiren un conveni en el primer quart del segle XI en el que es parlava del castell d'Artesam. El mateix segle el castell fou pres per Arnau Mir de Tost. El 1131 el tenia Guerau de Cabrera. Els Cabrera continuaren amb la possessió d'Artesa durant una sèrie d'anys, i apareix al testament de Guerau de Cabrera el 1205. És conegut pel nom de Castellot, resten bases de murs amb un monument religiós modern sobre seu. El fort de Sant Jordi ocupava el lloc del vell castell, tot i que no se'n sap res de segur i actualment el pujol fa de peanya a una representació escultòrica del Sagrat Cor. Segons sembla hi havia tres torres que foren tirades a terra per fortificar la vila el 1837.

BCIN. Monument històric. Registre BCIN/Catàleg BCIL 481-MH. Registre BIC R-I-51-6246. Disposició Decret 22/04/1949.Publicació BOE 05/05/1949.

BCIN Castell de Vilves.

Fortalesa dels segles XIV–XV d’estil constructiu Gòtic-Popular. Gran torre quadrada amb murs de protecció. Construcció de planta quadrada elevada amb carruatge de filades regulars, avui mancada de coronament, que probablement era emmerletat. La torre no té finestres ni altres obertures.

El vescomte Guerau de Cabrera, al seu testament de 1131 deixà al seu fill Ponç els castells de Vilves, Collfred i Anya, entre altres. El 1190, Sança de Rubió concedí als hospitalers de Sant Salvador d'Isot el delme del que ella posseïa en terme del castell de Collfred i el dret i els usatges dels molins i del castell del poble de Vilves. Tant collfred com Vilves consten especialment indicats entre els llocs del comtat d'Urgell, en la vinculació en favor de la Corona, el 1328. ambdós llocs foren assignats pel comte d'Urgell Jaume el dissortat a la seva germana Elionor. El rei Ferran

d'Antequera els donà a Francesc Vilamarí. El 1476 s'establiren pel sector uns capitans de mercenaris. A l'entrada del segle XVII, Vilves apareix com a domini de l'abat de Montserrat.

BCIN. Monument històric. Registre BCIN/Catàleg BCIL 486-MH. Registre BIC R-I-51-6254. Disposició Decret 22/04/1949.Publicació BOE 05/05/1949.

3.1.2. El patrimoni arqueològic

Es relaciona a continuació el catàleg de Jaciments Arqueològics (J.A.) existents pels entorns de l’àrea afectada pel Projecte. Estudi d’Impacte Ambiental. Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre.


J.A. Llosa del Pla. (J.A.)

Per arribar-hi s’agafa el camí que porta a l’Ermita del Pla des de les instal·lacions de la cooperativa. Es passa per davant d’aquesta ermita i s’agafa després el camí a la dreta i el primer a l’esquerra. Es tracta de dues tombes de llosa, quasi alineades una darrera l’altre i separades per 1 m aproximadament. Les lloses son senceres si bé, en una d’elles, una de les lloses laterals està trencada, possiblement per la pressió de la terra sobre ella. En aquesta mateixa tomba, en la llosa que fa de capçalera s’aprecia un rebaix circular que dona la sensació que sigui per posar-hi un bastó o ferro destinat a facilitar el suport de la llosa de tapadora. Aquest sepulcre té una llargada de 178 cm, una amplada màxima de 45 cm, i una fondària de 30 cm. El gruix de les lloses és de 7 cm. A la segona tomba li manca la llosa que tanca en la part dels peus. Aquest sepulcre té una llargada de 158 cm, una amplada màxima de 39 cm, i una fondària de 24 cm. El gruix de les lloses també és de 7 cm. Existeix encara una llosa de la coberta d’una de les tombes, que fa una llargada màxima de 111 cm per una amplada de 54 cm i un gruix de 4 cm. Encara es troben pels voltants lloses que tenen tot l’aspecte de formar part de les tapadores d’aquestes tombes. Es probable que en el mateix indret es trobin altres tombes encara per descobrir. En un lloc hi ha una pedra treballada, amb forma quadrada que, a mena d’estela, podria indicar la posició d'una tomba. Tot i no aparéixer material arqueològic que permeti atribuir una cronologia determinada a les tombes, donada la proximitat de l'ermita del Pla és probable que siguin d'època medieval.

J.A. Colldelrat. (J.A.) (Foto 1)

La troballa dels primers materials en aquest indret significa la culminació d’una tradició de troballes de destrals a tota la zona de la vessant del Grialó. Els materials trobats s’han identificat com a neolítics tardans i del primer bronze.



Bàsicament els materials es caracteritzen per la presència dels cordons adherits amb impressions digitals al seu llom. Alguns mugrons disposats per la superfície trenquen el ritme dels cordons. Aquests fragments pertanyen a vasos de diverses dimensions i gairebé tots de caràcter globular. Cal destacar també, dues vores, una amb digitacions de punta i amb el coll còncau, i l’altra vora de llavi pla i voreres perimetrals arrodonides convexes amb un coll còncau on hi observem un cordó en collarí també amb impressions digitals.

Tot aquest conjunt de materials és força homogeni. Són fragments ceràmic de pasta grollera i coccions molt probablement sense forn.

S’ha de destacar un fragment de punta de destral de pedra amb el fil apuntat convex formant un arc. Aquest materials no han aparegut, fins el moment actual, associats a les nombroses estructures que hi ha a l’indret. Aquestes se’ns mostren confoses.

J.A. Tossal de les Viudes. (J.A.)

Per accedir al tossal cal sortit d’Alentorn per la carretera LP-9132 en direcció a la carretera L-512. A l’alçada del punt quilomètric 1 cal girar a la dreta per un camí de terra. Per aquest camí cal recórrer 1,1 quilòmetres i aturar el cotxe a la vora del camí. Des del punt on es deixa el cotxe cal dirigir-se a peu fins al cim del turó que queda a la dreta del camí. Al cim hi ha un camp de conreu, però als extrems d’aquest camp, allà on aflora la roca poden observar-se diverses tombes de banyera excavades a la roca, algunes cobertes per terra i vegetació i totes espoliades i buides. En total són sis tombes de banyera, excavades a la roca, cinc de les quals estan in situ mentre que una està en un bloc de pedra que es troba en posició secundària. Totes les tombes tenen una llargada que oscil•la entre 1,85m i 1,9 m, i una amplada que va entre els 27 cm i els 55 cm. Destaquen diverses agrupacions de tombes. Hi ha un grup de dos enterraments i un altre de tres, en els que les banyeres sempre estan situades en paral•lel les unes de les altres. El camp de conreu en el que es troben els enterraments ha estat aplanat per facilitar els treballs agrícoles i arreu, als marges del camp poden observar-se grans blocs de pedra que han estat arrencats de terra. És possible que en algun d’aquests blocs hi hagi restes d’altres enterraments. Hi ha notícia que l’any 2000, mentre es realitzaven els treballs d’extracció d’aquests grans blocs de pedra, es van posar al descobert diversos retalls de forma rectangular, excavats a la roca. Se’n desconeixen les dimensions, i tot que podria tractar-se d’enterraments infantils, es desconeix la seva funció. En superfície no s’observen restes materials que puguin ajudar a la datació del conjunt.

J.A. Ermita Mezquita. (J.A.) (Foto 2)

S’hi troba les restes d’un mas el qual aprofita en els seus paraments pedra repicada, la qual podria provenir d’un petit edifici anomenat Ermita Mezquita, que té situat uns metres al nord. A la banda d’aquest mas s’hi troben Quatre sarcòfags d’època medieval.

J.A. Serrat del Sabater – I. (J.A.) (Foto 3 a 6)

Aquest jaciment, trobat el 1974 per J.R. González i J.I. Rodríguez estava situat en un lloc on s’hi practicava extracció de graves. Entre aquest any i 1983 s’hi van portar remocions de terres per tal de suavitzar el revolt de la carretera que va d’Artesa a Tremp, arrasant el possible jaciment.

Aquest petit assentament medieval estaria connectat amb una torre de guaita de planta quadrada (Sabater II) mitjançant un petit camí zigzaguejant (anomenat Sabater III).

J.A. Serrat del Sabater - II (torre) . (J.A.)

L’elevació o Serrat del Sabater II hauria estat ocupada per un petit assentament de l’Edat del Bronze. El caire estratègic de l’indret fou la causa de la tria realitzada durant l’Edat Mitjana per bastir una torre de guaita.

Quant a l’hàbitat prehistòric, referenciat per la presència de ceràmica feta a mà, es pot dir poca cosa degut a la seva destrucció. El fet que la ceràmica aparegués a l’interior de l’obra de la torre medieval, anuncia que ja era bastant destruït en aquella època. L’abundant presència de masses d’argila cremada amb empremtes vegetals recollides als voltants de la torre, ens parlen d’unes construccions d’hàbitat més o menys estables.

La torre, d’estructura rectangular, d’uns 6x9 metres, amb murs de 2 m d’altura era feta de carreus ben escairats, i podria correspondre a la part d’un conjunt que, juntament amb Tossal del Sabater I, defensaria aquesta part del Segre entre Montmagastre i Artesa.

J.A. La Balma del Clotar. (J.A.)

Balma ubicada en un aflorament de roca sorrenca al marge entre dos camps de conreu terrassats, molt tapada per la vegetació, especialment lledoners, oms, alzines i garrics.

S’accedeix al jaciment des del nucli de Vall-llebrera. Just arribar al poble, venint per la L-512 des d'Artesa de Segre, cal prendre el primer trencant a mà esquerra; en arribar a l'església de Sant Ponç, cal girar a l'esquerra i seguir un camí sense asfaltar durant uns 300 metres fins arribar a la cruïlla amb el camí de la costa de Sabater. En aquest punt cal prendre, en direcció sud-est, un altre camí i recórrer uns 100 m més. El jaciment es localitza als camps que es troben al sud del camí. Es tracta d'una petita balma, situada en un aflorament de pedra sorrenca orientada vers el sud, en la qual foren trobats diversos fragments de ceràmiques de filiació neolítica. Es tracta de les restes de dos bols de ceràmica a mà. El primer correspon a un vas hemisfèric amb les parets còncaves i la vora, d'uns 14 cm de diàmetre, amb tendència reentrant, i presenta diversos mugronets com a decoració plàstica. Aquest tipus de bol apareix normalment associat amb el segon bol localitzat al jaciment. Es tracta d'un vas circular també de parets còncaves amb la vora, d'uns 8 cm de diàmetre, reentrant. Presenta un motiu decoratiu incís a mode de dues bandes de triangles farcits que



disposen una línia en ziga-zaga que les separa, identificable amb les decoracions del grup de Treilles, força presents al sud de França durant el neolític mitjà-final. Aquestes troballes fan pensar que el jaciment conserva estratigrafia arqueològica, tot i que de moment no s'hi ha intervingut. L'estat dels nivells arqueològics sembla que no perilla, ja que la balma està força resguardada dels agents externs d'erosió, i no s'observen forats d'excavacions clandestines.

Cronologia inicial: Neolític Mig-Recent. Cronologia final: Bronze Antic

J.A. Llinars. (J.A.)

Es tracta d'unes construccions megalítiques, és a dir, construïdes amb grans blocs de pedra clavats verticalment a terra i que conformen una o vàries estances. Dins aquest petit bosc es poden observar tres d'aquestes construccions. La primera, Llinars I, consta d'un gran bloc de pedra calcària d'1 m. x 1'5 m. clavat verticalment a terra, que, juntament amb altres pedres caigudes, semblen conformar una estança, tot i que donat que només queda una de les pedres en posició original és difícil recuperar-ne la planta, així com identificar-ne una funcionalitat concreta. La segona construcció, Llinars II, com la primera, té un gran bloc de pedra d'1 m. x 1'5 m. clavat verticalment i, paral•lel a aquest, a poc més d'un metre, n'hi ha una altra una mica més petit que tancaria l'estança per davant. Manquen les pedres que tancarien els laterals, però es poden observar alguns grans blocs caiguts prop de la construcció que en podrien formar part. Finalment, pocs metres sota aquestes dues construccions es troba Llinars III, aquesta més bn conservada, ja que resten en psoició original varis blocs de pedra calcària formant el perímetre d'un tancat d'uns 4 metres quadrats. Sembla, a més, que la construcció consta de dues estances separades per un límit de pedres. Cal destacar un dels blocs de pedra del parament que presenta una forma arrodonida en la part superior, molt probablement efectuada per la mà de l'home. També cal remarcar que la mateixa roca natural de l'indret ha estat explotada com a cantera, i fins i tot es pot veure alguna marca de la barrina que s'utilitzà per extreure la roca. Així, els blocs de pedra que conformen aquestes construccions són autòctons de la zona. Totes les construccions estan assentades directament sobre la roca mare, amb el qual és poc probable que quedi sediment al seu interior, tot i que actualment està molt tapat per la vegetació i no es pot assegurar que no quedi potència arqueològica. Tampoc s'observa en superfície cap resta de ceràmica o material arqueològic que ajudi a precisar la cronologia d'aquestes construccions, així com no es poden atribuir a cap funcionalitat concreta.

J.A. Megàlits del Pla de Montargull. (J.A.)

Per arribar a l'indret on es troben les dues construccions megalítiques cal arribar fins al poble de Montargull per la carretera L-512 i agafar un camí sense asfaltar que es troba darrera les últimes cases del poble i que porta al cementiri. Cal seguir aquesta pista durant 980 metres, punt on hi ha una bifurcació. Aquí cal agafar el camí de la dreta i continuar durant 200 metres, on es pot aturar el cotxe, ja que les construccions es troben dins el petit bosc que queda a mà esquerra del camí. Cal

caminar uns 50 metres per arribar-hi des del camí. Es tracta de dues construccions megalítiques, molt pròximes l'una de l'altra, que estan força amagades per la vegetació. La primera té planta quadrangular, i el seu parament està format per varis blocs de pedra clavats a terra que delimiten un espai interior d'uns 4 metres quadrats. A part d'una de les pedres que està caiguda, la resta es conserven en el seu estat original. La segona construcció també presenta planta quadrangular, però el parament el conformen pedres més petites. Actualment només s'observen tres dels murs que tancarien l'estructura, molt tapats per la vegetació. Dins la primera construcció han crescut diversos arbres, fet que pot induir a pensar que queda potència arqueològica a l'interior, però tant per les referències orals, com pel fàcil accés a l'indret es creu que ambdós estructures han estat espoliades. Tampoc s'ha localitzat cap resta ceràmica pels volts d'aquestes estructures,fet que dificulta precisar-ne la cronologia. Tanmateix,la tipologia d'aquestes estructures sembla pertànyer a algun moment dins la prehistòria recent.

J.A. Comardent. (Foto 7 i 8)

Durant el mes de febrer de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva consistent en la prospecció dels terrenys afectats pel projecte de "Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres L-512, L-911, L-913, C-1412b, L-912, LP-9132 i C-14. Tram: Artesa de Segre/Ponts-Tremp;. Aquesta prospecció anava encaminada a la localització de noves restes de materials arqueològics en superfície i altres elements del patrimoni cultural, per tal de fer una valoració de la possible afectació del projecte sobre aquests. El projecte consta de diversos trams i alternatives. En l'àrea de prospecció 3 del projecte, en un tossal situat al nord del poble de Montargull, es localitzaren diverses estructures mig ocultes per la vegetació de la zona. S'observà una gran estructura quadrangular d'uns 20 metres de costat que presenta un sòcol de pedra i restes, en algun punt força evident, de paret de tàpia. Sembla correspondre a un gran tancat, segurament destinat a guardar el bestiar. També s'aprecien petits àmbits rectangulars delimitats per parets de pedra seca, de només una o dues filades d'altura, o per grans blocs de pedra. En ocasions aprofiten els afloraments de roca de la zona per adossar-s'hi. Es poden observar en diversos punts de turó i semblen correspondre a petites habitacions de difícil interpretació. Tant podrien estar relacionats amb algunes de les altres estructures existents a la zona, de cronologia evidentment moderna, o tractar-se de restes d'habitacions corresponents a una ocupació més antiga del lloc. En aquest mateix àmbit hi ha un tercer element constituït pel que semblen ser les restes d'una trinxera que presenta un traçat irregular definit per les característiques d'aquest tipus d'estructures. Es troba reblerta de terra i oculta per la vegetació en bona part del turó, per la qual cosa és impossible resseguir tot el seu traçat. No s'observa la presència de material ceràmic en superfície associat a cap de les estructures documentades, llevat de fragments de teula moderns a prop de la gran estructura quadrangular.

J.A. Tombes Medievals (Finca les Pletes). (J.A.)



Conjunt de tombes medievals situades damunt del cim del turó de Montmagastre, al costat de la casa de les Pletes. Monuments funerari, necròpolis amb tombes de lloses.

3.1.3. El patrimoni arquitectònic

Es relaciona a continuació el catàleg d’elements del Patrimoni Arquitectònic (P.A.) existents pels entorns de l’àrea afectada pel Projecte. Estudi d’Impacte Ambiental. Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre. En aquest llistat, s’inclouen els Béns Culturals d’Interes Local (BCIL), els Béns Culturals (B.C.), les masies catalogades (C.M.), i altres Elements d’Interes (A.E.), del Catàleg d’Artesa de Segre.


P.A. Pont d’Alentorn. / Restes del Pont Medieval. (Foto 9)

Obra popular del segle XIX Hi passa la carretera d'Artesa de Segre a Vilanova de Meià, que travessa el Segre per l'antic Pont d'Alentron, destruït durant la primera guerra Carlina i reconstruit posteriorment. Era un pont de 7 arcades a la carretera. Sobre del Segre.

Restes del Pont Medieval que fou destruït a la primera Guerra Carlina i reconstruït després uns cent metres més amunt, donant pas a la carreters d'Artesa a Vilanova de Meià i creant el nou llogaret del Pont de l'Alentorn. Restes de l'antic pont medieval sobre el riu Segre més amunt d'Artesa. Només es conserven algunes parts dels pilars que suportaven les voltes d'arcs rebaixats. Aquests pilars s'adapten al sentit del riu amb esperó per tallar l'aigua, tant a la part superior com a l'oposada. Estava construït amb murs de filades de carreus de pedra i formigó amb roques i carreus i terra amb calç a l'interior.

P.A. La Fabrica. P.A. La Fabrica habitatge del Cap. P.A. La Fabrica habitatges dels treballadors. P.A. Capella de la Mare de Déu del Roser. (B.C.) (Foto 10)

Edificis d’estil Noucentista.

Fàbrica de filats de cotó amb 8660 peus, que donava feina a 259 treballadors. Feta de segle XX va quedar en desús al 1965. Edifici industrial aïllat, amb un cos principal d'administració i un cos lateral més allargat de treball. El cos principal, simètric, remarca l'entrada i l'espai de rebedor. Ràfecs assenyalant les alçades de planta baixa i pis. Finestres d'arc rebaixat. El cos lateral, més neutre estilitza els recursos constructius per donar-li més ritme, tot potenciant una mena de rosassa de totxo ceràmic. És l'element més important de l'edifici noucentista.

Habitatge del Cap. Vivenda unifamiliar aïllada de planta baixa i pis. Aquesta està feta d'elements de totxo ceràmic que remarquen les alçades i les línies horitzontals de la mateixa. Molt decorada i ús de fusta en les finestres.

Habitatges dels treballadors. Vivendes en en filera de planta baixa i dos pisos amb sòcol de pedra. L'accés consisteix en un arc de mig punt i composició, en general, simètrica i predomina l'horitzontalitat. Finestres agrupades per tal de remarcar l'horitzontalitat i balconeres que fan de contrapunt.

La Capella de la Mare de Déu del Roser., es un edifici aïllat, de planta rectangular, en el recinte de la fàbrica de començaments del s. XX, amb edificis singulars que formaven un centre industrial. La capella va ésser modificada, restant la portalada adovellada que forma un arc de mig punt situada al centre de l'edifici. Els nous habitacles s'han adaptat a la composició de simetria que definia l'antiga capella, amb elements també historicistes: porxos amb arcades i pilastres de suport. La coberta és a quatre vessants té teula plana.

P.A. Ermita de Sant Salvador d'Alentorn. (B.C.) (Foto 11)

Ermita del segle XIX, d'una nau encastada sota una balma. Es troba adaptada a aquesta roca, amb tres façanes, essent la lateral reforçada per dos contraforts i amb accés per la de llevant. El portal, descentrat, té una llinda amb arc rebaixat i dues petites espitlleres als laterals, Un petit campanar de cadireta a sobre el carener que s'uneix amb la balma i conté una campaneta. Hi ha restes de murs més antics pels voltants de la capella.

A prop d'aquesta ermita troglodítica, al pla de les Viudes, hi ha sepultures excavades a la roca.

P.A. Església parroquial de Sant Climent de Vilves. (BCIL)

Església d’estil Romànic dels segles XI – XVIII. Església de planta rectangular d'una sola nau amb absis semicircular romànic i capella neoclàssica adossada al mur. La façana principal té un portal adovellat amb un arc de mig punt. Una finestra espitllerada il•lumina el cor i a sobre del carener s'assenta un campanar de cadireta amb dues obertures i una petita a sobre del centre i reforçat amb un cobert afegit a la part posterior. L'absis està molt malmès conservant un ràfec de lloses de pedra sota les cobertes reformades i aixecades respecte l'original.

Annexa al castell de Vilves. El lloc fou de la senyoria Orfresina de Montcada i posteriorment pertanyé al monestir de Montserrat. Amb les obres d'arranjament dels carrers i del davant del temple, s'enderrocà part de la capella neoclàssica afegida anteriorment. A l'interior es conserva una pica de pedra amb decoracions en relleu.



P.A. Casa i Portal al carrer d’Amunt. (B.C.)

Obra d’estil popular del segle XVI (1562)

Com a representant de les antigues vivendes de la vila closa, aquesta es una casa de portal dovellat en pedra polida i escut a la clau de la llinda. La resta de la construcció força malmesa pel pas del temps i els afegits actuals.

Portal de mig punt de dovelles regulars que donava entrada a l'antiga vila closa, bigues de fusta i murs de carreus irregulars

P.A. Església parroquial de Sant Ponç de Vall-llebrera. (B.C.)

Obra del segles XVI. Església d'una nau amb capelles, sagristia i garatge adossat lateralment. La façana principal té una composició amb un eix central definit per la porta amb arc de mig punt i grans dovelles regulars sobre una imposta. A sobre hi ha una fornícula i un rosetó amb calat de pedra rematat per una espadanya de dues obertures, amb una campana. La coberta és de dues vessants sobre la planta rectangular. L'edifici té un atirantat metàl·lic de reforç.

P.A. Església de Sant Serni o Sant Sadurní de Vall-llebrerola. (B.C.) (Foto 12)

Església d’estil Romànic, del segle XI

Església aïllada i envoltada pel fossar del lloc. És d'una nau amb volta de canó i absis semicircular. L'absis té cinc trams dividits per lesenes amb doble arcuació sobre mènsules decoratives. La finestra estava mig tapiada. Una altra finestra és a sota del carener. Al mur de migjorn han estat descobertes dues finestres de doble esqueixada amb arc de mig punt amb pedra tosca. A ponent es troba la porta amb arc de mig punt, finestra espitllera i campanar de cadireta.

El castell i lloc de Vall-llebrerola són esmentats el 1011 quan els canonges de Montmagastre actuaren contra Berenguer Bernat de Vall-llebrera per causa que aquest es volia apropiar de l'església de Sant Sadurní. Pertanyé a Sant Miquel de Montmagastre fins el 1592 i després a Sant Pere d'Àger. L'espadanya data del 1902.

P.A. Casa Pedrol.

Edifici d’estil popular, del segles XVI (1598). Habitatge unifamiliar aïllat de planta baixa i dos pisos, amb afegits a l'accés. El material de construcció és de pedra i el portal és de dovelles, mentre la resta són de pedra irregular. Cantonades reforçades i escopidors de pedra polida. Alguns llindes són de fusta. Els ràfecs són de rajola i coberta amb teula àrab.

P.A. Antiga Església de Santa Maria de Montargull. (B.C.) (Foto 13)

L'església des d'antic havia pertangut a St. Pere d'Àger. El 1835 fou adscrita a la diòcesi de Lleida i, recentment, a la seu d'Urgell. Les restes de l'edifici que tenim són renaixentistes, del segle XVI. El 1965 és enderrocat i deixa de ser parròquia del poble ja que se'n començà a construir una de nova. De la parròquia de Santa Maria de Montargull depenien les de Folquer i Comiols. A les immediacions hi ha algunes tombes medievals (finca les Pletes).

Edifici situat a la vessant sud del lloc. És de planta rectangular, avui força malmés. La planta està delimitada per la capçalera, a ponent, i per la façana principal, orientada a llevant, amb les restes molt malmeses de la portada, en arc de mig punt dovellat, i del rossetó, ubicat damunt seu. Façana amb remat recte coronada per un campanar d'espadanya de dos pis, el superior més petit. Els murs laterals estan configurats interiorment per quatre ninxols o fornícules, per allotjar imatges, units per una cornisa. Es conserven restes de l'arc rebaixat del cor. L'edifici estava cobert amb volta de canó, a l'interior, i a doble vessant a l'exterior.

P.A. Nova Església parroquial de Santa Maria de Montargull. (B.C.) (Foto 14)

Nova església construïda a mitjans del segle XX, de planta romboïdal amb eix principal definit per la diagonal més llarga. En un extrem es troba un petit porxo amb un pilar al vèrtex. A l'altra punta, a sobre del presbiteri, que té dues absidioles laterals, s'aixeca un esvelt campanar de cadireta amb tres pilars de maó. La coberta de teula àrab es troba damunt d'un cèrcol perimetral de formigó armat, adaptant-se a susdita planta.

P.A. Carrer Major de Montargull.

Carrer a dalt del turó on es troba el casc antic del poble medieval. És de forma irregular adaptat a la topografia, amb sortida en forma de L per unes voltes cap a l'església antiga de la vall. Destaca entre els seus casals un portal amb grans dovelles de pedra, en arc de mig punt, d'època medieval. En el paviment s'hi troben restes de lloses de pedra i pedres de rieres o còdols. Hi ha diferents edificis catalogats com Cal Pejan (P.A.), un gran casal cantoner de planta baixa i dos pisos amb pati d'accés a la vivenda i al celler. Portal de pedra polida i arc de mig punt al celler. Els arrebossats tapen bona part de la qualitat antiga de les pedres.

P.A. Església de Sant Gil del Folquer. (B.C.) (Foto 15)

Església d’estil Renaixentista del segle XVII (1625)

Temple de planta rectangular i d'una nau, amb capella adossada al lateral. La façana principal té un porta amb arc de mig punt formada per grans dovelles regulars sobre impostes. Al centre, a la clau té un creu esculpida. Al damunt hi ha una fornícula i un rosetó amb cala t de pedra. L'espadanya, de dos badius, té la coberta modificada i una bala d'un obús fa de campana. El lateral afegit és



neoclàssic amb la coberta volada sobre un ràfec de maó i teula. A l'interior hi ha una pila baptismal de pedra amb una creu en relleu.

P.A. Folquer. (Foto 16 a 19)

Hostal de Dalt i corral de l’Hostal de Dalt i Hostal de Baix i corral de l’Hostal de Baix.

P.A. L’Estudi. (A.E.) (Foto 22)

Casa de dues plantes en estat de ruines.

P.A. La Central. (C.M.) (Foto 21)

Masia en procés de restauració.

P.A. La Teuleria. (C.M.)

Habitatge rural amb coberts annexats.

P.A. Masia Plens. (C.M.) (Foto 22)

Masia totalment restaurada amb dos habitatges independents i un cobert annexe.

P.A. Masia Taquel. (C.M.) (Foto 23)

Habitatge rural amb coberts annexats.

P.A. Cal Benjamin. (C.M.) (Foto 24)

Casa de planta rectangular amb un garatge adossat.

P.A. Cal Sardanet. (C.M.) (Foto 24)

Masia en bon estat de conservació.

P.A. Can Terrers. (C.M.) (Foto 25)

Petita masia aïllada.

P.A. Cal Miquel. (C.M.)

Masia envoltada de coberts amb un pati central.

P.A. Cal Xollat. (C.M.) (Foto 26)

Masia que pertany a una explotació ramadera, a peu de carretera.

P.A. Cal Bareu. (C.M.)

Masia de planta rectangular amb uns coberts al costat.

P.A. Escola. (C.M.)

Antiga escola del poble.

P.A. Cal Fité. (C.M.)

Masia en bon estat amb un seguit de granges i coberts al voltant.

P.A. Cal Fité Vell. (C.M.) (Foto 27)

Masia en desús amb un seguit de coberts formant un pati interior

P.A. Cal Gomis. (C.M.) (Foto 28)

Masia de planta rectangular amb uns coberts adjacents.

P.A. Cal Gutierrez. (C.M.) (Foto 29)

Habitatge a peu de carretera amb dos coberts adjacents.

P.A. Cal Pau. (C.M.) (Foto 29)

Habitatge a peu de carretera amb un petit cobert.

P.A. Cal Mariano. (C.M.)

Habitatge de planta rectangular amb un cobert adjacent.

P.A. Cal Quelo. (C.M.) (Foto 30)

Masia de planta rectangular amb uns coberts adjacents.

P.A. Cal Sala. (C.M.) (Foto 31)

Masia amb uns coberts i una granja a peu de carretera.

P.A. Cal Sodori. (C.M.) (Foto 32)



Habitatge de planta rectangular amb uns coberts adjacent.

P.A. Restaurant Sant Jordi. (A.E.) (Foto 33)

Restaurant amb un cobert adjacent.



4. Prospecció arqueològica preventiva

4.1. Mètode emprat en el treball de camp.

Entre els dies 11 i 19 de novembre de 2010 s’ha dut a terme una Prospecció Arqueològica Superficial a l’àrea afectada pels trams: Tram A Vall-llebrera 1 i 2, Tram B (comú), Tram C Montargull 1 i 2, Tram D (comú) i Tram E Folquer 1 i 2, proposats al Projecte. Estudi d’Impacte Ambiental. Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre. Aquesta prospecció anava encaminada a localitzar noves restes de materials arqueològics en superfície i diferents elements patrimonials, amb l’objectiu de poder fer una valoració sobre la possible afectació del projecte sobre els mateixos (Veure documentació gràfica).

La prospecció superficial s’ha realitzat sota la direcció de l’arqueòleg Miquel Gurrera i Martí juntament amb els arqueòlegs Miquel Martí i Rosell i Roser Pou i Calvet i el geògraf tècnic especialista en SIG Àlex Moreno Gómez, de l’empresa ATICS SL, seguint el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

S’ha procedit ha prospectar les zones afectades pel nou projecte i el seu entorn immediat. Amb aquesta finalitat es van establir 7 àrees de prospecció (A.P.), a partir de les característiques del projecte, i dels diferents trams projectats (Veure documentació gràfica). Així, la correspondència entre les àrees de prospecció i els trams en els quals es divideix el projecte és la següent:

Tram A Vall-llebrera 2: A.P. 1.

Tram B (comú): A.P. 2.

Tram C Montargull 2: A.P. 3.

Tram D (comú): A.P. 4.

Tram E Folquer 1 i 2: A.P. 5.

Tram A Vall-llebrera 1: A.P. 6.

Tram C Montargull 1: A.P. 7.

Per dur a terme la prospecció, els tècnics han inspeccionat sobre el terreny les zones que s’havien establert amb anterioritat fins recórrer tota la superfície a estudiar, alhora que s’omplia una fitxa amb els resultats. Si en una àrea de prospecció es constatava la presència de materials arqueològics

susceptibles d’indicar l’existència d’algun jaciment, es determinava el camp o la zona on s’havia documentat el material com a Zona d’Expectativa Arqueològica (Z.E.A.). Durant aquestes tasques de prospecció no s’ha delimitat cap Z.E.A.

Per altra banda, si en alguna de les zones prospectades es constatava la presència esporàdica de materials arqueològics, sense que les troballes tinguessin la suficient entitat per indicar l’existència d’un jaciment arqueològic en el subsòl, aquests eren classificats com a Troballes Aïllades (T.A.). Durant aquestes tasques de prospecció, tot i la presència d’alguns materials ceràmics moderns als entorns dels nuclis poblacionals, no s’ha determinat cap T.A..

Les edificacions, béns immobles i elements patrimonials localitzats durant la prospecció, que no es troben catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i/o al catàleg de Bens a Protegir del terme municipal d’Artesa de Segre, però que tenen certa rellevància històrica i/o arquitectònica, s’han identificar amb les sigles E.D. Així, ha estat possible definir 22 E.D. de característiques singulars cadascuna d’elles.

Alguns trams d’aquest projecte ja es varen prospectar durant la intervenció efectuada entre els dies 24 i 28 de febrer de l’any 2007, amb motiu de la realització del Projecte Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres L-512, L-911, L-913, C-1412b, L-912, LP-9132 i C-14. Tram: Artesa de Segre/Ponts-Tremp. En la prospecció d’enguany s’han prospectat les variacions i modificacions realitzades en el projecte constructiu.3

4.2. Resultats de la Prospecció Superficial

ÀREES DE PROSPECCIÓ (A.P.)

ÀREA DE PROSPECCIÓ 1 (A.P. 1). Tram A Vall-llebrera 2: es localitza entre l’inici d’aquest tram a la carretera C-14 i la zona on enllaça amb el tram de Vall-llebrera 1 i el Tram B (comú). Es documenten zones ermes i abocaments moderns als marges carretera C-14, camps llaurats i terrasses amb cereals i farratges (Tram de nou traçat). Un cop enllaça amb la carretera L-512 el traçat d’aquest tram transcorre, bàsicament, solapat a l’actual L-512, amb millores puntuals d’alguns revolts i evitant els actuals nuclis poblacionals. Es documenten camps llaurats als marges de la carretera L-512, terrasses amb conreu de cereals i zones de bosc i matolls i afloraments de graves.

3 DÍAZ, J., (inèdit), Memòria de la prospecció superficial i estudi de l’impacte sobre el Patrimoni Cultural (Arqueològic, Paleontològic i Arquitectònic). E.I.A. Projecte. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres L-512, L-911, L-913, C-1412B, L-912, LP-9132 i C-14. Tram: artesa de segre/ponts-tremp. Gener de 2008. Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona.



A la zona del J.A. Serrat del Sabater I, un jaciment arrasat, que estava situat en un lloc on s’hi practicava extracció de graves, on posteriorment s’hi van portar a terme remocions de terres per tal de suavitzar el revolt de la carretera que va d’Artesa a Tremp, actualment s’hi documenta un camp amb plantació de cereals i els talussos on s’observen els rebaixos per l’extracció graves. No es va documentar cap resta arqueològica, ni moble ni immoble a la zona on es té previst desenvolupar el nou traçat projectat.

Un cop passada la zona del jaciment, el tram A Vall-llebrera 2, torna a transcórrer pels marges de carretera L-512, on es localitzen terrasses ermes, camps amb cereals, afloraments de roques i grans camps amb plantacions de cereals. (Veure documentació gràfica) (Foto 34 a 51)

A l’A.P. 1, es documenten les E.D. 1, 2, 3, 4 i 5.

Ni a la zona del Jaciment del Serrat del Sabater I, ni a la resta de l’A.P. 1 no s’ha documentat cap resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

ÀREA DE PROSPECCIÓ 2 (A.P. 2). Tram B (comú): es localitza entre la zona on enllaça amb els Trams A Vall-llebrera 1 i 2 i l’inici del Tram C Montargull 2. El traçat d’aquest tram transcorre, bàsicament, pel damunt de l’actual L-512, Es documenten camps llaurats als marges de la carretera L-512, terrasses amb conreu de cereals i zones de bosc i matolls amb afloraments de roques. (Veure documentació gràfica) (Foto 52 i 53)

A l’A.P. 2 no s’ha documentat cap resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

ÀREA DE PROSPECCIÓ 3 (A.P. 3). Tram C Montargull 2: es localitza entre el Tram B (comú) i Tram D (comú), variant oest de Montargull. El traçat d’aquest tram transcorre a l’inici i al final de l’A.P., bàsicament, per damunt de l’actual L-512 amb millores puntual d’alguns revolts. Es documenten camps germinats als marges de la carretera L-512, terrasses amb conreu de cereals i zones de bosc i matolls, amb afloraments de grans blocs de roca. El nou traçat d’aquest tram, la variant de Montargull, transcorre per una zona de bosc i matolls a l’oest del nucli poblacional amb un nou viaducte. Als enllaços d’aquest nou tram amb l’actual carretera L-512 s’hi documenten abocaments de pedres i runa. Al final de l’A.P., es solapen les dues alternatives de tramificació determinades com a Tram C Montargull 1 i 2.

S’han prospectat en profunditat els marges de la zona delimitada actualment con a J.A. Comardent, Z.E.A. 2 de l’E.I.A. realitzat l’any 2007, amb resultats negatius. Fora de la zona delimitada com a jaciment no s’ha documentat cap més resta de trinxeres ni de murs. (Veure documentació gràfica) (Foto 54 a 63)

A l’A.P. 3, es documenten les E.D. 6, 7 i 8.

A l’A.P. 3 no s’ha documentat cap resta arqueològica, ni bens mobles ni immobles.

ÀREA DE PROSPECCIÓ 4 (A.P. 4). Tram D (comú): es localitza entre el Tram C Montargull 1 i 2 i el Tram E Folquer 1 i 2. El traçat d’aquest tram transcorre, bàsicament, per damunt de l’actual L-512 amb millores substancials d’alguns revolts. Es documenten camps germinats als marges de la carretera L-512, terrasses amb conreu de cereals i extenses zones de bosc i matolls amb afloraments de grans blocs de roca. (Veure documentació gràfica) (Foto 64 i 65 )


ÀREA DE PROSPECCIÓ 5 (A.P. 5). Tram E Folquer 1 i 2: es localitza entre el Tram D (comú) i el final del projecte passada al zona de Folquer. El traçat del Tram E Folquer 2, transcorre, bàsicament, per damunt de l’actual L-512 amb millores puntuals del traçat. Es documenten camps germinats als marges de la carretera L-512, terrasses amb conreu de cereals i zones de bosc i matolls amb afloraments de roca. El Traçat del Tram Folquer 1 transcorre per una zona de nova ocupació, on es documenten camps amb plantacions de cereals i camps llaurats. A la zona de l’Hostal de Folquer (Hostal de Dalt i de Baix) el Tram Folquer 1 transcorre per una zona a l’oest d’aquest antics hostals, per uns camps llaurats i per una zona de bosc i matolls amb afloraments de roca. Passada la zona dels Hostals de Folquer, i fins el final del traçat, les dues alternatives circulen pel marge de la carretera, per un gran camp erm i per una zona de bosc i matolls amb afloraments de roca.

A les zones de bosc d’aquests paratges dels entorns de Folquer es documenten restes de llaunes de conserves de l’avituallament dels soldats, utilitzades durant la Guerra Civil Espanyola. No s’hi han documentat ni trinxeres ni restes de materials bèl·lics associades, però no es pot descartar la presencia de trinxeres en aquestes zones, actualment no visibles, degut a la vegetació existent. (Veure documentació gràfica) (Foto 66 a 75)

A l’A.P. 5, es documenten les E.D. 9, 10 i 11.


ÀREA DE PROSPECCIÓ 6 (A.P. 6). Tram A Vall-llebrera 1: es localitza entre la carretera C-14 i la zona on enllaça amb el tram de Vall-llebrera 2 i el Tram B (comú).Tram de nou traçat. Es



documenten camps llaurats als marges carretera C-14, extenses zones amb camps i terrasses amb plantacions de cereals i farratges, i intercalades, zones de bosc i matolls amb afloraments de roca. (Veure documentació gràfica) (Foto 75 a 89)

A l’A.P. 6, es documenten les E.D. 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 i 20.


ÀREA DE PROSPECCIÓ 7 (A.P. 7). Tram Montargull 1: es localitza entre dos trams de l’actual carretera L-512, on connecta amb el tram Montargull 2. Tram de nou traçat, el projecte es separa del traçat de la carretera L-512, per passar per l’est del poble de Montargull, en el que serà la variant est d’aquesta població, l’àrea és ocupada per camps de conreu de cereals i petites zones de bosc.

A l’A.P. 7, es documenta el J.A. Comardent. S’han prospectat en profunditat els marges de la zona delimitada actualment com a Z.E.A. 2, de l’E.I.A. realitzat l’any 2007, amb resultats negatius. Fora de la zona delimitada com a jaciment no s’ha documentat cap més resta de trinxeres ni de murs. (Veure documentació gràfica) (Foto 90 a 93)

A l’A.P. 7, es documenten les E.D. 21 i 22.


EDIFICIS RELLEVANTS NO CATALOGATS (E.D.)

E.D. 1, es localitza al final de l’A.P. 1. Coordenades: x: 339883, y: 4641516. Cobert de planta rectangular amb coberta de teula a una vessant, amb obertures a la paret del cobert i una pica de pedra a la part posterior. (Veure documentació gràfica) (Foto 94 i 95)

E.D. 2, es localitza al final de l’A.P. 1. Coordenades: x: 341442, y: 4643393. Pleta abandonada, construïda sobre una balma obrada, refugi de pastors. (Veure documentació gràfica) (Foto 96 a 98)

E.D. 3, es localitza al final de l’A.P. 1. Coordenades: x: 341395, y: 4643745. Cobert i pleta construïda amb pedra i morter de calç. (Veure documentació gràfica) (Foto 99 i 100)

E.D. 4, es localitza al final de l’A.P. 1. Coordenades: x: 341483, y: 4643976. Maset. (Veure documentació gràfica) (Foto 101)

E.D. 5, es localitza al final de l’A.P. 1. Coordenades: x: 341387, y: 4644155. Cobert. (Veure documentació gràfica) (Foto 102)

E.D. 6, es localitza a l’A.P. 3. Coordenades: x: 341555, y: 4647190. Es tracta de les restes d’un mas o d’un gran tancat que només conserva una de les parets en alçat. (Veure documentació gràfica) (Foto 103)

E.D. 7, es localitza a l’A.P. 3. Coordenades: x: 341655, y: 4647610. Cobert i pleta construïts amb pedra i morter de calç. (Veure documentació gràfica) (Foto 104)

E.D. 8, es localitza a l’A.P. 3. Coordenades: x: 341624, y: 4647634. Coberts i pletes enderrocades. (Veure documentació gràfica) (Foto 105)

E.D. 9, es localitza a l’A.P. 5. Coordenades: x: 343959, y: 4653280. Cobert enderrocat. (Veure documentació gràfica) (Foto 106)

E.D. 10, es localitza a l’A.P. 5. Coordenades: x: 343938, y: 4653557. Es tracta de les restes d’una petita cabana de pedra seca de planta rectangular. No es conserva la coberta. (Veure documentació gràfica) (Foto 107 i 108)

E.D. 11, es localitza a l’A.P. 5. Coordenades: nord x: 343949, y: 4653683; sud x: 343926, y: 4653382. Es tracta de les restes d’un camí de ferradura estret que conserva en diferents punts un mur lateral de pedra seca i de poca altura que el delimita per la banda externa. Sembla finalitzar, o iniciar-se, en una mena de retall rectangular excavat al terreny natural del qual desconeixem la seva funció. (Veure documentació gràfica) (Foto 109, 110 i 111)

E.D. 12, es localitza a l’A.P. 6. Coordenades: x: 340816, y: 4639118. Cabana de volta sota marge. (Veure documentació gràfica) (Foto 112)

E.D. 13, es localitza a l’A.P. 6. Coordenades: x: 341203, y: 4640795. Aixopluc sota marge de pedra seca amb una gran llosa per coberta. (Veure documentació gràfica) (Foto 113)

E.D. 14, es localitza a l’A.P. 6. Coordenades: x: 341403, y: 4640809. Mas amb torre. Construcció en diferents nivells. La torre es fa servir com a cisterna. (Veure documentació gràfica) (Foto 114 i 115)

E.D. 15, es localitza a l’A.P. 6. Coordenades: x: 341456, y: 4642458. Es tracta d’un gran tancat de planta rectangular fet en pedra seca que presenta una petita cabana al seu interior, en un dels angles. La cabana també està feta en pedra seca i presenta coberta de teula àrab a un vessant. En un dels angles superiors de l’entrada es pot veure una pedra amb una data inscrita corresponent a 1943 i les inicials RMS. (Veure documentació gràfica) (Foto 116, 117 i 118)



E.D. 16, es localitza a l’A.P. 6. Coordenades: x: 341609, y: 4647347. Es tracta de les restes d’una barraca de pedra seca, de planta rectangular i coberta a un vessant. La coberta està totalment caiguda. (Veure documentació gràfica) (Foto 119)

E.D. 17, es localitza a l’A.P. 6. Coordenades: x: 341674, y: 4644594. Es tracta d’un gran tancat de planta rectangular fet en pedra seca. (Veure documentació gràfica) (Foto 120)

E.D. 18, es localitza a l’A.P. 6, en un aflorament rocós. Coordenades: x: 341606, y: 4644792. Es tracta d’un pou que presenta una estructura externa de planta quadrangular feta en pedra seca i amb coberta de teula àrab a un vessant. (Veure documentació gràfica) (Foto 121)

E.D. 19, es localitza a l’A.P. 6, en el mateix aflorament rocós que l’E.D. 18. Coordenades: x: 341589, y: 4644772. Es tracta d’unes petites balmetes obrades que aprofiten com a sostre l’aflorament rocós, al qual se li adossen uns petits murs fets en pedra seca. (Veure documentació gràfica) (Foto 122)

E.D. 20, es localitza a l’A.P. 6. Coordenades: x: 341696, y: 4644795. Es tracta de les restes d’una mas o d’un gran tancat que només conserva una de les parets en alçat. (Veure documentació gràfica) (Foto 123)

E.D. 21, es localitza a l’A.P. 7. Coordenades: x: 341637, y: 4647306. Es tracta d’un mas de planta rectangular fet amb parets de pedra sense treballar llevat de les de les cantonades i les que envolten la porta d’entrada de la planta baixa. Aquesta és rectangular i amb llinda de fusta. L’edifici té una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. S’articula en planta baixa, pis i golfes, i presenta una entrada independent al primer pis, a la qual s’accediria mitjançant una escala. Al seu costat presenta un cos, també de pedra, afegit, que ha estat ampliat amb obra nova de totxo (Foto 124).

E.D. 22, es localitza a l’A.P. 7. Coordenades: x: 342212, y: 4648315. Es tracta d’un gran cobert de pedra seca, reforçat i ampliat amb obra nova de totxo. Presenta coberta de doble vessant feta d’uralita. (Veure documentació gràfica) (Foto 125)

4.3. Conclusions d’interès arqueològic

La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte. Estudi d’Impacte Ambiental. Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre, ha permès comprovar la inexistència de restes arqueològiques en superfície, en la majoria de les zones prospectades.

S’ha procedit a prospectar les zones afectades pel projecte, vuit Trams, i el seu entorn més inmediat. Amb aquesta finalitat es van establir 7 àrees de prospecció (A.P.). Aquest treball va estar realitzat per l’equip d’arqueòlegs que examinaren els diferents camps i camins, que, a partir del projecte es veuran afectats de forma directa.

Durant aquesta prospecció s’han documentat 22 construccions i/o edificis rellevants no catalogats (E.D.). Són construccions relacionades amb la pagesia, coberts, masos i barraques de pedra seca i un camí ramader, de les que caldrà valorar la seva importància i el grau d’afectació que tindran, per preveure l’actuació sobre d’elles.

D’altra part, cal tenir en compte que els resultats de tota prospecció superficial han de ser considerats únicament com a orientatius. Per tal que resulti més fiable, la prospecció superficial ha de ser realitzada quan les condicions del terreny permeten la correcta inspecció visual de la seva superfície. En el cas de les zones de bosc i matolls molt densos els resultats de les prospeccions no són determinants. En el cas de les prospeccions realitzades en el curs dels estudis d’impacte sobre el patrimoni de qualsevol obra d’infraestructura, el moment escollit per a dur-les a terme ve marcat per les necessitats i terminis d’execució del projecte, de manera que en molts dels casos els terrenys sobre els quals es realitzen aquelles no presenten les millors condicions per a ser prospectats.

Per aquests motius exposats anteriorment, es proposarà com a mesura correctora de caràcter general un programa de control arqueològic dels rebaixos.

Les dades obtingudes durant la prospecció superficial i presentades a l’estudi, ens permetran adoptar les mesures correctores adients per tal de no afectar el patrimoni ja documentat, i evitar la destrucció de noves restes que poguessin aparèixer.



5. Afectació i mesures correctores sobre el patrimoni cultural.

Tots aquests elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic s’han classificat en funció del grau de protecció de l’element patrimonial (BCIN/ J.A. / P. A.) segons la Llei (9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català). Per tant cada un d’ells presenta un Nivell de Sensibilitat d’acord amb aquesta protecció. La divisió és la següent:

• Aquells elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic que estan declarats BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional, segons la Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català). Els elements patrimonials amb aquesta catalogació reben la més alta protecció, segons la citada legislació.

Els seu Nivell de Sensibilitat és Molt Alt i, conseqüentment, es produiria una pèrdua permanent d’aquest patrimoni, sense cap possible recuperació, ni amb l’aplicació de mesures protectores o correctores.


BCIN Castell d’Artesa / "Castellot".

BCIN Castell de Vilves.

Cap d’aquests dos elements es veu directament afectat pel Projecte. Estudi d’Impacte Ambiental. Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre.

Mesures correctores:

Preservar-los de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments temporals, etc.).

• Aquells elements del Patrimoni Arqueològic que estan catalogats i per tant protegits segons la Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català. Degut a aquest grau de protecció, cada un d’aquests elements té un Nivell de Sensibilitat Alt i el seu entorn més immediat un nivell de Sensibilitat Moderat. És per això que s’haurien d’aplicar mesures correctores o protectores severes.


J.A. Llosa del Pla.

J.A. Colldelrat. (J.A.)

J.A. Tossal de les Viudes. (J.A.)

J.A. Ermita Mezquita. (J.A.)

J.A. Serrat del Sabater - II (torre) . (J.A.)

J.A. La Balma del Clotar. (J.A.)

J.A. Llinars.

J.A. Megàlits del Pla de Montargull. (J.A.)

J.A. Comardent.

J.A. Tombes Medievals (Finca les Pletes). (J.A.)

Cap d’aquests jaciments es veu directament afectat pel Projecte. Estudi d’Impacte Ambiental. Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre.


Evitar qualsevol afectació directa sobre aquests elements del Patrimoni Arqueològic. Preservar-los de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments temporals, etc.).

J.A. Serrat del Sabater – I.

A la zona del J.A. Serrat del Sabater I, un jaciment arrasat, que estava situat en un lloc on s’hi practicava extracció de graves, on posteriorment s’hi van portar a terme remocions de terres per tal de suavitzar el revolt de la carretera que va d’Artesa a Tremp, actualment s’hi documenta un camp amb plantació de cereals i els talussos on s’observen els rebaixos per l’extracció graves. Tot i que durant la prospecció arqueològica no es va documentar cap resta arqueològica, ni moble ni immoble, es proposen mesures correctores per confirmar que el jaciment ja està destruït.




Aquest Jaciment Arqueològic queda plenament afectat pel Tram Vall-llebrera 2 del nou projecte.

Per tant, s’ha de preveure l’aplicació de mesures correctores intensives que consistiran en:

Realització d’una actuació arqueològica intensiva consistent en:

Control arqueològic intensiu a les zones afectades pel projecte dins l’àrea del jaciment. D’aquesta manera es comprovarà la presència o no d’estructures arqueològiques al subsòl.

En el cas d’obtenir resultats positius des del punt de vista de la localització de noves restes arqueològiques es farà necessària la realització d’una excavació en extensió de les mateixes, segons el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

• Aquells elements del Patrimoni Arquitectònic que estan catalogats i per tant protegits segons la llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català, i ells Cataleg de Bèns a Protegir del minicipi d’Artesa de Segre. Degut a aquest grau de protecció, cada un d’aquests elements té un Nivell de Sensibilitat Alt. És per això que hauran d’aplicar-se mesures correctores o protectores severes.


P.A. Pont d’Alentorn. / Restes del Pont Medieval.

P.A. La Fabrica. P.A. La Fabrica habitatge del Cap. P.A. La Fabrica habitatges dels treballadors. P.A. Capella de la Mare de Déu del Roser. (B.C.)

P.A. Ermita de Sant Salvador d'Alentorn. (B.C.)

P.A. Església parroquial de Sant Climent de Vilves. (BCIL)

P.A. Casa i Portal al carrer d’Amunt. (B.C.)

P.A. Església parroquial de Sant Ponç de Vall-llebrera. (B.C.)

P.A. Església de Sant Serni o Sant Sadurní de Vall-llebrerola. (B.C.)

P.A. Casa Pedrol.

P.A. Antiga Església de Santa Maria de Montargull. (B.C.)

P.A. Nova Església parroquial de Santa Maria de Montargull. (B.C)

P.A. Carrer Major de Montargull

P.A. Església de Sant Gil del Folquer. (B.C.)

P.A. Folquer (Hostal de Dalt i corral de l’Hostal de Dalt i Hostal de Baix i corral de l’Hostal de Baix).

P.A. L’Estudi. (A.E.)

P.A. La Central. (C.M.)

P.A. La Teuleria. (C.M.)

P.A. Masia Plens. (C.M.)

P.A. Masia Taquel. (C.M.)

P.A. Cal Benjamin. (C.M.)

P.A. Cal Sardanet. (C.M.)

P.A. Can Terrers. (C.M.)

P.A. Cal Miquel. (C.M.)

P.A. Cal Xollat. (C.M.)

P.A. Cal Bareu. (C.M.)

P.A. Escola. (C.M.)

P.A. Cal Fité. (C.M.)

P.A. Cal Fité Vell. (C.M.)

P.A. Cal Gomis. (C.M.)

P.A. Cal Gutierrez. (C.M.)



P.A. Cal Pau. (C.M.)

P.A. Cal Mariano. (C.M.)

P.A. Cal Quelo. (C.M.)

P.A. Cal Sala. (C.M.)

P.A. Cal Sodori. (C.M.)

P.A. Restaurant Sant Jordi. (A.E.)

Cap d’aquests elements patrimonials es veu directament afectat pel Projecte. Estudi d’Impacte Ambiental. Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre.


Evitar qualsevol afectació directa sobre aquests elements del Patrimoni Arquitectònic. Preservar-los de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments temporals, etc.).

• Aquells elements patrimonials (Edificacions no catalogades) documentats com a conseqüència de la prospecció arqueològica preventiva, efectuada segons el procediment establert pel Decret 78/2002, del 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic).

Edificis rellevants no catalogats (E.D.)

E.D. 2, pleta abandonada, construïda sobre una balma obrada, refugi de pastors.

E.D. 4, Maset

E.D. 5, Cobert

E.D. 6, restes d’un mas o d’un gran tancat.

E.D. 8, coberts i pletes enderrocades.

E.D. 9, Cobert enderrocat.

E.D. 10, restes d’una petita cabana de pedra seca.

E.D. 13, Aixopluc sota marge de pedra seca.

E.D. 14, Mas amb torre.

E.D. 16, cobert enderrocar

E.D. 17, cobert i pleta enderrocats.

E.D. 18, pou amb estructura externa de planta quadrangular.

E.D. 19, petites balmetes obrades.

E.D. 21, mas de planta rectangular.

Cap d’aquests elements documentats durant la prospecció superficial es veu directament afectat pel Projecte. Estudi d’Impacte Ambiental. Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre.


Evitar qualsevol afectació directa sobre aquests elements catalogats durant la prospecció (E.D). Preservar-los de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments temporals, etc.).

Edificis rellevants no catalogats (E.D.) afectats pels diferents traçats

Tram A Vall-llebrera 2:

E.D. 1, Cobert de planta rectangular amb coberta de teula a un vessant, amb obertures a la paret del cobert i una pica de pedra a la part posterior.

E.D. 3, Cobert i pleta

Tram A Vall-llebrera 1:

E.D. 12, Cabana de volta sota marge.

E.D.15, Gran tancat rectangular amb una cabana situada en l’angle intern del tancat.



E.D. 20, cobert de pedra seca enderrocat.

Tram C Montargull 2:

E.D. 7, cobert i pleta.

Tram C Montargull 1:

E.D. 22, gran cobert de pedra seca, reformat.

Mesures Correctores

Evitar qualsevol afectació directa sobre aquests elements, i preservar-los de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments temporals, etc.).

En cas que l’afectació no pugui ser evitada :

Realització d’un estudi històric-documental, gràfic i planimètric que permeti determinar les característiques dels diferents elements i conèixer amb exactitud l’afectació que tindrà el nou projecte sobre ells.

Aquest estudi consistirà en el desenvolupament de les següents fases:

- neteja de l’element i documentació gràfica (topogràfica, planimètrica i fotogràfica)

- si fos necessari, realització d’un estudi arqueològic per tal de documentar exhaustivament l’element en qüestió i poder, així, establir les seves fases constructives i la seva cronologia, segons el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Tram E Folquer 1:

E.D. 11 camí de ferradura.


La E.D. 11 queda plenament afectada pel nou projecte.

Per tant, s’ha de preveure l’aplicació de mesures correctores intensives que consistiran en:

Evitar qualsevol afectació directa sobre aquest element.

En cas que l’afectació no pugui ser evitada:

Realització d’una actuació arqueològica intensiva, consistent en:

neteja de l’estructura viària i documentació gràfica (topogràfica, planimètrica i fotogràfica).

si fos necessari, realització d’una excavació en extensió de la part de l’estructura viària afectada pel projecte, segons el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb tota aquesta documentació i informació acumulada, s’haurà de realitzar una sol·licitud al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per tal que dictamini si es pot eliminar aquesta edificació, en cas que el Projecte contemplés la seva afectació parcial o total.



Tanmateix, també cal tenir present que aquest estudi sobre l’Impacte Patrimonial ha estat realitzat a partir solament de dades arqueològiques i arquitectòniques conegudes i també d’una prospecció arqueològica a nivell superficial. El descobriment de nous jaciments arqueològics i paleontològics només es pot realitzar a partir de l’estudi concret del subsòl, no coneixent mai a priori el que resta amagat en ell i per tant no hem de descartar l’aparició de noves restes durant la realització de les obres.

És per això que creiem necessari aplicar mesures correctores d’abast més general que consistiran en:

Incorporar en el projecte de construcció un programa d’actuació, compatible amb el pla d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas d’aflorament d’algun jaciment arqueològic o paleontològic no inventariat ni localitzat en les prospeccions

Efectuar un control arqueològic durant els moviments de terres en tots els seus aspectes (desbrossament, excavacions, obertures de camins, etc.) D’aquesta manera es determinarà la presència o no d’estructures arqueològiques al subsòl, així com la seva potència estratigràfica, tipologia i grau de conservació.

Degut a que en diferents indrets del terme municipal d’Artesa de Segre, com pot ser el J.A. Comardent, s’han localitzat restes de la Guerra Civil Espanyola, i que en la zona de Folquer s’han localitzat llaunes de l’avituallament dels soldat, creiem necessari:

Incorporar en el projecte de construcció un programa d’actuació, compatible amb el pla d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas de la documentació d’Elements de la Guerra Civil espanyola no localitzats durant les prospeccions.



6. Documentació gràfica 6.1. Fotografies dels elements catalogats

Foto 1: J.A. Colldelrat.

Foto 2: J.A. Ermita Mezquita .

Foto 3: J.A. Serrat del Sabater – I. Zona on s’aprecien els rebaixos.



Foto 4: J.A. Serrat del Sabater – I. Zona on s’aprecien els rebaixos.

Foto 5: J.A. Serrat del Sabater – I. Camp germinat.

Foto 6: J.A. Serrat del Sabater – I. Vista del talús de la carretera.

Foto 7: J.A. Comardent. Part d’una de les estructures menors de pedra seca.



Foto 8: J.A. Comardent. Angle de l’estructura amb sòcol de pedra i paret de tapia.

Foto 9: P.A. Pont d’Alentorn. / Restes del Pont Medieval.

Foto 10: P.A. La Fabrica.

Foto 11: P.A. Ermita de Sant Salvador d'Alentorn.



Foto 12: P.A. Església de Sant Serni o Sant Sadurní de Vall-llebrerola.

Foto 13: P.A. Antiga Església de Santa Maria de Montargull.

Foto 14: P.A. Nova Església parroquial de Santa Maria de Montargull.

Foto 15: P.A. Església de Sant Gil del Folquer.



Foto 16: P.A. Folquer. Hostal de Dalt.

Foto 17: P.A. Folquer. Corral de l’Hostal de Dalt.

Foto 18: P.A. Folquer. Hostal de Baix.

Foto 19: P.A. Folquer. Corral de l’Hostal de Baix.



Foto 20: P.A. L’Estudi.

Foto 21: P.A. La Central.

Foto 22: P.A. Masia Plens.

Foto 23: P.A. Masia Taquel.



Foto 24: P.A. Cal Benjamin i P.A. Cal Sardanet.

Foto 25: P.A. Can Terrers.

Foto 26: P.A. Cal Xollat.

Foto 27: P.A. Cal Fité Vell.



Foto 28: P.A. Cal Gomis.

Foto 29: P.A. Cal Gutiérrez i P.A. Cal Pau.

Foto 30: P.A. Cal Quelo.

Foto 31: P.A. Cal Sala.



Foto 32: P.A. Cal Soldori.

Foto 33: P.A. Restaurant Sant Jordi.

6.2. Fotografies de les àrees de prospecció (A.P.)

Foto 34: A.P. 1, inici tram Vall-llebrera 2. Marges carretera C-14, zones ermes i abocaments moderns.



Foto 35: A.P.1 , tram Vall-llebrera 2. Camps llaurats.

Foto 36: A.P.1 , tram Vall-llebrera 2. Terrasses amb cereals i farratges.

Foto 37: A.P.1 , tram Vall-llebrera 2. Marges carretera L-512, camps llaurats.

Foto 38: A.P.1 , tram Vall-llebrera 2. Terrasses amb conreu de cereals.



Foto 39: A.P.1 , tram Vall-llebrera 2. Marges carretera L-512, camps erms.

Foto 40: A.P.1 , tram Vall-llebrera 2. Marges carretera L-512, camps llaurats

Foto 41: A.P.1 , tram Vall-llebrera 2. Marges carretera L-512, zones de bosc i matolls, graves.

Foto 42: A.P.1 , tram Vall-llebrera 2. Zona J.A. Serrat del Sabater I, camps amb cereals.



Foto 43: A.P.1 , tram Vall-llebrera 2. Zona J.A. Serrat del Sabater I, rebaixos extracció graves.

Foto 44: A.P.1 , tram Vall-llebrera 2. Zona J.A. Serrat del Sabater I, rebaixos extracció graves.

Foto 45: A.P.1 , tram Vall-llebrera 2. Marges carretera L-512, terrasses ermes.




Foto 47: A.P.1 , tram Vall-llebrera 2. Talús carretera L-512, camps amb cereals.

Foto 48: A.P.1 , tram Vall-llebrera 2. Terrasses ermes.


Foto 50: A.P.1 , tram Vall-llebrera 2. Marges carretera L-512, afloraments de roques.



Foto 51: A.P.1, tram Vall-llebrera 2. Marges carretera L-512, plantacions de cereals.

Foto 52: A.P. 2, tram B (comú). Marges carretera L-512, zones de bosc i matolls.

Foto 53: A.P. 2, tram B (comú). Marges carretera L-512, camps amb plantacions de cereals.

Foto 54: A.P. 3, tram C Montargull 2. Marges carretera L-512, camps amb plantacions de cereals.



Foto 55: A.P. 3, tram C Montargull 2. Marges carretera L-512, camps amb plantacions de cereals.

Foto 56: A.P. 3, tram C Montargull 2. Camps amb plantacions de cereals.

Foto 57: A.P. 3, tram C Montargull 2. Marges carretera L-512, bosc i matolls.

Foto 58: A.P. 3, tram C Montargull 2. Plantacions d’oliveres i bosc i matolls.



Foto 59: A.P. 3, tram C Montargull 2. Marges carretera L-512, bosc i matolls i edificis moderns.

Foto 60: A.P. 3, tram C Montargull 2. Zona viaducte, bosc i matolls, afloraments de roques.

Foto 61: A.P. 3, tram C Montargull 2. Marges carretera, abocaments moderns.

Foto 62: A.P. 3, tram C Montargull 2. Marges carretera L-512, bosc i matolls.



Foto 63: A.P. 3, tram C Montargull 1 i 2. Marges carretera L-512, bosc i matolls.

Foto 64: A.P. 4, tram D (comú). Marges carretera L-512, bosc i matolls.

Foto 65: A.P. 4, tram D (comú). Marges carretera L-512, camps germinats.

Foto 66: A.P. 5, tram E Folquer 2. Marges carretera L-512, zona de l’Hostal de Dalt.



Foto 67: A.P. 5, tram E Folquer 2. Marges carretera L-512, zona de l’Hostal de Baix.

Foto 68: A.P. 5, tram E Folquer 1. Camps llaurats.

Foto 69: A.P. 5, tram E Folquer 1. Zona de bosc i matolls on aflora la roca mare.

Foto 70: A.P. 5, tram E Folquer 1. Zona de bosc i matolls on aflora la roca mare.



Foto 71: A.P. 5, tram E Folquer 1. Restes de llaunes de l’avituallament dels soldats..

Foto.72 : A.P. 5, tram E Folquer 1. Zona de bosc i matolls on aflora la roca mare.

Foto 73: A.P. 5, tram E Folquer 1 i 2. Marges carretera L-512, camp erm/abandonat.

Foto 74: A.P. 5, tram E Folquer 1 i 2. Zona de bosc i matolls amb afloraments de roca.



Foto 75: A.P. 5, tram E Folquer 1 i 2. Zona de bosc i matolls amb afloraments de roca.

Foto 76: A.P. 6, Tram A Vall-llebrera 1. Marges carretera C-14. Camps amb cereals.

Foto 77: A.P. 6, Tram A Vall-llebrera 1. Zones amb matolls i roquissars.

Foto 78: A.P. 6, Tram A Vall-llebrera 1. Marges carretera C-14. Terrasses abandonades.



Foto 79: A.P. 6, Tram A Vall-llebrera 1. Camps amb cereals.

Foto 80: A.P. 6, Tram A Vall-llebrera 1. Terrasses amb cereals i zones de bosc i matolls.

Foto 81: A.P. 6, Tram A Vall-llebrera 1. Plantacions d’ametllers.

Foto 82: A.P. 6, Tram A Vall-llebrera 1. Camps amb cereals i zones de bosc i matolls.



Foto 83: A.P. 6, Tram A Vall-llebrera 1. Camps amb cereals i zones de bosc i matolls.

Foto 84: A.P. 6, Tram A Vall-llebrera 1. Camps i terrasses amb cereals.





Foto 87: A.P. 6, Tram A Vall-llebrera 1. camí rural, zones de bosc i matolls. Afloraments de roca.



Foto 90: A.P. 7, Tram C Montargull 1. Camps amb cereals.



Foto 91: A.P. 7, Tram C Montargull 1. Camps amb cereals.

Foto 92: A.P. 7, Tram C Montargull 1. Terrasses amb oliveres i zones de bosc i matolls.

Foto 93: : A.P. 7, Tram C Montargull 1. Vista general de la variant est de Montargull des del nord.



6.3. Fotografies de les edificacions no catalogades (E.D.).

Foto 94: E.D. 1, Cobert de planta rectangular amb coberta de teula a una vessant.

Foto 95: E.D. 1, Obertures a la paret del cobert, i pica de pedra.

Foto 96: E.D. 2, pleta abandonada, construïda sobre una balma obrada, refugi de pastors.





Foto 99: E.D. 3, Cobert i pleta

Foto 100: E.D. 3, Cobert i pleta



Foto 101:E.D. 4, Maset

Foto 102: E.D. 5, Cobert

Foto 103: E.D. 6, restes d’un mas o d’un gran tancat.

Foto 104: E.D. 7, cobert i pleta.



Foto 105: E.D. 8, coberts i pletes enderrocades.

Foto 106: E.D. 9, Cobert enderrocat.

Foto 107: E.D. 10, restes d’una petita cabana de pedra seca-

Foto 108: E.D. 10, interior de la cabana de pedra seca-



Foto 109: E.D. 11, camí de ferradura.





Foto 112: E.D. 12, Cabana de volta sota marge.

Foto 113: E.D. 13, Aixopluc sota marge de pedra seca.

Foto 114: E.D. 14, Mas amb torre.

Foto 115: E.D. 14, Mas amb torre.



Foto 116: E.D.15, vista exterior del gran tancat rectangular.

Foto 117: E.D.15, detall de la cabana situada en l’angle intern del tancat.

Foto 118: E.D.15, detall de la pedra amb la data i les inicials gravades.



Foto 119: E.D. 16, cobert enderrocar

Foto 120: E.D. 17, cobert i pleta enderrocats.

Foto 121: E.D. 18, , pou que presenta una estructura externa feta en pedra seca.

Foto 122: E.D. 19, petites balmetes obrades..



Foto 123: E.D. 20, cobert de pedra seca enderrocat.

Foto 124: E.D. 21, mas de planta rectangular.

Foto 125: E.D. 22, gran cobert de pedra seca, reformat.

MEMÒRIA DE LA PROSPECCIÓ SUPERFICIAL I ESTUDI DEL … · riu Segre, la qual cosa el converteix en...

Documents

Transcript of MEMÒRIA DE LA PROSPECCIÓ SUPERFICIAL I ESTUDI DEL … · riu Segre, la qual cosa el converteix en...