Prospecció i detecció de necessitats de perfils...

Prospecci i detecci de necessitats de perfils professionals envers les necessitats

de les empreses de la Ribera dEbre

Aquesta acci est subvencionada pel Servei dOcupaci de Catalunya, en el marc del projecte

Treball a les 7 comarques, i cofinanada pel Fons Social Europeu

Prospecci i detecci de necessitats de perfils professionals envers les necessitats de les empreses de la Ribera dEbre

Equip de treball:

4Berta Pongiluppi Ascon. Llicenciada en Cincies econmiques.

4Laia Pellej i Adalid. Llicenciada en Cincies Poltiques i Sociologia.

4Sergi Cuadrado Ciuraneta. Llicenciat en Geografia.

4Meritxell Garsaball i Adan. Diplomada en Cincies Empresarials.

Cerdanyola del Valls, desembre de 2011

Actva Prospect SL (Research & Solutions).

ndex

1 Metodologia 1 2 Identificaci dels sectors productius estratgics a la Ribera dEbre 4 3 Oportunitats docupaci i perfils professionals derivats 10

3.1 PERFILS PROFESSIONALS AMB POTENCIAL DE GENERACI DOCUPACI 11 3.2 EL CAS DEL SECTOR AGROALIMENTARI 15

4 Fitxes dels perfils professionals identificats 17 4.1 AJUSTADOR/A MECNIC 18 4.2 TCNIC/A EN MANTENIMENT DEQUIPS INDUSTRIALS DENERGIES RENOVABLES 19 4.3 TCNIC/A EN EFICINCIA ENERGTICA 21 4.4 INFORMADOR/A I GUIA TURSTIC 23 4.5 ASSISTENT/A DOMICILIARI/RIA 25 4.6 AUXILIAR DINFERMERIA EN GERIATRIA 27 4.7 MONITOR/A I/O ANIMADOR/A DACTIVITATS ESPORTIVES 29

5 Loferta de formaci professionalitzadora a la comarca 31 6 Conclusions i propostes 39

6.1 CONCLUSIONS 39 6.2 ORIENTACIONS I PROPOSTES 42

7 Avaluaci i indicadors de seguiment de resultats 46 8 Annexos 49

8.1 ANNEX 1: PROPOSTA DE CONTINGUTS PEL CURS DE EMPRENEDORIA I GESTI I CONSOLIDACI DEMPRESES 49

PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE

Presentaci

Linforme que es presenta a continuaci cont els resultats finals de lestudi Prospecci i detecci

de necessitats de perfils professionals envers les necessitats de les empreses de la Ribera

dEbre., promogut pel Consell Comarcal de la Ribera dEbre i subvencionat pel Servei dOcupaci

de Catalunya, en el marc del projecte Treball a les 7 comarques, cofinanat pel Fons Social

Europeu.

Aquest estudi respon a la voluntat del Consell Comarcal de la Ribera dEbre1 didentificar les

oportunitats docupaci i els perfils professionals que es generaran a les empreses de la comarca

en els sectors agroalimentari, industrial i turstic. Aquest estudi tamb cont lanlisi i descripci

de les necessitats de qualificaci i formaci derivades de les activitats que es relacionen amb els

sectors referits anteriorment, amb lobjectiu ltim que els serveis locals docupaci de la Ribera

dEbre puguin planificar i dissenyar estratgies de qualificaci i de foment de locupaci adients a

les persones del territori i en consonncia amb les necessitats del teixit productiu de la comarca.

En el primer captol es detalla la metodologia emprada per lelaboraci de lestudi. Seguidament,

el segon captol presenta una visi general de lestructura econmica de la comarca i del perqu

lestudi es centra en els sectors mencionats. En el tercer captol sentra prpiament en lexplicaci

sobre quins sn els mbits dactivitat en qu es pot considerar que hi ha oportunitats docupaci

en major o menor mesura i a ms curt o ms llarg termini, en funci de cada perfil i per a quins

perfils professionals. El quart captol inclou una descripci de cadascun dels perfils professionals

identificats, en termes de descripci de funcions, competncies professionals, mbit de treball on

subica, oferta formativa relacionada, elements de canvi i innovaci i necessitats associades al

perfil. En el cinqu captol sanalitza quina s loferta formativa de la comarca pel que fa a

formaci professional reglada i formaci ocupacional. Finalment, en el sis captol es presenten

les conclusions principals de lestudi i les propostes dactuaci que Actva Prospect trasllada al

Consell Comarcal de la Ribera dEbre.

1 Aquesta acci est subvencionada pel Servei dOcupaci de Catalunya, en el marc del Projecte "Treball a les 7 Comarques" i cofinanada pel Fons Social Europeu, anomenada Ribera dEbre Viva


Actva Prospect, desembre 2011 1

1 Metodologia La metodologia de treball que sutilitza per lelaboraci daquest estudi combina les tcniques

qualitatives dentrevistes individuals i/o grupals amb les tcniques quantitatives danlisi de dades

a partir de fonts secundries dinformaci disponibles. A continuaci sen fa una descripci,

atenent a les diverses fases que shan dut a terme.

A la primera fase, amb lobjectiu de delimitar els sectors productius i les activitats econmiques

que generen ocupaci a la comarca, sha realitzat una reuni de treball amb lequip tcnic del

Consell Comarcal de la Ribera dEbre; sha realitzat la revisi documental destudis previs sobre el

territori i els sectors objecte destudi; shan recopilat i analitzat dades socioeconmiques bsiques

sobre lactivitat econmica, lestructura productiva, el mercat de treball i la realitat formativa de la

comarca; shan realitzat 4 entrevistes a informants clau de la Ribera dEbre per tal didentificar els

sectors productius i les empreses amb major dinamisme econmic.

A la segona i la tercera fases de lestudi, actualment en curs, shan realitzat 26 entrevistes. En

concret, shan realitzat 21 entrevistes a representants dempreses del sector industrial, englobant

empreses dels subsectors energia (gas) i energia renovables (elica, solar i biomassa),

electricitat, installaci i manteniment industrial, qumic, curtits, etc. En lmbit de la formaci shan

realitzat entrevistes als responsables de la formaci professionals dels dos instituts de la comarca

i a representants de dues empreses de formaci ocupacional i contnua presents al territori.

Tamb sha entrevistat a representants del Consell Comarcal de la Ribera dEbre, en concret, de

lrea de Serveis Socials i de Joventut.

Igualment, sha parlat amb els responsables de dos estudis relatius a la comarca, per la definici

destratgies de futur, un en lmbit agroalimentari i un en lmbit turstic.

En alguns casos, a les entrevistes hi ha assistit ms dun representant de lorganitzaci. En

conjunt, la relaci de persones entrevistades s la segent:



Entrevistes realitzades en la primera fase (per odre de realitzaci)

Sra. Laura Taberner Vicepresidenta Ribera dEbre. Associaci dEmpresaris de les Comarques de lEbre

Sr. Joan Casanova Membre de lAssociaci Empresarials dHostaleria de la Ribera dEbre

Sr. Jordi Borrs Director. Institut de Desenvolupament de les Comarques de lEbre (IDECE)

Sra. Carmen Canalda Responsable de formaci. Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Tortosa

Entrevistes realitzades en la segona fase (per ordre de realitzaci)

Sr. Josep Maria Falgueras Gerent. Adobinve SL

Sra. Remei Ardvol Cap dEstudis de FP. IES Julio Antonio

Sra. Dolors Vidal Coordinadora de FP. IES Julio Antonio

Sr. Josep Maria Pinyol Responsable. Manuel Vilaseca SA

Sr. Jos Miguel Gasca Gerent. Grup Semi-Maessa

Sr. Josep Rius Gerent. Proyectos y Mantenimientos industriales G. Vilarasau SA.

Gerent. Vilar Riu de Baix, Resort Rural.

Sr. Jaume Valls Director. Energia Natural de Mra SL

Sra. Lidia Brull Paviments Asfltics Mra dEbre SA (Pamesa)

Sr. Joan Ramon Fernndez Paviments Asfltics Mra dEbre SA (Pamesa)

Sr. Miquel ngel Bes Fred Bes

Sra. Magda Clua Coordinadora de FP. IES Flix

Sr. Joan Ribera Cap dEstudis de FP. IES Flix

Sr. Dolors Martn Flix Gesti d'Iniciatives Econmiques. Centre dEmpreses de la Ribera

Sr. Jonathan Lzaro Manager Zona Catalunya. Vestas Elica SAU

Sr. Luis Miguel Remn Cap de Zona. Enags SA

Sr. Josep Antoni Peig Director. BRM Previform

Sr. Toni Niub Soci i consultor de Gallec i Niub

Sra. Maria Pedrals Cluster Development

Sra. Adriana Cantos Cluster Development

Sr. Jordi Martorell Flix Solar

Sr. Constantino Garrido Director General, Divisin Servicios Industriales y Comunicaciones, ISTEM.

Sra. Contxita Blasi Responsable, 7 de Ribera

Sr. Ramon Lleix Responsable del Circuit de Mra

Sr. Alcia Avellaneda Directora dExplotaci, Gesti i Recuperaci de Terrenys S.A.

Sra. Anna Rel Tcnica de lrea de Serveis Socials, Consell Comarcal de la Ribera dEbre

Sra. Josefina Piol Tcnica de Joventut, Consell Comarcal de la Ribera dEbre

Sr. Llus Costa Director de CEFOR

Sr. Marc Fargas Director. Divisin Qumica Bsica, Fbrica de Flix, Ercros.

Sr. Joan Casado Uni Corporaci Alimentria



Sra. Noelia Guirao Hostal La Creu

Sra. Cristina Gual Aquamora, Iniciatives per la gesti esportiva SL

Actva Prospect vol agrair molt sincerament la collaboraci de totes aquestes persones, sense les

quals lestudi no hauria estat possible.

Finalment, agrair tamb el suport de lequip del programa Treball a les 7 comarques del mateix

Consell Comarcal de la Ribera dEbre, que ha estat fonamental per poder tirar endavant lestudi,

especialment pel que fa al treball de camp.



2 Identificaci dels sectors productius estratgics a la Ribera dEbre

La Ribera dEbre s una comarca de 24.082 habitants2 i de 14 municipis. Ha experimentat un cert

creixement en els darrers deu anys, per de fora menys magnitud que lexperimentat pel conjunt

de Catalunya. El creixement demogrfic sha fonamentat, bsicament, en el saldo migratori,

mentre que el creixement natural ha estat negatiu al llarg de tot el perode.

Un dels elements que ms incideix en la configuraci territorial de la comarca s la presncia del

riu Ebre, que al llarg de la histria nha marcat tamb la seva estructura econmica, social i

cultural, i que constitueix tamb una de les seves potencialitats de cara al futur.

Pel que fa a leconomia de la comarca, el grfic segent mostra la incidncia de la crisi econmica

en els ltims anys. No obstant, cal destacar com lany 2010, hi ha una certa inversi de la

tendncia negativa pel que fa al nombre dempreses (aproximat amb la variable centres de

cotitzaci) ,per no aix amb els llocs de treball, que segueixen disminuint el 2011.

Grfic 1 Evoluci del nombre de llocs de treball i centres de cotitzaci. 2001-11. Ribera d'Ebre (Valors absoluts)

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 20102011

540

560

580

600

620

640

660

680

700

720

Llocs de treball Centres de cotitzaci

Font: Elaboraci prpia a partir de dades del Departament de Treball, en base al RGSS

2 Dades del web IDESCAT a gener de 2010



Pel que fa a lestructura productiva de la comarca, les activitats agropecuries en el seu conjunt, i especialment lagricultura, hi tenen un pes important, tant des del punt de vista de

locupaci (engloba prop del 20% dels llocs de treball de la comarca3) com del PIB que genera

(sensiblement per damunt del conjunt de Catalunya4).

Els principals conreus5 sn, tant des del punt de vista de la superfcie com de la producci,

lolivera, la fruita fresca, la vinya i la fruita seca. En aquest sentit, destaquen la producci doli,

amb produccions adherides a dues denominacions dorigen protegides (Siurana i Terra Alta) i la

de fruita fresca, amb una important producci de fruita fresca conreada en regadiu. Quant a la

ramaderia, destaquen en nombre de caps el bestiar porc i, en nombre dexplotacions, lov i el

cabrum.

Amb tot, el sector que genera ms riquesa a la comarca s, amb diferncia, lindustrial, amb el 60% del PIB comarcal. No obstant aix, la importncia del sector no es tradueix al mateix nivell en

termes docupaci, ja que els llocs de treball industrial (el 10%, excloent les indstries

agroalimentries) es troben per sota dels de la construcci (14,5%) i molt per sota dels serveis

(56%). Aquesta dicotomia es fonamenta, en bona part, en la presncia dimplantacions industrials

amb molta contribuci al PIB, com sn la Central Nuclear dAsc o la fbrica Ercros de Flix6. No

obstant, cal tenir present que la construcci est seguint una tendncia ms negativa que la

indstria, que tamb davalla en lactual context de crisi per en menor mesura.

En aquest sentit, en relaci a locupaci, les activitats que aglutinen ms llocs de treball sn, a

banda de lAgricultura, el Comer, la Construcci i la Indstria. Altres activitats amb un pes

rellevant, en termes docupaci, sn la Sanitat i els Serveis Socials, lAdministraci i la Seguretat

Social i les Immobiliries i els serveis empresarials7.

Dins del sector industrial, la taula segent illustra el pes en termes docupaci assalariada de la

indstria de lalimentaci i begudes, que compta amb 29 empreses a la comarca, segons les

dades de centres de cotitzaci de lINSS. (el Txtil, confecci i cuir es mostra com el de ms pes

en locupaci per s degut a una nica empresa del ram de la pelleteria, Adovinbe, que t

registrats com a cotitzants a la comarca 145 persones actualment, tot i que una part fluctuen).

3 Font: Gabinet Tcnic del DAR a partir de les dades de la Seguretat Social. Setembre 2009. 4 Font: Anuari Econmic Comarcal 2009. Caixa Catalunya. 5 Font: Gabinet Tcnic del DAR. 6 Font: Anuari Econmic Comarcal 2009. Caixa Catalunya. 7 Font: elaboraci prpia a partir de lndex de competitivitat territorial de lAssociaci dEmpresaris del Peneds i el Garraf (ADEG), que elabora Actva Prospect.



Grfic 2 Els principals subsectors de la indstria a la Ribera dEbre. Llocs de treball 2001-11. Ribera d'Ebre (Valors absoluts) Txtil,

confecci i cuir

Alimentaci, begudes i

tabac

Reciclatge, distribuci

energia, aiges

Metallrgia i productes

metllics

Fusta i suro Indstria qumica

2001 124 154 20 72 86 4202002 117 155 20 109 80 4102003 124 151 5 98 80 4072004 113 152 5 99 75 3812005 154 146 86 103 71 3932006 211 150 109 102 66 3492007 187 140 115 109 59 3292008 189 127 102 111 57 3252009 160 133 114 96 49 3252010 146 121 84 95 42 2782011 145 133 95 97 43 37

Font: Elaboraci prpia a partir de dades del Departament de Treball, en base al Registre General de la Seguretat Social

Pel que fa a la perspectiva evolutiva, les activitats que ms van crixer, en lanterior perode de

creixement econmic van ser el Comer i les Immobiliries i els serveis empresarials. Ara b, en

lactual perode de crisi econmica, les activitats que han mantingut un to ms positiu han estat, a

ms daquelles ms lligades a lmbit pblic, com lAdministraci i la Seguretat Social, lEducaci i

la Sanitat i els serveis socials, les mateixes Immobiliries i els serveis empresarials aix com

lHoteleria8.

8 Font: Elaboraci prpia a partir de lndex de competitivitat territorial de lADEG, que elabora Actva Prospect.



Grfic 3 Evoluci dels llocs de treball. Sanitat i serveis socials. 2001-11. Ribera d'Ebre

Grfic 4 Evoluci dels llocs de treball. Immobiliries i serveis empresarials. 2001-11. Ribera d'Ebre

0

100

200

300

400

500

600

03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Llocs de treball Mitjana mbil

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Llocs de treball Mitjana mbil Grfic 5 Evoluci dels llocs de treball. Comer. 2001-11. Ribera d'Ebre

Grfic 6 Evoluci dels llocs de treball. Administraci i Seguretat Social. 2001-11. Ribera d'Ebre

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


0

100

200

300

400

500

600

03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


Grfic 7 Evoluci dels llocs de treball. Hoteleria. 2001-11. Ribera d'Ebre Grfic 8 Evoluci dels llocs de treball. Educaci. 2001-11. Ribera d'Ebre

0

50

100

150

200

250

300

350

400

03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


Font: Elaboraci prpia a partir de dades del Departament de Treball, en base al Registre General de la Seguretat Social



En aquest sentit, el turisme suposa una de les principals potencialitats de desenvolupament del territori amb importants recursos turstics que giren a lentorn dels atractius del riu, amb tot all

relacionat amb els Camins de Sirga, dels jaciments arqueolgics ibrics i daltres atractius com

ara el Castell de Miravet.

Amb tot, la comarca compta encara amb una oferta reduda destabliments de turisme rural, si es

compara sense anar ms lluny amb daltres comarques del mateix mbit territorial de les Terres

de lEbre, com el Baix Ebre o el Montsi, o amb daltres comarques venes com el Priorat9.

Pel que fa als altres sectors dactivitat que han mantingut una tendncia ms positiva, cal destacar

els serveis a les persones, pel creixement que ha experimentat en els ltims anys (tal com apunta el grfic, encara que fa referncia al sector sanitari i de serveis socials en sentit ms

ampli).

En sntesi, a lhora de parlar de sectors productius estratgics en el marc daquest estudi, sha

tingut en compte:

La riquesa que generen a la comarca

El pes que tenen en locupaci

La tendncia de creixement que experimenten

En aquest sentit, sha decidit centrar lestudi en aquests quatre sectors o mbits dactivitat:

El sector agroalimentari, pel pes de lagricultura i de la indstria alimentria a la comarca, sobretot a nivell docupaci

La indstria, per locupaci que aglutina per, sobretot, per la riquesa que genera i que ha generat tradicionalment a la comarca.

El turisme, per ser un dels sectors que creixen en ocupaci i pel fet ser una de les apostes de desenvolupament de la comarca

El serveis a les persones, tamb per la tendncia de creixement i per la seva rellevncia en termes dimpacte social.

9 Font: Idescat.



Finalment, un altre element que caracteritza la comarca s la seva major dificultat, en termes

comparatius, daccs als mercats (mercat interior, mercats internacionals, entre daltres). En

aquest sentit, la comarca presenta mancances en relaci a aspectes com ara la distncia en

temps a la xarxa viria principal, la distncia mitjana al mercat final catal (mesurada en

quilmetres), o el nivell de compres per Internet10.

Per contra, en sentit positiu, els nivells de qualificaci de la poblaci sn comparativament alts, de

manera que la comarca presenta uns nivells elevats pel que fa a la taxa especfica

d'escolaritzaci als 17 anys (66,7%), al percentatge de poblaci amb estudis postobligatoris

(37,5%) i al percentatge de directius, tcnics i professionals i cientfics (22,6%)11. No obstant, cal

tenir present que aquestes ltimes sn dades censals de lany 2001, s a dir, de la poblaci que

es declara com a resident a la comarca, per que pot ser que en realitat part daquesta poblaci

hagi marxat a treballar fora.

10 Font: elaboraci prpia a partir de lndex de competitivitat territorial de lADEG 11 Font: elaboraci prpia a partir de lndex de competitivitat territorial de lADEG



3 Oportunitats docupaci i perfils professionals derivats

A efectes daquest estudi, es treballa amb el concepte de perfil professional en un sentit ampli, s

a dir, com el contingut complet duna professi o, el que s el mateix, el nivell ptim de possessi

de competncies que defineixen un saber professional determinat.

El perfil professional el configuren el conjunt de coneixements, aptituds i actituds necessries per

a poder complir satisfactriament les tasques associades a un conjunt de llocs de treball afins

tecnolgicament i funcional. El perfil professional identifica la qualificaci necessria per exercir

una determinada professi i la formaci associada. Un perfil professional pot incloure una o

diverses ocupacions. Per b que la diferenciaci no deixa de ser difusa, el concepte ocupaci

remet ms aviat a la lgica del procs productiu i del rol professional desenvolupat dins de

lempresa.

Dacord amb la seva finalitat ltima, lestudi es centra en aquells perfils de nivell de qualificaci

mitja-baixa, de nivells 2-3 segons la classificaci europea de nivells de qualificaci. La

classificaci europea12 estableix cinc nivells bsics de qualificaci.

Nivell 1: escolaritat obligatria; tasques dexecuci simple.

Nivell 2: formaci professional; tasques dexecuci complexes i autnomes

Nivell 3: formaci professional i formaci tcnica complementria; tasques tcniques i/o

responsabilitats de supervisi i coordinaci.

Nivell 4: formaci tcnica postsecundria; tasques tcniques i/o responsabilitats de concepci,

direcci o gesti dalt nivell i autonomia.

Nivell 5: formaci superior completa; tasques tcniques i/o responsabilitats de concepci, direcci

o gesti de mxim nivell i autonomia.

La qualificaci professional s el potencial de coneixements, de capacitats i de competncies que

permeten comprendre i dominar una situaci professional especfica, i reproduir-la dins dun

entorn i en el conjunt dun procs de producci, i transferible a altres situacions de treball. El

12 Classificaci SEDOC



concepte de qualificaci fa referncia a tres aspectes clau: el saber, el saber fer i el saber

estar.

El concepte de qualificaci pot fer referncia tant a la qualificaci duna persona, assolida

mitjanant la seva formaci i experincia laboral, com a la qualificaci que requereix un lloc de

treball. En lmbit educatiu, sha dentendre com a nivell de formaci necessari per assolir la

competncia professional corresponent a un ttol regulat.

3.1 Perfils professionals amb potencial de generaci docupaci

Malgrat el gran impacte que la situaci econmica actual est tenint en locupaci a nivell de tot el

pas, el treball de camp dut a terme a la comarca ha perms identificar mbits on hi ha

oportunitats docupaci per determinats perfils professionals, ja sigui a curt termini o en un horitz

temporal ms llarg.

En alguns casos es tracta de vacants ja existents en lactualitat, en daltres doportunitats en un

futur immediat i en daltres es tracta ms aviat de tendncies de futur previsibles. Per, en

qualsevol cas, es tracta de perfils professionals que es poden considerar amb potencial en algun

daquests sentits:

Perqu es tracta de perfils professionals nous o de nova especialitzaci, arrel de

processos de canvi i innovaci, ja sigui tecnolgic o organitzatiu i tamb fruit de canvis en

la demanda de productes i serveis per part de la societat i lentorn empresarial.

Perqu sn perfils que ja existien per que reben un impuls per part de la demanda, ja

sigui per factors socials i empresarials com per canvis legislatius i/o normatius.

Perqu sn perfils on no hi ha relleu generacional per abastir la demanda que hi ha.

En aquest sentit, shan identificat 7 perfils professionals en els mbits segents:

Lentramat de petites i mitjanes empreses industrials del sector de la reparaci i installaci

de maquinria, concretament pel que fa al muntatge i el manteniment industrial -

vinculades a lactivitat de les grans empreses industrials de la comarca i fins i tot de la

provncia - del sector qumic i del sector de lenergia nuclear, principalment.

Lmbit de les energies renovables i de leficincia energtica. La comarca s ja referent

en el camp de les energies renovables, inicialment amb lenergia solar fotovoltaica i, ms



recentment, amb el fort increment en la implantaci de parcs elics. Igualment, lenergia de

la biomassa s un mbit en qu hi ha apostes empresarials fortes a la comarca.

En lmbit de lestalvi i leficincia energtica, les oportunitats docupaci es generaran

ms a mig termini, per, seguint la tendncies general del pas, hi ha una creixent

necessitat per part de la indstria, i tamb la construcci, de professionals especialitzats

en la cerca i implementaci de mesures que permetin un estalvi en els costos energtics.

En el primer cas, lobjectiu s lestalvi energtic que demanden les empreses, mentre que

en el segon es deriva dels canvis en la normativa vigent en ledificaci dhabitatges i

equipaments pblics tant de la UE (Directiva 2002/91/CE), lEstat, la Generalitat i les

ordenances municipals.

La informaci i promoci turstica. Tal com indiquen alguns dels experts entrevistats, aix

com els resultats preliminars de lestudi portat a terme per Gallet i Niub, Consultors

Associats13, la comarca t potencials clars a nivell turstic per falta articulaci de producte

i conscienciaci daquest potencial. En la promoci del turisme, un element clau s la

informaci i el saber com proporcionar-la per tal destimular el consum turstic per part dels

visitants. s per aix que esdev clau la figura del/la professional que t un coneixement

prou ampli de la comarca i que sap donar informaci exhaustiva als visitants, ja sigui

linformador/a en un punt dinformaci turstica o el gerent dun petit establiment hoteler

que rep els hostes a la recepci.

Lactivitat esportiva, lligada, duna banda, al propi impuls de lactivitat turstica, en qu

lesport lligat al riu i la natura pot jugar un paper important en els productes turstics que

sarticulin. Daltra banda, hi ha una creixent conscienciaci de la societat de la importncia

de lexercici fsic (i, fins i tot, de les terpies associades - massatges, etc.) en el benestar i

la qualitat de vida. A aix shi afegeix tamb, segons algun dels experts entrevistats, el fet

que, en el moment actual, lincrement de latur est comportant un major s de les

installacions esportives de la comarca, a ligual que succeeix en altres territoris.

Latenci a les persones, amb una demanda social creixent per lenvelliment de la poblaci

i pel nou context de demanda que ha suposat laplicaci de la Llei de la dependncia - Ley

de promocin de la autonomia personal y atencin a las personas en situacin de

dependncia LAPAD - i de la Llei de Serveis Socials de Catalunya. El calendari de

desplegament de la Llei s fins el 2015, amb la qual cosa es mantindr la demanda de

13 Estudi Potencialitats de desenvolupament turstic a la Ribera dEbre, elaborat tamb en el marc del programa Treball a les 7 comarques.



nous professionals per atendre a les persones que van entrant en el sistema datenci a la

dependncia.

Aix, els perfils amb potencial docupaci que shan identificat sn els segents:

Ajustador/a mecnic/a

Tcnic/a en manteniment dequips industrials denergies renovables

Tcnic/a en eficincia energtica

Informador/a i guia turstic

Assistent/a domiciliari/ria

Auxiliar dinfermeria en geriatria

Tcnic/a en animaci dactivitats fsiques i esportives

Tots sn perfils que ofereixen oportunitats laborals, alguns a nivells de qualificaci ms baixos,

daltres a nivell de qualificaci 3-4 CCED14. Igualment, lordre de magnitud pel que fa a labast

quantitatiu daquestes oportunitats ocupaci s diferent segons quin sector o mbit dactivitat es

tracti. En aquest sentit, algunes de les entrevistes han perms detectar llocs de treball que estan

vacants en lactualitat o que shauran de cobrir en un futur immediat, i sevidencia com la indstria,

a nivell quantitatiu, t ms pes que els altres sectors estudiats.

La taula segent mostra quins sn els perfils amb potencial que shan identificat, segons el sector

o mbit dactivitat, la famlia professional a la qual pertanyen des del punt de vista dels continguts

professionals i el nivell de qualificaci que requereixen:

14 Classificaci Catalana dEducaci 2000: Nivell 1: escolaritat obligatria; tasques dexecuci simple.

Nivell 2: formaci professional; tasques dexecuci complexes i autnomes

Nivell 3: formaci professional i formaci tcnica complementria; tasques tcniques i/o responsabilitats de supervisi i coordinaci.

Nivell 4: formaci tcnica post-secundria; tasques tcniques i/o responsabilitats de concepci, direcci o gesti dalt nivell i

autonomia.

Nivell 5: formaci superior completa; tasques tcniques i/o responsabilitats de concepci, direcci o gesti de mxim nivell i autonomia.



NIVELL DE QUALIFICACI

SECTOR ACTIVITAT FAMLIA PROFESSIONAL

BAIX (PQPI/FO)

MIG (CFGM)

ALT (CFGS)

REPARACI I INSTALLACI DE MAQUINRIA

Installaci i manteniment Ajustador/a mecnic

Tcnic/a en manteniment dequips industrials denergies renovables

ENERGIES RENOVABLES I EFICINCIA ENERGTICA Energia i aigua Tcnic/a en eficincia energtica

TURISME Hoteleria i turisme Informador/a i guia turstic

Serveis socioculturals i a la comunitat


ATENCI A LES PERSONES

Sanitat Auxiliar dinfermeria en geriatria

Activitats fsiques i esportives Monitor/a i/o

animador/a dactivitats esportives

La taula segent resumeix, per cadascun dels perfils seleccionats, el perqu es considera que t

potencial i en quin sentit:

Perfils nous o de nova especialitzaci

Perfil existents que emergeixen fruit de canvis normatius, legislatius o de la demanda

Perfil existents sense relleu generacional


Tcnic en manteniment dequips industrials denergies renovables



Informador/a i guia turstic

Monitor/a i/o animador/a dactivitats esportives

Ajustador/a mecnic



3.2 El cas del sector agroalimentari

El sector agroalimentari sha volgut tractar a part perqu, si b en lestudi no shi han detectat de

forma clara nous potencials docupaci lligats a perfils professionals concrets, tot i que s un

sector intensiu en ocupaci, s que shan identificat alguns aspectes lligats a necessitats de

qualificaci que s necessari abordar de cara al manteniment del sector en el futur i a assegurar

que segueix oferint llocs de treball, encara que sigui en poques determinades de lany.

En sntesi, es podria dir que no shan identificat de forma explcita potencials docupaci per s la

necessitat dincorporaci de noves competncies i nous requeriments de qualificaci en un perfil

ja existent: el del propietari/gestor duna petita empresa agroalimentria.

El sector agrcola s un sector tradicional i de pes a la comarca, per que en lactualitat, la forta

competncia en preu fa que molt poques empreses a la comarca puguin treure rendiment

nicament daquesta activitat i que, moltes vegades, es complementi amb altres activitats.

Lelaboraci i transformaci de productes a partir dels fruts de la terra (com pot ser, per exemple,

lelaboraci de sucs de fruita o lelaboraci de conserves) s encara una via poc explotada i hi ha

poques iniciatives emprenedores en aquest sentit. A banda daltres factors, hi ha manca

dautoestima en relaci a la qualitat del producte autcton i manca formaci i coneixements per

saber vendre els productes de la comarca. Si b hi ha alguns casos dempreses slides que han

sabut trobar el seu espai en el mercat, en general predomina la petita o micro empresa familiar de

carcter molt artesanal, en qu es detecten mancances formatives clares principalment en:

Estratgia i organitzaci empresarial

Gesti i comercialitzaci, per tal de donar sortida als productes que es generen

Mrqueting (per exemple, manca donar una marca a la fruita de la comarca)

Tamb en alguns casos shan apuntat necessitats formatives pel que fa al control de qualitat i a la

logstica, sobretot en aquelles empreses que exporten.

Igualment, els temes ambientals i de gesti de residus sn tamb mbits de qualificaci molt

importants en aquest sector.

A banda dels elements lligats a la qualificaci, que sn lobjecte central daquest estudi, una de les

problemtiques que es detecta en aquest sector s lexcessiva atomitzaci de les cooperatives,

en qu gaireb cada municipi t la seva cooperativa. Aquest fet dificulta una optimitzaci de



costos i el poder sumar esforos per tirar endavant iniciatives que, de forma individual, no sn

assumibles.



4 Fitxes dels perfils professionals identificats

A continuaci es presenta una fitxa per cadascun dels 7 perfils que shan identificat com a perfils

amb potencial docupaci en qu es descriu:

Les funcions i ocupacions que inclou. Es refereix al conjunt de funcions que pot dur a

terme el perfil complet, la qual cosa no vol dir que, segons de quina ocupaci es tracti,

realitzar noms alguna daquestes funcions.

Lmbit professional i de treball, s a dir, el tipus dempresa i ocupaci on es pot ubicar el

perfil a la comarca

Elements de canvi i evoluci (Quins factors el fan ser un perfil clau)

Titulacions de formaci professional associades

Oferta formativa associada existent a la comarca

Penetraci / demanda a la comarca (Alumnat cursant la formaci associada a la comarca)

Competncies clau

Necessitats detectades



4.1 Ajustador/a mecnic

AJUSTADOR/A MECNIC

Funcions

Fer lajustament mecnic i les darreres operacions de muntatge i installaci, aix com tamb fer el

manteniment i la reparaci en planta de maquinria i equips industrials, grans dipsits i caldereria

gruixuda.

mbit professional i de treball A la comarca pot treballar en empreses de fabricaci, muntatge i manteniment industrial i/o reparaci de

maquinria, associades a la nuclear i a la qumica en les quals es valora especialment lexperincia i

coneixement, en els casos que no es tingui la titulaci adequada.

Procs professional:

1. El primer pas s el fuster mecnic que fa anar la llima, el torno, la fresadora, etc.

2. El segon pas s el tuber o muntador/a industrial, un professional que s mecnic (de

manteniment, muntador industrial), que sencarrega del muntatge dinstallacions de canonada

industrial, amb coneixements per interpretar els plnols de la installaci a realitzar,

coneixements matemtics, etc.

3. El tercer pas s lajustador/a, que t coneixements dalineaci, muntatge de bombes,

estopades, rodets, etc i a partir de lestructura muntada, realitza les operacions dajust per a la

posada en funcionament de la maquinria. Tamb sel coneix com muntador/a ajustador/a de

maquinria industrial o installador/a ajustador/a reparador/a dautomatismes.

Elements de canvi i evoluci

Lentramat de petites i mitjanes empreses industrials del sector de la fabricaci mecnica mant un bon

nivell dactivitat econmica, concretament pel que fa al muntatge i el manteniment industrial - vinculades

a lactivitat de les grans empreses industrials de la comarca i fins i tot de la provncia - del sector qumic i

del sector de lenergia nuclear, principalment. A ms a ms, sespera un increment en la demanda

daquests serveis i activitats lligat al desenvolupament de les energies renovables a la comarca.


Formaci Reglada

CFGM en Installaci i manteniment electromecnic de maquinria i conducci de lnies

CFGS en Manteniment dequips industrials

Certificats de professionalitat (formaci ocupacional)

Muntatge i posada en funcionament de bens dequip i maquinria industrial



AJUSTADOR/A MECNIC


A la comarca el centre de secundria de Flix imparteix el CFGM Installaci i manteniment electromecnic

de maquinria i conducci de lnies. Aquest cicle tamb es pot cursar a lIES de lEbre a Tortosa, a lIES de

Deltebre, a lIES Sl de Riu dAlcanar i a lIES Llus Domenech i Muntaner de Reus.

El CFGS de Manteniment dequips industrials ms proper a la comarca s lIES Montsi dAmposta.

Penetraci / demanda a la comarca

40 alumnes a lIES de Flix

Competncies clau

Tenir coneixements bsics de les eines a utilitzar i el seu funcionament com la serra mecnica, torn parallel, roscadores (mquina-eina per cargolar materials), mquina per engranar, entre altres aix com tecnologies aplicades al procs de mecanitzaci industrial, CAD (aplicat al disseny i al muntatge mecnic) i equips de soldadura.

Saber muntar, reparar i fer la posada en marxa de sistemes mecnics, pneumtics, hidrulics, elctrics i electrnics de bens dequip i maquinria industrial.

Saber realitzar operacions de mecanitzaci i uni en processos de muntatge.


En relaci a aquest perfil hi ha fora oportunitats docupaci a la comarca, especialment pel que fa a les vacants dajustador/a i de tuber/a.

A ms a ms, es detecta un cert desajust entre els continguts dels Cicles Formatius de la branca Installaci i Manteniment i les necessitats de les empreses que busquen professionals amb experincia i especialitzaci en la producci en lmbit industrial i, en aquest sentit, professionals polivalents per intervenir en tasques de manteniment industrial tant de les mateixes installacions (electricitat, encofrat, etc) com de la maquinria.

En aquest sentit, les empreses valoren lexperincia i coneixement de la feina (lofici) que tingui el candidat, ms que la titulaci.

4.2 Tcnic/a en manteniment dequips industrials denergies renovables

TCNIC/A EN MANTENIMENT DEQUIPS INDUSTRIALS DENERGIES RENOVABLES

Funcions

Fer el manteniment de les installacions denergies renovables, aix com realitzar la installaci en planta de

la maquinria i lequip industrial i fer la seva posta a punt.



TCNIC/A EN MANTENIMENT DEQUIPS INDUSTRIALS DENERGIES RENOVABLES

mbit professional i de treball

A nivell dempresa t cabuda en lmbit de lenergia solar fotovoltaica. A la comarca ja shan construt bona part dels parcs elics, per b que nhi ha ms en projecte aix com tamb en lmbit de la biomassa.

Bona part dels llocs que hi ha ja estan en general coberts (perfils delectricistes mecnics).


La comarca s ja referent en el camp de les energies renovables, inicialment amb lenergia solar fotovoltaica i, ms recentment, amb el fort increment en la implantaci de parcs elics. Per altra banda, els coneixements de base daquest perfil en el camp elctric i mecnic li donen tamb versatilitat en altres camps com el de les installacions i distribuci de gas.


Formaci reglada

CFGS en Manteniment dinstallacions denergies renovables (CGFS en Manteniment dequips industrials, perfil professional de manteniment denergies renovables)

Certificats de professionalitat (formaci ocupacional):

Manteniment i muntatge mecnic dequip industrial.

Muntatge i posada en funcionament de bens dequip i maquinria industrial.

Curs de FO de Tcnic/a de sistemes denergies renovables al Centre dEmpreses La Ribera, de Flix. La formaci prctica limparteix una de les empreses all ubicades.

Oferta formativa associada existent a la comarca i lentorn

Aquest cicle formatiu de grau superior noms simparteix en dos centre a tot Catalunya. El ms proper a la comarca s lIES Pere Martell de Tarragona.

A lIES Montsi, dAmposta, simparteix el cicle relacionat de Manteniment dequips industrials (CFGS).


16 alumnes previstos al curs FO de Tcnic/a de sistemes denergies renovables al Centre dEmpreses La Ribera, de Flix.

Competncies clau

Dur a terme la installaci, el manteniment i la reparaci de sistemes, maquinria i equips (mecnics, hidrulics, pneumtics, elctrics, electrnics i automatitzats)

Introduir millores i modificacions, en cas necessari, en sistemes, maquinria i equips diversos (veure anterior).


Manca un coneixement ms general del conjunt dels quatre mbits (electromecnic, elctric, mecnic i hidrulic) i no tant parcialitzat.

Tamb caldria reforar els coneixements didiomes, principalment langls i, per altra part, reforar molt especialment els coneixements per a la prevenci i la seguretat en el treball.

Les empreses valoren especialment la disponibilitat per a la mobilitat geogrfica dels candidats.



4.3 Tcnic/a en eficincia energtica

TCNIC/A EN EFICINCIA ENERGTICA

Funcions

Assessora a les autoritats pbliques, empreses o particulars sobre les mesures a prendre per reduir el consum denergia i / o aprofitar els avantatges de les energies renovables. Aix mateix, avalua leficincia de les installacions denergia i aigua en edificis, donant suport al procs de qualificaci i de certificaci energtica dedificis, i pot configurar installacions solars trmiques, gestionant-ne el muntatge i manteniment amb seguretat, qualitat i respecte ambientals.


A nivell dempresa, t cabuda tant en tot el sector industrial com en el sector serveis (especialment rellevant en el cas de lhosteleria, per exemple, per tot el que s refrigeraci i climatitzaci). Pot treballar tamb en institucions competents d'auditories, inspeccions i certificacions energtiques, en empreses dedicades a fer estudis de viabilitat, promoci, implantaci i manteniment d'installacions d'energia solar en edificis.

Les ocupacions que pot exercir sn principalment:

Tcnic/a d'eficincia energtica d'edificis Ajudant/a de processos de certificaci energtica d'edificis Tcnic/a comercial d'installacions solars Responsable de muntatge d'installacions solars trmiques Responsable de manteniment d'installacions solars trmiques Gestor/a d'energia Promotor/a de programes d'eficincia energtica


En lmbit de lestalvi i leficincia energtica, les oportunitats docupaci es generaran ms a mig termini, per, seguint la tendncies general del pas, hi ha una creixent necessitat per part de la indstria, i tamb la construcci, de professionals especialitzats en la cerca i implementaci de mesures que permetin un estalvi en els costos energtics. En el primer cas, lobjectiu s lestalvi energtic que demanden les empreses, mentre que en el segon es deriva dels canvis en la normativa vigent en ledificaci dhabitatges i equipaments pblics tant de la UE (Directiva 2002/91/CE), lEstat, la Generalitat i les ordenances municipals.


Formaci Reglada

CFGS en Eficincia energtica i energia solar trmica


Eficincia energtica dedificis

Oferta formativa associada existent a la comarca i entorn

No hi ha formaci professional reglada ni formaci ocupacional a la comarca relacionada directament amb aquest perfil.

El centre ms proper on es pot cursar el CFGS en Eficincia energtica i energia solar trmica es lIES Ebre, a Tortosa.



TCNIC/A EN EFICINCIA ENERGTICA


n.p.

Competncies clau

Collaborar en la realitzaci de projectes d'eficincia en el s d'aquelles empreses o domicilies que busquen l'estalvi de recursos.

Identificar els punts amb major potencial d'estalvi energtic. Dur a terme auditories energtiques: analitzar el fluxos d'energia, registrar els excessos i quantificar

aquells consums no productius. Desenvolupar i implantar tcniques de conservaci energtica. Realitzar auditories tecnolgiques per optimitzar el rendiment i reduir el consum. Executar estudis de viabilitat relacionats amb la implantaci d'energies renovables. Establir diagnstics energtics i proposar solucions i millores en base a resultats. Necessitats detectades

Segons alguns portals de recerca de feina, el darrer any hi ha hagut forces ofertes de treball a Catalunya en aquest mbit, sovint per es demana una enginyeria per accedir a aquesta professi.

Actualment on hi ha ms oportunitats laborals s en lmbit de lestalvi denergia de les empreses industrials, per qestions de disminuci de costos. No obstant aix, es preveu que la demanda daquest tipus de serveis professionals es traslladi al sector terciari, sobretot en lmbit dels equipaments pblics i tamb al residencial fruit de laplicaci progressiva de normatives ms exigents.

Davant la inexistncia doferta del nou cicle a la comarca i a la provncia, caldria avanar cap a lobtenci daquest cicle, almenys a nivell provincial, de forma conjunta entre els diferents agents. Aniria destinat a la formaci de nous professionals provinents del Batxillerat, com a itinerari dorientaci, ats que el nivell de coneixements tcnics requerit s elevat.



4.4 Informador/a i guia turstic

INFORMADOR/A I GUIA TURSTIC

Funcions

Planifica, promociona i informa de les destinacions turstiques i activitats a dur a terme a la comarca i entorn, podent fer de guia i hoste i hostessa en aquestes destinacions i en d'altres, aix com en esdeveniments que tinguin lloc al territori.


A la comarca pot treballar en les segents ocupacions:

Informador/a turstic/a Guia local Guia acompanyant Guia en bns d'inters local Encarregat/ada de serveis i esdeveniments Cap d'oficina d'informaci turstica Promotor/a turstic/a No obstant, cal tenir present que les funcions daquest perfil o part delles - les pot exercir tamb la persona que atn a la recepci dun establiment hoteler o en una casa rural. De fet, una de les potencialitats de les cases de turisme rural i dels hostals de la comarca s la doferir informaci turstica, com a altaveu de la informaci que proveeix el Consell Comarcal de la Ribera dEbre (articular).


La comarca t potencials clars a nivell turstic per falta articulaci de producte i conscienciaci daquest potencial. En la promoci del turisme, un element clau s la informaci i el saber com proporcionar-la per tal destimular el consum turstic per part dels visitants. s per aix que esdev clau la figura del/la professional que t un coneixement prou ampli de la comarca i que sap donar informaci exhaustiva als visitants.


Formaci reglada:

CFGS en Guia, informaci i assistncia turstiques (titulaci recent)


Promoci turstica local i informaci al visitant


Formaci professional reglada:

A la comarca no hi ha oferta de formaci professional reglada. El centre ms proper s lInstitut Escola dHoteleria i Turisme de Cambrils, on simparteix el citat cicle de Grau Superior.

Formaci ocupacional i contnua:

La formaci ms propera que sha dut a terme a la comarca s un curs de Guia turstic impulsat pel Consell Comarcal de la Ribera dEbre.


n.p



INFORMADOR/A I GUIA TURSTIC

Competncies clau

Gestionar i proporcionar informaci turstica Crear, promocionar i gestionar serveis i productes turstics locals Gestionar unitats de informaci i distribuci turstiques Prestar serveis d'acompanyament i assistncia a turistes i visitants i dissenyar itineraris. Comunicar-se en angls, amb un nivell d'usuari/ria competent. Necessitats detectades

Les necessitats detectades a nivell formatiu a la comarca es centren principalment en:

Coneixement dels recursos turstics culturals de la comarca Coneixement dels recursos turstics naturals de la comarca Articulaci de propostes concretes a oferir els visitants, en base a possibles interessos i inquietuds aix

com disponibilitat de temps Angls Altres idiomes Atenci i tracte al client



4.5 Assistent/a domiciliari/ria

ASSISTENT/A DOMICILIARI/RIA

Funcions

Lassistent/a domiciliari/ria s la persona que sencarrega, duna banda de la neteja i latenci de les persones i per laltre de la neteja i atenci de les llars de les persones dependents, o amb una prdua temporal dautonomia.

Les seves funcions sn les segents: realitzar les tasques domstiques necessries per assegurar la higiene del domicili; fer la compra i altres gestions per a la persona dependent; assegurar la higiene de la persona dependent; atendre les seves necessitats fsiques, afectives i socials i supervisar els seus hbits alimentaris..


A la comarca pot treballar en les segents ocupacions:

Auxiliar/a a domicili Treballador/a familiar Elements de canvi i evoluci

Durant el 2011 es produeix la incorporaci de les persones amb dependncia moderada (grau I) al sistema datenci a la dependncia. Sestima que aquest collectiu s el ms nombrs en termes numrics i la provisi de serveis es centra en latenci domiciliria i la teleassistncia. s per aquest motiu que un cop les persones amb dependncia de grau II i III (gran dependncia i dependncia severa) estiguin ateses, la demanda a curt i mig termini de serveis creixi els propers anys en aquest mbit. En conseqncia, la demanda dassistents/es domiciliaris/ries creixer de forma important.

En el cas de la Ribera dEbre, aquest perfil professional s fora demandat donada la distribuci de la poblaci en el territori, ms aviat disseminada i allunyada dels centres de dia i residencials.


Formaci reglada:

CFGM en Atenci Sociosanitria


Atenci sociosanitria a persones en el domicili

Auxiliar dajuda a domicili



A la comarca en el curs 2011-2012 sinicia un cicle de GM en Atenci Sociosanitria a lIES Julio Antonio de Mra dEbre.

Juntament amb aquest centre, tamb es pot cursar a:

Institut de lEbre, a Tortosa. Institut Ramon Berenguer IV, dAmposta. Institut Berenguer dEntena, a lHospitalet de lInfant. Institut Priorat, a Falset. Institut Gaud, a Reus. Destacar que els centres de Tortosa i Falset, mitjanant el programa Qualificat, estan ajudant a validar



ASSISTENT/A DOMICILIARI/RIA

lexperincia acumulada de professionals daquest sector que actualment estan realitzant aquestes tasques en Serveis dAtenci Domiciliria i que no compten amb la titulaci de CFGM dAtenci Sociosanitria.


Dues de les empreses de formaci ocupacional de la comarca compten amb lhomologaci per a realitzar cursos ocupacionals dAuxiliar dAjuda a Domicili i dAtenci sociosanitria a persones al domicili (CEFOR i BRM Previform).


24 alumnes al centre IES Julio Antonio, de Mra dEbre.

Competncies clau

Capacitat de treballar amb autonomia. Gesti i organitzaci del temps i les tasques encomanades. Disposar dhabilitats socials pel tracte amb persones. Dur a terme intervencions d'atenci fsica en el domicili. Dur a terme intervencions d'atenci psicosocial en el domicili. Dur a terme activitats relacionades amb la gesti i funcionament de la unitat de convivncia. Disposar de vehicle propi. Necessitats detectades

Els canvis que sintrodueixen amb la LAPAD aposten per la formaci professional de GM dAtenci Sociosanitria com a nica porta dentrada a partir del 2015 per treballar tant en lmbit domstic com en linstitucional, pel que fa a latenci de persones dependents. Aix comportar que bona part dels professionals daquest sector que fins a lactualitat han accedit a aquestes ocupacions mitjanant la formaci professional, en bona part perqu no nhi havia cap altre, tinguin la possibilitat de validar la seva experincia professional i obtenir una titulaci homologada.



4.6 Auxiliar dinfermeria en geriatria

AUXILIAR DINFERMERIA EN GERIATRIA

Funcions

Lauxiliar dinfermeria en geriatria sencarrega dassistir a les persones grans en la realitzaci de les activitats diries que no puguin realitzar de manera autnoma.

Les seves funcions consisteixen en: realitzar lassistncia de cures dinfermeria destinats a les persones grans; efectuar la neteja i el manteniment dels estris de les persones residents, fer els llits, recollir la roba i portar-la a bugaderia, etc.; repartir i donar lpat; realitzar serveis auxiliars com els canvis de postura, massatges destimulaci, etc.; acompanyar als/les usuaris/es a les sortides del centre residencial i collaborar en la intervenci preventiva i estimulativa amb la resta de professionals de lequip.


A la comarca pot treballar tant en els centres de dia i residncies geritriques i hospital sociosanitari en les segents ocupacions: Auxiliar de geriatria Auxiliar de gerontologia Cuidador/a de disminuts fsics, psquics i sensorials Cuidador/a (en residncies de gent gran) Cuidador/a (Serveis d'acolliment residencial i Serveis de centres de dia d'atenci especialitzada per a

persones amb discapacitat) Gerocultor/a a lhospital. Elements de canvi i evoluci

Amb lestructura dedats actual, es preveu que hi hagi un progressiu sobreenvelliment de la poblaci, fet que comportar al mateix temps un major increment de la demanda de serveis residencials, daqu que es preveu que augmenti la demanda dels collectius professionals relacionats amb aquest mbit.

Com en el cas de latenci domiciliria es detecta demanda empresarial i social al voltant daquest perfil. Des del punt de vista del teixit productiu es sost que tot i que el sector ha vist redudes les seves expectatives de creixement, durant els propers anys se seguir creant ocupaci. Tamb es constata una elevada rotaci, ja que les condicions de treball sn fora dures (treball nocturn, de cap de setmana, etc.). Pel costat de la demanda social, aquesta especialitat representa una porta dentrada al mercat laboral per a un important collectiu de dones de ms de 45 anys amb poca o gens experincia laboral, que en el context delevada incidncia de latur veuen incrementades les seves necessitats dincorporar-se al treball remunerat.


Formaci reglada:

CFGM en Atenci Sociosanitria


Atenci sociosanitria de persones dependents en institucions socials




A la comarca en el curs 2011-2012 sinicia un cicle de GM en Atenci Sociosanitria a lIES Julio Antonio de



AUXILIAR DINFERMERIA EN GERIATRIA

Mra dEbre.

Juntament amb aquest centre, tamb es pot cursar a:

Institut de lEbre, a Tortosa. Institut Ramon Berenguer IV, dAmposta. Institut Berenguer dEntena, a lHospitalet de lInfant. Institut Priorat, a Falset. Institut Gaud, a Reus. Destacar que els centres de Tortosa i Falset, mitjanant el programa Qualificat, estan ajudant a validar lexperincia acumulada de professionals daquest sector que actualment estan realitzant aquestes tasques en Serveis dAtenci Domiciliria i que no compten amb la titulaci de CFGM dAtenci Sociosanitria.


Dues de les empreses de formaci ocupacional de la comarca compten amb lhomologaci per a realitzar cursos ocupacionals dAuxiliar de Clnica en Geriatria, Auxiliar dInfermeria en Geriatria i dAtenci sociosanitria a persones dependents en institucions socials (CEFOR i BRM Previform).


24 alumnes al centre IES Julio Antonio, de Mra dEbre.

30 alumnes cursen amb BRM Previform el FO Atenci sociosanitria a persones dependents en institucions socials.

Competncies clau

Capacitat de treballar en equip. Entendre i executar les consignes de lequip del centre. Disposar dhabilitats socials pel tracte amb persones. Dur a terme intervencions d'atenci a les persones i al seu entorn. Dur a terme intervencions datenci fsica dirigides a persones dependents. Dur a terme intervencions d'atenci sociosanitria dirigides a persones dependents. Necessitats detectades

Els canvis que sintrodueixen amb la LAPAD aposten per la formaci professional de GM dAtenci Sociosanitria com a nica porta dentrada a partir del 2015 per treballar tant en lmbit domstic com en linstitucional, pel que fa a latenci de persones dependents. Aix comportar que bona part dels professionals daquest sector que fins a lactualitat han accedit a aquestes ocupacions mitjanant la formaci professional, en bona part perqu no nhi havia cap altre, tinguin la possibilitat de validar la seva experincia professional i obtenir una titulaci homologada. En lmbit residencial es constata que cada cop hi ha requeriments ms elevats de cara a accedir al lloc de treball, ates que s una activitat fora regulada per ladministraci pblica. Aix, pren una rellevncia important el fet que es pugui dur a terme lacreditaci de competncies i es pugui obtenir el certificat de professionalitat per part de tots/es aquells treballadors/es que porten anys exercint la professi.



4.7 Monitor/a i/o animador/a dactivitats esportives

MONITOR/A I/O ANIMADOR/A DACTIVITATS ESPORTIVES

Funcions

S'ocupa del desenvolupament inicial de les capacitats fsiques de les persones i del seguiment directe de la prctica esportiva dels entrenaments.

Les seves funcions consisteixen en: contribuir al desenvolupament integral de l'alumne/a per mitj de l'activitat fsica i l'esport desenvolupant les aptituds i capacitats fsiques; organitzar, programar i controlar la prctica esportiva a travs d'entrenaments i sessions de treball; posar en prctica les activitats fsiques esportives.


Pot treballar a empreses de serveis esportius, patronats o entitats esportives municipals, empreses desports daventures, empreses turstiques (hotels, cmpings albergs, cases de colnies), agncies de viatges, etc.

Les possibles ocupacions en qu pot treballar: Promotor, animador i monitor dactivitats fsicoesportives. Coordinador dactivitats poliesportives. Socorrista Guia de turisme eqestre. Guia ditineraris en bicicleta. Acompanyador de muntanya. Coordinador dactivitats de conducci/guiatge a la natura. Elements de canvi i evoluci

El potencial daquest perfil va lligat, duna banda, a impuls de lactivitat turstica, en qu lesport lligat al riu i la natura pot jugar un paper important en els productes turstics que sarticulin. Daltra banda, hi ha una creixent conscienciaci de la societat de la importncia de lexercici fsic (i, fins i tot, de les terpies associades - massatges, etc.) en el benestar i la qualitat de vida. A aix shi afegeix tamb, segons algun dels experts entrevistats, el fet que, en el moment actual, lincrement de latur est comportant un major s de les installacions esportives de la comarca, a ligual que succeeix en altres territoris.


Formaci professional reglada

CFGM de Conducci d'Activitats Fsicoesportives en el medi natural. CFGS dAnimaci d'Activitats Fsiques i Esportives Per altra banda, hi ha els Ensenyaments de rgim especial (EERE), que tenen validesa acadmica i professional a tot l'Estat. Capaciten per exercir professionalment la matria esportiva en la modalitat i especialitat cursada. S'ordenen en dos graus: el mitj i el superior. Hi ha sis modalitats esportives: atletisme, bsquet, futbol i futbol sala, handbol, esports d'hivern i muntanya i escalada.


No hi ha un certificat de professionalitat corresponent al conjunt del perfil per s que nhi ha que cobreixen part de les seves competncies: Guia per itineraris en bicicleta Guia per itineraris eqestres en el medi natural



MONITOR/A I/O ANIMADOR/A DACTIVITATS ESPORTIVES

Activitats de nataci Condicionament fsic en sala d'entrenament polivalent Condicionament fsic en grup amb suport musical Oferta formativa associada existent a la comarca

A la comarca no hi ha formaci relacionada. Els centres ms propers on simparteixen els cicles de formaci professional reglada sn els segents: LInstitut Montsi, dAmposta LInstitut Callpolis, de Tarragona Penetraci / demanda a la comarca

n.p

Competncies clau

Conduir clients per camins i rutes de baixa muntanya Conduir clients en bicicleta o a cavall Dinamitzar i ensenyar activitats aqutiques Ensenyar i conduir activitats fsiques recreatives Dinamitzar jocs i activitats fsico-esportives individuals Dinamitzar activitats fsico-esportives dequip Conduir activitats bsiques de condicionament fsic Organitzar i gestionar una petita empresa dactivitats de temps lliure i socioeducatives Necessitats detectades

En lmbit ms lligat al turisme, concretament a la realitzaci dactivitats aqutiques, es demana: Ttol de navegaci (Patr daigua continental); Formaci com a monitor/a desport daigua (piragisme, tirolines, etc.) Pel que fa als equipaments esportius, fins ara es buscava molt la titulaci per cada vegada es valora ms lhabilitat social i lempatia, aix com la formaci complementria referida a collectius especfics (sobretot gent gran i infncia) i a terpies complementries (en lmbit de la nutrici, el relax, els massatges, etc.). Aquest s un mbit que es podria abordar des de la formaci ocupacional. Per altra banda, s un sector en qu les federacions obliguen a reciclar-se. I tota la formaci continuada es fa a Barcelona. Es podria valorar, amb tots els agents implicats, la possibilitat dimpulsar algun tipus doferta en el territori.



5 Loferta de formaci professionalitzadora a la comarca En aquest captol sanalitzen les dades de formaci reglada, ocupacional i continua corresponents

al curs 2011-2012. Aquestes dades shan obtingut dels dos centres de secundria de la comarca,

de dues empreses de formaci ocupacional i continua de la Ribera dEbre, aix com tamb del

Centre dEmpreses la Ribera, lAgncia de Desenvolupament Local dAsc i del municipi de

Benissanet.

Actualment la Ribera dEbre compta amb 231 alumnes que estan cursant algun dels 9 cursos de

formaci professional relatius a 6 famlies o mbits professionals:

Administraci i gesti: 2 cursos de CFGS en Gesti administrativa i CFGS en Secretariat.

Electricitat i electrnica: CFGS en Installacions electrotcniques.

Informtica i comunicacions: CFGM en Sistemes microinformtics i xarxes i CFGS en

Administraci de sistemes informtics en xarxa.

Installacions i manteniment: CFGM en Installaci i manteniment electromecnic de

maquinria i conducci de lnies.

Serveis socials i a la comunitat: CFGM en Atenci Sociosanitria.

Transport i manteniment de vehicles: CFGM en Electromecnica de vehicles.

Juntament amb aquesta oferta, lIES de Flix est duent a terme un curs de preparaci de la part

comuna de les proves daccs a FPGS.

A ms a ms, 30 alumnes estan cursant alguna de les dues especialitats de Programes de

Qualificaci Inicial Professional (PQPI) en lmbit de la fabricaci mecnica (serralleria i

construccions metlliques) i Edificaci i obra civil (pintura).

Aix com loferta de formaci reglada a la Ribera dEbre es fora diversa, en el cas de la formaci

ocupacional i continua tamb sobserva aquesta diversitat En el curs 2011-2012 al voltant de 300

alumnes realitzen o iniciaran properament 27 cursos de formaci ocupacional o continua en els 8

mbits segents:

mbit administraci i gesti empresarial: o Activitats administratives en la relaci amb el client o Administratiu comercial



o Angls comercial o Comer electrnic o Comptabilitat bsic o Comptabilitat avanada

mbit atenci social i a la comunitat: o Atenci sociosanitria a persones dependents en institucions socials

mbit diettica: o Diettica i nutrici

mbit energies renovables: o Tcnic/a en sistemes denergies renovables

mbit industrial: o Muntatge de bastides o Neteja de descontaminaci o Pintura industrial

mbit informtica: o Iniciaci a la informtica / Autoformacio, informtica bsica o Informtica (continuaci iniciaci) o Retoc fotogrfic / Photoshop o Sistemes microinformtics o Protecci de dades o Seguretat informtica a lempresa

mbit prevenci i seguretat: o Vigilant contra incendis o Prevenci de riscos laborals

mbit sanitari: o Zelador sanitari



Formaci Reglada

IES Julio Antonio (Mra dEbre)

Formaci Reglada Nombre dalumnes ESO 467 Batxillerat 120 Formaci professional 97

CFGM 76 Gesti administrativa 15 Atenci sociosanitria 24 Electromecnica de vehicles / electromecnica de vehicles autombils

24

Sistemes microinformtics i xarxes 21 CFGS 12 Administraci de sistemes informtics en xarxa 12

PQPI: Auxiliar de serralleria i construccions metlliques 15 Total dalumnes matriculats curs 2010-2011 650

Font: Web IES Julio Antonio, dades del 03/09/2010.

IES Flix

Formaci Reglada Nombre dalumnes ESO 210 Batxillerat 80 Formaci professional 143

CFGM 77 Gesti administrativa 17 Installaci i manteniment electromecnic de maquinria i conducci de lnies

40

Curs de preparaci de part comuna de les proves per a accs a FPGS (amb ttol de tcnic/a)

20

CFGS 66 Secretariat 16 Installacions electrotcniques/Sistemes electrotcnics i automatitzats

50

PQPI: Auxiliar de pintura 15 Total dalumnes matriculats curs 2011-2012 448

Font: IES Flix, novembre 2011.



Formaci ocupacional

Agncia de Desenvolupament Local dAsc

Formaci Ocupacional Nombre dalumnes 4 Cursos al 2011

Vigilants contra incendis Muntatge de bastides Neteja de descontaminaci Pintura industrial

Total dalumnes previstos curs 2011-2012

Benissanet


Iniciaci a la informtica 5 Creaci de blogs 9

6 Cursos al 2011 Iniciaci a la informtica (3 cursos) 15 Retoc fotogrfic (2 cursos) 14 Informtica, continuaci iniciaci 5

Total dalumnes previstos curs 2011-2012 34

CEFOR

Formaci Ocupacional Nombre dalumnes Cursos homologats

Diettica i nutrici Cuina Ofimtica Auxiliar dAjuda a Domicili Auxiliar de Clnica en Geriatria

Altres cursos realitzats Hostaleria i restauraci

2 Cursos al 2011 Diettica i nutrici 15 Sistemes microinformtics (continutat curs anterior) 15




BRM Previform

Formaci Ocupacional Nombre dalumnes Cursos homologats

Empleat/da doficina Activitats administratives en la relaci amb el client Informtica de l'usuari/ria Angls: atenci al pblic Angls: gesti comercial Socorrista aqutic Agent comercial Pastisser/a Elaborador/a de productes precuinats i cuinats Zelador/a sanitari Auxiliar dinfermeria en geriatria Atenci sociosanitria a persones al domicili Atenci sociosanitria a persones dependents en institucions

4 Cursos al 2011 Activitats administratives en la relaci amb el client (5 mduls) CP parcial

15

Atenci sociosanitria a persones dependents en institucions socials (7 mduls) CP sencer

15

Atenci sociosanitria a persones dependents en institucions socials (3 mduls) CP parcial

15

Zelador/a sanitari 15 Total dalumnes previstos curs 2011-2012 60



Centre dempreses La Ribera de Flix


Carnet de manipulador daliments 10 Empresa i iniciativa emprenedora 10 Autoformaci TIC, cursos diniciaci informtica 60 Seguretat informtica a lempresa 11 Photoshop 8 Facturaci i comptabilitat 10 AutoCAD 8 Java 9 Linux 9 Web 2.0, noves xarxes socials, wiki i blogs 11 Gesti de lStock 13

Total dalumnes curs 2010-2011 159 11 Cursos al 2011

Prevenci de Riscos Laborals 25 Comptabilitat bsica 17 Comptabilitat avanada 11 Photoshop 6 Angls comercial 15 Protecci de dades 17 Seguretat informtica a lempresa 8 Comer electrnic 7 Autoformaci, informtica bsica 26 Administratiu/va comercial 16 Tcnic/a de sistemes denergies renovables 16




En base als requeriments de qualificaci comentats anteriorment per a cada un dels perfils

professionals amb potencial docupaci a la Ribera dEbre en aquests sectors, sha realitzat una

descriptiva de loferta de formaci professional reglada a la comarca i a comarques properes que

ms sajusta a aquests perfils.

Dels 7 perfils professionals analitzats, en dos centres de la Ribera dEbre, sofereixen dos cicles

formatius relatius als sectors analitzats que, en concret, sn els segents:

- En relaci al sector industrial, en lmbit de la installaci i manteniment, sofereix el cicle

formatiu de Tcnic/a en installaci i manteniment electromecnic de maquinria i

conducci de lnies (ajustador/a mecnic)

- En relaci al sector datenci a les persones, en lmbit de latenci social i a la comunitat,

un centre ofereix el cicle formatiu de Tcnic/a en Atenci sociosanitria (assistent/a

domiciliari/ria i auxiliar dinfermeria en geriatria).

No obstant aix, en relaci a la resta de cicles formatius adients als perfils professionals amb

potencial docupaci en aquests sectors per que no sofereixen a la comarca, destacar el

segent:

- En relaci a les energies renovables, tant en lmbit de muntatge dinstallacions com en el

seu manteniment, a Tarragona sofereix el cicle de Tcnic/a superior en manteniment

dinstallacions denergies renovables.

- En relaci a leficincia energtica, a Tortosa sofereix el cicle de Tcnic/a superior en

Eficincia energtica i energia solar trmica.

- En relaci al turisme, a Cambrils sofereix el cicle de Tcnic/a superior en guia, informaci i

assistncia turstiques.

- En relaci al sector datenci a les persones, en lmbit de latenci social i a la comunitat,

destacar que a Tortosa i a Falset sha iniciat el procs de validaci i reconeixement de

lexperincia laboral mitjanant el programa Qualificat entre els professionals daquest

sector per tal dobtenir el ttol de Tcnic/a en atenci sociosanitria. Aquest procs t un

elevat inters pels professionals del sector de latenci domiciliria per tamb de latenci

residencial que acumulen molta experincia laboral, si b no disposen dun ttol de

formaci reglada que ser necessari tenir a partir del 2015 per treballar en aquest sector.



- En relaci a lanimaci dactivitats esportives, a Amposta i Tarragona sofereixen els cicles

de Tcnic/a en conducci dactivitats fsic esportives en el medi natural i Tcnic/a superior

danimaci dactivitats fsiques i esportives.

Relaci de cicles formatius, per famlies professionals i municipis on simparteixen

Cicle formatiu Famlia professional a la qual pertany Municipis on simparteix

Tcnic/a en installaci i manteniment electromecnic de maquinria i conducci de lnies

Installacions i manteniment Flix, Tortosa, Deltebre, Alcanar i Reus.

Tcnic/a superior en manteniment dequips industrials Installacions i manteniment Amposta

Tcnic/a superior en manteniment dequips industrials, perfil professional de manteniment denergies renovables

Installacions i manteniment Tarragona

Tcnic/a superior en eficincia energtica i energia solar trmica Energia i aigua Tortosa

Tcnic/a superior en guia, informaci i assistncia turstiques. Hoteleria i turisme Cambrils

Tcnic/a en atenci sociosanitria Atenci social i a la comunitat Mora dEbre, Tortosa, Amposta, Hospitalet de lInfant, Falset i Reus.

Tcnic/a en conducci dactivitats fsic esportives en el medi natural Activitats fsiques i esportives Amposta

Tcnic/a superior danimaci dactivitats fsiques i esportives Activitats fsiques i esportives Tarragona



6 Conclusions i propostes

6.1 Conclusions

Indstria

Hi ha un sector industrial important que presenta una de les especificitats clares daquesta

comarca: la presncia de dues empreses molt grans, en el sector qumic i en el de lenergia

nuclear, que han estat el motor econmic de la comarca durant molts anys. La nuclear

continua generant ocupaci, mentre que la qumica es troba en una situaci ms

desfavorable, tot i que amb bones perspectives de futur per lorientaci cap un nou projecte en

el camp de la biomassa. No obstant, es tracta docupaci de nivells de qualificaci alts, de

grau superior en endavant.

Per en canvi, on poden haver-hi oportunitats per nivells de qualificaci ms baixos s a tot el

sector industrial que sha anat generat al voltant daquestes empreses, s a dir, el que seria

locupaci indirecta que generen. De fet, en algunes de les empreses entrevistades, malgrat la

situaci econmica actual, tenen algunes vacants o les tindran de forma imminent. Els perfils

demanats que costa ms de cobrir sn aquells relacionats amb el manteniment industrial

(sobretot ajustador mecnic i tuber), amb formaci de base de mecnic industrial.

Un altre dels sectors que sha anat configurant en els ltims anys com una de les especificitats

clares de la comarca s el de les energies renovables, inicialment amb els parcs denergia

solar fotovoltaica i, ms recentment, amb lobertura dels parcs denergia elica. s la comarca

amb major implantaci daquest tipus dinstallaci a Catalunya. No obstant, lenergia solar va

comportar molta necessitat docupaci en el moment de la construcci dels parcs, per en la

fase actual ja s molta menys el que requereix. I estan molt estabilitzats en aquest sentit.

Lenergia elica, en canvi, es troba en un moment de forta expansi i necessitada de recursos

humans. El problema amb que es troben aquestes empreses, segons comenten, s que es

tracta tamb de perfils i llocs de treball de qualificaci elevada, de formaci professional de

grau superior en endavant. El perfil principal s el de tcnic de manteniment, que ha de poder

treballar en electricitat, electrnica, mecnica i hidrulica. I es troben amb serioses dificultats

per poder-los cobrir amb gent de la comarca. De fet, aquest s un aspecte que pot suposar un

fre important en latracci de nous projectes a la comarca.



Un mbit docupaci lligat amb les energies que, encara que de forma incipient, t potencial

actualment dins del sector industrial, s el que t a veure amb la gesti eficient dels recursos

energtics, de cara a lestalvi en el consum energtic. Aquest s un aspecte que est

esdevenint cabdal a moltes empreses industrials (i daltres tamb, lnic s que en el sector

industrial aquest sol ser una part rellevant dels costos). s el que en aquest estudi sha

denominat Tcnic/a en eficincia energtica, que tamb sanomena sovint gestor o consultor

energtic. Tamb t sortida en el sector de lhosteleria.

Cal tenir present tamb lmbit de locupaci autnoma. En aquest sentit a les entrevistes es

comenta que el perfil de lelectricistafontaner segueix tenint futur a nivell del que sn

reparacions a domicili, encara que hagi davallat en el sector de la construcci.

Agrcola i agroalimentari

El treball de camp dut a terme apunta alguns resultats clars pel que fa a mancances de

qualificaci i formaci, que, a nivell general, es centren principalment en:

Estratgia i organitzaci empresarial, sobretot pel que fa a les petites empreses

elaboradores de productes artesanals.

Vendes i activitat comercial.

Tamb en alguns casos shan apuntat necessitats formatives pel que fa al control de qualitat i

a la logstica, sobretot en aquelles empreses que exporten.

Es detecta poca activitat transformadora de producte, ats limportant pes que t lactivitat

agrcola (com pot ser, per exemple, lelaboraci de sucs de fruita)

Turisme

Es detecten les segents necessitats:

En primer lloc, sensibilitzaci i conscienciaci de la prpia poblaci sobre el seu potencial

turstic. Hi ha actius per no sen treu rendiment. Manca articulaci de producte en aquest

sentit.

Alguns dels perfils professionals de futur que es plantegen sn els de tcnic de turisme i,

sobretot, informador/a i guia turstic i els monitors dactivitats esportives. Igualment, shan

detectat necessitats concretes tamb de personal de manteniment dinstallacions esportives.



Alguns dels continguts concretes de formaci que shan apuntat a les entrevistes inclouen:

ttol de navegaci (patr daigua continental); monitor desport daigua (piragisme, tirolines,

etc.), gesti dinfraestructures de riu, senyalitzaci i preparaci de rutes.

Serveis a les persones

Des de lmbit dels agents provedors de formaci ocupacional i contnua a la comarca es

corrobora que segueix havent-hi demanda dassistents/es domiciliaries/ries i dauxiliars

dinfermeria en geriatria . A ms, s desperar que la demanda de formaci per aquests perfils

anir en augment en els propers anys pel fet que la normativa obligar a totes les empreses a

partir de lany 2015 a tenir el personal amb una qualificaci mnima de grau mig (dAtenci

sociosanitria).

General

A la comarca hi ha poca dinmica dempreneduria i dinnovaci. Satribueix en bona part a

latracci que han exercit, sobretot en els joves, les dues grans indstries que han estat motor

de la comarca durant molts anys (la nuclear i la qumica).

Es detecta tamb una mancana a nivell de lacci comercial en el que s lactivitat no

industrial, particularment en el sector agrcola i agroalimentari, el saber-se vendre i sortir a

captar la clientela.

Finalment, en un altre ordre de coses, es detecta tamb, a jutjar pel que apunten les

empreses, una certa reticncia per part de la poblaci a la mobilitat geogrfica dins de la

mateixa comarca o en entorns propers. Aquest s un aspecte que caldria contrastar ms a

nivell de poblaci, per s rellevant el fet que diverses empreses ho han esmentat com una

dificultat.



6.2 Orientacions i propostes

La consideraci general de partida s que les estratgies dintervenci no poden ser les mateixes

per cadascun dels perfils professionals apuntats i que hi ha mesures a emprendre que sn

transversals a tots els perfils i de carcter general

Dentrada, hi ha perfils pels quals el nivell de qualificaci que es demana per accedir-hi s massa

elevat perqu tingui sentit plantejar una actuaci formativa a nivell de formaci ocupacional, ja que

el propi sector empresarial reconeix que difcilment absorbiria lalumnat que sorts daquesta

formaci, perqu no assolirien el nivell necessari. Amb la qual cosa, t ms sentit plantejar un

tipus dintervenci ms a mig i llarg termini orientada a potenciar que la poblaci obtingui la

qualificaci necessria via la formaci professional reglada superior (o, al mxim nivell, via la

formaci universitria)

Aquest s el cas dels perfils:

Tcnic/a de manteniment dequips industrials denergies renovables


Lajustador/a mecnic

Les actuacions que podrien tenir ms sentit en aquest cas sn:

Facilitar els mitjans de transport perqu la poblaci pugui arribar als centres on simparteix

la formaci.

Fomentar entre els joves de la comarca linters pels estudis de grau superior en aquests

mbits, a nivell dESO i de Batxillerat.

Establir convenis puntuals i ad-hoc de formaci amb empreses concretes que estiguin

considerant installar-se al territori i que necessitin treballadors i treballad

Prospecció i detecció de necessitats de perfils...

Documents

Transcript of Prospecció i detecció de necessitats de perfils...