Les reflexions sobre la cultura d'Antonio Gramsci en el context de la Itlia feixista Emili Morant Llorca (emorant@uoc.edu) - Mster Humanitats UOC I El present treball intenta exposar les idees sobre la cultura del pensadormarxista itali Antonio Gramsci situant-les en el context en qu van madurar i foren expressades: l'apoteosidelfeixismeitali,dequelpropiGramscifouvctima.Enaquestsentit,el textquesegueixintenta,maldestrament,ocupardosllocsdistintsenelsd'aquesta assignaturasobrehistriadelacultura:d'unabanda,sl'estudidecasd'unaobra intel lectualconcreta(ladeGramsci),obertaifragmentria,inserint-laenelseu contexthistricipoltic;idel'altra,tcomaobjecteltimd'anlisiunadeles nocionsnuclearsdelcursidelMster,lade"cultura",unanocidifusai disputada.Precisamentlafecundapolismiadelterme"cultura"hacontributa problematitzaralgunsaspectesconcretsdelanostrainvestigaci,enunsentitque intentarexplicartotseguit.Laconcepcide"cultura"deGramscismoltampla, posa el focus en les manifestacions de la cultura popular i s'avana, en certa manera, alaconcepciantropolgica,totalitzadora,delestramessimbliqueshumanesque cristal litza dcades desprs i que impregna els plantejaments de moltes assignatures del nostreMster.Peralhora,enalgunsdelstextosderefernciaaquhemtingutaccs relacionatsambla"cultura"prpiadel'pocafeixistal'sdeltermehaestat primordialmentelreferital'"altacultura"(laliteratura,lesbellesarts,lamsica, etc). s a dir: l'expressi "context cultural", aplicada a l'obra d'Antonio Gramsci, remet a mbits diferents, ms restringits (ms elevats, si volem dir-ho aix) dels corresponents a la noci de "cultura" que li atribum al propi autor itali. No s aquesta una queixa ni unacelebraci,nomsunadvertimentpreliminardelaforadaimprecisiambqu usarem el terme. Hi ha una hiptesi de treball o eix analtic al voltant del qual farem girar el nostre assaig:laidead'acordamblaqualelprojecterevolucionari,deconstruccid'una hegemoniaculturalipolticadecairemarxistaaquGramscidedicaelsseus esforosterics,nossinunaimatgeespeculardeltriomfdelfeixismeaItlia durantelsanys20delseglepassat.Potserresultamsclarificadorusarl'adjectiu "contrahegemnic" per a referir-nos al projecte gramsci en el sentit que estem indicant: elseuplantejamentpolticesconstrueixalaimatgeisemblanad'unadominaci tangible,ladeMussolini,queconquerlasocietatil'Estatitalifentserviruna combinacid'aliancesentregrupssocials,construcciculturaldelconsensicoerci violenta semblant, en les seues formes i processos (que no en les metes i continguts) a la que Gramsci projecta per a una revoluci proletria. Que les reflexions ms reeixides de Gramsci es plasmaren en una srie de quaderns redactats a la pres a qu el feixisme el condemn fins la seua mort s una imatge trgica de la contraposici que intentarem fer totseguit:l'utillatgetericdeGramscicorresponalhoraaladescripcid'una derrotarecentialdesplegamentd'unavictriafutura.Serdifcilestabliramb fermesacomdevlidasaquestahiptesidetreball;nosabemenquinamesurales pginesquesegueixensnunexercicidecontorsionismedelesinterpretacions histriquesdelfeixismeidelesreflexionsgramscianesperafer-lescoincidir:aquest treballnopotcompetirambempreseshistoriogrfiquesmsambiciosesimillor fonamentades. Les reflexions sobre la cultura d'Antonio Gramsci en el context de la Itlia feixistaEmili Morant - Mster Humanitats UOC 2 II El feixisme itali, moviment liderat per Benito Mussolini, va passar de la relativa marginalitat dels primers mesos de la postguerra mundial (accions violentes l'any 1919 contra un peridic socialista, l'Avanti)a l'assumpci del poderaItlia noms tres anys desprs,en1922.Aquestssnanysmoltturbulentsdelahistriaeuropea,d'una inestabilitat general entre les nacions venudes, les de nova creaci i les que celebraven una"victriamutilada"comlaprpiaItlia:1919i1920manifestenunaintensa agitaci obrera a Itlia, que fracassa i duu a una fragmentaci dels moviments socialista icomunista(caractersticaatotaEuropadesprsdeltriomfdelarevolucirussa)que dificultarlaresistnciacontral'ascendnciadelfeixisme.Notemque,enfrontdela incapacitat que a ulls d'amples sectors socials mostrava la poltica del Risorgimento per agestionarlesconseqnciesdelaguerra,elxocentreduesalternativesno parlamentriesoposadescomerenfeixismeimarxismeespresentainevitable;enesta disjuntiva,lesclassesdirigentstradicionalsitalianesesposendebandade Mussolini, a qui consideren un aliat til contra el perill de la revoluci proletria. En paraules de Pasquale Villani: [...] Mussolini mantena relaciones con las fuerzas polticas del parlamento, se aseguraba y recibaelapoyodelosindustrialesylosagricultores,sepronunciabaafavordeunapoltica econmicaesencialmentelibrecambista,atenuabasuinclinacinrepublicana,acentuabalas caractersticasautoritariasyjerrquicasdelpartido[...],reclutabaobrerosycampesinosensus propios sindicatos, se opona con violencia al movimiento socialista, pero se mostraba dispuesto a discutir con la confederacin del trabajo.1 Aquestaconfrontacientrefeixismeimarxismeescenificaelseuactefinalen 1922,enquesesucceeixenunintentfracassatdevagageneralperpartdeles organitzacions de treballadors en juliol (a qu els feixistes s'oposen de forma violenta i efectiva)ilaMarxasobreRomadeMussolinienoctubre,queresultaenelseu nomenamentpelreiitalicomacapdelgovern.Elstresanyssegents,fins l'establimentdeladictadurafeixistaen1925,insisteixenenaquestacombinaci entrealiancesambdistintssectorssocials(polticstradicionals,forces econmiques, treballadors i camperols; ms tard s'afegir el catolicisme) i s de la violnciail'amenaa(agressionsnonomstoleradessinincentivadescontraels movimentsd'esquerra,lamarxaarmadasobreRoma,l'assassinatdelsocialista Matteotti,etc.).Noestemencondicionsd'afegir-nosaladisputahistoriogrficaal voltantdequinsl'elementpredominantd'aquestbinomientreconsentimenticoerci propi del feixisme, per la seua coexistncia s innegable. Com diu Jan Nelis: [...]Followingthepublicationofthe1974volumeentitledMussoliniilduce:Gliannidel consenso1929-1936,numerousstudieshaveappearedconcerningDeFeliceandthenotionof consensus,almostdividingthehistoriographyofItalianfascismintwocamps[...]todaythere seems to be some sort of silent agreement concerning the existence of a -albeit limited- consensus, in the form of a sort of 'give-and-take' situation: the fascist government seems to have obtained and consolidatedpowerbymeansofasubtlecombinationofcoercionontheoneandmoreorless 'spontaneous' collaboration on the other hand.2 Tanmateix,aquestabarrejaentrelegalitataparentiviolnciaindissimulada requereixd'unterceraspectequescentralperalnostreestudi:l'existnciad'un 1 P. Villani, La edad contempornea, 1914-1945, Ariel, Barcelona (1997), pg. 72. 2 J. Nelis: Italian fascism and culture: some notes on investigation, Historia Actual Online, 2006, nm. 9; p. 141. Les reflexions sobre la cultura d'Antonio Gramsci en el context de la Itlia feixistaEmili Morant - Mster Humanitats UOC 3 embolcall simblic que aglutine interessos i prctiques poltiques tan diferents, una amalgama d'ideologia, mite i esttica que permeta que el feixisme siga una totalitat funcional i no una juxtaposici heterognia i contradictria. Per usar un terme clau, dequhemadvertitjadelaseuaambigitat,calunaculturadelfeixisme;pera explorar-neelsseuscomponentsempraremdeguiaelcaptolquelidedicaGeorge Mosse en La cultura europea del siglo XX (Ariel, 1997). El feixisme participa, com hem indicat,delestendnciesantiparlamentriesprpiesdelaprimerapostguerramundial: sunfenomendemasses,percontraposicialsistemaliberald'elitsresultantdela formacidel'estatitalienlasegonameitatdelXIX.Pertambperoposicial marxisme, que invoca a la lluita de classes i a la substituci de l'estat burgs, el feixisme desplegatotaunasriedemecanismes(queinclouenlaviolnciafsica,comhem vist)peradesactivaraquestenfrontamententreelsdistintsgrupssocials.Alguns d'aquestsmecanismessnl'apel lacialnacionalismeiunaideaorgnicad'Estat, d'inspiraci romntica, tradicionalista i catlica. Notem la contradicci entre els orgens revolucionarisdelmoviment(Mussolinieraunex-socialista),queinvolucraantics combatents de guerra i invoca retricament a l'activisme i l'energia de la joventut d'una banda,ilaseuadefensad'unaideaharmnicadecomunitatidel'ordretradicionalde classes.s,entrealtresmesures,l'apel laciverbaliritualaun"mitenacional"elque permet dissoldre aquest conflicte potencial: [...]Elnacionalismodebaserlaesenciadel"mito"delgobierno.[...]Losdirigentes necesariosparacontrolaralostrabajadorespodanreclutarseentrelasmasas.Elfascismose encaminaba hacia una organizacin corporativa que mantendra en realidad intacta la estructura de clases,uniendoalmismotiempoaempresarioytrabajadoralserviciodelanacin.As,poda mostrarseunintersmayorporlosderechosdeltrabajadoralmismotiempoqueseapoyabaal empresariado;ambascosassefundanenunauninmonolticaconsagradaalosobjetivosms elevados del nacionalismo. 3

Aix,elfeixismevareclamarlaimplicaciactivadelstreballadors,ielsva premiarambmesurespaternalistesdevacances,formaci,lleurebarat,etc.Vainsistir enlaimportnciapatriticadelsesforosdelstreballadorssenseqestionarlaseua posici subordinada respecte dels patrons, les forces econmiques conservadores en qu Mussoliniesrecolzaenelseudesplaamentcapal'extremadretaideolgica.Els treballadorsparticipavenaixd'unacomunitatmobilitzadaiactivaper jerrquica i disciplinada alhora.Pelquefaalsvalorssocialsimorals,elfeixismeproclamavaunasubmissi absoluta a l'estat i al seu lder, Mussolini, una entrega total a la causa. En aquest sentit, feixismeimarxismecomparteixen,enlesseuesformulacions,uncertcomponent d'inevitabilitathistrica,quedeixal'individu(sisqueelterme,amblesseues connotacions atmiques, liberals, mant el seu sentit en aquest context) sense ms opci que unir-se al corrent triomfador de la histria, que condueix b a l'expansi victoriosa de la naci feixista, b a la revoluci proletria mundial. Per per sota d'aquesta adhesi sentidaintimaalacausapoltica,elfeixismenovasuposarunasubversidel'ordre social tradicional: [...] El fascismo exaltaba la familia, el matrimonio, y tambin un estilo de vida ordenado y asentado.Podemosverunavezmsenestaaceptacindelamoralidadmesocrticala domesticacindelactivismoydeaquelladinmicadelajuventudquealababanentantosdesus discursos.4

3 G. Mosse, La cultura europea del siglo XX, Ariel (Barcelona, 1997), pg 150. 4 G. Mosse, op. cit., pg. 157 Les reflexions sobre la cultura d'Antonio Gramsci en el context de la Itlia feixistaEmili Morant - Mster Humanitats UOC 4 Untemarelacionatambelmantenimentdelamoralitattradicionalseldeles relacionsdelfeixismeambl'Esglsiacatlica,enqunopodemestendre'ns.Elprocs d'unificaci italiana en el segle XIX va tenir un important component anticlerical, en la mesuraenquesvarealitzarcontraeldominiterritorialipolticdelPapa.L'Esglsia catlicavapropugnarlanoparticipacidelscatlicsenpolticaduranttotelperode posterior,ielmateixfeixismeitalisunmovimentsecular,sensemscomponent religisqueelderivatdelaseuamitificaciiritualitzacidelanaciiel seulder(hi insistirem ms endavant). Per, en una mostra ms de la capacitat de Mussolini de bastir aliancesambgrupsafinsocompatibles,l'any1929esvasignarlapauiel reconeixementmutuentrel'estatitalifeixistaielPapaPiusXI.Aquests"Pactesdel Later" van suposar, en alguns aspectes, l'obertura d'escletxes en l'ambici totalitria del'estatfeixista,enlamesuraquegarantiareesd'independnciaperales organitzacionsdecarctercatlic,perenlaprcticavanampliarelgraude consens de qu gaudia Mussolini, a qui el mateix Papa va animarels catlics a votar en un plebiscit en 1929. Els articles 34, 36 i 43 del concordat garantien la validesa civil delmatrimonieclesistic,lapresnciadelcatolicismeenl'ensenyamentbsicimitji l'autonomia de les organitzacions de l'Acci Catlica.5

Unaltregrupqueelfeixismevaintentaratraureperasfoueldels intel lectuals: va despertar simpaties dins i fora d'Itlia, el moviment es va nodrir de joves universitaris i es va associar amb algunes esttiques d'avantguarda com el futurisme.Aquestsintel lectualsparticiparendel'elaboracitericadelmoviment,de la seua relaci amb un passat histric mitificat (el de l'Imperi Rom, de qu el feixisme es proclamava hereu i continuador) i de l'elaboraci de la seua superestructura ritual; en general, la majoria de l'estament acadmic va jurar fidelitat al rgim, tot i que ms aviat o ms tard alguns d'aquests intel lectuals quedaren decebuts per un moviment que, com hemdit,vaquedarcurt,engeneral,enlesseuespromesesdetransformacisociali cultural. Nopodemacabarlanostraexploracideladimensiculturaldelfeixismesense ferrefernciaaunaspecteimportantssim:l'esttica,elcarctermticiritualde l'escenificaci del poder per part de Mussolini. Un treball de referncia fonamental per a comprendrel'evolucidelaimplicacidelesmassespopularsenlapolticasLa nacionalizacin de las masas, de George Mosse6, que se centra en el cas alemany per dona pistes per a la comprensi d'un fenomen que encara podem observar en la litrgia polticadelsnostrestemps.Elfeixismeitalirepresentalaculminacid'unprocs gradualdeteatralitzacidela poltica,quepermetassignarrolstantalesmasses participants com al lder: l'estudiada i bella coreografia dels actes poltics s, aix, una traslacivisualdelaclassedeparadoxaentreactivisme-movimentimantenimentde l'ordre i la jerarquia de qu hem parlat ms amunt.7 Un article de 1990 d'Emilio Gentile8 conjuga els aspectes mtics, morals i litrgics que hem apuntat del feixisme en la seua presentaci com una "religi poltica": des d'un inici,Mussoliniielsseusintel lectualsafinsemprenelllenguatgedelafepera construirunaideareligiosadelfeixisme,is'emmirallenalhoraenlatradicicatlica 5 Extret del text dels Pactes del Later de 1929, text disponible ac: http://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/archivio/documents/rc_seg-st_19290211_patti-lateranensi_it.html 6 G. Mosse, La nacionalizacin de las masas, Marcial Pons (2005) 7 G. Mosse, La cultura europea del siglo XX, p. 154 8 E. Gentile, Fascism as Political Religion, dins Journal of Contemporary History, Vol. 25, N. 2/3 (maig-juny, 1990), p. 229-251. Les reflexions sobre la cultura d'Antonio Gramsci en el context de la Itlia feixistaEmili Morant - Mster Humanitats UOC 5 (ambquarribaranaconviure,comhemdit)contrarreformista,espectacular, captivadoradelssentitsienlanostlgiasimblica,histricaiarquitectnicaderivada delpassatimperialrom.Aquestaapel lacialcomponentirracionaldel'sser hum contrasta amb les ideologies heretades de la il lustraci com el liberalisme o elmarxisme,quesnacusadesdematerialistesid'atomitzarlasocietatseparantels seuscomponentsdelacomunitatmticaaqupertanyen.Isinstrumentalen l'assolimentdel'harmoniaorgnicadeclassesaquaspiraelfeixisme,compodem llegir en el segent extracte de Gentile: Fascismexplicitlyrejectedrationalism,andpraisedmythicalthinkingbothasamental attitude and as aform of political behaviour. Its policywas based onthe conviction thatboth the individualandthemassesweremotivatedbyirrationalandmythicalthoughts.[...]Butfascism alsorecognizedthatthemasses'supportwasoneofthemajorforcesinmodernpolitics,andthat their involvement was also necessary in creating the bases for a new authoritarian political system. Yet the aim of such involvement was exclusively directed at an almost blind conformism, in which the masses would be continuously mobilized to follow the orders of the duce and the party. Atthispointitisnowclearwhyfascismplacedsuchimportanceuponreligion,and,in particular,whyithadsuchastrongcommitmenttowardscreatingitsownsystemofbeliefsand rituals. [...]9

Peraunaanlisidetalladadelcomponentestticdelfeixismeremetemal monogrfic que li va dedicar el Journal of Contemporary History (abril 1996, volum 31, n. 2), i en especial al primer dels seus articles, que s un resum de les contribucions de totselscol laboradors:FascinatingFascism,deJeffreySchnapp10.Alltrobem refernciesalpapercruciald'aquestembolcallculturaliestticenl'assolimentdel "consens feixista", la influncia sobre Mussolini de l'experincia de l'ocupaci de Fiume perpartdelpoetaD'Annunzio,elpaperdelesrepresentacionscommemoratives d'esdeveniments histrics (en l'exemple concret de l'aniversari de la mort de Garibaldi) i de les intervencions arquitectniques i urbanstiques. III De la mateixa manera que no hem fet una exposici cronolgicament exhaustiva, sin temtica, del feixisme i les seues caracterstiques, no ens detindrem en excs en les distintesfasesiepisodisdelavidad'AntonioGramsci11.Vanixerl'any1891a Sardenya i durant la seua infncia va patir una deformaci fsica que l'acompanyar tota laseuavidaielsefecteseconmics,devastadorsperalafamlia,delacaigudaen desgrciadelseupare,unempleatdelaburocrciaestatal.Vaaconseguirestudiaren condicionsprecriesifouenelsseusanysuniversitarisquanesvaimplicarenel moviment socialista, com a periodista i conferenciant.Gramscisundelsactorsimplicatsenl'escissientrePSIiPCI(elspartits socialista i comunista d'Itlia) que es va produir desprs de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i com a resultat de la influncia del triomf de Lenin a Rssia. Ja hem vist comlesagitacionsobreresd'aquellsanysnonomsnoprosperensinquealimenteni snderrotadespelfeixisme,quesunareacciconservadorairevolucionariaalhora. GramsciarribaraliderarelPartitComunistaItalifinsque,l'any1926,enplena 9 E. Gentile, op. cit., p. 241. 10 J. Schnapp, Fascinating Fascism, dins Journal of Contemporary History, Vol. 31, No. 2, Special Issue: The Aesthetics of Fascism (abril, 1996), p. 235-244. 11 La viquipdia en catal ens ofereix una entrada relativament completa sobre la seua vida, tot i que no tant sobre la seua obra i idees clau: https://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_Gramsci Les reflexions sobre la cultura d'Antonio Gramsci en el context de la Itlia feixistaEmili Morant - Mster Humanitats UOC 6 dictaduradeMussolini,serempresonatambaltresmembresdelquequedava d'oposicipoltica:nomseixirdelapres,jamoltmalalt,pocabansdemorirl'any 1937. Tingu dos fills: el primer no recordar mai son pare, al segon no el va conixer. Comaperiodista,crticculturaliactivistapolticGramscicomptaambuna produccitextualextensssimaprviaalseuempresonament.Perlaseuaobrams clebre,enprincipinodestinadaalapublicaci,corresponalesllibretesamb reflexionsvariadesifragmentriessobrepoltica,histria,filosofia,literatura, llenguatge,economia,etc.quevaescriurealllargdelsseusanysdecaptivitat. AquestsQuadernsdela pressnlacimeraintel lectualdeGramsciiunadelesfites en la histria del pensament d'arrel marxista al llarg del segle XX. Els apartats segents del nostre treball es nodreixen d'aquestes anotacions: intentarem fer una glossa breu de lesseuesideesbsiquesabansdereprendrelaqestiqueinspiral'assaig,sobreles relacions entre el context poltic i cultural del feixisme i les idees gramscianes sobre la dimensi cultural de l'activitat poltica i social. IV Gramscisbensovintconsiderat,comenunafrasefeta,un"marxistadela superestructura";perapoderentendrel'expressienshemderemetreaundels passatgesmsclebresdeKarlMarx,delseuprefacialaContribucialacrticade l'economiapolticade1859,enquelpensadoralemanyexposadeformasuccintai clara la distinci entre dos nivells de la realitat social, l'estructura i la superestructura, i la forma en qu es relacionen: [...]enlaproduccisocialdelallurvidaelshomesentrenenrelacionsdeterminadesi necessries,independentsdelavoluntat,unesrelacionsdeproducciqueescorresponenaun nivell determinat de desenvolupament de les forces materials productives. La globalitat d'aquestes relacions de producci constitueix lestructura econmica de la societat, la base real, damunt de la qual sala la superestructura jurdica i poltica i les formes determinades de conscincia social que shi corresponen. El sistema de producci de la vida material condiciona en general el procs vital social, poltic i intel lectual. No s la conscincia de les persones la que en determina lsser, sin queinversamentslssersocialqueendeterminalaconscincia.Enuncertnivellde desenvolupamentlesforcesmaterialsproductivesdelasocietatentrenencontradicciambles relacions presents de producci [...] Apareix llavors una poca de revoluci social. Amb lalteraci delfonamenteconmicestransformamsomenysrpidamenttotalamonstruosa superestructura.12 Intentarem fer una parfrasi del text que siga alhora simple i til per a emmarcar les postures de Gramsci al respecte. Per a Marx, el nucli de la veritable realitat social snlesrelacionsdeproducci,decarctereconmic,material:quiposseeixels mitjansdeproducciiquino,oenaltresparaules,quitreballaperaquiienquines condicions.Larestadedimensionsdelavidasocialsndependents,derivades, secundriesrespectedelesrelacionseconmiques:l'estructurajurdica,les expressions morals o artstiques, etc. sn aix fenmens de superfcie, manifestacions en l'ordresimblicd'unarealitatmaterialltima.Aixs'entnl'ltimaafirmacideltext citat:silescontradiccionsinternesd'unsistemaproductiuderivenenunacrisiiuna transformacidelesrelacionsdeproducci(l'estructura),la"monstruosa superestructura"esveurcorrelativamentalterada.D'aquestfragmentdeMarxespot deduirqueaquestacadenacausalnosreversible:canvisenlasuperestructura(com 12 K. Marx,Sociologia i filosofia social, Edicions 62 (1967), p. 73., citat en el mdul 4 dels apunts de l'assignatura de Sociologia del Grau d'Humanitats UOC. Tamb disponible en el segent enlla: https://www.marxists.org/catala/marx/1859/crit_pol_econ/me13_007.html Les reflexions sobre la cultura d'Antonio Gramsci en el context de la Itlia feixistaEmili Morant - Mster Humanitats UOC 7 podrien produir-se autnomament, si s noms reflex o eco de l'estructura econmica?) no tenen com a correlat necessari canvis en les relacions de producci i propietat. s probable que el fragment citat de Marx dega part de la seua celebritat a que s breuisimple:massasimple,enrealitat.S'hadiscutitmolt,dinsifora delatradici marxista,respectedecomd'estrictaomecnicasaquestadependnciaentre estructuraisuperestructura,entrerelacionsdeproducciiles"formesjurdiques, poltiques,religioses,artstiquesofilosfiques,enbreu,ideolgiques"(comdiuMarx enlacontinuacideltextcitat)delmnsocial.Oenaltresparaules,entreeconomia (dimensimaterial)icultura,siprenemunaaccepcisuficientmentampla, "antropolgica" del terme. Gramsci s una de les referncies fonamentals en aquest debat,ilaseuaposturatotienquadrar-sedinselcorrentmarxistatendeixa concedir no noms una relativa autonomia a l'esfera cultural sin un paper cabdal al'horadedesencadenarprocessosrevolucionaris,sadir,detransformacide l'estructura productiva. A continuaci podem llegir un breu passatge en qu Gramsci negaallqueellanomena"economicisme",sadir:laformulacimsrgidadela dependncia de la cultura respecte de l'economia: [...]Se puede excluir que, por s mismas, las crisis econmicas inmediatas produzcan efectos fundamentales;slopuedencrearunterrenomsfavorablealadifusindeciertosmodosde pensar,deplantearyresolverlascuestionesqueimplicantodoeldesarrolloulteriordelavida estatal.13 Per aquesta negaci de l'economicisme no expulsa Gramsci de l'rbita terica del marxisme, sin que li permet estudiar el binomiestructura-superestructura no com una dependnciasincomunainterrelacimsricaicomplexa.Gramscinopotconcebre una revoluci en l'mbitecnomic deslligada d'una revoluci cultural iala inversa. Si sovintsemblaqueliconcedeixunapreeminnciaaallsimblic(d'acl'etiquetade "marxista de la superestructura") respecte a all econmic s perqu sovint en els seus textoscombatlesformesmecniques,teleolgiquesdelmarxismeenquel desenvolupamentdelescontradiccionsinternesd'unsistemadeproduccicondueixen inevitablementalcol lapseilasubstitucid'unaestructuraeconmicailaseua superestructuraideolgica.Lasegentnotasobreel"prncepmodern"(una actualitzaci i glossa que Gramsci fa de l'obra clebre de Maquiavel) no ser l'ltim dels fragmentsdeGramscienquadvertiremlacodependnciaentrelesesferescultural (concepcions del mn) i econmica: UnaparteimportantedelmodernoPrncipedeberserdedicadaalacuestindeuna reforma intelectual y moral, o sea a la cuestin religiosa o de una concepcin del mundo. [...] Puede haber reforma cultural y, por lo tanto, elevacin civil de los estratos deprimidos de lasicuedad,sinunapreviareformaeconmicayuncambioenlaposicinsocialyenelmundo econmico? Por eso una reforma intelectual y moral no puede dejar de estar ligada a un programa 13 De les sntesis sobre el pensament de Gramsci usades per a fer aquest treball, la que estava en castell i usava cites ms extenses dels "Quaderns de la pres" era l'obra de K. Crehan, Gramsci, cultura y antropologa, Edicions Bellaterra (Barcelona, 2004); el problema, tanmateix, s que les cites d'aquesta traducci continuaven referint-se a les pgines del volum angls de qu s'havien extret en l'original: A. Gramsci, Q. Hoare, G. N. Smith: Selections from the Prison Notebooks (1971), International Editors (Nova York). Sempre que ha estat possible, he intentat localitzar (i copiar) les cites entre els sis volums de la traducci a l'espanyol de l'edici crtica a crrec de Valentino Gerratana, generalment en els volums quart i cinqu: A. Gramsci: Cuadernos de la crcel (tomo 4), Ediciones Era (Mxic, 1986) i A. Gramsci: Cuadernos de la crcel (tomo 5), Ediciones Era (Mxic, 1999).En el cas d'aquest primer fragment citat, la cita correspon amb: K. Crehan p. 88; SPN p. 184; i Volum 5, p. 38-39. Les reflexions sobre la cultura d'Antonio Gramsci en el context de la Itlia feixistaEmili Morant - Mster Humanitats UOC 8 dereformaeconmica,inclusoelprogramadereformaeconmicaesprecisamenteelmodo concreto en que se presenta toda reforma intelectual y moral.14 Quins sn els agents d'aquesta reforma cultural i moral a qu apel la Gramsci per asubvertirl'ordreeconmicipoltic?Elsintel lectuals,aquelnostreautordedica reflexionsextensesiunaconceptualitzaciquenocorresponlanocicomuna d'intel lectualcomapersonaquedestacaperlabrillantor,originalitatounicitatdeles seuesideesocreacions.Enefecte,eixaserialaidead'"intel lectualtradicional",a quGramscicontraposalad'"intel lectualorgnic",quesnonomsmenys selecta i restringida (potencialment extensible a tothom, als membres d'un partit poltic ogrupsocial,oal"partit"entantqueintel lectualcol lectiu)sinquelligaacada intel lectualamblaclasseaqupertany,representa,educaidequassumeixel lideratgemoral.Llegimacontinuacielcarcteruniversal,enprincipi,d'aquesta consideracidecapacitatopotencialitatintel lectual:notemelcontrastambl'elitisme intel lectual propi del feixisme, del qual hem vist com acceptava i instrumentalitzava al seu favor el component irracional, mtic-religis, present en la cosmovisi de les classes populars. Todos los hombres son intelectuales, podra decirse por lo tanto; pero no todos los hombres tienenenlasociedadlafuncindeintelectuales[...]Seformanascategorasespecializadaspara elejerciciodelafuncinintelectual,seformanenconexinconlosgrupossocialesms importantesysufrenelaboracionesmsampliasycomplejasenconexinconelgruposocial dominante.15

No oblidem, tanmateix, que per a Gramsci les idees de classe o de grup social fan referncia a la posici dels membres de la societat en les relacions de producci; aix, la figuragramscianad'intel lectualespresentalligadaalscondicionantseconmics de la classe a qu pertany genunament. Esclarim-ho: no s que un fill de camperols no puga fer carrera intel lectual rebent una formaci religiosa i fent-se sacerdot, o que el feixismenoesnodriradegentd'origenhumilperalsesgraonsintermedis (administratius,militars)delaseuajerarquia.squeaquestesfuncionsintel lectuals nosnorgniquesenelsentitdeGramsci:funcionalmentresponenales necessitatsdelesclassesdominants,nocontribueixenaproveirdecohesii propsit les classes inferiors (subalternes), que resten aix sense una cosmovisi prpia ipotentquecontraposaraladelesclassessuperiors(hegemniques).Enparaulesde Gramsci: Cada grupo social, naciendo en el terreno originario de una funcin esencial en el mundo de laproduccineconmica,secreaalmismotiempo,orgnicamente,unaomscapasde intelectualesqueledanhomogeneidadyconcienciadesupropiafuncinnosloenelcampo econmico, sino tambin en el social y poltico [...]16 Cadaclassesubordinadaquepretengasuperarlaseuadependnciaeconmica necessitardoncsd'ungrupd'intel lectualsorgnics(od'unpartitpoltic:Gramsci tendeix en ocasions a identificar-los) capaos de formular una filosofia que defense els seus interessos com a classe i s'irradie entre les masses fins a tenir efectes prctics en el seugraud'organitzaciiaccicoordinada.Tornematrobar-noselpatrregularamb quGramsciampliaelsentitcorrentdetermescom"filosofia"("intel lectual", "cultura")peraescampar-loscapavallifer-losrellevantsperalesclassespopulars. 14 K. Crehan p. 114; SPN p.133; Volum 5, p. 17. Veure nota al peu de la primera cita de Gramsci. 15 A. Gramsci: Cuadernos de la crcel (tomo 4), p. 355. 16 K. Crehan, p. 155; SPN, p. 5; Volum 4, p. 353. Les reflexions sobre la cultura d'Antonio Gramsci en el context de la Itlia feixistaEmili Morant - Mster Humanitats UOC 9 Igualmentesrepeteixlacontraposicientreaquestprojectepedaggic, socialitzadordelesidees,ielsmitesnacionalsiquasireligiososaqurecorriael feixisme: [Nota4]Crearunanuevaculturanosignificaslohacerindividualmentedescubrimientos "originales",significatambinyespecialmentedifundircrticamenteverdadesyadescubiertas, "socializarlas"porasdecirloyporlotantohacerqueseconviertanenbasedeaccionesvitales, elementodecoordinacinydeordenintelectualymoral.Elqueunamasadehombressea conducidaapensarcoherentementeyenformaunitariaelpresenterealesunhecho"filosfico" mucho ms importante y "original" que el hallazgo por parte de un "genio" filosfico de una nueva verdad que permanece como patrimonio de pequeos grupos intelectuales.17

Aquesta pedagogia no trobar un cam lliure d'obstacles en l'intent de conscienciar lesclassessubalternes:Gramcsisconscientquelavisidelmndelesmassesde treballadorsicamperolssunajuxtaposiciincoherentdecreences,prejudicisi prctiquesimbricadesenl'existnciadiriadelagenthumil.Allquedenomina "folklore" o "sentit com" (deslligat ac de les connotacions positives que l'expressi rep enlatradiciculturalanglosaxona;"com"entantque"socialmentcompartiti adquirit") s un palimpsest histric relativament impermeable als intents d'indoctrinaci perpartd'ideologiesocosmovisionsmsconsistentsielaborades.Perd'aquesta caracteritzaci gramsciana del "sentit com" es deriven dues conseqncies. La primera, queaquestaresistnciaalasistematitzaciimpedeixlacompletaassumpcidela culturadominantperpartdelesclassessubalternes:laimposiciideolgicadeles classesdominants(burgesia,terratinents,eclesistics)sobrelesdominadesnosmai completamentefectiva.Ilasegona,queenaquestabarrejacaticaqueformael sentit com es poden reconixer, allar i potenciar els elements que poden servir de fonamentperalaformulaciordenada,intel lectual,orgnica,delspropis interessosdeclasse:allqueGramscianomenael"bonsentit",iqueslallavora partir de la qual pot germinar una nova cultura contrahegemnica. V Hem comentat abans, respecte del cas del feixisme itali, que la seua conquesta i conservacidelpoderdepeniatantd'uncertgraudecol laboraciambamplessectors delasocietatitalianacomdel'acciviolentairepressiva.selmomentd'introduirla terminologiafonamentalambquGramsciabordaaquestatensientreconsensi coerci;latrobaremenunpassatgecrucialdelsseusquadernsdepresenqufala distincientresocietatcivil(untermequesd'scorrenteneldiscursactualquanes refereix a associacions, col lectius, empreses, grups d'inters) i societat poltica (l'esfera de la legitimitat jurdica irresistible, a qu opten els partits poltics): Esposible,porahora,establecerdosgrandes"planos"superestructurales,elquesepuede llamar de la "sociedad civil", o sea del conjunto de organismos vulgarmente llamados "privados", y el de la "sociedad poltica o Estado" y que corresponen a la funcin de "hegemona" que el grupo dominanteejerceentodalasociedadyalde"dominiodirecto"odemandoqueseexpresaenel Estado y en el gobierno "jurdico".18 [crehan_123, SPN_12, tomo4_357] NotemcomGramsciestableixunacorrespondncia(queescompletaenla continuacidel text, que s el fragment segent) entre la societat poltica i l'Estat, com 17 K. Crehan, p. 103; SPN, p. 325, Volum 4, p. 247. 18 K. Crehan, p. 123; SPN p. 12; Volum 4, p. 357. Les reflexions sobre la cultura d'Antonio Gramsci en el context de la Itlia feixistaEmili Morant - Mster Humanitats UOC 10 ambitdeldominilegal(sadir,ambelsuportdelaviolncialegtimadepoliciao exrcit,enltimainstncia)sobretotselsciutadans,ambindependnciadellurs voluntatsoprefernciespoltiques.Ningescapadelalleipelfetquenol'aproveoli semble justa, ni de les accions del govern de l'Estat per no donar suport a qui l'exerceix. Perenlaprcticasmoltdifcilconservarelpoderrecorrentexclusivamentala foralegalofsicacontraelsgovernats:bastaria,perexemple,quelesclasses privadesdelpoder(elproletariat,perexemple,quesmsnombrsquelaburgesia) aplicarenunaforasuperiorensentitcontrariperaderrocar-lo.D'aclaimportncia que adquireix el terme amb que Gramsci bateja l'assoliment d'aliances i consensos enelterrenydelasocietatcivil:hegemonia.Lacontinuacidelfragmentanterior clarificaencaramsaquestadistincianalticaentrel'esferaculturalilapoltica,iens recordaquintipusd'especialisteshanderesoldreaquestadisputaentrelesdistintes classesigrupsqueaspirenalpoder:elsintel lectuals,enelsentitamplequehem explorat ms amunt. Losintelectualessonlos"encargados"porelgrupodominanteparaelejerciciodelas funcionessubalternasdelahegemonasocialydelgobiernopoltico,estoes:1]delconsenso "espontneo"dadoporlasgrandesmasasdelapoblacinalaorientacinimprimidaalavida socialporelgrupodominantefundamental[...]2]delaparatodecoercinestatalqueasegura "legalmente"ladisciplinadeaquellosgruposqueno"consienten"niactivanipasivamente[...]19 [crehan_123, SPN_12, tomo4_357] Notemcomenl'esquemad'interpretacideGramsci,enqulesforcessocials(i llurexpressisimblicaatravsdelsintel lectuals)snmanifestacionsgrupals,de classe,elconsensilacoercis'hand'exercirrespectivamentsobreestratssocials distints. Hi ha grups respecte dels quals el grup dominant ha d'exercir i negociar la seuaposicihegemnica:intentartransmetre'lslacosmovisidominantalpreu d'assumir algunes reivindicacions del grup hegemonitzat com a prpies. Per contra, hi ha grups que sn irreductibles al consens: les seues aspiracions no sn assumibles pel grupdominant,quehaurd'emprarelsmecanismescoercitiusdel'Estatpera sotmetre'ls. Eixa s la diferncia, per a Gramsci, entre dirigir (els aliats, els afins) i dominar (els adversaris). L'squefaGramscidelconcepted'hegemonialapresentacomunafuncidel grup dominant de la societat, i s en eixe context que el terme guanya poder descriptiu; peralhora,l'hegemoniaslametadelquepodemanomenarprocessos contrahegemnics, de transformaci o revolucionaris, i aquest s sentit prctic del terme enelcontextdelalluitadelproletariat(lametapolticaprpiadeGramsci).Un exempleparadigmticdeconquestahegemnicadelpoderperaGramsciseldela burgesiafrancesa,quedesplegalentamentl'accidelsseusintel lectualsdeclasse, aconsegueix atraure's per a s aliats entre les classes populars i conquesta el poder en la revoluci de finals del segle XVIII.Enbonapart,l'mfasigramscienunacolonitzacilentaicostosad'mbits socialsafinsprogressivamentmsamples(allqueanomenar"guerradeposicions") deriva d'una amarga lli histrica per al proletariat itali i occidental, en general: elfracsdelsintentsdereproduirenaltrespasoslapresadelpoderdeLenina Rssia en 1917. Gramsci desaconsella la via russa a la conquesta de l'Estat (la "guerra demoviments")enEuropaOccidentalperquennacionscomAlemanyaoItliala societatcivil(l'esferad'allprivat)srica,densaicomplexa,ipertants imprescindiblel'obtencideconsensosisuportsprevisalapresadelpoderamb 19 K. Crehan, p. 123; SPN p. 12; Volum 4, p. 357. Les reflexions sobre la cultura d'Antonio Gramsci en el context de la Itlia feixistaEmili Morant - Mster Humanitats UOC 11 garanties;enlaRssiade1917laimmaduresadelasocietatcivilfupossible l'assumpci reeixida del poder de l'Estat per part dels bolxevics.Ams,moltesdelesreflexionsdeGramsciabansidesprsdelseu empresonament giren sobre el cas de la dualitat italiana. Itlia era, a principis del segle XX,unEstatderecentcreacienququalsevolintentdereversidel'ordreexistent demanaval'alianaentredosgrupsbendistints:elsproletarisdelnordd'Itlia,urbi industrialitzat, i els camperols del sud rural.20 No podem fer justcia ac a la subtilesa de lesanlisisdeGramscisobrelasocietatitaliana,perlaquereclamasuna contraaliananecessriaperadisputarelpoderalasumad'interessosde terratinents meridionals i industrials del nord d'Itlia que havia configurat l'Estat italidurantelResorgimentoielfeixisme.Gramscidestacalaconveninciade superarelsantagonismesnord-sud,ciutat-camp,queservienperamantenirdesunides les classes dels camperols i els obrers; per al nostre pensador, el proletariat del nord, que sdisposad'unaincipientideologiaambqubastirelseualliberament(elsocialisme marxista),haurd'hegemonitzarelscamperolsdelsud,aquilaseuapostraci econmicailainflunciadelcatolicismehaimpeditsistematitzarunprogramapoltic emancipador ms enll d'alguns tpics presents en la seua cosmovisi folklrica. Aquest selprograma"nacional-popular"deGramsci,quebasteixunaidead'Itliadesdela unitatireconeixementmutudelesclassesmshumils;podemcomparar-loambla mitificaci nacional feixista o la unificaci cavouriana des de dalt. VI Podem parlar d'hegemonia en el cas del feixisme itali? Amb aquesta pregunta ens acostemalnuclidelplantejamentdelnostretreball,ialaseuaconclusi.Enel desenvolupament del nostre treball hem evitat emprar el cos conceptual de Gramsci en la presentaci prvia que hem fet de la cultura del feixisme, i hem intentat no abusar de les referncies directes al feixisme en l'exposici de les idees gramscianes. Per si hem sigutclarsentotesduesexposicions,ellectorhaursabutadonar-se'ndels paral lelismesentrealgunsdelsrecursosqueMussoliniempraperarefermarel seu poder i les estratgies que Gramsci analitza (b per a descriure l'xit de processos hegemnics anteriors, b com a guia per a l'xit de la revoluci proletria a qu aspira). En paraules de Diane Ghirardo, en un article pertanyent a un monogrfic que hem citat abans: Antonio Gramsci astutely recognized the importance of obtainingthespontaneous consent ofthemassesthroughnoncoerciveactivitiesinordertomaintainhegemony,butwhilehe theorized it, Mussolini instinctively realized it and developed a broad range of initiatives designed toensureconsentandconsensus.GramscirecognizedthatforMussolinitomaintainhegemony, 'organic intellectuals' would be necessary to produce the means for achieving consensus.21

Unarticlequeexposaambmsrigoriprofunditatdequhemsigutcapaosac lesrelacionsentrelaconfiguracimtico-polticadelfeixismeilateoritzacisobre l'hegemoniaculturaldeGramscisGramsci'sInterpretationofFascism,deWalterL. 20 Aquesta necessitat d'aliana entre els treballadors de la fbrica i del camp s'exposa en gaireb totes les sntesis del pensament de Gramsci que hem consultat, per en particular s el punt de partida del segent volum introductori, pertanyent a una interessant col lecci de monografies: S. Jones, Antonio Gramsci, dins Routledge Critical Thinkers (2006), Routledge, New York. 21 D. Ghirardo, Citt Fascista: Surveillance and Spectacle, dins Journal of Contemporary History, Vol. 31, No. 2, Special Issue: The Aesthetics of Fascism (abril 1996), p. 347. Les reflexions sobre la cultura d'Antonio Gramsci en el context de la Itlia feixistaEmili Morant - Mster Humanitats UOC 12 Adamson(1980).22Hiha,segonsAdamson,unadificultatal'horad'establiraquesta relaci:elsnombrososarticlesqueGramscidedicaalfeixismesnprevisalseu empresonament,mentrequelesseuesideesal voltantdelacultura,l'hegemoniai el paper dels intel lectuals maduren en les seues anotacions de la pres. s per aix queGramscireflexionahistricamentenlesseuesnotessobrelespromeses incomplertes de la unificaci i el Risorgimento, per la censura li fa impossible aplicar elsseusesquemesalseupresentfeixista.(Aquestamateixacensuraslacausa d'eufemismes gramscians tan clebres com el de "filosofia de la praxi" per a referir-se al marxisme).Adamsonintentareconstruiraquestvincleentrecontextpolticimmediati productetericexaminantl'evolucidelesopinionsdeGramscisobreelmarxisme publicadesentre1919ielseuempresonamenten1926;senaquestsescritsenqula capacitat analtica de Gramsci es desplega sobre el fenomen del marxisme de forma ms explcita de com podr fer-ho a la pres o de com ho faran alguns dels seus companys comunistesenanysposteriors,queoptaranpersimplificar-loicaricaturitzar-loper raonspropagandistes.Nooblidem,tanmateix,queGramsciesmouencaraenparmetres prefreudians, que li dificulten una percepci ms subtil dels trets psicolgics msirracionalsdelfeixisme23:caldrquepassenalgunsanysencaraperaquehomes comAdorno,Reich,MarcuseoAlthussercomencenacompatibilitzarlesperspectives marxista i psicoanaltica. SeguintAdamson,lacaracteritzaciqueGramscifadelfeixismenosla d'una situaci d'hegemonia completa: el punt de partida del seu triomf no s la lenta aglutinacid'interessosd'unabasesocialampla,sinelcol lapsesocialdepostguerra, la inacci o incompetncia de la classe dirigent del Risorgimento i l'aplicaci reiterada delaforabruta.Lacategoriaenquelfeixismepodriaencabir-secomacas particularslaqueGramscianomena"cesarisme":unesfordecontenci,ms quenodesuperacid'unacrisi,basadaenelgovernfermd'unhomecarismtic. La conquesta de l'Estat per part de Mussolini no s suficient: la seua supervivncia en el poderdepndepodercomplementaraquestcontroldela"societatpoltica"amb mesuresqueliguanyenelsuportdela"societatcivil";sadir,ipercontinuarambla terminologiagramsciana:aunprimermomentdedominacisegueixunsegon procsd'hegemonia,sempreparcialiobertaalapossibilitatd'unaresistncia.Com explica el mateix Adamson: Caesarism refers to a political intervention by some previously dormant or even previously unknown political force capable of asserting domination and thus of restoring a static equilibrium during a hegemonic crisis. [...] Caesarism always seeks to strengthen itself by building up the level ofitshegemonytomatchthatofitsdomination,thusrenderingthelatterlessevidentandless necessary.Likewise,theeffortsofrivalpoliticalforcestoweakenitarebestwagedamidstthe complex superstructures of civil society where Caesarism's fragile hegemony can be further eroded and challenged by a counterhegemony.24

VII Notenimespai,niestrobavaentreelsobjectiusdelanostrapropostad'estudi, seguir la trajectria de recepci de l'obra de Gramsci en les dcades posteriors a la seua morten1937.Perhemdedestacarbreumentduesmanifestacionspresentsdela importnciadelseullegatambqul'autord'aquesttreballs'hatrobatdarrerament.La 22 W. Adamson, Gramsci's interpretation of Fascism, dins Journal of the History of Ideas, Vol. 41, No. 4 (octubre-desembre de 1980), p. 615-633. 23 W. Adamson, op. cit., p. 624. 24 W. Adamson, op. cit., p. 628-629. Les reflexions sobre la cultura d'Antonio Gramsci en el context de la Itlia feixistaEmili Morant - Mster Humanitats UOC 13 primerapertany,enprincipi,al'ordreestrictamentacadmic:endistintesassignatures d'aquestMsterhanaparegut,deformaexplcitaotangencial,nocions(com "hegemonia" o "subalternitat") de clara inspiraci gramsciana. L'mfasi transversal que es fa en el nostre pla d'estudis per a desplegar una idea antropolgica de "cultura" com a "cosmovisi",comaconjuntnosempreconsistentdedisposicionscompartidespels membres d'una comunitat, beu tamb de Gramsci en la mesura en qu no privilegia necessriamentl'altacultura,sinqueexaminalesobresdecarcterpopulari comercialilaseuarecepcisensecondemnar-lesd'entrada,sinreconeixent-lesun cert potencial crtic. Un bon resum d'aquests ecos gramscians en el desenvolupament de disciplinescomlaSociologiaoelsEstudisCulturalseltrobemenelcaptolAfter Gramsci del llibre introductori sobre Gramsci de Steve Jones.25 ElsegonmbitenquGramscisunafontvigentd'inspiraciseldela transformacipolticaatotselsnivellsal'EstatEspanyol.Lacrisieconmicaest provocantelscanvismsprofundsdelsistemapolticdesdelaTransicipolticadels anys70,iencertamanerahoestfentgramscianament:guanyenterrenyles agrupacionsicoalicionsdemovimentsnonecessriamentprovinentsdelscamps ideolgicstradicionals(lasocialdemocrcia,l'esquerra,elnacionalisme),sindela suma,nosemprecoherentnifcild'encabirenesquemesprevis,d'interessosde grup molt variats (sentiments nacionals-territorials, vctimes d'execucions hipotecries oestafes,personesensituacicrnicad'atur,etc.).L'assumpcidecadagrupdela legitimitatdelesreivindicacionspoltiquesdelsaltresil'xitenelterrenysimblic, discursiu(unadjectiuinditenaquesttreballpermoltadient),d'expressionsilemes contrahegemnics ha comenat a donar els seus fruits. L'autor d'aquest assaig es va unir faunsmesosaunmodestprojectemunicipalistaquecombinavapartitsd'ideologies diferentsenunprogramademnimsarticulatperunaassembleaciutadana:aquests mateixosdiess'hansolapatelsdarrersdiesd'exploraciintel lectualdel'obrade Gramsci amb els primers en l'exercici del poder municipal. s difcil trobar un millor trnsitentrelareflexiilaprcticapoltiquesqueelqueenshafacilitataquest estudi d'exposici i contextualitzaci de l'obra de Gramsci. 25 S. Jones, op. cit., p. 121-133. Les reflexions sobre la cultura d'Antonio Gramsci en el context de la Itlia feixistaEmili Morant - Mster Humanitats UOC 14 Bibliografia consultada Adamson,Walter:Gramsci'sinterpretationofFascism,dinsJournalof theHistoryofIdeas,Vol.41,No.4(octubre-desembrede1980),p.615-633 Crehan,Kate:Gramsci,culturayantropologa,EdicionsBellaterra (Barcelona, 2004) Gentile,Emilio:FascismasPoliticalReligion,dinsJournalof Contemporary History, Vol. 25, N. 2/3 (maig-juny, 1990), p. 229-251. Ghirardo, Diane: Citt Fascista: Surveillance and Spectacle, dins Journal of Contemporary History, Vol. 31, No. 2, Special Issue: The Aesthetics of Fascism (abril 1996), pp. 347-372 Gramsci,Antonio;Hoare,Quentin;Smith,Geoffrey:Selectionsfromthe Prison Notebooks (1971), International Editors (Nova York). Gramsci,Antonio:Cuadernosdelacrcel(tomo4),EdicionesEra (Mxic, 1986) Gramsci,Antonio:Cuadernosdelacrcel(tomo5),EdicionesEra (Mxic, 1999) Jones,Steve:AntonioGramsci,col.RoutledgeCriticalThinkers(EUA, 2006) Marx,Karl(1967),PrefacialaContribucialacrticadel'economia poltica, dins Sociologia i filosofia social. Barcelona: Edicions 62. Mosse, George: La cultura europea del siglo XX, Ariel (Barcelona, 1997) Mosse, George: La nacionalizacin de las masas, Marcial Pons (2005) Nelis,Jan:Italianfascismandculture:somenotesoninvestigation, Historia Actual Online, 2006, nm. 9, (p.141-151) Schnapp,Jeffrey:FascinatingFascism,dinsJournalofContemporary History,Vol.31,No.2,SpecialIssue:TheAestheticsofFascism(abril, 1996), p. 235-244. Villani,Pasquale:Laedadcontempornea,1914-1945,Ariel,Barcelona (1997)