1

espai

NÚM. 48

REVISTA DE L’INS PALAMÓS

CURS 2013-2014

3R TRIMESTRE inst

itut

2

Sumari

2 Editorial

3 “Bring back our girls” Curset pels alumnes de CAI i TADP

4 Joaquim Martínez: un doctor entre nosaltres 5 IV Jornades Tècniques a cicles 4t d’ESO estenen la piscina Batxillerat: Pràctiques de química a la UdG 6-7 Valentí Carbonell, professor de tecnologia 8 Sortida de 3r d’ESO a Barcelona 9 Sant Jordi: concurs de curts “Ojala” el curt guanyador 10 Jaume Esteva es jubila Visita de TAPD al centre Ramon Noguera 11 Semifinalistes en competició empresarial Colònies de 2n d’ESO a Besalú

12 Premis literaris Sant Jordi 2014

13 Guanyador dels Jocs Florals del Baix

Empordà

14 Sortides E2E al llarg del curs C.E.E. Els Àngels Parelles lingüístiques a l’INS Palamós 15 Els estudiants d’Economia de l’empresa

visiten La Fageda Els envasos a l’institut de Palamós

16 Viatge a Carcassona, França

17 Recomanacions per a fer un bon ús de les

pantalles

18 Sortida de Teleassistència Els alumnes de 3r d’ESO participen al picalletres

Projecte Rossinyol

19 Dibuixo que els nostres alumnes han fet

durant el curs

20 Fotografies diverses curs 2013-2014

Editorial L’inici de l’estiu posa punt i final al curs escolar. No del tot si tenim present que amb el retorn de les recuperacions de setembre, per alguns alum-nes és un punt i seguit. Malgrat el cansament i les ganes de vacances és el moment de fer un repàs a tot el que hem fet, mirar els resultats obtinguts i veure que cal rectificar: per millorar el que s’ha fet bé i modificar els aspectes dels quals no es-tem satisfets, tant si són professionals com de relacions amb les persones que ens envolten. Aquesta revisió l’hem de fer totes les parts de la comunitat educativa: professors, alumnes, pares i personal d’administració i serveis. Estem plena-ment satisfets del que hem fet i com ho hem fet? Els resultats es corresponen amb l’esforç que hi hem posat?. Les relacions amb les persones que tenim al nostre entorn al institut cada dia són millorables?. Posem de part nostra tot el que cal per aconseguir els reptes que ens hem marcat de forma més o menys immediata? L’institut no és més que una reproducció en petit del mon que ens envolta: procedències i cultures diverses, situacions socials i personals diferents, experiències viscudes que ens han marcat i que de mica en mica han fet que siguem d’una forma determinada i que continuarà canviant amb el pas dels anys. Cal tenir sempre present que les coses no són gratis i cal esforç diari i constant per aconseguir-les. Moltes vegades no el fem i busquem tota mena d’excuses per justificar-ho, malgrat ser plenament conscients de la realitat. He parlat de punt i final i de punt i seguit pen-sant bàsicament en la relació entre els resultats acadèmics obtinguts i el grau de satisfacció en funció del treball i l’esforç fet durant el curs aca-dèmic. Si el final de curs ha representat un punt i final hi haurà satisfacció, si es tracta d’un punt i seguit probablement no. Els professors moltes vegades tampoc estem satisfets amb els resultats dels nostres alumnes, els voldríem molt millors tant per benefici seu com per satisfacció nostra. El fracàs dels altres no aporta satisfacció perso-nal. Punt i final molt satisfactori té el professor Jau-me Esteva que finalitza aquest curs la seva carre-ra docent i a qui desitgem tots els companys del Claustre una jubilació el més plaent possible amb salut i bona companyia. Que sapiguem retrobar el camí que ens porti a la plena satisfacció personal, tenir les idees clares i

força per afrontar el futur.

BONES VACANCES A TOTHOM!.

Lluïsa Teixidor, directora

3

Coordinació: Agraïments: L‟equip redactor agraeix la col·laboració i aportació

Lluïsa Teixidor i Argia Marquès de tothom qui ha fet possible la publicació d‟aquest número.

“Bring back our girls” El dia 14 de maig al pati de l‟escola ens vam concentrar tots els alumnes i professors per a fer cinc minuts de silenci com a protesta pel segrest de les prop 300 alumnes nigerianes que van ser segrestades pel grup gihadista Boko Ha-ram. Aquesta acció va ser proposada pel Departament d‟Ensenyament amb la intenció que les escoles catalanes s'adherissin a aquesta protesta mundial. Argia Marquès i Salat

Els alumnes de cures auxili-ars d‟infermeria (CAI) i de tècniques en l‟atenció de la dependència (TADP) han assistit al curs de 40 hores “Especialización del técni-co en cuidados auxiliaries de enfermería en unida-des de alta complejidad : paritorio , Unidad de grandes quemados y Uni-dad de hemodinàmica” organitzat per l‟aula de

Curset pels alumnes de CAI i TADP

Ciències de la Salut de la Universitat de Grana-da durant els dies 7,8,9 i 10 de maig al poble de Índalo de Mojácar. L‟objectiu ha estat que els alumnes adquireixin uns coneixements espe-cífics extra curriculars i que reforcin els contin-guts curriculars impar-tits al llarg del curs. Durant els dies que ha

durat el curs s‟han rea-litzat classes teòriques i tallers pràctics relacio-nats amb els temes estu-diats. L‟experiència ha estat molt positiva pels alum-nes. El fet d‟assistir a cursos organitzats per la Universitat de Granada amb companys d‟arreu d‟Espanya en un entorn idíl·lic, situat prop del

mar amb àmplies zones verdes i piscines fa que l‟experiència sigui inobli-dable. Compaginar estu-dis amb estones de lleu-re afavoreix la relació amb els companys i per-met potenciar la capa-citat d‟aprendre ja que un bon estat físic i men-tal és imprescindible per adquirir nous coneixe-ments. Judit Solsona

A l‟esquerra els alumnes de TAPD A la dreta les alumnes de CAI

4

Joaquim Martínez: un doctor entre nosaltres

Poc em podia imaginar quan vaig acabar els meus estu-dis de secundària, el que llavors es deia COU, i vaig entrar a la diplomatura d‟informàtica a la Universitat de Girona que acabaria sent doctor. A aquella edat és una cosa que ni et planteges i només penses en quins estudis et donaran accés al futur professional que desitges. En aquell moment em veia treballant com a programador o administrador de sistemes i amb la di-plomatura ja feia. Però un pas porta a un altre i quan vaig acabar la di-plomatura a Girona va haver gent que em va empènyer a fer l‟enginyeria informàtica. També vaig creure que el fet de canviar d‟universitat, la Universitat Politècni-ca de Catalunya, i de ciutat, Barcelona, seria enriqui-dor. Això sí, quan vaig tenir el títol d‟enginyer vaig acabar a una feina de programador per la qual amb la diplomatura ja n‟hagués tingut prou. Però com explico als meus alumnes, si tens un títol el pots fer servir i sinó no. I el moment de fer servir el meu títol d‟enginyer va arribar quan em van oferir ser professor associat a la Universitat de Girona, impartint assignatures de l‟aplicació de les tecnologies de la in-formació i la comunicació al turisme, a la planificació de la producció i a la gestió empresarial. Avui dia el camí per arribar ser professor titular d‟uni-versitat és complex. El primer pas és ser doctor. Així doncs, quan em vaig donar compte estava fent els cur-sos de doctorat. Compaginar dues feines i estudis de doctorat no ho recomano a ningú, però llavors era jove i el fet de no tenir família, especialment no tenir fills, em va permetre tirar-ho tot endavant. Un cop acabats els cursos de doctorat es feia el treball de recerca. Aquests treballs consistien en recollir d‟in-vestigacions anteriors l‟estat de l‟art sobre un tema, en el meu cas l‟ús de les TIC en els hotels i dels siste-mes d‟informació en la gestió de les empreses, com a base i punt de partida de la investigació principal que t‟ha de portar a la realització d‟una tesi doctoral i a obtenir el títol de doctor. Un cop finalitzat el treball de recerca i exposat a un tribunal s‟obtenia el Diploma

d‟Estudis Avançats o DEA, que era un grau intermedi entre l‟enginyeria i el doctorat. L‟obtenció d‟aquest diploma va coincidir amb el meu canvi de feina de pro-gramador a professor de secundària a cicles formatius d‟informàtica i vaig estar a punt de deixar estar el doctorat. Finalment però vaig continuar la meva investigació, creant un model causal d‟èxit de l‟ús dels sistemes d‟informació als hotels i contrastant-lo de forma empí-rica pel cas dels hotels espanyols. El problema d‟una tesi és que ha de ser un estudi exhaustiu sobre investi-gacions anteriors sobre les quals has de basar la teva. Tot ha d‟estar justificat i demostrat. Va arribar un punt que vaig haver de triar entre continuar de profes-sor associat a la Universitat de Girona o dedicar temps a la investigació. Vaig optar per aquesta última opció. Tot i així, compaginar la investigació amb la feina de professor de secundària no ha estat fàcil i ha fet que la realització de la tesi s‟allargués en el temps més del que hauria estat desitjable. Cal pensar que això provo-ca que calgui fer noves cerques bibliogràfiques per anar recollint els nous estudis que hagin sortit sobre el tema. Però tot arriba i després de dipositar el document de la tesi el desembre passat, el divendres 30 de maig de 2014 vaig defensar-la, obtenint el títol de doctor. Les repercussions que pot tenir en la meva carrera no les sé, però sí el que he aprés i el que he madurat com a investigador. Espero que els resultats de la tesis puguin ser aprofitats per altres investigadors i que les recoma-nacions ajudin al sector hoteler a fer una explotació més eficient dels seus sistemes. I si algú es pensa que quan acabes el doctorat la feina està tancada s‟equivoca. Si es vol que els resultats tin-guin repercussió en futures investigacions cal publicar-los en revistes d‟impacte en el tema. Si continuaré amb futures investigacions que intentin millorar el co-neixement d‟alguns dels aspectes que han quedat per resoldre a la tesi el temps ho dirà. Joaquim Martínez

5

4t d’ESO estrenen la piscina

Aquest any els alumnes de 4rt d’ESO hem fet una nova activitat a les hores d‟Edu-cació Física, piscina. El nos-tre professor feia temps que volia que la féssim, i va aprofitar aquest any per pro-posar-ho ja que van obrir la nova piscina mancomunada. Vam començar l‟activitat pels volts de carnaval . El primer dia, ens van dividir en dos grups i els monitors van estar observant què sa-bíem fer i què no. Sempre vam fer les classes en dos grups. Alguns dies fèiem exercicis tècnics on et cansaves més, i d‟altres fèiem jocs o salts. A mesura que anaven passant els dies, anar a pis-cina ens agradava més. A part, va haver-hi molt bona relació amb els nostres monitors. Vam fer 12 sessions, i l‟últim dia ens vam ajuntar tota la classe i vam fer curses de relleus, i després ens van deixar lliure. Realment aquesta activitat ens ha agradat molt, ja que és una manera diferent i divertida de fer exercici.

Martina Fonalleras E4B

Els alumnes de Química de 1er i 2n de Batxillerat el 29 de Gener vam anar a la Universitat de Girona (UdG) a fer unes pràctiques de Química. A les 8:15 ens va recollir l'autobús al Camp de Futbol de Palamós i érem allà a les 9. Quan vam arribar ens van fer una conferència de benvinguda i després ja vam anar a fer els 4 tallers: un taller consistia en fer un aliatge de coure i zinc (llautó); el següent consistia en identificar diferents vins (comercial, most i el vi fet de forma tradicional) segons la presència de sucres i la pre-sència de ferro; a continuació en vam fer un que es tractava d'observar, mitjançant un programa d'ordinador, com vibren diferents molècules al ser exposades a una radiació infraroja. També vam fer una visita per la facultat de ciències de la UdG. Va ser molt interessant i crec que val la pena anar-hi. Nil Figueras Duch B2A

Batxillerat: pràctiques de química a la UdG

IV Jornades tècniques a cicles Per quart any consecutiu el Departament de Sanitària i el Departament de Serveis a la Comunitat de l‟Institut de Palamós hem organitzat unes Jornades Tècniques adre-çades als alumnes del cicle formatiu de tècniques en l‟atenció de la dependència (TADP) i de Cures auxiliars d’infermeria (CAI). S‟han celebrat els dies 7,8, 9 i 11 d‟abril al mateix institut i hem comptat amb la col·laboració d‟experts, tots ells relacionats amb l‟àmbit sanitari que han aportat nous coneixements als alumnes. Evidentment com a professionals de l‟ensenyament hem de cenyir-nos a un currícu-lum però creiem que oferir als alumnes la participació d‟altres professionals que aporten moltes vegades coneixements extra curriculars en el seu procés d‟aprenen-

tatge és realment enriquidor. Segons el diccionari de la Llengua Catalana publicat per l‟Institut d‟Estudis Catalans ensenyar significa “ Comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li‟n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics”, però és ben sabut que no és una tasca fàcil perquè en aquest procés intervé la motivació de l‟alumne, la seva capacitat, l‟interès, els coneixements previs... per això creiem que ampliar coneixe-ments a través de l‟aportació de professionals sanitaris és una manera més d’ensenyar aportant experiències i no-ves tècniques. Judit Solsona

6

Valentí Carbonell, professor de tecnologia

En Valentí és una persona inquieta i sempre disposada a millorar i a aprendre. Al llarg de la seva vida ha treballat molt, i crec que està recollint els fruits del seu propi es-forç, i ho crec perquè se‟l veu feliç i content. Sempre es-tà de bon humor, malgrat els problemes que pugui tenir. A l‟hora del pati, quan esmorza amb els companys acostu-ma a explicar anècdotes de la seva vida, la majoria són increïbles i no es descuida mai de fer-los riure amb un bon acudit. El principi: Als 14 anys va estudiar FP1, FP2 (màquines elèctriques) traient molt bones notes. Treballava per poder pagar les seves despeses. Després va estudiar a la universitat engi-nyeria tècnica industrial en electricitat i electrònica. Quan va acabar la carrera i el projecte final va anar a fer el servei militar. Allà va aprofitar moltíssim, va intentar instruir-se tant com va poder, s‟apuntava a tots els cursos que li proposaven. Va aprendre a programa ordinadors en diferents llenguatges informàtics. La primera feina: Va anar a treballar a Radio Liberty a Pals. Es va adonar que una enginyeria de telecomunicaci-ons li aniria molt bé per poder ser més útil i per poder evolucionar més dins l‟empresa. Treballava per torns ro-tatius. La feina en general era molt relaxada, ja que rebi-en un programa des de Washington amb totes les instruc-cions: hores d‟emissió de cada programa i per a 17 països diferents. Tenien diferents transmissors amb diferents antenes que ells havien d‟orientar per poder enviar la transmissió al país corresponen, òbviament havien d‟anar en compte de no equivocar-se per poder retransmetre al país que els havien dit. Hi havia dies que la cosa no era

tan senzilla ja que havien de sintonitzar diferents paï-sos alhora. Hi ha havien moments molt estressants però també tenien moltes estones que havien de con-trolar la transmissió i normalment tot anava bé. Quan hi havia una averia normalment tenien un transmissor parat per poder substituir el que no funcionava cor-rectament. Mentre va treballar a Radio Liberty va aprofitar per estudiar enginyeria tècnica en telecomunicacions a Vilanova i la Geltrú. Com a projecte de final de carre-ra va fer antenes helicoïdals d‟un tipus determinat que ningú al nostre país n‟havia fet fins aquell mo-ment. En Valentí la va dissenyar, la va construir, va crear uns programes informàtics per fer-la funcionar, va fer proves de camp i els resultats van estar un èxit. Va haver de treballar dur per poder compaginar la feina amb els estudis però l‟esforç va valdre la pena, va aconseguir una matrícula d‟honor en telecomunica-cions. L‟any 1995 a Pals, a Radio Liberty, va haver un canvi com a conseqüència de la caiguda del mur de Berlín (9 de novembre de 1989). Totes les persones que treba-llaven a Pals sabien que un cop la guerra freda s‟ha-gués acabat, es quedarien sense feina, ja que l‟emis-sora de ràdio es tancava. Els objectius dels americans era: la caiguda del mur de Berlín i la desintegració de la URSS. Els dos objectius s‟havien aconseguir per tant es retiraven. Els Estats Units van reorganitzar totes les emissores del món. De 120 treballadors que hi ha-vien a Pals en van quedar 60. Nova etapa dins de Radio Liberty: Els 60 treballadors es van convertir en funcionaris federals civils, FSN (Foregin Service National), formaven part de l’ambai-xada d‟Estats Units a Madrid treballant a Pals. Un re-presentant de La Casa Blanca va venir a Pals amb un cotxe oficial i la seva bandereta dels Estats Units. Tots els 60 van haver de jurar sobre una bíblia en an-glès, llegint un escrit, davant de la bandera america-na i el representant del govern abans esmentat. Sinó feien això no tenien feina. El president dels Estats Units, Bill Clinton, els va enviar una carta a tots per la col·laboració i per haver contribuït en aconseguir la llibertat als països de la desintegrada URSS. El nom de l‟emissora de ràdio no va canviar però van passar a treballar per a una organització, que era més gran, anomenada USIA (United States Information Agency, va existir des de 1953 fins 1999) Van canviar els directors de l‟emissora, en Valentí ja era subdirec-tor de manteniment amb RFE/RL. Amb IBB (USIA) s‟encarregava de tots els temes de satèl·lits, informà-tica, la xarxa de Pals, antenes i la seguretat . Al cap d‟un any, 1996, van canviar la xarxa i va haver de fer un curs nou. Mentre apareixia una nova universitat a Catalunya la UOC i va tenir l‟oportunitat de fer una tercera carrera: enginyeria tècnica d’informàtica de gestió. En Valentí es va apuntar immediatament, va formar part del grup pilot a la UOC. Ell estudiava al seu ritme compaginant-t‟ho amb la feina. L‟any 2001 Radio Liberty va tancar.

7

Altres feines: Li van oferir la possibilitat d‟anar a l‟estranger,

a Kuwait, li pagaven molt bé, però era zona de conflicte i no era lloc per anar amb la do-na i els fills.

a Miami a la televisió OCB (Office of Cuba Broadcasting), ja ho tenia tot organitzat, es-cola pels fills, casa on viure... però la resta de la família els van fer desdir i no van mar-xar de Catalunya.

La seva empresa “Control de radiacions de Catalu-nya”: va obrir un negoci d‟inspecció d‟antenes amb dos socis més. En sis mesos tenien onze treballa-dors. Controlaven els problemes de radiacions de telefonies mòbils. S‟encarregaven de totes les ante-nes de Telefònica. La Generalitat de Catalunya li va encarregar fer la normativa d‟antenes mòbils. Al cap d‟un any, per culpa d‟un dels socis que no seguian la legalitat, va deixar la feina de les ante-nes. Va anar a treballar a AMBIO, entitat de control de medi ambient a tots nivells. Aquesta feina no li va agradar. Rebia pressions dels clients i alguns superi-or perquè donés per bones algunes inspeccions que en Valentí pensava que no eren correctes. També va plegar d‟aquí. Mentre treballava a AMBIO, també feia projectes de telecomunicacions. Qualsevol edifici de més de dos habitatges li fa falta un projecte de telecomunicacions, sinó no pot obtenir la llicència d‟obres. Ca-da cop tenia més i més clients i va deci-dir fer-se autònom i seguir fent aquesta labor. A Catalunya molt poca gent feia aquesta tasca, ell era el representant de Girona. Va fer el pro-jecte de més de 850 edificis a l‟època del boom de la construcció. Quan ell anava a les obres es trobava nois joves o instal·ladors que no acaben de fer bé la seva feina i ell els ensenyava. Es va adonar que li agradava ensenyar i es va decantar pel món de l‟ensenyament. Feia 4 anys que feia projectes i tenia treballadors i la seva dona també estava dins el negoci, tenia temps per poder fer de professor. Professor: El 2007 es va apuntar a les llistes dels interins per donar classes als cicles formatius d‟electricitat. Li van donar mig any a jornada complerta a l‟institut Narcís Xifra. Ha estat als instituts de la Bisbal, Blanes, Castell d‟Aro. Ha donat classes d‟electricitat, informàtica tant a cicles mitjans com a superiors. També és formador de formadors de L‟ICE de telecos, és a dir forma a professors. L‟any 2010 es va presentar a les oposicions, com que té 3 enginyeries tècniques, es podia presentar en les especia-litats: d‟informàtica, electricitat i tecnologia. Va optar per a l‟última opció per dos motius: hi havia més places i s‟imparteix a tots els instituts. Quan va aprovar les oposicions, va decidir plegar de fer projectes, val a dir que la crisi ja havia començat i que la feina havia minvat. A Palamós va arribar el curs 2012-13, és un dels professors de tecnologia. Espero que per molts anys, i abans que li donin la plaça definitiva, pugui compartir la seva tasca docent amb tots nosaltres. Argia Marquès Salat

Radio Free Europe/ Radio Liberty.Inc 1995.

Zona de cobertura amb 17 idiomes

8

Després de mig any espe-rant les colònies de final de curs. El passat dimarts 20 i dimecres 21 de maig els alumnes de tercer vam estar a Barcelona de colònies. Vam arribar a l‟alberg que ens allotjà-vem “Equity Point Cen-ter”, situat al passeig de gràcia sobre les nou del matí. Un cop allà ens vam diri-gir cap a Plaça Catalunya, llavors creuàrem la ram-b l a , v i s i t a n t l a “Boqueria”, ja que diuen que el que no trobes allà no ho trobes enlloc. Ales-hores ens dirigíem a la zona vella de Barcelona. Després de set quilòme-tres caminats vam anar cap al “Maremàgnum” on

vam dinar, vam tenir una estona lliure per visitar-lo, ja que està ple de bo-tigues. Després vam tornar cap a l´alberg, vam col·locar les coses a les habitacions i vam estar una estona allà. Un cop haver orga-nitzat l‟habitació vam tenir temps lliure per so-par, i visitar nosaltres els racons del voltant de l‟al-berg. Després de voltar una estona pels racons desco-berts per nosaltres al vol-tant de l‟alberg, vam anar al primer lloc que vam trobar a sopar, ja que amb bona companyia qualsevol cosa va bé. Arribàrem a l‟alberg a la hora límit que havíem

pactat amb els professors i un cop allà vam anar directes cap al llit, dor-míssim o no. L‟endemà al mati, ens vam aixecar a les 7, un xic aviat però tots n‟es-tem acostumats. Amb el cansament acumulat vam baixar a esmorzar i des-prés vam recollir les coses i vam deixar l‟habitació tal i com la vam trobar. Vam dividir-nos en dos grups, i primers o últims vam visitar el clavegue-ram, que ens ho imaginà-vem diferent, i els dipò-sits pluvials, que ens va impressionar la grandària i les instal·lacions, que eren molt complexes. Ens va semblar molt interes-sant, ja que ho desconei-

xíem parcial o totalment. La guia ens va explicar molt bé el funcionament de tot i ens va ensenyar totes les parts visitables. Després vam tenir una estona per dinar i en aca-bar pujàrem al bus i arri-bàrem altre cop a Pala-mós. Ens van passar les colònies molt ràpides, ja que les esperàvem amb moltes ganes i els dos dies es van fer curts. Tot i així crec que parlo en nom de tots si dic que ens van agradar molt, tant el temps lliure com les visites, vam aprendre mol-tes coses a les activitats fetes i ens ho vam passar molt bé. Raül Pacheco E3C

Fotografia al Passeig de Gràcia davant de l’alberg a Barcelona

Sortida de 3r d’ESO a Barcelona

9

Aquest any per Sant Jordi s‟ha organitzat el I Concurs de Curts. Ha estat una iniciativa de les professores Marta Jurado i l‟Eva Romo. Com que iniciar un nou projecte com aquest és difícil i les professores tenien por que ningú no presentés cap curt, la Marta Jurado ho va organitzar com un treball de classe obligatori a 4t d‟ESO, a l‟assignatura de castellà. És per aquest motiu que 3 dels curs són en castellà.

El 4t curt ha estat realitzat dins l‟assignatura d‟anglès i no és realment un curt, sinó un videocurrículum, però les professores han cregut interessant incloure‟l degut a la seva qualitat. Per aquest motiu no hi ha cap curt en català, ja que s‟engloba dins de les assignatures de castellà i anglès. A les professores els agradaria molt que l‟experiment d‟aquest any fos un estímul per a l‟any que ve i que tots aquells a qui els agrada el món del vídeo i de l‟edició participessin activament, de manera que aquest concurs fos una oportunitat per mostrar la imaginació i originalitat en el mitjà audiovisual dels nostres alumnes. Pensen que Sant Jordi és una data idònia per fer aquest concurs, ja que d‟alguna manera, és un complement del concurs literari que ja fa ..... anys que celebrem al nostre centre. Tant de bo que aquest nou concurs arreli amb força, i que cada any per Sant Jordi tinguem l‟oportunitat de desco-brir no només els talents literaris, sinó també els talents audiovisuals d‟aquest institut. El resultat de les votacions es va donar al final de l‟acte, després del lliurament dels premis literaris. Vídeos presentats (estan posat per ordre de presentació) i nombre de vots obtinguts. Nou vots van ser nuls. 1. “Ojalá” Va ser el curt guanyador. Va obtenir 86 vots. Aquest curt ha estat realitzat per: Isabel Alonso, Nausika Cortés, Martina Fonalleras,

Berta Martínez i Judith Martínez. 2. “Esa berenjena me mira mal” Va obtenir 54 vots. Va ser el segon classificat.

(aquest curt és l’únic que s’ha presentat pròpiament a concurs i que no és cap treball obligatori de classe) Ha estat realitzat per: Paula Serra. Amb la col·laboració de: Mohamed Ayaou, Berta Martínez i Liam Rodríguez.

3. “Cadena de favores” Va obtenir 28. Va quedar quart. Aquest curt ha estat realitzat per: Lídia Calderón, Ivan Carmona, Adrià Cuenca, Andreu Grassot, Jaume Marge-

nat i Abel Saavedra 4. “Vídeo currículum” Va ser el tercer millor puntuat amb 33 vots.

Com ja hem dit abans, aquest no és un curt, sinó la versió audiovisual del clàssic currículum. Els vídeocurrícu-lums s‟han estès bastant al youtube i, en aquest cas, com, ara veureu, és una bona eina per promocionar-se.

Ha estat realitzat per: Pau Guzmán. Amb la col·laboració tècnica de: Mikel Aguilera. Eva Romo i Marta Jurado

“Ojala”...el curt guanyador Codi QR per visionar el vídeo

Durant la diada de Sant Jordi es va fer un concurs de curtmetratges. Per ser el primer concurs d‟a-questa categoria va estar molt bé i tothom que va voler va poder presentar el seu. Aquest any se‟n van presentar quatre de diferents. Nosaltres vam presentar un curt que vam fer per un treball de cas-tellà, es titulava „‟Ojalá‟‟, i vam guanyar. El nostre curt va ser complicat, ja que havíem de gravar moltes escenes i repetir-les molts de cops perquè rèiem i no podíem gravar bé. També ens va costar gravar les escenes en que la protagonista estava sola al carrer perquè no pa-rava de passar gent. Abans de tenir aquesta idea, vam tenir moltes altres i no ens acabàvem de posar d‟acord, volíem fer un curt basat en el pas de la vida d‟una persona des de que neix fins a la vellesa. En el curt actual també vam pensar un final alterna-tiu, volíem fer que la protagonista després de estar corrents per tot el poble acabes cansada i dormís i despertés com si fos un somni, però finalment vam triar la que es veu al curt, que es com si demanes el mateix desig que havia de-manat anteriorment. L‟edició la va fer la Nausika i li va costar de fer, ja que s‟hi va passar forces hores. Possiblement si la professora no ens hagués obligat a fer aquest curt per la seva assignatura, no l‟hauríem fet expres-sament només per presentar-lo al concurs i no hauríem viscut aquesta experiència. Estem totes d‟acord en que ens ho vam passar molt be gravant i que hem après a treballar en equip, amb el vídeo i la edició, i ha sigut una gran ex-periència i molt divertida. Nausika Cortés, Judith Martínez, Martina Fonalleres, Berta Martínez i Isabel Alonso E4B

Sant Jordi 2014: Concurs de curts

10

Jaume Esteva Professor de filosofia al nostre institut i es jubila en acabar aquest curs

Estudiant: Batxillerat elemental: Ho vaig fer lliure, amb el mestre de les Escoles Na-cionals de Platja d‟Aro. Un dia del mes de juny, anàvem a examinar-nos a l‟Institut de Girona. Del mati al vespre ens exami-nàvem de tot. Això si que era complicat. Batxillerat superior: 5é i 6é, de 16 a 17 anys. In-tern als Maristes de Mata-ró. Era difícil fer-ho al costat de casa. De totes maneres, allà tancat no tenies altra opció que estudiar, així que va ser una etapa molt aprofita-da.

Preuniversitari: El segon de batxillerat d‟avui. A Girona vivint en un pis d‟estudiants. Entre l‟edat que un tenia, la llibertat de no estar en un internat i l‟època de canvis que començava ( anys 67-68), la veritat, aquesta etapa no va ser tant profitosa. La Universitat: Universi-tat Central de Barcelona. Entre els anys 1968 i 1975, doncs entremig vaig fer la “mili” a Osca, a on, per cert, vaig tenir d‟ofi-cial al Tinent Coronel Or-tega Monasterios(El del Meu Avi). Allà, tancat altra vegada tot el dia, llegia i estudiava com

mai. Els anys d‟estada a Barcelona, varen ser molt moguts. Recordo que el segon curs només vàrem tenir dos mesos de classe normals. Les qüestions polítiques interessaven més que les altres. Acabada la carrera, em vaig casar i ,forçat per les necessitats materials, oblido la filosofia i em dedico al negoci familiar dels meus pares. Crec que aquesta etapa va durar set o vuit anys, fins que, ja més descansat de ne-cessitats immediates, vaig apuntar-me a les llistes per donar classes. Aquí, anys 82-83, comen-ço una etapa de molta activitat ( ara em sembla increïble): Dotze anys de regidor a l‟Ajuntament de Castell-Platja d‟Aro. Va ser, aquesta activitat po-lítica molt interessant, però ja es veien aquells problemes i maneres de fer que portarien a la si-tuació actual. Ja veies que la inicial i ingènua tolerància zero contra les conductes sospitoses es relaxava. Els anys de fer classe, que han durat fins avui

(ja tocava), m`han per-mès conèixer un gran nombre d‟instituts, 22 si no m‟oblido de cap. El treball de professor de filosofia ha sigut molt gratificant per mi, doncs m‟ha permès continuar pensant i actualitzar, ca-da dia, les idees i les qüestions que sempre m‟han interessat. La rela-ció amb els alumnes de filosofia t‟obliga a repen-sar i aclarir les idees per poder-les transmetre a ments que veuen les co-ses de moltes altres ma-neres. Altres coses de la feina, no són, realment, tan agradables. La filoso-fia , en els plans d‟estudi ha anat perdent, progres-sivament, hores. I crec que aquest camí continu-arà. Mai, per les meves cir-cumstàncies he estat massa lligat a un institut determinat, però, quan em vàren dir que l‟últim curs aniria a Palamós, em va alegrar, doncs en tenia bons records dels cursos que anteriorment hi havia estat. Jaume Esteva

Visita de TAPD al centre Ramon Noguera

Una de les altres activitats que hem realitzar durant aquest curs els alumnes de TAPD, ha estat la visita al centre ocupacional Ramon Noguera i la seva residèn-cia. La visita es va dividir ens dues parts:

Primer vam visitar el centre ocupacional, on ens varen ensenyar les diferents instal·lacions juntament amb tot el ventall d‟activitats que hi desenvolupen.

La segona visita va ser a la residència-llar on ens varen explicar que es el que feien diària-ment. Vàrem estar en contacte amb els usuaris tant del centre ocupacional i com de la resi-dencia. Va ser una de les activitats més diver-tides i boniques que hem fet durant aquest curs 2013/2014. Laura Rama 1rTAPD

11

Semifinalistes en competició empresarial

Durant aquest curs 2013-14 un grup d'alumnes de 2n de batxillerat que estudien Economia de l'Em-presa amb el professor Josep Sánchez, ha partici-pat en el concurs "Young Business Talents", un simulador empresarial que permet practicar la presa de decisions dins d'una empresa que permet competir amb altres equips d'altres centres. Els estudiants han pogut viure el mateix que es viu en gestionar una empresa utilitzant un labora-tori per experimentar el món empresarial. D'a-questa forma han pogut entendre millor tot allò que s'ha explicat a classe i han pogut desenvolu-par noves habilitats tot adquirint més elements de judici per decidir què fer en el futur. La Paula Crosas, en Marc Cabezas i en Joaquin Rodríguez van arribar a ser semifinalistes i han

obtingut un diploma de reconeixement a la seva participació i a la valoració de l'esforç realitzat. Josep Sánchez

Colònies de 2n d'ESO a Besalú Els dies 6 i 7 de maig vam anar de colònies a Besalú. Vam visitar la reserva natural de la Garrotxa on ens van expli-car un munt de coses sobre els volcans. Vam veure el Croscat, volcà foradat artificialment, de manera que es poden observar les diferents capes interiors del volcà i de la terra. Un cop vista la zona d‟Olot ens vam dirigir cap al Mas Gircós, masia pairal restaurada del segle XVIII ubicada a Sant Ferriol, a prop de la vila medieval de Besalú. . Allà ens esperaven un munt d‟activitats. Ens van organitzar en dife-rents grups per poder-les desenvolupar durant la nostra estada. Rafael Vílchez E2D

Borja Martínez E2D

Opinions d’alguns participants a les colònies: Marta Palau E2D: El millor moment que vam passar va ser per la nit amb lots fent les activitats i jocs de la disco. També em va agrada molt les tirolines. Clàudia Tomàs E2D: La cas de colònies em va agradar força. Estava molt ben cuidada i envoltada de natura. El men-jar, a diferència d‟altres cases de colònies, estava bó. Les millors activitats van ser , sens dubte, les tirolines i les activitats nocturnes que vam fer per grups. Robin Kosters E2D: Per mi van ser les millors colònies, hi havia moltes activitats diferents com les tirolines, orienta-ció amb brúixola...sens dubte m‟ho vaig passar genial! Jordi Cebrián E2B: El que em va agradar més van ser les tirolines i el temps lliure. Míriam Fernández E2B: Han estat molt bé, sobretot les activitats de nit, ens ho vam passar genial! Berta Carrión E2B: El que ens va agradar més en tot en general crec que van ser les activitats de nit.

12

Premis literaris Sant Jordi 2014

El dia 23 d‟abril d‟enguany es van tornar a celebrar al nostre institut els Jocs Florals de literatura en les modalitats de prosa i poesia. Hi ha 3 categories: - categoria A primer cicle d‟ESO - categoria B segon cicle d‟ESO - categoria C cicles i batxillerat

Un Sant Jordi molt especial Acostant-se a la mitja nit del vint-i-dos d‟abril, la Irina accelera el ritme de les seves cames, esbufegant a desmesu-ra. Juntament amb el so sec de les soles, espetegant contra l‟asfalt dels carrers morts de la nit, s‟adona dels rega-lims de suor freda que li acaricien les faccions. Absolutament aterrada i exhausta, tomba cap a l‟esquerra en un trencant il·luminat per l‟esmorteïda llum de les ataronjades faroles. “Irina, respira!”, es diu a si mateixa en veu alta, mentre prem fort les mans contra el pit. La respiració se li alenteix. Les seves pupil·les, abans dilatades, retor-nen a la seva mida original. - No aconsegueixo entendre el pe què de la teva tardança, Irina. Amb un terrorífic sobresalt al cor, la Irina expulsa un sec xisclet d‟entre els seus rosats llavis. S‟aparta els cabells de la cara, amb un tremolós moviment de dits, mentre observa a en Cristian recolzat sobre una paret, amb una mirada freda com el gel. Ell, sense cap tipus de reacció a la penetrant mirada de la Irina, indica amb un suau moviment de braç, un banc que hi ha al bell mig del parc. -Ja t‟he dit repetides vegades que no, Cristian! –cridava la Irina, observant temorosa tot el que l‟envolta. –Portes tota la setmana així! Cada nit m‟embolico amb els llençols aterrada, pensant: “I si m’observa mentre dormo?”. -No hi ha raó per la qual m‟hagis de témer, Irina. T‟ho vaig anunciar amb claredat ara fa deu dies. Un horrible missatge, el que rebé la Irina fa deu dies: “Abans del minut inicial del dia dels enamorats, hauràs d’a-bandonar al teu amor més gran. Si t’hi oposes, la mort s’unirà al curs del teu destí”. En un inici, la Irina s‟ho va prendre com a una simple broma de mal gust. No obstant això, el terror s‟apoderava d‟e-lla cada mitjanit, dins del seu cap, amb una força impossible d‟aturar. Cada nit, un malson. Un malson on queia al buit, després d‟observar la seva pròpia mort en tercera persona, a través d‟una finestra. - No sóc capaç d‟entendre com em provoques aquest terror i aquesta tristesa dins del meu cap. - Deixa anar de so-bre la Irina, amb fermesa i convicció. - Un somriure per mi, Irina. No fa cap falta que ens alarmem. Amb tranquil·litat i placidesa, en Cristian mostra a la Irina l‟objecte que, amb força, subjectava entre les seves mans. El retorn al terror era imminent. La Irina s‟aixeca, però queda petrificada. Respira. Tremola. S‟enfonsa en un negre buit mentre observa el rellotge i l‟horrible objecte que en Cristian acaricia amb els dits. -Què fas amb una cosa així!? Podries fer-li mal a algú! –crida la Irina, mentre observa la brillant fulla d‟una navalla. -Molt em temo, Irina, que et vaig avisar sobradament. Et queden trenta segons. Si no obeeixes, amb molt de pesar, t‟hauré de llevar la vida... L‟expressió d‟en Cristian canvia dràsticament, mentre empunya amb força la navalla. La Irina s‟adona que no és un noi normal, un noi tranquil. Paralitzada pel so d‟unes campanades que indiquen l‟inici de la diada de Sant Jordi, comença a perdre l‟aire dels pulmons. La mirada assassina d‟en Cristian no fa més que petrificar-la. No obstant això, de forma instantània, el seu instint la fa reaccionar. Arrenca a córrer, perseguida per un temible drac que empunya una arma blanca. Es dirigeix sense pensar, cap a casa d‟en Jordi, el recorregut com al seu “gran amor”. Quan ja és capaç de veure, entre els flocs suats de cabells rossos, la seva destinació, queda immobilitzada enmig de la foscor de la nit. Una forta pressió li prem dolorosament el pit, mentre cau agonitzant sobre els seus propis ge-nolls. -És el destí Irina, no hauries d‟intentar evitar-lo. S‟ha acabat. En Cristian observa impassible com el cos de la seva presa, quasi sense vida, s‟arrossega fins al jardí de la casa que s‟imposa, just al seu davant. Dóna mitja volta i desapareix entre els freds carrers ataronjats. Mentrestant la Irina, amb un últim alè, crida desesperada fins que una figura apareix per la porta, il·luminada des del darrera. -Princesa! Què t‟ha passat!? –crida en Jordi mentre observa histèric a la Irina. -Jo... només volia un Sant Jordi especial al teu costat... Confós, en Jordi s‟adona del pes mort de la Irina, entre els seus braços. Les llàgrimes regalimen sense parar per les seves galtes, al mateix temps que unes gotes de sang del cos inert de la Irina. Amb sorpresa i desesperació, en Jordi observa que d‟entre el vermell de la sang, n‟apareix sense cap explicació, una rosa. Amb el cap cot, destrossat, ho observa sense cap respiració. Una rosa negra enmig del roig de la mort. Marc Cabezas B2B

Guanyadors d’enguany: Categoria A: 1r premi poesia: Mar Carreira E2B Categoria B: 1r premi prosa: Lídia Calderón E4B 1r premi poesia: Pol Àvila E3B Categoria C: 1r premi prosa: Marc Cabezas B2B

13

LA SANG DEL DRAC Les roses són roses.

La rosa és la naturalesa. El cor és la vida.

La sang del drac

guarda una cosa molt bella i molt valuosa de dins

del drac que escup el foc. Però de la sang surt una rosa preciosa.

Quan ve Sant Jordi

la vida canvia l’amor i la pau,

però el drac encara ho crema

tot al seu pas.

Però el drac tenia més gana. Va arrasar tota la granja i va menjar ovelles.

Després ve Sant Jordi per detenir el drac.

Va treure la llança per matar el dra i al final va apunyalar la panxa del drac.

S‟estava morint quan va sortir tota la sang del drac

i la sang del drac va fer el camp ple de flors.

Quan s‟ha acabat tot, la princesa es va enamorar de Sant Jordi,

però el Sant Jordi no va acceptar perquè era un pijo

i ell vol una pija i va marxar el Sant Jordi i va dir „au revoire’.

Dos anys després no va saber res el Sant Jordi.

FOC A LES GAVARRES Un paisatge preciós,

Alhora esgarrifós. Un cel vermell fosc,

que em recorda a la sang. Què serà d‟aquells boscos amb tan-

ta vida? Què en farem d‟un incendi de tal

mida? Llàgrimes apagades en flames. El que abans tenia tanta vida,

Ja no la té Arbres que ara són cendra,

Sentiments que no són oblidats.

Mar Carreira E2B

UN SOLDAT DE 1714 Jo sóc un soldat.

Jo sóc català, jo vaig armat

i he estat derrotat. Hem patit,

però ja s‟ha acabat d‟estar aterrats pels castellans.

Jo sóc un soldat, Jo sóc català, jo vaig armat

i he estat derrotat. D‟aquí a uns anys,

ens commemoraran Pels anys derrotats.

Jo sóc un soldat. Jo sóc català, jo vaig armat

i he estat derrotat. Pol Àvila E3B

Guanyador dels Jocs Florals de poesia del Baix Empordà: Albert Casado de E2E

Crides, t‟enrabies. Com pots ser tan ximple? Deixes el mòbil a terra del port i et treus les sabates. Et llences a l‟aigua amb la roba posa-da. És tardor, saps que et refreda-ràs. Però t‟has de recuperar. El mar està glaçat. Els ulls et co-uen per la sal i veus que s‟enfonsa lentament. El segueixes. La sang et bull a les venes, la pressió de l‟ai-gua et fa mal a les orelles. Et co-mença a faltar l‟aire, però tu se-gueixes nedant, cada cop més avall. Saps que no aguantaràs gaire més. Estires el braç i els teus dits el toquen lleugerament. Massa lleugerament. Has de triar. Tornes a la superfície i renuncies al colla-ret blanc, o intentes recuperar-lo tot i el risc de patir algun acci-dent? Te‟l va regalar l‟avi. Recordes que sempre t‟havia encantat el collaret blanc que penjava del seu coll. Ell ho sabia, i un dels dies més feliços de la teva vida te‟l va regalar. Des d‟aquell moment no te l‟has tret

mai. Per a tu significa tant... So-bretot ara que l‟avi va marxar fa un mes per no tornar. Un mes ple de llàgrimes amargues. T‟agrada acaronar suaument el collaret blanc. Et porta imatges molt tendres de la teva infantesa: anar a buscar bolets a la tardor; seguir papallones a la primavera. Empatxar-te de neules a l‟hivern, menjar meló al jardí a l‟estiu. Si et concentres una mica sents les escandaloses rialles de l‟avi i veus els seus ulls blaus i petits. Sovint et posaves les seves camises am-ples i velles. T‟anaven gegants. Aquell collaret significa molt. Mas-sa records, massa moments que ja no tornaran. Has de triar, ja! Se t‟acaba l‟oxigen. I tot i el dolor que et destrossa per dins... saps que ja no pots fer res més. T‟impulses cap a la superfície i el teu cap surt de l‟aigua. Obres la boca, agafes tant d‟aire que estos-segues. Tremoles, tens molta fred, i mires el mar. Sents que els ulls se t‟omplen de llàgrimes de felicitat. Felicitat? Sí, perquè finalment has acceptat que ell no tornarà. A par-tir d‟aquell moment el recordaràs amb un somriure als llavis. S‟ha acabat la tristesa. I el collaret blanc que reposa al fons del mar per culpa del teu rescat marítim f a l l i t , n ‟ é s l a p r o v a . Lídia Calderón E4B

14

Els alumnes del grup E2E, durant aquest curs 2013-14 han fet algunes sortides per les rodalies relaciona-des amb el centre d'interès que es-taven treballant.

L'aigua va ser el tema a tre-ballar durant el primer trimestre. Els alumnes i algunes professores vam anar caminant fins a La Platja de Castell, de camí vam visitar un hort. A la Platja vam fer activitats relacionades amb l'entorn. L'experi-

mentació amb l'aigua glaçada de les basses va fer passar una estona divertida als nois i noies.

Al segon trimestre, les activitats van estar relacionades amb la dieta mediterrània. Per aquest motiu vam anar a veure com es fa l'oli d'oliva verge, de manera artesanal. Vam aprendre el procés d'elaboració de l'oli i com es té cura de les oliveres. També vam fer una visita al mercat municipal. Aquí vam aprofundir en el què significa fer una dieta equilibrada i vam poder observar que el mercat de la vil.la ofereix bons productes de temporada.

Palamós i rodalies, ha centrat el treball del tercer trimestre. Per aquest motiu vam visitar l'Ajuntament. Ens va rebre la Sra Alcaldessa i la regidora de Cultura i Educació. Ens van explicar com funciona l'ajuntament i vam poder fer preguntes. També vam visitar l'oficina de turisme i l'Hotel Trias. Abans de la sortida vam pre-parar tot allò que volíem saber i ho vam aclarir. Els alumnes comenten: “Amb aquestes sortides hem après moltes coses!” Conxita Batllori

Sortides E2E al llarg del curs

C.E.E. Els Àngels

Els alumnes de 1r de TAPD vam anar a visitar l'es-cola Els Àngels, una escola per a nens i nenes amb necessitats educatives especials. Hi van alumnes des dels 3 anys fins els 21 i ens varen ensenyar totes les instal·lacions: classes, patis, aules de psicomotricitat, etc... on fan moltes activitats per poder estimular-los. Tot estava adaptat tenint en compte les necessitats dels usuaris. Al acabar la visita als Àngels, vàrem fer petits grups de treball i per Palamós vam fer diferents activitats tant de l'assignatura d'oci com de nutrició. Paulo Amice 1r de TAPD

Parelles lingüístiques a l’INS Palamós

zació Lingüística. Volun-tariat per la llengua és un programa per practi-car català a través de la conversa. Es basa en la creació de parelles lin-güístiques formades per un voluntari, que parla català fluidament, i un aprenent, que en té co-neixements bàsics i vol adquirir fluïdesa. S‟han d‟efectuar 10 sessions de conversa. En el cas de l‟institut, ho hem fet

a l‟hora del pati. Aques-tes 10 sessions s‟efectu-aren a l‟hora del pati dels dimecres, del 12 de març al 28 de maig. En-guany iniciaren el pro-grama un total de 20 aprenents i 45 volunta-ris. Molts alumnes han sigut constants en l‟acti-vitat i és necessari valo-ra-la positivament, per-què fomenta l‟ús social del català i el voluntari-at entre l‟alumnat.

Per tercer any consecutiu, a l‟Institut de Palamós, s‟ha seguit el programa de Voluntariat per la Llengua “Parelles lingüístiques” impulsat pel Consorci de Normalit-

15

Els estudiants d'Economia de l'Empresa visiten La Fageda

El divendres 11 d'abril els alumnes de 1r i 2n de batxillerat que estudien l'assignatu-ra d'Economia de l'Empresa van visitar la cooperativa La Fageda. Durant la visita vam aprendre que aques-ta empresa va néixer fa més de trenta anys al municipi garrotxí de Santa Pau, al cor de l‟espai natural de La fageda d’en Jordà. El seu impulsor va ser Cristóbal Colom, un psicòleg que treballava amb malalts mentals amb l‟objectiu d‟integrar-los a la societat amb el treball com a teràpia. Tots plegats varen poder conèixer de primera mà que l‟inici de l‟activitat pro-ductiva es va basar en la producció de llet, però quan es va haver de reduir la quota lletera es va optar per la produc-ció pròpia de iogurts, uns iogurts que ells mateixos consideren com “els millors del món”. Actualment es venen de forma exclusiva a Catalunya i ha esdevingut la tercera marca més venuda després de Danone i Nestlé. Va ser una sortida molt interessant que va permetre conèixer un tipus d‟indústria diferent, concretament una cooperativa catalana d’iniciativa social sense ànim de lucre, que no només dóna feina a persones amb capacitats diferents, sinó que també és rendible econòmicament. Josep Sánchez

web: http://www.inspalamos.cat/ moodle: agora.xtec.cat/iespalamos/moodle

Telèfon INS: 972 602 344

El s alumnes de segon d‟ESO de l‟Institut de Palamós hem estat treballant des de l‟àrea de Tecnologia el tema dels plàstics. Després d‟haver-ne estudiat l‟ori-gen, la transformació, les aplicacions i els usos dels plàstics vam veure un vídeo explicatiu sobre les con-seqüències de l‟ús i de l‟abús dels envasos al nostre entorn. Llavors, vam iniciar un projecte amb la intenció de fer veure als alumnes del nostre institut com havíem de llançar correctament els envasos. Durant els últims dies de treball, a Tecno, vam deci-dir començar a realitzar uns projectes per tirar en-davant el reciclatge dels envasos. Van sortir coses molt originals i creatives, entre les quals hi havia: -Disseny de contenidors -Cartells -Vídeos -Presentacions -Dissenys de mascotes amb envasos -Representació teatral -Cançó de rap -Dissenys de tallers -Estudi previ de la situació actual Aquí deixem una fotografia, del nostre treball fet amb esforç i dedicació. Esperem noves iniciatives i poder dur-lo a terme el proper curs. BONES VACANCES!!!

Míriam Fernández E2B Mar Carreira E2B

Els envasos a l’institut de Palamós

16

Viatge a Carcassona, França

Divendres dia 23 de maig a les 7 del matí va sortir l‟auto-car. A la Jonquera vam fer una parada i un cop acabat reprenguérem el viatge. A l‟autobús ens van donar un paper amb preguntes per respondre, i les havíem de tenir fetes per a quan tornés-sim a Palamós. Després d‟algunes hores vam arribar a Carcassona, on hi vam esmorzar, i com que encara sobrava una mica de temps abans de la visita, vam poder voltejar una mica per allà a prop. Alguns de nosaltres visitàrem el cementiri. Un cop va ser l‟hora va començar la visita guiada, que la feia un home parlant en francès. Primerament començà-rem la visita per fora, mentre ens anava explicant la his-tòria de les muralles i les estratègies que tenien per de-fensar-se de l‟enemic, i seguidament ens anàrem endin-sant fins a dins del poble fins arribar al castell. Hi vam fer una visita i hi havia una mena d‟exposició no gaire gran; amb peces de columnes antigues, alguna tomba i bevedor o menjador de cavalls i una font del tipus que hi ha als claustres. Al final del recorregut vam anar a parar a la botiga, i qui va voler va comprar-hi alguna cosa. Un cop a fora ens vam fer una foto de grup, i després ens van deixar temps lliure per passejar per Carcassona i respondre les preguntes. Primerament feia molt sol i també vent, però a mesura que anà passant el temps el cel es va anar ennuvolant, fins que va co-mençar a ploure. Degut a això molta gent va anar a l‟església, on hi havia tres homes de Moscou cantant música eclesiàstica-folklòrica. Quan finalment va parar de ploure ens vam dirigir al punt de

trobada ini-cial, i quan hi vam ser tots tornà-rem a l‟au-tobús, amb el qual vam anar cap a Castelnaudary. Allà el temps no va millorar gaire, també hi va ploure, i tinguérem una estona per visitar-lo. Un cop acabada la visita finalment ens vam dirigir cap al nostre hotel, on hi passaríem la nit. Allà feia més bo, i després d‟ha-ver-nos situat a les nostres habi-

tacions vam tenir temps lliure per jugar o estar per allà, fins a l‟hora de sopar. So-pàrem d‟hora, ja que allà els àpats es fan més aviat que aquí, i havent sopat vam tenir una estona més lliure abans d‟anar a dormir. A l‟endemà, després d‟haver esmorzat, ens dirigírem cap a la Cité de l‟espace. Mentre esperàvem per poder entrar a dins vam estar fent fotos o parlant. Després d‟haver entrat ens dirigírem cap al planetari, ja que no quedava gaire temps perquè comencés. Un cop acabà vam tenir temps per visitar el museu, on un senyor ens va parlar sobre meteorologia. Després férem una visita una mica al nostre aire i quan va ser l‟hora vam haver d‟a-nar a l‟Imax. Una vegada acabada la visita a l‟Imax anàrem a dinar, i després de tenir un temps per passejar per la zona i haver-nos fet una altra foto de grup agafàrem l‟autobús i anàrem de tornada a Palamós, on vam fer una parada a la Porta Catalana, passada la frontera. Daixa Aliu Ferrer E4B

Castell de Carcassone

Castell de Carcassone

Cité de l’espace

Cité de l’espace

17

Recomanacions per a fer un bon ús de les pantalles

1. És recomanable que situeu l’ordinador, la televisió ... en un lloc comú de la casa. NO deixeu que el vostre fill/a tin-gui l‟ordinador, la televisió ... a la seva habitació, i menys, les hores de descans nocturn. A la nit, el telèfon mòbil es pot deixar a carregar al menjador (evitem les ones electromagnè-tiques i les temptacions)

2. Cal controlar el temps d’ús

dels aparells tecnològics. És bo posar un horari i que els nois i les noies aprenguin a autore-gular-se. (Exemple: ara jugaré mitja hora i després faré els deures o al revés). Superviseu-ho de prop.

3. Cal evitar l’aïllament dels nois/noies amb les pantalles. Les pantalles no els han de privar de dedicar temps

a l‟estudi, a estar amb la família, a fer esport o a conviure amb els amics. És bo planificar el temps lliure. Fomenteu les activitats en família i animeu els vostres fills i fi-lles que facin esport, teatre o qualsevol altra alternativa a l‟or-dinador i al telèfon mòbil

4. És convenient posar-nos d‟acord per apagar tots els aparells en

alguns moments del dia, per exemple mentre mengem, mitja hora abans d‟anar a dormir ... i fer-ho tots els de casa (donem exemple i fomentem la comunicació)

5. Abans de jugar, els vostres fills han de complir amb les seves

responsabilitats diàries, no només les de l'institut. 6. Cal recordar que els nois/noies no han de donar mai les seves

dades personals a persones desconegudes: el nom i els cognoms, l‟adreça personal, el número de mòbil ...

7. Com a pares heu de tenir accés a les contrasenyes dels vos-

tres fills i ells ho han de saber acceptar. Són menors d'edat. 8. Cal anar en compte al publicar fotos o vídeos a Internet; algú

en podria fer un mal ús (rastre digital) Hem d'insistir que no responguin missatges de desconeguts o

de coneguts que puguin resultar ofensius o violents. 9. Sigueu sempre respectuosos i tolerants amb les opinions dels

altres, en blocs, fòrums o xats. Els comentaris també deixen ras-tre.

Informeu-vos dels jocs que juguen els vostres fills, tots tenen una valoració feta per professionals (codi PEGI) i en recomanen una edat en funció de diferents paràmetres.

RECORDA QUE QUI HA COMPRAT I PAGA LES DESPESES DE L'ORDINADOR, EL MÒBIL, ... SOM ELS PARES I QUI PO-SA LES NORMES TAMBÉ. PERÒ ... QUI HA DE GESTIONAR L'ÚS DE L'ORDINADOR, EL MÒBIL, ... ÉS ELL/A, EVITA QUE N'ESDEVINGUI UN ES-CLAU. Pau Badosa (TIS) Narcís Heras (Psicòleg) Conxita Batllori (Professora d'orientació educativa)

18

Sortida de Teleassistència

El passat 19 de Març els alumnes de TAPD2 vam realitzar la sortida a TUNSTALL TELEVIDA dins del mòdul de Teleassistència. Aquesta sortida va consistir a visitar el centre situat a Girona on ens van expli-car com funciona un centre de teleassistència: serveis que ofereixen, a qui van dirigits, com funciona el call centre, què feien en cas d'una situació extraordinà-ria (incendi, nevada, inundacions…) La sortida va estar molt interessant i entretinguda ja que ens va servir per com-plementar el que la nostra professora ens havia explicat a classe ja que és molt difícil conèixer el funcionament d'un servei de teleassistència sense poder viure-ho en primera persona. Sonia Vázquez Garcia (TAPD2)

Els alumnes de 3r d’ESO participen al picalletres

El Picalletres és un concurs que realitzen gairebé totes les esco-

les de Catalunya; consisteix a lletrejar paraules entre altres pro-

ves, com ara la definició amagada, que tracta d‟encertar, entre

tres possibilitats, la definició d‟una paraula. Els alumnes de 3r

d‟ESO de l‟Institut van participar-hi els dies 7 i 8 de maig.” A

nosaltres ens va agradar molt participar-hi perquè va ser una

experiència diferent i única. Guanyar el primer concurs i passar

a la semifinal ens va fer molta il·lusió”, ens expliquen l‟Andrea,

la Mar i en Raül. De fet, tots tres van tenir un peu a la final,

cosa que té molt de mèrit perquè en el concurs hi eren repre-

sentats tots els instituts del Baix Empordà. Val a dir que el con-

curs s‟emetrà TV Costa Brava. En concret, la primera partida

s‟emetrà el 4 de juliol mentre que la semifinal es podrà veure

l‟1 o el 8 d‟agost. El concurs també es penjarà a http://tvcostabrava.xiptv.cat/picalletra.

Projecte Rossinyol

El projecte Rossinyol és un projecte a tres bandes. Per una part, hi ha la Universitat de Girona que contacta amb estudiants que fan de mentorats, per l'altra part l'IES Palamós que proposa a estudiants de l'aula d'acollida de participar en el projecte i per últim amb l'Ajunta-ment de Palamós. El projecte consisteix en què durant uns mesos, estudiants de la UdG que són de Palamós, fan de mentors a alumnat de l'aula d'aco-llida. Això vol dir que queden un cop per setmana i fan diferents activitats. La idea és que els estudiants de l'aula d'acollida coneguin l'entorn del poble i la comarca i practiquin el català amb un estudi-ant universitari. La Noelia Alarcón i la Maryam Zeroulali són dues de les estudiants d'aula d'acollida que han participat en aquest projecte. Noelia. La meva mentora es diu Samira, és una noia molt agradable i

m'ho he passat molt bé amb ella. Algunes de les activitats que hem fet són: anar al cinema, fer caiac, jugar a tennis, patinar sobre gel,..i hem fet visites a diferents pobles de l'entorn. Maryam. Jo també estic molt contenta de com m'ha anat amb la meva mentora, la Iolanda. És una noia molt maca amb qui he compartit molts moments bonics. També hem fet moltes activitats com anar al cinema, sortir a passejar, muntar a cavall, fer pastissos,... A totes dues ens ha agradat molt aquesta experiència i esperem que continuï el proper curs! Noelia Alarcón E4C Maryam Zerouali E3D

19

Dibuixos que els nostres alumnes han fet durant el curs

Ariadna Amat 3rB Personatge fet amb tangències

Autoretrats: Javiera Saa E4A i Cesia Bojorquez E4A

A dalt esquerra: perspectiva urbana Erika Rey 4t C

Sara May Garcia 3rD iniciació al còmic

Nuria Martinez E4A ' Retrat de Gisela'

Selena Moya 4t A Mari del Mar García 4t A

A l’esquerra: Sara Aliste E3A A la dreta: Pau mestres E3A

Les nostres sabates: Esquerra: Julia Ro-qué 4tB Dreta: Victor Crehuet 4tA

20