1

2

Programa de Juventud 2003

ELECCIONES LOCALES MISLATA

Joves d‟Esquerra Unida-L‟Entesa de Mislata prenem la paraula, decidits i decidides a treballar

per a millorar el nostre poble i per tal d‟aconseguir una Mislata més participativa, solidària,

pacífica, ecològica, valenciana i d'esquerres. Aquests són els objectius que volem plantejar-vos

per a què, amb la vostra opinió i participació, elaborem un

treball entre totes i tots en la convicció que "Altra Mislata

és possible".

Nosaltres, la joventut, som un col·lectiu amb

característiques i requeriments específics, que vivim una

etapa plena de la nostra vida amb un contingut propi

d‟autonomia i cultura que volem reivindicar. Tot i això,

estem vivint una transició, un procés dinàmic de

consecució de drets, responsabilitats i capacitats per a

decidir sobre la pròpia vida i per a incidir en la vida

col·lectiva que culminarà amb l‟emancipació

ciutadana. Una emancipació que entenem com la possibilitat de construir el nostre propi

projecte de vida.

Nosaltres no som una Generació X, ni una generació perduda, som part d‟aquesta societat i

demanem el nostre lloc en tots els àmbits, conscients de les nostres diferències i sense voler

eliminar-les.

Reivindiquem el reconeixement del nostre paper en la vida pública, la consideració de ciutadans

i ciutadanes com a part integral i imprescindible d‟aquest poble. Reivindiquem la plenitud en

l‟exercici dels nostres drets i la participació en les institucions per a possibilitar el disseny

conjunt de les polítiques de joventut.

Cal realitzar un canvi en les polítiques de joventut tradicionals, aquelles que consideraven la

joventut com a subjectes sense capacitat de decisió als quals era necessari tutelar i que estaven

adreçades fonamentalment a la promoció de l‟oci. La nostra proposta materialitza aquest canvi

i s‟insereix del tot en el projecte de govern municipal d‟Esquerra Unida-L‟Entesa de Mislata. Les

polítiques de joventut necessiten la voluntat de l‟equip de govern i una Regidoria de Joventut

forta i amb la dotació pressupostària adequada, Esquerra Unida-L‟Entesa de Mislata té eixe

compromís amb els i les joves.

Partim del fet que nosaltres, els i les joves, som ciutadans de ple dret amb circumstàncies

específiques que cal respectar i amb el dret a participar en la definició de la vida col·lectiva.

Per aquestes raons considerem que el nostre model de polítiques de joventut ha de basar-se en

els següents principis:

I. Consideració dels i les joves des d‟una perspectiva integral que englobe totes les

inquietuds de la persona. D‟aquesta manera s‟inclouen tant les polítiques que marquen la

trajectòria vital de l‟individu (polítiques d‟ocupació, habitatge..) com aquelles que estan

adreçades a potenciar la dimensió social de la joventut (tot incidint en les polítiques de

participació, i associacionisme de tot tipus).

3

II. Reconeixement i recolzament de les diferències, dels i les joves, que

coexisteixen al nostre poble com a font d‟integració grupal (de procedència geogràfica o ètnica,

cultural, social, religiosa...)

III. Redistribució dels espais públics per a aconseguir que els joves en gaudisquen

d‟una major proporció. (places i carrers, parcs, centres institucionals, instituts, CP...).

Posibiltat de convenis o acords amb espais de titularitat privada (centres educacionals

concertats o privats, acadèmies de ball...)

IV. Implicació de la totalitat de les àrees de govern, tot buscant sempre la

transversalitat, per a potenciar la participació i col·laboració de totes les regidories amb la de

joventut tot respectant-ne la autonomia. Així

com amb d‟altres instàncies superiors a

l‟àmbit local, com l‟autonòmica, l‟estatal o

l‟europea.

V. Disseny i execució conjunta de les

polítiques municipals per les institucions i la

joventut, tot promocionant la participació com a

espai real d‟exercici de la ciutadania.

VI. Priorització de les polítiques

d‟“empoderament”, dirigides a dotar a la joventut

del poder per a generar espais d‟autonomia i així

realitzar els seus projectes propis, personals o col·lectius.

Aquests principis s‟han de plasmar en un PLA INTEGRAL DE JOVENTUT LOCAL que asegure la

coordinació de totes les polítiques que afecten als i les joves.

Aquest model de participació l‟estructurem de manera formal, fixant una sèrie de reunions amb

els i les joves, així com amb les associacions i moviments socials que impliquen la joventut del

poble. Però també desitgem que es genere una participació espontània i il·lusionant, tot

retrobant el diàleg polític com allò qüotidià entre els i les joves del poble que es preocupen pel

que passa a Mislata i per les polítiques que hi ens afecten.

Per tal de facilitar el treball participatiu hem estructurat les propostes en els aspectes de la

nostra vida que pensem que han de contemplar les polítiques de joventut, l‟ocupació, la

vivenda, l‟art i la cultura, l‟educació, la salud, la participació, la nostra sexualitat, nosaltres

com a dones joves, el nostre paper en la conservació del medi ambient de Mislata i el nostre

retrobament i construcció d‟una identitat cultural pròpia, tot assumint com a font de riquesa

per a nosaltres la interculturalitat, el mestisatge i diversitat migratòria.....

Les polítiques de joventut són polítiques de present però també de futur, de definició i

construcció de la ciutadania, de la que nosaltres som i serem protagonistes.

EL NOSTRE DRET A UNA OCUPACIÓ DIGNA

Som conscients que la major preocupació de la joventut de Mislata segueix essent l'ocupació i,

més encara, l'atur i de les lamentables condicions laborals que patim en la nostra inserció al

món laboral.

4

A Mislata la joventut constituïm el 30 % de la població

i, tanmateix, la meitat del total del cens d‟aturades i

aturats. I encara que tenim una bona formació, ens es

difícil accedir al primer lloc de treball o trobar faena

per davall de la nostra preparació professional. La

majoria de nosaltres (un 73%), comencem la nostra

vida laboral en condicions precàries (contractacions a

temps parcial, contractes-fem...) o inclús sense cap

tipus de relació laboral legal.

Estudi que actualitze la situació laboral de la

joventut a Mislata, amb la fi d‟aprofundir-ne en la

situació socio-laboral per tal d´ordenar les

prioritats d'actuació en aquest àmbit, tot i

comptant amb instruments del municipi com ara

l‟ADL, sindicats de classe amb presència local,

associacions de comerciants...

Desenvolupament del Pacte Territorial per

l'ocupació a l'Horta Sud, amb els agents socials

per tal d'animar la inversió en l'ocupació i auto-

ocupació jove, l'establiment de programes de formació per als i les joves, la dotació d'ajudes

per a la inserció de joves amb majors dificultats (dones, persones discapacitades,

immigrants...), dotació per a ajudes a l'auto-ocupació juvenil.

Incentivació del Pacte Local per l‟Ocupació Juvenil a Mislata, tot i concedint un lloc rellevant al

paper dinamitzador de les ponències de Personal, Juventut, Benestar Social i ADL.

Promoció de l'auto-ocupació amb projectes de cooperatives, empresses de joves

emprenedor/es, etc, mitjançant fons d'avals, acords amb ens bancàries i caixes d´estalvis. Tot

açò amb disseny de campanyes, cursos de formació concrets, assessorament jurídic i

professional, tutelatge o apadrinament d‟experiències novedoses (nous jaciments d‟ocupació en

l‟àmbit social) i creació d‟un Premi institucional/local per a un projecte d‟auto-ocupació de

joves de Mislata.

Extensió i estructuració dels Punts d'Informació Juvenils de manera que lliuren, a més de la

lúdica i d‟oci, cultural o esportiva, informació educativa i laboral escaient per a facilitar-ne la

millor elecció en la inserció laboral. A tal efecte cal adequar tant les estructures de l‟ADL com

de la Regidoria de Joventut al Servei d‟Orientació Laboral: Creació de la figura de l'Orientador

Laboral.

Establir la gratuïtat dels serveis públics (exempció de preus públics) per a la gent jove sense

treball amb les especificitats concretades amb barem socio-econòmic consensuat per

l‟Ajuntament i el Consell de la Joventut, mitjançant l'acreditació d'un Carnet Jove Municipal

Polivalent. Apostem per l‟ampliació del conveni actual de l‟Ajuntament per a l‟ús del transport

municipal (bus i metre).

5

Potenciació i dignificació de les Escoles-Taller, tot eixamplant la seua oferta i diversificant-la a

tota la població juvenil, sense cap exclusió. Elaboració de la normativa que regule amb claredat

horari, període de formació, pràctiques, salaris, admissió d´alumnat, processos d'oposicions,

dotacions de beques, titulacions homologables, amb la participació dels agents socials locals i

els comités d'empresa, mitjançant un conveni. Recuperació al Conveni Laboral de l‟Ajuntament

de l‟alumne/a-treballador/a de les Escoles-Taller, reivindicació que ESQUERRA UNIDA-L‟ENTESA

va fer realitat i que el Partit Popular llevà de l‟objecte del conveni.

Joves d‟Esquerra Unida-L‟Entesa volem incentivar les activitats artesanals, recuperant les

tasques i oficis tradicionals, orientant així mateix els serveis propis de l'ajuntament (sempre

respectuosos amb el medi ambient i la protecció que ha d´assenyalar el nou PGOU...) segons les

directrius de l´Agenda 21 Local per a Mislata. Per això seguim reivindicant la zona de La

Morería (zona d‟especial protecció, però que permet, per exemple, botigues de comerç just en

plantes baixes) i, com a primer pas, el Cens de Cases Desocupades d‟eixa zona.

Convenis amb les empreses i comerços d´àmbit municipal per a facilitar la contractació de

joves de Mislata. En eixe sentit, s‟esdevé fonamental el paper dinamitzador d‟ACEM, junt amb

el Consell Econòmic i Social (no creat encara) i l'ADL, amb presència de les Secretaries de

Joventut dels Sindicats de classe presents a Mislata.

Iniciatives Locals d'Ocupació reals i continuades, amb l‟ajut dels serveis mancomunats o

comarcals, Diputació Provincial, Conselleria i Fons Europeus. Com a pas previ, l‟actual ADL

haurà de democratitzar i universalitzar la Borsa Municipal d‟Ocupació, mantenint contacte

solidari amb l‟INEM, el Servei Valencià d'Ocupació, Sindicats i resta d‟Agents Socials del

Municípi. Implicació dels sindicats al llarg del procés de selecció i adjudicació de les places

d‟ocupació.

Establiment d'un protocol municipal en la subcontractació de serveis que haurà de fixar les

clausules dels plecs de condicions valorant la contractació indefinida de les persones

treballadores per part de l‟empressa, exigint el respecte a les condicions laborals a l‟empressa

que treballa per a l‟Ajuntament (amb mecanismes de penalització en cas contrari).

Acompliment de la llei de prevenció de riscos laborals i de la LISMI.

Realització de Campanyes de Formació i Orientació Laboral (FOL) als centres educatius,

mitjançant el concurs dels agents implicats: ADL, IES, Sindicats de classe...

Des de la sensibilitat compromesa amb el col·lectiu de les diverses minusvàlues o

discapacitacions, demanem un Centre Social i unes actuacions municipals decidides a incorporar

al món del treball joves amb diversa discapacitació. Cal la plena municipalització del Centre

Ocupacional (amb la conseqüent creació de llocs de treball) d´ideari socialment avançat i en

col·laboració directa l‟Associació de Mares i Pares (ACOMIS) del col·lectiu.

Promoció d'intercanvis de formació ocupacional i intercultural amb els països de la Unió

Europea. L‟Ajuntament, a través de l‟ADL, l‟estimularà a través de diversos mecanismes com

ara beques, subvencions, borses de viatge professional, protocols amb diverses entitats

(públiques o privades) amb la finalitat que semblants experiències tinguen incidència a curt

termini en el teixit sociolaboral de Mislata.

6

Repartiment del treball i la riquesa amb l'establiment de la jornada laboral de 35 hores

setmanals, començant per fer efectiva sense cap entrebanc, al mateix Ajuntament de Mislata la

moció d‟ESQUERRA UNIDA-L‟ENTESA a tal efecte aprovada en ple.

BUSCANT UNA VIVENDA

Una de les funcions bàsiques dels

poders públics es promoure les

condicions necessàries i establir les

normes pertinents per a tal de fer

efectiu el "dret a disfrutar d'una

vivenda digna i adequada".

La mancança d'independència

econòmica, ateses les condicions

laborals abans esmentades,

impossibilita l'accés a una llar distinta

de la dels pares i les mares,

prolongant artificialment la durada

en la residència familiar.

La demanda de la promoció de l'habitatge jove ha sigut realitzada permanentment per Esquerra

Unida-L‟Entesa de Mislata, aconseguint l'aprovació d'una Borsa de Vivenda Jove (que destinava

el repartiment de 50% per a Joves i 50% a Emergència Social i un creixement constant del Parc

de Vivenda Jove) que no ha tingut l'efectivitat desitjada per les pràctiques polítiques de l´últim

govern. En l‟actualitat ESQUERRA UNIDA-L‟ENTESA-L´Entesa considera viable un mínim de

trenta a quaranta vivendes més per a la joventut.

Així mateix, cal fer transparent i participatiu tant el Barem per a la concesió de la vivenda jove

com la modificació de composició de la comissió que atorga la distribució de les mateixes,

donant entrada tant a l‟oposició municipal com als agents socials i representants juvenils.

Cens de Vivendes Desocupades per a arribar a fórmules conveniades de la Regidoria de Joventut

amb les persones propietàries per fomentar el lloguer social per a la gent jove.

Pla de Vivenda Jove que possibilite el lloguer de vivenda a la gent jove que desitge emancipar-

se i que no dispose de recursos per a concórrer al lliure mercat immobiliari, tot considerant la

seua necessitat i la seua situació econòmica. Aquest Pla facilitaria l'eixida al mercat de les

actuals vivendes desocupades en règim de lloguer .

Borsa de Vivenda Jove (tant per a parelles com per a altres formes de convivència), amb el

compromís de revisió periòdica de la baremació segons la complexitat de la realitat canviant .

7

L’EDUCACIÓ COM A ELEMENT FONAMENTAL.

Joves d‟Esquerra Unida-

L‟Entesa som conscients de la

importància de l‟educació en

la nostra formació.

Aixímateix considerem que

nosaltres, encara que

majoritàriament dins del

procés educatiu, som els

principals afectats i

afectades del model

educatiu actual. Per això

hem apostat per realitzar

propostes tant globals com

concretes, donant-ne la

nostra opinió de manera

àmplia.

Considerem l‟educació

com el procés

fonamental de formació

de les persones amb

l´objectiu de potenciar la crítica i la

transformació social, la cultura cívica, solidària i pacífica així

com la capacitat de decisió crítica i responsable.

Defensem L'ESCOLA PÚBLICA com l'única que garanteix l'exercici del dret de l'educació a tots i

totes en condicions d'igualtat, amb una participació efectiva de tots els sectors de la comunitat

escolar en la presa de decisions.Apostem per un MODEL EDUCATIU IGUALITARI que en cap cas

no segregue l´alumnat, sinó on es dispose de tots els mitjans necessaris per a atendre i donar

resposta educativa a les distintes necessitats que presenta la societat, fent que l´educació

esdevinga motor de la promoció social, de la igualtat d'oportunitats i del desenvolupament de

la formació de les persones cap a una societat més justa i igualitària.Reivindiquem la

importància de l‟educació infantil, i la necessitat immediata d'una xarxa de centres públics que

garantisca una oferta educativa digna i suficient. Entenem que aquesta és una etapa fonamental

en el procés educatiu i determinant com a element compensador de les desigualtats d´origen.

Estem convençuts i convençudes de la necessitat de la promulgació d'una Llei de Finançament

del Sistema Educatiu en el País Valencià que permeta el compliment de la LOGSE.

8

Apostem totalment per la promoció de les línies d'ensenyament en valencià i dels programes

d'immersió lingüística en tot el País garantint la continuïtat de l´ensenyament en valencià en

tots els trams educatius LOGSE i ensenyament universitari. I defensem, com a punt de partida i

debat participatiu, les 100 Propostes de la Federació d´Escola Valenciana (FEC) que s´hauran de

concretar, adaptar o reelaborar tot respectant les característiques sociolingüístiques i culturals

de la ciutadania de Mislata i considerant-ne, de més a més, les competències municipals o

supralocals:

ÀMBIT EDUCATIU

1. Per l‟escola pública.

2. Per l‟escola democràtica.

3. Per l‟escola valenciana i en valencià.

4. Per l‟escola plurilingüe i multicultural.

5. Per l‟escola arrelada al medi.

6. Per l‟escola innovadora.

7. Per l‟escola participativa i activa.

8. Per l‟escola coeducadora i solidària.

9. Generalització dels programes d‟ensenyament en

valencià i d‟immersió lingüística a tot el País.

10. Planificació continuada de l‟oferta educativa en

valencià.

11. Regulació normativa dels programes d‟educació bilingüe que fan una introducció

primerenca d‟una tercera llengua.

12. Promoció d‟equips i grups que elaboren materials didàctics innovadors en la nostra llengua.

13. Suport necessari a l‟edició de materials curriculars innovadors en valencià.

14. Eliminació de la censura imposada en els llibres de text sobre l‟origen de la nostra llengua i

literatura compartida.

15. Derogació de la normativa que entrebanca l‟acompliment de la Llei d‟Ús i Ensenyament del

Valencià, i en concret del seu article 19.

9

16. Aplicació d‟uns programes que garantisquen als alumnes el seu dret a ser bilingües a les

comarques valencianes castellanoparlants.

17. Control per part de la Inspecció Educativa del total acompliment dels Programes

d‟Incorporació Progressiva del Valencià

18. Afavorir un sistema de valors a l‟escola que incloga la dimensió moral de la persona:

l‟autoestima, l‟autonomia, la capacitat de diàleg, la capacitat de transformar l‟entorn, el

raonament moral i les habilitats socials que faciliten la convivència.

19. Propiciar el treball conjunt de tota la comunitat educativa per tal d‟arribar a la presa de

decisions a través del debat, el diàleg i el consens.

20. Facilitar la informació i formació dels membres de les A.M.P.E.S. mitjançant jornades,

encontres, escoles de pares i mares...

21. Donar suport a les actuacions de les A.M.P.E.S. que adrecen els seus projectes envers la

consecució d‟una escola valenciana, pública i de qualitat.

22. Garantir la continuïtat de l‟ensenyament en valencià a tot l´ensenyament secundari.

23. Construcció i/o adequació d‟instituts de Secundària separats de la Primària.

24. Dotació de les infrastructures necessàries regulades en la normativa vigent.

25. Control per part de la Inspecció Educativa perquè l‟ensenyament en Valencià es complesca

en la seua totalitat.

26. Elaboració de nous materials curriculars adequats a Secundària.

27. Potenciar les línies d‟ensenyament en valencià a F.P. i cicles formatius.

28. Garantir les línies d‟ensenyament en valencià a F.P. i cicles formatius.

29. Garantir l‟ensenyament en valencià als batxillerats i als mòduls professionals.

30. Seguiment dels programes d‟incorporació progressiva.

31. Garantir la total independència del poder polític de les universitats públiques.

32. Reconèixer l‟Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana com a l‟únic organisme amb

autoritat científica en matèria lingüística.

33. Dotar la Universitat de competències en matèria d´assessorament lingüístic per a les

diferents administracions: local, autonòmica i perifèrica.

10

34. Garantir i potenciar l‟ensenyament en i del valencià a totes les universitats públiques.

35. Ofertar línies d‟ensenyament en valencià a totes les facultats del País.

36. Dotar a la Universitat amb més competències en matèria de formació lingüística del

professorat.

37. Les Escoles de Magisteri han de garantir l‟adquisició de la competència lingüística

necessària per a exercir la funció docent en una escola valenciana i de qualitat.

38. La Universitat ha de promoure intercanvis d‟experiències i investigacions.

39. Realitzar estudis empírics que ajuden a avaluar els programes d‟educació bilingüe i altres

aspectes educatius.

40. Garantir la total normalització lingüística de l‟Administració.

41. Coordinació de totes les Direccions Generals i serveis de la Conselleria de Cultura,

Educació i Ciència per a planificar adequadament tots els programes d‟ensenyament bilingüe.

42. Dotar el Servei d‟Ensenyament en Valencià amb més recursos humans, materials,

econòmics i organitzatius perquè puga desenvolupar les seues tasques de promoció,

assessorament i coordinació de les diferents àrees i serveis implicats.

43. Proporcionar l‟adequada formació permanent per a tot el professorat.

44. Garantir l‟actuació compensatòria per al valencià en tots els àmbits d‟ús mitjançant plans

concrets.

45. Exigir el domini lingüístic del valencià com a requisit imprescindible per a poder participar

en els concursos de trasllats.

46. Elaboració de Plans Especials d‟Alfabetització d‟adults i de valencianització dels

castellanoparlants.

47. Elaboració de plans d‟activitats extraescolars que reforcen l‟aprenentatge de la llengua.

48. Garantir la capacitació i competència lingüística en condicions per a assegurar sempre

l‟atenció de l‟alumnat i les famílies.

49. Regular que la capacitació i competència lingüística siga un requisit indispensable per a

poder accedir a la Funció Pública docent.

50. Assegurar el domini efectiu de les dues llengües oficials per a poder adscriure‟s a qualsevol

lloc de treball.

11

51. Tot el funcionariat i el professorat interí haurà d‟estar capacitat i tenir competència

lingüística en ambdues llengües.

52. Garantir que en totes les substitucions el professorat substitut s‟adeque a les

característiques lingüístiques del lloc de treball.

ÀMBIT POLÍTIC

53. La Direcció General de Política Lingüística,

adscrita a la Presidència, serà l‟organisme que

execute, avalue i amplie el Pla General de

Normalització Lingüística perquè genere i estimule

un major ús social del valencià en tots els àmbits.

54. Promulgació de normatives que garantisquen

el coneixement del valencià en l‟àmbit de la

Funció Pública.

55. Afavorir que els sindicats i les empreses promoguen plans de normalització lingüística.

56. Dotació d‟assesors/es traductors/es en tots els ámbits de l‟Administració:

Justicia,Sanitat...

57. Oferir el nombre suficient de cursos de reciclatge i formació per a tots els treballadors i

treballadores de l‟Administració.

58. Donar suport suficientment i econòmicament a les activitats de promoció i ús del valencià

fetes pels diferents col·lectius cívics.

59. Promulgació de lleis i ordres que incentiven actuacions encaminades a la defensa, ús i

promoció del valencià.

60. Homologació dels certificats i titulacions de valencià amb els de la resta dels dominis de

llengua catalana.

61. Creació en tots els organismes públics d‟un Gabinet de Normalització Lingüística.

62. Total valencianització de la senyalització viària i la retolació pública.

63. Exigència del domini lingüístic del valencià al funcionariat que presta atenció a la

ciutadania.

12

64. Reduccions i exempcions d‟obligacions fiscals per a aquells sectors privats que s‟incorporen

al procés de normalització lingüística.

65. Valencianització dels avisos, publicacions i activitats públiques municipals.

66. Compromís d‟incentivar l‟ús del valencià en: Mitjans de comunicació locals i comarcals.

Superfícies comercials. Entitats bancàries i d‟estalvis. Organitzacions socioeconòmiques.

Entitats esportives.

67. Creació i dotació d‟oficines comarcals o mancomunals de promoció de l‟ús del valencià.

68. Elaboració d‟un mapa sociolingüístic actualitzat.

69. Campanya d‟informació i sensibilització sobre els drets lingüístics de la ciutadania, a fi que

siguen coneguts, exercits i respectats.

70. Creació d‟un Servei d‟Assessorament Jurídic en matèria lingüística.

71. Reglamentació del dret del consumidor a ser atés, entés i informat en valencià en

qualsevol establiment comercial i a treballar en la llengua pròpia.

72. Creació d‟un Consell Social de la Llengua com a plataforma d‟assessorament i recollida de

propostes. .

73. Promoció lingüística internacional amb les principals ciutats i països que

mantenen relacions econòmiques i turístiques.

74. Coordinació de la planificació

estratègica amb la resta de la

comunitat lingüística.

ÀMBIT SOCIAL

75. Afavorir la planificació

d‟ofertes culturals i lúdiques de

qualitat que ajuden a

valencianitzar l‟entorn: teatre,

cinema, activitats d‟oci, món

audiovisual,...

76. Donar suport econòmicament a les

ofertes culturals i lúdiques fetes en valencià.

77. Potenciar i consolidar l‟oferta musical de qualitat en valencià.

13

78. Establir ajudes econòmiques per a les editorials que promocionen els llibres en valencià.

79. Donar suport als diferents projectes presentats per les editorials, que siguen respectuosos

amb l‟origen de la nostra llengua i literatura.

80. Impedir la difusió d´escrits lingüísticament secessionistes o que s´aparten del valencià

normatiu.

81. Totes les conselleries de la Generalitat Valenciana han d‟utilitzar en els seus escrits i

comunicats el valencià normatiu.

82. Exigir que les Corts Valencianes, com a màxim representant de la nostra sobirania com a

poble, utilitze el valencià normatiu, tant en els seus escrits com en les seues publicacions.

83. Garantir l‟ús del valencià i aturar el progrés del secessionisme com a font de conflicte

social que impedeix l‟avanç en el procés de normalització lingüística.

MITJANS DE COMUNICACIÓ

84. Una R.T.V.V. totalment en valencià.

85. Que els continguts de R.T.V.V. siguen de

qualitat.

86. Eliminar els subproductes televisius que hui

dominen la seua programació.

87. Formació lingüística de treballadors/es, i

especialment de presentadors/es.

88. Produir programes amb finalitat educativa,

tendents a la formació integral de la persona.

89. Creació de canals educatius en valencià amb continguts de qualitat, atractius i

amb un llenguatge enriquidor.

90. Suport econòmic a la premsa escrita en valencià: còmics, revistes, periòdics, ....

91. Introduir elements tecnològics a l‟escola per tal de fomentar-hi una formació que facilite

l‟accés a la informació.

92. Utilitzar de manera crítica i educativa, racional i no alienant els mitjans tecnològics.

14

93. Introducció de les noves tecnologies a l‟escola i l‟ús de xarxes informàtiques com a

element d´innovació pedagògica.

94. Incentivar la creació per part del Govern Valencià de productes culturals en valencià en

qualsevol suport tecnològic.

95. Proporcionar programes educatius de qualitat i en valencià a les diferents televisions

comarcals i locals.

96. Publicació d‟un Llibre d‟Estil Referencial per als mitjans de comunicació.

97. Pla de formació lingüística dels periodistes esportius: redacció, transmissió i locució.

98. Creació d‟una Agència Valenciana de Notícies.

99. Reciprocitat dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, les Illes Balears i el País

Valencià.

100. Fomentar protocols d´actuacions per a la promoció del sector audiovisual valencià.

Ens posicionem en contra de la Llei Orgànica d‟Universitat, tant pel que fa a la seua elaboració

com pel que respecta als seus continguts. Considerem que s´hi pretén sotmetre l‟autonomia

universitària als interessos de l‟administració del Partit Popular. Recolzem plenament els

moviment dels estudiants i professorat en defensa d‟una universitat pública i de qualitat.

Considerem que l´actual Llei de qualitat debilita l'ensenyament públic i segrega l'alumnat en

l'ensenyament obligatori. L'educació pública està obligada a garantir l'exercici del dret a

l'educació en condicions d'igualtat.

Instauració d‟un Incentiu Escolar adreçat a la comunitat escolar dins d‟una concepció que

fomente, des d‟una igualtat d‟oportunitats real, la cultura de l‟interés i l‟esforç intel·lectual.

Des d‟aquesta perspectiva reclamem la iniciativa municipal per a la creació de Beques i Ajudes

per estudiants de families més desafavorides, mitjançant un bàrem on perticipen la Comunitat

Educativa (Consell Municipal Escolar) i els Serveis Socials Municipals. Així mateix apostem per la

creació d‟un Premi Extraordinari amb dotació econòmica adreçat a la finalització de dos trams

d‟estudis de Secundària i Universitaris.

Ampliació de l‟horari de la Biblioteca Municipal i les Sales de Lectura per tal d'acomodar-los

a la demanda de la població estudiantil en èpoques d'exàmens, instaurant-hi portes obertes en

horari nocturn i festius.

Apertura dels centres educatius públics en horari no lectiu, amb assignació dels recursos

pressupostaris escaients per a oferir un programa de serveis i activitats adaptat a les necessitats

de l´alumnat i de l´entorn del centre educatiu (instal·lacions esportives, biblioteques, salons

d´actes...).

15

Foment de l‟associacionisme i la participació en tota la comunitat educativa en la gestió

dels centres, en particular de l‟alumnat, mares i pares. Conveni amb el Claustres Professorals

dels centres educatius de la nostra població, AMPES i Regidories d´Educació, Cultura, Esports

per tal d´aprofitar cicles de xerrades, conferències etc... de les disciplines o matèries en què el

professorat és autoritat.

Pla de Compensació Educativa específics per a aquelles àrees amb una major taxa de fracàs

i abandó escolar. (minvar la ratio professor/a-alumne/a; col·locar professorat de recolçament;

proporcionar l'assistència social necessària)

Atenció a l‟educació especial als col·legis públics de Mislata, estudiant sistemes alternatius

per als darrers anys de l‟educació obligatòria.

Augment de la dotació bibliogràfica de temàtica jove tant a la Biblioteca Municipal com als

Centres de joventut.

Apertura al públic de la videoteca i de l´” Aula de Cinema” de la Sala Josep l´Escrivà pel

seu valuós contingut de material cinèfil i valencianista, sobretot del període de la II República

Espanyola, i recollit al llarg de tota la seua abnegada vida.

Com a ciutadans joves de la Unió Europea (UE) Joves d‟Esquerra Unida-L‟Entesa considerem

la necessitat de recolzament i difusió de les campanyes de Programes d‟Intercanvi, destinades a

la joventut en els terrenys de la educació, la formació i alhora la recerca d‟ocupació (Erasmus,

Socrates, Leonardo, Lingua, Juventut amb Europa...) al mateix temps que fomentem els

recursos de mobilitat en l‟espai europeu (Conneix Europa, Carnet Jove Europeu, Base de Dades

Euro-Jove, Tive...)

Joves d‟Esquerra Unida-L‟Entesa volem centrar la nostra preocupació en l‟impuls de l‟Educació

per a la pau, com un dels eixos fonamentals per a la construcció d'un nou marc de relacions

entre els pobles del món.

Les polítiques educatives han d‟afavorir l'enteniment de la nostra realitat en relació amb la

realitat de la resta del món; en especial la dels països del sud. L‟objectiu de l‟educació per a la

pau ha de ser la potenciació dels processos educatius que tinguen com a objectiu la

transformació social en el nord i en el sud, fonamentada aquesta transformació en els objectius

de justícia, igualtat, solidaritat i pau.

Considerem que l‟educació per a la pau ha de estar present durant tota l‟educació formal de

l‟individu de manera obligatòria i que s‟ha de dotar de continguts amb base teòrica i pràctica.

No és prou educació per a la pau les campanyes puntuals que consisteixen en la realització de

cartells o murals en contra d‟un esdeveniment concret. Açò ha de ser només la punta d‟una

formació integral permanent.

Pensem que conceptes com ara la interculturalitat, el respecte entre pobles, religions i

cultures, la consciència de les persones estrangeres com a ciutadanes del nostre poble amb

plenitud de drets, la total acceptació de les diversitats, el pacifisme, la solidaritat, la

fraternitat, i molts d´altres han de conviure a l‟escola amb l‟ensenyament tòpic.

16

Per totes aquestes raons Joves d‟EU demanem que l‟Ajuntament potencie en tots els Centres

Educatius de Mislata la incorporació a l'àmbit escolar d‟unitats didàctiques i temàtiques

transversals que contemplen l'educació per la pau. El disseny del curriculum d‟aquestes

matèries es realitzarà de forma participativa comptant amb l‟opinió del professorat, dels

moviments socials, dels serveis socials del poble, de l´alumnat, i de pares i mares.

EL NOSTRE ESPAI CULTURAL

Un dels pilars fonamentals del lliure

desenvolupament de la personalitat són les

activitats artístiques. A Mislata comptem amb

actrius i actors, escriptores/ors, pintores/ors,

músics de gran qualitat que han de rebre

l´estímul i el suport necessari de les nostres

autoritats. Aconseguir que Mislata millore la

seua vida cultural és un objectiu que ens

beneficia a totes les persones, ja siguem

espectadores o protagonistes, professionals o

amateurs. Gaudir de la cultura de qualitat és el

nostre dret.

Col·locar com a objectiu principal les manifestacions culturals del poble i, més específicament,

les juvenils. Aquesta acció tindrà dues vies d‟actuació, l‟augment de la dotació econòmica de

l‟àrea de cultura i la creació, adaptació i renovació d‟infrastructures municipals com ara

Biblioteca, Centre Cultural, Saló d´Actes, Centre Social i Juvenil, Centre Cívic (Av. De la Pau) i

creació d´altres, amb criteris de reequilibri territorial.

Recolzar les iniciatives que ja s‟estan portant a termini, com és l‟Escola de Teatre Municipal

amb d´altres propostes a l´àmbit escolar, de Tercera Edat, Falles o d´altres associacions...

Impulsar l‟organització de circuits i trobades, durant tot l‟any i ocupant diferents espais de

la vila, sense centrar-ho totalment al centre cultural i obrint-los a nous estils i públics.

Promoció de la jove creació tant en l‟àmbit individual com col·lectiu. Represa de la colecció

de plaquets “Biblioteca d´Autores i Autors de Mislata”, interrompuda per l´equip de govern

actual per l´únic delicte de ser una iniciativa senyera de EU a Mislata. Construcció

d‟instal·lacions comunes per a la creació d‟obres plàstiques, per a, tot seguit, proporcionar les

infrastructures necessàries per tal de que pugen donar a conèixer les seues creacions.

Foment de la música, recolzant tots els estils i tenint en consideració les preferències dels i

les joves. Apostem tant per continuar recolzant l‟Escola de Música de Mislata, com per la

creació de l'Escola Municipal de Rock, amb locals per l'assaig i estudis de so disponibles per a la

formació musical. Creació de l‟Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina, aprovada en Ple el

passat mandat corporatiu a instàncies de moció del GM EUPV.

17

Foment del coneixement de la Història Local en els diversos àmbits perquè les generacions

més jóvens es reconeguen en els arrels de mode crític. Encara ens queden deutes amb

personalitats com Josep l´Escrivà (cineasta, assagiste), Josep Giner i Marco (filòleg, deixeble de

Pompeu Fabra i company de Carles Salvador) o Isidre Llopis de Gràcia (membre fundador de

CCOO, cristià pel Socialisme), Manuel Monleón Burgos (il·lustrador i cartellista insigne de

l„Escola Valenciana)... Redacció d‟Unitats didàctiques tractant d´aquests personatges singulars i

il·lustres de Mislata per als CPs i Instituts.

GLOBALITZEM LA SOLIDARITAT

Parlar de cooperació al desenvolupament requereix d‟una anàlisi prèvia del concepte: des

d´ESQUERRA UNIDA-L‟ENTESA- L´Entesa, no entenem “desenvolupament” com a simple avanç

econòmic o tecnològic, sinó com a desenvolupament humà, com a procés d‟ampliació de las

opcions de la gent, sent aquestes les possibilitats d‟una vida llarga, sana, creativa i amb

l‟adquisició d´una educació, donant-se totes elles de manera continuada al llarg de la vida de

l‟individu.

Açò passa per la concepció de creixement centrada en el ser humà, sostenible de generació en

generació. Entenent pobresa com la no possibilitat d‟accés als recursos necessaris per a una vida

digna, quan aquestos recursos existeixen en qualsevol lloc del planeta. Per tant descartarem

qualsevol definició que tinga en compte el benefici econòmic d‟allò donat, la caritat o

l´assistencialisme, i afirmem que la meta és canviar la distribució mundial de la riquesa i la

supervivència del Sud, per a la qual cosa caldrà un canvi en els models del Nord.

Cal una democràcia participativa que humanitze el sistema capitalista i una cooperació al

desenvolupament que supere els conceptes d´assistencialisme, unilateralitat, prepotència,

18

imposició de models, pel dels de treball conjunt, bilateralitat, humilitat, respecte als altres i

les seues característiques pròpies, proclamant que altra realitat és possible per al sistema

mundial.

Partint d‟aquests conceptes analitzem la realitat de la cooperació al desenvolupament

institucional descentralitzada i formulem les nostres propostes locals. A hores d´ara és

innegable la importància de la cooperació realitzada des de les entitats locals i les Comunitats

Autònomes en el conjunt del sistema espanyol de suport Oficial al Desenvolupament.I, sent un

fet relativament recent, la força que han tingut els assumptes relacionats amb les polítiques de

cooperació i ajuda en els espais de govern més propers als ciutadans plantegen un repte a la

convivència local i un enfortiment a les institucions descentralitzades, encara que també

suposen un repte que s‟hi ha d‟assumir tenint clara la realitat actual.

La cooperació institucional descentralitzada ha estat l‟única que ha experimentat creixement

en els últims anys de manera continua i sostinguda, a diferència de la centralitzada. La

cooperació descentralitzada es realitza fonamentalment des dels ajuntaments. Com punts forts

de la mateixa hem destacar l‟autonomía, la vinculació de les ONGD‟s i moviments socials amb el

següent recolzament de la societat, la sintonia amb el sud deguda a una comunicació més

directa i el compliment del 0‟7 en la majoria de municipis.

Així i tot des d‟ESQUERRA UNIDA-L‟ENTESA som conscients dels punts febles i cap a la seua

correcció encaminem nostra proposta de cooperació institucional descentralitzada. En primer

lloc, cal evitar la dispersió dels esforços i el repartiment excessiu de les subvencions en

xicotetes partides pressupostàries. En segon lloc, cal seguir una línia clara i coherent mitjançant

un Pla Global elaborat pels municipis en conjunt que definisca les directrius generals, on cada

municipi s‟inserisca segons la seua realitat però sense contradiccions, d‟aquesta manera i

mitjançant la suma de projectes xicotets s‟aconsegueix una major efectivitat.

Las propostes de Joves d'Esquerra Unida-L‟Entesa s‟orienten, doncs, cap a una coordinació de

les polítiques de cooperació locals, comarcals i autonòmiques amb la participació de les ONGD‟s

mitjançant sistemes oberts, democràtics, objectius i transparents conjuntament amb la

Planificació de la Regidoria de Cooperació Internacional i el Consell Local de Cooperació.

Tot açò cal coordinar-ho amb una política educativa i informativa al municipi de Mislata,

orientada a sensibilitzar la població respecte de la situació global, tant dels països del Sud com

de les zones del nostre propi sud, el quart món que cada dia i gràcies a les polítiques d‟exclussió

s‟estén per les nostres ciutats i municipis. Aquesta realitat també ha de ser objecte de les

polítiques de cooperació i no amagada com en l‟actualitat.

Un dels punts bàsics habitualment oblidats és el procés d‟avaluació de les iniciatives

realitzades, avaluació que ha de ser feta pels actors implicats i per tots aquells agents socials o

ciutadania que desitgen participar-hi, assegurant d‟aquesta manera la publicitat i transparència

en la gestió.

L‟assignació als programes de cooperació institucional d‟un mínim d‟un 0‟7 del pressupost

global de l‟Ajuntament. Sense que dins del mateix es computen les accions referides a

19

l‟educació per a la pau o les campanyes de sensibilització que hauran de finançar altres

regidories de manera transversal

La realització d´un Pla de Cooperació Municipal on s´expliciten els criteris generals

d´adjudicació d´ajudes i les línies mestres de les prioritats. Aquest pla es realitzarà per

procediment consultiu amb les organitzacions locals i la ciutadania en general, tot formant el

Consell de Cooperació, que elaborarà i deicidirà el Pla de Cooperació. Consell de Cooperació

Local autònom, àmpliament participatiu, en què tindran cabuda els moviments socials,

associacions i persones interessades en el tema, a més dels tècnics i els membres de l´

administració local. La seua tasca serà el disseny, supervisió i control del Pla de Cooperació

Municipal i dels projectes concrets que s´hi insereixen, així com l´adjudicació de recursos

públics a projectes presentats por associacions i ONGD‟s en l´àmbit de la cooperació

internacional. En aquest sentit apostem decididament pels Programes de Voluntariat Jove

adreçats a la Cooperació Internacional i suport d‟entitats com Creu Roja o Caritas Diocesana,

que juntament amb AHUIM i altres hauran d‟estar en aquest Consell.

Potenciar els agermanaments del nostre municipi amb altres pertanyents a altres realitats,

qe es traduiran en activitats de sensibilització conjunta, coneixement mutu, en especial de la

joventut de ambdós municipis, beques d´intercanvi d´estudiants i d´altres iniciatives accesibles

per a la totalitat de la ciutadania de Mislata. En eixe sentit denunciem la política del PP

d´abandó institucional del nostre agermanament amb la ciutat de La Lisa (Cuba), per raons

polítiques inconfessables i insistim en la nostra solidaritat amb Tifariti (República Arab Saharaui

Democràtica, RASD).

Desplegar la Regidoria de Cooperació, evitant la consideració d´una “regidoria de segona”,

tot potenciant-ne la transversalitat i el treball conjunt amb les altres àrees de govern. Una de

les iniciatives de primer ordre és la provisió de la plaça de tècnic/a en cooperació internacional,

ja aprovada en Ple fa més de dos anys, a instàncies del nostre grup municipal però sense que s´

haja materialitzat encara.

Aprofitament dels Mitjans de Comunicació Social Municipals (Melic, Notícies de Mislata,

Canal 25...) per tal de difondre les accions en l‟àmbit de la cooperació internacional, així com

els valors de solidaritat, cooperació, pacifisme, respecte, interculturalitat..

Col·laboració decidida amb les ONGs (i, en especial, amb AHUIM), tant en dotació

econòmica com en infraestructura de mitjans, personal... Programes de Cooperació Jove

mancomunats amb Diputació i Generalitat.

Programa Municipal de Recolzament al Centre d‟Ajuda al Refugiat (CAR) amb l´objectiu de

la inserció social, cultural i àdhuc laboral de les persones estrangeres que procedeixen d´un

entorn sociocultural diferent i que han solicitat la condició de persones refugiades i manquen

de mitjans econòmics per a atendre les seues necessitats i les de la seua família. Conveni amb

la Creu Roja per als casos dels pacients que requereixen un tractament específic dins d´aquest

col·lectiu. Implicació dels Servicis Socials del nostre Ajuntament. Foment del voluntariat per al

CAR..

20

Xarxa i Fira de Comerç Just, potenciant aquest i porporcionant-li les estructures necessàries

(Botigues en planta baixa amb control d‟ordenança medi-ambiental). Apostem per obrir el debat

al voltant d‟una revitalització del nucli urbà protegit de La Moreria a tal efecte.

PARTICIPACIÓ, CONSTRUIM-HO JUNTS.

Durant els últims anys hem sigut testimonis de com experiències de participació democràtica i

real que abans eren titlades d´utòpiques han demostrat la seua enorme eficàcia i viabilitat.

Aquestes experiències no sols han aconseguit implicar la ciutadania en la gestió dels problemes

que l´afecta sinó que, de més a més, han sotmés els poders al control ciutadà directe i han fet

grans avanços en qüestions de transparència i lluita contra la corrupció. No cal anar-se´n a

Porto Alegre... A Espanya mateix en trobem experiències molt positives com ara Cabezas de San

Juan, Rubí o Córdova.

Reivindiquem un model de societat participativa que fomente totes las expressions culturals en

un context plural, a través de l´articulació d´un associacionisme responsable que supere el

concepte de voluntariat no compromés, manipulat per una consciència paternalista i

assistencial que no qüestiona sinó que posa pegots a la problemàtica actual del segment de

ciutadania a la que es dirigeix.

Des de Joves d‟Esquerra Unida-L‟Entesa Jove lamentem la política de recent equip de govern

d‟improvisació que afecta directamente a la joventut. La joventut de Mislata no té cap

responsabilitat en la mancança d‟immoble al centre de Mislata per a resoldre la falta de

voluntat de la Conselleria que té les competències en exclussiva per a construïr un segon

21

Ambulatori o Centre d‟Atenció Primària. Lamentem la pretensió del Partit Popular de llevar

l‟actual Centre Social i Juvenil de la plaça Ortega i Gasset per oferir-lo a la Conselleria, sense

haver-ne estudiat altres alternatives que no siguen reduïr encara més l‟espai físic de

l‟associacionisme al ja sobrecarregat Centre Juvenil Túria, i tot açò a esquenes de l‟opinió de

l‟associacionisme juvenil.

Les solucions no estan tan lluny. Ajuntaments propers com ara Quart de Poblet han resolt bé

aquesta problemàtica amb un Centre Polivalent o multiusos, entre el quals es troba al subsòl

una Escola de Rock modèlica. Reivindiquem, doncs, per a Mislata un Centre de la Juventut amb

tota la infrastructura necessària per a desenrotllar-hi les diferents activitats i la promoció de

l‟associacionisme juvenil.

Millorar el funcionament del Consell de la Joventut, introduint-hi instruments de

democràcia directa, especialment en els temes d‟interlocució amb l‟ajuntament, activitats i

gestió del pressupost. En aquest punt reivindiquem l‟assignació directa de la partida

pressupostària escaient.

Construir nous espais de participació i forums oberts que permeten la participació de la

joventut no sols a través d´associacions formals sinó també a títol individual, o a través de

grups informals, nous moviments socials o qualsevol altre tipus d´articulació.

Aprovació del Consell de Participació Ciutadana, dins del qual han de tindre un espai propi

les asociacions i moviments juvenils així com aquella gent jove que, a titol particular, desitge

participar-hi. Aquest consell té com a eina fonamental crear, sobretot entre la joventut, la

cultura participativa necessària per a poder fer realitat iniciatives com ara el Pressupost

Participatiu.

Potenciació de campanyes informatives per a incentivar la participació de la joventut en la

vida política, creant una cultura política responsable dins d´un marc de participació estable, tot

introduint elements de democràcia participativa i autogestió en el funcionament del Consell

Local de la Joventut i Centres d´Informació Jovenil.

LA NOSTRA SALUT.

Educar per a previndre és l' objectiu que

Joves d'ESQUERRA UNIDA-L‟ENTESA-

L´Entesa Jove ens marquem per a

desenvolupar polítiques integrals de

salut i qualitat de vida. Tenim una

problemàtica de salut específica i volem

una atenció i una informació

específiques, volem trobar-la sense

complicacions i que se‟ns explique de

22

manera clara i directa, perquè és el nostre dret.

Crear el Servei Municipal de Planificació Familiar i Educatiu, dotat del personal professional

escaient, amb programes per a la prevenció d'embarassos no desitjats, que informe de la

prevenció de malalties de transmissió sexual, que dispose de divers i ampli material de consulta

(llibres, revistes, videos...) per tal de fer-hi xerrades, conferències, taules redones... A més de

la creació d´un Gabinet Psicològic per tal d´orientar la joventut en les qüestions de relació

afectivosexual.

Facilitar l‟accés a la informació i assessorament en matèria de salut, sexualitat i drogues

donada per professionals especialitzats en la gent jove i ubicats als centres educatius i als

centres socials i juvenils. Realitzar campanyes informatives sobre educació sexual i llibertat

afectivosexual en centres educatius, associacions, barris, centres d‟informació juvenil.

Programes Municipals de prevenció de salut on es considere específicament els problemes dels i

les joves, com ara SIDA, hepatitis B...

Campanyes de prevenció i informació de drogodependències i dels efectes secundaris de

tots els tipus de drogues conegudes (legals i il·legals). Possibilitar, en tots els casos, la

desintoxicació i reinserció amb l'ajuda de professionals, distribuïts tant en Centres de Dia, com

els que realitzen funcions de guàrdia. Així mateix, tallers de prevenció de les diferents

toxicomanies, atenent a les directrius emanades de l‟ Organització Mundial de la Salut (OMS).

ELS ESPORTS

Hem d'entendre l'esport i el joc com a factors bàsics de la formació de la joventut, tant en la

nostra inserció social, com en la consecució d'un estil de vida saludable o fins i tot en el

desenvolupament de models associatius.

23

En els temps d'oci i esplai i amb la pràctica esportiva es poden desenvolupar facultats físiques i

psíquiques, que l'Administració Pública ha de garantir en condicions d'igualtat d'oportunitats.

Per aquests motius hem de denunciar el foment excessiu que l'Ajuntament fa de l'esport d'èlit,

en detriment del popular (local, escolar, de tercera edat...), amb la concesió de subvencions

gens equitatives, i l‟aplicació d'horaris discriminadors per a utilitzar les instal·lacions

esportives...

Redefinició i reestructuració del Consell Municipal d‟Esports, que siga amplament

representatiu, per a la promoció i desenvolupament de la cultura física dels diferents sectors i

segments d‟edat de la població de Mislata (especialment infantesa, joventut, tercera edat i

col·lectius amb dificultats objectives –discapacitats- per a accedir a la pràctica de l‟activitat

física i l‟esport.

Promoció o creació de les diverses Escoles Esportives Municipals per al foment de l‟esport

escolar, popular i d‟aficionats en tots els àmbits, amb la contractació de monitoratge

especialitzat per a cada una de les activitats esportives. Política de subvencions i convenis no

discriminatòria i altament participativa, amb subscripció de convenis esportius amb Conselleria i

Diputació per a majors recursos econòmics i de material per a la població.

Preus públics de rendabilitat social per al lloguer de les pistes i Pavellons Esportius o

piscines per al desenrotllament de clubs, equips i lligues esportives populars a Mislata.

Desplegament dels esports minoritaris als centres escolars i decidit suport a l‟esport

auctòcton valencià (pilota valenciana). Construcció d‟un frontó o trinquet valencià amb

reconeixement de les nostres grans figures mislateres i iniciació de cursets populars amb

jugadors-monitors titulats.

Recolzament a la pràctica de l´Esport Adaptat. Potenciació de l‟Escola Municipal de l‟Esport

Adaptat i creació de la figura de coordinador/a d‟esports adaptats dedicat/a a totes aquelles

persones amb una discapacitat física, mental o sensorial, per fer-hi efectiva la igualtat

d‟oportunitats a través d‟un Programa Municipal d‟Esports Adaptats, per a desenvolupar les

activitats de lleure i temps lliure, des de la perspectiva d‟integració plena (natació, atletisme –

adaptlon- tenis, tenis de taula, futbol sala, esgrima, llançament de pes... i activitats dins de la

Natura –esquí adaptat, senderisme adaptat-). Convocatòria dels Jocs Esportius Municipals

Adaptats, germen de jugadors i jugadores de nivell competitiu. Creació del Voluntariat

d‟Esports Adaptats. Campanya de sensibilització ciudadana explicativa dels beneficis terapèutics

i educatius de l‟esport per a les persones amb diversa discapacitat, tant des del punt de vista de

l‟Esport Adaptat Escolar, com des de l‟Esport Adaptat Recreatiu o Terapeutic incloent-hi

l‟Esport Adaptat Competitiu. Creació de l‟Aula de l‟Esport Adaptat dins de la Biblioteca de

l‟Esport que s‟haurà de crear, gràcies a la iniciativa de ESQUERRA UNIDA-L‟ENTESA dins del

complex poliesportiu de la segona piscina coberta.

24

CONEGUEM I VISQUEM LA NOSTRA SEXUALITAT

Joves d‟Esquerra Unida-L‟Entesa apostem per

una transformació de l'actual model de

relacions afectives i sexuals entre les

persones, incloent-hi plenament aquelles

opcions sexuals distintes a l'heterosexual en un

pla d'autèntica igualtat.

Fins fa poc temps es perseguien o

discriminaven les relacions homosexuals, es

discriminava les mares fadrines i es

marginaven les parelles de fet. Ara es toleren aquestes i altres formes de voler-se i relacionar-

se, però segueix negant-se la plena equiparació legal i social a les opcions afectivo-sexuals

distintes a l'heterosexual, i a les formes de viure i expressar l'afectivitat i la sexualitat distintes

a la familiar-matrimonial-monògama.

La Constitució, al seu article 9.2, obliga als poders públics a promoure les condicions

necessàries perquè l´opció sexual de cada persona puga ser viscuda en circumstàncies de

llibertat i igualtat efectives i reals. En el marc d'aquest dret -i altres arreplegats en el mateix

sentit- tot home i tota dona, en el lliure i legítim exercici de la seua llibertat, pot constituir una

comunitat de vida que done lloc a la creació d´una família o a qualsevol model de convivència

digne de la mateixa protecció jurídica i social.

D'altra banda, persisteixen en la nostra societat comportaments lesbofòbics i homofòbics, que

es tradueixen en discriminació laboral, en prohibició de manifestar lliurement l'afectivitat en

públic, o en menyspreu i burla cap a lesbianes, gais i transexuals, i es dóna prevalència a les

relacions heterosexuals en l'educació, en els mitjans de comunicació i en tots els àmbits en què

l'afectivitat i la sexualitat té algun reflex.

Impulsar des de l‟Ajuntament, actuant de manera conjunta amb altres institucions, la

promulgació d'una llei estatal de parelles de fet que regule les relacions afectivo-sexuals

distintes al matrimoni en igualtat de drets amb aquest, de forma que es reconeguen a totes les

parelles, independentment de la seua orientació i opció sexual, els mateixos beneficis de

caràcter econòmico-patrimonial (fiscalitat, herència, seguretat social, aliments...), i altres,

com el dret d'adopció, els beneficis laborals, l'adopció de la nacionalitat de la companya o

company estrangers...

Exigir el correcte funcionament del Registre Municipal de Parelles de Fet (fruit del treball

insistent d´EU) La seua existència i funcions han de ser conegudes per tota la població, a qui, a

més cal facilitar el seu accés i garantir-hi la confidencialitat.

Impulsar des de l´Ajuntament el dret de les persones del mateix sexe a contraure matrimoni

civil. Aprovació de convenis col·lectius en totes les empreses i organismes públics municipals,

així com en empreses contractades, que garantisquen l'extensió de tots els beneficis concedits

25

al matrimoni a les parelles de fet, d'idèntic o distint sexe (llicència per contraure matrimoni,

permisos per paternitat/maternitat...)

La promoció de campanyes d'informació social que denuncien els comportaments

lesbofòbics, homofòbics i transfòbics i promoguen comportaments i actituds de respecte i

igualtat.

La completa supressió en la documentació oficial, de requisits, continguts, mencions i signes

discriminatoris cap a qualsevol opció afectivo-sexual promoguts des d´instàncies tant públiques

com de privades, així com qualsevol menció del terme “grup de risc“ en al·lusió al col·lectiu de

gais, lesbianes i transexuals.

La revisió de tots els continguts amb informació sobre sexualitat que s'ofereixen al poble,

així com en totes les activitats extraescolars, de forma que no es seguisca transmetent en

l'educació un model preferent que exclou les opcions afectivo-sexuals diferents a l'heterosexual

i les formes d'expressar l'afectivitat distintes a la familiar-matrimonial.

La retirada o denegació de qualsevol ajuda o subvenció per part de l'Ajuntament a aquelles

entitats tant públiques com privades que per la seua ideologia o activitat incorreguen en

qualsevol manifestació d'homofòbia, lesbofòbia o transfòbia.

El dret de les persones transexuals a modificar el seu nom i gènere en tots els documents

identificadors i informatius expedits pel Ajuntament inclús abans de completar el canvi de sexe

morfològic.

La normalització de la transexualitat, que incloga programes i mesures orientades a afavorir

la seua integració social i laboral i a combatre el rebuig i la discriminació que sofreixen les

persones transexuals.

Inclusió, dins de les polítiques de protecció del menor, de mesures que permeten garantir la

llibertat d'expressió de la sexualitat, a fi d'evitar els problemes d'inseguretat, baixa autoestima,

depressió i altres problemes derivats del rebuig d'un ambient familiar i social que refusa

l'homosexualitat i la transexualitat.

En els casos d'expulsió de la llar familiar per raó de l'opció sexual, els servicis socials hauran

de facilitar al jovent en aquesta situació, aïlladament o mancomunada, l'ajuda tant emocional

com material necessària: suport psicològic, orientació jurídica, vivenda d'acollida, beques

d'estudi, pensions de manutenció i altres.

L'exigència a tots els pobles que es beneficien de la nostra política municipal de cooperació

al desenrotllament de la garantia de no discriminació i respecte als drets de gais, lesbianes i

transexuals en els seus territoris.

Posada en marxa de servicis que faciliten suport de tota classe al veïnat del municipi que

haja sofert discriminació per raó de la seua orientació o opció sexual per la seua transexualitat

o per exercir la prostitució.

26

Adopció d'acords de no inclusió de cap tipus de publicitat o anunci de comunicació en

aquells mitjans de comunicació que no respecten els drets de gais, lesbianes, bisexuals i

transexuals.

Convocatòria específica de línies d'ajuda a les entitats sense ànim de lucre que treballen en

el camp dels drets del col·lectiu GLBT.

Dotació a la Biblioteca Pública Municipal de fons bibliogràfics relacionats amb

l'homosexualitat i la transexualitat des d'actituds de respecte i no discriminació dels drets

d'aquest col·lectiu.

LES DONES JOVES, PROTAGONISTES DEL CANVI.

La igualtat entre els éssers és un

element essencial de l'aprofundiment

democràtic de la nostra societat. Joves

d‟ESQUERRA UNIDA-L‟ENTESA considera

discriminació contra la dona tota

distinció, exclusió o restricció basada en

el sexe dins de les esferes política,

econòmica, social, cultural i civil o en

qualsevol altre àmbit.

Campanya de foment d'adscripció de

les dones a la Bossa d'ocupació municipal.

Elaboració d'un estudi estadístic rigorós de la situació de les dones

en relació a l'àmbit laboral a Mislata.

Campanyes periòdiques/estables de sensibilització contra el sexisme en l'orientació i elecció

d'estudis i en la formació i accés laboral (des de l'escola i l'Institut fins al teixit social).

Increment de l'oferta de cursos de formació ocupacional dirigits a la dona que busca

incorporar-se al mercat laboral i aturades de llarga duració o que desitge reciclar-se en noves

tecnologies i professions. Programes municipals o mancomunats.

Suport Municipal de caràcter tècnic i de formació a les iniciatives locals/comarcals

d'ocupació en règim de cooperatives, S.A.L., per a dones. Iniciatives locals d'Ocupació

específiques per a la dona i creació d'una Oficina Municipal d‟Assessorament i Informació per a

la Dona en temes de formació/ocupació i subvencions econòmiques. Realització d'un estudi

sobre el treball domèstic a Mislata; així com de les empleades de llar i treball submergit.

Creació del Consell Local de la Dona, a partir dels distints tipus d'associacionisme, com a

òrgan d'informació, participació i de proposta de gestió municipal de tots els temes referits al

27

desenrotllament integral de les dones i defensa del dret a la igualtat d'oportunitats. El Consell

Local de la Dona haurà de promocionar tots els serveis faciliten la inserció que social i

professional de la dona, així com la seua plena participació en tot l'àmbit de la vida ciutadana i

en la gestió dels equipaments públics al camp de la prevenció, assistencial, promoció i oci.

L'Accés de la dona al mercat laboral necessita de la creació de Guarderies municipals que

supere el concepte de subvenció assistencial per a guarderies privades. Dit accés estarà

subjecte a un barem que tinga en compte la situació socioeconòmica de la dona.

Utilització dels mitjans de comunicació municipal (BIM, Publicacions, Ràdio-Televisió Canal

25) per a desenrotllar la consciència de gènere.

Política de salut des del Centre d'Especialitats Mèdiques: la planificació familiar; la detenció

precoç del càncer genital i de pit; malalties de transmissió sexual; atenció psicològica

(tractament de la menopausa, depressió post-part, etc...); campanyes per a la promoció de la

salut.

DESENVOLUPEM EL NOSTRE POBLE DE MANERA SOSTENIBLE.

El nostre model integral de ciutat

sana d´equilibri medioambiental

es basa en el concepte ecològic de

desenrotllament sostenible i

tracta d´integrar totes les

mesures que suposen una visió

municipalista respectuosa de

gestió del Medi Ambient, sabent

per experiència que una actuació

mediambiental obliga, no sols a

major dotació de recursos

econòmics i humans,

d´infraestructura, sinó a la

interrelació solidària de diverses

disciplines: sanitat, urbanisme i

indústria, transports.... Per això cal que el Consell Municipal de Medi Ambient participe de les

decisions del projecte, reivindicat per ESQUERRA UNIDA-L‟ENTESA a través de moció, Mislata

Ciutat Sana.

La regidoria de Medi Ambient ha de dotar-se d'un Departament de Medi Ambient, amb

capacitat tècnica, administrativa i financera.

Redacció d'un Pla Especial Verd per a tot el terme municipal amb una visió integral dels

espais lliures, zones verdes, enjardinades i arbratge que ordene, protegisca i millore les zones

28

verdes existents i futures, i que contemple les modificacions necessàries en el PGOU amb

objecte d'incrementar-les, orientant-lo cap a la recomanació de la O.M.S.: 10 m2 per habitant.

Eixe Pla Especial Verd, ha de contemplar necessariament, des d‟un punt de vista medi-

ambiental sostenible i evitant l‟excés d‟obra dura, les modificacions possibles del Parc de la

Canaleta i del Parc de Capçalera, així com la rehabilitació i condicionament del Camí de Favara

fins a l'Azut.

Redacció d‟un Pla Municipal de RSU, tot seguint les recomanacions a partir de la diagnosi

d´Auditoria Medioambiental (Agenda Local 21) Campanya de sensibilització ciutadana sobre

educació ambiental en el tema dels residus. Disciplina escolar obligatòria com en la resta de

països de la Unitat Europea. Campanya de reconeixement escolar del nostre arbratge.

Actualització de la plantilla de jardineria i millora de la seua formació per mitjà de cursos

impartits per organismes oficials. Creació d'una Escola-taller de jardineria per a jóvens i adults.

Oposició a la construcció d´un nou Cementeri Municipal en zona d'esplai esportiva i escolar.

En opinió de Joves d‟ESQUERRA UNIDA-L‟ENTESA, existeix alternativa real i viable d‟ampliació i

aprofitament del subsol mitjançant la construcció de tramat de nintxols davall de cota 0, tot

seguint iniciatives europees en el cementeri actual.

Campanya Municipal per a l‟estalvi energètic domèstic específica a través de l'Oficina

municipal d'Informació i Defensa del Consumidor: Compra d'electrodomèstics de baix consum en

aigua i electricitat, calefacció, televisors, ordinadors... Educació al reciclatge domèstic seguint

les alternatives marcades per la Comunitat Europea.

RETROBEM I CONSTRUIM LA

NOSTRA IDENTITAT COM A

POBLE DINS DE LA

INTERCULTURALITAT.

Amb una perspectiva basada en la

diversitat cultural, l´heterogeneïtat i

el mestissatge, (representat per un

important col·lectiu d'immigrants),

però apostant també per la defensa

d'uns valors propis, uns trets

característics, unes arrels i una

llengua que és la del País Valencià,

Joves d'ESQUERRA UNIDA-L‟ENTESA reivindica i defensa uns valors menyspreats i minoritzats.

Nosaltres reivindiquem la defensa d´uns valors nacionals valencians des d´una perspectiva jove i

de classe -estudiant i/o treballador/a-, vivim al País Valencià i ens sentim orgullosos i orgulloses

29

de dir-nos i sentir-nos valencians i valencianes. Reivindiquem el dret d‟autodeterminació com a

mètode democràtic de la participació del País Valencià en un Estat Plurinacional i de Progrés,

sense renunciar a reforçar els vincles amb la resta de països de llengua comuna.

Mitjançant l´aplicació de mesures de discriminació positiva, tenim el propòsit de realitzar una

sèrie d'activitats per a recuperar arrels i trets íntegrament valencians, realitzar, així mateix, la

faena de redescobrir el folklore, tot implicant els mitjans de comunicació locals (Notícies, Canal

25, Melic...) en aquesta tasca. A més, anem a intensificar els contactes amb els Consells

Escolars i a demanar de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, la realització dels tràmits

escaients per a eixamplar l´actual nombre de Centres Públics d'educació primària i secundària

que s'adherisquen a les línees en valencià.

Joves d‟ESQUERRA UNIDA-L‟ENTESA Jove denuncia en l‟àmbit cultural la plasmació concreta

d‟allò que els sociòlegs i politòlegs han anomenat “pensament feble” o “pensament únic”:

l‟alienació, transvestida de postmodernitat, dels falsos “generadors culturals” que no són més

que inversions transnacionals de formes capitalistes en la moda, la música, l‟art o el llenguatge

per tal de conduir la joventut a falsos paraïsos consumistes on cadascú de nosaltres quede

reduit a una xifra inconcreta i despersonalitzada dins de la massificació de l‟individualisme i la

insolidaritat, amb la pèrdua consegüent d‟una escala de valors en les relacions humanes, tot

substituint la creativat, l‟espontaneïtat, la globalitat crítica cultural per una malentesa

competitivitat, un consumisme irracional i convulsiu i tràfec de les pròpies arrels.

La descentralització dels centres de decisió i gestió cultural, tot tenint en compte tant la

necessària zonificació ( i l‟atenció especial en aquest aspecte a la zona de l‟avinguda de la

Pau...) com la realitat de la Comarca o els fluxos d‟inmigració. L‟activa participació de la

joventut en el consum cultural, retornant-li el seu protagonisme i la seua pròpia capacitat de

generació a tots els nivells i vessants culturals.

Exigència d‟una orientació plural i participativa del Consell Municipal de Cultura non-nat

encara, que evite el desplegament de subvencions amb criteris clientelistes, oportunistes i

parcials, i que establisca unes prioritats obertes a tota la ciutadania.

Recolzament institucional a tota forma cultural generada des de la llibertat de les persones

i els col·lectius que democratitze l‟efecte totalitzant dels mass-media. Suport al cooperativisme

i associanisme jovenil dels artistes, intelectuals, escriptors i creadors de Mislata. Amb un suport

especial a aquelles formes que configuren la identitat de Mislata, en el procés de recuperació

de la Comarca de l‟Horta, dins de la vertebració nacional valenciana.

Una política d‟infraestructures culturals que recupere i optimitze la riquesa del nostre

patrimoni històric, cívico-cultural. Creació del Museu Etnogràfic i Etnològic Local i els Fons de

Patrimoni Documental de Mislata.

Programes i actuacions específiques en els àmbits de la Música, el Teatre, la Literatura, el

Video, la Fotografia i el Cinema, amb la creació de circuits específics de la joventut.

Potenciació de la Música en totes les seues vessants: Banda de Música, Escola d‟Educants,

Música de Camara, Grups i Bandes de Rock de Mislata. Escola Municipal de Rock –provista

30

d‟estudi de gravació per a oferir l‟ensenyament dels estils de música actuals (Rock, Jazz, Pop,

Blues, etc) amb sales per a l‟assaig, amb insonorització, tractament acústic, equipament de

tecnologia digital i informàtica, microfonia i altres elements tècnics, així com equipament

professional propi. Aprofitament mitjançant conveni de l‟experiència professional de grups

històrics mislaters com ara Zarpa, Sable i altres...

Realització d‟una Fira Valenciana de promoció de la cultura, llengua, folklore (posant

especial ènfasi en el treball de recuperació que està fent-ne el Grup de Danses de Mislata) i

gatronomia, a l‟estil d‟una Fira d‟Associacions de Mislata.